Relat d'una volta a Sicília en 7 dies

Volem des de l'aeroport de Girona amb Ryanair i arribem a les 21:10 a l'aeroport de Tràpani, recollim el cotxe que havíem llogat a la companyia Hertz i ens dirigim al B&B Triskele (recomanable, però compte amb el propietari, que ens va voler cobrar de més. Si és per més d'una nit, demaneu habitacions de dins de la casa, on la climatització és millor que als bungalows).

Arribem a les 22:30, ens indiquen un restaurant per anar a sopar, però ja tenen la cuina tancada. Després d'insistir una mica, ens vènen pa, embotits, formatge i olives que mengem al B&B.

Ens llevem, esmorzem al B&B i marxem cap a les Salines de Marsala. Estem allà abans de les 10:00 (està bé perquè no ens trobem al senyor que cobra per vigilar-te el cotxe). Veiem les Salines, que són realment boniques. Es pot entrar en un molí, però no ens crida l'atenció.

Decidim agafar el ferri fins l'illa de Mothia (5 € el Ferry i 9 € l'entrada a l'illa). A l'illa es pot visitar un museu i les restes d'una ciutat fenícia (les més ben conservades del món). Més que les restes, el que ens agrada és el paisatge de l'illa. Es pot recórrer tota fàcilment en menys d'una hora. Tornem amb el ferri i anem en cotxe fins a Marsala. Agafem la carretera que va ben bé pel costat de la costa, cosa que recomano.

A Marsala dinem a la Trattoria Da Pino, a la cantonada entre la Via Sibilla i la Via San Lorenzo, que recomano. Nosaltres, per ser el primer dia, teníem ganes de menjar pasta, però allà es podia menjar peix molt bo (el presenten cru i pots triar el que vols).

Després de dinar, ens dirigim cap a Monreale, on visitem la catedral i pugem al campanar (val 1,5 €) per veure les vistes de Monreale i Palerm. A banda de les vistes, la pujada és recomanable per admirar la influència àrab en la construcció d'aquesta catedral normanda.

Després de visitar la catedral, marxem de Monreale en direcció a Santo Stefano di Camastra, on tenim reservat el B&B I Colori dell'Arcobaleno (50 €). El B&B no està malament, però no el recomanaria. Tampoc recomano arribar fins a Santo Stefano di Camastra, localitat que tampoc val tant la pena. Tenint en compte el nostre itinerari, potser hagués estat millor quedar-nos a prop de Cefalú.

Sopem a una trattoria que ens agrada molt: Trattoria da Giannino (Via Garibaldi, 14), és una de les trattories més antigues de la ciutat i estem especialment bé a unes taules que tenen a la part del darrera.

Després d'esmorzar, emprenem la marxa cap a Cefalú. Em fa especial il·lusió visitar aquesta ciutat, on es va rodar part de la pel·lícula Cinema Paradiso. Aparquem el cotxe prop de la platja, llarguíssima, i ens banyem una estona. Està bastant concorreguda, però no és gens agobiant.

Després de banyar-nos, anem a fer un passeig pel poble (deixem el cotxe al mateix lloc, que no queda lluny), que és molt bonic i està ple de botigues. Arribem fins a la catedral, que també val la pena de veure, i tornem al cotxe per enfilar el camí cap a Enna.

Inicialment, no volíem visitar Enna. Volíem anar a Piazza Armerina, però veiem que tot plegat es farà molt llarg i decidim canviar Piazza Armerina per Enna.

Enna és un poblet que queda dalt d'una muntanya i manté un caràcter molt tradicional, és especialment conegut per les seves processons, molt similars a les espanyoles. Allà, dinem al restaurant La Grotta Azzura (al principi de la Via Colaionni), portat pel senyor Pino i la seva dona, amb 4 taules. Mengem molt bé i tot plegat és molt entranyable.

Després de dinar, anem a seure prop de la font amb el monument del rapte de Persèfone per part d'Hades, allà recordem el mite grec que explica l'origen de les estacions de l'any.

Agafem el cotxe i ens encaminem direcció Catània i d'allà a Mascalucia, prop de Nicolosi, que és on tenim reservat el proper B&B que s'anomena Torre del Grifo. Aquest alberg el porta una família molt senzilla que ens acull amb molta amabilitat i confiança. La filla parla castellà i li agrada explicar-nos coses de la zona. És net i l'esmorzar molt bo, la localització és còmode, tant per anar a Catània com per anar a l'Etna.

Al matí ens llevem aviat i enfilem la carretera cap a Nicolosi, porta sud d'entrada a l'Etna.

Les opcions per visitar el volcà Etna des d'aquí són variades. Nosaltres crec que fem la més convencional, que és agafar el funicular que arriba fins al Refugi Sapienza (a 2.450 metres) i després una furgoneta 4x4 que arriba fins al Refugi de la Torre del Filòsof (a 2.920 metres d'alçada). Un cop allà, uns guies fan una petita volta pels cràters de la zona. És molt espectacular, però em consta que pujar fins a dalt de tot ho és més. Tot plegat ens val 43,5 € (el preu normal és de 52 €, però la senyora del B&B ens dóna un val d'un 20% de descompte).

Dinem de baixada de Nicolosi a Catània. No us recomano el restaurant perquè no ens va agradar gens. Es nota que per aquella carretera hi paren molts turistes i el preu és elevat per la qualitat que ofereixen.

A la tarda, baixem fins a Catània per a visitar la ciutat, però tornem aviat cap al B&B (tornem a dormir a Torre del Grifo). A Catània, ens posen una multa per aparcar en una zona on calia posar un tiquet de control que (segons ens van dir) cal comprar als estancs.

Ens llevem aviat per anar a veure la Pescheria (el mercat de peix de renom de Catània). Deixem el cotxe per la zona de Piazza S. Francesco, on sembla que no s'ha de pagar. La zona del mercat és gran, passem per una zona de carn, després verdures i finalment de peix. Malgrat haver-hi bastants turistes, els botiguers són simpàtics i no deixen de cridar i oferir-te productes.

Acabem amb ganes d'anar a la platja i anem a Aci Castello perquè la filla del B&B ens ho recomana. Resulta ser una zona bonica, però molt plena de pedres. La millor opció per banyar-se és entrar a una mena de terrassa que dóna directament a l'aigua (per unes escales), però cal pagar 5 € només per entrar. Ens sembla excessiu i no hi entrem.

Una mica frustrades, anem cap a Siracusa amb moltes ganes de veure aquesta ciutat, que forma part del nostre imaginari per haver estat una important ciutat grega dominada pels tirans.

Hem reservat l'allotjament a Ortigia, la petita península emmurallada que va servir de ciutadella en nombroses ocasions. Ara està molt ben arreglada, la circulació està regulada i és un lloc molt agradable per on passejar.

El lloc on dormim és el B&B Cristina, que és un lloc bastant correcte, i des del balcó veiem el Temple d'Apol·lo. Deixem les maletes i el senyor Aliffi (el propietari) ens indica un pàrquing que es diu Talete que només es paga de nit (us el recomano). La península d'Ortigia té un servei de busos elèctrics gratuïts, i una bona connexió amb la resta de la ciutat per un bus de pagament. Després d'una migdiada, anem a passejar per Ortigia. Una de les coses que més m'agrada d'aquest viatge.

Sopem una pizza al Taglio en un dels locals que veiem a la Piazza Pancali (a la zona de la Via Trento). En aquests locals, es compra el tall de pizza i la beguda al mostrador i es menja a una terrassa que no té servei de cambrers.

Per visitar el Teatre Grec, deixem el cotxe i hi anem amb autobús urbà. El senyor del B&B no ens informa massa bé i acabem anant a la Riva della Posta, on hi ha la central d'autobusos. Allà, preguntem als conductors quin és l'autobús que ens va bé i molt amablement, no només ens informen, sinó que un cop allà ens indiquen on hem d'anar.

Comprar els bitllets per entrar al parc arqueològic també és una cosa estranya, ja que s'han de comprar en una zona on hi ha un munt de botigues de souvenirs i després, deixar aquesta zona, creuar la carretera i entrar a la zona arqueològica. El tiquet (10 €) realment és pel teatre i l'orella de Dionís, perquè la resta és d'accés lliure.

Uns senyors ens van recomanar de visitar les Catacumbes de San Giovanni (6 €) i vam fer bé de seguir el consell. Es fa un recorregut amb explicacions molt interessants (en italià i anglès vocalitzats i molt entenedors).

Dinem a un restaurant que ens recomana la guia Lonely Planet i també altra gent. Es diu Sicilia in Tavola (poso el link del mapa perquè ens va costar una mica de trobar). Està a Ortigia i jo també us el recomano, per tenir molt bona relació qualitat-preu. És un restaurant petit, si hi voleu anar a sopar, caldrà reservar.

A la tarda agafem el cotxe per anar cap a Mòdica, el primer dels pobles barrocs que visitem, i més tard anem cap a Ragusa, ja que hem reservat el B&B allà, que es diu ReCucco B&B (la parella que el gestiona és molt amable i el lloc no està malament, però tingueu en compte que no té aire condicionat).

Ragusa és un poble preciós. Hi ha dues zones Ragusa Superiore i Ragusa Inferiore o Ibla. Ragusa Ibla és la més encantadora de les dues, per ser el poble barroc en sí mateix, però els preus dels allotjaments són prohibitius. És per això que dormim a Ragusa Superiore, que no queda lluny de Ragusa Ibla. Per anar a Ragusa Ibla hem de caminar poc, però fer un gran desnivell, és per això que agafem el cotxe (i perquè hi ha zones d'aparcament gratuït a Ragusa Ibla).

Sopem un crep davant de l'esglesia de San Giuseppe (Via Orfanotrofio), en un local molt simpàtic. Després, anem a veure la final del Mundial de Sudàfrica a la Piazza del Duomo, on han posat una pantalla i hi ha molta ambientació. Fem un passeig i tornem al B&B.

Avui tenim molta carretera per davant, però la fem perquè no volem deixar d'anar a Scala dei Turchi (cosa que us recomano molt carinyosament). De Ragusa anem cap a Scala dei Turchi, que trobem fàcilment seguint les indicacions de la Lonely Planet que bàsicament diuen que cal anar en direcció a Realmonte i d'allà seguir les indicacions.

Després de veure la formació rocosa des de la carretera, hi ha un desviament a mà dreta. Baixant, hi ha un aparcament, nosaltres podem aparcar a fora de l'aparcament i no hem de pagar. Aneu amb compte, perquè per arribar a l'aparcament cal fer una baixada que després costa de pujar amb el cotxe. Molta gent deixa el cotxe a la carretera.

Un cop es deixa el cotxe, cal caminar cap a la platja i girar a la dreta. Caminar i caminar fins que s'arriba al lloc. Allà, molta gent agafa la pols de la roca, la barreja amb aigua, i es fa una mascareta de fang, que revitalitza la pell. De tornada, hi ha un xiringuitu amb dutxes (cal pagar un euro), que a nosaltres ens van molt bé per poder seguir amb el viatge.

Arribem fins a Mazzara del Vallo, on dinem un fabulós couscous de peix. El poble en sí, malgrat ser bonic, no us el recomano.

D'allà anem fins a Tràpani, passant per la carretera de la costa i veient la posta de sol des de les Salines de Marsala. És un bonic comiat de l'illa. Avui dormim al mateix B&B on vam dormir el primer dia, en el B&B Triskele.

El dia següent, dia de comiat del nostre viatge a Sicília, el passem a Tràpani, on passegem i comprem uns trossos de pizza per menjar a la platja. A les 15:00 som a l'aeroport per a deixar el cotxe i poder agafar el vol tranquil·lament cap a Girona.