Guia i relat de viatge a Croàcia

Com arribar-hi

Vam començar aquest viatge amb un vol des de Barcelona a Dubrovnik (1 hora i 45 minuts) amb la companyia Vueling (en les dates d'aquest viatge s'anomenava Clickair).

Recomanem, si es pot escollir, asseure's en un seient de finestra del costat esquerre de l'avió, ja que en l'última part del viatge se sobrevolen una part de la costa i les illes croates i les vistes són magnífiques. Almenys així va ser en el nostre cas i vam poder identificar algunes de les illes des de l'aire, com per exemple l'illa de Korkula, amb la seva ciutat medieval de cases amb teulades vermelles.

A la sortida de la terminal d'arribades de l'aeroport Cilipi de Dubrovnik hi havia una petita oficina de canvi de Veneto Banka, l'única en aquest punt. La nostra recomanació era canviar aquí el mínim possible (cobraven una comissió abusiva del 7,99%) o bé anar directament a la terminal de sortides, a 100 metres d'aquí, on hi havia dues oficines de canvi més en les que no es cobrava cap comissió i el canvi obtingut era bastant millor, especialment en la de l'OptBank. Però ara ja no hi ha la necessitat de canviar diners a Croàcia.

En el petit aeroport de Dubrovnik vam esperar unes quatre hores fins a la sortida del següent vol de Croatia Airlines amb destinació Zagreb. Tant aquest vol, com el de Vueling, els havíem adquirit setmanes abans a través de les seves respectives pàgines web.

Vam aprofitar aquest temps d'espera per a comparar preus de les diferents companyies de cotxes de lloguer que vam trobar en l'aeroport, però al final vam corroborar que la que havíem pre-reservat a Internet amb Avis era la millor.

Després de 45 minuts de vol en un avió molt nou i ampli vam aterrar en l'aeroport de Zagreb. Després de recuperar l'equipatge embarcat vam sortir de la terminal i vam trobar de seguida l'autobús que connectava l'aeroport amb la ciutat de Zagreb (veure horaris autobús aeroport de Zagreb).

El trajecte de 17 km i 25 minuts fins a l'estació central d'autobusos de Zagreb costava llavors 30 Kn. L'autobús s'omplia ràpid, pel que surt a compte no perdre temps en la terminal a l'arribada.

Dormir i menjar

En la ciutat de Zagreb ens vam allotjar a Doremiza (Ul. Spinčićeva, 27 - Zagreb), un allotjament familiar, on vam pagar 250 Kn per una habitació doble bastant gran, amb bany privat i calefacció (necessària en aquesta època de l'any).

Aquest allotjament estava molt bé i si s'havia de posar una pega diríem que no era molt cèntric, tot i que estava ben comunicat amb el centre de la ciutat amb el tramvia nº 9.

Per arribar fins al Doremiza des de l'estació central d'autobusos, on ens deixà l'autobús de l'aeroport, vam caminar uns 200 metres per l'Av. Marina Drziva fins a l'encreuament amb l'Av. Bukovara, on hi havia una parada del tramvia nº 3. Vam pujar a aquest tramvia i vam recórrer tota la línia 3 fins a Ljublianica, la parada final. És un trajecte de 20 minuts que costava 10 Kn que vam pagar directament a la conductora. Un cop a Ljublianica (o també Remiza) s'havia de vorejar l'edifici Labarska i continuar pel carrer de darrere que condueix directament a l'allotjament.

Per a dinar o sopar una bona alternativa era el restaurant Nokturno (Skalinska, 4 - Zagreb), situat en la part alta, molt acollidor i amb una relació qualitat-preu excel·lent. Per exemple, una enorme pizza (30 Kn), cervesa Ozujsko de barril (7,5 Kn), cafè (6 Kn) i palacinke (dos panqueques de xocolata, 10 Kn). Al costat de l'estació d'autobusos estava el restaurant Luka Grill (M. Drzica 4 - Zagreb), també recomanable.

Coses a veure i fer

ZAGREB. És la capital i també la major ciutat de Croàcia en població, així com el centre cultural, científic econòmic i governamental del país. La seva posició geogràfica favorable fan d'ella un lloc de connexió excel·lent per al trànsit entre l'Europa central i l'Adriàtic.

Estàtua del novel·lista croat August Šenoa en el carrer Vlaška (Zagreb)

Per altra banda Zagreb conserva encara molta part del seu passat medieval, motiu pel qual té un important interès des del punt de vista històric i cultural.

La ciutat de Zagreb és famosa pel seu premiat mercat de Nadal, triat diversos anys com un dels millors mercats nadalencs d'Europa.

La capital també és coneguda per la seva oferta de restaurants d'alta cuina, els quals van molt més enllà del menjar tradicional croat i dels seus plats clàssics.

Malgrat tot, molts dels turistes que visiten Croàcia cada any no inclouen Zagreb entre les seves destinacions i van directament a la costa. I és una llàstima, perquè a nosaltres personalment ens va agradar bastant i per això recomanem incloure aquesta ciutat en qualsevol ruta per Croàcia.

En l'Oficina de Turisme de Zagreb, ubicada en la plaça Ban Jelačić, es podia obtenir un molt útil fulletó en espanyol que proposava dos recorreguts a peu complementaris per dues zones diferents de la ciutat que permetien conèixer els llocs més significatius de Zagreb.

Els dos recorreguts tenien el seu inici i final en la bonica plaça Trg bana Josipa Jelačića, centre neuràlgic de la ciutat amb els seus tramvies, edificis i enrenou habitual.

Decoració de Pasqua en la plaça Josipa Jelačića amb la Catedral al fons (Zagreb)

Gornji Grad

Correspon a la part alta de la ciutat de Zagreb, on es concentra la zona històrica, composta pels barris de Gradec i Kaptol, una trama urbana medieval amb esglésies, palaus, museus, galeries o edificis governamentals.

La primera de les rutes a peu esmentades recorre 17 llocs emblemàtics d'aquesta part alta de la ciutat. Per a fer aquest recorregut el fulletó marca un temps aproximat de 90 minuts, tot i que cal comptar-hi una mica més.

Alguns d'aquests llocs de Gornji Grad són:

• La Catedral, amb les seves agulles d'estil neogòtic.
• L'enorme plaça Josipa Jelačića, la plaça central de Zagreb des del segle XVII.
• La plaça Dolac. En les dates de la nostra visita (setmana de Pasqua) hi havia un mercat on vam tenir l'oportunitat de veure diverses parades que venien els tradicionals ous de Pasqua profusament decorats.
• La Porta de Pedra, un bon lloc per a fer-se una idea de la devota religiositat del poble croata.
• La torre Lotrscak, amb una magnífica vista de la ciutat.

L'església de Sant Marc i les seves teules de colors (Zagreb)

• La bonica plaça de Sant Marc. En aquesta plaça de Zagreb hi ha importants edificis governamentals, com el palau barroc Banski dvori (la seu del Govern de Croàcia), el Parlament croat i el Tribunal Constitucional de Croàcia.

  A la cantonada de la plaça de Sant Marc i el carrer de Ćiril i Metod hi ha l'antic Ajuntament.

  I en el centre de la plaça destaca la cridanera església de Sant Marc (Crkva sv. Marka), inicialment construïda en el segle XIII, però amb diversos afegits posteriors, com les teules de colors de la teulada que formen l'escut d'armes de les regions històriques de Croàcia, Dalmàcia i Eslavònia en el costat esquerre i el de la ciutat de Zagreb en el costat dret.

Donji Grad

Ocupa la part baixa de Zagreb, entre Gornji Grad i l'estació de ferrocarril. Es tracta d'una zona de grans avingudes, enormes edificis i amplis espais, amb molts jardins i arbres, pel que és molt agradable per a passejar.

La segona ruta proposada inclou 15 llocs d'interès d'aquesta zona. Per aquest recorregut cal preveure un temps aproximat mínim de 60 minuts, sense comptar visites a museus.

L'edifici del Teatre Nacional de Croàcia (Zagreb)

D'entre els llocs d'interès de Donji Grad destaquem:

• Els monumentals edificis del Teatre Nacional, d'estil neobarroc, i la Universitat de Zagreb. Ambdós edificis estan situats en la imponent plaça del Mariscal Tito.
• El Museu Etnogràfic.
• El Museu Mimara, considerat per alguns com un dels museus d'art més interessants d'Europa.
• El Jardí Botànic.
• L'elegantíssim Esplanade Zagreb Hotel.
• L'estació de ferrocarril de Zagreb (Glavni kolodvor), del segle XIX.
• L'enorme edifici de la seu dels Ferrocarrils de Croàcia.
• La preciosa zona enjardinada de Josip Jurje Strossmayer.
• La Galeria de Belles Arts Strossmayer.

L'edifici de la seu dels Ferrocarrils de Croàcia (Zagreb)

En els quioscos de Zagreb es podia comprar llavors la Dnevna Karta, un abonament que permetia agafar tots els transports urbans de Zagreb durant un dia per 25 Kn.

Amb només tres trajectes aquest preu quedava ja amortitzat perquè un bitllet senzill diürn costava 8 Kn.

En el moment d'escriure aquesta actualització aquest abonament ja no existeix, però en la web indicada podreu trobar altres formes de targetes multi-viatge i multi-dia.

De totes maneres, el centre de Zagreb és suficientment compacte com per a poder recórrer-se a peu sense problemes.

Com arribar-hi

Per a fer el trajecte per carretera des de Zagreb fins a Varaždin, de 85 km seguint la ruta més curta, vam sortir des de la capital croata cap a l'est, seguint les indicacions a Varaždin i fins trobar la carretera E65, la qual transcorre paral·lela durant bona part del trajecte a l'autopista de peatge A4 que duu directament a Gorican, en la frontera amb Hongria.

Bonica tapa de claveguera de la ciutat de Varaždin

Els darrers 18 km abans d'arribar a Varaždin, passada la població de Novi Marof, la carretera deixa enrere la plana i s'interna en un paisatge muntanyenc, ascendint uns centenars de metres sobre la plana.

En aquest trajecte vam trobar neu als costats de la carretera, en els camps i en les teulades de les cases. Molt bucòlic.

En arribar a Varaždin ens vam dirigir directament a la part vella de la ciutat, la qual està separada de la part més nova.

Dormir i menjar

A Varaždin ens vam allotjar en la Pansion Garestin (Zagrebacka, 34 - Varaždin), on vam pagar 347 Kn per una estupenda habitació doble amb bany privat, TV, pàrquing, i un boníssim i abundant esmorzar inclòs. Està ubicada a només 300 metres del centre històric. Molt recomanable.

Suposadament hi havia allotjaments més econòmics, del tipus habitació a casa familiar o sobe, que podíem trobar a través d'alguna agència o de l'Oficina de Turisme (Padovceva, 3 - Varaždin), però quan nosaltres vam arribar a la ciutat aquestes ja estaven tancades.

Un restaurant excel·lent a Varaždin era el Restoran Angelus (Alojzija Stepinca, 3 - Varaždin), molt recomanable, amb racions grans i preus més que raonables. I una cafeteria molt agradable per a prendre alguna cosa era la Kavana Dora (Franjevacki trg 17 - Varaždin), amb una zona per a no fumadors.

Coses a veure i fer

VARAŽDIN. Es tracta d'una ciutat situada a 81 km al nord-oest de Zagreb, compresa en la regió cultural de Hrvatsko Zagorje, i que va jugar un paper primordial en el passat croata.

Entre els anys 1756 i 1776 va ser la capital administrativa de Croàcia, fins que un incendi va destruir la major part de la ciutat i va propiciar la tornada de les institucions administratives cap a Zagreb. Durant el segle XIX Varaždin va ser reconstruïda del tot i va florir de nou, però ara com a centre comercial i manufacturer.

La plaça principal i l'Ajuntament de Varaždin

Amb un conjunt d'edificis i un patrimoni artístic únic, Varaždin posseeix la trama urbana més rica i millor conservada de la Croàcia continental, amb museus, edificis barrocs, galeries, teatres, ...

Però, tot i així, no són molts els turistes que arriben fins aquí per a visitar aquesta meravellosa ciutat, la qual cosa és una llàstima.

La millor (i única) manera de visitar la ciutat és a peu, ja que el nucli històric és molt compacte, fàcil i agradable de recórrer, a més de tranquil. Simplement passejant pels seus carrers podrem veure tots els seus punts d'interès.

L'Stari Grad o Ciutat Antiga és un preciós exemple d'arquitectura defensiva medieval. Es va començar a construir en el segle XIV i en el segle XV se li van afegir les torres circulars, característiques de les construccions gòtiques que trobem a Croàcia.

Avui dia hostatja el Museu de la Ciutat. Estava tancat el dia de la nostra visita, així que ens vam conformar amb veure el bonic edifici per fora. Prop d'ell està la Torre Lisak, única part supervivent de les muralles medievals.

Vista de la ciutadella de la ciutat vella de Varaždin

El Palau Sermage, construït l'any 1750 en estil rococó, allotja actualment la Galeria dels Mestres Antics i Moderns, un museu de pintura.

L'edifici de l'Ajuntament, per la seva banda, va ser construït l'any 1523 en estil romànic-gòtic (fixeu-vos en l'escut d'armes de Varaždin en la base de la torre) i continua avui dia funcionant com a tal. Els dissabtes, d'11 a 12 del matí, hi ha una cerimònia de canvi de guàrdia.

La Catedral, una antiga església jesuïta, fou construïda l'any 1647 i es distingeix per la seva entrada barroca, l'altar del segle XVIII i les pintures que hi ha en el seu interior. Altres esglésies destacables d'aquesta part de la ciutat són l'església franciscana de San Juan Bautista o l'església de Sant Nicolau, amb la seva torre medieval gòtica.

A més hi ha molts palaus i edificis barrocs i rococós que es poden admirar des de fora, com el Palau Herzer, el Palau Patacic, o el Palau Patacic-Puttar. Finalment voldríem destacar el Teatre Nacional Croata, construït l'any 1873 i dissenyat per dos famosos arquitectes vienesos.

CASTELL DE TRAKOŠĆAN (Dvor Trakošćan). Aquest fantàstic castell, el més impressionant de Croàcia segons molts, va ser construït en el segle XIII com a part integrant de la fortificació del nord-oest croata.

Vista del castell de Trakošćan des del petit llac

Des del 1584 fins al 1944, any en que va passar a mans de l'estat croata, aquest castell va pertànyer a la família Drašković, un dels clans més antics de la noblesa croata i que entre els segles XVI i XIX va donar al país significats polítics, caps militars i dignataris religiosos.

Cap a mitjans del segle XIX, el castell va ser convertit a residència de camp i el seu entorn natural adaptat a les premisses del Romanticisme, moviment en ple apogeu en aquella època.

El propi castell i el museu que hostatja són visitables i valen moltíssim la pena, ja que el mobiliari és l'original i permet fer-se una idea de la seva història particular.

En aquelles dates l'entrada al castell costava 30 Kn i la meitat amb carnet d'estudiant ISIC.

Les estances visitables del castell ocupen quatre plantes i la visita permet sortir, fins i tot, a una terrassa exterior, des de la que s'albira un paisatge espectacular, doncs el castell està envoltat de boscos i d'un petit llac.

A tocar del llac que hi ha al peu del castell hi havia un aparcament on es deixava el vehicle, pel que s'havia de pujar a través d'un bonic camí fins a l'entrada del castell, situat sobre un promontori.

Vistes dels voltants nevats del castell de Trakošćan

Tot plegat fa que sigui un lloc molt romàntic i bucòlic, ja que aquest és el sentiment que transmeten el castell i el seu entorn, sobretot en un dia gris d'hivern com el que vam tenir nosaltres el dia de la seva visita.

En acabar la visita al castell val la pena baixar fins al llac que hi ha peus del promontori on es troba el castell i vorejar-lo per a tenir una visió global del castell. L'agua del llac reflecteix la silueta del propi castell. L'entorn del castell, incloent el llac, es poden visitar lliurement.

Per arribar fins al castell de Trakošćan el més fàcil és fer-ho des de les ciutats de Varaždin o bé des de Zagreb. En el nostre cas ho vam fer des de la primera, en una ruta de 41 km.

Vam sortir de Varaždin per la carretera D35 en direcció a Ivanec (22 km) i vam continuar fins a Lepoglava (8 km) on vam agafar la carretera secundària D508 en un desviament indicat cap a Trakošćan. Després d'11 km que transcorren per un paisatge molt rural vam arribar al petit poble de Trakošćan, on de seguida es fa visible el castell.

Com arribar-hi

Avui ens esperava un llarg trajecte de 280 km des de Varaždin, en l'extrem nord-est del país, fins a Opatija, en la península d'Ístria, l'extrem nord-oest.

Vam sortir de Varaždin a primera hora del matí i vam posar rumb cap a Trakošćan per a visitar de passada el magnífic Castell de Trakošćan. Després d'aquesta visita vam continuar viatge per la carretera D1, la qual transcorre per un preciós paisatge muntanyenc de frondosos boscos fins arribar a Mracelj, lloc fronterer amb la veïna Eslovènia.

Des d'aquí la carretera enfila cap al sud i vam passar per les poblacions de Krapina, Zabok o Zapresic abans d'arribar al cinturó de Zagreb. Vam circumval·lar la muntanya de Medvednica fins a connectar amb l'autopista A1 cap a Rijeka.

Vam continuar per autopista cap a l'oest i després de passar la ciutat de Karlovac aquesta autopista comença a guanyar més i més altura. Al cap d'uns quilòmetres ens vam trobar amb una nevada espectacular que va tenyir de blanc la calçada i tot el paisatge circumdant, especialment en el trajecte que passa prop del Parc Nacional Risnjak, tot i que gràcies a l'eficiència de les màquines lleva-neus vam poder prosseguir el viatge sense més contratemps.

Uns quants quilòmetres abans d'arribar a Rijeka l'autopista torna a baixar l'altura guanyada amb anterioritat. I en arribar a la ciutat de Rijeka vam sortir de l'autopista i vam continuar per la carretera que voreja la costa durant 11 km fins arribar a Opatija, la nostra porta d'entrada a la península d'Ístria i destinació final d'avui.

El llarg trajecte per l'autopista A1 entre Zagreb i Rijeka, de 170 km, ens va costar 56 Kn.

Dormir i menjar

A través de l'agencia Katarina Tours (M. Tita 75/1, en el centre d'Opatija) vam aconseguir un allotjament privat en la casa familiar de Marija Butijer (A. Raspora, 1 - 51410 Opatija, pagant 220 Kn per una habitació gran, amb bany privat, TV i balconada amb unes fantàstiques vistes al mar Adriàtic i la costa de Rijeka.

Vam poder aparcar el cotxe dintre de la pròpia finca, la qual es troba a uns 2 km del centre d'Opatija.

Aquesta vegada ens va resultar més còmode buscar l'allotjament a través d'una agència perquè quan vam arribar a Opatija estava plovent força i no ens venia de gust anar pel carrer a peu i mullant-nos buscant allotjament.

A Opatija vam provar el restaurant Kamelija (M. Tita, 142/2) no era res de l'altre món i resultà una mica car. Per contra, la pastisseria Kraš choco & café era un bon lloc per a fer una aturada i fer un bon berenar i/o una beguda calenta.

A Rovinj un bon lloc per a menjar o prendre alguna cosa era el Caffe Bar La Riva (Obala Aldo - Rovinj) amb una estupenda terrassa exterior i al costat d'un petit port.

Coses a veure i fer

ÍSTRIA (Istra en croat). És la major península de la mar Adriàtica, repartida entre tres països: Croàcia (a la qual correspon la major part), Eslovènia (la seva única sortida al mar) i Itàlia (amb un petitíssim territori al sud de la ciutat de Trieste).

Té un litoral bastant accidentat, amb penya-segats i platges de pedra, i un interior amb paisatges de turons verds i petits pobles. És una de les destinacions turístiques més destacades de Croàcia i, tot i que sigui fora de temporada de platja, no per això té menys interès, amb l'al·licient afegit de poder visitar els seus racons sense les aglomeracions de l'estiu.

A continuació detallem els punts d'interès més importants que vam visitar en aquest viatge per la part croata de la península d'Ístria, utilitzant la població de Opatija, en el seu extrem nord-est, com a punt d'inici de la ruta.

OPATIJA (pronunciat Opàtia). Aquesta ciutat, coneguda també com la Niça de l'Adriàtic, és un dels enclavaments turístics més consolidats de Croàcia, ja que té una tradició turística que arrenca de mitjans del segle XIX, quan va ser escollida com a destinació vacacional per l'elit de l'imperi austrohúngar (fins a la I Guerra Mundial) i això va atreure a il·lustres hostes vinguts de tot arreu.

La Vil·la Angiolina i els seus jardins (Opatija)

Opatija està situada als peus de les muntanyes Ucka, amb el cim Vojak com el més alt de la península (1.401 metres), i davant el golf de Kvarner.

Per aquest motiu no ha de sorprendre que Opatija tingui unes vistes realment extraordinàries sobre l'Adriàtic. Les millors de Croàcia, diuen.

Això, juntament amb el seu clima favorable, els seus bonics i cuidats jardins, els seus paisatges i platges o els seus senyorials edificis de tons pastís, fan que avui dia Opatija continuï sent una destinació vacacional molt sol·licitada, tant a l'hivern com, sobretot, a l'estiu.

A Opatija hi ha diversos punts d'interès que paga la pena de veure. Comencem amb la Vila Angiolina, una mansió d'estil neoclàssic construïda l'any 1844 per Iginio Scarpa, un ric mercader de Rijeka. Al voltant d'aquesta mansió hi ha un preciós i cuidat jardí amb plantes de tot el món, i es pot visitar el seu interior, tot i que només de juny a setembre.

Per a llargs passejos vora el mar res millor que seguir el Lungomare (Obalno šetalište Franje Josipa I), un camí que ressegueix el golf de Kvarner al llarg de 12 km, connectant les poblacions de Volosko i Lovran, al nord i sud d'Opatija respectivament.

Des del Lungomare podrem veure, entre altres bonics edificis, l'Hotel Kvarner, construït l'any 1884 com a hotel de luxe, sent el primer d'Opatija i de tot l'Adriàtic. Tot i que en les dates de la nostra visita l'edifici mostrava signes de necessitar una important remodelació, encara mantenia un cert encant i classe.

L'estàtua «Donzella amb una gavina» (bé, en aquest cas amb dues) i la costa d'Opatija al fons

Aquest camí també ens ha de permetre veure, sobre un promontori en el mar, l'estàtua «Donzella amb una gavina», una obra de 1956 de l'escultor Zvonko Car i que s'ha convertit en la icona o símbol d'Opatija.

En el passeig marítim hi ha una mena de Passeig de les Estrelles, a l'estil del Hollywood Blvd de Los Angeles, però en aquest cas de personatges famosos croats.

Finalment destacar a Opatija la bonica església de Sant Jacob (Crkva Svetog Jakov) o el Pavelló d'art Juraj Šporer.

Sortint d'Opatija amb el cotxe cap al sud, vorejant la costa, i a partir de Moscenice la carretera D66 guanya alçada i arriba a anar penjada literalment sobre el mar.

En aquest tram de passeig hi ha unes meravelloses vistes sobre l'Adriàtic i algunes illes molt properes a la costa, entre elles l'enorme illa de Cres.

En arribar a la imponent ria de Plomin Luka la carretera vira cap a l'interior i nosaltres vam contnuar en direcció cap a Pazin, població situada en el centre de la península. Vam continuar cap a l'oest, creuant la península de costat a costat i passant per bonics paisatges, amb algunes zones de vinyes, fins arribar a Poreč, la nostra següent visita.

En total havíem recorregut uns 92 km des d'Opatija.

POREČ (pronunciat Póretx). Es tracta d'una població turística croata situada en la costa oest d'Ístria. El seu nucli principal s'estén al voltant d'un port protegit del mar per la petita illa d'Sveti Nikola.

Vista de la ciutat vella i la Basílica Eufrasiana de Poreč

La seva història es remunta a 2.000 anys enrere, la qual cosa es fa evident en la ciutat antiga de Poreč, on la seva trama urbana encara mostra la típica estructura romana, amb el Decumanus i el Cardo Maximus com a carrers principals i conservats en la seva forma original. Entre els segles XII i XIX la ciutat va tenir muralles defensives.

Basílica Eufrasiana. En realitat es tracta d'un complex episcopal format per la pròpia basílica, una sagristia, un baptisteri i el campanar del palau de l'arquebisbe proper.

És un dels millors exemples del primer art bizantí a la regió i, a més, està intacte.

A causa del seu valor excepcional fou inscrita en la llista de Patrimonis de la Humanitat de la UNESCO l'any 1997.

L'entrada al complex era gratuïta i la visita va valer molt la pena, especialment pels preciosos mosaics que hi ha a l'interior de l'església. També recomanem pujar dalt del campanar (l'entrada costava 10 Kn) per a gaudir de les vistes sobre la ciutat vella, el port i els voltants.

Pati interior del complex de la Basílica Eufrasiana (Poreč)

Mosaics en l'interior de la Basílica Eufrasiana (Poreč)

A més de la visita a la basílica, a Poreč val molt la pena passejar pels carrers de la seva ciutat vella. La plaça Marafor, antic fòrum romà, encara conserva restes de dos temples romans. Un d'ells data del segle I i està dedicat al déu Neptú. També podem trobar d'empeus alguns edificis d'estil romànic, així com uns quants bells palaus d'estil gòtic venecià.

Atès que la ciutat vella de Poreč és petita i compacta, i només si no disposeu de més temps, amb dos o tres hores és suficient per a visitar-la.

Vistes des del campanar de la Basílica Eufrasiana sobre la ciutat vella de Poreč

Acabada la nostra visita a Poreč vam continuar amb el cotxe cap al sud seguint la carretera D75, passant pel costat dels nombrosos complexos turístics que hi ha en aquesta zona de costa, com Plava Laguna o Zelena Laguna.

En arribar a Vrsar la carretera gira cap a l'interior per a vorejar el fiord de Limski o badia de Lim, de 9 km de llarg i uns 600 metres d'ample. Aquest fiord, l'únic de Croàcia, es va formar quan el litoral d'Ístria es va enfonsar durant l'última glaciació, penetrant el mar en la vall de Lim i inundant-lo d'aigua.

El fiord de Lim està protegit per unes enormes parets de roca que poden arribar als 100 metres d'altura. Al costat de la carretera D21 hi ha un mirador elevat amb vistes impressionants sobre el fiord de Lim. Si passeu per aquest punt, camí de Rovinj, val la pena aturar-se per a gaudir de la vista. El trajecte de Poreč a Rovinj per aquesta ruta és de 38 km.

ROVINJ (pronunciat Roviny). Aquesta població està situada també en la costa oest d'Ístria, al sud de Poreč. És la segona destinació turística d'Ístria en nombre de visitants i està considerat un dels llocs més bonics de la costa Adriàtica.

Vista de la ciutat vella i l'església de Sta. Eufèmia (Rovinj)

En aquesta zona d'Ístria encara es parla, tot i que figura en la llista de llengües en perill d'extinció, l'Istriot, una llengua romànica que va estar molt estesa en el passat per aquí.

A Rovinj aquesta llengua és coneguda amb el nom de Rovignese.

El casc antic de Rovinj es troba sobre una península i s'enfila dalt d'un turó, la qual cosa li confereix un aire molt especial.

El lloc més característic de Rovinj és la interessant església barroca de Santa Eufèmia o església de St. Fuma, construïda l'any 1736 i situada dalt del turó, en el cor de la ciutat vella.

El seu campanar, de 60 metres d'altura, està clarament inspirat en el de la Basílica de Sant Marc de Venècia. Des de la base de l'església, dalt del turó, hi ha unes vistes molt boniques sobre els voltants.

La porta de Balbi, l'entrada a la ciutat vella de Rovinj

Per arribar a l'església de Santa Eufèmia es pot entrar en la ciutat vella per l'Arc de Balbi, construït l'any 1679, i pujar per bonics, estrets i fotogènics carrerons medievals de pedra fins arribar dalt del turó.

Caminant cap al sud uns 2 km des de la ciutat vella s'arriba al Parc Forestal Zlatni Rt, un lloc de gran bellesa creat l'any 1890 per un almirall austríac.

Finalment destacar el bonic edifici en el que es troba l'Aquari de Rovinj, en el carrer Giordano Paliaga nº 5, tancat en la data de la nostra visita.

Nosaltres vam concloure a Rovinj la nostra visita a Ístria, però si disposeu de més temps i esteu interessats en la història i cultura d'aquesta regió croata pot ser interessant la visita a Pula, ciutat situada en el sud-est de la península i l'existència de la qual es remunta a 3.000 anys enrere.

El principal punt d'interès de Pula és un amfiteatre romà del segle I, però també hi trobareu restes de muralles, mosaics i temples romans, a més d'una animada vida cultural.

Com arribar-hi

El llarg trajecte de 268 km des de Rovinj fins a Rakovica, un petit poble de la regió de Zadar i a escassos quilòmetres dels llacs de Plitvice, el vam iniciar sortint de Rovinj per la carretera A8.

Aquesta ruta, sense ser una autopista, ens va permetre creuar ràpidament Ístria en direcció cap a Rijeka. La carretera va guanyant altura per a salvar les muntanyes que conformen el Parc Natural Ucka.

L'A8 travessa aquest parc natural a través del túnel Učka (el peatge costava llavors 28 Kn), el qual té una longitud de 5.062 metres. A la sortida per l'altre costat del túnel vam comprovar que la carretera A8 circulava a molta altura, penjada sobre la ciutat d'Opatija.

Paisatge nevat en l'entorn rural de Rakovica

Uns quilòmetres més a l'est vam deixar enrere la ciutat de Rijeka i vam connectar amb l'autopista A6 cap a Zagreb (més endavant passa a ser l'A1).

En arribar a l'altura de Karlovac vam sortir de l'autopista i vam agafar la carretera D1 en direcció cap a Split.

Al cap de 70 km des de Karlovac vam arribar, ja de nit, a Rakovica, el lloc escollit per a passar la nit i visitar a l'endemà el Parc Nacional dels Llacs de Plitvice, a només 14 km d'aquí.

Aquella mateixa nit va caure una bona nevada que va deixar el paisatge completament emblanquinat en molts quilòmetres a la rodona. Afortunadament, l'endemà el dia s'aixecà assolellat i la força d'un sol primaveral va desfer la neu en poques hores i vam poder fer el que teníem previst.

Dormir i menjar

A Rakovica ens vam allotjar en la Guesthouse Rubcic (Oštarski Stanovi 111a, Rakovica), on vam pagar 200 Kn per una magnífica habitació de fusta, nova i amb totes les comoditats, i a més molt acollidora. Aquest allotjament privat està regentat per la Klaudia i el seu marit Darko, una parella encantadora.

El restaurant Bistro Marko (també té allotjament) ens va agradar molt, essent molt recomanable, amb una carta molt extensa, preus assequibles i un lloc rústic molt acollidor. Està situat uns 4 km abans d'arribar a Rakovica per la carretera que ve de Karlovac.

Coses a veure i fer

PARC NACIONAL DELS LLACS DE PLITVICE (Plitvicka Jezera en croat). Aquest parc, declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l'any 1979, és el més conegut i el més gran de tots els parcs nacionals croats.

Vista del P.N. Llacs de Plitvice amb neu

Està situat molt a prop de la frontera amb Bòsnia i Hercegovina, en una zona muntanyenca i boscosa en la qual s'alternen llacs, cascades i deus d'espectacular bellesa.

En total el parc té una superfície de gairebé 30.000 Ha, de les quals unes 22.000 estan cobertes de bosc. La zona visitable està en el centre del parc.

La hidrografia i la pedra calcària de la zona han donat lloc a un paisatge format per 16 llacs, situats en dos nivells de diferent alçada: els llacs superiors i els llacs inferiors. Ambdós nivells estan comunicats per un total de 92 cataractes i cascades.

L'entrada al parc costava 100 Kn de l'1 d'abril al 30 d'octubre i 70 Kn la resta de l'any, amb un descompte per a estudiants amb carnet ISIC). Nosaltres vam pagar 70 Kn.

L'accés principal al parc nacional es troba al costat de l'aparcament 1, situat uns 12 km al sud de Rakovica, en la carretera D1 que va de Karlovac a Split.

Es va donar la circumstància de que la nit anterior a la nostra visita al parc va caure una copiosa nevada que va deixar tot el paisatge ben cobert de neu.

Neu i llac gelat en el P.N. dels Llacs de Plitvice

El costat positiu és que vam tenir molta sort i la boira amb la que es va aixecar el dia va donar pas a un sol radiant que ens va permetre visitar el parc amb una temperatura agradable i gaudir d'uns paisatges excepcionals. I, a més, vam estar pràcticament sols durant quasi tota la nostra estada en el parc.

La contrapartida la vam tenir en el fet de que els responsables del parc van decidir tancar l'accés als llacs superiors per la gran quantitat de neu acumulada en els camins i passarel·les que feien impossible el transitar amb seguretat per elles.

Per aquest motiu la nostra visita als llacs de Plitvice es va limitar als llacs inferiors, però hem de dir que aquesta ens va satisfer completament i fou una de les més impactants del nostre viatge.

En qualsevol cas, és del tot recomanable la visita a aquesta meravella de la naturalesa que és el Parc Natural dels Llacs de Plítvice en qualsevol època de l'any i hauria de figurar en qualsevol ruta d'un viatge per Croàcia.

La visita als llacs de Plítvice es realitza a peu a través de senders i 18 km de passarel·les de fusta que estan molt den senyalitzats. Amb l'entrada al parc no es donava cap mapa (s'havia de pagar a part), per la qual cosa era convenient dur algun mapa de la zona del parc visitable. Lla guia Lonely Planet, per exemple, duia un petit mapa, però que era suficient.

El gran salt d'aigua Veliki Slap (P.N. Llacs de Plitvice)

Dins del parc, en el punt marcat com a ST1 s'agafava un autobús gratuït que ens portava fins al punt ST2. També hi havia uns vaixells elèctrics, inclosos també en l'entrada, que navegaven d'una forma lenta i silenciosa pels llacs més grans, com el llac Kozjak, permetent-nos connectar punts entre rutes.

Recomanem no perdre's el camí que porta a la base del Veliki Slap, el nom croat que significa «Gran Cascada». Amb una caiguda de 78 metres d'altura és el salt d'aigua més alt de tot Croàcia i està considerat com el més bonic del parc dels Llacs de Plitvice. Està ubicat al final de la zona ocupada pels llacs inferiors i s'alimenta de l'aigua del riu Plitvica Potok.

És convenient dedicar-li unes quantes hores a la visita d'aquest parc per a poder gaudir amb calma d'un lloc tan bell i espectacular.

Com arribar-hi

En el trajecte de 142 km des del Parc Nacional dels Llacs de Plitvice fins a la ciutat de Zadar, vam agafar la carretera D1 en sentit sud. Durant molts quilòmetres aquesta carretera circula en paral·lel i a escassa distància de la frontera amb Bòsnia i Hercegovina, separada de Croàcia en aquesta zona per unes imponents muntanyes.

En aquesta zona encara vam poder veure algunes cases destruïdes i amb restes de metralla en les seves parets, trist record d'una guerra encara no molt llunyana en el temps.

En arribar prop de Gračac vam abandonar la ruta D1 i vam agafar la D27 fins poc abans d'arribar a Obrovac, on la carretera es bifurca i vam continuar per la ruta D54 en direcció a Zadar.

Finalment, a Maslenica, després de creuar el nou pont de Maslenica sobre el golf de Novigrad (el vell va ser destruït en la guerra), vam agafar la ruta D8 que ens conduí directament a Zadar.

Dormir i menjar

A Zadar ens vam allotjar en la Pansion Albin (Put Dikla, 47 - Zadar). Vam pagar 360 Kn per una habitació doble, amb bany privat i un bon esmorzar inclòs. No estava malament, però tenint en compte la bona relació qualitat/preu que havíem trobat en els allotjaments de dies anteriors, aquest ens va semblar massa car pel que era.

A més, aquest allotjament està ubicat a 3 km del centre de Zadar, tot i que això importa poc si es duu vehicle propi.

De totes maneres, en el centre de Zadar hi ha l'agencia Aquarius (Nova Vrata bb), on ens poden buscar allotjament en la zona.

A Zadar vam provar el restaurant Na Po Ure (Spire Brusine 8) i ens va semblar correcte, sense més. En aquesta ciutat vam notar que els preus d'hotels i restaurants eren més cars que en les zones de Croàcia que ja havíem visitat.

Fora de Zadar, vam tastar el menjar casolà i boníssim del Restoran Anita, situat en l'encreuament de les carreteres D27 i D54, poc abans d'arribar a Obrovac.

Coses a veure i fer

ZADAR. La trama urbana de la ciutat vella de Zadar data de l'època romana, quan va ser fortificada i es van construir les seves muralles, torres i portes d'entrada, tot i que la forma actual prové de l'Edat Mitjana.

Vista de l'església de Sant Donat (Zadar)

La ciutat vella de Zadar ocupa una península des de la que hi ha bones vistes cap a la façana costanera de la part nova de la ciutat i com a fons la imponent serralada Velebit, la més gran de Croàcia i que forma part dels Alps Dinàrics.

Durant segles, aquesta ciutat costanera fou la capital de Dalmàcia, la regió geogràfica que comprèn una mica més de la meitat de la costa adriàtica croata.

I durant la II Guerra Mundial la ciutat va patir grans destrosses pels bombardejos, però amb el temps s'ha anat reconstruint.

Així doncs, el principal interès de Zadar és històric i cultural. Tot i que Zadar, segons la nostra modesta opinió, no té res que sigui realment espectacular, com d'altres indrets croats, en qualsevol cas val la pena dedicar-li almenys unes hores.

Els principals punts d'interès de Zadar els trobem en les seves esglésies. I segurament la més important de totes elles és l'església de Sant Donat (Crkva sv. Donata), un enorme edifici circular construït en el segle IX en estil pre-romànic, essent l'estructura més important que es conserva a tota Dalmàcia d'aquell període.

Vista del front marítim de Zadar i de la serralada nevada de Velebit

Llavors s'havien de pagar 6 Kn per a visitar-la. L'església està construïda sobre l'antic fòrum romà, el més gran que hi havia a aquest costat de l'Adriàtic.

Fora de l'església es pot veure una columna romana que era utilitzada a l'Edat Mitjana per a encadenar els reus i deixar-los exposats a la mofa i befa dels vianants.

Prop d'aquí hi ha la imponent Catedral de Sta. Anastàsia (Katedrala sv. Stošije), una basílica romànica dels segles XII a XIII i que és la catedral més gran de Dalmàcia.

Enfront de la Catedral està l'església de Sta. María, amb un bonic campanar romànic de principis del segle XII.

I a Zadar hi ha unes quantes esglésies més, com les de Sant Crisògon o de Sant Francesc.

I altres punts d'interès a visitar a Zadar són els següents:

• les muralles de la ciutat vella. En algun punt es pot pujar dalt de la muralla per a tenir bones vistes sobre la ciutat.
• les velles portes de la ciutat, destacant la Porta de la Ciutat i la Porta del Port, ambdues del segle XVI.
• les places dels tres i cinc pous.
• diversos palaus i vil·les d'interès històric.

• l'Orgue Marí (morske orgulje), un curiós element arquitectònic únic en el món.

  Fou construït al 2005 sobre el moll i està format per un conjunt de senzills però elegants graons de marbre sota els quals hi ha 35 tubs afinats musicalment amb petites sortides al passeig marítim.

  

  Algunes de les sortides en el terra de l'Orgue Marí (Zadar)

  El moviment de les ones del mar empeny l'aire a través dels tubs i, depenent de la grandària i velocitat de l'ona, sonen diferents notes musicals, creant així sons harmònics aleatoris.

  Val la pena asseure's en aquests graons i gaudir de la vista sobre les illes veïnes mentre escoltem aquest original orgue tocat pel mar.

  Podeu fer-vos una idea de com sona a través d'aquest àudio mp3: So de l'Orgue Marí de Zadar.

  Curiosament, el famós director de cinema Alfred Hitchcock va dir una vegada que la posta de sol més bonica del món es podia veure des d'aquest punt de Zadar.

Com arribar-hi

El llarg trajecte de 165 km entre les poblacions de Zadar i de Podstrana, situada uns 8 km al sud-est d'Split, el vam recórrer seguint la ruta 8 (Jadranska Magistrala) que transcorre enganxada a la costa central dàlmata. Al llarg d'aquesta ruta fins a Split hi ha diversos punts d'interès en els que val la pena aturar-se, com Šibenik, Trogir o Kaštela.

Vam sortir de Zadar cap al sud per la carretera 8 i vam recórrer els 74 km fins a la nostra primera aturada, Šibenik.

En el camí havíem creuat unes quantes poblacions turístiques que a l'estiu deuen estar molt animades, però ara tot era tranquil·litat. I des de la carretera no perdíem de vista el mar i les moltes illes que hi ha a tocar de la costa.

A mig camí del trajecte entre Zadar i Šibenik també vam poder veure a la nostra esquerra el gran llac Vransko.

Un cop visitada la ciutat de Šibenik vam continuar cap al sud durant 59 km per la mateixa carretera fins arribar a la nostra següent destinació d'avui, Trogir.

Finalitzada aquesta visita vam reprendre la ruta cap a Split, però uns 15 km abans d'arribar-hi ens vam desviar per a visitar el castell de Kaštel Lukšić, en la població de Kaštela.

I finalment, seguint per la mateixa carretera vam arribar a la ciutat d'Split, però la vam passar de llarg per anar directament a Podstrana, on vam fer nit i situada uns 8 km al sud-est d'Split,.

Dormir i menjar

A Podstrana ens vam allotjar en la Pansion Tomi (Strozanacka, 24 - Podstrana), on vam pagar 300 Kn per un apartament amb bany privat, TV, A/C, nevera, cuina i un llit gran, a més d'una gran terrassa amb magnífiques vistes sobre el mar i la costa cap a Split. Des d'aquesta terrassa vam gaudir d'una magnífica posta de sol sobre el mar.

Podstrana és una petita població a només 8 km d'Split, la qual cosa no és inconvenient si tenim vehicle propi. Vam triar aquest lloc per ser un lloc tranquil i per no haver de buscar allotjament en el centre d'una ciutat com Split.

Entre Split i Podstrana (i més cap al sud) hi ha nombroses opcions d'allotjament al costat de la carretera i simplement vam escollir sobre la marxa la que des de l'exterior ens va semblar millor. Prèviament havíem buscat allotjament en la població de Kaštela, però estàvem en temporada baixa i només per a una nit ens van comentar que les alternatives eren zero o cap.

A Split la pizzeria Galija (Tonciceva, 12) era un lloc molt freqüentat per la gent jove local. Correcte. Per a esmorzar o prendre alguna cosa res millor que la cafeteria de l'hotel Bellevue Split (Bana J. Jelacica, 2), situada en la planta baixa de l'hotel, un lloc amb caràcter.

I per a dinar a Trogir un bon lloc fou la terrassa de la pizzeria Mirkec (Budislaviceva, 15), on vam menjar molt bé a preus decents i tenia unes vistes excel·lents cap a l'illa de Ciovo.

Coses a veure i fer

ŠIBENIK. La ciutat històrica de Šibenik està situada en el cor de la regió de Dalmàcia, al costat de la desembocadura del riu Krka. Durant un temps, en el segle XI, fou la seu del rei croata Petar Krešimir IV.

Durant la guerra croata d'independència (1991-1995), Šibenik va patir danys de consideració sobre els seus edificis i monuments, incloent la cúpula de la Catedral i l'edifici del Teatre, tot i que a dia d'avui ja ha estat tot reconstruït. Val molt la pena visitar aquesta bonica ciutat.

Catedral de Sant Jaume de Šibenik (Katedrala sv. Jakova) fou declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l'any 2000. Aquesta bellíssima catedral fou construïda per successius arquitectes entre els segle XV i XVI, en estils gòtic i renaixentista, essent el monument d'estil renaixentista més important de Croàcia.

La Porta del Lleó,l'entrada nord de la Catedral de Šibenik

Però va ser el mestre venecià Giorgio da Sebenico (també conegut com a Juraj Dalmatinac) qui més va aportar a l'harmonia i bellesa del conjunt.

Aquest mestre va construir el baptisteri, la sagristia, les figures dels sants Pere i Pau, d'àngels, o una sanefa en l'exterior amb els caps de 34 lleons i 71 persones, amb la particularitat de que cada cap és diferent perquè Dalmatinac va voler immortalitzar a la gent del seu temps que anava fins a Šibenik. També la meravellosa Porta del Lleó, l'entrada nord de la catedral.

Malauradament Giorgio da Sebenico no va poder acabar el seu treball en aquesta catedral a causa de la seva mort l'any 1473. Tota la catedral està construïda amb pedra i marbre d'Ístria.

Alguns dels caps de persones en l'exterior de la Catedral de Šibenik

En qualsevol cas, aquest edifici és una autèntica meravella i molt interessant de visitar, tant per dins com per fora.

En la mateixa plaça que la Catedral es troba el bonic Ajuntament de Šibenik, també d'estil renaixentista. Des de la plaça es pot pujar fins al fort de Santa Anna (l'entrada costava llavors 10 Kn), construït en el segle XVI per a protegir la població de l'amenaça turca. Des d'ell hi ha molt bones vistes sobre l'entorn.

També paga la pena passejar pels bonics carrerons medievals de Šibenik i passar per davant de l'església de Sant Ivà.

I a escassos quilòmetres cap al nord de la ciutat es troba una de les entrades al Parc nacional Krka que, segons sembla, és similar al parc dels llacs de Plitvice. Nosaltres no el vam visitar.

I a mig camí del trajecte entre les poblacions de Šibenik i Trogir seguint la D8 cap al sud trobareu la població de Primošten. Passat el seu nucli urbà hi ha un mirador al costat de la carretera des d'on s'obté una meravellosa vista sobre la península on es troba la ciutat vella de Primošten.

TROGIR. La diminuta ciutat vella de Trogir és un altre lloc de gran interès històric i que està ubicat sobre una petita illa, d'aproximadament 1 km², enmig de l'estret canal que separa el continent de l'illa de Ciovo.

Ciutat vella de Trogir. Fou declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l'any 1997. La seva extensió és molt petita, però la seva densitat d'edificis d'interès històric i cultural és aclaparadora, amb palaus, esglésies, torres, etc., gràcies als seus més de 2.300 anys d'història, amb una barreja d'influències gregues, romanes i venecianes.

La Catedral de Sant Llorenç (Trogir)

Trogir conserva intactes gairebé tots els edificis que es van construir durant la seva època d'esplendor, entre els segles XII i XV, essent el complex romànic-gòtic millor conservat, no solament de l'Adriàtic sinó de tota l'Europa central.

El centre medieval de la ciutat vella de Trogir, emmurallat, té prop de 10 esglésies i tot un seguit de palaus d'estils romànic, gòtic, renaixentista i barroc.

D'entre els seus nombrosos edificis destaca la Catedral de Sant Llorenç (Katedrala Sv. Lovre).

Com que la construcció de la catedral es va fer al llarg de quatre segles, del XIII al XVII, l'edifici recull tots els estils arquitectònics que es van donar en la històrica regió dàlmata. L'entrada oest de la catedral és una obra mestra de l'escultor croat Radovan, i la més destacada obra de l'estil romànic-gòtic a Croàcia.

Al costat de la catedral està el preciós palau de Cipiko, del segle XIV, avui ocupat per una oficina de turisme privada. Altres punts d'interès de Trogir són la Porta de la Ciutat i les muralles; la fortalesa de Kamerlengo, o el palau ducal.

Trogir és un lloc de visita obligada i també molt agradable i tranquil per a passejar, al menys així era quan nosaltres el vam visitar, fora de temporada estival i amb pocs visitants.

Si arribeu a Trogir amb cotxe el millor és deixar-lo en el costat del continent (hi ha diversos aparcaments de pagament) i creuar a l'illa per un dels dos ponts que hi ha.

KAŠTELA. Es tracta d'una població que ocupa la zona de la costa croata situada entre l'illa de Ciovo i la península de Marijan d'una banda i les muntanyes Kozjak i el mar Adriàtic per un altre.

A partir del segle VII els croats van establir aquí el centre del seu estat i van aixecar fortificacions al llarg de la costa per a protegir-se dels atacs exteriors.

Vista del castell de Vitturi (Kaštel Lukšić)

Amb el temps van arribar a existir fins a vint castells i fortificacions, dels quals actualment només en queden set: Kaštel Stafilic, Kaštel Novi, Kaštel Stari, Kaštel Lukšić, Kaštel Kambelovac, Kaštel Gomilica i Kaštel Sucurac.

De tots els castells en la zona de Kaštela nosaltres vam visitar només el de Kaštel Lukšić perquè n'havíem de triar un i la nostra guia Lonely Planet deia que era el més impressionant de tots ells.

Els germans Vitturi, una família aristocràtica de Trogir, van construir el preciós castell de Vitturi a finals del segle XV per a protegir a les seves famílies i súbdits.

Originalment el castell tenia un pati interior i estava completament rodejat pel mar, però posteriorment va ser connectat a terra ferma.

El costat nord del castell, amb les seves dues torres i una planta baixa de parets inclinades, unida a terra ferma per un pont mòbil, té un aspecte especialment defensiu. El costat sud, en canvi, té una balconada i una sortida d'emergència cap al mar. El palau té també un ampli pati. Aquest castell també és conegut amb el nom de Dobrila.

SPLIT. Aquesta ciutat, de més de 160.000 habitants, és la principal de la regió de Dalmàcia i la més important de la costa adriàtica croata, a més de la segona en població del país, després de Zagreb.

És un important centre cultural i turístic, així com econòmic i industrial. La majoria dels seus punts d'interès històrics i culturals es troben entre les muralles del palau de Dioclecià. Però, a més, en la ciutat hi ha nombrosos museus, el Teatre Nacional, velles esglésies i altres llocs arqueològics en la regió que fan d'Split un important focus d'atracció cultural.

Complex històric d'Split amb el Palau de Dioclecià. Fou declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l'any 1979. La ciutat d'Split va créixer al voltant del palau que va construir a finals del segle III l'emperador romà Dioclecià com a lloc de descans i retir, el qual havia nascut prop d'aquí en l'any 245 d.C.

Estàtua del prelat croat Gregori de Nin (Split)

A principis del segle VII, després de que la ciutat romana de Salona, avui dia Solin i només a 7 km d'Split, fos saquejada per nòmades d'Àsia central, els refugiats convertiren el palau en una ciutat fortificada i sobre el mausoleu de Dioclecià s'hi va construir la catedral de la ciutat en l'Edat Mitjana.

Amb el pas dels segles les restes del palau de Dioclecià es van anar escampant per tota la ciutat en forma d'esglésies romàniques, fortificacions medievals, palaus gòtics i mansions d'estil renaixentista i barroc. En el segle XV la ciutat es va estendre més enllà de les muralles del palau original.

Per a visitar el complex històric nosaltres vam seguir, més o menys, el circuit a peu d'aproximadament 1 km que proposava la nostra guia Lonely Planet.

Aquest circuit té el seu inici als peus de l'enorme estàtua de Gregori de Nin, una de les icones d'Split.

Aquesta estàtua, de 8,5 metres d'alçada, és obra del famós escultor local Ivan Meštrović i representa a Gregori de Nin (Grgur Ninski en croat) un prelat catòlic croat del segle X.

La llegenda diu que fregar el dit gros del peu de l'estàtua porta bona sort. Sigui cert o no,, sí podem certificar que el dit de l'estàtua de bronze està ben brillant a causa del desgast.

A continuació vam visitar les properes restes de la capella d'Arnir i després d'entrar per la porta nord al recinte del palau vam veure el preciós palau Papalic des del seu pati interior.

Arcades del peristil en el Palau de Dioclecià (Split)

En el cor de l'antic palau de Dioclecià es troba l'impressionant peristil, el qual servia d'entrada cerimonial durant les estades imperials. Val la pena veure'l també il·luminat per la nit.

Aquí es troba la Catedral de Sant Domnius (Katedrala Svetog Duje), edificada sobre l'antic mausoleu de Dioclecià. Hi destaca el campanar romànic-gòtic i les seves monumentals portes de fusta amb imatges de la vida de Crist. Pujar dalt del campanar de la Catedral valia llavors 10 Kn.

Prop del Peristil també hi ha l'interessant temple de Júpiter, però per a poder veure'l vam haver de colar-nos amb un grup organitzat, ja que llavors estava tancat amb clau i eren els guies turístics els que sabien on anar a buscar la clau.

De tornada al Peristil vam entrar en el vestíbul, la part millor conservada del recinte. Al final d'aquest vestíbul hi ha l'entrada a les sales subterrànies, les quals estan buides i no justificaven les 30 Kn que es cobrava d'entrada en aquell moment (la meitat amb carnet ISIC).

En qualsevol cas, aquest complex palau-ciutat és bastant impressionant i està força ben conservat.

A més de visitar els punts anteriors val la pena passejar sense rumb pels bonics carrerons de la ciutat medieval d'Split, dels segles XIII i XIV, que hi ha en l'interior de la ciutat emmurallada i arribar fins a la plaça Narodni, on està l'antic Ajuntament, del segle XV i a tocar de la sortida oest de la muralla.

La plaça de la República, d'estil venecià (Split)

I uns 150 metres a l'oest de la plaça Narodni es troba la plaça de la República, coneguda com Prokurative, amb un aspecte que recorda a la plaça de Sant Marc de Venècia.

Aquesta enorme i harmoniosa plaça està envoltada per edificis neorenaixentistes en tres dels seus costats i només està oberta pel seu costat sud, oferint una bonica vista del port i de la Riva, el front marítim de la ciutat.

Fou construida a mitjans del segle XIX i per a demostrar que Split donava suport a la tradició italiana la plaça va incorporar una columnata d'estil venecià i uns relleus sobre les finestres que evoquen les influències renaixentistes.

Si teniu més temps i ganes Split té diversos museus, entre ells la Galeria Ivan Meštrović dedicada al prominent escultor, arquitecte i escriptor croat i que es troba ubicada en una bonica vil·la que era de la seva propietat.

Com arribar-hi

Vam iniciar al trajecte de 235 km entre Split i Cavtat, el lloc on teníem previst fer nit, sortint d'Split cap al sud per la ja famosa carretera D8 que va enganxada a la costa. Aquesta carretera ens feia anar més lents que si haguéssim agafat l'autopista A1 que va per l'interior, però preferíem anar a costat de mar, essent una ruta força més escènica.

La veritat és que, a estones, el paisatge és realment espectacular i en arribar a l'anomenada Riviera de Makarska la carretera va penjada a força altura, ja que el vessant del mont Biokovo arriba fins a la mateixa platja.

Mirador sobre els llacs Baćina camí de Cavtat

Des de la mateixa carretera vèiem perfectament davant nostre la gran illa de Brač, la qual està separada del continent per un estret canal.

També podíem apreciar en la costa nord d'aquesta illa les pedreres de l'arxifamosa pedra blanca de Brač, amb la qual es va construir el palau de Dioclecià d'Split o la Casa Blanca de Washington D.C.

Passada la població costanera de Gradac la carretera D8 vira cap a l'interior i passa pel costat dels llacs Baćina (Baćinska jezera).

Al costat de la carretera hi havia un mirador elevat amb unes vistes espectaculars sobre aquests llacs.

Abans d'arribar a la població de Ploče vam trobar tallada la carretera D8 i ens vam veure obligats a agafar una carretera secundària que anava cap a l'interior i que resseguia la frontera amb Bòsnia i Hercegovina fins arribar a la població de Metkovich. Aquest contratemps ens donà l'oportunitat de passar per paratges molt rurals i petits pobles molt més modests que els que havíem vist anant per la costa.

Després de creuar el riu Neretva pel pont Lučki i arribar a la població d'Opuzen vam retrobar-nos de nou amb la carretera D8 i pocs quilòmetres després ja tornàvem a circular al costat del mar.

Creuant la frontera amb Bòsnia i Hercegovina, entre Klek i Neum

Uns quilòmetres més enllà, passat Klek, la carretera D8 s'endinsa breument en territori de Bòsnia i Hercegovina.

És una estreta franja de només 9 km que correspon a l'única part de territori bosnià amb sortida al mar.

Fora del senyal de benvinguda al país i un xiringuito croata a l'entrada i la sortida, res ens feia pensar que havíem canviat de país, ja que ni tan sols ens vam haver d'aturar en els llocs fronterers. I és que en aquelles dates Croàcia encara no era membre de la Unió Europea ni formava part de l'espai Schengen.

En aquest curt trajecte bornià, en el que la carretera D8 passa a anomenar-se M2, vam creuar Neum, l'única població costanera de Bòsnia i Hercegovina i que també semblava bastant turística.

Continuant amb el nostre trajecte d'Split a Cavtat, i de nou en territori croat, vam seguir per la carretera D8 que va enganxada a la costa. A l'entrada de la ciutat de Dubrovnik vam passar pel pont Franjo Tuđman, inaugurat el 2002, i que evitava haver de vorejar un entrant del mar.

Aquesta vegada vam passar de llarg Dubrovnik. La carretera transcorre elevada sobre la ciutat, per la muntanya que hi ha al darrere del casc urbà.

Continuant uns 18 km més cap al sud per la D8 vam arribar a la nostra destinació, la petita població de Cavtat.

Dormir i menjar

A Cavtat ens vam allotjar en els apartaments Miljanic (Put Tihe, 22a). Vam pagar 230 Kn per una habitació que era una mica espartana, però que no estava malament pel preu.

Llavors es poden trobar altres allotjaments, fins i tot privats, a través de l'oficina de turisme o un parell d'agències que hi havia a l'entrada del nucli urbà de Cavtat.

Nosaltres vam escollir passar la nit en aquest petit poble amb l'excusa de visitar-lo, però també (o sobretot) perquè l'endemà teníem previst fer una escapada des d'aquí a la veïna Montenegro.

Per a menjar a Cavtat una possibilitat és el restaurant del bonic hotel Dalmacija (Trumbicev put 9). El lloc està bé i és agradable, tot i que una mica car. Si voleu quelcom més informal llavors és millor el restaurant Ankora (Put dr. Ante Starčevića, 22). I per a esmorzar res millor i més econòmic que la fleca/pastisseria Pekarnica - Bakery Peco 2 que hi ha enfront de Correus.

Coses a veure i fer

CAVTAT. Aquest bonic poble costaner, situat a uns 18 km al sud de Dubrovnik, fou una colònia grega coneguda com Epidaurum i formà part de la República de Ragusa el 1426.

Passeig marítim i port de Cavtat

Actualment és un centre turístic i cultural, així com la capital de Konavle, la regió més meridional de Croàcia.

A més de les seves platges i del seu bonic passeig al costat del port, en el compacte nucli urbà de Cavtat hi podem trobar restes de construccions de l'Antiguitat, palaus i residències d'estiu renaixentistes.

També es pot visitar la casa del conegut pintor croat Vlaho Bukovac, amb una col·lecció dels seus quadres i obres.

Donada la seva proximitat a Dubrovnik, la població de Cavtat pot ser una bona alternativa com a camp base per a visitar la zona, especialment per a qui busqui tranquil·litat i una forma de vida més tradicional.

En les dates de la nostra estada a Cavtat, fora de la temporada estival i com en tantes poblacions costaneres mediterrànies, tot estava força apagat, a mig gas, però a canvi vam tenir una tranquil·litat absoluta. Per tant, viatgers que busqueu ambient nocturn i grans massificacions, absteniu-vos d'anar a Croàcia fora de l'estiu!!.

ESCAPADA A MONTENEGRO. Des de Cavtat, situada a 22 km de la frontera amb Montenegro, vam fer una curta visita d'un dia sencer a aquest país per a visitar l'afamada badia de Kotor i les històriques poblacions de Kotor, Budva i Cetinje. Val a dir que aquesta escapada fou possible perquè teníem l'autorització de la companyia de lloguer i la documentació necessària per a circular amb el cotxe per Montenegro.

Com arribar-hi

Aquesta vegada vam arribar de nit a Dubrovnik provinents de la nostra curta escapada a Montenegro.

Simplement comentar que en el pas fronterer de Karasovići, el costat croat de la frontera amb Montenegro, els policies croats s'entretenien de forma especial amb els vehicles de matrícula montenegrina que volien passar cap a Croàcia.

Això donava lloc a grans cues i suposava una bona estona d'espera per a creuar cap a Croàcia. De fet, a nosaltres ens va suposar un total d'una hora i mitja passar aquesta frontera, quan al matí només havíem trigat 10 minuts en passar les dues fronteres en sentit contrari. Per aquest motiu vam arribar més tard a Dubrovnik del que teníem previst.

Dormir i menjar

A Dubrovnik ens vam allotjar en l'Hotel Dubrovnik (Šetalište Kralja Zvonimira nº 16, en la zona de Lapad, a 2,5 km de la ciutat vella). Es tractava d'un hotel de tres estrelles on vam pagar 50 € per una estupenda habitació doble amb bany privat, TV, A/C i esmorzar inclòs, de tipus bufet.

Hem d'aclarir que vam trobar aquest hotel sobre la marxa, ja que vam arribar a Dubrovnik al vespre, no teníem res reservat i a aquella hora era impossible trobar allotjament privat.

Si es desitja una alternativa més cèntrica, tot i que no més barata, estan els apartaments Kneževic (Put Srda, 38 - Dubrovnik), dels quals tenim bones referències, tot i que no podem opinar d'ells en primera persona.

Quant a restaurants a Dubrovnik, en el Maritima (Iva Vojnovika, 58, en la zona de Lapad) vam sopar molt bé, en un lloc agradable. També vam menjar prou bé en el restaurant Kamenice (Gunduliceva Poljana 8, en la ciutat vella), on recomanem especialment provar els musule na buzaru, els músculs típics de la zona, i les postres Dubrovacka rozata, curiosament traduït com crema catalana en la carta en espanyol del restaurant.

Una altra opció és la pizzeria Scala (Mata Vodopica nº 3, a 350 metres de l'hotel i al costat d'un centre comercial), molt bé de preu i menjar més que correcte. El restaurant Jadran, per altra banda, està en un lloc molt bonic, però era car i el servei nefast: no el recomanem.

Per acabar aquest capítol, la cafeteria Gradska Kavana (Ul. Pred Dvorom 1) no és barata, però la seva situació és immillorable per a quedar-se a veure la gent passar pel carrer principal de la ciutat vella.

Coses a veure i fer

DUBROVNIK. Aquesta ciutat costanera, coneguda avui dia amb l'àlies turístic de la Perla de l'Adriàtic, està situada al sud del país i és una de les destinacions turístiques més importants d'Europa gràcies a la seva bellíssima ciutat vella.

Vista de la ciutat vella de Dubrovnik des del carrer Frana Supila

La ciutat va ser fundada en el segle VII i el seu nom oficial fins l'any 1909 fou Ragusa, arribant a formar una república independent durant segles, fins l'any 1808, quan la República de Ragusa va ser annexada per França.

A l'entrada de la Porta de Pile es troba l'Oficina de Turisme (ul. Brsalje, 5), on es pot aconseguir un valuós mapa i informació útil sobre la ciutat i voltants.

Des del carrer Frana Supila es pot veure la típica vista de la ciutat vella de Dubrovnik, amb les muralles i el port vell en primer pla.

Per a moure's en transport públic fora de la ciutat vella, el menys en les dates de la nostra estada a Dubrovnik, era més barat comprar el bitllet d'autobús en un quiosc, on llavors costava 8 Kn per trajecte, mentre que si es comprava directament al conductor de l'autobús el mateix trajecte costava 10 Kn.

Ciutat vella de Dubrovnik. Fou declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l'any 1979 i és el gran atractiu turístic de la ciutat de Dubrovnik.

En la ciutat vella de Dubrovnik hi trobem places pavimentades de marbre, carrers costeruts, muralles, convents, esglésies, palaus, fonts i museus, ... i tot construït amb pedra del mateix color. Està situada als peus del mont Srdj, el qual cau a plom sobre la ciutat i el mar.

Malgrat els importants bombardejos patits durant la guerra de la independència de Croàcia, on un de cada tres edificis van resultar afectats, la ciutat ha estat gairebé totalment reconstruïda, especialment les teulades, i conserva les seves muralles intactes. En l'entrada nord a la ciutat emmurallada, la Porta Buža, hi ha un panell on s'indiquen sobre un mapa tots els danys patits sobre els edificis i carrers de Dubrovmik.

El carrer Stradun, el cor de la ciutat vella de Dubrovnik

La ciutat vella de Dubrovnik és bastant compacta, formant un rectangle amb una amplada màxima de 400 metres i una alçada màxima de 370 metres, i es recorre fàcilment a peu, amb el valor afegit de que tota ella està vianantitzada.

Per a no perdre's cap racó de la ciutat vella recomanem el circuit a peu per la ciutat vella de Dubrovnik que proposa l'oficina de turisme.

Aquest circuit a peu comença en una placeta que forma el carrer Brsalje en la que es troba la pròpia oficina de turisme. En el propi carrer Brsalje, una mena de passeig marítim construït en el segle XIX i que està fora de la ciutat vella, hi ha alguns bonics edificis.

Des d'aquí, i abans d'entrar en la zona emmurallada, podem visitar el fort Lovrijenac, situat sobre un penya-segat a 37 metres d'altura sobre el mar. L'edifici en sí no té res, però les vistes són espectaculars.

Creuem la muralla per la Porta de Pile, la porta oest, i entrem en la ciutat emmurallada. Trobem davant nostre el simple però atractiu carrer principal Placa o Stradun.

I a la nostra dreta destaca la Font d'Onofrio (Velika Onofrijeva Fontana), una gran font de base poligonal i amb setze màscares esculpides en els seus laterals. Aquesta font serveix de lloc de descans i de reunió en la ciutat vella.

La font d'Onofrio vista des de la muralla (ciutat vella de Dubrovnik)

Darrere de la font està el Convent de Sta. Clara i davant la petita església de Sant Saviour, una de les més boniques de Dubrovnik.

Al costat d'aquesta església tenim el Monestir franciscà, el qual hostatja una farmàcia fundada l'any 1317, essent una de les més antigues d'Europa.

A mig carrer Old Sigurate, a l'esquerra i passat el monestir, està l'església i convent de Nostra Senyora de Sigurata, del segle XIII.

Continuant pel carrer Prijeko i pujant per carrerons amb escales s'arriba a la Porta Buža, la porta nord de la ciutat i oberta en les muralles l'any 1907.

En el carrer Žudioska, al final del carrer Prijeko, està la Sinagoga, on vivien els jueus en temps de la República de Ragusa. I molt aprop d'aquí l'església de Sant Nicola i el Monestir Dominicà (Dominikanski samostan).

En l'extrem nord-est de la ciutat emmurallada està la Porta Ploče, la porta est, que data del segle XV. I al costat d'ella trobem el fort Revelin, construït fora de les muralles.

Anant cap al sud arribem a la plaça Luža , en l'extrem oriental del carrer Stradun, on es troba la preciosa Torre del Rellotge (o Torre de la Campana), construïda en el segle XV. Aquesta torre de 31 metres d'alçada és una de les icones de la ciutat. La campana del rellotge es colpejada cada hora pels Zelenci, dues famoses figures de bronze verdós anomenades Maro i Baro.

La torre del Rellotge i el palau del Rector (ciutat vella de Dubrovnik)

I en el costat nord de la Torre del Rellotge hi trobareu el preciós Palau Sponza, construït en el s. XVI en estil gòtic-renaixentista. I en el costat sud de la torre està l'edifici City Guard, que fou la residència dels almiralls des del segle XV. Incrustada en la seva façana barroca tenim la Petita Font d'Onofrio.

Al bell mig de la pròpia plaça Luža hi h la Columna d'Orlando, amb l'estàtua d'un cavaller medieval amb armadura. I en el costat sud de la plaça l'església de Sant Blas (Crkva sv. Vlaho), d'estil romànic i dedicada al sant patró de la ciutat.

I uns 50 metres al sud de la Torre del Rellotge trobem el Palau del Rector (Knežev dvor), construït originalment en el segle XV, però reconstruït diverses vegades, combinant l'estil gòtic inicial amb el renaixentista i el barroc. Aquest és un dels monuments no religiosos més significatius en la costa croata, ja que fou el centre administratiu en temps de la República de Ragusa, entre el segle XV i 1808.

I al sud d'aquest palau hi ha la Catedral de Dubrovnik (Katedrala Uznesenja Blažene Djevice Marije), del segle XVIII i estil barroc, amb valuoses pintures i objectes de valor en el seu interior.

En el costat oriental de la Catedral trobem la Porta del Port (Vrata od Ponte), la qual dóna accés al Port Vell, una de les parts més antigues de la ciutat, tot i que el seu aspecte actual data del segle XV. Aquest port fou en el segle XVII el centre de trànsit de mercaderies més gran de tot l'Adriàtic.

Des del port vell, si mirem en diagonal cap al costat nord de la petita badia, podrem veure a uns 200 metres en línia recta i ja fora de les muralles els antics Llatzerets de Dubrovnik (Lazzarettos), formats per vuit edificis interconnectats que van servir de llocs de quarentena per a persones i mercaderies en temps de la República de Ragusa.

Campanar de l'església de la Nostra Senyora del Carme

Caminant des del port pel carrer kneza Damjana Jude, el qual transcorre enganxat a la muralla, s'arriba a Pustijerne, la zona més antiga de la ciutat, on hi ha alguna església i bonics palaus.

I en l'extrem oriental d'aquest barri es troba la fortalesa de Sant Joan (Tvrđava Svetog Ivana) i la petita església de la Nostra Senyora del Carme (Crkva Gospa od Karmela).

De tornada a la Catedral de Dubrovnik, a la seva esquerra (costat occidental) trobem la plaça Bunićeva, la qual dóna pas a través d'un petit carreró a la plaça Gundulićeva, on tots els matins hi ha un acolorit mercat de fruites i verdures.

Des d'aquesta plaça, anant cap al sud i pujant per les Escales dels Jesuïtes (skale od jezuita), una escalinata barroca del segle XVIII, s'arriba a l'església jesuïta de Sant Ignasi, amb una bonica façana i interior. L'edifici adjacent és el famós Collegium Ragusinum, construït també pels jesuïtes en el segle XVII.

En el carrer Za Rokom, en la part oest de la ciutat vella, hi ha la bonica església de Sant Roc (Crkva svetoga Roka), del segle XVI. Com a curiositat, en el lateral exterior de l'església hi ha una inscripció en llatí que algú va gravar sobre la pedra per a fer fora els nens que jugaven a pilota en la paret de l'església: «La pau estigui amb vosaltres, recordeu que vosaltres, els que jugueu amb la pilota, morireu».

Les muralles de Dubrovnik, amb un perímetre total de 1,9 km i una altura de fins a 22 metres, van ser construïdes en la seva major part entre els segles XV i XVI, i es conserven intactes, així com les seves 16 torres, 2 fortificacions i 4 bastions. En alguns punts tenen un gruix de 6 metres.

És possible recórrer a peu tot el perímetre de la muralla per la seva part superior. L'entrada costava llavors 50 Kn. Era cara, però val molt la pena, perquè des de dalt de les muralles les vistes sobre la ciutat vella i els voltants de Dubrovnik són extraordinàries i úniques. Per tant considerem que aquesta visita és molt recomanable malgrat el preu.

Vista de la ciutat vella de Dubrovnik i l'illa de Lokrum des de la muralla

En les dates d'aquest viatge hi havia tres possibles punts d'accés per pujar a la muralla: el principal estava al costat de la Porta de Pile, i dues entrades secundàries a través del fort de Sant Joan i de la Porta Ploče.

Cal comptar un mínim de dues hores per a fer aquest recorregut a peu per les muralles. L'hora de tancament depèn de l'època de l'any. En el nostre cas, a finals de març, l'accés es tancava a les 17:30.

La nostra recomanació és fer aquest recorregut a darrera hora de la tarda, quan hi ha la millor llum per a fer fotos i també quan hi ha menys gent.

Finalment, si encara us queda temps (no va ser el nostre cas), des de Dubrovnik es poden fer excursions en ferri a illes properes, com l'illa de Lokrum, amb una platja nudista que va ser de les primeres a Croàcia, o també a l'illa de Mljet, amb un parc natural de gran bellesa paisatgística.

I el viatge s'acaba ...

Per anar a l'aeroport Čilipi de Dubrovnik des de la ciutat vam agafar el còmode autobús nº 6 que tenia el seu origen en l'estació principal d'autobusos del barri de Lapad, però que també s'aturava en la parada del carrer Kralja Petra Krešimira IV, uns 150 metres al nord de la porta Buže de la ciutat vella, essent aquesta la parada més convenient si estem allotjats en la ciutat vella.

Aquest aerobús partia del seu punt origen uns 90 minuts abans de cada vol nacional i 120 minuts si el vol és internacional. El trajecte de 24 km fins a l'aeroport es feia en una mica menys de 25 minuts i costava llavors 35 Kn.

Un vol directe de Vueling (abans Clickair) ens portà des de Dubrovnik fins a Barcelona en un trajecte de dues hores.

I aquí va finalitzar aquest viatge per Croàcia, molt i molt recomanable, però en el que ens hagués agradat disposar d'uns quants dies més per a visitar altres llocs del país i poder fer-lo amb més tranquil·litat.