Relat d'un viatge de Girona a Croàcia amb furgo

Marxem de Girona i anem d'una tirada per l'autopista A9 francesa, direcció Perpinyà, Montpeller i Valence. Parem en alguna àrea de servei de França, que veiem que estan molt ben condicionades per a caravanes (amb zones de pícnic, amb dutxes i tot!!). Dinem en una àrea de servei amb el nostre fogonet i tot, ens fa molta il·lusió!!.

Passat Valence deixem l'avorrida autopista i anem per carreteres comarcals (N532), on veiem paisatge i poblets molt xulos. Deixem Grenoble i ens comencem a enfilar per muntanya. En un poblet passat Grenoble és on veiem la gasolina més barata que hem vist a França: està a 1,35 €/l i està al cantó d'un supermercat Intermarché.

Després passem per paisatges alpins molt bonics!!. Quan arribem al poble de La Salle-les-Alpes, ja mirem de buscar càmping i la veritat és que n'hi ha uns quants, però veiem una zona de pícnic al costat d'un riu i condicionada amb lavabo i taules, que tot i que està prohibit dormir-hi a les caravanes, nosaltres per xules, diem, doncs nosaltres tenim la furgo i no una caravana!! i ens hi quedem a passar la nit.

A les 8 del matí ens desperta un gendarme i amb cara d'enfadat ens diu que està prohibit dormir en aquesta zona!!. Tant xules que anàvem nosaltres i ja veus... No ens posa multa.

Després d'esmorzar anem tirant, seguint el riu, fins que trobem una mica de platgeta al riu, prop de Plan d'Eau de La Salle i seguint per un caminet de terra. Ens relaxem i banyem, estem de conya!!. L'aigua està glassadíssima!!!. Pel riu va passant gent fent ràfting

Visitem el poble de La Salle-les-Alpes. És un poble amb bastants apartaments i botigues per al turisme de muntanya, tant d'estiu com d'hivern. Pels voltants hi ha moltes possibilitats de fer coses amb una natura esplèndida i bonica: trekkings, ràfting, bici de muntanya, altres esports d'aventura, relax, a l'hivern esquí, ... El poble també té un petit i bonic casc antic, que consisteix només en un carrer. Per qui vulgui, hi ha un restaurant molt petit, bonic i familiar, de nom Marcona, en aquest carrer del casc antic. L'Anna, una altra vegada que va venir a La Salle hi va sopar a l'hivern amb la llar de foc i va estar-hi molt a gust.

Després de visitar La Salle, i a pocs quilòmetres, visitem Briançon. També hi ha la part del poble on hi viu la gent i no és tan bonica, i el centre històric que està enturonat. Ens sorprèn molt el casc antic, és moníssim, molt ben arreglat, edificis amb encant, moltes botiguetes i restaurant molt bonics. Tot i així menjar-hi és bastant car (el menú més barat que hem vist és de 18 €).

Després de visitar el casc antic anem al poble de baix per a menjar més barat i mirar internet. Els menús continuen essent cars (mínim 12 €), però al final trobem un bar wifi on fan amanides boníssimes i grosses en un bar d'anglesos que es diu Le Central i mengem per 7 € una super amanida i beguda.

Després de dinar, i cap a les 16:00, anem tirant cap a Itàlia, al Lago di Garda. Després de Briançon venen les curves i s'ha de tenir en compte que en uns 30 km aproximadament no hi ha gasolineres i un cop arribat a Itàlia, la gasolina és molt més cara que a França (en contra del que pensàvem!!).

Quan hem arribat a Itàlia, i per arribar a Torino hem volgut passar per carreteres comarcals i quasi ens hi morim!!. Hem tardat quasi una hora per a fer 30 km!!!. I tant bon punt hem pogut sortir de les curves hem entrat a l'autopista i així hem pogut avançar.

Hem passat Milano i volíem parar a Brescia, perquè hem llegit que és una ciutat molt bonica, però ja era tard i no hem parat i hem seguit direcció Desenzano (ciutat del Lago Di Garda) i des d'allà direcció Salo (també al mateix llac). Hem anat parant a càmpings que ens hem trobat pel camí i tots estaven plens!.

Al final, cap a les 21:00, n'hem trobat un on hi havia lloc, al càmping Ideal Pieve (30 €/nit) de Manerva del Garda. És un càmping senzill, familiar i que està a peu d'una platja del llac. El càmping en si ens ha agradat i és bastant tranquil, llàstima que avui, al restaurant del cantó han estat tocant música patxanga fins passades les 23:00 i ha estat difícil relaxar-nos del tot, però amb una cerveseta ja hem posat solució a l'assumpte i ens hem relaxat.

Avui hem fet un dia bastant tranquil. Al càmping es veu gent, en general famílies, que estan de relax. Es veu que moltes d'elles es queden tot el dia pel càmping tranquil·lament.

Després d'esmorzar anem a una platja que ens han recomanat des del càmping. Es diu platja Pisenze i està dins un entorn de parc natural, molt bonica, tranquil·la i on els vaixells tenen prohibit l'accés, i no hi ha massa gent. Està dins o al costat del Parco Archeologico Naturalistico i per arribar-hi des del càmping hem caminat uns 30 minuts, hem vorejat el passeig del llac (mirant el llac en direcció a mà dreta), quan s'ha acabat el passeig hem continuat a dins un càmping i hem sortit per una altra sortida del càmping (l'entrada-sortida principal del càmping) on ja es veia la platja.

Hi hem estat unes 3 hores i hem tornat al càmping, on hem dinat i dormit una estoneta. A la tarda hem anat a Salo, un poble-ciutat que voreja el llac, és bonic. S'hi respira un ambient actiu i tranquil alhora. Actiu perquè hi ha força gent passejant pel passeig, carrerons i prenent quelcom a les terrasses, però es fa amb un ambient tranquil. Recomanem els gelats de la Gelateria Del Dolce, artesanals i boníssims, on hi havia cua d'italians per a menjar-ne. Està a una plaça paral·lela al passeig del llac, la Piazza Duomo, 1.

Sopem al càmping. Avui no hi ha xerinola al càmping del cantó i estem molt tranquil.les.

Jo m'aixeco cap a les 7:30 i faig un bany al llac i una caminada pel passeig: sorprèn la quantitat d'alemanys que van a córrer al matí.

Després d'esmorzar i bany ens n'anem, cap a les 12:00. Anem al poble de Sirmione, on és molt complicat aparcar, fins i tot en els pàrquings de pagament. Al no trobar aparcament hem estat a punt de marxar i sort que hem tingut paciència i hem fet cua per entrar al pàrquing perquè realment ha valgut la pena.

Sirmione és un poblet molt bonic, amb castell, muralla, casetes i carrerons macos i ben cuidats, terrassetes de bars i restaurants i moltes gelateries!. També hi ha molt turisme. Quan marxem del poble veiem molta gent sortint de palau de congressos i pensem que potser és per això les dificultats de trobar-hi aparcament.

Heu de tenir present que els pàrquings privats d'Itàlia cobren per hores senceres i no fraccionades, així que si t'hi estàs 1 hora i cinc minuts, com que ha passat de l'hora pagaràs 2 hores (cada hora val uns 2 €).

Des de Sirmione anem tirant per carretera nacional cap a Verona (uns 30 minuts). Hem trobat zona blava (pàrquing 2 hores=1,30€).

Verona és una ciutat gran, bonica, tant els seus carrers i edificis, com l'amfiteatre Arena, plaça Bra, Duomo, ... Fa molta calor!. Diria que arribem als 40ºC!. Ens refresquem a les fonts. Fem passejada ràpida i dinem una pizza que amb la calor ens deixa ben embafades!. Tot i que és una ciutat bonica, per a nosaltres ja està vista, no és d'aquelles ciutats que et faria gràcia tornar-hi, així com Venècia.

Després de Verona anem tirant per la carretera nacional, i a uns 30 minuts hem parat al poble de Soave, emmurallat i amb castell. És un poble bonic. Trobem que si es viatja a poc a poc, tranquil·lament, si que val la pena parar-hi, però si teniu pressa en arribar a alguna altra destinació potser no val tan la pena. El poble també es conegut pel seu vi: prenem una copa de vi blanc, que tampoc està tant bo, i entre la calor, l'embafament de la pizza i tot plegat ens deixa una mica atontades.

Estem esgotades de la calor, i decidim no arribar fins a Mestre (prop de Venècia) i quedar-nos més a prop a dormir a la furgo. Al final no trobem res massa a prop, donat que tot són vinyes i no trobem lloc per acampar.

Anem pujant muntanya fins arribar a Brenton (a uns 30-40 minuts de Soave), un poblet molt petit, on trobem un descampat. La veritat és que hi estem molt a gust en aquest lloc, tant per les visites de muntanya com del campanar de l'església. Ens relaxem: meditem, juguem a cartes, mirem peli, ...

Ens aixequem molt a gust en aquest lloc (Brenton), esmorzem i anem tirant. Cap a les 11:00 arribem al càmping Village Jolly, al carrer Romea de Marghera, prop de Mestre i Venècia.

Ens preocupem perquè el càmping no està a prop de l'estació de tren per anar a Venècia, però després veiem que està molt ben comunicat al centre de Venècia. Tant es pot agafar el bus des del càmping, que és una mica més car i s'ha de reservar amb antelació, o agafar un bus urbà, on la parada està a uns 15 minuts caminant del càmping (el càmping ja et dóna un mapa de com arribar-hi i és fàcil).

És el bus nº 6, que en 15-20 minuts et deixa a la Plaça Roma de Venècia, i es poden comprar els bitllets a la tabacheria que hi ha davant de la parada de bus (5€ aproximadament anada i tornada). A la tabacheria et costa més barat que comprar-ho al bus mateix, però la veritat, veiem que la majoria de gent no compra bitllet i s'ho estalvien. L'últim bus de tornada de Venècia és a les 12 de la nit i sols trobar-t'hi grups de gent que també tornen al càmping, així a la nit ens hem sentit més segures tornant amb el grup.

Pel càmping hem pagat 33 € i està ben equipat de serveis, lavabos nets, rentadores, piscina, bar, supermercat, bungalous i tendes amb lliteres, wifi, ... L'únic problema és que hi sol haver força cua a recepció. És un càmping molt enfocat al turisme juvenil, de gent de vint anys, tot i així si es vol tranquil·litat, nosaltres ens hem posat en una zona on només hi havia caravanes familiars i hem estat tranquil·les.

Dinem favada que ha cuinat l'Anna, molt bona!. Cap a les 15:30 ens mobilitzem i a les 16:00 arribem a Venècia. L'Anna ja hi havia estat, però jo no. Només sortir del bus i creuar un pontet, la ciutat ja m'ha encisat!!. Ens ha encantat caminar i perdre'ns tranquil·lament pels seus carrerons, canals i pontets. Hem tingut molt bon rotllo i això ens sembla molt romàntic!!. He preguntat el preu d'una góndola i em diuen 80 €!!!. M'he espantat d'aquest preu tan desorbitat i ja no he tornat a preguntar pel preu de cap altra góndola. El temps també acompanya, no fa la calor d'ahir, fa un aire més fresquet.

Quan portem unes dues hores caminant prenem un cappuccino i un campari (cappuccino 4 € i Campari 5 €, però no ens importa perquè hi estem molt bé). Continuem caminant i cansant-nos. Volem trobar un restaurant que ens ha agradat al principi d'entrar a Venècia, però degut al laberint de carrerons ens ha estat impossible trobar-lo i al final ens decidim per un altra pizzeria, on també hi estem molt a gust.

Pel que fa als preus del menjar a Venècia, ens pensàvem que seria caríssim, però hem vist molt llocs assequibles per menjar: restaurant amb pizzes per 7-8 € o botigues de carrer que venen porcions de pizza o entrepans per 3-4 € amb beguda inclosa. Així que menjar i fer un mos tampoc et surt tant car si no es vol.

Cap a les 22:00 agafem el bus de tornada i quan arribem al càmping sentim que els joves tenen una bona festa muntada: sort que des de la nostra zona no se sent res!.

Ens aixequem aviat, ens banyem a la piscina, esmorzem i cap a les 10:30 anem tirant.

En arribar a Trieste sortim de l'autopista, tenim curiositat de veure com és Trieste. Al arribar-hi veiem que la ciutat és més grossa del que pensàvem, edificis senyorials i avingudes grosses.

Ens fa mandra baixar del cotxe, pensem que tot serà igual i anem tirant cap a la frontera eslovena. Evitem passar per l'autopista, ja que ens han dit que fan pagar 13 €/persona per la vinyeta que permet circular per les autopistes eslovenes. Així que passem per carreteres comarcals que no fan pagar. Ens dirigim en direcció a Basovizza (frontera Itàlia) i Kozina (frontera Eslovena).

A Eslovènia el preu de la gasolina és més barat que a Itàlia i omplim el dipòsit (de 1,75 € a Itàlia passem a 1,32 € a Eslovènia).

Només creuar la frontera ja es respira un aire més fresc i de muntanya!!. Parem a dinar en un prat, això ens agrada!.

Anem tirant direcció Obrov per agafar una carretera de muntanya que porta a Buzet (Croàcia), però unes persones ens diuen que aquesta carretera no s'utilitza i tornem enrere cap a Kozica.

Volíem anar a Buzet, però no ens aclarim massa a la carretera i com que la guia deia que els pobles de costa eslovens són molt bonics ens dirigim cap allà, i arribem a Koper. Hem fet una volta ràpida, és bonic, però val a dir que comparat amb alguns poblets que veurem a Croàcia, no ho és tant. Pensem, que donat al cansament i tot plegat hagués valgut més la pensa arribar a Croàcia i descansar.

Entrem a Croàcia per la carretera del litoral. A la frontera entrem bastant ràpid, però parem per a mostrar la documentació (passaport/DNI) i també ens fan alguna pregunta: quant de temps a Croàcia, ....

Anem direcció a Porec, a la península d'Ístria. Entrem al poble i s'ha de pagar zona blava (1 hora=1 €). Porec ens encanta!! És preciós. És un poble d'estil venecià, amb els seus carrerons i edificis de colors, també amb les seves terrassetes de bars i restaurants, botiguetes,... Tot i l'allau de turisme, hem passejat tranquil·lament. Hi hem estat dues hores i se'ns fa curt, però hem de marxar per trobar algun lloc on dormir.

A l'entrada del carrer principal de Porec hi ha un punt d'informació on et donen un mapa detallat de la península d'Ístria i t'informen dels càmpings on encara hi ha places lliures, però en el nostre cas estaven tots plens!. Anem tirant, i tenint en compte que tots els càmpings estan plens, ens quedem en un pàrquing on veiem altres caravanes. El paisatge del voltant és maco.

També val a dir que el millor lloc de canvi de moneda que hem vist a Croàcia és a uns 200 m. al mateix carrer principal de Porec, abans d'arribar a aquest punt d'informació, on t'oferien 7,40 Kunes per 1 € (a la majoria de llocs n'ofereixen menys de 7,30).

Ens aixequem i intentem banyar-nos al mar, però tot està fangós i rocós i no ho fem. Ens colem al càmping per a dutxar-nos. Esmorzem i anem tirant.

Jo estic cansada de tant cotxe i viatge i decidim trobar un lloc xulo i tranquil per a plantar tenda i passar un parell de dies. Baixant per la carretera litoral d'Istria ens aturem a Rovinj. Ens sorprèn per la seva bellesa!!. No sabríem dir si ens agrada més Rovinj o Porec!.

Rovinj té casetes de colors, carrerons ben cuidats, platja, església enturonada, terrasses de cafès i restaurants, botiguetes,.. Hi ha molt turisme, però no ens importa, tot és molt xulo!!. Per cert, els carrerons estant tant gastats que rellisquen molt i acabo caminant descalça o m'hagués fet mal...Tenim pàrquing per a 2 hores i també se'ns fan curtes!!.

Un senyor d'una botiga de Rovinj ens recomana que per tranquil·litat i poble xulo anem a Medulin (prop de Pula), on també hi ha un càmping. Anem tirant i arribem a Fazana on trobem un càmping que ens agrada (platja, bons serveis, econòmic,...), però el cuquet de la curiositat ens pica per anar on ens han recomanat, a Medulin.

Arribem a Medulin amb la roda punxada i la canviem. El càmping de Medulin (33 €/nit) és molt gran i entre triar el terreny i organització de càmping triguem quasi una hora per començar a plantar la tenda. Fa un vent impressionant i tenim feines per muntar la tenda!. I dubtem si la tenda aguantarà el temporal.

Descansem i al vespre sortim. Medulin no és el que esperàvem: moltíssims turistes, amb atraccions de fira, passeig amb moltes parades per vendre als guiris (una mica com Lloret de Mar...). No s'hi respira la tranquil·litat que esperàvem quan ens ho van recomanar. Passegem pel poble i tampoc té massa cosa, però passejant passejant, al final trobem un lloc més tranquil, una placeta i una taverna on prenem alguna cosa i els cambrers són servicials i simpàtics. És l'únic racó on ens hi hem sentit a gust a Medulin.

Tota la nit ha fet un vent que espantava i no hem descansat massa bé.

Ens despertem una mica ratllades pel vent que continua bufant i que el lloc no era ni de bon tros el que esperàvem. Tot i així ens ho agafem amb bon humor i ens animem. Tot i que volíem estar dos dies tranquil·les, decidim marxar a una altra banda i visitar Pula.

De camí a Pula la carretera està tallada pel trànsit. Un policia ens diu que ja hi ha massa allau de turistes i no deixen entrar més cotxes, això ens sorprèn. Així que anem tirant direcció Rijeka i passem per poblets del litoral. Val a dir que hem vist paisatges del litoral guapíssims.

Parem a Labin, un poble bonic. Hi ha turistes, però no tant com a Porec i Rovinj (val a dir que tampoc és tant bonic, tot i que ho és, com aquests dos pobles). En aquest poble, tot i que també hi ha turistes, s'hi respira més ambient de la gent local. Amb una hora ja en tenim prou per a visitar el casc antic i prendre alguna cosa.

Continuem direcció Rijeka i parem a Moscenicka Draga per buscar un càmping. Hi ha un auto-camp a l'entrada del poble pe 26-31 €. Ens sembla car i passejant cap al poble veiem rètols d'auto-camps a jardins de cases particulars. Entrem en una d'elles i una dona croata molt agradable ens diu que per la furgo i dues persones ens cobra 80 Kn (menys de 12 €)!!. Ens hi quedem i hi estem de conya, tranquil·les, amb poques caravanes (només tres), just el que necessitàvem!! Ens puja l'ànim!!.

Estem una estona de tranquis i anem cap al poble a passejar i sopar. La filla de la casa ens recomana un restaurant sport on fan brases de carn i peix i al que hi va força gent local. Està una mica abans d'entrar a la zona blava de cotxes, a l'entrada del poble.

Hi volíem anar, però un cop al passeig decidim quedar-nos en un restaurant davant del mar on hi mengem bé, relativament econòmic i estem molt a gust. El poble ens encanta!!. Just el que necessitàvem. No és súper preciós, com Pòrec o Roving, però s'hi respira un ambient tranquil, amb aire pescador, i per a nosaltres amb encant. També és turístic però en absolut massificat. Passegem pel passeig i veiem caletes xules, demà hi anirem.

Ens aixequem i plovineja. Dubtem si anar tirant pel temps que fa. Al final decidim quedar-nos, estem cansades de tant de cotxe.

Esmorzem i anem tirant cap a la platja que, tot i el temps que fa, està plena. Anem tirant pel passeig, deixem la platja principal del poble i veiem caletes precioses. Trobem una cala nudista preciosa i hi anem.

Al posar-nos a l'aigua la sensació és genial, és tant clara i cristal·lina que es poden veure totes les pedretes del fons i els peixos molt nítidament. Això només ho havia vist a platges de Formentera!. I en el moment de fer esnòrquel, ja és un flipasso, sembla una piscina natural!. De fet, en el que ens queda de dies, tot i que a Croàcia anirem a platgetes que també són una passada, aquesta és la que té l'aigua més preciosa i cristal·lina.

El temps s'aguanta i descansem, llegim, ... Cap a les 16:00 decidim moure una mica els ossos i pugem al poble de Moscenicka: hem de pujar més de 700 escales!!. Déu n'hi do!!. El poble tampoc és molt maco, però té encant i té unes vistes impressionants!. I la passejada i exercici fins el poble està molt bé.

Baixem i ens mengem un gelat, fem les compres i a prendre alguna cosa al Black and White, l'únic lloc que hem trobat amb wifi. Per cert, el supermercat del poble és caríssim!.

Després d'esmorzar, cap a les 10:00, anem tirant cap als llacs de Plitvice, passant per Rijeka i Senj i anant per la muntanya (no autopista). Pel camí aturem en un taller mecànic perquè ens arregli la roda punxada (20 €).

Després de Senj, el camí de la muntanya és preciós. Quan acaben els 40 minuts de corbes anem passant per poblets i un entorn molt bonic. Sorprèn que tot i que són poblets petits i bastant aïllats, moltes cases tenen forats, indicis de tirotejos de la guerra. Aquests són els únics indicis que hem vist de la guerra en tot el viatge. A uns 26 km abans d'arribar als llacs veiem un càmping que sembla xulo i tranquil (26 €), però decidim anar tirant i ja trobarem alguna cosa.

Arribem a l'entrada nº 1 dels llacs (hi ha diverses entrades). Intentem evitar el pàrquing (7 Kn = 1€ per hora) i a uns centeners de metres trenquem a la dreta, i sembla que es pot aparcar als vorals de la carretera, però no n'estem segures i tornem al pàrquing a aparcar i pagar trinco trinco. Al mateix carrer on volíem aparcar hi ha diversos allotjaments (Sobes en croat) que semblen estar bastant bé, tranquils i xulos. Un tipus de turisme rural, per 40 € l'habitació doble sense esmorzar o 50 amb esmorzar.

Entrem als Parc Nacional dels Llacs de Plitvice per l'entrada nº 1 a les 14:00 i cada tiquet costa 110 Kn (uns 17 €). Es poden fer una sèrie de recorreguts més curts o més llargs pels llacs. Nosaltres varem fer el llarg, en el que veus tots els llacs i dura entre 4 i 6 hores.

El recorregut consisteix en caminar una horeta pels llacs, després agafar un barco i travessar el llac més gran, i després caminar quasi dues hores més per arribar al punt final, on agafes un tren/bus de tornada a l'entrada1. Tot està amb passarel·les i molt ben indicat, no hi ha pèrdua. La veritat és que són uns llacs preciosos, un espectacle natural, diferent a altres paisatges que hem vist, l'aigua és cristal·lina i venen moltíssimes ganes de tirar-se a l'aigua!! Però això està prohibit.

El que pot aixafar la caminada són les riuades de gent que hi ha per tot arreu i fer cues al vaixell. Nosaltres, a la segona part, després de deixar el barco, vam gaudir molt més que en la primera part, donat que hi havia poca gent i vàrem estar estones quasi soles.

Pel que fa al menjar dins del recinte hi ha un restaurant al lloc on s'agafen els vaixells, on serveixen begudes, gelats, hamburgueses, salsitxes, ... No és massa car: nosaltres, per una Coca-Cola, dos plats de salsitxes amb pa i patates fregides vàrem pagar 11 €.

Cap a les 20:00 anem tirant amb la furgo i uns 20 km més enllà trobem un bar-restaurant de carretera que té una zona per acampar i serveis (dutxes, electricitat,...). Val 15 € la nit i som les úniques en tot el recinte!!.

Cap a les 11 del matí anem tirant cap a l'illa de Pag. Tardem unes 2 hores i mitja en arribar al pont de l'illa. El paisatge és curiós: roca pelada i marronosa, paisatge lunar o desert de roques, ... Volíem trobar una platja bonica i hem anant tirant cap a Vlacisici.

En arribar-hi, la platja del poble ja era maca, però buscàvem una caleta més íntima. Hem reculat i circulat per camins de terra pensant que ens portarien a alguna caleta paradisíaca, però aquests camins no portaven enlloc!. A mi m'ha agradat, semblava que ens endinséssim en un desert solitari, però a l'Anna, tocant més de peus a terra, no li ha agradat perquè patia pel càrter de la furgo quan les pedretes hi picaven.

Hem arribat al poble de Pag cap a les 14:00 i hem anat directament a la platja del poble. No sé ben bé el que buscàvem, però necessitàvem parar i un banyet. Després del bany hem estat buscant una Kanova (restaurant de menjar local) que recomanava la Lonely Planet de fa 7 anys, però suposo que ja no existia, donat que no l'hem trobat ni amb el mapa...

A més, mentre buscàvem el restaurant, el poble no ens estava agradant fins que ens hem posat per uns carrerons i hem arribat al casc antic, el qual ens ha sorprès i agradat. És més bonic del que pensàvem.

Hem anat a una terrassa d'una Kanova del casc antic i hem menjat peix molt bo i una amanida per 22 € les dues. Volíem comprar formatge típic, però els preus que hem vist eren desorbitats, un trosset per 10 €!!.

Cap a les 18:00 marxem en direcció a Zadar. Hem trigat uns 45 minuts en arribar-hi. Zadar ens ha sorprès, és molt bonic!!. Carrerons estrets, bars i restaurant que, tot i estar enfocats al turisme, eren molt bonics i personalitzats. També ens ha agradat anar pel passeig que envolta la muralla. Ens ha sorprès que des del passeig la gent es banya al mar i hi ha escales per a tornar a pujar. Em venien mil ganes de tirar-m'hi!!. Llàstima que no portava banyador!!. També hem pogut veure un partit de waterpolo al mar. És una ciutat que valia la pena gaudir una estona més, si no fos perquè encara no teníem on dormir...

Fem compres al súper i cap a les 21:00 anem tirant direcció a Sibenik en busca d'un càmping. Pel camí hi ha molts auto-camps i ens aturem en un que posa direcció autocamps: koko, Paradise, ... Arribem a una caleta on hi ha varis auto-camps, del tipus senzill i tranquil i davant d'una caleta per només 15 €). Ens agrada el lloc, això si, hi ha molts mosquits!!.

Ens quedem el matí pel càmping i platgeta. Anem caminant vorejant el litoral i trobem una platgeta molt bonica, l'aigua no massa cristal·lina, però amb un paisatge esplèndid. Després de dinar, cap a les 15:00, anem tirant cap a Sibenik.

Llegim que Sibenik té un cas antic preciós i en el que es poden veure indicis de la guerra. En aturem a visitar-lo. Anem una mica despistades i en no trobar res d'especial marxem. Un cop al cotxe veiem les indicacions cap al casc antic!!, però decidim anar tirant cap a Split o es farà molt tard per trobar autocamp.

Decidim no parar a Trogir perquè ja és tard i anem directament a Split. En arribar a Split aparquem súper cèntriques i sense pagar. Anem al port a preguntar pels preus de ferris per anar a Dubrovnik, els passatgers no son massa cars (uns 10 €), però el cotxe és caríssim (uns 100 €)!!. I decidim continuar la ruta conduint.

Visitem Split i davant una ciutat que ens pensàvem que no ens agradaria massa, ens ha agradat i sorprès, sobretot a l'Anna. El casc antic és curiós i no et deixa indiferent. És com un museu arqueològic, on edificis de diferents períodes es sobreposen uns amb els altres.

En veure unes noies que menjaven un plat de tagliatelli amb escamarlans se'ns obre la gana i decidim sopar el mateix!!. Deliciós!.

Seguint amb el mal costum dels darrers dies marxem al vespre a buscar un autocamp. Després d'una hora conduint des d'Split, i anant en direcció a Dubrovnik, trobem un autocamp que ens agrada per 20 €, amb platgeta. Els extres del càmping son caríssims (per exemple 2 € una aigua, o 8 € internet!)

Ens aixequem i faig un bany a platja, és genial, la caleta és xula. Cap a les 10:30 marxem en direcció a Ston, en la península (quasi illa) de Platgevic. A mig camí hem passat uns 10 km per territori de Bòsnia i Hercegovina. Només entrar-hi hi ha una cantera i un poble totalment enfocat al turisme sense encant, és l'únic territori bosnià amb mar.

Cap a les 13:30 arribem a Ston, una ciutat emmurallada que envolta la muntanya, bastant impressionant (ens recorda la muralla xinesa en petit). A uns 5 km del poble trobem el càmping Prapratno. Ens agrada bastant, es veu tranquil, amb força ombra d'oliveres, platgeta i pistes de tennis (per 28 € la nit). Tenim intenció de passar-hi dos dies i relaxar-nos.

Muntem la tenda i ens relaxem fins a les 6-7 de la tarda, moment en que anem tirant cap a Dubrovnik. Tardem una hora en arribar-hi.

La ciutat de Dubrovnik és molt bonica, potser massa perfecte, com un poble de conte o un poble atracció turístic. És impressionant la reconstrucció que han fet dels danys causats per la guerra, quan 2/3 parts de la ciutat i dels sostres s'han hagut de reconstruir (les bombes varen esfondrar 2/3 parts dels sostres, palaus, esglésies, ...)

Gràcies a experts i a l'ajuda internacional ara la ciutat està com la d'un conte. Tot i la quantitat de restaurants que hi ha, ens ha costat de trobar-ne un que ens fes el pes, semblava que tots els restaurants tenien fam de turisme i en buscàvem un que fos una mica més íntim.

Dins del recinte emmurallat de la ciutat fa una calor-xafogor impressionant, fora muralles no tant, i això que nosaltres hi hem anat de nit, imagina't de dia!!. I aquest és el lloc on hem trobat més catalans i espanyols, ja que en tot el viatge quasi no n'hem vist.

Avui teníem pensat visitar la península de Peljesac i arribar-nos amb ferri a l'illa i poble de Korkula, que diuen que és molt bonic. Però ens hem aixecat amb ganes de descansar i hem decidit quedar-nos tot el dia al càmping, la platja i relaxant-nos abans del llarg camí de retorn que haurem de començar demà.

Passem el dia a la platja, llegint, relaxant-nos. També hem jugat a tennis i per la nit hem cuinat una truita de patates exquisida!!. La veritat és que el dia de relax ens ha anat molt bé. Avui els adolescents francesos que hi havia al càmping han marxat i la veritat és que s'hi ha estat molt tranquil i molt bé en el càmping. Hem dormit de conya avui!.

Comencem el camí de tornada cap a casa. Ens aixequem, i com és de costum des de fa uns dies, faig el bany a primera hora del matí. Pleguem la tenda, endrecem marxem. I a les 9:30 ja érem fora, tot un miracle!!.

Marxem per la única carretera que hi ha, en direcció a Split. Després de passar novament la frontera bosniana i tornar a entrar a Croàcia, a l'altura més o menys de Ploce hem agafat el trencant per anar a l'autopista en direcció Split: quina complicació per arribar a l'autopista!!. Et fan fer més de 30 km per muntanya a una velocitat mitja de 40 km/h!!!. I d'això t'assabentes quan ja portes uns quants quilòmetres de muntanya!.

En arribar a l'altura d'Split hem sortit de l'autopista, ja que hem volgut visitar la ciutat que ens quedava pendent, Trogir. Per aparcar, abans d'entrar a la ciutat, hi ha pàrquings de pagament, però si es continua i creua un pont a l'altra cantó de mar hi ha un pàrquing gratuït i prop de la ciutat. Només cal tenir present que podria ser que a la sortida de la ciutat hi hagués cua de cotxes.

Trogir és una ciutat que és patrimoni mundial de la UNESCO. Està emmurallada i és molt bonica, com moltes de les ciutats de Croàcia, amb carrerons bonics, restaurants,... La veritat, tot i les reticències inicials en aturar-nos-hi, donat que hem de fer molts quilòmetres, ha valgut la pena i ens hem relaxat.

Hem fet les darreres (i úniques) compres de regals a Trogir i hem dinat en el casc històric, esplèndidament, ens hem partit una amanida i una pizza per 7 € cadascuna, boníssima i hem quedat encantades!!.

Després hem anat a fer algunes compres al Lidl i cap a les 16:30 ja hem reprès la marxa. Hem tornat a agafar l'autopista, que està a uns 15-20 km de Trogir per muntanya en direcció a Zadar, on hem sortit de l'autopista per agafar la carretera de la costa en direcció a Rijeka. La veritat, que des de Zadar hem vist vistes espectaculars del mar i illes, hem flipat molt!.

Hem parat a dormir en un càmping que havíem vist a l'anada, Camp Kozica, passat Senj i a pocs quilòmetres passat Sbinj. El càmping és dels que a nosaltres ens agraden, senzill, amb lloc per triar on acampar, tranquil i amb platgeta bonica. Llàstima dels lavabos, que feien una mica de fàstic, estava ple d'aigua al terra donat que vessaven dels WC. La nit d'avui ha estat d'una ventada bastant forta.

Ens hem aixecat i com de costum, banyet. Avui el vent ens ha anat despertant, ho sigui que no hem dormit molt bé. Després d'esmorzar hem anat a relaxar-nos una estona a la platja i hem anat tirant cap a les 11:30. Ens ho hem agafat amb tranquil·litat.

Anem en direcció a Rijeka i després fem ruta per entrar a Eslovènia evitant l'autopista i no pagar la vinyeta. A Croàcia, abans de creuar la frontera amb Eslovènia, hi ha llocs de canvi de moneda (canvi a uns 7,10 per 1 €), també per comprar begudes o gelats.

L'entrada a Eslovènia ens encanta i ens quedem amb el regust de conèixer més a fons aquest país. A mig camí ens parem en un restaurant i demanem porc (els que es veuen a la carretera que els fan a l'ast). Està boníssim i molt bon tracte!!.

Cap a les 15:00 anem tirant en direcció a Trieste (Itàlia). A l'altura de Venècia dubtem si anar directes a un càmping Jolly, on havíem estat a Venècia, per a descansar, o visitar Treviso. Decidim visitar Treviso per aprofitar el viatge. El nostre llibre-guia deia que Treviso és com una petita Venècia i la veritat és que, tot i que no és lletja, deixa molt a desitjar per a comparar-la amb Venècia!!. Ens penedim una mica de no haver anat directament al càmping, perquè estem rebentades!.

Continuem per a buscar un càmping i a les 20:00 encara no n'hem trobat cap i ens plantem a Carmignano di Brenta, un poble qualsevol. Aparquem la furgo en un pàrquing per a fer nit allà. Estem molt i molt cansades, però al final parar en aquest poblet ha valgut la pena, donat que eren les festes i hem anat a sopar a una de les paradetes de pizza i hem pogut respirar l'ambient de poble que, tot i que no és un poble bonic, sembla que s'hi viu bastant bé.

A la nit, abans d'anar a dormir, venen els Carabinieri i nosaltres ens pensem que ens faran fora del lloc, però no és així: ens demanen la documentació, però són agradables i ens diuen que podem fer nit allà, que és un lloc segur.

Avui hem dormit de conya!!. Ens hem aixecat plenes d'energia. Hem esmorzat en un bar del poble i hem fet algunes compres de pasta italiana a un súper. Avui també hem marxat aviat, cap a les 9:30.

Hem anat fent camí i avui hem avançat kilòmetres. El camí de tornada és diferent al d'anada, en comptes de passar pels Alps farem el camí de la costa, passant per Mònaco.

Cap a les 13:30 hem arribat a Gènova i hem parat a visitar-la. Quan hem vist tots aquells edificis i que era una ciutat gran ens ha fet una mica de mandra perquè ens pensàvem que perdríem molt temps entrant a la ciutat, aparcant i visitant-la, i no ha estat així. L'autopista et porta directament a la carretera d'entrada a la ciutat, que és com una ronda, sense semàfors ni res i et porta directament al pàrquing del casc antic. Així que entrar a la ciutat i aparcar ha estat un plis plas.

Hem visitat part del casc antic i també ens ha sorprès, ens ha agradat sobretot l'ambient tranquil que s'hi respirava, hem passejat i dinat a un restaurant de menú, amanida, beguda i pasta al pesto per cada una a 7 €!. !És un restaurant de pasta barata bastant concorregut pels italians.

Cap a les 16:00 hem continuat la ruta. La sortida de la ciutat, si no ens haguéssim passat alguna senyal de direccions, també hagués estat ràpida. Per l'autopista que porta cap a Mònaco no es condueix tan relaxadament com per altres autopistes, donat que hi ha molts túnels i és bastant estreta.

Cap a les 19:00 veiem que tornem a estar a les mateixes, comença a ser tard i sense lloc per a dormir. Però al final en trobem un que és fantàstic per a nosaltres: tranquil, molt net, amb piscina, natura maca, familiar, bastant econòmic (19 €), ...

El nom del càmping és Domaine de la Cigalière i està a Canet des Maures (França). S'hi arriba de la següent manera: passat Mònaco i Cannes, per l'A8, i entre les sortides 36 i 35 s'agafa una sortida a una altra autopista (que no sé quina és) en direcció Canet Des Maures (ja ho posa), només entrar a la nova autopista es surt d'aquesta, es paga el peatge i s'agafa la carretera comarcal (D17) en direcció Le Thoronet i a uns 5 km a la mateixa carretera, a mà dreta ja es veu el càmping.

Últim dia de viatge!!. Aisshhhhhh!!!.

Ens aixequem i després d'esmorzar anem a la piscina del càmping a relaxar-nos. Cap a les 11 del matí anem tirant i sense fer quasi parades, només per dinar una amanida i bocata a l'àrea de servei.

Entrem a Catalunya cap a les 17:00, amb un paisatge desolador pels incendis de fa una setmana a l'Empordà, se'ns trenca el cor... Les notícies a la ràdio sobre la crisi també és un xoc de nou a la realitat!.

Arribem a casa cap a les 18:00, preparades perquè vinguin amics en plan sorpresa per a celebrar l'aniversari de l'Anna que és avui!!. Els amics si que han estat una bona rebuda a les nostres terres!!. I quantes coses tenim a explicar-los sobre les nostres aventures per Croàcia i el camí d'anada i tornada!!.