MONTENEGRO
Guia i relat d'una escapada a Montenegro
En aquesta escapada d'un dia des del sud de Croàcia, amb inici a Cavtat i final a Dubrovnik, vam visitar Kotor, Budva i Cetinje en territori de Montenegro.
Data viatge: 2008 | Publicat el 1/8/2023Darrera actualització: 08/2023
ÍNDEX DE LA GUIA
General
Ruta per Montenegro
Introducció
En el decurs d'una ruta en cotxe que vam fer en un viatge a Croàcia a principis de l'any 2008 vam arribar a la població costanera croata de Cavtat, situada a només 22 km del lloc fronterer de Karasovići amb Montenegro. I la veritat és que no vam poder resistir la temptació de fer una curta escapada a Montenegro per a visitar l'afamada badia de Kotor i les històriques poblacions de Kotor, Budva i Cetinje.
Som conscients de que un dia dóna per a poca cosa, però ens va permetre, si més no, fer un petit tast d'un lloc extraordinari i que ens va agradar molt.
Quedà apuntat en la nostra agenda de viatges futurs tornar a Montenegro més dies per a visitar molts altres llocs d'interès com la costa sud d'Ulcinj, el parc nacional Dormitor, el canyó de Tara o el monestir d'Ostrog entre d'altres.
Tenint en compte les dates del nostre viatge, fora de la temporada estiuenca i de platja, el nostre interès en aquesta curta visita a Montenegro es va centrar únicament en els aspectes històrics, culturals i paisatgístics del país.
Montenegro (en serbocroat, Crna Gora) és una petita i jove república situada al sud-est de Croàcia i a la vora del mar Adriàtic. També limita amb Bòsnia i Hercegovina al nord-oest, Sèrbia al nord-est, Kosovo a l'est i Albània al sud-est.
El país té una superfície de 13.812 km2, com la de les comarques de Girona i Barcelona juntes, i una població total de poc més de 600.000 habitants. La seva orografia és molt abrupte, arribant als 2.522 metres d'altura del pic Bobotov Kuk.
A l'igual que Croàcia, Montenegro va formar part de l'antiga República Federal d'Iugoslàvia, però després de la dissolució d'aquesta l'any 1992 va constituir una federació amb Sèrbia. Finalment, al juny de 2006, Montenegro va proclamar la seva independència després d'obtenir el suport majoritari de la seva població en un referèndum.
La majoria de llengües occidentals, com el català o l'anglès, utilitzen el terme Montenegro com a nom del país. Aquest vocable prové de la traducció veneciana del terme eslau Crna Gora, el qual significa mont negre i sembla tenir el seu origen en la semblança del mont Lovćen quan estava cobert de densos boscos perennes.
Aquest nom es va començar a adoptar en l'edat mitjana, durant una època en que aquesta regió va tenir una gran influència de la llavors poderosa República de Venècia.
Fitxa tècnica del viatge
Data del viatge
28 de març de 2008.
Itinerari
Aquest recorregut d'un dia per territori montenegrí el vam iniciar en el lloc fronterer Karasovići - Debeli Brijeg entre Croàcia i Montenegro. Des d'aquí vam continuar per la carretera E65 cap al sud-est, resseguint la preciosa badia de Kotor, i al cap de 53 km vam arribar a la ciutat històrica de Kotor.
Després vam continuar uns 23 km cap al sud per la ruta E80 fins arribar a Budva i d'aquí vam agafar la carretera M2.3 cap al nord amb destinació a Cetinje, a 32 km. Des de l'antiga capital reial vam tornar a Kotor per la carretera escènica P1 en un trajecte de 42 km que voreja el parc nacional Lovćen.
Finalment, des de Kotor, vam desfer els 53 km per la carretera E65 que ens van tornar al lloc fronterer de Karasovići - Debeli Brijeg amb Croàcia. En total vam recórrer uns 202 km per territori de Montenegro.
Diners
A Montenegro la moneda oficial és l'euro, tot i que aquest país no és, a dia d'avui, un membre oficial de l'eurozona.
En les dates d'aquest viatge encara era molt convenient dur diners en efectiu, ja que l'ús de targetes de crèdit encara estava en expansió.
Per altra banda, Montenegro no ens va donar la impressió de ser un país especialment barat, ja que en aquelles dates el seu nivell de preus era similar al de la veïna Croàcia.
Visat
En les dates d'aquest viatge per a visitar la República de Montenegro era necessari dur damunt un passaport amb una validesa superior als tres mesos, ja que el DNI no era vàlid llavors com a document d'entrada.
Però actualment és possible entrar en el país només amb el DNI, sempre que l'estada sigui inferior als 90 dies en un període de sis mesos. Tot i així es recomana dur també el passaport, ja que en cas de pèrdua o de caducitat les autoritats montenegrines semblen ser molt rigoroses, denegant l'entrada al país.
En cas d'utilitzar el passaport a l'entrada en el país convé assegurar-se de que en la frontera estampen un segell d'entrada en el passaport per tal d'evitar possibles problemes en el moment de la sortida.
Vacunes i salut
No hi ha cap vacuna obligatòria i ni tan sols recomanable per a viatjar a Montenegro.
Com per a qualsevol altre viatge convé assegurar-se que tenim alguna pòlissa mèdica que cobreixi l'assistència sanitària en cas de necessitar-la, ja que la targeta sanitària europea no és reconeguda com vàlida per a obtenir cobertura sanitària a Montenegro.
Seguretat
Montenegro és, en principi, un país bastant tranquil en el que a seguretat ciutadana es refereix, pel que n'hi ha prou amb prendre les precaucions habituals i usar el sentit comú, estant sempre vigilants, sobretot en llocs públics molt concorreguts. La nostra experiència personal en aquest país va ser del tot positiva, sense cap sensació d'inseguretat en cap moment ni lloc.
Transport
Autobús/tren. Nosaltres vam llogar un cotxe per a la nostra curta estada a Montenegro i per tant no podem donar molta informació de primera mà sobre transport públic terrestre.
Cotxe de lloguer. És la millor forma per a moure's amb total llibertat per tot el país. Per al nostre viatge a Croàcia havíem llogat un vehicle de la companyia Avis que complia tots els requisits que buscàvem: el millor preu, la possibilitat de recollir el cotxe a Zagreb i deixar-lo a Dubrovnik i, molt important, el poder passar el cotxe cap a Montenegro.
I és que no totes les empreses de lloguer de cotxes de Croàcia autoritzen el pas dels seus vehicles cap a Montenegro. Per tant, si teniu pensat visitar Montenegro des de Croàcia amb un cotxe llogat és convenient assegurar-se de que la companyia de lloguer ho autoritza.
En aquest cas és possible que s'hagi de pagar un suplement en l'assegurança del cotxe. I és important també tenir la certesa de que el cotxe duu tota la documentació necessària per al pas de fronteres (nosaltres vam haver de mostrar aquesta documentació en el moment de travessar la frontera montenegrina a l'entrada en el país).
El permís de conduir espanyol és acceptat per a circular per Montenegro i no és necessari el carnet internacional.
L'estat de les carreteres montenegrines no és equiparable, en general, a l'estàndard europeu, sobretot en les carreteres secundàries, amb un estat de conservació insuficient. Per altra banda, la forma de conduir dels conductors montenegrins pot ser força agressiva i imprudent. Tot plegat fa que per a conduir per Montenegro sigui necessari extremar la precaució, amb un plus d'alerta i tensió al volant.
En les dates d'aquest viatge el preu de la gasolina a Montenegro era una mica més cara que en el nostre país.
Clima
A causa de la seva orografia i situació Montenegro té un clima molt variat, que va del tipus mediterrani en la costa adriàtica, amb temperatures moderades, al clima continental de l'interior, més extrem en les mínimes i en les màximes.
Per altra banda la pluviositat sol ser força abundant a l'interior del país, essent la zona de Cetinje una de les més plujoses d'Europa. I si voleu gaudir de les platges de Montenegro cal anar en el període que s'estén de maig a setembre.
Quan anar a Montenegro
La millor època per a visitar Montenegro és entre els mesos d'abril i setembre, quan el seu clima sol ser més càlid i assolellat. Però és important tenir en compta que els mesos de juliol i agost, com passa en molts altres llocs de la costa mediterrània, les platges montenegrines solen estar atapeïdes de gent i les temperatures arriben al seu punt àlgid. Els preus de l'allotjament en les zones de platja també s'enfila durant aquest període, amb tarifes que gairebé es dupliquen. En aquests mesos la millor opció és visitar l'interior del país.
A l'hivern, l'interior del país té un clima subalpí, amb temperatures glacials i pluges abundants que sovint es manifesten en forma de neu.
Els mesos de juny i setembre es consideren òptims per a visitar Montenegro, quan el sol està pràcticament garantit i hi ha molta menys gent.
Diferència horària
A Montenegro hi ha la mateixa hora que a Catalunya.
Electricitat
A Montenegro el corrent elèctric és de 230 V i 50 Hz. El tipus d'endoll és equivalent als que podem trobar a casa nostra (tipus C i F), no sent necessari cap tipus d'adaptador, sempre i quan l'aparell elèctric compleixi l'estàndard europeu.
Idioma
La llengua oficial de Montenegro, segons la Constitució aprovada el 2007, és el montenegrí. Tanmateix, una gran part de la població del país declara que el serbi és la seva llengua materna, mentre que el montenegrí és el segon més comú.
En qualsevol cas, tant el montenegrí com el serbi són varietats estandarditzades de la llengua serbocroata, juntament amb el bosnià i el croat. La llengua montenegrina està escrita en alfabets llatí i ciríl·lic.
Les llengües minoritàries reconegudes legalment a Montenegro són l'albanès, el bosnià i el croat.
Literatura recomanada
Fantasmas Balcánicos: viaje a los orígenes de Bosnia y Kosovo, de Robert D. Kaplan. En aquest llibre Kaplan relata el seu viatge per l'antiga Iugoslàvia en 1991, just després de la caiguda de la Unión Soviètica. En ell proporciona abundant informació sobre la zona, situada en el seu context històric, i retratant a inoblidables personatges en les seves pàgines.
GUIA i RELAT DE VIATGE: RUTA PER MONTENEGRO
Aprofitant la proximitat de la frontera amb Montenegro, a només 22 km de la població croata de Cavtat on ens trobàvem en el decurs d'un viatge a Croàcia, vam fer una excursió d'un dia sencer a aquesta joveníssima república europea, independent des del 2006, amb menys de dos anys de vida en el moment de la nostra visita.
Donat que només comptàvem amb un dia, el nostre objectiu es limitava a visitar Kotor i Cetinje, dos dels punts d'interès més importants de Montenegro des del punt de vista històric i paisatgístic.
A continuació detallem alguns aspectes d'aquesta escapada a Montenegro amb inici en la població de Cavtat i final en la ciutat de Dubrovnik, ambdues ubicades en el sud de Croàcia.
Entrada a Montenegro des de Croàcia per terra
A primera hora del matí vam sortir de la població costanera croata de Cavtat amb el cotxe i vam agafar la Ruta 8 / E65 cap al sud. Al poc passàrem per Cilipi, un petit poble enganxat a l'aeroport de Dubrovnik, i creuàrem cap al sud la regió de Konavle, famosa també per les seves vinyes i vins.
Vam deixar enrere la població de Grude i pocs quilòmetres després arribàrem a Karasovići, la duana croata de la frontera amb Montenegro, la qual vam passar gairebé sense ni aturar-nos.
En la duana montenegrina de Debeli Brijeg, separada 2 km de l'anterior, ens van demanar el passaport i la documentació del cotxe.
A continuació el policia de la duana ens va estampar un segell en el passaport i... ja estàvem oficialment a Montenegro!.
Els tràmits en ambdues duanes no ens van suposar ni cinc minuts.
Després de recórrer uns pocs quilòmetres per la carretera E65 montenegrina en direcció cap a Herceg Novi ja havíem notat que Montenegro semblava ser un país més brut i caòtic que el seu veí Croàcia.
Quant a la forma de conduir dels locals vam constatar ràpidament que Montenegro era un país de contrastos i certament imprevisible: igual ens avançava un conductor suïcida en un lloc impossible com havíem de frenar en sec al trobar-nos amb un conductor que no passava de 40 km/h en una recta.
El paisatge, això sí, era realment fantàstic i vam arribar a veure alguna muntanya amb neu encara al cim.
Continuant per la ruta E65 vam arribar a Herceg Novi, la primera població montenegrina important que vam trobar, situada a l'entrada de la preciosa badia de Kotor.
La badia de Kotor
La badia de Kotor (Boka Kotorska en montenegrí i serbi) és referida amb freqüència com el fiord més meridional d'Europa, però en realitat es tracta d'una ria formada per un canó fluvial submergit en la mar Adriàtica.
Aquesta badia o golf també és coneguda amb el nom de Boques de Kotor.
El conjunt format per la pròpia badia i les parets calcàries dels monts Orjen, de 1.892 metres d'altura, i Lovcen penjant sobre ella dóna lloc a un dels paisatges mediterranis més extraordinaris que podem trobar.
Allà diuen que la badia de Kotor és una de les badies més boniques del món i la veritat és que és molt i molt bonica.
A partir d'Herceg Novi la carretera voreja la riba nord d'aquesta extraordinària badia.
Entre els múltiples llocs on aturar-nos per a gaudir de les vistes i fer unes quantes fotos destaquem un mirador que hi ha passada la població de Bijela, ja que des d'ell s'obté una vista magnífica sobre les poblacions de Risan i Perast a l'altre costat de la badia, així com de les dues petites illes que hi ha enfront d'aquesta darrera. Im-pres-sio-nant!!.
En arribar al petit nucli de Lipci hi ha una rotonda des d'on parteix la P11. Aquesta carretera s'enfila sobre la badia i al cap de 5,4 km trobareu a la dreta un fantàstic mirador elevat sobre les Boques de Kotor.
De tornada a la carretera E65 vam continuar vorejant la badia. Primerament vam passar per la població de Risan i 5 km després per Perast, molt interessant.
Des del passeig marítim de Perast vam veure de prop els dos illots que hi ha a poca distància de la seva costa:
- illot de Sant Jordi (Sveti Ðorde), destacable pel seu monestir d'igual nom i que data del segle XII. També hi ha un antic cementiri on s'enterrava a la noblesa de Perast.
- illot de Nostra Senyora de les Roques (Gospa od Škrpjela), una illa artificial on només hi ha una església d'igual nom que data del segle XVII.
Des de Perast vam seguir la carretera uns 13 km cap al sud-est, fins arribar a la històrica ciutat de Kotor, situada al final d'un dels entrants de la badia.
La distància recorreguda des de Cavtat, el punt d'inici d'aquesta escapada, fins a Kotor havia estat de 76 km.
La ciutat medieval de Kotor
KOTOR. Es tracta d'una població costanera situada en la part més recòndita de la badia de Kotor. L'any 1979 la ciutat vella de Kotor i l'entorn natural de la badia van ser declarats Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO.
La ciutat vella de Kotor és una de les ciutats medievals millor preservades de tot l'Adriàtic. Té una trama urbana típica de l'Edat Mitjana, construïda entre els segles XII i XIV, quan aquest port mediterrani rivalitzava en el comerç amb les repúbliques de Ragusa i Venècia.
Després, durant gairebé quatre segles, Kotor va estar sota la dominació veneciana, la qual va proporcionar a la ciutat l'estil barroc venecià que podem veure avui dia en molts dels seus edificis.
Al llarg de la història ha sofert diversos terratrèmols que han destruït una part significativa de la ciutat, el darrer d'ells l'any 1979.
Kotor és un important i merescut pol d'atracció turística, tant per la bellesa de la badia com per la pròpia ciutat vella, essent un dels conjunts medievals millor conservats de l'Adriàtic. I la vella muralla que envolta la ciutat té una longitud total de 4.5 km, ja que s'enfila pel costerut vessant de la muntanya que hi ha darrera de la ciutat.
La ciutat medieval de Kotor és molt compacta i molt bonica, amb una estructura asimètrica de places i estrets carrers.
Al costat esquerra de l'entrada principal a la ciutat vella, la Porta del Mar, hi ha un petit quiosquet d'informació turística on es pot aconseguir un útil mapa de la ciutat medieval.
Un cop situats dins de la ciutat emmurallada de Kotor hi trobarem un gran nombre d'edificis d'interès.
El més representatiu de tots ells és la Catedral de Sant Trifó (Katedrala Svetog Tripuna), construïda el s. XII. És la icona de la ciutat i també el monument més representatiu de l'arquitectura catòlica romana a l'Adriàtic.
Altres interessants esglésies de la ciutat vella són l'església de Sant Lluc (Sveti Luka) del segle XIII, l'església de Santa Ana (Sveta Ana) del segle XII, l'església de Santa Maria (Sveta Marija) del segle XIII o l'església ortodoxa de Sant Nicolau (Sveti Nikola) del segle XX i amb boniques i valuoses icones al seu interior.
Altres llocs d'interès en el casc antic de Kotor són el palau Drago, amb finestres gòtiques del segle XV; el palau Bizanti, del segle XVII; el palau Pima, del segle XVI; la torre del rellotge, del segle XVI; o el Teatre de Napoleó, del segle XIX.
Finalment, però no menys important, recomanem moltíssim pujar per un camí que s'enfila a la muntanya fins arribar a les fortificacions que hi ha en la part més elevada de la muralla sobre el vessant de la muntanya que hi ha a l'esquena de Kotor.
Les vistes des d'aquest punt sobre la ciutat vella, la badia i les muntanyes circumdants són extraordinàries i compensa sobradament el gran esforç que suposa pujar-hi.
Però si no teniu prou temps o alè per a fer l'ascensió a peu fins a aquest punt, on està el castell de Sant Joan (Svetog Ivana), recomanem pujar almenys fins a on es troba l'església de Nostra Senyora del Remei (Crkva Gospe od Zdravlja), situada més o menys a mig camí. Per a trobar l'inici del camí de pujada cap al castell de Sant Joan cal buscar el palau Grubonja, en l'extrem nord-est de la ciutat vella, i un carrer lateral condueix cap a ell.
Per a sortir de la ciutat vella de Kotor recomanem fer-ho per la bonica porta Gurdić, en l'extrem sud de la ciutat.
La ciutat costanera de Budva
Impactats encara per la visita a la ciutat medieval de Kotor vam reprendre la marxa amb el cotxe amb destinació a Budva. Per al trajecte entre les poblacions de Kotor i Budva es pot seguir la vella carretera anomenada Jadranska magistrala (voreja una península i la badia per l'altre costat, passant per Tivat) o bé agafar l'autovia E80 que va pel llarg túnel Vrmac.
Aquesta segona alternativa, de 23 km, és força més ràpida i curta, però també molt menys escènica que la primera, que suposa un recorregut total de 41 km.
BUDVA. Aquesta ciutat, situada a la vora de l'Adriàtic, està considerada com un dels assentaments més antics dels Balcans i de tota la costa Adriàtica, ja que la seva fundació data de 2.500 anys enrere.
La ciutat vella de Budva, situada en un bonic promontori sobre el mar, posseeix diverses esglésies de diferents èpoques i una fortificació medieval del segle XV molt ben conservada. Per altra banda, la zona de platges al voltant de Budva, coneguda amb el sobrenom de la Riviera de Budva, és el principal centre turístic de Montenegro.
Cetinje, l'antiga capital reial
Després d'una breu aturada a Budva vam continuar amb la ruta agafant la carretera M2.3 que va a Cetinje, a uns 30 km de distància. Aquesta carretera s'enfila ràpidament per la muntanya i proporciona unes estupendes vistes sobre Budva i la seva costa. Val la pena aturar-se en algun mirador per a contemplar el paisatge.
Quan la carretera arriba al punt més alt de la muntanya vira cap a l'interior i passa per uns bonics paisatges. Com a curiositat, en els últims quilòmetres abans d'arribar a Cetinje, a banda i banda de la carretera hi havia llavors bastants negocis de venda de cotxes: en l'exterior hi havia centenars de cotxes amb el capó obert com a reclam.
CETINJE. Aquesta ciutat d'interior és la capital honorífica de Montenegro, ja que la capital oficial del país és Podgorica. Per altra banda també hostatja la residència oficial del president montenegrí.
Cetinje està situada en una petita vall càrstica envoltada de muntanyes, entre les que destaca el mont Lovćen. La alçada mitjana de la ciutat és de 671 metres sobre el nivell del mar.
La ciutat fou fundada en el segle XV i al llarg dels segles següents va patir diversos alts i baixos, fins que l'any 1878 fou reconeguda la independència de Montenegro com a país i la ciutat de Cetinje esdevingué la capital del nou estat europeu.
A partir d'aquest moment s'hi van construir nombrosos edificis singulars destinats a ambaixades. El 1910 Montenegro va passar a ser un regne, moment en que Cetinje era la capital d'estat mundial amb menys població, amb només 5.895 habitants.
El període entre 1878 i 1914 va ser el més pròsper per aquesta ciutat, però en els anys entre les dues guerres mundials la capitalitat del país es va traslladar a Podgorica i Cetinje va entrar en crisi, estant durant dècades abandonada a la seva sort, desaprofitant l'enorme potencial cultural i turístic que atresorava la ciutat.
La veritat és que caminant pels carrers de Cetinje ens donava la sensació, almenys aquesta fou la nostra experiència, d'estar en un petit poble a causa de la seva tranquil·litat i poca activitat.
I certament vam coincidir en que Cetinje estava molt poc aprofitada des del punt de vista turístic, perquè es tracta d'un atractiu i interessant lloc des del punt de vista històric, cultural i espiritual i, en canvi, es veia tot força abandonat. Suposem, i esperem, que amb el temps se li farà justícia.
Entre els molts llocs d'interès de Cetinje destaquem el Monestir de Cetinje, ubicat en el barri de Ćipur, el nucli històric de Cetinje. Es tracta d'un monestir de l'església ortodoxa sèrbia que té una gran importància històrica i cultural en el país. Fou fundat l'any 1484, però des de llavors ha patit diverses destruccions i reconstruccions.
Dins del complex trobem la bonica església de la Nativitat de la Verge Maria (Dvorska crkva na Ćipuru), construida pel rei Nikola I de Montenegro l'any 1890.
A l'interior de l'església hi ha les tombes del propi rei Nikola I, de la seva esposa la reina Milena i de les princeses montenegrines Ksenija i Vjera, així com d'Ivan Crnojević, el que fou el fundador del propi monestir.
Altres edificis que vam trobar d'interès en el cor de Cetinje són l'església de Vlaska (del segle XV) o el Palau i Museu de Biljarda, el qual fou una antiga residència reial construida pel príncep Petar II Petrović-Njegoš i que també va hostatjar l'antic Senat montenegrí.
El Palau Blau (Plavi Dvorac) fou construït l'any 1895 per a ser la residència del príncep Danil de Montenegro, llavors l'hereu natural al tro. Actualment és la residència ofocial del president de Montenegro. L'edifici havia estat restaurat amb fons noruecs poc abans de la nostra visita.
Els nombrosos museus que hi ha en la ciutat de Cetinje, així com la gran quantitat d'objectes que atresoren li han proporcionat una merescuda reputació com a ciutat de museus.
El Museu Nacional de Montenegro (Narodni muzej Crne Gore), per exemple, és el més gran del país i fou establert l'any 1896 a Cetinje.
I la biblioteca del monestir de Cetinje és la més antiga de Montenegro, ja que va ser fundada a finals del segle XV.
Per acabar aquest recorregut per Cetinje, volem esmentar l'abundància de bonics edificis que en el seu moment van ser ambaixades estrangeres o edificis oficials quan Cetinje era la capital del país.
De tots ells destaquem les antigues ambaixades de França, Rússia, Itàlia o Bulgària, la qual ara és un bar. També l'edifici de l'antic Banc Central montenegrí.
Tornada cap a Croàcia per l'antiga carretera de Cetinje a Kotor
El dia se'ns havia passat molt ràpid i havíem d'anar pensant en la tornada cap a la ciutat de Dubrovnik, la nostra següent escala en el viatge a Croàcia.
En comptes de desfer tot el camí que havíem fet per arribar a Cetinje des de Kotor, via Budva, vam decidir agafar l'antiga carretera Cetinje-Kotor, la P1, que connecta directament ambdues ciutats a través de les muntanyes, vorejant el parc nacional Lovćen per la seva vessant nord. En el seu moment era l'única connexió de Cetinje amb la costa Adriàtica.
Aquest trajecte entre Cetinje i Kotor per la P1 és d'uns 42 km, però cal comptar-hi un mínim d'una hora i quart.
Es tracta d'un trajecte molt i molt recomanable per les vistes i la bellesa del paisatge, tot i que hem de dir que no és apte per a persones porugues, amb vertigen o poc donades a l'aventura.
Al menys així era en les dates d'aquest viatge, perquè llavors la carretera era molt estreta (de vegades només hi havia espai per a un cotxe), amb moltíssimes curves, amb roques que es desprenien sobre alguns trams de la carretera i, sobretot, amb penya-segats de centenars de metres de caiguda just al costat de la carretera i sense cap mena de barreres de seguretat que oferissin una mica de protecció.
Molt probablement ara aquesta carretera ja disposi de baranes de seguretat en els seus trams més perillosos.
Sortint de Cetinje aquesta carretera s'enfila ràpidament per una muntanya fins arribar a una altura considerable. Nosaltres vam trobar força neu en aquest trajecte, tot i que, per sort, la carretera estava neta.
Al cap d'uns quilòmetres travessem el petit poble rural de Njegusi, el lloc on va néixer el gran escriptor i governant montenegrí del segle XIX Petar II Petrović-Njegoš (Pere II de Montenegro), una de les figures polítiques més importants i un dels més grans pensadors de Sèrbia i Montenegro.
Uns 4 km més enllà de Njegusi s'arriba dalt d'un coll, on hi ha una cruïlla de la que surt la carretera que va cap al Lovćen. Però si continuem per la P1 aquesta comença el descens cap a la costa i aquí vam poder veure les primeres vistes sobre la badia de Kotor i la ciutat de Tivat des d'una altura encara considerable.
A partir de cert punt de la ruta vam comptar fins a 28 revolts en forma d'U, amb girs de 180º, els quals fan possible que la carretera salvi un gran desnivell enganxada al vessant de la muntanya. És realment increïble i fa d'aquest trajecte quelcom encara més memorable del que ja és.
La ruta P1 desemboca finalment en la carretera P22, en un punt a 1 km al sud de Kotor.
Entre les moltes aturades que vam fer per a gaudir de les vistes i la lògica precaució per a no estimbar-nos amb el cotxe en algun precipici, vam trigar una bona estona en fer aquest recorregut i quan vam arribar a Kotor ja era quasi fosc.
Afortunadament vam trobar molt poc tràfic i això ens va permetre aturar-nos en qualsevol lloc de la carretera perquè no hi havia voral ni espai per apartar-nos.
No podem negar que aquesta carretera ens va fer patir en alguns moments, però va valer molt la pena i no l'oblidarem mai.
Hi ha qui diu que és un dels millors recorreguts escènics d'Europa i possiblement no li falti raó.
Fer aquest recorregut en moto ha de ser antològic, encara millor que amb el cotxe.
I per acabar amb aquesta ruta escènica P1, un consell: a causa de la posició del sol és millor fer aquesta carretera pel matí, quan la llum inunda la badia i les muntanyes adjacents. Tot i que, a última hora de la tarda, quan la vam fer nosaltres, també té el seu punt pel joc d'ombres.
En qualsevol cas, per als que s'aventurin per aquesta ruta el premi és un paisatge preciós i unes vistes sobre la boques de Kotor que treuen l'alè, sent algunes tan extraordinàries que semblen del tot irreals.
Finalment, des de Kotor vam continuar per la carretera E65 que voreja les boques de Kotor per la seva riba nord, via Herceg Novi, fins arribar novament a la frontera Debeli Brijeg - Karasovići entre Montenegro i Croàcia.
Un cop passada la frontera només ens quedaven els darrers 38 km per la ruta D8 fins arribar a Dubrovnik, la nostra destinació final d'aquest dia.