Guia i relat d'un viatge per lliure a la Xina, Hong Kong i Macau

Com arribar-hi

Vol de Barcelona a l'aeroport de Londres Heathrow amb British Airways (2 hores 5 minuts). A continuació vam enllaçar amb un altre vol de la mateixa companyia amb destinació a Beijing.

Vam arribar a la capital xinesa després d'un vol de gairebé 10 hores, recorrent uns 8.000 km

Però poc abans d'aterrar vam tenir l'oportunitat de veure, a través de la finestreta de l'avió, la increïble Gran Muralla creuant un bonic paisatge de muntanyes.

Un cop en l'aeroport de Beijing vam passar sense problemes els controls sanitaris (on simplement vam lliurar un formulari que havíem emplenat prèviament) i d'immigració.

Després vam canviar diners en una petita oficina que hi havia a la mateixa sala d'equipatges, on la taxa de canvi era molt bona, però cal tenir en compte que s'aplicava una comissió de 30 ¥, per la qual cosa com més gran és la quantitat canviada millor surt el canvi.

En qualsevol cas, en sortir de la sala d'equipatges hi havia un altre lloc on canviar (tot i que les condicions eren les mateixes que en l'anterior).

En sortir de la terminal vam seguir les indicacions Airport Shuttle fins arribar a un mostrador on vam comprar els bitllets (16 ¥ cadascun) per a l'autobús nº 2, amb parada final a Xidan, just davant del Building Aviation i a uns 2 km a l'oest de la plaça de Tiananmen.

L'autobús és molt còmode i el trajecte, d'uns 28 km i 40 minuts, molt agradable. Una vegada a Xidan agafem un taxi (amb taxímetre) fins a l'hotel. Vam pagar 13 ¥ per aquest trajecte.

Dormir i menjar

Ens vam allotjar en el Beijing Far East International ¥outh Hostel (Yuandong Fandian en xinès). Està situat al carrer Tieshu Xiejie nº 90, enmig dels hutong (arribar fins a ell pot resultar difícil si no es coneix aquesta zona laberíntica), a poc més d'1 km al sud-oest de la plaça de Tiananmen.

En un costat del carrer hi ha l'edifici que correspon al Youth Hostel i en l'altre l'hotel pròpiament dit. En aquell moment era un dels hotels de Beijing amb la millor relació qualitat/preu.

Una habitació doble, amb bany privat, TV i A/C ens va costar 280 ¥ per nit i és l'equivalent a un hotel de 3 estrelles d'aquí. Recomanem demanar una habitació en la 4ª planta (en aquelles dates l'acabaven de remodelar i les habitacions eren noves, molt netes i impecables).

A més el lloc és molt cèntric per als estàndards xinesos i està en una zona molt interessant. Molt recomanable. Convé reservar per Internet ja que els preus són bastant millors que en recepció. En registrar-se a l'hotel cal deixar un dipòsit de 100 ¥ (retornable).

En el restaurant de l'hotel es pot esmorzar (buffet lliure) per 17 ¥ si s'és client de l'hotel i 20 ¥ si no.

Molt recomanable, tot i que una mica car, és el restaurant Yi Tiao Long (a Quianmen Dajie nº 31). Més econòmic i modest és el Tian Hai #37, al carrer Dazhalan Jie.

Per menjar el famós ànec a la pequinesa vam provar el no menys famós restaurant Liqun (més conegut com Kaoyadian. Tel. 67055578), en el nº 11 de Beixianfeng, a l'est de Quianmen Dajie.

Tot i que no havíem reservat, després d'una espera de 15 minuts veient fotos de comensals famosos vam aconseguir una taula. Un ànec laquejat a l'estil tradicional pequinès, amb totes les guarnicions possibles i beguda, ens va costar 113 ¥ per a dues persones. Boníssim.

Al carrer Dazhalan Jie que va cap a l'hotel des de Quianmen Dajie hi ha un gran ambient nocturn a causa de la gran quantitat de comerços i restaurants que hi ha en ell.

I a uns 50 metres de l'estació de metro Hepingmen hi ha una sucursal del Bank of China on canviar diners.

Coses a veure i fer

BEIJING (és el nom oficial de la ciutat, però anteriorment també era coneguda com Pequín) és la capital de la República Popular Xina i com tal posseeix un gran ascendent sobre la resta del país.

A més ara (en les dates d'aquest viatge) es troba immersa en un frenètic procés de modernització i creixement davant els propers Jocs Olímpics de l'any 2008.

En general és una ciutat amb una trama urbanística bastant ordenada, tot i que també podem trobar autèntics laberints de carrerons en els hutong, les zones més antigues de Beijing.

Una bona forma de moure's per Beijing és el metro, tot i que de moment hi havia poques línies i no cobrien tota la ciutat. Un bitllet simple costava 3 ¥ i les estacions estan indicades en ideogrames xinesos, en pinyin i en anglès, per la qual cosa no és complicat moure's per ell.

Atès que la ciutat té nombrosos punts d'interès històrics i culturals i, tenint en compte que les distàncies per desplaçar-se a peu solen ser quilomètriques, fàcilment podem destinar un mínim de 3-4 dies per visitar Beijing i voltants.

Precisament a causa de la cita olímpica de 2008 molts edificis històrics de la ciutat estan sent sotmesos a profundes obres de restauració, amb el que alguns d'ells són parcialment inaccessibles i estan coberts de lones verdes que enlletgeixen el conjunt.

• Plaça de Tiananmen (Tiananmen Guangchang). Aquesta enorme plaça pavimentada és el cor de Beijing i fou tristament famosa l'any 1989 per les dures imatges de repressió i violència que van donar la volta al món.

Al voltant de la plaça podem veure nombroses construccions de diferents èpoques. En posar-se el sol hi ha en ella encara més animació de la ja habitual. Per exemple, podem veure molta gent fent volar estels a altures increïbles.

A aquesta hora és possible assistir també a la cerimònia d'arriat de la bandera (també és possible veure l'hissat a l'alba), tot i que cal espavilar-se per agafar un bon lloc i veure alguna cosa, perquè sempre hi ha un gran nombre d'espectadors. L'espectacle és molt marcial, però curiós de veure.

La Porta de Zhengyangmen (també coneguda com Qianmen o la Porta de la Pau Celestial) està situada en el costat sud de la plaça i val la pena de ser visitada. L'entrada valia 10 ¥. En el seu interior trobareu maquetes i fotos d'època de Beijing, però sobretot proporciona unes magnífiques vistes sobre la plaça de Tiananmen i voltants.

Just davant d'ella podem veure el Monument als Herois del Poble i al costat d'ell l'edifici que alberga el Mausoleu de Mao Zedong. L'entrada al mausoleu és gratuïta, però prèviament cal deixar la motxilla i càmera en un edifici del costat est de la plaça (cal pagar 10 ¥ per cada motxilla).

Seguidament cal anar al costat nord del mausoleu per fer cua amb els milers de xinesos que cada dia el visiten. Després d'una breu cua de 15 minuts vam entrar en la sala on es conserva el cos momificat de Mao, però la visita és molt breu doncs diversos oficials s'encarreguen que ningú s'aturi a mirar més del compte.

A la sortida valia la pena aturar-se en les desenes de quiosquets per veure la de milions d'objectes d'allò més variats que es venen com a record amb la imatge de Mao.

Dos edificis emblemàtics de la plaça de Tiananmen són el Gran Palau del Poble, en el seu costat oest, i el Museu d'Història de la Revolució Xinesa, en el costat oposat. En la façana d'aquest últim hi havia col·locat un marcador electrònic que indicava el temps que quedava fins a l'inici dels JJOO de 2008.

Ciutat Prohibida (declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l'any 1987). En aquest enorme palau, de fet una ciutat dins de la ciutat, van viure les dinasties Ming i Qing i el nom és conseqüència que accedir a ella va estar prohibit durant uns 500 anys (si els antics emperadors veiessin que ara hi ha un cafè Starbucks en el cor de la Ciutat Prohibida...!!).

Els edificis actuals són del s. XVIII perquè els originals han sofert diversos incendis al llarg del temps, però són els millor conservats de tot Xina.

L'entrada al complex es troba en el costat nord de la plaça de Tiananmen, sota una enorme foto de Mao.

Una vegada dins vam passar per altres portes, enmig d'una munió de xinesos, fins arribar a la porta de WuMei, en la qual ja no es pot avançar més sense pagar els 60 ¥ de l'entrada.

Passat aquest punt ja hi ha moltíssima menys gent.

En aquell moment hi havia diversos edificis del complex en restauració, tot i que afortunadament no solen ser els principals i a més la bellesa del conjunt supera aquest contratemps.

La visita a la Ciutat Prohibida és esgotadora per les seves descomunals dimensions, sobretot si volem veure tots els seus racons. I si fa calor no hi ha molta ombra on refugiar-se, per la qual cosa és millor evitar les hores centrals del dia.

Per visitar el Museu del Palau, en l'ala est del complex, cal pagar 10 ¥ addicionals, però creïem que valia molt la pena, tant pels seus edificis, com pels seus jardins i per les magnífiques col·leccions de joies que conté.

Acabada la visita de la Ciutat Prohibida recomanem sortit del complex per la seva porta nord, creuar el fossat i el carrer posterior i anar al Jardí del Turó de les Vistes (l'entrada costava 2 ¥).

El jardí en si és molt bonic, però pujant per unes escales fins a un temple que hi ha a la part alta del turó obtindrem unes vistes extraordinàries sobre els voltants, però especialment de la pròpia Ciutat Prohibida.

Aquest turó es va crear artificialment en anar apilant aquí les deixalles d'obra que sobraven en la construcció de la Ciutat Prohibida i és el punt natural més alt de Beijing.

Palau d'Estiu (Yiheyuan). És un conjunt de palaus, jardins, pavellons, llacs i passejos que eren un lloc d'esbarjo de la cort imperial que escapava dels rigors estivals de la Ciutat Prohibida. Aquest complex tambés fou declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, en l'any 1998.

Val la pena dedicar-li un dia sencer, ja que hi ha moltes coses a veure i les distàncies són grans, i tot això malgratque en el moment de la nostra visita la part central i sud de la Muntanya de la Longevitat estaven tancades per d'obres de restauració.

És molt bonica l'estampa que forma el llac Kunming, el qual ocupa 3/4 parts del recinte, i totes les construccions circumdants.

El llac posseeix una illa, l'illa del Llac Sud, unida a terra ferma per un bonic pont de 17 arcs i 150 metres de longitud.

En l'extrem nord del llac podem veure el curiós vaixell de marbre que fou construït per l'Emperadriu Cixi, mentre que si mirem cap a l'oest crida l'atenció la pagoda de Yufeng, de diversos pisos, situada en el cim de la muntanya de la Primavera de Jade.

L'entrada completa que dóna accés a tot valia 50 ¥.

A més creiem molt recomanable comprar un mapa que es ven a l'entrada i que valia 3 ¥, ja que el recinte és enorme i les indicacions molt escasses.

El complex es troba als afores de la ciutat. Per arribar fins a ell vam agafar el metro en Qianmen fins a Shizhimen (uns 15 minuts).

Vam sortir a l'exterior i després de preguntar molt vam aconseguir esbrinar que calia agafar l'autobús nº 375 (no confondre amb un altre que té el mateix nom, però seguit d'un ideograma xinès) al peu de l'edifici on s'agafa el tren de la línia 13.

Aquest trajecte amb autobús costava 1'5 ¥ i ens suposà gairebé 45 minuts arribar a la porta nord del Palau d'Estiu, a causa de l'intens tràfic i les nombroses parades de l'autobús.

Per tornar al centre vam agafar l'autobús nº 726 en un aparcament a 100 metres de la porta est del complex. En aquest cas el trajecte directe fins a la porta sud de la plaça de Tiananmen ens va costar 3 ¥ i vam trigar uns 80 minuts en arribar fins a ella.

Parc del Temple del Cel (Tiantan Gongyuan). Declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l'any 1998, és una de les icones de Beijing i es tracta d'un conjunt d'edificacions (màxim exponent de l'arquitectura Ming) en un enorme parc de 267 Ha. amb 4 portes, una en cada punt cardinal.

Fins al mes de maig de 2006 la seva construcció principal, el Pavelló de la Pregària per les Bones Collites, estava tancat per obres de restauració.

Però el parc i la resta d'edificis del complex són molt bonics, amb el que justifiquen igualment la visita (valia la pena dedicar-li mig dia). Sobresurten l'Altar Circular o el Mur dels Ressons.

El parc té més de 4.000 xiprers i tot en ell està molt cuidat. L'entrada completa valia 35 ¥ (permet visitar tots els edificis), mentre que pagant 15 ¥ només es podia passejar pel parc.

Per arribar fins aquí des del nostre hotel vam caminar cap al sud per Qianmen Dajie i vam girar a l'est per Tiantan Lu fins a trobar la porta nord del parc. En total és un llarg passeig de més de 3 km.

• Hutong. Els hutong són barris formats per laberíntics carrerons i petites construccions tradicionals a manera d'habitatge l'origen del qual cal buscar-lo uns quants segles enrere.

Amb l'imparable desenvolupament urbanístic de Beijing molts hutong estan desapareixent a marxes forçades, tot i que la pressió d'associacions locals ha aconseguit preservar almenys els més històrics.

Val la pena fer un passeig assossegat per almenys un d'ells per veure un altre Beijing no tan turístic ni glamurós, però molt interessant per veure una forma de vida més tradicional.

Una possibilitat és visitar el hutong en es troba l'hotel Lusongyuan Binguan, a 1 km al nord-est del Turó de les Vistes. Una altra és passejar pels carrerons que envolten l'hotel en el qual ens vam allotjar, el Far East.

• Altres punts d'interès de Beijing. Evidentment no s'acaba aquí la llista de coses a veure en la ciutat de Beijing, però serien necessaris uns quants dies més d'estada per veure-ho tot: parcs, museus, temples, edificis històrics, etc.

D'aquesta llarga llista destacaríem sobretot el Temple dels Lames, un vistós i important temple budista tibetà situat molt prop de l'estació de metro Yongheyong.

LA GRAN MURALLA. La Gran Muralla és, sens dubte, una de les grans meravelles de la humanitat i va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l'any 1987.

Aquesta extraordinària construcció defensiva està formada per una sèrie de muralles construïdes i reconstruïdes per diferents dinasties durant més d'1.000 anys amb la finalitat d'impedir les incursions dels pobles nòmades del nord primer i d'assegurar els nous territoris conquistats cap a l'oest pels xinesos després.

La seva longitud oficial és de 7.300 km, d'est a oest, però si descomptem les seves ramificacions i construccions secundàries llavors cobreix la no menys impressionant distància de 6.400 km, des de la frontera amb Corea del Nord fins al desert de Gobi, abastant set províncies xineses.

Les parts de la muralla més visitades es mantenen en bon estat o han estat reparades, però en la resta sol estar força deixada, servint a la població local com a zona de joc o com a font de materials de construcció.

Actualment és la major atracció turística de Xina i és visitada per milions de turistes cada any, per la qual cosa s'ha muntat un gran negoci comercial entorn d'ella per tal d'explotar aquest interès.

Dels trams que queden dempeus els més visitats i restaurats són els més propers a Beijing, com els de Badaling o Mutianyu, a només 70 km de la capital, però solen estar farcits de grups de turistes i estan tan reconstruïts que semblen ser una mena de parc temàtic.

Davant d'aquesta perspectiva nosaltres ens vam decidir per anar a visitar el tram de Simatai, un dels menys explotats (almenys ara com ara) i dels últims a ser oberts al públic.

Aquest tram té una longitud de 19 km, amb zones realment molt pronunciades (pendents de fins al 70%), per la qual cosa no està a l'abast de qualsevol (tot i que tampoc cal ser un superman).

Realment valia molt la pena i vam gaudir moltíssim amb la visita. La major part del temps vam estar sols, potser ajudats per un fort aiguat que havia caigut just en el moment de la nostra arribada i que havia espantat als pocs visitants i venedors que hi havia.

L'entrada al recinte valia 30 ¥. Des d'aquí al peu de la muralla hi ha un camí de pujada d'1 km

Una vegada en la muralla vam optar per anar pujant trams de muralla tranquil·lament fins arribar a un dels punts més alts, des del qual la vista és sensacional, magnífica, impactant, ...

El tram de muralla en direcció cap a Jhanshaling es perd en l'horitzó seguint la cresta de les muntanyes. En baixar i arribar a la torre nº 8 i vam decidir agafar el camí de baixada a l'estació del telefèric.

Vam agafar l'últim telefèric (a les 16:30), el qual trigava uns 23 minuts a recórrer un llarg i bonic trajecte amb noves perspectives de la muralla (costava 30 ¥ un sol trajecte i 50 ¥ anada/tornada) i que ens deixava a uns 400 metres de l'aparcament.

Per arribar a la Gran Muralla de Simatai des de Beijing vam pujar al metro en l'estació de Qianmen i vam baixar en la de Dongzhimen.

En aquesta estació vam sortir a l'exterior seguint a alguns passatgers carregats amb maletes i paquets (vam suposar que ens conduirien a l'estació d'autobusos de Dongzhimen).

Efectivament, uns 600 metres més endavant vam començar a veure nombrosos aparcaments d'autobusos. En aquest trajecte a peu algunes persones se'ns van apropar per oferir-nos un taxi a Simatai per 300 ¥, anada i tornada, ja que encertadament van endevinar a on ens dirigíem.

Vam preguntar per l'autobús a Miyun i ens van indicar el nº 960. Vam pujar a ell i va marxar de seguida. El trajecte, de 63 km, costava 8 ¥ i vam trigar gairebé dues hores en arribar a Miyun, a causa del tràfic, les parades de l'autobús i les nombroses obres en la carretera.

La cobradora de l'autobús ens va preguntar si anàvem a Simatai i li vam respondre que sí, sense saber el perquè de la pregunta. Però ho vam entendre ràpid en arribar a Miyun, ja que en la parada ens esperava un vehicle i el seu jove conductor.

Vam negociar durament amb ell i finalment acordàrem un preu de 110 ¥ per al trajecte d'anada i tornada entre Miyun i Simatai. Aquest trajecte, de 47 km, també va resultar ser una carrera d'obstacles a causa de les moltes obres en la carretera.

En total vam trigar més de 3 hores en arribar des del centre de Beijing fins a Simatai.

A la tornada el nostre taxista ens va deixar en l'estació d'autobusos de Miyun, on ens va localitzar el següent autobús que sortia cap a Beijing. Després de dues hores de trajecte (8 ¥) vam arribar a l'estació Donzhimen de Beijing passades les 8 de la tarda.

Com arribar-hi

Vam agafar un tren nocturn que va sortir de l'estació Beijing Oest a les 20:30 i que va arribar a Xi'an a les 8 del matí de l'endemà.

Per arribar a l'estació de Beijing Oest des de Tiananmen es pot agafar el metro en Qianmen (3 ¥), fer transbord en Fungxingmen i baixar en l'estació Military Museum. Aquí es pot negociar un rickshaw que per 5 ¥ ens porta fins a ella.

És convenient arribar amb temps suficient a l'estació, doncs aquesta és enorme i pot no ser immediat trobar la sala d'embarcament (sí, als trens xinesos cal embarcar abans fins que es dóna accés a l'andana, com si es tractés d'un vol).

El bitllet de tren a Xi'an l'havíem comprat uns dies abans en l'oficina per a estrangers de l'estació principal de Beijing (al costat de l'estació de metro Beijing Zhan) i, malgrat fer-ho amb una antelació de 3 dies, ens vam veure obligats a quedar-nos amb llitera tova (417 ¥ cadascun) perquè ja no hi havia places per a llitera dura (274 ¥).

El trajecte Beijing-Xi'an té una altíssima demanda i per això insistim a realitzar la reserva com més aviat millor.

L'oficina per a estrangers està en l'ala esquerra de la planta baixa de l'estació, situada dins de la sala d'espera per soft berth (llitera tova), i hem de seguir la indicació Tiquet Office for Foreigner. Està oberta de 5:30 a 23:00, però amb algunes parades intermèdies de 30 minuts (per exemple es tanca d'11:30 a 12:00 i de 18:30 a 19:00).

El nivell d'anglès de l'empleada que ens va atendre va ser suficient per realitzar la compra sense problemes.

Per al viatge recomanem portar una mica de menjar (es pot comprar en la mateixa estació), ja que el vagó restaurant no disposa de gran varietat ni quantitat i aviat ja no quedava res que menjar.

L'estació de tren de Xi'an està a uns 5 km al nord-est del centre de la ciutat. Per arribar fins al centre es pot agafar un autobús urbà (1 ¥), per exemple el nº 611, o bé un taxi (7 ¥).

Dormir i menjar

En el Shaanxi Nanfang Hotel (15 Anban Jie, a 400 metres de la Torre de la Campana, en ple centre de Xi'an) vam pagar només 180 ¥ per una habitació doble, bany privat, TV, A/C, esmorzar inclòs, i qualitat de 4*, tot i que vam regatejar el preu inicial de 296 ¥.

Vam arribar a ell per recomanació d'una agent de viatges que vam conèixer mentre esmorzavem, res més arribar a Xi'an. En principi és un hotel per a clientela xinesa ja que l'anglès del personal de recepció és molt limitat i l'esmorzar és purament xinès, però té una excel·lent relació qualitat/preu i és molt cèntric.

És molt recomanable el restaurant De Fa Chang, a l'edifici gran que hi ha en el costat nord del centre comercial Century Ginwa. Ens asseiem en la taula i esperem que vagin passant els carros amb els plats del dia per servir-nos el que vulguem.

El restaurant The Brothers Jian, en el carrer An Ban Road, també està molt bé per provar diferents especialitats, tot i que cal vigilar el que s'escull, perquè alguns plats són molt picants.

En la moderna pastisseria Holiland, adjacent a l'hotel Melody, es pot provar una original macedònia de fruites (amb pèsols i fesols, entre altres) per 7 ¥.

Anant cap al sud per Nan Dajie està el King's Coffee, una còpia local del Starbucks, on esmorzar o berenar.

La connexió a Internet en el Youth Hostel (cantonada nord-est de la rotonda de la Torre de la Campana) valia 8 ¥/hora.

Coses a veure i fer

XI'AN. Aquesta ciutat fou durant alguns segles la capital política xinesa i també una cruïlla de camins en les rutes comercials de l'est de Xina cap a Àsia Central, per exemple de la Ruta de la Seda.

A través d'aquestes rutes es va produir l'arribada de la cultura islàmica a la zona, molt present encara avui dia a Xi'an.

Per tot això es pot dir que Xi'an és el centre històric de la Xina i bé mereix una visita que no sigui només per veure els famosos Guerrers de Terracota.

• Torre de la Campana (Zhong Lou). Aquest bonic edifici es troba en el nucli central de la moderna Xi'an, dins de la rotonda on es creuen les dues grans avingudes Bo i Dong Dajie.

Es tracta d'una torre que es va reconstruir en el s. XVIII i s'anomena així per la seva gran campana de ferro, la qual antigament marcava les hores.

L'entrada a la torre valia 30 ¥, però servia també per visitar la veïna Torre del Tambor. S'accedeix a ella a través d'un pas subterrani que va a donar al centre de la rotonda. La visita va valer molt la pena, perquè a més proporciona unes bones vistes sobre els voltants.

• Torre del Tambor (Gu Lou). Es troba a uns 250 metres a l'oest de la Torre de la Campana. També és força interessant de visitar i en ella és possible assistir a espectacles de música tradicional que es van repetint a certes hores.

A la plaça enjardinada que hi ha entre aquesta torre i l'anterior, en caure el sol, es pot contemplar a un gran nombre de persones fent volar llarguíssims estels, un dels esports nacionals xinesos com ja havíem vist a la plaça de Tiananmen.

• Barri musulmà. Precisament passant sota la Torre del Tambor ens endinsem en aquest curiós barri de la ciutat de Xi'an seguint el carrer Beiyuanmen.

És molt interessant perquè conserva bona part del seu caràcter original després de diversos segles d'albergar a aquesta important comunitat musulmana i també per les sensacions que produeix.

Les olors de les espècies, les carnisseries a l'aire lliure o el menjar recorden als mercats àrabs, però la gent, la seva llengua i els signes xinesos en les botigues ens recorden que estem a la Xina.

Val la pena passejar pels seus carrers i carrerons, sense un rumb concret.

D'altra banda, seguint les indicacions que vam trobar arribàrem a la interessant Gran Mesquita, una de les més grans de Xina. El que podem veure ara és del s. XVIII i d'estil xinès. Tant els seus edificis com els jardins són preciosos. L'entrada costava 12 ¥.

• Pagoda de la Gran Oca (Dayan Ta). Es tracta d'un impressionant edifici de 64 metres d'altura i que està situat en l'extrem sud de Xi'an.

Encara que s'ha reconstruït diverses vegades l'edifici actual és de l'època Qing, però va ser construït en estil Ming.

L'accés al recinte està en el seu costat sud i l'entrada costava 25 ¥. Tant la pagoda com els jardins que l'envolten són bonics i valen la pena.

Es pot pujar dalt de la pagoda (7 pisos), tot i que cal pagar 20 ¥ més i no té més al·licient que les magnífiques vistes cap als quatre punts cardinals (mirant cap al sud encara podem veure camps conreats, tot i que sembla que per poc temps).

Per arribar a la pagoda des del centre es pot agafar l'autobús urbà nº 606 (2 ¥) en la cantonada sud-est de la rotonda de la Torre de la Campana, davant del modern Kaiyuan Shopping Mall Centre.

El seu trajecte segueix el carrer Dong i després baixa pel carrer Yanta Lu. Com que la pagoda es veu des de molt abans podem escollir el lloc on volem baixar de l'autobús.

• Muralles de la ciutat. Xi'an és de les poques ciutats xineses que encara conserva les seves antigues muralles, tot i que algun tram de muralla ja ha desaparegut i d'altres han estat restaurats.

El seu perímetre total és de 14 km, amb forma rectangular i una porta en cada costat. Es poden llogar bicicletes per recórrer-les per la seva banda superior.

Nosaltres vam pujar a la muralla per la Porta Sud i l'entrada costava 20 ¥, incloent com a obsequi una ampolla d'aigua per suportar millor la calor.

Val la pena pujar a la muralla per la perspectiva que dóna de la ciutat i per la bellesa de la muralla i les seves torres de defensa.

GUERRERS DE TERRACOTA (declarats Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l'any 1987). És una de les principals atraccions de la Xina i, per descomptat, es tracta de quelcom únic que cal veure.

També són coneguts popularment amb el nom de Guerrers de Xi'an pel fet de trobar-se als voltants d'aquesta ciutat, concretament a uns 43 km al nord-est del centre de Xi'an.

Es tracta d'un exèrcit de més de 8.000 figures de guerrers i cavalls de terracota a grandària real, que van ser enterrats amb Qin Shi Huangdi, l'auto-proclamat primer emperador de la Xina, de la dinastia Qin, en l'any 210-209 a. de C.

L'exèrcit de terracota va ser enterrat en formació de batalla en tres fossats, a 1'5 km a l'est de la tomba de l'Emperador.

L'entrada al complex dels Guerrers de Xi'an valia 90 ¥ en les dates de la nostra visita.

Aquest complex està format per un museu (no perdre's sobretot la sala en la que es mostren els dos carros de bronze a escala 1:2, cadascun d'ells format per més de 3.000 peces), el pavelló principal (fossat 1) i dos pavellons més petits (fossat 2 i fossat 3), a més d'un edifici que hostatja un cinema de format circular.

Si fa uns anys estava completament prohibit fotografiar o gravar en video a l'interior dels pavellons ara ja no hi ha cap problema a fer-ho.

En el fossat 2 encara s'estan duent a terme excavacions que deixen al descobert nous guerrers. En vitrines a un costat del fossat es poden contemplar bonics exemplars de guerrers molt ben conservats.

També en el fossat 3 podem apreciar les figures que van apareixent en les excavacions encara en marxa.

El fossat 1, el principal i més famós, és on es troben alineats uns 6.000 guerrers en formació, tot i que encara queda una bona part per excavar.

Les figures són a grandària natural (1,80 metres d'altura) i estan equipats amb armadures també de terracota. Cadascuna de les figures té trets i característiques diferents.

Cada soldat portava un arma, però després de la caiguda de la dinastia Qin, els camperols van saquejar la tomba i van robar aquestes armes.

A més les figures eren en color, però aquest s'ha perdut amb el pas dels anys. És realment espectacular.

En la part posterior del pavelló està el taller on s'intenten recompondre els trossos trobats en les excavacions per reconstruir nous guerrers.

Val la pena anar al cinema panoràmic circular i veure la projecció (quan acaba torna a començar), ja que ajuda a entendre la història d'aquesta meravella: perquè es van fer, com es van fer o perquè es van destruir.

Es tracta d'una recreació molt assolida i interessant de la seva història.

En el mateix complex hi ha un restaurant enorme: un buffet de 7 plats, beguda i postres costava 38 ¥. Està bastant bé.

Per arribar fins al complex dels Guerrers de Terracota des de Xi'an vam agafar l'autobús nº 611 en el carrer Dong Dajie per anar fins a l'estació de tren (1 ¥).

Una vegada allà vam creuar a peu la porta de la muralla i ens vam dirigir a l'aparcament, on ràpidament vam trobar un minibús amb la inscripció Terracota Warriors.

El trajecte de 40 km fins a l'aparcament del complex dels Guerrers es fa en gairebé una hora i valia 5 ¥. Des de l'aparcament fins a l'entrada pròpiament dita hi ha 1'5 km caminant (o prenent un cotxe elèctric per 5 ¥).

Per tornar a Xi'an vam caminar fins a l'aparcament i vam agafar l'autobús 306 (5 ¥).

Com arribar-hi

Des de davant de l'hotel Melody vam agafar l'autobús que va a l'aeroport de Xi'an (pregunteu els horaris al mateix hotel Melody). Valia 25 ¥ i trigava uns 55 minuts arribar a l'aeroport.

Atès que no hi havia un vol directe de Xi'an a Lijiang vam haver de fer el viatge en dos trajectes.

El primer de Xi'an a Kunming, amb la companyia China Eastern. Durant el vol, de gairebé una hora, ens van donar de menjar i ens van regalar una bossa de viatge.

En l'aeroport de Kunming vam connectar (amb una espera de gairebé 4 hores a causa d'un retard) amb un altre vol, aquest de la companyia Air China, que ens portà a Lijiang en una mica més de 45 minuts.

Aquests dos vols els havíem comprat a través d'una agent de viatges que havíem conegut a Xi'an. El trajecte Xi'an-Kunming ens va costar 530 ¥ per cap, mentre que pel vol Kunming-Lijiang vam pagar 320 ¥. A cada trajecte cal afegir 50 ¥ de taxes domèstiques. I finalment un total de 20 ¥ per despeses de gestió.

Fora de la petita terminal de l'aeroport de Lijiang hi havia un shuttle bus que esperava i que marxava quan s'omplia (convé donar-se pressa per arribar abans que s'ompli). El trajecte de 25 km fins a l'oficina de Yunnan Airlines, en la part nova de Lijiang, costava 15 ¥.

Quan vam arribar a la ciutat plovia a bots i barrals, per la qual cosa vam agafar un taxi (7 ¥) fins a la ciutat vella.

Dormir i menjar

En la Dongba House Inn (o Dongba Guesthouse, en el nº 16 del carrer Xinyi, a la Ciutat Vella de Lijiang) vam pagar 40 ¥ per una habitació triple amb bany compartit.

Tot i que bàsica, el lloc estava bé i era net. A més es tracta d'una casa tradicional Naxi, un edifici de fusta de dues plantes al voltant d'un pati.

Vam ser gairebé els únics hostes, però en temporada alta, amb totes les habitacions plenes, el tema del bany compartit pot ser un problema. Té també connexió a Internet i pot organitzar excursions per la zona.

A Lijiang és molt recomanable el restaurant Peasant Family (nº 108 del carrer Xinhua), ja que s'hi menja bé (especialment l'Small Fried Fish) i a molt bon preu.

Molt bona la pizza del Well Bistro (nº 32 de Xinyijie Mishixiang).

Per prendre un cafè en un lloc preciós mentre contemplem l'anar i venir de la gent, res millor que el Yunjoy Coffee, al costat de la Mansió Mu.

En el petit poble de Baisha recomanem el BuenaVista Club (serveix menjars senzills, però també ofereix allotjament i ecoturisme per la zona, i fins i tot viatges al Tibet).

Coses a veure i fer

LIJIANG. Aquesta població està situada en el racó nord-occidental de la província de Yunnan, sobre un altiplà a 2.600 metres d'altura i al costat d'unes muntanyes que limiten ja amb el Tibet.

En aquesta regió ha viscut, des de molts segles enrere, la minoria Naxi, la qual ha desenvolupat una important cultura pròpia (cultura Dong Ba).

La ciutat de Lijiang es compon d'una part nova i una vella. La part nova no té cap interès i, de fet, va ser gairebé completament reconstruïda després del terratrèmol que es va produir l'any 1996, mentre que les edificacions de la part vella van resistir el sisme sense problemes (!).

Ciutat vella de Lijiang. Va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l'any 1997 i està composta per un entramat de bonics carrers empedrats, travessats per ponts i canals envoltats de desmais i fileres de llanternes vermelles, al costat d'atrotinats edificis antics de fusta.

La veritat és que un lloc fantàstic per passar uns dies i desintoxicar-se de les grans ciutats xineses.

Però la ciutat s'ha convertit en un autèntic reclam per al propi turisme xinès, per la qual cosa algunes parts de la ciutat vella comencen a semblar-se a un parc temàtic molt al gust xinès, amb moltes botigues de records i restaurants, desplaçant així al comerç tradicional naxi.

No ens va deixar de sorprendre que els turistes xinesos flipaven més amb la minoria naxi (sobretot amb la forma de vestir tradicional de les dones naxi) que nosaltres mateixos, com si visquessin en planetes diferents.

Però si ens allunyem una mica dels carrers principals per on transiten els grups de xinesos descobrirem la Lijiang més autèntica i... més naxi.

D'altra banda, igual que en altres zones de Yunnan, Lijiang també reivindica ser l'autèntica Shangri-la, tot i que el govern xinès ja va resoldre l'assumpte en favor de Zhongdian.

El principal al·licient de Lijiang és passejar tranquil·lament i sense destinació fixa pels carrerons de la ciutat vella, per anar descobrint així els seus bonics i fotogèncis racons.

La plaça del Mercat Vell exerceix de centre neuràlgic de la part vella.

Agafant un carrer amb escales que surt d'aquesta plaça i que va pujant per un petit turó i que passa al costat d'una antena de telecomunicacions, s'arriba a l'entrada del parc del Turó del Lleó.

Pagant l'entrada de 15 ¥ podem accedir al recinte, el qual està farcit de xiprers. I pujant fins al cim del turó vam arribar al Pavelló Wanggu Lou.

L'entorn és bonic, tot i que el que realment val la pena és pujar fins al pis superior del Pavelló i contemplar la magnífica vista sobre la ciutat vella de Lijiang i els seus voltants.

Sortint del Pavelló per la seva banda oriental s'arriba a un mirador sobre la ciutat vella.

Molt prop d'ell es troba l'entrada a la Mansió Mu, però per accedir-hi cal pagar 35 ¥ més. Com la guia LP deia que l'interior no era molt interessant nosaltres ens vam limitar a veure-la per fora des del mirador.

Seguint el camí oficial (indicat amb cartells en anglès) vam baixar del turó fins arribar de nou a la plaça del mercat.

I vam continuar la nostra ruta, ara sense una destinació clara, recorrent molts carrerons on vam poder apreciar el dia a dia de la població naxi.

Per casualitat vam passar davant d'una escola on s'ensenyava cal·ligrafia xinesa a nens i nenes. El professor ens convidà amablement a entrar-hi i, malgrat que el professor no parlava ni una paraula d'anglès, va ser una visita molt interessant.

Després de passejar per carrers i més carrers finalment vam anar a parar al mercat, amb una gran activitat en aquell moment. Ja estàvem en la part nova de la ciutat.

• Heilongtan Gongyuan (o Parc de l'Estany del Drac Negre). Aquest parc es troba situat a uns 2'5 km al nord de la Ciutat Vella de Lijiang, seguint el carrer Xin Dajie.

Aquest parc és famós per la seva típica imatge de postal, formada pel reflex, sobre l'aigua del llac, d'un pavelló, un pont de cinc ulls i, com a fons de tot plegat, la nevada muntanya del Drac de Jade.

El conjunt és bonic i molt bucòlic, tot i que en el dia de la nostra visita al parc amb prou feines vam aconseguir veure la muntanya, perquè el dia estava molt ennuvolat.

Es pot donar la volta al llac seguint un sender i, fins i tot, llogar una barca per navegar pel petit llac.

L'entrada al parc costava 60 ¥, un preu sens dubte exagerat, fruit (suposem) de la creixent popularitat de Lijiang per al turisme xinès.

MUNTANYA NEVADA DEL DRAC DE JADE (anomenada Yulong Xueshan en pinyin i Satseto en naxi). Aquesta muntanya, de 5.500 metres d'altura, es troba a uns 35 km al nord de Lijiang. Té un telecadira que puja fins als 4.500 metres d'altura, sent el més alt d'Àsia, i que permet l'accés a uns passarel·les amb increïbles vistes de glaceres.

Nosaltres vam agafar l'autobús nº 8 (en Xin Dajie, al costat del Bank of China, i costava 8 ¥) per anar fins a la base del telecadira, però als 15 km de Lijiang l'autobús va parar en una mena de peatge on havíem de pagar l'exorbitant quantitat de 120 ¥ per accedir a la zona de la muntanya.

Però, a més, ens van informar que al telecadira s'havien de pagar 160 ¥ més, vam decidir allà mateix de no anar-hi, ja que ens va semblar francament abusiu, tenint en compte, a més, que aquell dia hi havia núvols baixos que possiblement ens haguessin impedit veure alguna cosa des d'allà dalt.

Atès que el peatge es troba enmig del no-res ens va tocar caminar uns 2'5 km per l'autovia per la qual havíem vingut i altres 1'5 km per una pista fins a connectar amb l'altre sentit de l'autovia, on vam poder aturar a un autobús que anava en direcció a Lijiang. Vam pagar 5 ¥ pel trajecte amb autobús fins a la cruïlla de Baisha. Des d'aquesta cruïlla fins al poble de Baisha hi ha uns 1'5 km.

BAISHA. Aquesta petita i bonica vila rural es troba uns 8 km al nord de Lijiang, al peu de la muntanya nevada del Drac de Jade. Va ser la capital d'un regne independent Naxi abans de ser conquerida per Kublai Khan en el s. XIII.

Es tracta d'una visita interessant per diversos motius. Primerament per veure de primera mà aquesta Xina rural que va desapareixent engolida pel progrés econòmic del país.

Les seves cases de fusta i tova donen un toc pintoresc als seus tranquils carrers. I les muntanyes, com a fons, donen un toc encara més bucòlic.

També perquè permet entendre millor la societat matriarcal Naxi, sent les seves dones omnipresents en el camp, el comerç, etc.

Però Baisha és coneguda sobretot pels seus frescos, pintats per artistes taoïstas, budistes (Naxi i tibetans) i Dong Ba durant els s. XV i XVI, resultant en una fusió extraordinària.

Els millors frescos es poden veure en el palau de Dabaoji (l'entrada costava 15 ¥), tot i que el mal estat de conservació i la pèssima il·luminació dels frescos no permet veure'ls en la seva màxima esplendor. També en podem trobar algun en el temple de Liuli.

Però Baisha també compta amb l'al·licient de l'arxi-famós Dr. Ho Shixiu, de l'ètnia Naxi i especialista en medicina tradicional xinesa i herbes medicinals.

Aquest doctor va assolir la categoria de mite després que el novel·lista i escriptor de viatges Bruce Chatwin es referís a ell com «el llegendari Doctor Taoïsta de la Muntanya Nevada del Drac de Jade» en un article del diari The New York Times de principis de 1986.

A partir d'aquest moment es va convertir en una celebritat gràcies a la visita de pacients i viatgers de tot el món, inclosos molts personatges famosos, i als milers d'articles periodístics que s'han escrit sobre ell.

Fins i tot el conegut actor britànic Michael Palin (membre dels Monty Python) el va visitar quan estava preparant la sèrie Himalaia per a la BBC.

Trobar-lo no és difícil, ja que possiblement sigui ell el que ens trobi si distretament passem per davant de la seva modesta clínica (tot i que el nom d'aquesta és realment impressionant: Jade Dragon Snow Mountain Chinese Herbal Medicine Clinic).

Així el vam conèixer nosaltres. Ens va convidar a passar a la seva clínica i ens va començar a explicar la seva història mentre ens mostrava articles de diaris, revistes i cartes de les procedències més diverses en les quals es parlava d'ell. I tot això sense deixar de repetir Look, look here! per retenir la nostra atenció.

La veritat és que és un personatge curiós i no podem valorar la seva vàlua com a metge, però per descomptat com a relacions publiques i comercial és únic.

Després de passar una estona entretinguda ens vam acomiadar d'ell, no sense abans comprar-li una mostra del seu te medicinal (pagant la voluntat).

NOTA: L'afable Dr. Ho Shixiu va morir el 31 d'Agost de 2018, a la longeva edat de 97 anys a Baisha, el seu poble natal i on va viure la major part de la seva vida. D.E.P. Per sempre ens quedarà el plaer d'haver-lo conegut breument i haver passat una agradable estona amb ell.

Com arribar-hi

Per al trajecte de Lijiang a Dali vam agafar un autobús que sortia de la terminal d'autobusos de llarga distància de Lijiang (situada en l'extrem sud de la ciutat).

Vam comprar el bitllet (53 ¥ cadascun) el dia anterior al viatge en la mateixa terminal. Per arribar a ella des del centre es pot agafar un autobús urbà (per exemple el nº 38) per 1 ¥ cadascun o bé un taxi per 7 ¥.

L'autobús va sortir de Lijiang a les 8:30 i després d'un agradable viatge de menys de 3 hores ens deixà en la cruïlla de la carretera principal d'on parteix el desviament cap a Dali. Per arribar al centre de Dali vam agafar una de les minifurgonetes (2 ¥) que esperen l'arribada del bus.

Dormir i menjar

En l'Old Dali Inn (nº 5) Guesthouse (també coneguda com Old Dali Four Seasons Inn, en el nº 55 de Boai Lu) vam pagar 120 ¥ per una habitació doble amb bany privat, esmorzar i internet gratis.

No està malament i té de tot per al viatger independent, però és una mica caòtic i es tracta del típic lloc per a motxillers que es pot trobar en qualsevol racó de món, amb pantalla de video on es projecten pel·lícules made in Hollywood.

Per això, l'endemà, ens vam canviar a l'hotel Hong Cheng Yuan (en el nº 79 de Yu Er Lu Rd.), on vam pagar 150 ¥ per una habitació bastant gran amb bany privat, TV i tot molt nou, després de regatejar amb dificultats amb la recepcionista a causa del seu limitat anglès.

El canvi va valer la pena. La finestra de la nostra habitació donava al parc Yu Er i cada matí podíem veure per ella a desenes de persones ballant o practicant tai-txí. Una bona forma de començar el dia.

Per menjar recomanem el Marley's Cafè (nº 105 de Boai Lu), pel seu menjar, però també pel lloc en sí. Aquí podeu provar el deliciós, però picant, Bai special fried chicken.

Un altre lloc al mateix carrer és el Cafè de Jack (nº 82 de Boai Lu). Els trams de carrer de Huguo Lu i Renmin Lu entre Boai Lu i Fuxing Lu són coneguts localment com Foreigner Street o carrer dels estrangers, per la gran quantitat de bars i restaurants que és possible trobar-hi.

Un d'ells, el Xilu Coffee (a Huguo Lu), és un bon lloc per esmorzar. En aquesta zona també recomanem el Kaiyi's Kitchen (nº 83 Huguo Lu), o el restaurant del Tibetan Lodge (nº 58 Renmin Lu).

Coses a veure i fer

DALI. Aquesta petita ciutat, situada a 1.900 metres d'altura, està habitada majorment per la minoria bai. Històricament va jugar un important paper quan Yunnan era una regió independent.

Uns 2 km a l'est de la ciutat està el llac Erhai, mentre que a l'oest tenim les imponents muntanyes Cangshan, de 4.000 metres d'altitud.

Dali és molt popular entre els viatgers independents que van a la Xina, perquè a més de ser un lloc ideal on relaxar-se, també permet omplir el temps amb nombroses excursions i activitats per la zona.

D'altra banda, el nom Dali pot induir a confusió, ja que és usat per designar a la zona administrativa, a la seva capital Xiaguan i a la ciutat vella de Dali. Per evitar sorpreses és millor especificar Dali Gucheng a l'hora d'agafar un autobús si volem estar segurs d'anar a la Ciutat Vella de Dali (Old Dali).

• Ciutat Vella de Dali. La part antiga de Dali, anomenada Dali Gucheng per distingir-la de la part nova, forma un rectangle que està emmurallat per tres dels seus costats.

Dins d'aquest rectangle vam trobar bonica arquitectura tradicional, carrers empedrats i... molts turistes xinesos.

I és que aquest lloc també ha entrat en l'òrbita del turisme xinès, la qual cosa es nota en la quantitat de botigues que hi ha per a ells.

Afortunadament aquests sempre es mouen en grups i de botiga en botiga. Per tant, no és difícil perdre'ls de vista si evitem la zona de botigues.

Els carrers d'aquesta zona es poden recórrer tranquil·lament a peu, ja que les seves dimensions són molt assequibles.

En la porta sud de la ciutat vella hi ha un accés per pujar a la muralla (2 ¥) que l'envolta.

Des de dalt de la muralla hi ha una vista magnífica de la ciutat vella de Dali i de tots els seus voltants, inclòs el llac Erhai i les muntanyes Cangshan.

• Tres pagodes. Es tracta d'un conjunt format per una pagoda central de 16 pisos i 70 metres d'altura, flanquejada per altres dues de 10 pisos i 42 metres. Totes elles formen part del temple Chongsheng.

Van ser construïdes en el s. IX, sent una de les estructures més antigues del sud-oest xinès.

L'entrada és cara, ja que valia 52 ¥, però val la pena perquè el conjunt és molt fotogènic, sobretot si busquem el reflex de les pagodes en un petit estany que hi ha enmig d'un bonic jardí.

Al costat de les pagodes hi ha un gran edifici restaurat que avui és un museu, tot i que originalment era un temple, i que es pot visitar amb la mateixa entrada de les pagodes.

Aquest conjunt es troba a uns 2 km al nord-oest de Dali Gucheng i s'hi pot anar caminant, amb carro tirat per un cavall, o amb un rickshaw.

ZHONGHE SI / MUNTANYES CANGSHAN. Es tracta d'un monestir que està situat a uns 2.700 metres d'altitud, a la muntanya que hi ha a esquena de Dali i que forma part de la cadena muntanyenca Cangshan.

Es pot pujar al monestir seguint un llarg camí que grimpa pel vessant de la muntanya, però lògicament és molt més fàcil arribar-hi si agafem el telecadira de Cangshan.

Des de la porta oest de Dali fins a la base del telecadira hi ha més d'1 km de pujada (un rickshaw fins a allà valia 2 ¥).

El preu del telecadira era de 60 ¥ (anada i tornada), però comprant el tiquet en les agències de viatge de Dali costava fins a 82 ¥.

El trajecte en telecadira fins als 2.600 metres d'altura dura uns 30 minuts, en els quals es pot gaudir d'unes vistes increïbles.

Realment l'interès està en aquest trajecte en si i les vistes des dalt, ja que el monestir de Zhonghe Si no és res de l'altre món.

XIZHOU. Aquesta ciutat, situada a uns 18 km al nord de Dali i a la vora del llac Erhai, té en conjunt una arquitectura bai més autèntica que la de Dali.

Per arribar a Xizhou vam agafar un autobús en la porta oest de Dali, assenyalant el nom en la guia. Vam pagar 3 ¥ cadascun i finalment l'autobús ens deixà en un poble contigu, situat a uns 2 km de Xizhou.

Des d'allà vam anar caminant fins a Xizhou i en arribar vam visitar la bonica mansió Baocheng (5 ¥ l'entrada), construïda l'any 1930 amb una barreja d'estil bai, xinès i occidental. Sortint d'aquí vam passejar per carrers deserts i flanquejats per autèntiques cases d'estil bai. Tot plegat va resultar mollt bonic.

Des d'aquí vam agafar un rickshaw (2 ¥) per tornar a la carretera principal i vam esperar a que passés un autobús cap a Dali (3 ¥) i que finalment ens va deixar en la cruïlla.

LLAC ERHAI. Amb una superfície de 250 km2, aquest llac és un dels més grans de la Xina. Si teniu molt temps llavors podeu plantejar-vos el fet d'explorar-lo amb bicicleta, recorrent els pobles que hi ha al voltant d'ell, però com aquest no era el nostre cas vam optar per una combinació de barca, autobús i a peu.

Vam iniciar la nostra excursió d'un dia a la zona agafant l'autobús nº 2 al carrer Boai Lu de Dali fins a Caicun (0'5 ¥), població situada ja en la riba del llac.

Vam caminar uns 100 metres fins a l'embarcador i ens vam trobar amb que no hi havia ferri fins a Wase, per la qual cosa vam haver de negociar una embarcació privada fins al temple de Guanyin.

Ens demanava 100 ¥ a cadascun pel trajecte d'anada i tornada, però finalment vam pagar 30 ¥ pel trajecte només d'anada. Una vegada vam creuar el llac en una agradable navegació vam arribar al temple de Guanyin, on calia pagar 10 ¥ per visitar-lo.

Des d'aquí vam caminar per la carretera cap al nord fins que passà un autobús. El vam aturar i amb ell vam anar fins a Wase (4 ¥), una petita població Bai coneguda sobretot per un mercat que se celebra cada 5 dies.

El dia de la nostra visita no era dia de mercat, però vam gaudir d'una enorme relaxació recorrent els seus carrers. Havent dinat bé en un senzill restaurant al costat del llac vam caminar de nou per la carretera, però ara cap al sud. Això ens va permetre veure amb pausa el dia a dia d'aquestes gents.

Caminant vam arribar fins al poble pesquer de Haiyin. Asseguts en la riba del llac vam contemplar a escassa distància la petita illa de Xiao Putuo Dao, amb un temple del segle XV dedicat a una deessa budista.

També podíem veure el peix posat a assecar sobre l'asfalt i als pescadors en les seves feines quotidianes. Quan passà un altre autobús el vam agafar per arribar a Nancun. Des d'un embarcador vam veure l'illa de Jinsuo.

A continuació vam aturar un altre autobús per anar fins a Xiaguan (3 ¥), en l'extrem sud del llac. I un cop a Xiaguan vam agafar l'autobús nº 8 per tornar a Dali (1 ¥).

Com arribar-hi

Per arribar a Kunming, la capital de Yunnan, vam agafar un tren diürn des de Xiaguan. Sortia a les 10:10 i valia 35 ¥ en seient dur. Vam comprar el bitllet un parell de dies abans en la mateixa estació de tren de Xiaguan.

Per arribar des de Dali a l'estació de tren de Xiaguan vam agafar l'autobús nº 8 just davant de l'entrada del nostre hotel en el carrer Yu Er Lu (1 ¥). Uns 30 minuts després ja estàvem davant de l'estació de tren de Xiaguan.

Dins de l'estació vam trobar una gran quantitat de gent esperant a que s'obrissin les portes d'accés a l'andana. Els seients estaven numerats i quan vam accedir al tren (el N998), entre empentes, vam veure que, tot i que de 3ª classe, el vagó no estava gens malament.

No hi havia ni un sol seient lliure, la qual cosa va ratificar el nostre encert per haver comprat els bitllets amb antelació. En total van ser set hores de viatge per cobrir els 400 km que separen Xiaguan de Kunming (entre un 10 i un 20% del recorregut són túnels).

Com que a Kunming havíem d'enllaçar amb un vol que teníem comprat amb destinació a Guilin, vam agafar un taxi en la mateixa estació central de ferrocarril de Kunming per arribar a l'aeroport de Kunming, en un recorregut d'uns 15 minuts i que costava 11'5 ¥.

Però quan vam arribar a l'aeroport ens vam trobar amb la desagradable sorpresa de que el nostre vol d'Air China a Guilin havia estat cancel·lat. Tot i que vam intentar esbrinar la causa i queixar-nos, la veritat és que fou gairebé impossible, doncs no vam trobar personal en l'aeroport que parlés anglès (fins i tot en el mostrador d'informació turística, amb el rètol en anglès, no hi havia maner, ja que només parlaven quatre paraules d'anglès).

Finalment ens van canviar el vol per un altre, però sortint un dia després (no n'hi havia cap altre abans) i ens van donar un val per a una nit d'hotel i el sopar corresponent. A causa d'aquest contratemps vam passar gairebé un dia, no previst, en la ciutat de Kunming. Resignació!!

Dormir i menjar

De l'Airport Hotel, situat a només 100 metres de l'aeroport de Kunming, no vam arribar a saber-ne el preu real de l'habitació, ja que va ser pagada per la companyia aèria (veure paràgraf anterior). És el típic hotel xinès de 3 estrelles i, tot i que no estava malament, tampoc emocionava.

En el centre de Kumning recomanem el restaurant Senditosa, al carrer Jinbi Lu, al costat d'una mesquita. Es menja bé, el lloc és bonic i hi ha una bona vista sobre l'avinguda (curiosament té un Spanish Bar).

Coses a veure i fer

KUNMING. Aquesta ciutat, capital de la província de Yunnan, compta amb una història de més de 2.400 anys, i va arribar a ser molt important pel fet de ser la porta d'entrada a la Ruta de la Seda que permetia el comerç amb el Tibet, Sitxuan, Myanmar o l'Índia.

A causa de la seva altura d'1.900 metres, Kunming gaudeix d'un agradable clima. Per aquest motiu se la coneix amb el sobrenom de la Ciutat de l'Eterna Primavera. De fet, és una de les ciutats menys caloroses de Xina.

No teníem previst visitar Kunming, ja que simplement era un lloc de pas, però a causa de la cancel·lació del nostre vol a Guilin ens vam trobar amb una mica més de mig dia lliure en aquesta ciutat per visitar-ne alguna cosa.

Centre de Kunming. Per arribar al centre de Kunming des de l'aeroport (uns 11 km), on teníem el nostre hotel, vam agafar l'autobús nº 52 (1 ¥) des de la rotonda que hi ha davant de la terminal i vam baixar prop de l'hotel Yunnan Fandian, en l'avinguda Donfeng Lu.

La nostra estada en Kunming va coincidir amb una reunió d'alt nivell de l'ASEAN en aquesta ciutat, per la qual cosa les autoritats xineses havien decidit embellir els seus carrers principals amb milions (i no exagerem) de flors que donaven un gran colorit a la ciutat.

Vam caminar per la gran avinguda comercial Donfeng Lu cap a la confluència amb Zhengyi Lu, una zona per als vianants renovada i amb enormes centres comercials i d'oficines.

En aquesta zona ens va sorprendre veure un gran nombre de perruquers i persones que feien massatges al cap i esquena dels seus clients, en bncas i cadires sobre el mateix carrer.

Uns 800 metres al sud d'aquesta zona vam visitar la Pagoda Oest (Xisi Ta) i la Pagoda Est (Dongsi Ta), separades ambdues uns 250 metres. Ambdues van ser construïdes durant la dinastia Tang, tot i que la segona va ser reconstruïda en el segle XIX.

La primera d'elles és més bonica i és interessant, a més, pel gran ambient que hi ha al voltant d'ella (en el nostre cas va coincidir amb una actuació de música i balls tradicionals al peu de la pagoda).

Qiongzhu Si (Temple de Bambú). Aquest monestir, situat a la part alta d'un turó, a uns 12 km de Kunming, ja té diversos segles a les seves esquenes, tot i que va ser reconstruït per última vegada a finals del s. XIX.

La seva característica més peculiar són les 500 figures d'argila hiper-realistes a grandària natural que hi ha en diverses de les seves parets. Representen a persones, animals, o éssers mitològics, congelats en un instant del temps. Impressionants, ja que sembla que tinguin vida...

D'altra banda, en el camí d'anada o tornada al monestir tindreu molt bones vistes sobre la gran ciutat de Kunming.

L'entrada al monestir costava 6 ¥.

Per arribar al monestir vam intentar trobar, tal com deia la guia LP, un autobús que sortida de davant l'hotel Yunnan Fandian, però pel que vam veure aquell dia ja no hi era (vam arribar a aquest punt gairebé a les 11 del matí i segons la mateixa guia l'últim autobús sortia cap a les 10).

Així que vam negociar amb el propietari d'un minibús perquè ens fes de taxi: 40 ¥ per portar-nos fins al monestir, esperar-nos i dur-nos de tornada a la ciutat.

El camí d'anada o tornada suposà uns 30 minuts.

BOSC DE PEDRA (Shilin). En cas d'haver disposat d'un dia extra a Yunnan ens hagués agradat visitar aquesta curiosa formació geològica formada per innombrables agulles de pedra calcària de fins a 30 metres d'altura.

Està situat prop de la ciutat de Shilin, a uns 90 km de Kunming. Però no va ser possible anar-hi i va quedar pendent per a una altra ocasió.

Com arribar-hi

Vam agafar un vol de Kunming a Guilin de la companyia China Southern (1'5 hores de vol). Els bitllets per a aquest vol els havíem comprat uns dies abans en el Dali Travel Center (nº 76 de Hu Guo Lu de Dali) al preu de 450 ¥ cadascun (més els 50 ¥ de taxes).

Per arribar a l'aeroport de Kunming des del centre vam agafar de nou l'autobús nº 52 en el carrer Donfeng Lu.

Fora de la terminal de l'aeroport de Guilin vam trobar la parada de l'Airport Bus que ens portà al centre de la ciutat. Valia 20 ¥ i sortia quan s'omplia.

Vam demanar al conductor de l'autobús que ens deixés davant de l'estació de tren de Guilin, a on vam arribar després d'uns 30 minuts de viatge des de l'aeroport.

Dormir i menjar

En el Guilin Huali Hotel (en el nº 61 de South Zhongshan Rd) vam pagar 110 ¥ per una habitació doble amb bany, TV i A/C (molt necessari en aquesta ciutat). Està bastant bé, i amb l'avantatge afegit que està només a 100 metres de l'estació d'autobusos.

Coses a veure i fer

GUILIN. La ciutat de Guilin (pronunciat güílin) va ser fundada l'any 314 a. de C., durant la dinastia Qin, com un petit assentament al costat del riu Li.

Avui dia és un gran centre turístic, disposant d'una enorme infraestructura turística d'hotels i transport per acollir a un gran nombre de tours vinguts de tot el món.

En el nostre cas aquesta ciutat fou només una escala en el nostre viatge a Ping'an primer i Yangshuo després. Però això no vol dir que no tingui cap interès, ja que posseeix bonics i verds paisatges amb els seus característics pinacles càrstics, coves, o el mateix riu Li.

Com arribar-hi

Preguntant en l'estació d'autobusos de Guilin vam aconseguir trobar la finestreta on es venien els bitllets de l'autobús exprés a Longsheng (20 ¥). Aquest autobús era molt còmode i amb A/C.

El trajecte de 70 km i gairebé 2 hores fins a Longsheng va transcòrrer per una successió de bonics paisatges, i de pujades i baixades.

En la mateixa estació d'autobusos de Longsheng vam enllaçar amb un autobús a Ping'an (5 ¥) que sortia poc després (n'hi havia sis al dia, a les 7:30, 9:00, 11:00, 13:00, 15:00 i 16:30).

Aquest autobús s'atura en el llogaret de Heping (només per deixar i recollir passatgers) i poc abans d'arribar a Jinzhu, el primer poblat Zhuang, també s'atura en un peatge on vam haver de pagar els 50 ¥ que costava entrar en la zona corresponent a les Terrasses d'Arròs Longji.

També el paisatge d'aquest trajecte és preciós: camps d'arròs i te, rius, cascades, cases de fusta, ... Tots aquests petits pobles estan habitats per alguna de les nombroses minories ètniques que hi ha a la regió.

Poc després de passar per Huanglo, la llar dels Yao (minoria coneguda per les seves dones de llarguíssimes cabelleres), el conductor de l'autobús ens va indicar que baixéssim, deixant-nos en una cruïlla al costat d'un pont que creua el riu que va pel centre de la vall.

Aquí ens vam adonar que la destinació final d'aquest autobús no era Ping'an, sinó una altra població que hi havia més enllà, seguint la vall.

Vam esperar en el pont a que passés algun vehicle que anés cap a Ping'an, muntanya amunt. Al nostrre costat hi havia un grup de dones Yao, tot i que elles en realitat estaven esperant l'arribada d'algun grup de turistes per vendre les seves artesanies.

Poc després va passar un minibús de turistes xinesos amb algunes places lliures i ens van oferir pujar amb ells fins a Ping'an, pagant 5 ¥ per cap.

El camí de pujada fins a Ping'an cobreix una distància de 6 km i salva un impressionant desnivell de més de 800 metres, per la qual cosa és millor no mirar cap avall mentre el vehicle negocia corbes impossibles.

La carretera s'acaba en un aparcament. Des d'aquí fins al nucli de Ping'an cal seguir un bonic camí de pujada amb graons de pedra i que s'inicia en un preciós pont de fusta.

Dormir i menjar

En el New LiQing Hotel vam pagar 50 ¥ per una habitació amb bany i TV en una construcció típica Zhuang, tota ella de fusta. Les vistes sobre els camps d'arròs i el poble són esplèndides, ja que es troba en la part alta de Ping'an. Molt recomanable.

Està regentat per una família que té un altre hotel al poble, el LiQing Hotel, però és més vell, més bàsic i no té tan bones vistes.

Per menjar a Ping'an recomanem el Ping'an Guesthouse & Restaurant, proper al New LiQing. Un altre lloc és el Countryside Cafè. I no deixeu de provar la cervesa local LiQuang ...

Coses a veure i fer

PING'AN. És un petit poble Zhuang, situat en el vessant d'un turó i famós entre els viatgers per trobar-se just en el centre d'una zona d'extraordinaris paisatges formats per bancals d'arròs modelats per la població local durant segles.

Fins fa pocs anys arribar fins a Ping'an suposava una ruta a peu que no estava a l'abast de tothom, però amb la construcció de la carretera actual el nombre de visitants ha crescut molt, amb tots els pros i contres que això suposa.

El poble no té carrers, ni cotxes, ni bicicletes, per la qual cosa tot ha de ser transportat a pes per la població local seguint els camins de pedra.

En l'aparcament al que arriben els vehicles sempre hi ha dones disposades a portar l'equipatge del viatger fins al poble per un mòdic preu (i això que a primera vista ningú diria que són capaces de carregar tant pes).

Per a persones amb problemes de mobilitat o simplement còmodes també hi ha nombrosos palanquins i que carreguen a les seves esquenes entre un parell d'homes.

Ping'an és molt, molt tranquil i quan es fa fosc poca cosa es pot fer aquí, però aquest justament és un dels seus al·licients. Per això considerem que val la pena dormir almenys una nit aquí, sent molt més recomanable que venir en una excursió d'un dia des de Longsheng o Yangshuo.

Bancals d'Arròs de l'Espinada del Drac (Longji Titian). Aquests arrossars formen una àrea de 66 km2, al sud-est de Longsheng. Aquesta obra d'enginyeria humana va començar a construir-se durant la dinastia Yuan, uns set segles enrere, i es va completar ja en la dinastia Qing, com a resultat de la saviesa i el treball conjunt de les minories Zhuang i ¥ao.

Els bancals es troben en els vessants dels turons de la zona, amb una altitud que oscil·la entre els 380 i els 885 metres d'altura.

Formen línies espirals de múltiples formes, de tal forma que aquests turons s'assemblen a un enorme caragol vist des de lluny.

Els bancals més coneguts són els de Ping'an i els de Jinkeng, tot i que especialment els primers.

Des del poble de Ping'an només cal seguir les indicacions per arribar als miradors 1 i 2, els quals donen diferents perspectives, totes elles excepcionals, de les terrasses d'arrossars, el poble, la vall i les muntanyes.

Hi ha un bonic camí entre els camps que connecta tots dos miradors sense passar pel poble i en el qual, amb sort, tindreu l'oportunitat de veure d'aprop com es treballa en els bancals.

Recórrer aquest circuit pot portar un mínim de dues hores. De debò, no hi ha paraules per descriure aquests paisatges. Qualsevol angle és bo per fotografiar.

Ja havíem vist alguns bancals d'arròs en altres països del sud-est asiàtic, però res en comparació amb aquests (sense incloure els bancals de Banaue, a Filipines, ja que encara no els havíem vist).

A més vam tenir la sort que en les hores anteriors a la nostra arribada a Ping'an havia plogut molt, pel monsó, i els bancals d'arròs es trobaven totalment inundats d'aigua, proporcionant-nos així una visió molt especial dels arrossars.

Tot i que per fotos que hem vist, ens consta que en qualsevol època de l'any són espectaculars.

Amb temps suficient hi ha la possibilitat de fer algunes interessants rutes de senderisme pels voltants de Ping'an.

Per exemple a la localitat Yao de Zhong Liu (unes 2 hores només anada).

Seguint aquest camí altres dues hores més s'arriba fins a Dazhai, una altra població Zhuang.

CHENGYANG. Abans de viatjar a Xina nosaltres havíem planificat destinar un dia sencer per anar fins a Chengyang i veure el seu famós Pont Chengyang Yongji (conegut localment com Pont del Vent i de la Pluja, però el dia extra que vam estar a Kunming a causa de la cancel·lació del vol a Guilin ens va fer modificar els plans inicials.

Aquest pont cobert, que no vam poder veure, està en la llista de Patrimonis de la Humanitat de la Unesco com una relíquia cultural de la minoria Dong que ha de ser protegida.

Com arribar-hi

Avui ens tocava marxar de Ping'an i desplaçar-nos a Yangshuo. Enmig d'una pluja torrencial vam baixar caminant fins a l'aparcament. Allà vama esperar una llarga estona, al costat d'altres viatgers (estrangers i locals), a que aparegués un minibús que ens portés de tornada a Longsheng.

Com que no en va aparèixer cap, vam haver de negociar en grup amb el conductor d'una furgoneta allà aparcada. Finalment va accedir a portar-nos per 10 ¥ cadascun.

El camí de baixada que vam fer fins al riu ens va semblar perillós, doncs amb les fortes pluges de les últimes hores hi havia múltiples despreniments sobre la carretera i improvisades cascades d'aigua sobre aquesta. En algunes parts l'asfalt ja havia cedit, caient al barranc.

Per un moment vam témer no poder sortir de Ping'an, però finalment vam aconseguir sortir i arribar 50 minuts després a la terminal d'autobusos de Longsheng, on vam comprar els bitllets per al proper autobús exprés que sortia cap a Guilin (20 ¥).

Després d'1 hora i 45 minuts de viatge vam arribar a la terminal de Guilin. Aquí ens vam dirigir a les taquilles i vam comprar els bitllets per al bus exprés cap a Yangshuo. Ens va costar 13 ¥, té A/C i va directe, sense parades, trigant uns 65 minuts a recórrer els 65 km d'aquest bonic trajecte fins a Yangshuo.

Dormir i menjar

En el Qin Yuan Hotel (en el nº 29 de Gui Hua Lu) vam pagar 150 ¥ per una habitació doble amb bany privat, TV, A/C i balconada. Està bastant bé i situat en un lloc cèntric, però tranquil, fora del sorollós carrer principal.

A la zona al voltant del carrer Xi Jie (carrer Oest) de Yangshuo hi ha molts restaurants, però nosaltres recomanem especialment el Cafè China (nº 34 Xi Jie), on la relació qualitat/preu és millor que en la resta.

Per menjar peix a molt bon preu està molt bé el restaurant per a xinesos West Street Source (Xi Jie). I si el que es busca és un lloc tranquil amb bona música per prendre alguna cosa res millor que el Sanpin Coffee (nº 9 Xi Jie).

La terrassa del Riverview Hotel (nº 15 de Bin Jiang Lu) és un lloc perfecte per prendre alguna cosa a l'aire lliure. Per esmorzar res millor que el Ai Hua Cafè, també en el carrer Xi Jie (torrades, cafè amb llet, suc natural i amanida de fruites per 15 ¥).

I per menjar a Xinping recomanem el Family Cafe, situat enfront de l'escola en la part vella, o el One World Cafe, a uns 30 metres del moll.

Per connectar-se a Internet a Yangshuo un bon lloc és el Youth Hostel (nº 102 Xi Jie), a 3 ¥ l'hora.

Coses a veure i fer

YANGSHUO. Aquesta petita ciutat és ja un clàssic entre els viatgers, especialment entre els motxillers, havent-se convertit en un popular camp base per visitar la zona.

La veritat és que aquesta ciutat està situada en un lloc extraordinari, al costat del riu Li i immersa en un paisatge de pinacles càrstics.

Aquesta és una ciutat petita (per a l'estàndard xinès, clar), però compta amb molts petits hotels, restaurants, bars, bugaderies, botigues, agències de viatges i, en general, tot el que pot necessitar el viatger.

Per recórrer Yangshuo i voltants res millor que comptar amb el mapa gratuït de Trax2 (amb sort es pot trobar en hotels, restaurants, etc.)

A Yangshuo res millor que començar la visita recorrent el carrer empredrat Xi Jie, des de Pantao Lu i en direcció al riu Li. Xi Jie significa carrer Oest, tot i que els locals la coneixen més per carrer dels occidentals, ja que és aquí on aquests es concentren i on els restaurants serveixen menjar occidental.

El passeig fluvial de Bin Jiang Lu, al costat del riu Li, és un preciós lloc per passejar i per extasiar-se mirant el paisatge fluvial. Quan cau el sol aquí es concentra molta població local per passejar, parlar, o passar l'estona.

En el costat oest de Die Cui Lu, al costat de la terminal d'autobusos, està el parc de Yangshuo i al costat d'ell el petit turó de Xi Lang, amb un petit temple en el seu cim.

Al carrer de Pantao Lu i voltants hi ha una gran activitat comercial de botigues i petits mercats.

A Yangshuo també hi ha alguns pics als quals és possible pujar per tenir vistes de la ciutat, com el turó de Bi Lian o el de Pantao, tot i que aquest últim sembla ser més fàcil de pujar i amb millors vistes.

XINPING (Xinping Zhen). Es tracta d'un petit i interessant poble, situat a uns 20 km al nord de Yangshuo.

Per arribar fins a Xinping vam agafar un autobús (5.5 ¥) en l'aparcament de la terminal d'autobusos.

Va trigar uns 45 minuts a recórrer el trajecte des de Yanshuo i ens va deixar molt prop del moll de Xinping.

El nostre principal interès per venir fins aquí era fer l'excursió amb vaixell pel riu Li des d'aquí, però de totes maneres aquest lloc és molt molt recomanable, ja que es troba en un lloc fantàstic.

A més de l'excursió pel riu, a Xinping val la pena fer un passeig per la part vella del poble i pel moll, però sobretot recomanem pujar al cim del turó Lao Zhai, situat al costat del moll.

A l'inici del camí de pujada hi ha un grafitti que encertadament diu que aquest és l'únic lloc de la Xina on encara no s'havia de pagar (potser ara ja sí).

El camí de pujada està format per 1.159 graons i es fa dur de pujar per la calor i pels mosquits que aguaiten entre la vegetació, però la recompensa en arribar a dalt compensa tots els esforços.

Les vistes des dalt són ... (ja no tenim paraules tan superlatives per fer justícia a aquest lloc).

EXCURSIÓ AMB BARCA PEL RIU LI. Per descomptat aquesta és una de les activitats obligades en aquesta zona i per dur-la a terme sembla haver-hi diverses alternatives:

• agafar un vaixell turístic a Guilin, navegant 30 milles riu avall fins arribar a Yangshuo.

• anar amb barca, riu amunt, des de Yangshuo fins a Yangdi.

• navegar riu amunt des de Xinping a Yangdi.

La primera opció és la que, en general, fan els tours i pel que sembla el preu de l'excursió és caríssim.

Nosaltres vam voler fer la segona opció, però a l'embarcador de Yangshuo no vam trobar ningú que ens oferís l'excursió.

És més, diverses persones ens van recomanar que anéssim fins a Xinping i la féssim des d'allà. I això és el que nosaltres vam fer... la tercera opció.

Un cop a Xinping no hem d'anar al moll, al final de Rong Tan Lu, sinó creuar per un pont sobre un braç del Li i caminar per un sender paral·lel al riu durant uns 15 minuts fins arribar a un petit embarcador.

Allà vam negociar una excursió amb barca fins a Yangdi per 30 ¥ cadascun, compartint la barca amb 6 viatgers més.

El passeig va durar una mica més de 90 minuts anant riu amunt fins al petit poble de Yangdi i després tornada cap al punt d'inici.

El paisatge és extraordinari: turons càrstics de totes les formes possibles a costat i costat del riu, petits pobles, camps d'arròs, plantes de bambú, o les barques locals fetes de canya de bambú.

Cada turó té el seu propi nom, com per exemple Lleó Ascendint el Turó dels Cinc Dits.

Segons diuen, el tram més espectacular del riu Li és aques que vam fer nosaltres, el comprès entre Yangdi i Xinping, i també el que va des de Xinping fins a la petita població coneguda com Fish Village.

És un paradís per als fotògrafs i d'aquí ha sortit la imatge que figura en els bitllets de 20 ¥ o també en el paquet d'una coneguda marca de tabac local.

Encara que nosaltres ja havíem vist paisatges similars a Vietnam o a Tailàndia, la veritat és que aquests paisatges ens van tornar a fascinar i meravellar. Molt recomanable.

Com ens venia de gust visitar l'anomenada Fish Village vam intentar anar-hi caminant des de Xinping per un camí que creua alguns turons, però al cap d'una estona no vam poder continuar perquè no hi havia cap indicació ni vam trobar a ningú que ens pogués ajudar a trobar el camí correcte.

Per això vam tornar a Xinping i vam negociar una altra barca per arribar-hi navegant pel riu Li, però ara aigües avall, en direcció a Yangshuo. Vam llogar una barca per a nosaltres sols per 60 ¥ (anada, tornada i temps d'espera).

El camí pel riu Li fins a aquest poblet és també espectacular. En desembarcar al petit embarcador vam pagar 5 ¥ cadascun en concepte d'impost turístic per visitar el poblet.

Aquest poble té els seus orígens en temps de la dinastia Ming i compta amb una arquitectura força ben preservada, especialment unes talles en la fusta amb més de cinc segles.

En les dates de la nostra visita el reclam turístic que utilitzaven els seus escassos veïns era la visita, l'any 1998, del llavors president nord-americà Bill Clinton i de la seva família, cosa que més d'un ens recordava orgullós i amb les oportunes fotos al costat d'ell.

EXCURSIÓ PEL RIU YULONG. Per a aquesta excursió pel riu Yulong des de Yangshuo vam optar per llogar unes bicicletes i anar al nostre aire, sense guia.

Vam llogar unes bicicletes, tipus BTT, per 10 ¥ cadascuna tot el dia al mateix carrer Xi Jie, junt abans d'arribar a Pantao Lu. Hi havia moltes bicis entre les que escollir, tot i que en general estaven totes en bon estat.

Armats únicament amb el nostre mapa Trax vam sortir de Yangshuo per una carretera local asfaltada i la vam seguir durant 6 km fins que es va acabar. A partir d'aquí vam continuar per camins i pistes que transcorren entre camps i petits pobles amb història.

El camí se'ns va fer dur per la calor i pel fang que s'adheria a les rodes de les bicis (havia plogut la nit anterior), però els paisatges són superbs, més bonics si cap que els que havíem vist a les vores del riu Li.

Pel camí la gent ens saludava i ens ajudava quan ho necessitàvem, sobretot per no perdre'ns entre els camps d'arròs.

Finalment vam aconseguir arribar al nostre objectiu més llunyà, el bonic pont de Fu Li Qiao, uns 2 km després de passar pel poblet de Zheng Fang.

Des d'aquí vam tornar cap enrere fins arribar a Yulong, un altre bonic i petit poble, on es troba el preciós pont de Yulong Qiao. Aquest pont de pedra data de 1412 i és un dels més grans de la província de Guangxi.

És molt bonica la imatge del pont sobre el riu, al costat de les cases del poble i els verds paisatges circumdants, especialment quan el sol comença ja a baixar en l'horitzó.

Per dinar a Yulong vam acceptar la invitació d'una dona que ens va portar fins a casa seva i ens va preparar un beer fish (especialitat local) acabat de pescar i que ens vam menjar en una improvisada terrassa al costat del riu.

Estant a Yulong ens van oferir la possibilitat de tornar a Yangshuo navegant pel riu, sobre una embarcació de bambú i carregant-hi les bicicletes, però a l'exorbitamt preu de 120 ¥.

En comptes d'això vam esperar a que el sol perdés força i vam tornar amb les bicicletes via Baisha, on vam connectar amb la carretera Guilin-Yangshuo.

Des d'aquest punt fins a Yangshuo són 9 km d'un agradable passeig en el que vam gaudir d'una llum màgica sobre els turons i els camps d'arròs a mesura que ens apropàvem a Yangshuo.

FULI. Aquest petit poble està a només 4 km de Yangshuo, en la carretera que va cap a Xinping, per la qual cosa és possible visitar-lo de camí. L'autobús de Yangshuo a Fuli costava 2 ¥.

Des de la carretera on ens va deixar l'autobús vam agafar un carrer que ens va conduir cap al riu, arribant a la part més antiga del poble, amb cases de pedra i alguns carrers empedrats. Les vistes des del riu també són boniques.

Com arribar-hi

El trajecte de Yangshuo a Hong Kong, la nostra següent escala, la vam fer en dues etapes, ja que en el nostre trajecte a Hong Kong vam passar per la ciutat de Macau per visitar-la breument.

En la terminal d'autobusos de Yangshuo havíem comprat amb antelació dues places en un autobús amb lliteres (sleeper bus) amb destinació a Zhuhai-Macau, al preu de 200 ¥ cadascun (220 ¥ si es comprava en les agències).

L'hora oficial de sortida del bus eren les 20:10, tot i que el nostre va arribar amb retard de Guilin (origen del servei) i va sortir una mica més tard. L'autobús tenia A/C i comptava amb tres fileres de lliteres de dos pisos.

Va resultar ser més còmode del que pensàvem inicialment, tot i que la llitera pot ser una mica estreta i/o curta per a persones voluminoses i/o altes. No hi ha parades per menjar, ni tampoc hi ha menjar a bord, per la qual cosa és convenient portar alguna cosa per menjar i/o beure.

L'únic inconvenient per poder dormir plàcidament durant aquest trajecte nocturn fou el mal estat d'alguns trams de carretera entre Yangshuo i Wuzhou.

D'altra banda, creuar l'enorme ciutat de Guangzhou (Cantó, la capital de la província de Guangdong), se'ns va fer etern en una successió d'autopistes, ponts sobre enormes rius, viaductes i zones habitades.

Finalment vam arribar a la terminal d'autobusos de Zhuhai a les 11 del matí de l'endemà, unes tres hores més tard del previst, tot i que creiem que les torrencials pluges monsòniques de la nit i les inundacions a la zona de Wuzhou van tenir part de la culpa.

Zhuhai és avui una moderna ciutat ZREE (Zona de Règim Econòmic Especial) situada al costat de la frontera amb la Regió Administrativa Especial de Macau (ve a ser l'equivalent de Shenzhen i Hong Kong).

En el nostre cas Zhuhai fou simplement un lloc de pas, per la qual cosa des de la terminal d'autobusos vam caminar uns 500 metres per Shuiwan Lu fins arribar a la zona fronterera, on vam haver de fer una llarga cua per passar el control de sortida de la Xina continental i una altra per formalitzar l'entrada a Macau (en total, uns 40 minuts).

Ja en territori de Macau el primer que vam fer va ser anar a una oficina de canvi que vam veure al costat de l'estació d'autobusos i canviar els iuans que ens quedaven per HK$ (dòlars de Hong Kong), perquè Hong Kong era la nostra següent destinació i perquè a Macau només estàvem unes poques hores. A més, els HK$ són acceptats sense problemes a Macau (per aquesta raó els preus a Macau els indiquem en HK$).

Després de canviar vam agafar l'autobús urbà nº 3 amb destinació a la terminal de ferries (2'5 HK$), on vam comprar els bitllets per al ferri de TurboJet entre Macau i Hong Kong, per a unes hores més tard.

El preu normal era de 142 HK$ per cap, però pujava fins als 154 HK$ si el trajecte era en cap de setmana o festiu i 176 HK$ en els serveis nocturns (entre les 18:15 i les 6:30 hores). Aquest ferri pot ser reservat amb 20 dies d'antelació (i és convenient reservar abans si el viatge coincideix amb cap de setmana perquè hi ha molta més demanda).

Vam deixar les motxilles en la consigna de la terminal de ferries de Macau (un compartiment gran valia 20 HK$ les primeres 2 hores + 25 HK$ per a les següents 12 hores o fracció) per poder visitar la ciutat més còmodament, sense pes a l'esquena.

Per anar fins al centre de Macau vam agafar de nou l'autobús nº 3. Després d'una breu visita al centre de Macau, amb un llarg passeig vam tornar a peu fins a la terminal de ferries, on vam arribar uns 45 minuts abans de la sortida del ferri (hi havia embarcament com en els avions).

El còmode viatge fins a la terminal de ferries de l'illa de Hong Kong va durar només 55 minuts. L'arribada en ferri a Hong Kong és bastant espectacular.

Dormir i menjar

Per dormir a Hong Kong vam escollir el Wang Fat Hostel (No. A2, 3/F, Paterson Bldg., 47, Paterson St, Causeway Bay), ja que era llavors un dels hotels econòmics de Hong Kong més recomanats en fòrums de viatgers.

La recepció de l'hotel està en la 3ª planta de l'edifici del nº 47 de Paterson St, a la zona de Causeway Bay, en l'illa de Hong Kong. Una habitació doble amb bany i A/C ens va costar 267 HK$, tot i que era una habitació minúscula i sense finestres a l'exterior (l'allotjament a Hong Kong és especialment car i tenir vistes a l'exterior és un luxe).

L'accés a Internet i les trucades locals eren gratis i el seu propietari, Mr. San, era molt amable i servicial. A més està situat de forma convenient, a menys de 100 metres del MTR Causeway Bay i de l'autobús A11 a l'aeroport, en l'illa de Hong Kong, en una zona bastant més tranquil·la que la bulliciosa Tsim Sha Tsui de Kowloon.

Al mateix carrer Paterson hi ha un Starbucks on prendre un cafè amb llet i un croissant, tot i que no és gens barat (com és habitual en aquesta cadena).

En la cantonada dels carrers Great George i Paterson hi ha un cambista (Money Changer) que ofereix bon canvi, tot i que al mateix carrer hi ha algun altre lloc on poder comparar.

En la sortida F del MTR de Causeway Bay hi ha una útil oficina d'informació turística del Hong Kong Tourism Board.

Coses a veure i fer

MACAU. Aquesta Regió Administrativa Especial gaudeix, des que Portugal va retornar aquesta colònia a la Xina l'any 1999, i durant els següents 50 anys, d'un estatus especial que li permet tenir un altíssim grau d'autonomia (de fet continua existint frontera amb la Xina continental).

Potser no valgui la pena dedicar diversos dies a aquesta ciutat, però sí mereix una visita, ni que sigui breu, pel seu caràcter especial i per la barreja de cultures que hi podem trobar.

Nosaltres havíem planejat una visita de mig dia en el trànsit cap a Hong Kong, però el retard que vam tenir en el trajecte de Yangshuo a Zhuhai va fer que haguéssim d'escurçar la visita més del previst.

Centre històric de Macau (declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l'any 2005). A causa de la importància que va tenir Macau com a lloc de trobada entre Xina i Portugal des del s. XVI no ha de sorprendre el gran nombre de llocs d'interès històric que té.

Nosaltres vam començar el recorregut pel centre històric de Macau en Largo do Senado, la plaça major. A un costat d'aquesta plaça vam veure el bonic edifici neoclàssic del Leal Senado, però que avui dia alberga una galeria d'art, un pati enjardinat i una biblioteca.

En l'extrem oposat de la plaça hi ha també la preciosa façana barroca de la Santa Casa da Misericórdia (data de l'any 1568 i és la casa de caritat més antiga de la Xina).

I molt prop d'ella trobem l'església de Santo Domingo, construïda l'any 1590 i ara restaurada.

Vam continuar la ruta pujant per Largo do Monte (en aquesta zona els carrers costeruts ens recorden alguns barris de Lisboa) fins arribar a Fuerte Monte, situat en una zona elevada de Macau.

Des d'aquí vam anar a la propera església de Sant Pau, símbol de Macau, construïda pels jesuïtes en l'any 1602 i de la qual només queda una vistosa façana de pedra, una majestuosa escalinata i el terra de mosaic. La resta fou destruït pel foc l'any 1835.

En la façana es poden veure uns gravats que expliquen la història del catolicisme a l'Àsia. I per la part posterior de la façana es pot pujar a la bastida que la sosté i així contemplar unes bones vistes.

Al costat de les ruïnes hi ha un petit museu i una cripta restaurada amb relíquies de màrtirs cristians.

Des d'aquí vam tornar al punt inicial, baixant per l'escalinata de l'església i connectant amb el concorregut carrer de Sao Paulo. En aquesta zona vam veure bonics edificis d'estil colonial i pintats amb colors apastelats.

De nou situats a Largo do Senado, vam anar per carrers cap a l'est, vorejant el turó Guia, fins a connectar amb l'Avenida de Amizade.

Aquesta part de la ciutat sembla molt nova i, abans d'arribar a la Terminal Marítima de ferries, vam passar per nombrosos hotels i casinos, alguns d'ells encara en construcció i que inevitablement ens recorden la imatge de Las Vegas per la seva espectacularitat i caràcter temàtic (hi ha un munt de casinos a Macau, oberts les 24 hores del dia).

Mirant cap al mar ressalta l'espectacular pont de l'Amistat, un viaducte sobre el mar que connecta la península de Macau amb l'illa de Taipa. Aquest viaducte té una longitud de 800 metres i una altura màxima de 30 metres sobre el nivell del mar per deixar passar els vaixells.

I en la terminal de ferries va finalitzar aquesta curta visita al centre de Macau.

---

HONG KONG. Hong Kong fou colònia britànica durant un segle i mig, sent retornada a la Xina l'1 de juliol de 1997. A l'igual que Macau, compta amb un estatus polític i econòmic propi que li confereix un caràcter clarament diferenciat de la Xina continental.

El seu territori, de poc més d'1.000 km2, es divideix entre l'illa de Hong Kong, la península de Kowloon, els Nous Territoris i les illes exteriors.

És una regió moderna i dinàmica, però també molt acollidora, amb molts punts d'interès, i amb un transport públic molt complet i eficient. La veritat és que ens va sorprendre molt agradablement i, d'haver-los tingut, haguéssim destinat més dies a conèixer tota aquesta zona.

Hom associa amb Hong Kong la imatge de gratacels i ciutat superpoblada, i en bona mesura és així, però sorprèn constatar que bona part del seu territori està amb prou feines poblat.

Per descomptat la llista de punts d'interès a Hong Kong indicada a continuació no és exhaustiva i es basa en que el que nosaltres vam poder veure. Ah, per cert, els compradors compulsius haurien d'evitar anar a Hong Kong, ja que pot ser la seva perdició.

• Illa de Hong Kong. En aquesta illa es concentra la zona de negocis de Hong Kong. El centre de l'illa és molt muntanyós i està dominat pel cim Victòria, de 552 metres d'altura, el qual divideix l'illa en dues parts clarament diferenciades: el districte nord, amb una densitat altíssima de gratacels, edificis i carrers, i el districte sud, força menys urbanitzat.

Precisament el cim Victòria (conegut localment com The Peak) és potser la principal atracció de l'illa, situat per sobre del port i els gratacels i amb unes vistes im-pres-ssio-nants (també sobre Kowloon), tot i que sembla que no sempre el temps permet apreciar les vistes degudament per la boira.

Es pot pujar fins aquí de diverses maneres, però la més clàssica és agafant el Peak Tram, un funicular que parteix de Garden Rd i triga 7 minuts en arribar a dalt de tot (el trajecte paga realment la pena).

Vam pagar 30 HK$ pel bitllet d'anada i tornada. El funicular funcionava entre les 7 i les 24 hores, la qual cosa permetia pujar tant de dia com de nit.

Després de gaudir durant una bona estona de la vista des del mirador, nosaltres ens vam dedicar a recórrer els voltants del mirador per obtenir totes les vistes possibles des d'aquest cim.

Per moure's entre les zones de Causeway Bay, Wan Chai i Central res millor que pujar a un dels característics tramvies de dos pisos que recorren l'illa d'est a oest i viceversa. Costen 2 HK$, independentment del trajecte, i es paga al final.

En la zona de Central pagava la pena de vagarejar pels carrers per veure d'aprop alguns dels espectaculars gratacels que hi ha a la zona, com per exemple els edificis del Bank of China, de l'HSBC, del Two International Finance Centre i molts més.

En la cruïlla dels carrers Queen's Rd Central i Cochrane St arrenca la Central-Mid-Levels Escalator, l'escala mecànica coberta més llarga del món. Té una longitud de més de 800 metres i salva un desnivell de 135 metres, unint els districtes de Central i Mid-Levels a través del barri de Soho.

A la zona de Wan Chai val la pena anar fins al modern Hong Kong Convention and Exhibition Centre, un enorme complex amb sales d'exposicions, teatres, hotels, restaurants i una magnífica vista sobre la badia i el port des de la 7ª planta.

I a Causeway Bay, en els carrers adjacents al parc Victoria, hi ha un gran nombre de comerços (sobretot de botigues de roba) que donen lloc a l'anomenat Fashion Walk.

També és molt interessant el costat sud de l'illa. En el nostre cas, per anar-hi vam agafar l'autobús nº 6 en la terminal central d'autobusos d'Exchange Square fins a Stanley.

Aquest trajecte costava 7'9 HK$ cadascun i valia la pena anar en la primera filera de seients del pis superior de l'autobús, ja que el camí és una successió espectacular de pujades i baixades.

Un cop a Stanley ens va agradar visitar el seu animat mercat, l'Stanley Market, on es pot trobar roba, objectes d'art, bijuteria xinesa, records i gangues.

També es pot passejar pel passeig marítim d'Stanley fins arribar al temple Tin Hau. En aquesta zona hi ha un gran nombre de restaurants i bars, entre els quals podem recomanar el restaurant vietnamita Saigon at Stanley (90 Stanley Main Street).

Des d'Stanley vam agafar l'autobús nº 73 per anar fins a Aberdeen (5'90 HK$ cadascun). Pel camí vam passar per les boniques platges de Repulse Bay i Deep Water Beach.

Una vegada a Aberdeen vam adreçar-nos al seu port pesquer, on encara viuen centenars de persones sobre els seus juncs de pesca, en un estil de vida molt tradicional.

Mentre passejàvem pel moll vam anar rebent ofertes per fer una excursió en un junc tradicional pel port. Finalment vam negociar un preu de 20 HK$/persona per un passeig de 35 minuts a bord d'un junc privat.

Amb ell vam navegar per l'interior del port fins arribar a l'escullera que serveix d'abric contra els tifons, passant pel costat de fileres i fileres de juncs ancorats que serveixen de llar per a molta gent i que conformen una mena de barri flotant, contrastant enormement amb els altíssims edificis d'apartaments que hi ha al costat del port.

Amb el junc també vam passar pel costat de l'enorme i cridaner Jumbo Floating Restaurant, un dels restaurants flotants més grans del món. Està dissenyat com un clàssic palau d'estil xinès i pot acomodar fins a 2.300 persones.

Encara que el port d'Aberdeen en si potser no valia molt la pena, la veritat és que aquest original passeig a bord d'un junc el vam gaudir moltíssim.

A Aberdeen vam agafar un autobús per anar al centre de Kowloon (11 HK$), creuant tota l'illa de Hong Kong cap al nord i després passant a la península per un túnel sota el mar. L'autobús ens va deixar davant de la terminal del KCR a Hung Hom.

• Kowloon. En aquesta península, situada enfront de l'illa de Hong Kong, es concentra un gran nombre de comerços, hotels i restaurants. La recentment estrenada (en les dates del nostre viatge) Avenue of Stars, situada en l'extrem sud-est de Kowloon, és la versió local del Hollywood Blvd de la ciutat de Los Angeles, amb plaques en el terra dedicades a les estrelles de cinema locals, com és el cas de Bruce Lee, Jackie Chan o Wong Kar Wai.

Des d'aquesta avinguda hi ha una vista magnífica de l'skyline de l'illa de Hong Kong i també és el millor lloc per contemplar l'espectacle de llum i pirotècnia A Symphony of Lights que se celebra a les 20 hores sobre 33 dels gratacels més emblemàtics de l'illa de Hong Kong.

Es diu que és el xou de llum i so permanent més gran del món, amb llums de colors, lásers, i pirotècnia, tot això sincronitzat amb música i una narració. El resultat és espectacular i molt fotogènic.

A Kowloon també val la pena passejar pel carrer de Nathan Rd i adjacents, en ple barri de Tsim Sha Tsui. L'ambient i el pols comercial d'aquesta zona és realment incomparable. De nit hi ha tanta llum i gent al carrer que sembla que sigui de dia.

Per descomptat, si es vol comprar algun article d'electrònica de consum aquest és el paradís, quant a varietat i preus (tot i que aquests puguin no ser molt més barats que a Europa).

En el nº 36-44 de Nathan Rd (en el costat dret anant cap al nord) podreu veure la mole de les anomenades Chunking Mansions. I més al nord es troba el conegut mercat nocturn de Temple St (obert de 16:00 a 24:00 hores).

• Illa de Lantau. Tot i que l'illa de Lantau és el doble de gran en superfície que l'illa de Hong Kong, Lantau està gairebé deshabitada en comparació d'aquella.

Per arribar a ella des de l'illa de Hong Kong ens vam dirigir primer al moll nº 6 a la zona de molls de ferris que hi ha al costat de l'enorme complex comercial ICC Mall en la zona de Central, on vam comprar un bitllet en el primer ferri de l'empresa New World First Ferry que sortia cap a Silvermine Bay en l'illa de Lantau.

Ens va costar 31 HK$ ja que es tractava d'un ferri ràpid i era preu de cap de setmana. En només 30 minuts de navegació vam arribar al port de Mui Wo, situat en la badia Silvermine, en el costat oriental de Lantau.

Just davant del port estan els autobusos que porten a diferents punts de l'illa. Per anar al monestir de Po Lin vam agafar el nº 2, el trajecte del qual era de 45 minuts i costava 25 HK$ (16 HK$ els dies laborables).

Pel camí es pot gaudir d'alguns bonics paisatges i platges.

El monestir de Po Lin està situat en una zona elevada de l'illa, envoltat de boscos.

En el cim del turó Muyushan, al costat del monestir, està l'enorme Buda Tian Tan, el buda exterior de bronze més gran del món, ja que és una estàtua de 34 metres d'altura i que representa un buda assegut en una posició de meditació.

L'entrada al monestir és gratuïta, però si voleu pujar fins a on es troba el buda Tian Tan cal pagar altres 23 HK$ (inclou un val que dóna dret a un menú vegetarià en el menjador del monestir).

No cal dir que les vistes des d'aquí dalt sobre la resta de l'illa de Lantau valen molt la pena.

Després de visitar el buda vam fer un passeig per la resta de monestir que, tot sigui dit, és bastant turístic (sobretot en cap de setmana), però també és un lloc de culte molt concorregut.

Per tornar a l'illa de Hong Kong vam agafar de nou l'autobús nº 2 fins al port de Mui Wo i després un ferri ordinari (15'5 HK$ en classe normal i 25 HK$ en la classe deluxe, amb A/C i en el pis superior).

El ferri ordinari triga uns 55 minuts en arribar als molls de l'illa de Hong Kong i val molt la pena gaudir en la coberta de les superbes vistes de Kowloon a un costat i l'illa de Hong Kong a l'altre.

I el viatge s'acaba ...

Per anar al modern aeroport internacional de Hong Kong (construït sobre una illa artificial anomenada Chek Lap Kok, enfront de la costa nord de l'illa de Lantau) vam agafar l'autobús A11 de l'empresa Citybus en la parada 8 (Gloucester Rd / Kingston St), a escassos 50 metres del nostre hotel en Causeway Bay.

Es tractava d'un còmode autobús de dos pisos, amb A/C (n'hi ha des de les 5:30 del matí fins a mitjanit). El trajecte va durar uns 50 minuts i costava 40 HK$.

La ruta que segueix aquest autobús és molt interessant, tant de nit com de dia: primerament creua a Kowloon per un túnel submarí i després va connectant les illes de Tsing ¥i, Lantau (mitjançant el viaducte Hong Kong Tsing Dt. sobre el mar, el pont en suspensió més llarg del món) i Chek Lap Kok.

L'aeroport de Hong Kong compta amb tot tipus de serveis per al viatger: oficina de canvi per desfer-se dels HK$ sobrants, internet gratis, etc.

El nostre vol de Hong Kong a Londres Heathrow, amb la companyia British Airways, va durar un total de 12 hores (uns 9.700 km).

Com que disposàvem d'unes quantes hores a Londres fins al nostre següent vol a Barcelona, vam aprofitar per fer una escapada al centre de Londres (veure quadre a continuació).

Després d'aquesta nova visita a Londres ja només ens quedava un vol de Bristish Airways a Barcelona (2 hores).

En aquest apartat intentem donar resposta a algunes preguntes típiques sobre la preparació i desenvolupament d'un viatge per lliure a la Xina.

Aquestes preguntes i respostes estan basades en la nostra pròpia experiència de viatge per la Xina en l'any 2005, per la qual cosa és important tenir en compte aquest fet, ja que les coses canvien, i en el cas de la Xina molt més.

Què és millor, portar euros o dòlars?

Euros, sens dubte. S'accepten en qualsevol banc xinès sense cap problema i així us estalvieu canviar d'euros a dòlar.

És realment tan difícil entendre's amb els xinesos pel tema de l'idioma?

Certament en la Xina continental (Hong Kong i Macau són una altra història) encara hi ha molt pocs xinesos que parlin anglès i en general el seu vocabulari és molt limitat (comprovem que quan a la pregunta de si parlen anglès contesten "a little" vol dir que només parlen 2 o 3 paraules).

És molt convenient portar una guia de viatge (com la Lonely Planet) amb els noms dels llocs escrits en xinès i en pinyin. També ajuda portar una guia de conversa (nosaltres recomanem la Guía de conversación chino mandarín de l'editorial Espasa, un petit manual de conversa espanyol-xinès). A més convé aprendre algunes paraules de xinès, com les salutacions i els nombres.

Tot i així, de vegades es fa molt difícil la comunicació. Sortir airós d'aquestes situacions requereix de certa dosi d'experiència en situacions similars, paciència i molts recursos, però no és impossible.

Per la nostra pròpia experiència us podem dir que finalment vam poder anar a tot arreu en transport públic, comprant nosaltres mateixos bitllets d'avió, tren i autobús, a més d'anar a hotels de xinesos i menjar en qualsevol restaurant del carrer.

La gent xinesa és agradable i disposada a ajudar-te?

Contràriament al que ens havien comentat diversos viatgers hem de dir que la nostra experiència personal en aquest sentit ha estat molt positiva.

Segurament no són la gent més simpàtica del món, però ens hem sentit molt ben tractats i, malgrat la barrera de l'idioma, ens han ajudat sempre que ho hem necessitat (i això ha passat sovint, tant en estacions de tren o autobús o en el carrer).

Què és millor, tren o autobús?

Depèn molt de cada trajecte en particular. Cal tenir en compte consideracions tals com a hores de viatge, preu, si hi ha servei nocturn o no, horari de sortida i arribada, comoditat, etc.

És complicat comprar un bitllet de tren?

La suposada dificultat de comprar bitllets de tren directament en les taquilles de l'estació ens sembla un mite interessat, com a tants altres, o almenys la nostra experiència ha estat bastant bona en aquest sentit.

Nosaltres vam agafar dos trens (de Beijing a Xi'an i de Xiaguan a Kunming) i en els dos casos vam comprar els bitllets directament en l'estació de tren.

En la de Beijing hi ha una finestreta només per a estrangers (en la planta baixa) on atenen en un anglès molt limitat, però suficient. I en la de Xiaguan no hi ha finestreta per a estrangers, però la senyora que l'atenia parlava prou l'anglès.

En qualsevol cas és molt convenient portar escrit en xinès la destinació i la classe que volem (per al cas de trens nocturns). Per això és de molta utilitat que la guia de viatge tingui els noms escrits en caràcters xinesos.

Cal comprar el bitllet de tren/autobús amb molta antelació o es pot trobar el mateix dia?

Per als bitllets de tren o autobús de llarga distància és molt recomanable comprar-los amb anticipació, sobretot en rutes molt turístiques i amb molta demanda. Penseu que el 99'99 % del turisme que trobareu a Xina no és occidental, sinó turisme intern xinès, i fàcilment s'omplen els transports en aquestes rutes.

Nosaltres els compràvem dos o tres dies abans, suficient en la gran majoria de casos. Però en el cas del tren nocturn de Beijing a Xi'an (utilitzat també molt pels viatges organitzats) encara caldrà més marge de temps, perquè nosaltres vam comprar els bitllets tres dies abans i la classe llitera dura ja estava plena (ens vam haver de quedar amb la classe llitera tova, la més cara, tot i que també és més còmoda).

On vau comprar els bitllets d'avió?

Per començar us recomanem que compreu els vols interns un cop allà. Hi ha molta competència i es poden trobar molt bones ofertes.

Nosaltres els vam comprar a través d'agents de viatges (les seves oficines estaven convenientment indicades amb rètols en anglès) i, si teniu opció, millor comparar preus i ofertes abans de decidir-se.

Hi ha un sistema de descomptes de fins a un 50% aplicables sobre la tarifa oficial, però per més que ho vam intentar no hem sabut trobar la lògica d'aquests descomptes (suposant que n'hi hagi, clar).

Com que els vols són més cars que el tren o l'autobús és més fàcil trobar places sense molta antelació.

Tots els vols interns a la Xina tenen una taxa aèria fixa de 50 ¥ que cal sumar al preu de cada vol.

Per donar una idea de preus de vols us podem dir que el vol de Xi'an a Kunming ens va costar 530 ¥ (uns 53 €) i el vol de Kunming a Lijiang 320 ¥ (32 €).

El servei a bord dels avions és excel·lent, i els aparells i aeroports són bastant moderns.

Com ho vau fer per a l'excursió amb barca pel riu Li, a la zona de Guilin?

Després d'informar-nos bé sobre les excursions amb vaixell pel riu Li un cop érem a Yangshuo, vam optar per agafar un autobús i anar al bonic i petit poble de Xingping i contractar l'excursió allà mateix, preguntant al carrer.

Vam negociar una excursió pel riu entre les poblacions de Xingping i Yangdi (realment sembla ser el tram més espectacular del riu Li), d'anada i tornada, en una petita embarcació a motor. El preu que vam acordar va ser de 60 ¥/persona.

També us recomanem que no us oblideu del riu Yulong, tan o més bonic que el propi riu Li.

A Yangshuo podeu llogar una bicicleta i destinar un dia per perdre-us (literalment) entre els camps d'arròs, els cims càrstics, els ponts de pedra i els bonics llogarets rurals que voregen el riu Yulong, formant tot això un paisatge de postal. No us penedireu!!

I dels hotels, què ens dieu?

Nosaltres vam descobrir un cop allà que hi ha hotels de xinesos (en l'exterior no hi ha cap rètol en anglès que els distingeixi) que estan molt bé, no surten en cap guia (i per tant difícilment trobareu en ell algun occidental), i els preus que ofereixen sempre estan molt per sota del que marca el cartell que sempre hi ha en la recepció.

El seu personal rarament parla una sola paraula d'anglès, però n'hi ha prou amb assenyalar en el cartell el que volem, negociar el preu (els nombres són iguals per als xinesos que per a nosaltres) i pagar.

Nosaltres localitzàvem aquests hotels a través de les recomanacions de la gent local o d'alguna publicació que acabava a les nostres mans.

En aquest sentit us recomanem que intenteu aconseguir (els regalen en alguns restaurants, botigues i hotels) els mapes gratuïts de Trax2, ja que a més del mapa, que és superútil, adjunta publicitat de molts restaurants i hotels de la ciutat. N'hi ha de les ciutats de Lijiang, Dali, Guilin i Yangshuo. Són una mina!!.

Hi ha algun lloc que recomaneu especialment o algun que, per contra, no?

De tots els llocs que nosaltres vam visitar no desaconsellem cap d'ells, perquè personalment ens poden haver agradat uns més que uns altres, però només l'experiència i el fet d'anar i estar allà fa que tots ells hagin estat una bona elecció.

Si hem de recomanar de forma especial algun lloc, i que no solia estar en les rutes habituals, ens decantem per la petita població de Ping'an i els seus espectaculars bancals d'arròs.

Però recomanem no anar en una excursió d'un dia des de Guilin o Yangshuo, sinó passar almenys una nit en ell per gaudir amb temps d'aquest magnífic lloc.

Xina és tan gran i diversa que permet moltes rutes alternatives a la que hem fet nosaltres. Nosaltres vam dissenyar la nostra ruta en funció de les nostres preferències i els dies útils de viatge de que disposàvem.

Teniu algun altre consell a donar-nos?

Es fa molt difícil donar consells sense conèixer el vostre perfil viatger particular. En qualsevol cas us aconsellem que aneu a la Xina sense cap prejudici ni idea preconcebuda. Trobareu un país que està passant ràpidament del segle XIX al XXII a una velocitat de vertigen, amb tot el que això representa de bo i de dolent.