Relat d'un viatge de 22 dies a la Xina

Vols Barcelona-Hèlsinki i Hèlsinki-Beijing (operats per Finnair). Sortida a les 10:00 (aturada de gairebé 6 hores a Hèlsinki) i arribada a Beijing a les 8:55 de l'endemà (recordar les 6 hores de diferència horària entre Espanya i Xina).

El pas per la duana, malgrat els controls per la grip A, va ser molt senzill. Pensàvem que trigaríem més.

Sortim i ens dirigim a agafar l'autobús nº 2 (16 Y/persona) que ens deixa en la parada final (Xidan). Tot està súper indicat. Un cop a Xidan vam agafar un taxi (10 Y) que ens va dur al nostre hostel, el Beijing Far East International Youth hostel. Tal com deien els comentaris, és més semblant a un hotel que a un hostel. En el nostre cas l'habitació doble estava impecable i els serveis (wifi, tours econòmics, etc.) immillorables, sens dubte us ho recomanem 100%.

Aquest dia estem morts per la diferència horària (hem dormit molt poc a l'avió), així que decidim aprofitar la resta del dia amb alguna cosa relaxadeta: el Temple del Cel (35 Y/p). A nosaltres, no sé si perquè era el primer de la Xina que visitàvem, ens va agradar molt, igual no és tan impressionant com la Ciutat Prohibida però té molt encant.

Amb l'embolic del viatge no mengem, així que un cop hem visitat el temple ens dirigim al hostel per a fer un menjar-sopar. Després aprofitem i reservem l'excursió de la Gran Muralla per a l'endemà. Com hem llegit a Internet quins trams es poden visitar ja tenim clar que volem fer el trekking de Jinshanling a Simatai (350 Y/p) que consisteix en uns 10 km, aproximadament unes 4 hores de camí i el preu inclou el trasllat, l'entrada de Jinshanling i Simatai i l'esmorzar (un plàtan, unes magdalenes i dues aigües). També ens lliuren els dos bitllets a Datong que havíem reservat per mail (158 Y/p, 50 Y de comissió).

En el hostel vam sopar estupendament (76 Y), el preu és més car que en un restaurant xinès tradicional, però al ser el primer dia no volem arriscar-nos.

Ens vam aixecar aviat per a anar a l'excursió a la Gran Muralla i tenim la sort que fa un dia radiant. Quan vam arribar, el conductor, amb un anglès mínim ens diu que sobre les 14:00 hem d'estar en el restaurant . però quin restaurant????. Intentem que ens doni més detalls, però el pobre no sap com comunicar-se amb nosaltres, només aconseguim entendre que sempre anem a l'esquerra . Un senyor belga que feia 20 anys havia fet el mateix recorregut i ara repetia ens repeteix l'hora i com veiem que ell sap més que nosaltres decidim seguir-lo, però quan vam començar a caminar veiem que no hi ha cap problema: durant gairebé tot el recorregut hi ha xinesos que t'acompanyen i et mostren el camí mentre t'intenten vendre aigua molt fresqueta, samarretes, t'ajuden durant el recorregut, etc.

Només dir-vos que aquesta excursió no ens va decebre, tot el contrari: el paisatge és espectacular i ara entenem per quin el senyor belga al cap de tants anys repetia el camí. Personalment ens va encantar que hagués trams restaurats i trams per arreglar. Si us frena la vostra condició física només dir-vos que el camí es fa fàcilment, tot i que hi ha pujades que no pots més i baixades que has de fer poc a poc per a no caure, però res que no sigui possible de realitzar i de debò que val molt la pena!!.

Quan tornem contractem per a l'endemà en el hostel l'entrada per a l'Òpera Xinesa (180 Y/p), que consisteix en un espectacle d'òpera i acrobàcies i un teatre d'estil tradicional. Com podeu veure al principi ens feia molt respecte moure'ns sols per la Xina, però amb els dies aquesta por se'ns va anar passant. De tota manera, a l'Òpera aneu pel vostre compte, ja que el teatre està a 10 minuts caminant del hostel i els tiquets perfectament es poden adquirir en la taquilla sense cap comissió.

També contractem una altra excursió a la Gran Muralla, aquesta vegada el tram de Muntianyu (310 Y/p), una part que hem llegit està més restaurada que l'anterior. El preu inclou transport, entrada, guia i esmorzar. Hom pensarà per què una altra zona de la muralla, però tant el Guillem com jo tenim la il·lusió de veure-la des de diferents punts.

Aquest dia aprofitem per a visitar el Palau d'Estiu (60 Y/p). Per arribar-hi vam agafar el bus nº 808 (2 Y/p) que estava prop del nostre hostel (us heu de baixar en l'última parada). Per a pagar no us preocupeu: hi ha un cobrador dintre del mateix autobús, se li ensenya la guia amb el nom en xinès i us donen el preu.

Aquí ja comencem a creure'ns que estem a la Xina. Aquest conjunt d'edificis tampoc ens decep, tot el contrari, ja que és millor del que esperàvem. M'explico, hom de vegades veu fotos i després igual en directe el lloc perd, però en el nostre cas a Xina això gairebé no ens ha ocorregut.

En el palau estem al voltant de 5 hores i com hem de tornar per anar a l'òpera tornem a la parada de l'autobús 808. En agafar el bus vam descobrir que als xinesos no els agrada fer cues . sí sí, encara que al principi estan tots en fila quan l'autobús obre la porta surten tots disparats per a agafar un seient i nosaltres, encara que estem en els primers llocs de la cua, gairebé no ens dóna temps de reaccionar . però al final l'experiència de viure en un barri mal comunicat fa que aconseguim dos seients gairebé pels pèls . Comença a ploure a bots i barrals i es munta un gran embús, vam pensar que no arribaríem a l'Òpera, però al final (sense poder dutxar-nos) ho aconseguim.

L'Òpera Xinesa és curiosa de veure, però ens van agradar molt més les acrobàcies, tot i que només pel lloc i el maquillatge és una visita que val la pena. El teatre també és curiós de veure, ja que és a l'estil xinès tradicional.

De retorn al hostel sopem en un coreà on et porten peix i marisc cru en una graella i t'ho cuines (155 Y).

Visita de Muntianyu. En aquest cas com el dia està molt ennuvolat, la guia (aquest dia sí va haver guia) ens comenta que és millor pujar en el telefèric (100 Y/p) perquè segurament dalt estarà plovent. Una vegada dalt, segons la guia, es pot triar entre dos recorreguts: anar a l'esquerra, on hi ha un camí una mica més pesat però millors vistes o a la dreta, on el camí és una mica més senzill (nosaltres vam anar en ambdues direccions i sincerament els vam veure iguals). Aquesta muralla està més restaurada que a la zona de Simatai i el camí és molt més senzill. A nosaltres ens va impressionar més la de Simatai, però aquesta també tenia molt encant i hem de dir que no havia molta gent visitant-la.

La tornada és molt divertida, ja que en el grup hi ha un noi que com a segona feina és mag professional i no para de fer-nos trucs de màgia. El conductor i la guia al·lucinen amb els trucs i els graven amb el mòbil per a ensenyar-los als seus amics.

És el nostre últim dia a Beijing, així que aprofitem per a visitar la Ciutat Prohibida (60 Y/p), sabem que ens deixarem per visitar molts llocs, però aquest no podem deixar de veure'l. Agafem un taxi (10 Y) i ja veiem que hi ha una cua immensa, veiem molts xinesos que per uns yuans més et revenen l'entrada i així s'evita la cua, però nosaltres preferim fer-la. Aprofitem i enxampem uns auriculars (40 Y/p) que en espanyol et donen explicacions.

La Ciutat Prohibida dóna per a hores i hores. A nosaltres ens va arribar a faltar temps, ja que tanquen sobre les 17:00-18:00 i no podem visitar algunes zones, com per exemple el Mural dels 9 Dracs . A la sortida aprofitem per a pujar a una espècie de temple (5 Y/p) que hi ha enfront de la Ciutat Prohibida, sobre un turó, on les vistes són espectaculars.

De retorn al hostel visitem la plaça Tiananmen: per a entrar cal passar un control de policia. Després en taxi ja anem a agafar el nostre tren nocturn en direcció a Datong (sobretot és important preguntar de quina estació surten els trens perquè a Beijing n'hi ha vàries, en el nostre cas era la West).

Si hom està acostumat a agafar avions, a la Xina no tindrà cap problema ja que tot està molt indicat. Per a entrar cal passar un control de maletes i una vegada dintre buscar el panell d'informació i el número de tren que apareix en el bitllet. Una vegada localitzat en la pantalla, allí apareix el número de la sala d'espera. En la sala d'espera també hi ha una pantalla amb el número dels trens que surten, així que és difícil equivocar-se. Un cop arribi el tren ja és qüestió de localitzar el vagó i després la llitera. En el nostre cas teníem lliteres dures i en arribar ens van donar una targeta que a l'endemà (quan l'hostessa et desperta) ens van tornar a canviar pel tiquet.

Com són els trens xinesos?. Doncs no tan malament com imaginàvem, però nosaltres que no estem molt acostumats a viatjar amb tren vam dormir poc . Com anècdota explicar que a en arribar i veure que ens havien tocat (o havíem pagat) les lliteres de baix i que allà asseguda hi havia una noia xinesa. Preguntem si era la nostra i a l'aixecar-se veiem que està molt embarassada. Descobrim que ella té la llitera superior i li diem que ja canviem els bitllets i que ella dormi abaix. Tot queda així (bé, ells al·lucinen bastant) fins que al cap d'una estona el seu marit intenta pagar-nos per haver-li deixat la llitera, ja que el pobre no entenia que li haguéssim canviat la llitera per cortesia!!!.

Molt aviat pel matí arribem a Datong i només sortir ens estan esperant els del CITS. Com sabem que volem visitar el monestir penjant i les coves de Yungang ens apuntem al tour organitzat que ens ofereixen (225 Y/p, menjar inclòs). Sabem que s'hi pot anar per lliure, però hem llegit que la comunicació no és molt bona i encara que estarem dos dies a Datong el segon el preferim dedicar a visitar la muralla un altre cop. També ens venen el bitllet de tren per a Pingyao (i intenten reservar-nos el hostel a Pingyao i el de Xian).

Com tenim dues hores fins que comenci el tour anem a l'hotel que ens han reservat des del hostel de Beijing. L'hotel es diu Fetian Binguan (260 Y) i està a tres minuts de l'estació. És un hotel xinès on l'anglès que parlen és molt bàsic (a mi personalment aquest hotel em va desil·lusionar, el llit era molt incòmode i pel preu que vam pagar crec que haguéssim pogut trobar quelcom millor (com el Hongan International Hotel de Datong, hotel que recomanaven uns espanyols que vam conèixer en el tren).

Mentre netegen l'habitació anem a esmorzar (això sí, l'esmorzar dels dos dies estava inclòs). La nostra arribada al restaurant produeix expectació, som el centre d'atenció (ni el Brad Pitt ni l'Angelina, je je je) i al·lucinen amb el que agafem per a esmorzar (l'esmorzar és xinès i no sabem molt bé què agafar . ). Hem de dir que aquest esmorzar va ser tota una experiència, sobretot en relació als sorolls xinesos, je je je!.

Arribem al monestir penjant, que és espectacular. L'inconvenient és que el recorregut està tan ple de gent que el veiem com ovelles, gairebé no pots aturar-te a gaudir del paisatge perquè darrere tens gent enganxada que sense voler et pressiona perquè caminis. Després la guia era una mica nerviosa i no para de ficar-nos pressa.

Havent dinat en un restaurant, on per primer cop veiem els famosos lavabos sense porta (durant la resta del viatge ja veuríem més) ens dirigim a les coves de Yungang, que hem de reconèixer que també ens impacten!!.

De tornada a Datong li preguntem a la guia sobre la possibilitat de visitar la muralla des de Datong, ja que hem llegit que molt aprop hi ha un tram de muralla interna, Honcigbu i DeShengBao. El conductor s'ofereix a dur-nos a un dels dos trams per 200 Y, però com no ho veiem clar li diem que millor ho pensem (davant de l'hotel hi ha mil taxis que segur que per 200 Y ens duen als dos llocs) i quan vam arribar a Datong anem al CITS a preguntar el preu, 250 Y (vaja!!!). Els preguntem sobre la possibilitat d'anar amb autobús i ens comenta que hi ha un autobús (4 Y/p) (el nº 808 o 8 no estem segurs) que està just davant l'estació de trens, i encara que vam dubtar bastant decidim arriscar-nos i anar amb autobús, així que li vam demanar que ens apuntés el nom en xinès.

Per a sopar entrem en un restaurant on demanem l'única cosa que té foto i ens porten una espècie de fogó on posen aigua bullint i la noia llença unes verdures, després alguna cosa rosa molt fina que sembla embotit, fideus i salses. Pensem que els fideus i l'aigua és per a fer-nos una sopeta i el rosa no sabem . quan vaig a provar-la la noia s'apiada de nosaltres i ens ensenya com menjar-ho, descobrim que allò rosa és pollastre i s'ha d'agafar amb els bastonets i bullir-ho amb l'aigua, després barrejar-ho amb les salses, està deliciós! (sort que la noia es va avançar, perquè gairebé ens ho mengem cru). Els fideus també es tiren i després es barregen amb les salses, lògicament tot això ho fem sota l'atenta mirada de gairebé tot el restaurant!.

Ens dirigim a l'estació d'autobusos. Ensenyem el nostre paper i el conductor ens diu que no, que ell no va (bé, això és el que entenem), així que com no sabem què fer i anem cap a les parades de taxis. Casualment ens trobem a l'home del CITS i com ens saluda li comentem allò del bus. Va cap a allà amb nosaltres (ens sentim com dos nens als quals no els deixen fer alguna cosa i després va el pare a veure què passa) i ens explica que en el paper que li hem ensenyat al conductor posa DeShengBao i l'autobús va a Honcigbu. Decidim que Honcigbu ja ens va bé, així que li vam demanar que ens apunti el nom en xinès, li donem les gràcies i pugem a l'autobús. La veritat és que és cert que intenten vendre't els seus tours, però a nosaltres, com podeu veure, ens van ajudar molt. Intentem pagar-li al conductor i tot l'autobús riu, després vam descobrir que hi ha una revisora a la qual se li paga i el millor és com durant el recorregut cada persona que puja pregunta per nosaltres. La veritat és que el viatge ha estat molt divertit i els xinesos són molt simpàtics, ho hem passat en gran!. Si us animeu veureu que no té cap pèrdua, ja que ells mateixos t'avisen de quan baixar.

Baixem a Honcigbu i com ja ens han indicat més o menys on està (és passar el poble recte i després dalt a la muntanya), ens posem a caminar. El trajecte fins a dalt és més o menys d'unes 2 hores i el camí és molt sec, sembla que estiguis a Mongòlia. Conforme anem pujant ja veiem que la muralla que queda és ben escassa (és la part de fang), però per a nosaltres només pel trajecte de bus ja ha valgut la pena el viatge (encara que si hem de triar seguim quedant-nos amb el trekking de Simatai). En el retorn a Datong vam seguir sent el centre d'atenció. Mentre esperàvem l'autobús un parell d'autobusos privats paren i s'ofereixen a dur-nos, però com només es dirigeixen a nosaltres preferim anar en l'oficial.

Quan vam arribar a Datong vam aprofitar per a veure el Mural dels 9 Dracs (10 Y/p, aquesta vegada no ens ho volíem perdre), la Torre del Tambor per l'exterior, sopar i anar cap a l'estació de trens en direcció a Pingyao. Quan arribem al tren estem rebentats, però vam coincidir amb uns francesos (la noia parla un espanyol perfecte) i ens posem a parlar fins a gairebé les 12 de la nit comentant experiències i sensacions d'un país que ens està encantant!!.

Arribem a Pingyao i només sortir del tren ens estan esperant els del hostel per a recollir-nos. Des de Beijing hem reservat una habitació en el Pingyao Tian Yuan Kui Hotel i tal com ens comentaven allà estan puntuals esperant-nos. Com els francesos no tenen hostel i d'entrada el nostre era un dels que tenien pensat, es vénen en el nostre cotxe. El hostel és impressionant, una casa amb un pati interior a l'estil oriental que ens deixa sense paraules (298 Y). La veritat és que de tot el viatge aquest ha estat el lloc més bonic on hem dormit.

A Pingyao, per a visitar les cases tradicionals cal comprar una espècie de val que et dóna accés a totes (60 Y/p amb descompte d'estudiants), no hi ha opció de triar només unes quantes. I és així com passem tot aquest dia, visitant cases i més cases tradicionals molt semblants a les de la pel·lícula La llanterna vermella.

Com anècdota explicar que en la visita del Temple de Confuci vam pujar a la part superior i allí hi havia un monjo assegut en una cadira. Molt agradable, al Guillem li va fer signar en un llibre, li va lliurar una mena d'estampeta i li va fer una benedicció, tot per 30 Y. Si algú no està disposat a pagar-ho, quan vegi al monjo, ja sap, escales avall!!.

De Pingyao ens agradaria recomanar un restaurant, no només pel tracte sinó pel menjar deliciós que fan. Surt a la Lonely Planet (i no ens estranya) i s'anomena Dejuyuan Binguan. Està just davant del hostel, així que nosaltres repetim diverses vegades, quan això gairebé mai acostumem a fer-ho, ja que ens agrada investigar llocs nous.

Per 10 Y lloguem una bicicleta, agafem la carretera i ens dirigim a Shuanglin Si (25 Y/p). Està a una horeta de Pingyao i si esteu uns quants dies val la pena, sobretot perquè Pingyao és preciós, però tot és molt semblant i no està malament variar una mica de paisatge. Shuanglin Si és un temple que alberga més de 2.000 estàtues budistes, algunes amb expressions còmiques, altres terrorífiques, etc. Aquest dia ens hagués agradat visitar la casa on es va rodar la Llanterna vermella, a Qiao Jia Dayuan, però està a uns 20 km al nord de Pingyao (en la direcció oposada a on estem ara) i preferim tornar i acabar de visitar Pingyao.

A la nit vam agafar el tren nocturn cap a Xian. Aquest bitllet, com ja hem comentat, ens el van aconseguir en el hostel, tot i que (malgrat haver avisat amb dies d'antelació) fins a les 6 de la tarda no ens van facilitar la fotocòpia del bitllet, així que si podeu adquirir-lo a Datong molt millor. En el nostre cas ens van aconseguir (tal com demanàvem) lliteres toves, però en compartiments separats.

A primera hora del matí arribem a Xian. Res més baixar ens estan esperant del Bell Tower hostel (140 Y) per a acompanyar-nos. La reserva l'hem fet directament per e-mail. El noi ens duu amb autobús al hostel i ja ens avisa que anem amb compte amb els diners i les motxilles. La situació del hostel és immillorable, el preu també i l'habitació doble està molt neta i un cop més comentem que més que un hostel sembla un hotel. Com el servei de bugaderia és molt barat aprofitem per a fer una rentadora, ja que estem sota mínims (en aquest lloc el servei de laundry era realment econòmic).

Com les habitacions les deixen a les 12 deixem les motxilles en la consigna, anem a esmorzar una mica i a agafar el bus per a visitar els guerrers de terracota. Per arribar-hi agafem un autobús que ens duu a l'estació de tren. Allà, just enfront de l'estació de busos, agafem l'autobús 306. Ens informen que l'autobús fa diverses aturades pel camí (termes, mausoleu i ninots), però nosaltres preferim visitar directament els guerrers. Personalment, en haver vist tantes vegades els guerrers per la tele ens van decebre una mica . sí que l'exèrcit és espectacular, però els veus a molta distància; ens hagués agradat un recorregut una mica més proper, però per res ens penedim d'haver-los visitat ja que és una de les visites obligades a la Xina.

Com estem esgotats de la nit en el tren i necessitem una dutxa, un cop acabem de veure les 3 sales (i mengem una mica en un restaurant bufet lliure que preferim no recomanar) tornem al hostel. En baixar plou i només tenim un paraigua que compartim. En un moment donat el Guillem nota quelcom a la cintura, mira i veu que té la ronyonera oberta, ens han intentat robar, sort que han anat a obrir el compartiment on solament està la guia, perque si arriba a ser l'altre estem arreglats!!. Com deia el noi, aprop l'estació de tren cal anar amb ull.

Després de dutxar-nos decidim visitar la zona de la Gran Mesquita ja que prop hi ha un mercat nocturn on ens han comentat es pot sopar molt bé de preu. Hem de dir que aquest dia vam veure un ambient nocturn inoblidable, la gent en el carrer amb estels, vaja, una d'aquestes imatges que crec no oblidarem. Ah!! El mercat no és només de menjar, també hi ha una zona important de records.

Aquest dia ja sabem que volem anar a Hua Shan, però tenim un dilema, anar per lliure o organitzat . Sabem que d'on surt el bus als guerrers de terracota hi ha un bus que et duu a Hua Shan, però a l'oficina de turisme ens han dit que solament n'hi ha un a les 7 del matí, però en canvi en el hostel diuen que n'hi ha tot el dia . Com per l'excursió en el hostel ens demanen 370 Y i ho veiem car (ens equivoquem i no contem el preu del telefèric) decidim anar per lliure i arriscar-nos.

La manera d'arribar a Hua Shan és molt senzilla. Sí que és cert que l'autobús oficial que et duu surt a les 7 del matí, però a l'estació hi ha un autobús (30 Y/p) que surt cada hora cap allà (si algú s'anima ja veurà que tenen davant una foto amb la imatge de Hua Shan). El trajecte dura unes 2 hores llargues. Quan arribeu hauríeu d'agafar un taxi (10 Y innegociable si ets turista europeu) que us durà a l'entrada del telefèric (s'hi pot anar caminant, ha d'estar a 20 minuts). De fet l'autobús et deixa en la zona on la gent fa la pujada de la muntanya caminant, ja que no hem d'oblidar que aquesta és una de les 5 muntanyes del taoisme. L'entrada val 120 Y, el minibús 20 Y, el telefèric 150 Y, així que si ho sumem tot la diferència és mínima, només l'experiència que a hom li suposa viatjar per lliure.

Hua Shan és impressionant, les vistes són de pel·lícula, amb xinesos i més xinesos pujant (moltes noies amb talons!!!), hi ha moments que hom pensa que no pot més, però sí pot, vaja, una altra de les millors experiències del viatge a Xina. Perquè us feu una idea es triga uns 3 hores en arribar del telefèric a dalt de tot, i uns francesos que vam veure ens van dir que al voltant d'una hora en donar la volta sencera . Nosaltres no vam poder donar la volta ja que ens feia por de quedar-nos sense bus (igual si haguéssim anat organitzats sí haguéssim pogut). També veureu que tota la muntanya està plena de cadenats amb noms de parelles que posen el cadenat com a mostra del seu amor. No cal que en dugueu un, hi ha botigues que us els vendran i gravaran a la velocitat del llamp!!.

Sobre el retorn comentar que quan vam arribar a l'autobús ja estava ple, així que l'home ens va dir que havíem d'esperar al següent (el de les 18:00). Vèiem que anava venint més i més gent i la nostra pregunta era, si aquest s'omple i el següent, com tornem????. L'home va començar a lliurar uns vals (a nosaltres ens va donar dos, sort) que era la reserva de seient (ja teníem la tornada assegurada, uf!!!!). Pugem al bus i mentre esperàvem que s'anés, vam veure com l'home lliurava els vals per a l'autobús de les 7 (l'últim de la tarda), però aquest també es va omplir en un moment . solució???. Posar tamborets en el passadís del nostre bus i la gent s'asseia allà . el millor és que aquesta gent es va dormir durant el trajecte. En les meves nits d'insomni m'enrecordaré d'ells a veure si així s m'encomana una mica!!.

Aquest és dia de trasllat de Xian a Guilin. Els trasllats a l'aeroport són molt senzills: de Xian cada mitja hora surt un autobús de davant del Melody Hotel (25 Y) i a l'aeroport de Guilin, només sortir, hi havia un autobús (20 Y) que ens va dur al centre. A la tornada vam veure que aquest autobús no era l'oficial, ja que el de la tornada era de menys places i va sortir de davant d'un hotel i en canvi a nosaltres no ens va deixar aquí.

Com hem reservat un hostel que no apareix en la Lonely, vam decidir agafar un taxi que ens dugui (10 Y). El hostel és el Xiao Lang Lou International hostel (130 Y), molt ben situat i net, només té dos problemes: a la nit hi ha molt soroll perquè aprop deu haver-hi algun karaoke i hi ha dues noies a recepció, una molt simpàtica i una altra molt antipàtica (això passa en les millors famílies). A l'antipàtica crec que la vam estressar preguntant-li per l'excursió de les terrasses i la baixada a Yansguo, perquè quan li vam comentar que tornaríem al cap de 3 dies i volíem reservar, ens va dir que més tard a la seva companya . Tot i i així li reservem l'excursió de les terrasses per a l'endemà (180 Y/p) i la baixada en bambú ràfting a Yansguo (180 Y/p).

Com ja és tard, aprofitem per a passejar per Guilin i descobrim que a l'avinguda principal que hi ha davant del hostel, a un quart d'hora a peu, hi ha un mercat de roba i records increïble. Aprofiteu perquè els preus són millors aquí que a Shanghai. Nosaltres va haver coses que no vam comprar per no anar amb la motxilla carregada (te, per exemple) i després a Shanghai eren més cares.

Ens passa a recollir un autobús per a dur-nos a visitar les terrasses d'arròs. Només pujar al bus veiem que som els únics europeus. Les terrasses ens agraden molt, però d'aquest dia el que més recordem és l'arròs fet dintre de canyes de bambú que vam menjar . deliciós!! Després també vam menjar una carn cuinada amb bambú que estava per a llepar-se els dits!! (el restaurant era al que ens va dur la guia, però no us preocupeu ja que aquest tipus de menjar el feien a gairebé tots els restaurants).

Durant el trajecte la guia ens ha comentat que després es farà una visita a un poblat i que aquesta excursió no la tenim inclosa, el preu és baix (uns 60 Y més) però no ens ve de gust i li diem que esperarem a l'autobús.

Quan tornem a Guilin ja és tard i només podem sopar i anar a descansar.

També a primera hora ens passa a recollir una furgoneta i ens porta a un poble on estan les barques de bambú ràfting que ens duran fins a Ximping. En la barca som 3 europeus i 2 americans (tots amb les nostres motxilles) i el capità del vaixell és un nen d'uns 10 anys .

El passeig dura unes tres hores i el paisatge és també de pel·lícula (bé això ens sembla a nosaltres, als americans no tant perquè un d'ells es va dormir .), un altre dels moments més bonics del viatge a Xina!!.

Només ens espantem una mica quan el capità pretén deixar-nos just al costat contrari del riu, on no hi ha ni pont ni res per a creuar . Sort que com ningú es mou del lloc s'apropa un altre xinès que estava aprop i li diu que ens porti a l'altre costat de riu (creiem que deu tenir els seus espais contractats, però si no arriba a ésser per aquest home no sé que haguéssim fet).

De Ximping agafem un autobús a Yangshuo (5 Y) i la resta de la tarda la dediquem a caminar per aquest fantàstic poble. El nostre hostel és el Lisa House, reservat a través d'Internet i com que hi ha dues Lisa's ens costa una mica de trobar el nostre. A la nit Lisa ve en persona a conèixer-nos i intenta que tot ho fem a través del seu hostel, tot i que nosaltres va haver coses que sí vam fer i altres que les busquem pel nostre compte (això creiem que no li va agradar molt).

De Yangshuo volem recomanar un lloc on nosaltres vam menjar i vam sopar de meravella, el Hollywood Cafè, en el mateix carrer que el hostel, la noia parla anglès i t'ajuda en tot el que pot. També lloguen bicicletes (5 Y/dia).

Lisa ens ha venut uns tiquets per a visitar la Cova de l'Aigua (80 Y/p) i en el Hollywood Cafè ens lloguen unes bicis i ens expliquen com arribar-hi.

De camí ens trobem amb un pare i una filla italians que van al mateix lloc i vénen amb nosaltres. El recorregut és molt fàcil de fer i dura aproximadament una hora. És important que us dugueu vestit de bany, sabates antilliscants (ells, si no, et deixen unes xancles, però el peu s'escapa per davant quan vas ple de fang) i roba de recanvi. T'entren en barca, però ràpidament baixes per a començar el recorregut. A nivell d'estalactites són molt més increïbles les de la cova de la Flauta del Jonc que hi ha a Guilin, però aquesta cova val la pena perquè abans d'acabar el recorregut hi ha una bassa de fang on et fiques i la sensació que produeix és recomanable 100%. Després, a la sortida, hom es treu el fang en una mena de presa que hi ha a l'entrada. Si podeu no deixeu de veure-la, l'experiència és irrepetible i el camí amb la bicicleta és també molt bonic.

A la tarda vam estar recorrent amb bicicleta camins amb uns paisatges preciosos. Veureu que per aquesta zona hi ha l'opció de fer una hora de vol amb globus (300 Y). Cal demanar hora i et vénen a recollir. Nosaltres aquest dia no ens animem i a l'endemà el cel estava tapat, una pena ja que hagués estat una experiència espectacular.

Tornem a llogar la bicicleta i ens disposem a visitar el Pont del Drac. Ens han comentat que un cop al pont hi ha unes barques de bambú ràfting que et tornen a Yangshuo.

En aproximadament una hora arribem al pont, el camí és per carretera i encara que no és molt bonic no representa cap complicació, de fet no entenem com els italians el dia abans ens havien comentat que havien trigat 3 hores en fer-lo . Arribem al pont i localitzem les barques, ràpidament se'ns acosta un noi que ens ofereix dur-nos al preu de 200 Y, però com sabem que als italians els ha costat 130 Y li diem que no i mirem de treure'l més barat. Ens comenta que a partir de les 5 de la tarda igual ho pot deixar més barat (150 Y) però que a les 12 no. Decidim tornar a Guilin amb bici per l'altre camí que hi ha de retorn. De seguida veiem que aquest camí és del que ens van parlar els italians, és preciós però bastant complicat . resumint, es va molta estona pels camps . només dir-vos que gairebé la meitat del camí jo el vaig fer caminant al costat de la bicicleta . Emporteu-vos molta aigua, perquè hi ha una part en la que gairebé no trobareu llocs on comprar-la.

Deixem el hostel i ens dirigim de nou a Guilin. Hem reservat per Internet un hostel que es diu Yong Xing hostel (90 Y). Només hi ha el comentari d'una noia que comenta que és molt difícil de localitzar i tenia tota la raó. Encara que estava aprop del hostel on ens havíem allotjat dies abans ens va costar quasi una hora localitzar-lo. Finalment va resultar que no hi havia cap referència externa amb el nom del hostel i era en un edifici una habitació . una cosa molt rara . encara no entenc com vam donar amb ell . El lloc no està malament, però si trobeu una altra habitació lliure jo em decantaria per ella .

Com tenim tota la tarda lliure visitem la Cova del Jonc. A la nit fem l'excursió en el vaixell nocturn que recorre la ciutat, excursió que contractem en una oficina del CITS que hi havia en el mateix carrer del hostel.

Tenim mig matí per a visitar Guilin i decidim visitar el parc de Qixing (30 Y/p). En la nostra opinió val més la pena la Cova del Jonc que no aquest parc. Anem a l'aeroport una altra vegada amb el shuttle bus.

Un cop arribem a Shanghai ens sorprenen les mesures de seguretat antirobatori: de cada passatger comproven que coincideixi el bitllet de vol amb la motxilla, fabulós!!. És tard i no hi ha transport públic, així que ens posem a localitzar la parada de taxis. Està just a la sortida i veureu que hi ha una cua i un senyor que t'indica el taxi a agafar, en cap moment es negocia el preu: és baixada de bandera i el que marqui el taxímetre. A nosaltres arribar de l'aeroport de Pudong al hostel ens va sortir per 175 Y. Com anècdota comentar que una noia no es va voler pujar en un taxi concret (ni idea del motiu), però el senyor de la cua la va obligar a pujar en aquest, no li va donar l'opció a canviar.

Ja és tard i estem desitjant arribar al hostel que també hem reservat per Internet. S'anomena Le Tour Traveler's Rest Youth hostel (115 Y) i un cop més pensem que és un hotel amb les comoditats que ofereixen els hostels (tours econòmics, cuina, jocs, ambient juvenil, etc.) De fet, menys a Guilin, la resta d'experiències en hostel han estat molt positives.

Aquest dia, per primer cop, agafem el metro a Xina. Hi ha unes màquines expenedores en les que selecciones l'idioma, apareix un mapa, marques la destinació i et diu el que has de pagar (normalment 3 Y), però no us preocupeu, hi ha gent que ajuda, de fet són molt agradables. Nosaltres per anar de llestos un dia vam pensar que un recorregut valia 3 Y i no ho vam confirmar, i en sortir se'ns van bloquejar les portes i el noi ens va indicar que anéssim a taquilla, on hi havia un senyor que passant el bitllet va veure que ens faltava 1 Y, li abonem i tot va quedar en això. En cap moment ens van mirar com si haguéssim intentat estafar-los. De Shanghai, una de les primeres coses que ens van sorprendre és que funcionen més amb monedes que amb bitllets (cosa que no passava en la resta de zones que havíem visitat). Ens adonem perquè només tenim bitllets per a pagar el metro,i recordem com anys enrere a Espanya hi havia molt més bitllet que moneda.

Passem per la zona del Bund, però de dia no val molt la pena perquè està tota en obres, ja que estan arreglant molts edificis i construint de nous, ja que al 2010 celebren aquí l'Expo Universal.

Visitem els jardins Yuyuan (30 Y) i ens encanten, igual és perquè contrasta amb la resta de ciutat moderna . La zona, plena de botigues, és curiosa de veure (comprar no perquè els preus són més cars), però els jardins sí val la pena visitar-los.

En acabar la visita ja és gairebé fosc i aprofitem per a creuar a l'altre costat del Bund amb un tren subterrani (135 Y, tren anada més entrada a les torres de la perla) que no mata (sembla una atracció del Tibidabo). Les vistes de nit des de la torres són de pel·lícula: en el nostre cas el dia estava com gris i semblava una escena de la pel·lícula Blade Runner.

Tornem a agafar el metro i ens dirigim al Museu de Shanghai (gratis). Són tres plantes en les quals hi ha diverses sales amb ceràmica, cal·ligrafia, pintura, escultura, etc. Segons els gustos hom estarà més en una o altra.

A la tarda anem a acabar de comprar records que ens falten per a dur i decidim anar a un mercat que està en la parada de metro Shanghai Science and Tecnology Museum. Si el visiteu recordeu que no cal sortir al carrer, ja que les botigues estan sortint del metro, en el mateix subsòl.

Caminant des del hostel anem a visitar el Temple del Buda de Jade. Com a temple, a Xina els veureu molts més bonics, però aquest és espectacular per l'ambient que hi ha. L'aire està ple d'aroma a encens, els budes plens d'ofrenes, resumint, molta molta devoció.

Aquest dia, com ja estem al final del viatge ens ho agafem amb calma, així que havent dinat tranquil·lament volem anar a un mercat que anomenat Xiangyang. Sortim del metro i sí que hi ha gent que t'ofereix bosses i rellotges, però no veiem parades enlloc. Uns turistes ens comenten que aquest mercat ara està en obres i tancat i decidim tornar al del dia anterior per acabar de gastar-nos els yuans que ens queden.

Alguns preus: Montblanc (20 Y/estoig de dos); 8 Ventalls (65 Y); Moneder dona (70 Y); Magnets (10-20 Y); Estels (5 Y); 2 Rolex (400 Y), són bones imitacions, però aquí em van prendre el pèl ja que es poden treure molt més barats; 2 llibres sobre pintura xinesa 200 Y (Museu de Shanghai). Regla d'or: tot es pot treure com a mínim per 1/4 part menys (si us demanen 40 dieu 1, sense vergonya, el truc està en no tancar-se, ells ja aniran baixant i ja veureu com si doneu un preu molt baix i no els interessa no vindran darrere teu, torneu i a seguir negociant) i com deia un noi: si d'alguna cosa us demanen més de 50 Y penseu-vos-ho.

A l'endemà ja ha arribat el nostre últim dia de viatge i hem de tornar a Barcelona. L'avió surt massa aviat i no podem agafar el famós tren Shanghai Maglev, l'ultra-ràpid tren de levitació magnètica que va a l'aeroport de Pudong, així que des del hostel contractem el servei de taxi que també et duu.

Ha estat un viatge inoblidable i ara que ja ha acabat només podem dir-vos que estem desitjant tornar.