Relat d'un viatge de 20 dies a la Xina

Arribem a Shanghai després de volar amb la companyia KLM des de Barcelona via Amsterdam, amb una escala d'un parell d'horetes en aquesta ciutat.

La primera impressió que tenim sobre Shanghai és que tampoc hi ha tanta gent. Agafem el Maglev, un tren d'alta velocitat, per arribar al centre de la ciutat. Arribem molt fàcilment a l'alberg Le Tour que havíem reservat per internet, gràcies a les indicacions que ens havien enviat per email.

Arribem al migdia, descansem una mica, ens dutxem, deixem les coses a l'alberg i decidim fer una primera incursió per l'Old Town, pleníssim de gent passejant i comprant per les múltiples botiguetes (ideals per a comprar records). Aprofitem per fer un te a la Casa del Te i es posa a ploure a bots i barrals.

Quan para una mica, estem força cansades del viatge i decidim tornar a l'alberg per descansar.

Durant el matí hem estat visitant un parell de temples, hem passejat per la People Square i els jardins del voltant. Després de dinar hem baixat fins el Bund, la zona més visitada de la ciutat.

Vista nocturna de Shanghai

Hem fet la xinada de travessar pel túnel subterrani del Bund i un cop a l'altra banda hem comprovat que Shanghai no té res a envejar a Manhattan pel que fa als gratacels. Aquesta és la zona financera de ciutat, amb avingudes de set carrils i uns edificis increïbles!!!!.

Hem anat baixant a peu fins al mercat de les imitacions, que es troba a la parada de metro de l'Science Technologic Museum. És el lloc ideal per comprar roba de muntanya, records de la Xina, teixits, etc. Això sí, amb paciència per regatejar a tot arreu, perquè nosaltres al final hem fet enfadar a algun xinès amb tant regateig.

Quan s'ha fet fosc ens hem deixat endur per la multitud que s'evoca a les vistes del Bund i hem estat passejat amunt i avall tot gaudint del Shanghai nocturn il·luminat. És impressionant la quantitat de gent que s'hi arriba a concentrar.

Ja a l'alberg hem acabat el vespre fent una cerveseta amb un suïs amb qui coincidim que el menjar japonès és millor que el xinès (això és perquè només portem dos dies a la Xina...)

De bon matí ja ens organitzem per deixar les motxilles a la consigna de l'estació de tren. Aquí hi ha un senyor que n'és l'encarregat i que està encantat que siguem de Barcelona. Ell, com molts xinesos que ens anem trobant pel camí, pensa que el Barça és el millor equip del món.

Com que diumenge no vam poder entrar als Jardins de Yuyuan, hi tornem i visitem els palauets i fonts que conformen aquesta zona de tranquil·litat mil·lenària. Al migdia comença a sortir tímidament el sol, és el primer dia que el veiem, perquè entre la contaminació i la boira aquest cel sempre està gris!.

Per això aprofitem per pujar a la torre més alta d'Àsia, la torre Jin Mao (420 m.). Per arribar-hi hem agafat un dels transbordadors que hi ha per creuar el riu. Les vistes des de dalt són impressionants. Aquesta ciutat té encara molta extensió per créixer i de ben segur que ho farà ràpidament. Com que queda una tarda sense núvols fem una volta amb vaixell i aprofitem per veure una magnífica posta de sol amb aquests gratacels de fons.

Després de 2 dies per Shanghai, comença la nostra ruta amb trens nocturns. Marxem cap a l'estació a recuperar les maletes i esperar el tren. L'estació de Shanghai és molt gran, però només cal saber el número de tren per anar a la sala d'espera correcta i contemplar l'ambient de centenars de xinesos jugant a cartes, menjant fideus preparats i amb tot de paquets amb roba i menjar per viatjar.

Per aquest primer recorregut en tren nocturn hem tingut la sort de trobar lliteres toves i compartiment privat amb dos xinesos més. I la veritat és que dormim super bé.

A les 5:20 toca diana per recollir les coses, esmorzar una mica i baixar del tren a les 5:50 a Taishan. Aquí si que d'anglès no en tenen ni idea i hem de fer ús dels nostres coneixements de xinès per comprar-nos els bitllets pel dia següent cap a Beijing.

Deixem les motxilles grans a la consigna de l'estació i agafem les petites per passar la nit a dalt de la muntanya. Creuem la plaça de l'estació per agafar el bus nº 3 que ens portarà a l'inici de l'ascensió. És la última parada del recorregut del bus que dura aproximadament un quart d'hora.

La veritat és que pujar al mont Taishan, amb els seus 1.535 metres de desnivell i més de deu mil escales, és tota una experiència i un esforç que es veu recompensat un cop arribes a d'alt. Amb 4 hores de pujada hem arribat a dalt, hem agafat una habitació en un dels hotels de dalt de tot i el primer ha estat una dutxa, ja que degut a la humitat i l'esforç de la pujada hem arribat ben suades.

Després de dinar i d'una migdiadeta anem a explorar tot el cim; temples i escales i més escales que et condueixen a diferents miradors. Aquesta muntanya taoista és un lloc de molta peregrinació de xineses, de fet només ens hem trobat a un parell d'occidentals. Durant tot el dia i a la nit també hi ha gent que puja per poder contemplar la sortida del sol a les 4:30 del matí. Demà nosaltres serem unes xineses més...

Per arribar a dalt del Mont Taishan, a part de fer tot el recorregut a peu, com hem fet nosaltres, també hi ha la possibilitat d'agafar un autobús que et deixa a la Porta del Mig i d'aquí es pot agafar un funicular que arriba fins el cim. Aquests xinesos ho tenen ben muntat, la qüestió és arribar a tot arreu, sense caminar gaire. De fet al llarg del viatge ho anirem comprovant en diferents indrets.

Ens llevem a les 3:30 per veure la sortida del sol, però des de la porta de l'hotel veiem que està diluviant... o sigui, que mitja volta i cap al llit. Quina llàstima... Ens llevem més tard i per sort ha parat de ploure, així que reprenem la baixada, que acaba essent més cansada que la pujada.

Ahir podíem escollir dos trens de retorn cap a Beijing, el de les 9 del matí i el de les 4 de la tarda. Nosaltres, com que no teníem indicacions del que tardaríem vam agafar el segon. Però ara veiem que és totalment factible agafar el primer ja que la baixada són dues hores i escaig i l'estació està molt ben comunicada en bus o taxi.

Com que ens queden unes horetes per Taishan aprofitem per visitar un temple, dinar una mica i anar a agafar el tren que ens portarà cap a Beijing. El trajecte dura unes quatre horetes, que nosaltres compartim a peu dret amb un parell de nois espanyols que estan treballant per la zona i que ens fan quatre pinzellades de la seva experiència a la Xina, dels xinesos, i ens recomanen alguns indrets que hem de visitar en la nostra estada a Beijing.

Un cop arribades a Beijing anem a l'alberg Far East International Youth Hostel, el qual està en un carreronet petit, a deu minuts de l'estació de metro, en una zona molt tranquil·la amb els típics hutongs. La veritat és que més que un alberg sembla un hotel.

Abans de començar les visites de la ciutat, anem al CITS per deixar enllestida la compra dels bitllets de trens nocturns que hem d'agafar els propers dies. I el que ens pensàvem que seria fàcil, acaba essent frustrant, ja que ens diuen que no queda cap tren nocturn per marxar a Datong el dia que nosaltres volíem, que tampoc podem comprar la resta de bitllets que demanàvem i que l'excursió que volíem fer a Datong ens costa 800 Y cadascuna....en resum, que hem marxat amb les mans buides i bastant preocupades.

Mercat nocturn de Dong Hua Men

Seguint la seva recomanació anem directament a l'estació central de tren de Beijing, que és un formiguer de gent, cues i guixetes!!!!. Després de donar unes quantes voltes i situar-nos d'on hem d'anar ens hem posat a la cua de la finestreta on posa que es parla anglès i després d'esperar una estoneta hem pogut comprar sense cap problema tots els bitllets que necessitàvem. (Beijing - Datong, Datong - Pingyao, Pingyao - Xian). Dies més tard ens adonem de la sort que hem tingut d'haver pogut comprar ja tots els transports, perquè anem coneixent altres viatgers que no han tingut tanta sort.

Amb la feina feta, anem cap a la Plaça de Tiananmen per fer la visita de la Ciutat Prohibida, que ens fa molta il·lusió, ja que fa uns quants anys vam llegir el llibre La Ciutat Prohibida, de l'Anchee Min, que és una detallada novel·la sobre els últims dies de la dinastia Qing. El recinte és immens, té unes 9000 habitacions que són un clar exemple de l'arquitectura tradicional xinesa, amb racons i més racons en els quals et pots perdre.

Fem la visita relativament ràpida i al final, a l'altre costat, anem a passejar pel parc de Gingshan, des d'on les vistes de la ciutat són espectaculars. Sortint del parc agafem un rickshaw fins el Temple del Cel, que ens encanta i sorprèn moltíssim pel seu entorn.

Acabem la tarda al mercat de la Perla, regatejant per aconseguir unes Croocks d'imitació... Quan ens hem decidit a marxar del mercat s'ha posat a diluviar i hem decidit retirar cap a l'alberg, a escriure quatre emails i contractar l'excursió cap a la Gran Muralla amb gent de l'alberg (300 Y per persona).

Nosaltres volíem fer el tram de Simatai a Tingshaling (10 km) que està més lluny, però és més autèntic, però ens han explicat que aquest any hi ha una part que s'està arreglant i que només es pot fer una mica més de mig recorregut.

Per sopar descobrim el tradicional restaurant Old Beijing Delicious Folk Food, on es menja molt bé. Es troba de camí del metro cap a l'alberg. Veure menjar els xinesos de vegades és tot un espectacle: que no es pot fumar, ells fumen; que tenen calor, es treuen la samarreta!.

Ens hem llevat aquest matí plovent o sigui que canviem ràpidament de plans. Ens parem a esmorzar en una pastisseria que hi ha entre el metro i l'alberg, on almenys hi ha una mica de cafè per a poder prendre. És molt curiós veure com elaboren els pastissos, davant dels clients i les virgueries que acaben fent.

Aprofitem el dia per anar de mercats i visitar els temples de Lama i de Confuci. El primer mercat que visitem és el mercat de Panjiayuan (L10 metro Jinsong). En aquest mercat hi ha moltes antiguitats, mobles, roba del Tibet, etc... només està obert el cap de setmana, però realment val molt la pena anar-hi i fer-hi alguna compra perquè els teixits d'aquí no els vam tornar a veure enlloc més...

Després hem anat al temple de Lama, però abans d'entrar-hi ens hem aturat en un restaurant xinès super gran, el Xin Ding Xuan. És una enorme casa típicament xinesa on et porten quatre cartes per a poder escollir i on et perds amb la gran quantitat de plats que hi ha... i com a tots els restaurants que hem vist fins ara a la ciutat, els cambrers prenen les comandes amb un mòbil.

Després de dinar hem anat a visitar el temple del Lama, que és el temple tibetà més gran fora del Tibet. És molt gran i espectacular. Quan sortim anem a visitar el temple de Confuci, que suposadament estava a l'altra banda del Lama Temple i després d'estar-hi passejant una estona ens adonem que estem visitant un altre lloc, però que té el seu encant perquè hi ha tot de gent fent exercicis, tai-txí i estiraments!.

Ja de fosc marxem cap el mercat de la Seda, una autèntica bogeria. Aquí fins i tot els xinesos saben espanyol... i et tenen clitxat a la primera. Has de regatejar moltíssim i la veritat és que arriba a ser agobiant per la gentada que hi ha.

Tornem cap al hostel i preparem motxilles per anar demà cap a la Gran Muralla. Sopem en un restaurant coreà deliciós que hi ha a prop de l'alberg.

Ens llevem a les 5:15 i després d'una dutxa ens espera la furgoneta davant de l'alberg per anar a fer l'excursió. El trajecte té una durada de 3 hores, que aprofitem per dormir una miqueta més.

Vista de la Gran Muralla

Quan arribem a l'inici de la ruta el cel està força ennuvolat. Després d'una primera aproximació d'escales, com ja va siguent habitual, arriba el desitjat moment de trepitjar la Gran Muralla. La veritat és que és com un somni fet realitat. La part de la muralla que nosaltres visitem, a Simatai, no està en gaire bon estat, i hi ha algun tram difícil de pujar o baixar, però per això la fa encara més interessant. Fins d'aquí a tres anys no es podrà arribar fins a Jinshaling, ja que ara està en reconstrucció.

Fem un recorregut esplèndid de quatre horetes mentre poc a poc es va aixecant la boira i ens deixa entreveure la immensitat de l'obra. És impressionat arribar a imaginar la durada i l'esforç que va suposar la construcció de la Gran Muralla i el seu gran recorregut.

Quan arribem a Beijing, de tornada, acabem aprofitant la tarda i ens dirigim al mercat nocturn de Dong Hua Men on hi trobem tot de paradetes al carrer amb enfilats de carn, peix, escarabats, cucs de seda, serps i estrelles de mar... els xinesos es tornen bojos amb tot aquest menjar... Nosaltres només ens atrevim a provar un parell de coses.

Anem baixant a peu cap a la plaça de Tiananmen, són prop de les vuit del vespre i hi ha molta gent. De seguida ens adonem que estan esperant la baixada de la bandera, així que nosaltres ens apuntem també a l'espectacle del canvi de guàrdia de soldats i admirem la lluminositat de tots els edificis d'aquesta mega plaça.

Aquest matí hem engegat la TV i ens hem trobat amb una mala notícia: hi ha inundacions al sud de la Xina, cap a on ens dirigim.

El mes de juny, quan preparàvem el viatge, volíem deixar comprats tots els bitllets d'avió interns, però veient el panorama de les inundacions cap al sud del país, vam decidir anar-los comprant a mesura que els necessitéssim i, a mig camí, a Pingyao decidir si anàvem cap a Guilin o cap a Kunming. Així doncs, després de demanar a recepció més detalls i no treure'n l'aigua clara, decidim deixar passar els dies.

Avui és l'últim dia a la ciutat de Beijing i volem aprofitar-lo al màxim. Al matí agafem el metro i ens anem a visitar el Palau d'Estiu (s'hi pot anar amb bus i metro, parada a Yiheyuan, però el metro és més ràpid). La visita al Palau d'Estiu ens agrada molt més que la Ciutat Prohibida: per l'arquitectura dels edificis, els jardins, els llacs, les pagodes, les vistes... és un lloc immens per dedicar-hi tot el dia si es vol.

Més tard visitem la Bell Tower, des d'on hi ha molt bones vistes de tot el barri antic de hutongs. Xino xano anem caminant cap al Qianhai, on hi ha tot de hutongs amb botiguetes molt preparades per a guiris. En aquesta zona és ideal llogar una bici per donar la volta al llac.

L'última visita que fem a la ciutat és el parc Beihai, que es troba darrera la Ciutat Prohibida, on hem fet una passejada i hem contemplat la multitud de barques.

Abans de marxar de Beijing provem evidentment l'ànec lacat o pequinès, que la veritat està boníssim, tot ben talladet i acompanyat de verduretes i uns crêpes. Després d'un bon àpat, agafem motxilles de l'alberg i marxem cap a l'estació de tren Oest, on agafarem un tren a mitjanit que ens portarà cap a Datong.

Al tren hem passat una bona nit, tot i viatjar amb lliteres dures en aquesta ocasió. La diferència amb les lliteres toves és que els compartiments no estan tancats i durant tota la nit no para d'entrar i sortir gent.

Quan arribem a Datong ja hi ha el representat de l'agència CITS que està esperant als turistes per tal de vendre les excursions. També hi ha molts taxistes que s'ofereixen a portar-te als dos llocs d'interès de la zona. És important saber també que a l'estació de Datong les consignes per deixar les motxilles no estan dins l'estació, sinó a l'esquerra d'on es compren els bitllets de tren. L'oficina del CITS està en direcció contrària, a la dreta de l'estació, passat el pàrking dels cotxes, el primer carreró a la dreta.

Concertem l'excursió a les coves i al temple per 100 Y cadascuna (a més cal comptar amb el preu de les entrades). Tant l'excursió de les coves com la del temple valen molt la pena, sobretot aquest últim per l'ubicació on es troba i com va ser construït.

Hem arribat a mitja tarda a Datong, hem agafat un taxi per anar al centre i hem vist que tota la part antiga de la ciutat (muralles i Bell Tower) està en reconstrucció. Hem aprofitat per sopar, connectar-nos Internet i tornar a agafar un tren per arribar al matí a Pingyao.

Imatge de Pingyao

Arribem a l'antiga ciutat de Pingyao a les 6:30 matí i els de l'alberg ja ens estan esperant.

Tractant-se d'un establiment recomanat per la Lonely Planet hi ha molta gent i al matí per esmorzar ha estat una mica caòtic.

El senyor de l'alberg ens ha ofert la possibilitat de fer un tour al Wang Family Courtyard i al Zhanghi Underground Castle. Hem vist que el preu no era desorbitat: 170 Y totes dues.

La visita ha estat força bé, sobretot la segona, on hem tingut un guia en anglès i ha estat una visita de 2 hores. El castell i el poble són interessants de veure.

En aquest tour hem coincidit amb una família de francesos i dues noies franceses, amb els quals ens hem avingut força i hem passat la resta del dia.

A la tarda hem passejat per la part emmurallada de Pingyao, la zona on estan tots els albergs. En realitat és el centre de la ciutat i és molt maco, i sempre hi ha molt d'ambient.

A les nits, amb els fanalets de les cases encesos, és molt acollidor.

Hem anat a sopar a un lloc que recomana la Lonely i la veritat és que hem menjat molt bé i en un ambient molt agradable.

Ens llevem al matí plovent a bots i barrals. Desistim d'anar amb bicicleta cap al temple. Ens agafem el dia amb molta calma.

Primerament passegem un altra cop per la ciutat de Pingyao, passejant entremig d'un munt de tours de xinesos. Decidim anar a visitar el temple de Zhenguo amb un tuc-tuc. Ens sorprèn que per ser patrimoni de la humanitat estigui força abandonat. Seguint el dia de relax, aprofitem per a fer-nos un foot massage: per 40 Y ens han deixat com noves. Recomanem el lloc, es troba davant del restaurant Dejuyan Benguan. L'entrada al lloc és un passadís.

L'alberg on estem a Pingyao està molt bé: si el que busques és ambient sempre trobes gent amb qui fer-la petar. Nosaltres ens hem anat trobant amb altres viatgers que havíem conegut anteriorment.

Si haguéssim de tornar a organitzar el viatge, faríem una nit menys a Pingyao per afegir-ne una a Datong i poder marxar a primera hora amb autobús cap a Wutai Shan i poder visitar els temples d'aquella zona i fer nit per allà.

Arribem a primera hora a Xi'an després d'una mala nit al tren. Hi ha hagut molt de moviment tota la nit, feia molta calor i hi havia un senyor que no parava de roncar... què hi farem.

Arribem a l'estació i ens espera un noi que en principi ens porta al hostel que hem reservat per Internet. Però acabem en un hotel de xinesos, on només la manager parla una mica d'anglès. Després de moltes discussions, ja que això no és un hostel i ens volen fer pagar el preu de l'habitació, ens en sortim i acabem dormint en un hotel de quatre estrelles a preu de Hostel.

Després d'una dutxa i esmorzar anem a buscar el bus que ens portarà fins als Guerrers de Xi'an. Els busos s'agafen davant de l'estació de tren, no a la d'autobusos. També us trobareu xinesos que us enrederan perquè aneu amb els seus tours. Els busos son fàcils de trobar, si us poseu mirant l'entrada estació de trens a mà dreta que hi ha una plaça i també l'edifici de correus.

A l'entrada del complex dels Guerrers de Xi'an ens tornem a fer passar per estudiant amb el DNI i anem directament al pavelló on hi ha el cinema. Allà passen una projecció que està molt bé i on expliquen com es van descobrir i també part de la història de l'emperador que els va manar construir.

Un parell d'horetes amb els guerrers i tornem a Xi'an, allà agafem un taxi que ens porta fins la porta sud que és on lloguem unes bicicletes. Donem la volta a tota la muralla, ha marxat la xafogor de tot el dia i s'ha quedat una tarda ben maca. Pugem passejant cap a la Bell Tower.

Comença a fosquejar i decidim endinsar-nos pels mercadillos. Hi ha molt d'ambient i veient tant de menjar per allà decidim endinsar-nos en un dels seus locals i acabem menjant el que hem senyalat amb la mà, no en tenim ni idea del que és... som l'atracció del local, ens van observant la nostra poca destresa amb els bastonets.

Al vespre contemplem els estels que fan volar al voltant de la torre. La veritat és que val molt la pena viure l'ambient nocturn de Xi'an.

Agafem l'avió a l'aeroport de Xi'an cap a Guilin. Si podeu esmorzar en algun lloc que no sigui l'aeroport molt millor. És caríssim en comparació amb els preus de la Xina.

En arribar a l'aeroport de Guilin hi ha un autobús que et trasllada cap a la ciutat. Ens adonem que no és l'oficial, ja que ens deixa sota un pont i aquí agafem un taxi que ens porta cap a l'alberg. Aquí el propietari ens vol vendre tots els tour que té. Al final agafem el tour per demà pujar cap a Ping'an (i així ens estalviem de fer dos canvis de bus), la baixada amb barca cap a Yangshuo i els billets d'autobús nocturn de Yangshuo a Hong Kong. Tot i que l'ubicació d'aquest alberg està molt bé, el propietari ens ha estafat en tots els tours. Ja us anirem explicant...

Agafem el bus nº 11 per anar al parc Seven Start a passejar una estona. Ens hem endinsat en la part de dalt de la muntanya, on avisaven que hi ha monos perillosos i que poden atacar. La pujada l'hem fet acompanyades d'un grup, però a la baixada ens hem trobat amb un parell de monos que no sortien del mig del camí... Després d'una estoneta d'esperar, hem mirat de fer una volta circular.

A la sortida hem agafat el bus nº 3 per anar cap a les coves Red Flute que son molt grans. El camí amb l'autobús i l'entorn són molt macos. L'entrada costa 90 Y (aquí no val el carnet d'estudiant). La parada de bus de tornada no està senyalitzada. Us heu d'esperar just a l'altra costat d'on us ha deixat l'autobús, ja que si no no para.

Arribem un altra cop a la ciutat i es posa a diluviar... Tot i que és una mica d'hora decidim anar a sopar. Som l'atracció del restaurant, no parlen anglès i a més en aquesta regió parlen cantonès, o sigui que el mandarí de la Montse no ens serveix gaire. Sort que les cartes del restaurant són totes amb fotos.

Després d'un bon sopar sortim a passejar, quan ja es fosc, pel parc al costat de les Pagodes. Està tot molt il·luminat i hi ha molt d'ambient. Pel camí ens anem trobant grups de dones que ballen tot tipus de música (fins i tot la Macarena!!!!). En el carrer principal hi ha tot de paradetes que anem mirant fins que arribem al hostel.

Agafem un tour de xinesos per arribar a les terrasses d'arròs de Ping'an. El trajecte dura tres hores i la guia del grup ha estat les tres hores sense callar, cantant... tot un malson. El propietari del hostel ens ven l'excursió dient que podem fer amb ells tot el tour i que ens deixen a Ping'an. La guia ens diu que no, que Ping'an és la segona parada i que allà ens deixen...

Camps d'arròs de Ping'an

Quan arribem a Ping'an li diem adéu a la guia i ens espavilem nosaltres. Anem a buscar l'hotel. Teníem la referència de la Ping'an Guest House, però està plena. O sigui que anem a l'hotel del costat que està molt bé: la noia parla un anglès perfecte i ens informa de tot. Això si, tots els àpats els fem a la guest house perquè s'hi menja molt bé.

La tarda ha passat amb una una passejada cap als miradors (view points) sobre les terrasses, i també hem fet un tram del camí cap a Datzai. Al llarg del camí hem anant veien moltes tombes. Hem preguntat a l'hotel i ens han dit que a les ciutats està prohibit enterrar per manca d'espai, però en els pobles es fa per a poder preparar-se per una nova vida. El camí a Datzai el recomanem: són quatre horetes de caminada i després es pot tornar a Ping'an amb bus.

A Ping'an ens assabentem que hi ha autobusos exprés entre Ping'an i Guilin (i viceversa). Son una molt bona opció. Des de Guilin (de l'estació de tren) surten a les 9:00 i a les 14:00, i des de Ping'an a les 10:00 i 14:00.

Per segon cop consecutiu ens hem llevat d'hora per veure la sortida del sol i els núvols ens ho han impedit. Al cap d'una hora ha parat de ploure i, tot i que no fa molt bon dia, decidim anar a un dels view points. La veritat és que ha valgut molt la pena pel color dels camps, la tranquil·litat que s'hi respira... bé, fins que arriba un grup de xinesos que l'únic que els interessa és fer-se fotos xorres.

Agafem el bus exprés per poder arribar aviat a Guilin i agafar el Bamboo Rafting pel riu Li cap a Yangshuo. Quan arribem al hostel li demanem al propietari si ens pot canviar els bitllets de bus Yangshuo-Hong Kong, ja que hem decidit passar un altra nit a Yangshuo. Ell, sense cap problema, ens fa dos billets nous.

Aquí comencem a tenir la mosca darrera al nas, ja que no veiem clar que els bitllets es puguin expedir d'aquesta manera i més essent de llarga distància, però ell ens diu que cap problema. També ens queixem al senyor de que no informi als turistes del servei d'autobús directe cap a Ping'an i que els vengui tours per a poder treure més diners...

Tot i els nostres comentaris, un altra cop el propietari del hostel ens enganya. Ens posa dins un autobús interurbà, fet pols i ple de xinesos que fumen com carreters, durant tres hores. Ens sentim molt enganyades, sobretot perquè no ens diu la veritat, ja que et ven un tour, no un bus urbà...i aquí és on ens sentim decebudes i per aquesta raó no recomanem que llogueu cap tour amb ell.

La veritat és que el trajecte no té desperdici, perquè comences a veure que la Xina rural no té res a veure amb la Xina turística. A mig camí un control de policia posa una multa al conductor de l'autobús i al que cobra els bitllets perquè el bus porta més gent de la permesa (ens pensàvem que això era legal, ja que tots els autobusos sempre van plens). Però 5 minuts després de la multa i de deixar a terra sis persones, a la següent parada l'autobús torna a anar ple a rebentar... Ells són així, es salten les normes a la torera.

Per fi arribem a la zona on s'agafa el bamboo boat que navega pel riu Li. És increïble, l'excursió dura unes dues horetes, és a la tarda i anem veient el sol com s'amaga darrera les muntanyes. Amb senyes ens comuniquem amb el senyor de la barca que va explicant el nom de les muntanyes... aquí també hi posen molta imaginació!!.

A les 7 de la tarda arribem a Yangshuo, la nostra darrera parada a la Xina continental. Aquí hem reservat un hostel una mica diferent de la resta. El porta una família i en el preu està inclòs l'allotjament i els àpats i surt força econòmic. L'inconvenient és que està a un quart d'hora del centre. El senyor de la família és molt trempat, parla molt bé l'anglès i ens convida a anar a tai-txi amb ell, demà a les vuit del matí.

Lloguem bicis i anem vorejant el riu Yulong que és on es troben els arrossars i petits poblets. Aquests dies comencen a segar l'arròs i posar-lo a les eres. La forma com ho fan continua essent molt rudimentària i rural.

Arribem fins el pont del Dragó i anem baixant en direcció a Yima. La nostra sorpresa és que a mig camí ens trobem amb la granja The Giggling Tree, portada per uns holandesos, i que havíem estat a punt de reservar. Essent ara, amb els ulls tancats aniríem aquí, ja que el seu entorn és preciós, super tranquil, i amb unes vistes immillorables, tot i que la veritat és que la ciutat de Yangshuo tampoc és molt gran.

A la tarda anem a veure l'espectacle Impression Sanjie Liu que fan en un dels parcs de la ciutat. Hem concertat excursió amb el senyor del hostel. Ens ha agradat l'espectacle: si us va agradar l'espectacle d'inauguració dels Jocs Olímpics de Beijing 2008 us el recomanem. Això si, porteu molt repel·lent de mosquits, és un festival!!.

Navegant pel riu Li

Avui toca caminar, i ens decidim per la ruta a peu que va del poble de Yanding a Xinping, creuant el riu Li diverses vegades.

Agafem l'autobús que ens porta a Yanding, allà trobem una parella que està a l'alberg i decidim fer l'excursió junts. Comencem la ruta seguint unes marques vermelles.

Sabem que hem de creuar el riu Li cada vegada que veiem un ferri a la riba, però tot i així hi ha moments en que perdem el camí i acabem orientant-nos una mica pels meandres del riu que hi ha en el mapa que portem.

Aquest camí combina poblets tradicionals amb molts camps. Ja portem cinc hores caminant, sota un sol de justícia, i ens indiquen que encara ens falta més d'una hora per arribar a Xinping. És aquí quan decidim agafar un tuc-tuc que ens acosti a la l'estació d'autobusos de Xinping per a tornar a Yangshuo.

Arribem a Yangshuo just a temps per al sopar comunitari. Després de sopar el senyor del hostel ens ensenya, als interessats, cal·ligrafia tradicional amb els pinzells i la tinta.

Últim dia per aquesta zona i volem aprofitar el dia per anar amb bicicleta i fer alguna caminada pels cims que hi ha al voltant de la ciutat.

Anem cap a la Moon Hill, deixem les bicis i en menys de mitja hora fem els 800 esglaons fins al cim. És una zona molt tranquil·la, on es poden gaudir d'unes vistes molt maques dels voltants de la ciutat. També aprofitem per endinsar-nos en alguna altra ruta, que està marcada dins el parc.

Un cop feta la gana per dinar tornem a la granja The Gigglin Tree per fer una mica de panxing a la seva terrassa. Tornem a Yangshuo i preparem les maletes per marxar. Ens acomiadem de la gent del hostel i anem cap a l'estació d'autobusos.

Aquí comencen els nostres mal de caps, ja que preguntem a les taquilles sobre els nostres bitllets comprats a Guilin i ens diuen que no són vàlids perquè no porten el número d'autobús que hem d'agafar, i per allà passen molts autobusos que marxen cap a Hong Kong.

Comencen a arribar autobusos i tots els turistes pugen en uns autobusos super moderns, mentre que a nosaltres ens diuen que no ens poden agafar. Una hostessa d'aquests autobusos que parla molt bé l'anglès, i veient la nostra situació, ens porta a un altre autobús, aquest només per a xinesos, i ens diu que amb aquest també arribarem.

La diferència entre aquest i els altres autobusos és abismal. De deu hores que havia de durar el viatge, nosaltres n'estem disset. Fem un munt de parades, les lliteres de l'autobús semblen tombes i, finalment, aquest autobús arriba a l'estació de busos de Shenzen i no a la frontera amb Hong Kong, que és on deixen als turistes... Bé, tota una odissea, però un altra cop ens han tornat a enredar com a xinesos!!. Per això recomanem comprar els bitllets a la mateixa estació d'autobusos de Yangshuo.

Arribem a Shenzen a les deu de matí. I la frontera amb Hong Kong? Doncs a l'altra punta d'aquesta macro ciutat. Sort d'un senyor que ens indica i agafem un taxi que ens porta fins a l'entrada a Hong Kong.

Només creuar a Hong Kong entrem en una altra Xina, totalment diferent a la que havíem vist durant el viatge. Hong Kong és una història diferent... l'ambient que s'hi respira és el d'una ciutat cosmopolita i cara (els preus tampoc són els de la Xina continental).

El hostel que agafem és correcte, amb una habitació molt petita, però per passar un parell de nits és correcte. Després de deixar les motxilles marxem cap al Victoria's Peak. La pujada amb el tren és espectacular per les vistes que hi ha i el desnivell que té la pujada. Des de dalt et fas la idea de quan gran és aquesta ciutat, la quantitat de gratacels i la quantitat d'illes que conformen Hong Kong.

Decidim anar a veure el mercat de Temple Street, però ens decep, sobretot després de veure el de Shanghai o el de la Seda a Beijing. Donem una volta per allà i baixem xino-xano cap al passeig de les estrelles a veure l'espectacle nocturn de llums, que no és res de l'altra món, però on s'hi concentra molta gent cada nit.

Avui és últim dia de viatge i decidim aixecar-nos d'hora per aprofitar el dia al màxim.

Anem a visitar el Gran Buda i l'opció més ràpida és agafar el metro i després el telefèric. Una de les millors coses a Hong Kong per els turistes és que totes les atraccions turísitques estan molt ben indicades amb rètols. És molt fàcil trobar-les.

Per arribar a l'illa del Gran Buda s'ha de tenir molta paciència, ja que es formen grans cues i els tours de turistes tenen preferència. Hem estat dues hores fins que hem agafat el telefèric, no apte per a la gent que té vertigen. Dalt la muntanya, a part de la immensa estàtua del Buda, han muntat tot d'atraccions per els turistes, tot amb l'estil xinès... sembla un parc temàtic.

Passem la resta del dia visitant mercats i passejant per la ciutat. Fins que se'ns fa la hora d'agafar l'autobús que ens porta directament a l'aeroport. És de nit i les vistes dels grans edificis i dels ponts il·luminats ens deixen amb les ganes de tornar a aquesta gran ciutat.