Del 8 al 29 de setembre de 2012.
Vam haver de modificar l'itinerari que teníem previst inicialment a causa de les males condicions meteorològiques. Nosaltres, quan vam consultar el temps abans de marxar, tant a la Lonely Planet com en d'altres webs, es deia que la millor època per visitar Yunnan era el setembre-octubre. Però en vistes de la nostra experiència, recomanem finals de setembre o ja directament un cop passades les vacances d'octubre per assegurar més bon temps i tenir unes òptimes condicions per a realitzar els trekkings d'alta muntanya.
Quant als preus hem notat un increment molt important, tant en transport com en alimentació, des del nostre darrer viatge al país al 2010 (veure Relat d'un viatge de 20 dies a la Xina, publicat en aquest mateix web). De fet, ens han explicat que actualment a Beijing hi ha una inflació mensual d'un 2,7 % !!!!.
La província de Yunnan és bàsicament rural, així que els coneixements de xinès per entendre's amb la població local i l'organització del transport són importants. Si més no per agilitzar els tràmits, que de per sí ja són complicats.
Vol de Barcelona a Hong Kong amb escala a Londres (14 hores). Quan arribem a Hong Kong, agafem un taxi-limosine per anar a Shenzen.
La parada d'aquests taxis està sota la Terminal 1, 5ª planta, guixeta A17 i costa aproximadament 225 dòlars de Hong Kong. Aquest transport és el més ràpid, però s'ha de tenir en compte la durada, que és aproximadament de dues hores, ja que primer passes la frontera entre Hong Kong i la Xina, i després et deixen a l'entrada de Shenzen perquè et reculli un altra taxi cap a l'aeroport.
A l'aeroport de Shenzen agafem un vol domèstic a Kunming. Utilitzem aquest aeroport perquè ja som a la Xina continental i els vols interns són més freqüents i econòmics que des de Hong Kong.
Arribem a Kunming ja tard, l'aeroport està acabat d'inaugurar i no hi ha hotels al costat. Ens decidim pel Fairyland Kunming Express, situat a 30 km, per 160 RMY l'habitació. Per arribar-hi agafem un taxi (95 RMY). És important portar sempre l'adreça escrita en xinès, perquè sinó no hi ha manera d'entendre's.
Ens llevem d'hora per agafar l'avió cap a Lijiang. S'ha d'anar amb temps, perquè hem tardat més de quaranta minuts en trobar un taxi lliure ( 75 RMY) i l'aeroport de Kunming està lluny d'aquesta megaciutat d'un milió d'habitants.
El vol a Lijiang són 45 minuts. A l'aeroport de Lijiang agafem una minivan blava que ens porta a Shuhe (100 RMY), una població a 6 km de Lijiang, molt més tranquil·la.
Ens allotgem tres nits al Nomad's Guesthouse, molt recomanable. El propietari és un noi holandés molt amable, que t'aconsella en tot. L'ambient és molt relaxant i el menjar vegetarià.
Ens agafem la tarda amb molta calma, dinem una mica a la terrasseta de l'hotel i ens dediquem a passejar pel poblet i els seus canals, en un ambient entre turístic i tranquil. Ens encanta un petit temple tibetà que hi ha en un punt elevat i que té unes vistes magnifiques de tota la zona.
Al vespre acabem sopant en un mini local xinès portat per una noia i la seva mare. Bàsicament el restaurant és com el menjador de la casa, ella cuina en un espai minúscul i atapeït de menjar i cassoles i la gent va entrant a la cuina a demanar i o a buscar els plats. Ens agrada aquesta familiaritat i el menjar està boníssim, tot per 150 RMY les quatre!!!.
Ens aixequem d'hora i el dia ja no llueix un cel blau com ahir, però decidim llogar bicis (20 RMY per cap) igualment i fer camí cap a Baisha, que està a uns 6 km de Shuhe. El camí és molt agradable per anar observant les muntanyes del voltant i la vall totalment plana.
Baisha és un poblet encara molt rural, tot i que ja apunta que en breu es convertirà també en un lloc turístic. De tota manera aquí podem observar com viu la població naxi rural, rentant la roba i el menjar als canals, fent vida totalment al carrer, amb els patis al descobert.
Ens dirigim primer de tot a les afores del poblet, uns 6 km amunt, en direcció al Parc Natural de les muntanyes del Dragó de Jade, per pujar fins al Monestir de Jade, un temple tibetà conegut per les seves camèlies i les vistes a tota la vall (20 RMY). Els monjos que hi viuen són molt simpàtics i es pot passejar tranquil.lament i fer voltar les kores tibetanes.
Quan decidim marxar es posa a ploure. De tornada veiem uns murals de l'abecedari Dongba, la llengua original dels Naxi. Novament a Baisha anem a veure primer la consulta del Doctor Ho, un metge herborista que és conegut arreu del món per les seves teràpies alternatives. Després ens dediquem a anar de botiguetes que tenen articles més artesanals del que hem anat veient.
Ens enganxa un bon xàfec de tornada a Shuhe i abans de baixar cap a Lijiang parem a l'alberg. Agafem un mini bus blau (2 RMY ) per anar cap a Lijiang,
La primera impressió que ens emportem de Lijiang és que és guirilandia, com un parc temàtic xinès. Tot ple de botiguetes pels turistes xinesos i molt ben decorat. Passegem pel nucli antic i ens perdem pels carrerons que s'enfilen amunt.
Acabem sopant en un altre local curiós regentat per una família enganxada a una telenovela xinesa que quasi no ens fa ni cas. Igual que ahir, la cuina és minúscula, però sopem super bé i acabem repetint d'arròs!!! (68 RMY).
De tornada ens acostem a la Dragon Pool, però reculem perquè és tard i fosc. Ens anem a dormir ben emocionades per les notícies que anem rebent de la super manifestació de la Diada a Barcelona, sens dubte un dia històric.
Lloguem un cotxe amb conductor des de l'alberg (300 RMY tot el dia) per a fer una excursió pels voltants de Lijiang, El nostre guia és super simpàtic i riu molt quan ens diu coses en xinès que no entenem!!.
Primer anem cap un poble on hi ha mercat setmanal i podem veure la vestimenta típica de diferents minories de la zona. Aprofitem per donar-hi una volta i comprar-hi fruita abans d'anar al llac de Laishi, que ens deixa unes estampes espectaculars.
D'allà ens dirigim al temple tibetà de Zhiyun on no cal pagar entrada i podem passar una bona estona amb els monjos tibetans. Un d'ells ens ensenya com fer una ofrena amb els tres encens que ens han de portar sort.
A la sortida un grupet de joves monjos juguen i riuen amb nosaltres i mentre abandonem el recinte envoltades d'estupes, marxem amb un somriure als llavis.
D'allà enfilem cap al complex de temples de Tashi Gepel Gompa (40 RMY). Passegem pels recintes inferiors on hi ha un petit llac molt xulo on fan barbacoes de peix i després tirem amunt mitja horeta per un camí empedrat fins al temple principal, el qual ofereix unes vistes espectaculars de tota la plana de Lijiang, el llac i si fes bon dia, de la muntanya Yulong Shueshang (de 5.500 metres d'alçada).
El lloc és preciós i tornem a coincidir amb l'hora d'oració d'uns monjos que ens fan gaudir encara més del moment.
Com que ja són les 4 de la tarda decidim tornar cap a Lijiang i anar a veure el famós pont del llac del dragó, que és la imatge més típica i fotografiada de Yunnan. Tot i la pluja que cau, ens agrada i ens emportem un bon record d'aquesta ciutat hiper mega turística que sembla un parc temàtic.
Ens perdem de nou pel mercat municipal i aprofitem per comprar el famós te de Yunnan, el que va servir d'intercanvi amb el Tibet fa molts i molts anys.
Concertem el trajecte cap a la gorga del Salt del Tigre a través de l'alberg. En Peter ens acompanya a buscar el taxi per anar a la parada de bus, també ens dóna un mapa de la Gorga del Salt del Tigre i ens explica la ruta. El bus ens costa 35 RMY.
El trajecte fins a Qiaotou dura aprox 2.5 hores, ja que estem més de 30 minuts parats perquè la carretera està tallada per obres. Quan arribem a Qiaotou (situada a 1.853 metres d'alçada), primerament puja un guàrdia que ens fa pagar l'entrada al parc que val 65 RMY, després al conductor del bus li demanem que ens deixi a la Jane's House, uns 200 metres després de la parada dels tiquets.
Aquí deixem les motxilles grans (5 RMY) i comencem a caminar. La ruta que fem nosaltres a la Gorga del Salt del Tigre (Tiger Leaping Gorge en anglès) és la coneguda com a Upper Trail, ja que des d'aquí és l'única opció possible.
El camí està molt ben marcat, però s'ha d'estar pendent de les fletxes que marquen el camí i que solen ser de color blau i verd. Per tenir una idea dels temps emprats, anant a un ritme molt normal són 6 hores fins a l'alberg Halfway, molt recomanable per la seva ubicació i les vistes. Fins aquí el camí va pujant gradualment, únicament hi ha una pujada bastant forta d'1,5 hores, després tot és baixada.
No recomanem fer aquest trekking amb pluja, ja que hi ha molta roca i rellisca força. Arribem sobre les 17:00 a l'alberg Halfway (2.500 metres d'alçada), les habitacions estan molt bé. El primer que fem és contemplar les vistes de la YuLong Snow Mountain (alçada 5.596 metres) tot prenent una cerveseta. Després aprofitem per sopar i avui retirem d'hora ja que estem cansades.
Ens aixequem d'hora i contemplem de nou les muntanyes que tenim al davant. Esmorzem i reprenem el camí que és molt planer, tot i que rellisca força el tram final que fa baixada.
Arribem, després de 1,5 hores de caminada, al Tina's House (alçada 2.080 metres). Aquí ja comprem els bitllets pel bus de la tarda que ens ha de dur a Shangri-la.
Ens queden més de quatre hores i decidim baixar a veure la part més espectacular de tot el camí, la qual és anar a veure els ràpids del riu i la pedra del salt del tigre. Nosaltres baixem pel camí que hi ha passat un pont, on ens fan pagar 10 RMY per accedir-hi. La baixada és en picat amb tot d'escales. Al cap d'una hora ja contemplem els ràpids. Per tornar cap a dalt decidim agafar un altre camí, en direcció al Walnut Garden. Molt recomanable perquè és menys transitat i la pujada no és tan exigent com pel costat on hem baixat. En total la volta que fem és de tres hores. Temps suficient per menjar alguna cosa abans d'agafar el bus cap a Shangri-la a les tres de la tarda.
El viatge cap a Shangri-la, situada a 3.270 metres d'alçada, transcorre per tot de valls espectaculars. De mica en mica es va guanyant altura. L'autobús fa un parell de parades perquè els viatgers puguin fer fotografies. Tot i que el dia està mig ennuvolat podem gaudir d'unes vistes impressionants de la planura pretibetana.
Arribem a Shangri-la al cap de tres hores. Ens allotgem en una guesthouse al centre de la ciutat. Decidim que demà anirem a l'alberg Kevin's Trekker Inn a demanar informació per organitzar el següent trekking cap a Deqin, Felai Si i Yubeng.
Sopem molt bé al Noah Café, amb copa de vi inclosa, que avui ens ho mereixem.
Ens aixequem al matí i veiem que plou. Avui volíem visitar el Ganden Sumtseling Gompa (Petit Potala) i el llac Napa Hai en bicicleta, però com que fa mal temps decidim anar-hi en taxi.
Esmorzem al Kevin's Trekker Inn, lloc que recomanem per a dormir-hi, ja que l'amo parla anglès i és molt atent i dóna moltes explicacions sobre la zona. També li comentem els nostres plans d'anar cap a Deqin i ens recomana que amb aquest temps plujós millor no anar-hi.
Anem a la plaça principal de l'Old Town de Shangri-la i lloguem un taxi perquè ens porti fins al temple i el llac.
El temple Ganden Sumtseling Gompa és una rèplica en petit del de Potala que hi ha a Lhasa, la capital del Tibet. S'hi pot anar tranquil·lament en bicicleta o amb el bus nº 3. L'entrada costa 125 RMY, aquí no han colat els nostres DNI com a carnets d'estudiant...
La visita d'aquest temple, que té més de 300 anys d'antiguitat, val molt la pena i és un dels motius principals de les estades a Shangri-La. Hi viuen més de 600 monjos que anem veient com fan la seva vida diària, uns resant i fent els seus mantres, els altres cuinant o rentant roba, i tenim l'oportunitat de veure una celebració crematòria que només celebren dos cops d'any. Les vistes des de dalt, tot i el dia ennuvolat, són molt maques.
Després anem al llac Napa Hai, la qual acaba essent l'enredada més gran fins ara, ja que quan nosaltres hi anem no hi ha aigua i és una gran esplanada amb vaques i cavalls. La gent d'allà s'ha muntat uns xiringuitos on et fan pagar 60 RMY per entrar.
Sortim de l'enredada i veiem que el nostre taxista ens ha deixat tirades. Demanem a uns xinesos si ens volen a la seva minivan per arribar a la ciutat.
Acabem la tarda passejant per la part més antiga i no comercial de l'Old Town de Shangri-la. on hi ha cases molt maques. Després mirant botigues i fent alguna compra de roba de muntanya.
Ens aixequem al matí i plou molt. Després de consultar les previsions del temps a Deqin d'aquesta setmana, decidim no anar-hi i començar a baixar cap a Dali, fent parada a Shaxi.
Des de les 8 del matí fins a les 12 hi ha autobusos cada hora cap a Dali. Agafem el bus nº 1 que ens porta a l'estació i allà comprem els billets fins a Jianchuan (66 RMY).
El viatge dura 4 hores llargues fins arribar a la ciutat de Jianchuan. El paissatge és increïble. Es passa de la planura pretibetana fins arribar al riu Yangtze. L'última part del trajecte és encara més rural, plena de camps d'arròs...
Baixem a Jianchuan i sabem que hem d'agafar una minivan en direcció a Shaxi. Som l'atracció de la ciutat, tothom se'ns queda mirant. Els conductors dels vehicles ens volen timar, demanant més de 200 RMY, entre ells es compinxen. Finalment una noia molt trempada s'ofereix a portar-nos per 100 RMY. El trajecte dura 40 minuts continuant per unes valls molt maques fins arribar a Shaxi.
Shaxi és una marevella de poble que encara conserva tot el seu encant sense estar molt explotat. Ens allotgem al Tea and Horse Caravan Trail Inn, un hotel amb molt d'encant, que per ser temporada baixa ens deixa l'habitació per 120 RMY.
Acabem el dia sopant en un cafè llibreria que, tot i que el menjar no és el millor que hem tastat, l'amo és molt simpàtic i ens explica coses sobre la situació actual de la Xina i com ell viu el seu dia a dia.
Ens llevem amb el dia núvol, però amb poques perspectives de ploure.
Portem anotat en un paper que ahir ens va escriure el noi del lloc on vam anar a sopar la direcció d'on comença l'excursió a Shibaoshan, que en teoria ha de ser de quatre horetes. Trobem l'entrada al poble del costat. Ens sorprèn, quan hi arribem, que hi ha poques indicacions. Comencem a caminar i tot són escales amunt, com a la majoria de llocs de la Xina. Anem veient murals escolpits a la paret i mentre anem caminant sense una direcció concreta, ja que no veiem indicacions, i ens guiem per la nostra intuïció.
Quan portem més de tres hores caminant, muntanya amunt, mig perdudes, ens trobem a uns nois que ens diuen que seguim caminant 10 minuts més, on ja trobarem el famós grup de temples on es troba l'Stone Bell a Shizhong, on hi ha els gravats a la pedra de la minoria Bai del segle IX més importants del sud de la Xina i ens recomanen que anem a l'altra vall per veure el temple de Baoxiang.
El visitem i seguim caminant fins a l'entrada i allà demanem per agafar un bus que ens porti a l'altra part del parc, però ens diuen que no n'hi ha i que ho hem de fer a peu: són 7 km per carretera on no hi circula ningú. Únicament trobem boletaires que porten molts bolets...
Finalment, quan portem més de sis hores caminant en total, arribem on hi ha el temple més important del parc, el temple de Baoxiang. Allà demanem a una senyora si ens pot aconseguir un taxi i mentrestant aprofitem per fer la visita al temple, que és el més impressionant de tots perquè hi ha un salt d'aigua i un Buda enorme, tot sota una penya i custodiat per monos salvatges.
Quan arriba el taxi li demanem que abans de baixar cap a Shaxi volem anar a visitar la població de Yolong Shi, que està al costat d'un llac. El paissatge és increïble i l'estil del poble encara més rural, amb les cases decorades amb moltes pintures a les parets.
De tornada a Shaxi acabem sopant molt bé al Karma Café on també ofereixen allotjament i el noi de recepció ens proporciona els bitllets de bus pel trajecte següent, amb un suplement de 10 RMY per la gestió.
Anem a esmorzar al Karma Café, que per 30 RMY tens un esmorzar molt complet.
Després anem a posar una denúncia a la policia, ja que diumenge van robar el netbook de l'Ester al bus. Aquí ens hi passem mig matí, amb la policia i una intèrpret.
Avui volem aprofitar el dia per anar en bici. En lloguem quatre per 20 RMY cadascuna i passem la resta del dia descobrint els poblets i els paisatges que ens rodegen, que són preciosos.
Al llarg del trajecte descobrim que cada nucli d'aquesta zona té un teatre i un temple en el mateix edifici i que antigament s'hi feien moltes celebracions.
Un d'ells és l'hotel Old Theatre Inn, a la localitat de Duan, recomanable per a qui vulgui molta tranquil·litzat, en un poblet aïllat.
Hem aprofitat al màxim l'últim dia que estem les quatre juntes i tornem a sopar al Karma Café per a celebrar l'aniversari de la Montse.
Provem un vi blanc de la zona, el Tibetandry, que per 218 RMY no està gens malament.
Agafem el bus a Jianchuan per anar a Dali a les 9.30 del matí. En surten cada 15 minuts i costa 31 RMY el bitllet. El viatge dura aprox 3,5 hores i avisem al conductor de que baixem a Old Dali.
Un cop a Dali ens deixen a l'entrada d'un hotel, i d'allà agafem un taxi fins a la població on ens estarem aquests dos dies, que és Caicun, que es troba a 5 km de Dali.
A Caicun ens allotgem al Dragonfly Hostel. Deixem les motxilles i decidim explorar l'Old Dali.
Agafem el bus nº 2 i primer anem a visitar el parc de les Tres Pagodes. Ens fem passar per estudiants, amb el dni, i només paguem 62 RMY. Passegem per tot el parc, que està ple d'excursions de xinesos. Les pagodes en sí no tenen res d'especial, però el parc i les vistes a la muntanya Cang Shang (4.000 metres d'alçada) i a la resta de la ciutat són boniques.
Quan sortim de la visita agafem un bus que ens deixa al centre de la ciutat de Dali. Allà anem passejant per la zona més comercial que, com la resta de poblacions que hem anat visitant, està plena de botigues.
Tornem a mitja tarda cap al hostel, per tal d'organitzar-nos la resta de dies. Estem pendents de les previsions del temps, ja que volem intentar tornar a pujar en direcció al Tibet, però consultant per internet veiem que les previsions no són gaire bones i que continuen donant mal temps. També valorem l'opció d'anar cap al Nujiang Valley, per on transcorre el riu Mekong i que arriba fins a dalt del Tibet. Per això enviem un e-mail a un hostel de Bingzhongluo i obtenir una referència més fiable. La tercera opció és tirar cap al sud, en direcció a Vietnam, cap a a les terrasses d'arròs de Yuanyang on segur que el temps és millor.
El tema del sopar al barri pescador de Caicun està força complicat, ja que no és una zona turística ni hi ha locals per a xinesos. Finalment acabem en un hotel de xinesos, sopant amb la família que el porta i ens ofereixen el menjar que tenen a taula, i déu n'hi do el que pica tot plegat. També ens donen una mica de vi de la zona. Finalment ens cobren 40 RMY per tot plegat.
De bon matí decidim canviar de hostel perquè la zona no ens acaba de convèncer i les habitacions tampoc estaven gens bé. A diferència d'altres vegades que ens hem allotjat en pobles al costat dels centres turísitics i estaven molt millor, aquest no ens ha acabat de resultar.
Anem a Old Dali amb la intenció d'anar a un bon hotel que ens havien recomanat, però està ple, i finalment acabem dormint en el Four Seasons Hostel, el qual està al rovell de l'ou i això es paga (140 RMY la nit, tot i que les habitacions no s'ho valen, però l'ubicació sí).
Avui lloguem bicis, la majoria de llocs demanen entre 20 i 30 RMY per bici, però anem a Dali Bike ja que les bicis són més bones que a la resta d'establiments i surts full equipped.
Fem la ruta al voltant del llac Erhai, començant per Caicun que està molt ben indicat, tot i que el mapa que ens donen a la botiga no ajuda a saber mai on et trobes... Nosaltres anem fent, passant per poblets, vorejant el llac i passant enmig de camps d'arròs.
Durant el trajecte ens trobem dos enterraments; ja ens havien explicat la primera vegada que vam estar a la Xina, que quan es mor algú tiren petards i avui tenim l'oportunitat de veure tota la cerimònia de l'enterrament.
Finalment acabem pedalant unes sis hores entre anar i tornar. Calculem que hem fet prop de 70 km, que es fan molt bé.
Quan deixem les bicis hi ha un piló de centres que fan massatges i decidim que avui ens el mereixem. Després, com que ja tenim la feina feta per avui decidim acabar la tarda passejant pel centre de Dali i fent alguna compra.
Avui volem anar a visitar la muntanya de Weibao Shan, la qual es troba en la població de Weishan, a 55 km de Dali.
Primerament hem agafat el bus nº 8 que surt d'Old Dali, fins al nou Dali Xiaguan. Quan feia més de mitja hora que anàvem en bus hem demanat per l'estació de busos i ens han fet baixar en un lloc i ens han indicat com anar-hi. Quan hi hem arribat ens han dit en xinès que havíem d'anar a una altra estació. Ens ho han escrit en un paper i a fora hem agafat un rickshaw que ens hi ha portat per 10 RMY.
Els autobusos que van a aquesta població surten molt seguits. Després de 1,5 hores arribem a Weishan. Negociem amb una noia que ens porti amb el seu rickshaw fins a la muntanya per 60 RMY. Tot un espectacle pujar a dalt de la muntanya amb ella.
A l'entrada, com sempre, s'ha de pagar, però ens hem fet passar per estudiants i ens ha costat 25 RMY. Quan hem arribat a l'entrada del parc de Weibao Shan, on hi ha els diferents temples taoistes, resulta que no hi havia ningú. La taxista ens ha demanat si ens podia acompanyar i nosaltres li hem dit que sí.
Hem estat al voltant de dues hores mirant temples taoistes i caminant pel mig del bosc. Hem acabat l'excursió collint bolets amb la taxista; al final n'hem agafat un bon grapat totes plegades i ella ben contenta, ens ha tornat cap a l'estació, que de seguida ens ha tornat cap a l'estació, d'allà hem agafat el bus cap a Dali.
A la tornada a Dali hem presenciat com es discutien uns xinesos dins de l'autobús, tot un espectacle. En arribar al hostel hem comprat els bitllets per demà al matí marxar cap a Kunming (100 RMY).
Sortim de Dali a les 8:30 cap a Kunming (els de l'alberg ens acompanyen fins el lloc on s'atura el bus).
Arribem a les 13:30 a una estació perifèrica del nord de Kunming. Com que havíem llegit a la Lonely que des de l'estació de busos de llarga distància es podia anar a Jiangshui, agafem un taxi perquè ens hi porti.
Quan hi arribem ens diuen que des d'allà no surten busos i que hem d'anar a l'estació del Sud. Ens empaqueten en un bus i ens diuen que en 50 minuts hi serem. El trajecte dura quasi una hora i mitja perquè trobem embusos molt importants.
Quan arribem a l'estació comprem els billets a Jianshui (32 RMY) i sortim a les 17:15. Arribem a les 21:00 a Jianshui i anem directes a un hotel que ens havien recomanat, el Huaqing Jiudian, però està ple. Així que anem a un que queda ben bé davant i que apart de ser molt amables, el lloc està super bé. Paguem una nit (160 RMY) i sortim a estirar les cames una miqueta.
Esmorzem a l'hotel perquè ja el teníem inclòs i després de decidir que marxarem avui cap a les terrasses d'arròs anem a visitar el poble.
Realment Jianshui té una part antiga molt maca, tot i que l'eix comercial que han muntat a tots els carrerons desvirtua una mica l'encant. Visitem els temples de Confuci i el Taoista i anem fins a la torre principal.
Cap a les 12 ja som a l'estació d'autobusos per anar cap a Yuanyang. Comprem els billets per 30 RMY i comecem l'odissea de viatge fins a Nansha; la carretera transcorre per un port de muntanya, les vistes són vertiginoses amb el riu Vermell a la vall.
Després de tres hores de trajecte arribem a la ciutat de Nansha.
Allà agafem una van fins al que anomenen com a old town, Xinjie, a Yuanyang; quan hi arribem ens trobem amb un gran poble, que no té res a veure amb la tranquil·litat que esperàvem trobar per passar aquests dies als arrossars.
Li demanem a la taxista que ens acosti a Duoyishu, ja que segons la guia Lonely és el millor poble per admirar les terrasses. I la veritat és que encertem. El poblet és molt petit i té unes vistes impressionants de les terrasses.
A Duoyishu ens allotgem en la Sunny Guesthouse, la qual està plena d'europeus i fem un bon sopar en família. Malauradament ja no tenen habitacions privades amb bany disponibles i ens allotgem en una de la planta baixa que no està gaire bé, tot i que paguem 100 RMY.
Després d'esmorzar li demanem a la senyora per canviar-nos d'habitació, ja que a la que hem dormit és molt humida. La que ens ensenya no ens convenç gaire i decidim anar al hostel Jacky's Guesthouse que hi ha ben bé al costat.
Ni punt de comparació; el noi que el porta parla anglès i les habitacions, tot i que considerem que són caretes, 160 RMY, estan super bé. Així que ens canviem.
El noi del hostel ens explica una ruta per fer caminant al llarg dels arrossars, entre les poblacions de Qingkou i Duoyishu. Són unes sis hores caminant i ja en tenim ganes, ja que portem dos dies fent molt de bus.
Agafem una minivan que ens deixa en el punt que li indiquem nosaltres i d'allà anem agafant camins al llarg dels arrossars. Som les úniques persones que anem caminant per allà, bé nosaltres, i tota la gent local que està fent la collita de l'arròs.
Ens adonem que aquestes terrasses poden ser molt idíl·liques per a nosaltres, però les condicions de treball per aquesta gent són molt dures, ja que han d'expulsar les espigues de manera manual, no poden fer arribar cap màquina als camps, i han de transportar els sacs de 40 kg, terrasses amunt, moltes vegades fent trajectes molt llargs.
També passem per diferents pobles de la minoria Hani, on veiem la Xina més rural que hem vist fins ara, cases sense sanejament higiènic, on les persones i els animals conviuen sota el mateix sostre. Passem pels miradors més importants de la zona, com Bada, on aprofitem per contemplar el paisatge.
Arribem al hostel bastant cansades, fem una cerveseta, i aprofitem per a llegir fins l'hora de sopar, que per cert és boníssim. Per 30 RMY per pax, el pare de la casa fa un menjar deliciós. Després de l'experiència del hostel d'ahir, no té ni comparació un lloc amb l'altre, tant per les habitacions, pel menjar, com pel tracte del seu propietari i família.
Avui ens agafem el dia de relax. Fem un bon esmorzar a la terrassa del hostel, amb vistes a les terrasses, i dediquem tot el matí a llegir.
Cap al migdia parlem una bona estona amb en Jacky's i ens explica les condicions de vida d'aquestes poblacions rurals, on a cadascuna hi ha una minoria diferent, amb el seu propi subdialecte i arquitectura característica. També ens relata la situació escolar de tota la canalla que veiem (aquí no s'aplica la llei d'un únic fill per família) i ens diu que la gent jove no té massa futur perquè no estudia i se'ns va a les ciutats a guanyar-se la vida en qualsevol feina.
A la tarda anem a fer una volta caminant cap a un temple que hi ha dalt de la muntanya i on celebren l'any nou xinès. Durant tot el camí ens sorprèn a desgrat que la canalla no para de demanar-nos diners i de comportar-se força maleducadament, cosa que no havíem vist fins ara a la Xina. En Jacky's ens explica que l'afluència de turistes els ha pervertit.
Avui fa un dia espectacular i hi ha molt bones vistes des de la plaça del poble a la sortida del sol.
De bon matí agafem una minivan (100 RMY) que ens deixa a Xinjie, d'on surt el bus directe cap a Kunming (136 RMY). El trajecte, en teoria, és de 6 hores i 30 minuts, però ja se sap que cal calcular una horeta més del compte. El bus ens deixa de nou a la South Station de Kunming.
Ara ja sabem que cal agafar un bus urbà cap a l'estació de tren principal (5 RMY, aproximadament 50 minuts) i d'allà agafem un taxi al hostel Mingtong que tenim al centre... El hostel no és cap marevella (138 RMY l'habitació), però és molt cèntric, comunicat en línia recta amb l'estació de tren i a 40 minuts en taxi (70 RMY) de l'aeroport internacional de Kunming.
Aprofitem el vespre per acabar de gaudir dels noodles de Yunnan.
A Kunming cal tenir en compte que el trànsit és un caos, és una megaciutat d'1 milió d'habitants, amb el metro pel centre en construcció i amb molts embussos que fan que els trajectes a qualsevol punt siguin una odissea. Per tant, cal preveure els desplaçaments amb temps i no desesperar.
Intentem agafar els busos K9 i/o 50 que ens havien dit al hostel que sortien de la Renminyi Lu cap a l'aeroport, però en vistes de que no hi van directament i que tampoc tenim clar el transbord, tirem novament de taxi (70 RMY, 40 minuts).
Arribem a Shenzen cap a les 13:30 i agafem un dels autobusos shuttle que et porten a Hong Kong (180 RMY, aproximadament 1 hora i 30 minuts). Enmig del trajecte cal passar la duana, baixar del bus i tornar-lo a agafar a l'altra banda. Hi ha diverses parades de l'autobús i nosaltres vam baixar a Central, ja en l'Illa de Hong Kong.
Pel que fa a l'allotjament, amb l'experiència de la nostra estada anterior a Hong Kong, anem a l'Alisan Guest House que recomana la guia Lonely Planet i que té una ubicació immillorable, en la zona de Causeway Bay. El preu de l'habitació és de 512 HKD. Les habitacions són minúscules, però en aquesta ciutat ja se sap!.
I com que ja hem estat a Hong Kong abans, aquests dies ens dediquem a passejar molt i a gaudir del carrers atrafegats de la ciutat, a anar a llocs que encara no coneixem, com l'Stanley Market o l'illa de Lamma. Anem a sopar pel Soho, on ens trobem amb tots els expatriats occidentals i a Kowloon aconseguim dinar al restaurant amb una estrella Michelin més barat del món, el Tim Ho Wan (situat al Flat 8, Ground Floor, Phase 2, Tsui Yuen Mansion, 2-20 Kwong Wa St).
Dissabte a la tarda agafem el bus que va directe a l'aeroport i que passa a 200 metres de l'hotel (40 HKD, 50 minuts) per deixar enrere aquesta metròpolis i començar la tornada cap a casa. Arribem a Barcelona ben puntuals, el diumenge a les 9:25 del matí.