Guia i relat d'un viatge per lliure a Tanzània i l'illa de Zanzíbar

Dates del viatge

Del 23 de desembre de 2011 al 8 de gener de 2012

Itinerari

Aquesta ruta, amb inici i final a Dar es Salaam, recorre punts de la Tanzània continental i també de l'illa de Zanzíbar.

En la part continental vam anar de Dar es Salaam a Arusha en un trajecte d'anada i tornada per carretera i en transport públic. En el camí d'anada ens vam aturar a Lushoto, en les muntanyes Usambara, i també a Moshi. Des d'Arusha partia el safari de tres dies que havíem contractat amb una agència local per a visitar els parcs de Tarangire, Ngorongoro i Llac Manyara.

Per anar (i tornar) a/de l'illa de Zanzíbar des de Dar es Salaam vam escollir l'opció del ferri. Un cop a l'illa vam passar uns dies a Stone Town, per a visitar la ciutat antiga, i la resta a Matemwe, en la costa nord-est de l'illa, per a gaudir de la platja.

Una possible millora a aquesta ruta, almenys en temps, seria fer el trajecte d'Arusha a Zanzíbar amb avió en comptes de fer-ho amb autobús i ferri, tal com vam fer nosaltres (són unes 4-5 hores del vol, comptant el trajecte a/des de l'aeroport i el temps d'espera, enfront d'un mínim de 12 hores si s'aconsegueix enllaçar l'autobús amb el ferri). I la raó de la nostra decisió fou només econòmica, ja que en aquestes dates, en temporada súper-alta, el preu d'un vol d'Arusha a Zanzíbar era com a mínim de 250 €.

Diners

La moneda oficial de Tanzània és el xíling tanzà (TZS és l'acrònim oficial, però en aquesta guia utilitzarem Tsh).

No vam tenir cap problema en canviar euros a xílings en oficines de canvi, però dur alguns dòlars americans (US$) ens pot anar molt bé per a fer alguns pagaments en els que el preu està fixat només en aquesta moneda, com per exemple el visat, alguns hotels, els safaris, etc. Però per a la resta el millor és pagar en moneda local. I si dueu dòlars americans assegureu-vos, sobretot, que els bitllets tenen una data d'emissió posterior al 2003, perquè un cop allà poden no acceptar-los si són anteriors a aquest any.

En el moment de canviar en les oficines de canvi convé comparar el preu ofert perquè pot haver-hi diferències significatives entre diferents llocs. També es pot intentar regatejar a l'alça el preu ofert si la quantitat canviada és alta (més de 100 €).

Una altra opció per a obtenir xílings tanzans és utilitzar els caixers automàtics (ATM), presents en moltes ciutats del país, com per exemple els de la xarxa Barclays. Es pot usar tant la targeta de crèdit com la de dèbit i és millor obtenir quantitats grans de diners per a minimitzar l'impacte de la comissió mínima.

A Tanzània l'ús de la targeta de crèdit com a mitjà de pagament és molt restringit i sol comportar un recàrrec del 5% o més, motiu pel qual no sol ser una bona opció. Però és que fins i tot en hotels de més o menys luxe no solen oferir la possibilitat de pagar amb ella.

En les dates d'aquest viatge a Tanzània el canvi mitjà obtingut fou d'1 € = 2.000 Tsh (veure canvi oficial actualitzat en l'enllaç Eur -> Tsh).
Per altra banda, la taxa de canvi euro-dòlar era, al desembre de 2011, d'1 € = 1,28 US$.

Despeses del viatge

+ 1.145 € (vol Barcelona - Dar es Salaam - Barcelona)
+ 55 € (ferri anada/tornada entre Dar es Salaam i Zanzíbar, 70 US$)
+ 39 € (visat, 50 US$)
+ 394 € (safari 3 dies, 504 US$)
+ 866 € (hotels, menjar, transport, entrades, ...)
= 2.499 € (total per persona)

Tanzània no és, en general, una destinació barata per al viatger, tot i que, com sempre, el cost final dependrà de molts factors: temporada escollida, activitats realitzades, nivell de l'allotjament, tipus de transport, etc. I el fet de ser estranger i blanc (mzungu) és una excusa més perquè paguem un sobrepreu per moltes coses, motiu pel qual convé estar atents (!).

Visat

Per a entrar a Tanzània és necessari presentar un passaport en vigor, amb un mínim de 6 mesos de validesa des de la data d'entrada al país i com a mínim amb una pàgina sencera lliure. També és imprescindible un visat que pot aconseguir-se a l'arribada al país, bé a l'aeroport o en una frontera terrestre. El preu d'un visat de turisme amb validesa de fins a 90 dies és de 50 US$ (o bé 50 €, però amb una taxa de canvi molt favorable a l'euro, com era el cas amb 1,28 US$/€, és mal negoci pagar en euros). I també es pot obtenir un visat de múltiples entrades, amb una validesa de 6 mesos fins a 2 anys, que costa 100 US$.

En arribar a ñIa sala d'immigració de l'aeroport cal començar per omplir un formulari, després pagar el preu del visat i esperar a que ens cridin per poder acostar-nos a una finestreta on se'ns prendrà una foto de la cara i les empremtes digitals dels dits d'ambdues mans. Fet això cal esperar uns 5 minuts i ens cridaran per a lliurar-nos el nostre passaport, el qual haurà de tenir adherit en una de les seves pàgines el segell que serveix de visat i que ocupa tota una pàgina.

Salut

Per a viatjar a Tanzània és necessari vacunar-se d'allò especificat per un Centre de vacunació internacional. En principi només és obligatòria la vacuna de la febre groga si arribem d'una zona infectada, com per exemple d'algun dels països veïns de Tanzània, però no si arribem directament des d'Europa. Tingueu en compte que en arribar a l'illa de Zanzíbar, i encara que vingueu de la Tanzània continental, us demanaran novament la targeta de vacunació de la febre groga, però si no disposeu d'ella i heu arribat a Tanzània directament des d'Europa n'hi ha prou amb donar aquesta explicació al funcionari de torn. Això passa perquè l'illa de Zanzíbar, per raons històriques, té un cert grau d'autonomia respecte de Tanzània.

Quant a les vacunes recomanades solen ser les de la febre tifoidea, el tètanus i l'hepatitis A i B. A més, com que hi ha risc de malària durant tot l'any i en tot el país per sota de 1.800 metres d'altitud, també s'aconsella un tractament de prevenció de la malària.

Per altra banda, en general, les condicions sanitàries a Tanzània, especialment fora de Dar es Salaam, són bastant deficients, pel que és altament recomanable dur una assegurança mèdica d'àmplia cobertura que inclogui també la repatriació.

Seguretat

A Tanzània hi ha un cert risc d'atemptats terroristes, però en principi no més que en qualsevol altra part del món. Quant als robatoris i la violència comuna no és ni de bon tros comparable en nivell d'inseguretat a altres llocs d'Àfrica, però tampoc convé confiar-se, especialment al fer-se fosc en ciutats com Dar o Arusha o, en general, en llocs poc il·luminats, solitaris o molt concorreguts. I és que quan es fa fosc els carrers tanzans es buiden i, en una ciutat com Dar, és recomanable agafar un taxi per a tornar a l'hotel si és que no estem molt prop d'ell.

Però en qualsevol cas n'hi ha prou amb prendre les precaucions habituals i usar el sentit comú, estant sempre vigilants. La nostra experiència referent a això va ser totalment positiva i no vam tenir en cap moment la més mínima inquietud.

Capítol apart mereixen els comissionistes i venedors, abundants en llocs com Arusha, Stone Town o als voltants de la terminal de ferris de Dar es Salaam, per posar uns quants exemples. Poden ser realment molt pesats i acabar fàcilment amb la nostra paciència, però convé no deixar-se dur pels seus cants de sirena quant a bitllets, hotels, safaris, canvi de diners, etc. En general sempre serà molt mal negoci per a nosaltres, si no una estafa directament.

Primerament cal declinar amablement els seus serveis dient que no hi estem interessats i si continuen insistint sol funcionar bastant bé contestar-los amb la frase «Hapana, asante» (significa No, gràcies en suahili), ja que pot donar a entendre que no som nouvinguts al país i ja sabem de que va la cosa. I si res d'això funciona sempre queda el recurs d'ignorar-los completament.

Transport

• Avió. En l'apartat de vols internacionals a Tanzània des de Catalunya hi ha diverses possibilitats que passen per fer una o més escales en ciutats europees, d'Àfrica i/o de l'Orient Mitjà. Companyies aèries com British Airways, Swiss Airlines, KLM, Turkish Airlines, Qatar Airways, Egyptair, etc. volen regularment a Dar es Salaam. També hi ha vols internacionals a l'aeroport Kilimanjaro (codi JRO), proper a la ciutat d'Arusha, en el nord de Tanzània, tot i que hi ha menys oferta i freqüències.

Per altra banda també és plantejable volar d'anada i/o tornada a/des de Nairobi (Kenya), ja que amb autobús està a 5-7 hores d'Arusha o Moshi, comptant amb el pas de fronteres. L'avantatge és que hi ha moltes companyies que volen a Nairobi i per tant una oferta més variada que a Dar es Salaam, però per contra hauríem de sumar el cost del visat de Kenya (40 €).

Quant al cost del vol dependrà, com sempre, de si és temporada alta (i per tant amb molta demanda), si el comprem amb molta antelació o no, o també de la companyia aèria escollida. Per exemple, en les dates d'aquest viatge la companyia Egyptair estava oferint preus molt competitius per al seu vol a Dar es Salaam via El Caire (probablement a causa de la pèrdua de viatgers motivada per la complicada situació política d'Egipte), però nosaltres la vam descartar per males experiències anteriors amb la companyia.

Quant a vols nacionals a Tanzània operen les companyies aèries Precision Air, Coastal Aviation, ZanAir i Regional Air, amb diferents vols entre les principals ciutats tanzanes i, fins i tot, a la majoria de parcs nacionals.

• Autobús. L'autobús és una bona (i relativament barata) opció per a moure's per Tanzània, tot i que de vegades pot ser desesperadament lent. Les carreteres, amb alguna excepció, no solen estar en bon estat. I les aturades per tal d'agafar o deixar passatge, els controls policials, els camions o els nombrosos ressalts en la carretera per a frenar la velocitat fan que de vegades els quilòmetres es facin eterns. I això que la tendència dels conductors tanzans és a córrer molt i conduir de forma gairebé suïcida.

Per a les distàncies curtes a Tanzània estan els autobusos locals i, sobretot, els dala-dala, una furgoneta que funciona com a taxi compartit (equivalent al que a Kenya o Uganda anomenen matatu), els quals s'aturen en qualsevol lloc. Per a les distàncies llargues, per exemple de Dar a Moshi o Arusha, és recomanable agafar un servei exprés de companyies com Dar Express, Kilimanjaro Express o Royal Coach, entre d'altres. En el cas d'aquestes companyies convé reservar seient amb antelació, ja que solen anar plens pel fet de ser més còmodes, ràpids i directes, així com per tenir horaris (una altra cosa és que els compleixin), encara que també són cars.

• Vaixell. Per al viatge per mar entre Dar es Salaam i Stone Town (illa de Zanzíbar) l'opció més ràpida, còmoda i segura és agafar un dels moderns ferris de les companyies Azam Marine i de Fast Ferries Ltd. Tot i que en algun lloc posa que el temps emprat per a aquest trajecte és de 90 minuts, la nostra experiència ens diu que és més realista parlar de 2'5 hores. El preu és de 35 US$ per persona i trajecte i el més recomanable és reservar les places per a un dia i hora a través de la pàgina web de la companyia i després comprar (i pagar) els bitllets directament en les seves pròpies oficines. En cap cas us deixeu dur pels comissionistes que sovintegen pels voltants, tant a Dar com a Stone Town.

Depenent del dia el mar pot estar mogut, especialment en l'últim terç del trajecte de Zanzíbar a Dar, motiu pel que si teniu propensió al mareig pot ser convenient agafar un dels vols que uneix l'illa amb el continent. I finalment, dir que aquestes mateixes companyies de ferri també ofereixen serveis per anar a l'illa de Pemba, tant des de Dar com des de la pròpia Zanzíbar.

• Tren. A Tanzània les úniques línies ferroviàries que actualment semblen funcionar de forma regular i que poden ser útils al viatger són la línia Tazara que uneix Dar es Salaam amb la ciutat de New Kapiri Mposhi, en el centre de Zàmbia, i la línia que va cap a l'oest del país i uneix les ciutats de Dar es Salaam, Tabora, Dodoma, Mwanza i Kigoma. Al quedar fora de la ruta d'aquest viatge, nosaltres no vam pujar a cap tren tanzà.

• Taxi. El taxi pot ser útil per a recorreguts curts urbans o bé per a excursions a llocs on no arriba el transport públic o bé aquest consumeix molt temps. En qualsevol cas cal negociar el preu abans de sortir i deixar ben clar el recorregut a fer.

• Lloguer de Cotxe/Moto. Llogar un cotxe (sense conductor) o una moto a Tanzània pot ser una temeritat en la majoria de casos. L'estat de les carreteres, la forma de conduir dels tanzans i certes actituds de la policia de tràfic quant a suborns, poden complicar molt la conducció pel país. Cal tenir en compte, a més, que els accidents de tràfic són la primera causa de mort a Tanzània.

A Tanzània es condueix per l'esquerra. En necessari dur el permís de conduir del país, en aquest cas l'espanyol. I almenys en el cas de l'illa de Zanzíbar és necessari portar també un permís de conduir internacional o bé obtenir allà un permís de conduir per a visitants (aquest permís el pot gestionar l'empresa o persona que lloga el vehicle i el seu cost és indeterminat ?).

Clima

A Tanzània només hi ha dues èpoques climàtiques realment diferenciades: la seca i la humida, i aquesta última se subdivideix en dues, una de finals d'octubre a finals de desembre i l'altra de març a maig. Durant aquest període de pluges de març a maig molts camins en parcs nacionals es tornen impossibles de passar i nombrosos hotels en les illes de Zanzíbar i Mafia tanquen. I durant gairebé tot l'any les màximes poden superar els 30ºC, arribant fins i tot als 35ºC entre novembre i març.

En resum, es pot visitar Tanzània en qualsevol època de l'any, però els millors mesos semblen ser els que van de juny a setembre, a causa d'unes temperatures màximes més moderades i més animals en alguns dels parcs, i també de finals de desembre a febrer, sobretot per a visitar el Serengeti i per a l'ascensió al Kilimanjaro.

En les dates d'aquest viatge nosaltres vam trobar temperatures bastant caloroses en la zona de costa (Dar i Zanzíbar) i molt més agradables de dia i una mica fresques de nit en la resta (muntanyes Usambara, Moshi, Arusha i parcs). Alguns dies vam patir curts episodis de pluges que, dit sigui de passada, no ens van suposar cap problema per al desenvolupament del viatge.

Contractar un safari

Abans de res comencem amb una mica d'etimologia sobre la paraula safari. En origen era una paraula àrab que fou assimilada per la llengua suahili amb el significat de viatge llarg i que avui dia s'utilitza per a qualsevol tipus de viatge.

Però en el context del món del turisme la paraula safari es refereix a un viatge o expedició a certs parcs i reserves naturals d'Àfrica amb la finalitat de veure en directe i fotografiar als grans animals del continent africà, com per exemple elefants, girafes, lleopards, lleons, búfals, rinoceronts, zebres, antílops, etc. I en aquest sentit, Tanzània, juntament amb països com Kenya, Sud-àfrica o Namíbia, és un autèntic paradís on poder fer realitat aquest desig de veure vida salvatge en llibertat.

En el cas concret de Tanzània un safari ha de fer-se necessàriament organitzat, encara que el grau d'organització pot anar des del mínim que suposa contractar un vehicle 4x4 i un conductor/guia fins al cas d'organitzar-ho tot: transport, allotjament abans, durant i després del safari i transfers a l'arribada i la sortida. Nosaltres vam triar una opció intermèdia, o sigui, contractar el transport i l'allotjament i menjars durant el safari.

Per a contractar un safari el primer que cal decidir és quin parc o parcs volem visitar, quants dies volem dedicar-hi i, sobretot, el pressupost que estem disposats a gastar, ja que la qualitat i nivell del safari depèn en gran mesura d'això.

Recomanem contractar el safari a través d'un operador turístic local i així evitem intermediaris que encareixen el preu a canvi de no-res. Però clar, a Tanzània hi ha almenys desenes d'operadors disposats a organitzar un safari, així que: ¿quin triar i com?. I és que és molt important triar un operador solvent i de confiança perquè no ens arruïni una experiència tan única.

I on contractar-lo, des de casa a través d'Internet o directament en l'agència un cop allà?. Doncs, com sempre, cada opció té avantatges i inconvenients, però insistim en que, sigui quin sigui l'opció escollida, hem d'assegurar-nos que l'operador triat sigui fiable, doncs d'operadors n'hi ha de tot tipus i condició, des dels molt professionals fins als pirates amb pocs escrúpols.

• Contractar directament allà: Té l'avantatge que pot sortir una mica més barat que fer-ho per Internet (es parla d'un 5%) i que tractarem personalment amb l'agència, però té l'inconvenient (greu en la nostra opinió) que haurem de perdre almenys un dia del viatge per a buscar unes quantes opcions i comparar entre elles abans de decidir-nos, a més de patir l'assetjament dels comissionistes, els quals oloren els dòlars a quilòmetres. Per exemple, a Arusha, la base ideal per a organitzar un safari pels parcs del nord del país, hi ha nombroses agències, però lluny d'estar concentrades en un carrer o zona la veritat és que no és gens fàcil trobar-les, ja que estan molt disperses per la ciutat i fins i tot amagades a l'interior d'edificis.

• Contractar per Internet: Per contra, aquesta opció permet que, molt abans de viatjar i des de la tranquil·litat i comoditat de casa, puguem avaluar múltiples alternatives abans de decidir-nos per una, podent-nos comunicar amb els candidats via e-mail o telèfon (via Skype) si necessitem concretar algun dubte. També així tenim la possibilitat, a través de la Xarxa, de llegir opinions d'altres viatgers sobre els operadors consultats o sobre el que aquests ens oferten (bàsicament allotjament). I quan arribem a destinació tindrem la tranquil·litat de tenir-ho ja tot lligat.

En el nostre cas teníem clar que no volíem destinar més de tres dies al safari (ja havíem vist animals a Uganda) i que buscàvem quelcom de preu mitjà/baix, motiu pel qual vam descartar d'entrada a les agències de nivell de preu alt o molt alt, més orientades a tours o a viatgers de pressupost elevat. A més vam decidir que faríem l'anomenat circuit curt pels parcs nacionals del nord, o sigui, tres dies visitant els parcs Tarangire, Ngorogoro i Llac Manyara amb sortida i arribada des de/a Arusha.

Després d'informar-nos sobre operadors recomanables (a través de la LP i amics) i que a més ofereixin la ruta anterior, vam seleccionar els següents candidats: Easy Travel, Roy Safaris, Safari Makers, Sunny Safaris i Kilidove Tours and Safaris. Lògicament aquesta llista no intenta excloure altres agències igualment recomanables que pugui haver, però és amb la que treballàrem nosaltres.

A tots els candidats els vam enviar la mateixa petició amb les nostres condicions i després de rebre els pressupostos de totes elles vam veure que el preu oscil·lava entre els 703 i els 780 US$/persona per al safari amb allotjament en càmping i entre 810 i 930 US$/persona amb allotjament en lodge o tented lodge. Cal fixar-se bé en si s'ajusten a la nostra petició inicial, així com en tot el que està inclòs i el que no, o en la qualitat dels allotjaments ofertats, per a poder així comparar els uns amb els altres.

Finalment nosaltres ens vam decidir pel safari amb allotjament en càmping ofert per Safari Makers, ja que la seva resposta ens va semblar molt professional, ens va agradar la seva proposta i a més, amb un preu de 707 US$/persona, estava en la banda baixa dels preus oferts. Un altre aspecte a tenir en compte és que aquests preus fan referència sempre a un safari privat, on el vehicle, conductor, etc són només per a nosaltres. Per això, si s'és un grup de 4 o 5 persones per a completar el vehicle llavors el preu es redueix bastant. En el nostre cas, al ser només dos, vam demanar a l'agència si ens podia buscar un parell de viatgers més per a compartir el safari (uan altra opció seria posar un anunci en un fòrum de viatgers, com el Thorn Tree, i esperar a trobar algú que estigui interessat a fer el mateix safari i coincideixi en dies) i pocs dies després ja ens havien trobat un parell de nois sud-africans, pel que el preu final del safar baixà a 504 US$/persona.

Per a tancar la contractació vam donar una paga i senyal de 200 US$ mitjançant transferència bancària i la resta la vam pagar personalment un cop arribats a Arusha. Totes els nostres dubtes i preguntes prèvies al viatge ens van ser contestades sol·lícitament per Peter, un consultor de l'agència. Després del safari podem dir que tot va anar segons l'esperat i vam quedar bastant satisfets del servei i tracte rebut. I no ens vam penedir gens d'haver escollit l'opció de càmping, perquè el material d'acampada que proveïa l'agència estava molt bé (tenda molt gran, sacs de dormir, matalassos, coixins, etc). A més, agraïm que l'agència es prestés a buscar-nos companys per a compartir el safari, encara que a priori fos pitjor negoci per a ella.

Finalment, podreu trobar més detalls concrets d'aquest safari més endavant en aquesta guia/relat.

Idioma

A Tanzània les llengües oficials són el suahili (també swahili o kiswahili) i l'anglès, encara que en el país es parlen moltes altres llengües tribals. De fet un tanzà/na aprèn primerament la seva llengua tribal i més tard el suahili i l'anglès, motiu pel qual en realitat el suahili és parlat per desenes de milions de persones, però només un petit percentatge el té com a llengua materna.

Només amb l'anglès a Tanzània és molt fàcil entendre's en qualsevol circumstància, però recomanem aprendre algunes paraules i frases en suahili, ja que això ens facilitarà el viatge i ens permetrà un major acostament a la seva cultura i gent. També és molt útil per a treure's del damunt als comissionistes i venedors, ja que sovint pressuposen que no som nous en el país i per tant preses fàcils. A més, amb l'al·licient que el suahili no és una llengua difícil d'aprendre per a nosaltres, ja que la pronunciació de les vocals i gairebé totes les consonants és molt similar a la del català o l'espanyol, amb una equivalència absoluta entre grafia i pronunciació.

En les pàgines Idioma Suahili i Swahili de supervivència teniu unes quantes paraules i frases útils de suahili per a viatjar pel país.

Electricitat/Internet

A Tanzània l'electricitat és de 220/240 V i 50 Hz. Els tipus d'endoll més comuns són els D (amb 3 clavilles rodones i més gruixudes i juntes que les europees) i els G (o tipus anglès, de 3 clavilles rectangulars), pel que convé dur adaptadors d'ambdós tipus (o un universal) per a poder recarregar càmeres i altres aparells electrònics que puguem dur amb nosaltres.

És important tenir en compta si l'allotjament durant els dies de safari disposa d'endolls on recarregar les càmeres, portàtils, etc. ja que en cas de no tenir-ne haurem de portar bateries suficients per a tots els dies. El nostre càmping, per exemple, tenia endolls i cada dia podíem recarregar les bateries, però sabem d'altres càmpings que no en tenen.

En alguns hotels i guesthouses hi ha disponible un ordinador amb connexió a Internet, el qual pot ser gratuït o no. La connexió wi-fi és més rara de veure i només sembla estar disponible en els llocs de més luxe. En moltes poblacions, com Dar, Arusha, Moshi o Lushoto, per exemple, hi ha cibercafès on poder-se connectar a Internet i/o trucar per telèfon via Skipe. Els preus oscil·len entre els 1.000 i 2.000 Tsh per hora.

Diferència horària

L'hora local a Tanzània és de +2 hores respecte de l'horari d'hivern de Catalunya. Per altra banda, en les dates del nostre viatge clarejava sobre les 6 del matí i a la tarda es feia fosc sobre les 19:05 h.

Guia de viatge

Tanzania, Lonely Planet (4ª edició, Maig 2008). A través de la web de Lonely Planet vam adquirir, en format digital Pdf, tots els capítols de la guia per un preu conjunt de 13,96 €.

La informació recollida en aquesta guia està ja bastant desfasada en alguns aspectes: per exemple molts restaurants, cibercafès, agències, etc. ja no existeixen o no estan on s'indica. Tampoc els preus, en general, es corresponen amb l'actualitat ja que han experimentat un increment substancial, especialment el transport a causa del preu de la gasolina. Lonely Planet anuncia que a mitjans de 2012 sortirà la nova edició d'aquesta guia, la qual, lògicament, estarà molt més actualitzada.