Relat d'un viatge a Uganda, Kenya, Tanzània i Rwanda

Hem sortit de casa a les 16 h, amb prou temps. Hem embarcat a l'hora prevista cap a Amsterdam. L'avió que ens portarà a Uganda no surt fins al matí, així que un cop a Amsterdam decidim sortir a prendre una copa. Quan tornem a l'aeroport passem la resta de la nit en unes tumbones, potser un pèl més còmodes que les cadires habituals.

Agafem el vol a l'hora prevista cap a Uganda, i 8 hores més tard arribem a l'aeroport d'Entebbe. És un petit aeroport. Hem de fer el visat allà mateix, i ens demanen el pagament en dolars posteriors al 2000.

Quan sortim, en Frank ens espera per portar-nos al hostel. Com que arribàvem de nit, vam reservar per internet l'allotjament al Franks Tourists Hostel & Campsite, a Entebbe, i també el transfer des de l'aeroport, per 8 € per persona. Ja som a l'Àfrica i el lloc ho confirma.

Ens fan una mica de sopar i coneixem dos catalans, que es dediquen a fer de guies per una agència de viatges de la Península. Ens ajuden a planificar millor la ruta i ens donen idees de llocs per visitar.

Al Lake Mburo NP

Ens llevem a les 7:00 i esmorzem al hostel. En Frank ens acosta en cotxe fins a l'agència on teniem reservats els permisos pels goril·les.

Decidim agafar un cotxe amb conductor perquè ens porti per Uganda, ja que tenim pocs dies i volem fer moltes coses. Ens n'ofereixen un a l'agència, és una mica car, però decidim agafar-lo per no perdre el temps d'agència en agència. Com que som sis, el preu és assequible (200 € per persona tots els dies, amb les comissions incloses). Decidim on volem anar i on volem dormir i des de l'agència mateix ens fan les reserves.

Sortim al migdia amb el Mbabaz, el nostre conductor. Parem a comprar pa, sardines i plàtans i dinem al cotxe. Més tard descobrim que per la carretera venen pollastre i pinxos amb bona pinta.

Arribem al Lake Mburo NP, on tenim dues bandes reservades per 45.000 Ush. Les bandes són com unes cabanes rodones molt bàsiques i que tenen llits. El lavabo és fora i el mecanisme de l'aigua calenta per la dutxa consisteix en escalfar el bidó d'aigua amb un foc. L'entrada al parc costa 25$ i el trekking de l'endemà de 2 hores, 10$.

Anem a sopar al restaurant del llac. El plat, un plat principal d'arròs/patates amb carn/peix i beguda. Quan acabem de sopar, sentim un soroll provinent del llac: són hipopòtams!.

Ens hem llevat a les 6:00 perquè a les 6:30 hem començat el trekking de 2 hores amb un rànger. Hem vist un hipopòtam caminant, topis, búfals, impales, senglars, zebres,... i la sortida del sol. Val la pena.

De seguida sortim en direcció al Queen Elizabeth NP. Parem a esmorzar a Mbarara i continuem el camí. Quan arribem al parc tenim reservada una habitació a l'Student Camp per 10.000 Ush. En realitat, no està permès que hi dormin turistes, però com que el hostel estava ple, des de l'agència han insistit perquè ens hi deixessin dormir una nit. És una habitació amb tres lliteres.

Dinem al Mweya Hostel un plat de peix, patates i beguda per 8.000 Ush. Tenim reservats passatges a la barca que recorre el Kazinga Channel. Des de la barca veiem hipopòtams, cocodrils, búfals i elefants. També, com la gent dels voltants baixen al riu amb garrafes per recollir aigua.

Tornem al hostel i sopem al bufet per 6.000 Ush més la beguda. Anem a dormir amb la consigna de no sortir de l'habitació durant la nit per no trobar-nos un hipopòtam.

Ens hem llevat sense pressa i hem anat a esmorzar al hostel: fruita, truita i pa per uns 5.000 Ush. Tenim reservada visita per fer la recerca de ximpanzés a les 11h., així que anem tirant cap a la Kyambura Gorge. Aquesta gorga és una falla que amaga una espectacular selva on viuen els ximpanzés.

Ximpanzés

Un cop allà, hem trobat el guia i hem començat el descens entre els impressionants i característics crits dels ximpanzés. Ens hem passat gairebé dues hores buscant-los, corrent d'un costat a l'altre de la selva, seguint la pista dels seus crits.

Només això, ja valia la pena, però a més, els hem trobat, dalt d'un arbre. N'hi havia molts menjant llavors. Hem gaudit de l'espectacle intuint-los entre les fulles i branques. En l'últim moment, han passat per davant nostre tota la família, deixant-se veure.

Amb l'emoció de tot plegat, hem anat a dinar al poblat, on s'ha creat una gran expectació al nostre voltant, al crit de mzungus!!!. Ens han donat matoke (puré de plàtan), posho (farinetes de blat de moro) i estofat de cabra per 1.200 Ush.

A la tarda, hem sortit a fer un game drive i hem trobat molts elefants. Avui dormim al Mweya Hostel, per 30.000 Ush per persona en allotjament i desdejuni.

Sortim després d'esmorzar al hostel cap al sud del Queen Elizabeth NP, a Ishasha. La carretera és força dolenta i triguem unes 4 hores per fer 70 km. Arribem sobre les 11h del matí i lliguem un game drive de 2 hores per 20 $ per buscar els famosos tree climbing lions. No tenim sort i no en trobem cap. Pactem amb el guia tornar-hi a la tarda amb la condició de pagar només si veiem els lleons.

Anem a dinar i ens diuen que trigaran una hora i mitja, així que hagués estat millor encarregar-ho abans. Esperem pacientment el dinar d'arròs, patata bullida i estofat de cabra per 7.000 Ush. Fem una volta pel poblat i ens acostem al riu. Està ple d'hipopòtams. A les 17h. tornem a sortir a la recerca de lleons, però de seguida punxem una roda. Com que l'endemà hem d'anar a Rwanda perquè tenim permís pels goril·les el dia 4 d'agost, preferim anar a arreglar la roda i abandonar el game drive. Anem a Kinihi, i mentre arreglem la roda som l'expectació del poble: mzungus.

Tornem de nit cap a Ishasha i pel camí veiem un parell d'ulls dalt d'un arbre, que podríen ser lleons (o no!). Quan arribem teníem el sopar a taula. El menú, igual que per dinar. Havent sopat anem a dormir a les bandes que teníem reservades. Dormim 6 persones per 50.000 Ush.

Ens llevem a les 6h del matí perquè el camí és llarg i la carretera molt dolenta. Comencem a fer un camí de muntanya entre multitud de poblats. Arribats a Katunguru ens equivoquem de camí i hem de desfer-ne un tros.

Continuem endavant i quan arribem al camí entre Kabale i Kisoro, anem a Kabale perquè no tenim benzina. Fem per tornar a desfer. És la 1h del migdia i decidim agafar quelcom per menjar al cotxe. Anem al Hot Loaf Bakery i agafem pizzes, cheese pie, chicken pie i pastissos. La pizza és bona. Continuem fent la carretera Kabale-Kisoro. Són unes 3h. més fins a Kisoro. La carretera de tot el dia es fa pesada i dura, però val molt la pena el paisatge i poblats que vas trobant al llarg del camí.

A Kisoro, el nostre conductor té problemes d'algun tipus a la frontera ugandesa (creiem que no porta el passaport) i ha d'anar a fer alguns tràmits. Quan torna, ve acompanyat d'un noi que ens acompanyarà fins a Kinigi. Quan tornem a marxar, en 30 minuts estem a la frontera rwandesa. Nosaltres no tenim cap problema per travessar, paguem 60 $ pel visat de Rwanda, i el cotxe tampoc... però el nostre conductor, en Mbabaz, sí!!!. Triga dues hores en resoldre'ls!.

Un cop tots a Rwanda, el trajecte és aproximadament d'una hora fins a Kinigi, on dormim per 50 $ la doble. Està a tocar de l'oficina del PN dels Volcans. Sopem al bufet per 9 $. Rwanda és més car que Uganda.

Ens llevem a les 6h. del matí i esmorzem. A les 6:30 anem a l'oficina del PN dels Volcans i ja hi ha molta gent. Arribem els últims! Distribueixen a la gent en grups i ens assignen el grup Sabinyo. Aquesta família de goril·les és la més petita, té 8 membres i el silverback més gran de tots, amb 220 kg de pes.

Goril·la al PN dels Volcans

Els conductors ens porten fins a la base. Ens donen un pal i comencem a caminar entre camps de patates. Portem un guia i dos ràngers armats. Caminem durant 1 hora i arribem a una clariana on hi ha altres ràngers, que segueixen constantment el grup de goril·les.

Ens fan deixar les motxilles i agafar només la càmera. Ens endinsem a la selva de bambús i, de cop i volta, veiem els goril·les. El mascle és enorme i els petits juguen constantment. Ells es van movent i nosaltres els anem seguint, desprès que el rànger ens vagi fent camí. L'hora passa molt ràpidament. Diuen que hem tingut sort, ja que ahir van haver de caminar més de 3 hores per veure'ls.

Tornem a l'hotel. A les 12 h. ja hi som. Encarreguem el dinar, ens dutxem i dinem. Sortim cap a la 1 del migdia i tenim 1 hora fins a la frontera. Aquest cop, els tràmits són molt ràpids. Refem part del camí que vam fer ahir entre les muntanyes per anar cap al Llac Bunyonyi, lloc que diuen és d'estiueig pels locals. Dormim al Lake Bunyonyi Overland Resort, en cottages (25.000 Ush pax), que està força bé. Té una terrassa sobre el llac. Sopem allà mateix, al restaurant.

Ens llevem tard per tenir un dia tranquil després de les emocions viscudes.

Després d'esmorzar decidim fer un volt amb barca pel llac. N'aconseguim una per 30.000 Ush tots. L'agafem sobre les 12 del migdia. Ens porta a visitar l'illa de Bushara i allà mateix fem un àpat de Crayfish amb guacamole, tortas i arròs per 6.000 Ush.

Acabem de fer la volta al llac i tornem a l'hotel cap a les 15h. Al resort tenen connexió a internet, molt lenta, per 100 Ush/minut.

Sortim del Llac Bunyonyi a les 6:15 del matí perquè el camí fins a Jinja és llarg. Per la llarga carretera travessem molts poblats i ens trobem multitud d'ugandesos caminant o en bici, carregant tota mena de coses: plàtans, aigua, peixos,... Arribem a Jinja a les 18 h. de la tarda, havent fet dues parades pel camí: a Mbarara a esmorzar i a l'equador a comprar. En total hem parat dues hores i n'hem fet 10 de cotxe!!!.

Un cop a Jinja no tenim clar on dormim. Anem al Nile Explorers River i no tenen lloc. Finalment, arribem al Nile High Camp, un lloc encantador a la riba del riu Nil. Un paratge impressionant. Dormim en Safari Tents a 20$ per persona. Una mica car, però el lloc val la pena. Els menjars són boníssims i a força bon preu (9.000-10.000 Ush). Ens fem la millor dutxa d'aigua calenta de tot Uganda. Molt recomanable, tot i el preu.

Ens llevem i esmorzem sandvitxos al camp. Anem cap a Jinja a lligar l'autobús que ens ha de portar a Nakuru. Per horari agafem la companyia Akamba, que surt a les 8h de Jinja i ha d'arribar a Nakuru a les 16h. La classe executiva és plena i ens hem de quedar amb la Royal a 23 $ per persona!.

Després d'això, anem al Kingfisher, un hotel-resort on per 15.000 Ush ens porten 30 minuts en barca pel Llac Victòria i al naixement del Nil blanc, amb les explicacions pertinents d'un natiu. Veiem des de l'aigua l'obelisc dedicat a Speke, el blanc que va descobrir les fonts del Nil.

Un cop feta la volta pel llac, marxem cap a les Bujaralli Falls. Comença a ploure. L'entrada costa 30.000 Ush per persona. Anem a dinar, tot esperant que pari la tempesta, al All Terrain Adventures. El dinar consisteix en menjar europeu. Convidem al Mbabaz, el nostre conductor a dinar i ens sorprèn que no coneix cap plat, ni tan sols l'hamburguesa!!!. Després de dinar ha parat de ploure i baixem a les cascades. No són altes, sinó amples i l'aigua té una gran força. Agafem una barca per 10.000 Ush tots i anem a veure de prop els baixants d'aigua.

Tornem a Jinja i aprofitem per fer algunes compres a Uganda, ja que l'endemà abandonem el país.

El bus passa per la benzinera, en teoria a les 8h. En realitat passa a les 8:45 i ens hem acomiadat del cotxe i del Mbabaz, el conductor. Hem pujat a l'autocar Royal i, déu n'hi do com deuen ser els altres!!!. Els seients són còmodes, però és brut i destartalat. La carretera és molt dolenta, amb molts forats i el bus va molt ràpid.

Sobre el migdia arribem a la frontera. Baixem del bus i passem pels tràmits fronterers a peu. Són ràpids, pagant 50 $ pel visat de Kenya. Tornem a pujar a l'autobús i sobre les 13:30 h arribem a Kisumu, on el bus fa una parada tècnica de 20 minuts. Pipi, canvi de moneda i compra d'una bossa de patates, que una senyora fregeix al carrer, i un tros de pollastre, que fan a la brasa al seu costat, per a cadascú. Ens ho mengem a l'autobús.

Després de 3 hores i mitja més arribem a Nakuru, a una benzinera. Plou i pugem a un matatu per 150 Ksh tots que ens deixa a prop de l'agència a on volem anar. Està tot tancat i decidim buscar un allotjament. L'hotel més proper és ple i un senyor ens acompanya a un altre per 500 Ksh la doble. Cutre, molt cutre i moooooooooolt sorollós.

A l'hotel ens ve a veure en Gibson, un home de negocis que té una agencia de safaris. Ens porta al seu despatx i negociem amb ell. Com que un de nosaltres marxa el dia 17 d'agost des de l'aeroport de Moshi a Tanzània, ens queden 9 dies per fer el Nakuru, el Masai Mara, el Serengeti i el Ngorongoro. Com que és una mica just de temps, ens interessa tenir-ho tot lligat per fer-ho el més ràpid possible. Negociem amb el Gibson. Un dia de safari pel Nakuru NP ens surt per 16.500 Ksh + l'entrada (40 $ per persona) i per 7 dies de safari a Kenya i Tanzània ens cobra 60.000 Ksh, tot inclòs. Acceptem perquè ens permet fer-ho tot en el temps previst.

Un cop tot lligat, en Gibson ens acompanya a sopar, té por que ens passi alguna cosa. Després anem al guesthouse a intentar dormir, amb la música de les discoteques!!!. La nit del lloro.

Ens hem llevat a les 6h per anar a fer un safari de 6 hores pel Llac Nakuru. L'interès que té aquest parc és la gran quantitat de rinoceronts blancs que hi viuen. Durant el safari hem vist molts animals i entre ells, un llac ple de flamencs, lleons enfilats a un arbre i els famosos rinoceronts blancs. Una gran experiència.

Hem tornat a Nakuru per dinar, inclòs en el preu del safari. Hem fet una volta pel poble a la tarda. Hem tornat a dormir al guesthouse, amb l'animació de la nit passada.

Al dia següent comencem el Big Safari pel Masai Mara. Sortim de Nakuru i enfilem una carretera mooolt dolenta direcció a Nairobi. Després de 2 hores i mitja arribem al trencall que va direcció a Narok. Allà ens espera un cotxe que ens portarà a fer els safari pel Masai Mara NP. El conductor es diu Cobra. Enfilem una altra carretera pitjor que l'altra.

Han estat 4 hores i mitja més. Ens hem instal·lat en un campament fixe, en unes tendes muntades. El campament compta amb cuina, menjador, tendes, lavabos i dutxes amb aigua calenta (un bidó d'aigua escalfada per un foc). Hi ha uns masais que fan el sopar: pasta, vegetals i vedella. Síndria i pinya. I tot, al mig del Masai.

Sortim a les 8:30h a fer un safari. De seguida trobem un guepard menjant-se una gasela Thomson. També trobem molts nyus, lleons, zebres... Cal tenir en compte que la migració dels herbívors els porta, en aquesta època de l'any, tots a Kenya, al Masai Mara. La quantitat de nyus i zebres és impressionant.

Poblat masai

Cal dir, però, que el parc Masai Mara té un problema. Els animals són perseguits per la multitud de cotxes de turistes. No es respecten els camins i es segueixen els animals pel mig de la sabana. Això crea una sensació de malestar en nosaltres i la necessitat d'abandonar les persecucions.

Dinem un picnic. Abans de tornar al campament, ens porten a un poblat Masai. El fill del cap Masai ens explica que fan visites i expliquen la vida als poblats Masai per 10$ per persona. És una manera de guanyar-se la vida. Acceptem la proposta.

Ens fan una visita pel poblat, entrem a una de les cases, fetes de fang i excrements. Ens expliquen la seva manera de viure, la importància de les vaques, el significat de les mantes vermelles, ens mostren danses masais, com fan el foc, la feina dels homes i de les dones...

Quan tornem al campament, dutxa, sopar i dormir.

A les 6:30 comencem un safari de 2 hores. Tornem a esmorzar i fem el camí de tornada per la mateixa carretera de forats. Aquest cop, anem fins a Nairobi. Allà, canviem de cotxe. Pugem a un taxi que ens ha de portar a Arusha, Tanzània. Són 5 hores més de cotxe.

Travessem la frontera amb lentitud, però sense problemes, pagant el visat corresponent de Tanzània (50 $). La carretera és força dolenta. Arribem a Arusha a les 11 h. de la nit. Ens porten a un hotel on ens espera en Lazarus, de l'agència Hartebeest Safaris d'Arusha que ens organitza el safari. És un bon home. Quedem per l'endemà per engegar el safari pel Serengeti i el Ngorongoro.

Al dia següent, després de preparar tota la comitiva i omplir el cotxe de tal manera que gairebé no hi cabem nosaltres, sortim cap al Serengeti a les 12 hores acompanyats de l'Eric, el conductor, i el Josha, el cuiner. Fem un safari en tenda de campanya. Com que no en duiem, ens les van deixar a l'agència.

Triguem entre 5 i 6 hores a arribar al Serengeti. Dormim al Dik-dik Camp, un campground obert, de lliure circulació d'animals. L'única cosa que està tancada és el que anomenen cuina. Tenim instruccions serioses de no sortir de nit, per perill de trobar-nos algun animal afamat. Mentre nosaltres muntem la tenda, en Josha ens prepara el sopar: una sopeta, pasta, carn i fruita. Un sopar impressionant al mig de la sabana. Anem a dormir i al cap d'una estona comença a ploure. La tenda se'ns inunda una mica!!!.

Ens llevem i, mentre ens preparem, en Josha ens fa l'esmorzar i un picnic per dinar. Sortim tot el dia de safari.

La magnitud del Serengeti impressiona. Degut a la migració no es veuen nyus ni zebres, ja que són al Masai Mara NP. Tot i així, veiem un guepard, lleons, girafes, hienes, gaseles... Descobrim també una gasela penjada d'un arbre per un lleopard. Tot i que ho provem durant tot el dia, no el veiem.

Després de dinar és mala hora per veure animals perquè fa massa sol, així que decidim anar a una lodge a prendre alguna cosa. Les lodges són força luxoses, i caríssimes!.

Després del descans continuem el safari, i quan es fa fosc tornem al campament. En Josha ens espera amb unes crispetes. Descansem mentre esperem el sopar. Avui hi ha verdura, sopa, amanida, patates i peix. I tot això al mig del no res. Impressionant!.

Llac del Cràter Ngorongoro

Sortim molt d'hora i en dejú a fer l'últim safari pel Serengeti. Tornem a mig matí a fer un brunch que en Josha ens havia preparat: una fantàstica quiche de carn i vegetals. No sabem com s'ho ha fet sense forn!!!.

Recollir i marxar cap al Cràter Ngorongoro. El camí és llarg i pesat. Parem a Olduvai Gorge, al museu del Rift Valley. El museu és força auster, però la gorja val la pena.

Continuem el camí pujant al volcà. A dalt, passada l'entrada hi ha el camp site. Ens flipem perquè hi ha dutxa i d'aigua calenta!... però quan ens dutxem descobrim que ja no en queda i l'aigua és mooooolt freda. Mentre muntem tendes i ens preparem per la dutxa un elefant decideix visitar el campament. Estem tots encantats, fent fotos... fins que s'enfada per algun motiu i comença a perseguir-nos a tots.

Tothom ens vam ficar dins la cuina per protegir-nos de l'animal enfurismat. L'elefant va marxar tranquil.lament. Sopem el que ens cuina el Josha i a dormir.

Ens llevem altra cop molt d'hora i comencem a baixar al cràter. Dins hi ha 3 llacs, 2 d'aigua dolça i 1 d'aigua salada. Els herbívors del cràter no emigren, així que és ple d'animals. Hi ha rinoceronts negres, però no tenim la sort de veuren cap. Veiem lleons, hienes, i molts nyus i zebres.

Al migdia abandonem el cràter i anem al campament. En Josha ens ha fet patates fregides i pollastre. Dinem i tirem cap a Arusha amb la feina feta i la llàstima de no haver vist cap lleopard.

Quan arribem a Arusha decidim que tenim temps d'arribar a Moshi. L'endemà un company ha d'agafar l'avió per tornar des de l'aeroport del Kilimanjaro i Moshi queda més a prop. Així doncs, agafem un bus d'1hora i mitja de trajecte per bona carretera, que ens costa menys de 2'5 € (preu de mzungu!).

Quan arribem a Moshi, el mateix bus ens acompanya a l'hotel que hem triat amb la Lonely: el YMCA, on dormim per 13 $ la doble i amb esmorzar. Des de recepció ens avisen dos taxis per l'endemà: un que portarà al Carles a l'aeroport i un altre que ens portarà a nosaltres a l'estació de busos.

Sopem espagueti a la carbonara (tot un luxe!) i anem a dormir sentint la missa.

A les 6h. del matí ens espera el taxi. Anem a l'estació de busos i surt un bus cap a Dar Es Salaam que costa 12.500 Tsh. Els seients són molt estrets.

Comencem a fer camí, en total entre 7 i 8 hores de bus amb una parada tècnica per dinar. A l'estació de busos de Dar Es Salaam agafem un taxi que ens porta al port.

Hi ha un ferri que surt de seguida cap a l'illa de Zanzibar i el següent és ple, així que correm pel port per agafar-lo. Triem classe turista i el preu per nosaltres és de 35 $. El ferri, tranquil, dura un parell d'hores i ens deixa al port d'Stone Town.

Allà, un ganxo ens porta a un hostel Annex Malindi Lodge que ens costa 15 $ per persona en habitacions força correctes. Com que ens consta que la ciutat està molt plena, ens hi quedem tot i que queda un pèl allunyat del centre. El ganxo ens porta a sopar a un restaurant car i dolent!. Cal anar alerta i no deixar-se enredar.

Abans d'anar a dormir, passem una bona estona a la terrassa de l'hotel. Fantàstic.

Jambiani

Esmorzem a l'hotel. El ganxo ja ens espera, però aquest cop no ens deixem enredar. Hem decidit deixar la visita a Stone Town pel final del viatge i anar a alguna costa de l'illa. Decidim anar a Jambiani, a la costa est. Anem a l'estació de dalla-dalla i pugem al 329 en direcció a Jambiani. No surt fins al cap de 2 hores, així que aprofitem per anar al centre per reservar el Karibu Inn pels dos últims dies a Zanzíbar.

El dalla-dalla triga unes tres hores en arribar a Jambiani, estrets com sardines en les fustes acolxades. Jambiani és sorprenent. Molt tranquil, grans platges turquesa i de sorra blanca, grans marees... i hi ha molt poc turisme. Dormim a un hostel a la sorra de la platja per 15 $ per persona. Contractem una excursió per l'endemà per anar al sud de l'illa a nedar amb dofins. Ens relaxem, ens fem massatges, ens banyem i mengem una llagosta boníssima.

Al dia següent fa mal temps i no podem fer la sortida dels dofins perquè fa mala mar. Així, optem per descansar, dormir, passejar i relaxar-nos. A la tarda, lloguem unes bicis per 4.000 TSh cadascuna i pugem per la platja fins a Paje. La platja i la costa són precioses.

Tornant, ho fem per la carretera i descobrim el poble de Jambiani: un altre món. No hi ha cap turista, hi ha la gent del poble fent la seva vida diària, jugant a futbol, a les seves botigues...

Sortim a les 6:30h per anar a Kizimkazi. Quan arribem allà, ens donen peus, ulleres i tub i pugem a la barca. Comença la recerca dels dofins. Fa molt mala mar i les onades són molt grans. Arribem on són els dofins i ens fan tirar a l'aigua. Són a sota nostre, jugant. L'aigua és molt clara i els veiem molt bé. També hi ha meduses, i ens comencen a picar. Les onades fan entrar aigua al tub i decidim anar cap a la barca. La gent es mareja i decidim tornar. L'experiència és inoblidable, llàstima que la mala mar i el mal temps no ens l'han deixat disfrutar prou.

Quan arribem a terra, ens dutxem i esmorzem. Agafem un dalla-dalla que ens portarà a Stone Town i allà un altre que ens porta a Nungwi. Són 2 hores, per 2.000 TSh, d'anar anxovats. Plou molt i els paquets que anaven sobre el dalla-dalla baixen amb nosaltres. Entre la gent i l'equipatge, la sensació és de claustrofòbia.

Dormim als Safina Bungalows a 15$ per persona, sense aigua calenta. Anem a dinar a la platja. La costa és molt bonica. És més brava que a l'est, amb petites cales, però també és molt més turística i hi ha molta gent.

Agafem per l'endemà una sortida per anar a l'illa de Mutamda a fer snorkel i relax a la platja, a l'Spanish Dancer Dive Center. Sopem a un italià.

Paradetes a Stone Town

Ens llevem, esmorzem i som abans de les 9 h. a l'Spanish. No fa gaire bon temps, però diuen que és normal. Ens donen els estris per fer snorkel, pugem a la barca i anem cap a l'illa de Mutamda. La mar no és gaire bona. Quan arribem hi ha molta onada i no fa sol. Ens tirem a l'aigua, però no veiem massa peixos. Tenim fred i anem a l'illa a estirar-nos. Fa mot vent i de cop comença a ploure. Pugem a la barca i tornem cap a Nungwi. Arribem xops i glaçats després de la tornada inacabable.

Passem la resta del dia passejant i relaxant-nos.

Al dia següent teniem la il.lusió que faria bon temps i podriem disfrutar de les platges paradisíaques. Semblava que sí, però a mig matí s'ha posat a ploure. Hem decidit marxar i anar cap a Stone Town. Hem agafat el dalla-dalla per 2.000 TSh el viatge. Un cop a Stone Town, teníem reservat el Karibu Inn.

Un cop instal.lats hem sortit a comprar el tiquet del ferri pel divendres (48.000 TSh), a les 12h del migdia. També hem encarregat el tour de les espècies per 55.000 TSh els 5. Hem passat la tarda passejant pels estrets carrerons i comprant en la multitud de botiguetes que hi ha al centre.

Per sopar, hem anat als jardins i hem menjat peix i marisc a les paradetes a molt bon preu, 46.500 TSh tots, amb llagosta inclosa.

Ens hem llevat i esmorzat. Hem anat a confirmar el vol i hem marxat a fer la ruta de les espècies. Anàvem en grup i ens han fet una volta per camps plantats amb arbres i arbustos que donen com a fruit algunes de les espècies que tenim a la cuina de casa. Ha fet molta calor. Hem vist d'on surten moltes espècies: el pebre, el cacau, la vainilla, el clau.... Ha estat interessant descobrir d'on surten.

A la tarda, hem estat passejant i comprant. Hem anat a sopar al restaurant Mercuri, a tocar del mar, en un ambient molt relaxat.

Al dia següent, al matí, després d'esmorzar, hem anat a visitar el mercat d'Stone Town: peix, carn, fruita, verdura... A les 11h hem anat cap al port per agafar el ferri. Hem embarcat i a les 14h arribàvem a Dar Es Salaam.

Hem anat a peu fins al YMCA, però no hi havia lloc, així que hem anat al Luther Hostel per 117.000 TSh 3 habitacions. Una mica car.

Després de dinar hem intentat fer una ruta turística, però la ciutat no té res que valgui massa la pena. Hem anat a descansar a l'hotel i hem sopat allà mateix. Ens han reservat dos taxis per a les 3h de la matinada per anar cap a l'aeroport (20.000 TSh cadascun).

L'últim dia de viatge el consumim en la tornada a casa. Hem arribat a Barcelona via Amsterdam.