Relat d'un viatge de 23 dies a Kenya i Tanzània

Navaisha

En el nostre primer dia de viatge marxem de Barcelona a les 17h, en un vol de la companyia KLM cap a Nairobi via Amterdam.

Arribem a Nairobi a les 7 del matí del dia següent. El visat d'entrada a Kenya costa 25 $ per persona i es pot tramitar a l'aeroport de Nairobi mateix.

A l'aeroport ja ens esperava en Peter, el nostre conductor a Kenya, el qual va resultar ser un guia molt professional, per anar directament cap al Parc Nacional del Llac Naivasha. Havíem contractat un safari de 6 dies pel sud de Kenya.

Anant-hi, de camí, vam passar pel mirador de la falla del Rift.

Per la tarda vam fer un safari en barca pel llac Navaisha que ens va portar a l'illa de Crescent, on vam poder fer una passejada entre els animals, tots herbívors.

Aquest parc és petit i la concentració d'animals és molt menor que a la resta, però va ser tota una experiència poder passar una estona amb els animals, completament lliures, tant a prop nostre: hipopòtams, girafes, gaseles, nyus, zebres, això sí, tots herbívors.

Dormir a Navaisha: Lake Navaisha Sopa Lodge.

Al llac Nakuru

L'endemà pel matí vam anar al Parc Nacional de Hell's Gate, que es troba a 13 km de Naivasha, on vam llogar unes bicicletes per travessar-lo i veure les gorges d'Olduvai.

Aquest parc és un dels més sorprenents que vam veure, no per la quantitat d'animals, sinó per les seves formacions de roques volcàniques i els guèisers, d'on surt aigua calenta fins a 130ºC, la cuina de l'infern, que no vam veure d'aprop perquè teníem poc temps, va ser una llàstima. En aquestes gorges van rodar la pel·lícula Tomb Raider II.

A l'hora de dinar vam arribar al lodge i per la tarda vam fer el safari pel llac Nakuru.

El recorregut anant cap al llac ja va ser una experiència, vam veure el nostre primer lleó i moltes zebres, búfals, rinoceronts, girafes i hienes, però a l'arribar al llac ens vam quedar impressionats: milers i milers de flamencs, que de lluny semblaven una taca rosa que cobria tota la riba del llac.

Dormir a Nakuru: Lake Nakuru Lodge.

Massai Mara

L'endemà al matí vam marxar cap al Massai Mara, al sud-oest del país, anomenat així per les tribus Massais que hi viuen i el riu Mara que el separa del Serengueti, a Tanzània. La major part de l'extensió del parc, 1.510 km2, és sabana.

El Massai Mara és famós per la seva població de lleons i pels rinoceronts negres, que per mala sort no vam veure, els hipopòtams dels rius Mara i Talek, i els guepards.

Encara que també vam veure altres depredadors com les hienes o els cocodrils i altres animals com milers de zebres i nyus, elefants, girafes, astrucs, gaseles, antílops, gaseles grant i thompson, etc.

Encara que allò més impressionant és la migració d'ungulats, sobretot de nyus i zebres, un espectacle que et deixa amb la boca oberta.

Massais

Milers i milers de nyus i zebres, en files, travessant els parc en busca de pastura Al mes de juliol passen al Massai Mara i tornen al Serengueti a l'octubre.

També vam aprofitar una tarda per anar a un poblat Massai, una estafa de campionat (tot i que vam poder fer unes fotos impressionants).

Primer de tot ens van fer pagar 20 $ cadascú i vam anar al poblat. Tant les dones com els homes ens vam fer el ball de rigor, fins i tot ens van fer foc.

Fins aquí és el que ens esperàvem, però després un ens va portar a la seva cabana, amb l'excusa d'ensenyar-nos on vivien, i allí ens van treure les suposades joies massais que ens van fer pagar a preu de Tiffany's. Com que et sents violent acabes comprant alguna cosa.

Dormir a Massai Mara: Masai Mara Sopa Lodge.

Després de tres dies al Massai Mara vam tornar a Nairobi, que estava a 275 km, i vam passar la tarda a la ciutat, res destacable. Vam donar un tomb pel centre de la ciutat, vam visitar al mercat i vam acabar prenent una cervesa al centre.

Amboseli

Dormir a Nairobi: Terminal Hotel (2.000 KES l'habitació doble).

Vam contractar un safari de dos dies i una nit al Parc Nacional d'Amboseli amb la mateixa companyia que havíem anat fins llavors, ja que no havíem tingut cap problema amb ells. El guia, però, va canviar i la veritat és que l'Stanley va ser també un bon guia i molt divertit.

Aquest cop vam dormir en un Camp Tent, un campament amb les tendes fixes, amb dos llits i un lavabo complert dins, i un porxo on poder veure el Kilimanjaro només llevar-te, una molt bona experiència.

Amboseli es troba a 137 km al sud de Nairobi i allí vam poder veure la clàssica imatge dels elefants amb el Kilimanjaro de fons, aquest parc es caracteritza per la gran quantitat d'elefants que hi ha i per tenir una de les millots vistes del Kilimanjaro.

Dormir a Amboseli: Sentrim Amboseli Camp.

Pel matí vam estar unes hores per Amboseli i per fi vam poder veure el Kilimanjaro sense núvols. Després el guia ens va portar a Namanga, a la frontera amb Tanzània. Teníem la intenció de quedar-nos a dormir, però el poble no tenia gran interès, i per això vam decidir creuar cap a Tanzània després de fer els tràmits duaners, és a dir sortir de Kenya i comprar el visat de Tanzània (25 $).

Vam marxar cap a Arusha en un autobús que cobria la ruta Nairobi-Arusha-Moshi (1.000 KES), un viatge de 3 hores i amb molta pols, ja que la major part del camí estava en obres. La majoria de gent que hi havia eren turistes que anaven a Moshi per a pujar al Kilimanjaro.

Un cop instal·lats a l'hotel, molt a prop de la mesquita i del mercat, i dinats, ens en vam adonar que ens havíem adelantat molt als nostres plans i teníem dos dies més dels que pensàvem, Arusha semblava que no donava per dos dies més i eren massa pocs dies per anar al sud, cap a Selous. Per aquest motiu vam decidir que l'endemà miraríem de fer el que la guia anomenava turisme cultural.

Dormir a Arusha: Hotel Fort de Moines (30 $ l'habitació doble).

La ciutat d'Arusha té els anomenats programes de turisme cultural, és a dir, anar amb un local de la zona que et du a donar un tomb per algun poble, plantacions de cafè, tribus,... Vaja, et fa una ruta a mida pels voltants. Per a contractar-los cal anar a l'oficina d'informació, allí veus un catàleg i ells mateixos truquen a la persona de contacte.

Nosaltres vam decidir anar a visitar la zona del Mont Meru, la segona muntanya més alta de Tanzània, i la veritat és que va ser una experiència molt recomanable. L'Amos, el noi que ens va fer de guia, ens va portar a dormir a la casa rural de la seva mare, la Mama Christina, que ens va fer un sopar típic tanzà: estofat, arròs, mongetes blanques, espinacs salvatges, pa chapatti i una sopa de banana amb brou, i vam poder relaxar-nos i gaudir de l'hospitalitat de la gent tanzana. L'Amos ens va portar pels camps de bananes i de cafè, també vam fer una caminada fins una cascada que hi ha a la falda mont Meru i una passejada en canoa pel llac Duluti. La tornada a Arusha la vam fer en matatu, un minibús que és el mitjà de transport més comú entre els locals. El tour de dos dies ens va costar 135 $ per persona.

Dormir: Christina House.

L'endemà va començar el segon safari que teníem contractat i l'organització va ser l'única part negativa del viatge, ja que ni el guia ni el cotxe ni els camps eren els que en principi havíem pactat: ens havien subcontractat a una altra empresa. Cal anar molt en compte amb això, ja que la qualitat va baixant cada cop, i no va anar gens bé. Per sort el que vam veure no ens va decebre. Aquest safari el vam fer en companyia d'una parella d'italians molt divertits, a més del conductor-guia i el cuiner.

La primera parada va ser Tarangire, un parc nacional d'uns 2.600 km2, molt a prop del llac Manyara, i potser el més destacable d'aquest parc no és la fauna, tot i que hi ha una gran quantitat d'elefants, sinó els paisatge, sobretot per la gran quantitat d'impressionants baobabs que hi ha. Vam estar només una tarda al parc i ens vam quedar amb ganes de més.

L'endemà vam marxar cap al Parc Nacional del Llac Manyara, que estava molt aprop del de Tarangire. Aquest parc és molt petit, només té 330 km2, dels quals unes 2/3 parts són aigua, i diuen que és un dels millors llocs per a veure aus. De fet, a més de moltes aus, també vam veure mols hipopòtams a la zona de l'Hippo Pool.

Dormir al llac Manyara: Wild Fig Camp.

Serengueti

Al Serengueti vam estar dos dies, tot i que no ens vam moure massa, ja que el guia no coneixia el parc... Vam intentar anar a la zona de Lobo, però es va perdre, i per tant vam decidir que millor quedar-nos a la zona de Seronera.

El parc nacional del Serengueti, de 13.000 km2, és la continuació del Masai Mara, molt similar però en aquesta època més sec i amb menys animals, ja que la majoria havia migrat cap a Kenya.

Gràcies, però, a la sequera, els animals es concentraven a les zones on hi havia aigua, així vam poder veure lleons, zebres, elefants, gaseles, micos, lleopards, hipopòtams, búfals, etc.

Aquí vam poder gaudir l'experiència de dormir en una zona d'acampada al mig del parc, i per la matinada vam poder sentir les hienes molt a prop. Després del Serengueti vam marxar cap a la zona del cràter del Ngorongoro.

Dormir al Serengueti: Seronera Campsite. Dormir al Ngorongoro: Simba Campsite.

Vam fer nit a Arusha perquè l'endemà marxàvem cap a l'illa de Zanzíbar. Vam decidir tornar a fer nit a la casa de la Christina, i amb l'Amos, el seu fill. Vam anar a prendre una cervesa a un local proper després de sopar.

Dormir a Arusha: Christina House (35 $ + 10 $ el sopar).

Zanzíbar es una illa per descansar i relaxar-se, bàsicament perquè no es pot fer res més. L'horari de bany és de 9 a 10:30 i de 16:00 a 17:30. D'altra manera o ja es fosc i no hi ha platja o no hi ha aigua i s'ha d caminar mes d'1 km perquè et cobreixi fins el genoll, això sí, la sorra es blanca i l'aigua és més transparent que la d'una ampolla. Aquests dies a Zanzíbar van ser com estar al paradís, platges blanques amb l'aigua turquesa per a nosaltres sols, peix i marisc per dinar i sopar, còctels davant una foguera a la platja...

Vam dormir en un hotelet senzill, a Pongwe, de 13 habitacions que no van estar mai plenes, lluny dels grans complexos i de la civilització, a peu de platja, sense Internet, ni cobertura, i Stone Town (la ciutat) ens quedava a hora i mitja en dalla-dalla. Aquests dies ens vam dedicar a recórrer l'illa.

Zanzíbar

Un dia vam llogar unes bicicletes (10 $) i vam anar cap al nord, a les platges de Matemwe. D'anada vam anar passant pels pobles i parlant amb la gent, una experiència que recomanem a tothom. Vam dinar al One Ocean, un complexe hoteler.

Un altre dia vam fer submarinisme davant Stone Town: dues immersions i un curs ràpid en una piscina abans d'anar a l'oceà (155 $ amb Bahari Divers). Entre una immersió i l'atra vam aturar-nos uns minuts a un espectacular banc de sorra enmig de l'oceà.

Un altre dia vam llogar un taxi compartit amb una altra parella (80 $) per a visitar la zona nord de l'illa. A Nungwi vam veure el lloc on fabricaven els dhows, les barques dels pescadors, i on venien el peix, i a Kendwa ens vam relaxar a les platges.

I, finalment, un dia el vam passar a Stone Town, el casc antic de la capital, Zanzíbar, on pràcticament tothom és musulmà i estaven de ramadà, tota una experiència. Allí vam anar i tornar en dalla-dalla (700 TZS)

Dormir a Zanzíbar: Queen of Sheeba (80 $ l'habitació doble).

Per marxar de Zanzíbar vam agafar dos dalla-dalla (700 TZS) des de Pongwe fins a Zanzíbar capital i d'allí un ferri ràpid (35 $), dues hores, fins a Dar el Salaam, la capital administrativa (no política) de Tanzània. Com que l'avió no ens sortia fins la mitjanit vam agafar una habitació individual en un hotel econòmic, per deixar les maletes i reposar una mica.

La ciutat de Dar Es Salaam, la veritat, no té res d'especial. Potser el que ens va agradar més va ser anar al bar Level 8, que està al vuitè pis d'un dels millors hotels de Dar el Salam i pots gaudir d'unes vistes espectaculars del port mentre beus alguna cosa i et relaxes (6 $ la cervesa). Per la nit vam anar a sopar a un restaurant que els del mateix hotel ens van recomanar, el Chef's Pride. A les 23:30h vam marxar en avió cap a Amsterdam.

Hotel a Dar Es Salaam: Safari Inn (25.000 TZS l'habitació individual).

Vam arribar a Amsterdam a les 7h del matí i com que teníem 9 hores d'escala vam aprofitar per fer un passeig i visitar la ciutat, una ciutat totalment diferent d'on veníem: el barri roig, la plaça Damm, els coffee shops, les paradetes de flors i bulbs, els canals amb les cases dels antics comerciants, el Vandelpark, ...

Resulta que la ciutat estava plena de gent perquè coincidia amb una trobada de llanxes. No vam entrar en cap dels seus museus, no teníem temps, o sigui que tenim pendent tornar-hi. A les set de la tarda del dissabte finalment vam arribar a Barcelona.