logo QR VIatgeaddictes
--- El web amb informació pràctica per al viatger independent i alternatiu ---
Bandera de Romania

ROMANIA

Guia i relat d'un viatge per lliure a Romania

En aquest viatge d'11 dies a Romania, amb inici i final a Bucarest, vam recórrer 2.716 km amb cotxe de lloguer, fent una ruta circular que ens va portar a les regions de Moldàvia, Bucovina, Maramureș, Transsilvània i Valàquia.

Yolanda i Toni (Viatgeaddictes)
Published on Data viatge: 2009 | Publicat el 27/04/2009
Darrera actualització: 04/2024
3.2 de 5 (379 vots)

L'església de fusta del turó de Ieud (Ieud, Maramureș)
L'església de fusta del turó de Ieud (Ieud, Maramureș)

Introducció

En aquest viatge d'onze dies per Romania vam recórrer un total de 2.800 km amb un cotxe de lloguer, seguint una ruta circular amb inici i final a la ciutat de Bucarest, la capital del país.

Amb aquesta ruta vam creuar les regions històriques de Valàquia, Moldàvia Occidental, Bucovina Meridional, Maramureș i Transsilvània.

La veritat és que Romania en conjunt ens va sorprendre molt agradablement i vam gaudir molt d'aquest curt però intens viatge. A més, la tranquil·litat, paisatges i gent de la Romania rural, on el temps sembla haver-se detingut, ens va captivar.

Els monestirs i esglésies pintades de Bucovina, les esglésies de fusta de Maramureș o els vilatges fortificats de Transsilvània, entre molts altres al·licients, justifiquen per si sols el viatge.

Lògicament a Romania hi ha molts altres punts d'interès per al viatger i el país mereix una visita de més dies, però en aquesta ocasió és el que teníem.

Per això us recomanem que poseu Romania en la vostra llista de futurs viatges per Europa. És una gran destinació i a només tres hores de vol de Barcelona.

Romania és un país situat en el sud-est d'Europa i que limita amb Hongria i Sèrbia a l'oest, Bulgària al sud, Ucraïna al nord i l'estat de Moldàvia i una petita porció del Mar Negre a l'est. La seva superfície és gairebé la meitat de la d'Espanya.

Des de l'1 de gener de 2007 Romania forma part de la Unió Europea.

Escena de la Romania rural en una carretera local de Transsilvània
Escena de la Romania rural en una carretera local de Transsilvània

La serralada dels Carpats recorre el país de nord a sud-est, i a l'interior del país es troba l'altiplà de Transsilvània, una de les zones més conegudes del país, amb amples valls i extensos vessants per al cultiu, encara que les planes més extenses es troben en la zona de Valàquia. Per altra banda el riu Danubi és el més important de Romania i forma la major part de la seva frontera amb Bulgària.

Al llarg de la seva història, Romania ha estat envaïda per diversos pobles que han deixat el seu llegat cultural. I un dels que més influència van tenir foren els romans. Tant és així que el romanès és l'única llengua llatina de l'Europa de l'Est.

Però també han deixat la seva empremta en el país pobles tan diversos com eslaus, hongaresos, grecs, turcs o gitanos. La seva influència ha quedat plasmada en la cultura popular romanesa.


Fitxa tècnica del viatge

Data del viatge

Del 9 al 19 d'Abril de 2009.

Itinerari

mapa

Dia 1: Barcelona → flightBucarest

Dia 2: Bucarest - Sinaia - Bacau - Roman

Dia 3: Roman - Gorja de Bicaz - Lacu Rosu - Piatra Neamț - Targu Neamț - Suceava

Dia 4: Suceava - Rădăuți - Câmpulung Moldovenesc - Gura Humorului

Dia 5: Gura Humorului - Bistrița - vall de Vișeu - Vișeu de Sus

Dia 6: Vișeu de Sus - vall d'Izei - Săpânța - vall de Mara - Şurdeşti

Dia 7: Şurdeşti - Plopiș - Cluj-Napoca - Sighişoara

Dia 8: Sighişoara - Saschiz - Viscri - Biertan - Richiș - Sibiu

Dia 9: Sibiu - Făgăraș - Brașov

Dia 10: Brașov - Râșnov - Bran - Curtea de Argeș - Bucarest

Dia 11: Bucarestflight → Barcelona

Bucarest, la capital romanesa, fou el nostre punt d'entrada i sortida de Romania. Per a visitar el país, i tenint en compte els dies disponibles i el tipus de viatge, vam optar per llogar un cotxe, amb el que vam recórrer un total de 2.800 km en una ruta circular que ens va dur per algunes de les regions històriques del país.

Diners

La moneda oficial de Romania és el Leu (en plural és Lei). El símbol ISO de la moneda romanesa és RON). El leu al seu torn se subdivideix en 100 bani. En principi, no està previst que Romania adopti l'euro com a moneda fins l'any 2029.

Les targetes de crèdit més esteses solen ser acceptades per al pagament en bastants llocs, especialment en hotels, restaurants i botigues, sent a més necessàries per a llogar un cotxe.

Canvi de moneda mitjà. En les dates del nostre viatge el canvi mitjà obtingut fou de: 1 Eur = 4,11 Lei / 1 Lei = 0,243 Eur. Consultar canvi actualitzat: Eur -> RON

Despeses del viatge

+ 92 € (vol Barcelona - Bucarest amb BlueAir)
+ 87 € (vol Bucarest - Barcelona amb Vueling)
+ 143 € (50% lloguer cotxe + assegurança a tot risc + gasolina)
+ 365 € (50% entrades museus i monuments, hotels, menjar, ...)
= 687 € (total per persona)

Nivell de vida: En les dates d'aquest viatge Romania ens va semblar, en general, un país relativament barat si el comparem amb els seus veïns i significativament més barat que els països de l'Europa occidental.

El preu de les entrades a les esglésies, monestirs, monuments, museus, etc. no solia ser car, però podíem estalviar-nos uns quants euros presentant un carnet d'estudiant ISIC, ja que el descompte sobre el preu de l'entrada era del 50%.

Visat

En el cas de ciutadans espanyols es permet l'entrada a Romania simplement amb el DNI o bé amb un passaport vàlid, no sent necessari cap tipus de visat.

Vacunes i salut

Per a viatjar a Romania no hi ha cap vacuna obligatòria. Per altra banda, en cas de ser atacat i/o mossegat per algun dels molts gossos rondaires que passegen per algunes ciutats, sobretot a Bucarest, en aquest cas convé anar immediatament a un centre de vacunació per a subministrar-se la vacuna antirràbica.

És possible accedir al sistema públic de salut de Romania si tenim la Targeta Sanitària Europea (TSE), però com que les seves instal·lacions i mitjans sanitaris poden ser una mica deficients en comparació amb els nostres llavors es recomana viatjar, com a qualsevol altre país, amb una assegurança mèdica internacional d'àmplia cobertura i que inclogui la repatriació en cas de necessitat.

Seguretat

Romania ens va semblar, en general, un país bastant segur, pel que n'hi ha prou amb prendre les precaucions habituals i tenir sentit comú, estant sempre vigilants, sobretot en llocs públics molt concorreguts.

La nostra experiència personal fou del tot positiva, sense tenir sensació d'inseguretat en cap moment ni lloc, si bé és cert que a Bucarest, a la nit, vam veure algun petit aldarull protagonitzat per persones amb evidents signes d'embriaguesa, però que ja hem vist abans en altres llocs.

Transport

Avió. Per a volar a Romania des de l'aeroport de Barcelona hi havia unes quantes opcions de vol directe amb companyies de baix cost: Vueling, Tarom, Wizzair i Blue Air. Aquesta darrera companyia va deixar d'operar a finals de l'any 2022, però en les dates en que actualitzem aquesta guia hi ha la nova incorporació de HiSky Europe.

Aquestes companyies ofereixen vols directes a ciutats romaneses com Bucarest, Cluj-Napoca o Timisoara. Lògicament també és possible volar amb altres companyies fent escala en alguna ciutat europea.

En el nostre cas, atenent als criteris d'horaris i preu, vam comprar un vol d'anada de Barcelona a Bucarest amb Blue Air (92 €/pax) i un altre de tornada, de Bucarest a Barcelona, amb la companyia Vueling (87 €/pax).

En el cas de vols domèstics són les companyies Tarom i HiSky Europe, entre d'altres, les que connecten algunes ciutats romaneses, però donades les dimensions del país difícilment poden ser necessaris en un viatge de turisme.

Tren / Autobús. Donat que nosaltres vam llogar un cotxe per a recórrer Romania no podem donar informació de primera mà sobre autobusos i/o trens, però a continuació teniu una mica d'informació pràctica sobre ambdós.

Romania té una xarxa ferroviària d'uns 11.000 km que cobreix gairebé tot el seu territori i uneix un gran nombre de ciutats i pobles del país. Aquesta xarxa és gestionada per la companyia CFR. Podeu consultar els horaris dels trens romanesos en el web Romanian train itineraries.

El tren resulta, en general, bastant barat i hi ha tres tipus possibles: els trens locals (Personal), els més barats i lents; els trens exprés (Accelerat i Rapid), bastant més ràpids i també més cars, i que requereixen la reserva de plaça; i els trens Inter-City, els més cars i còmodes, tot i que no necessàriament més ràpids que els exprés.

Quant als autobusos pot no resultar fàcil per al viatger moure's amb aquest tipus de transport a causa de la seva desorganització, amb moltes petites companyies que apareixen i desapareixen, sent difícil obtenir horaris actualitzats sense l'ajuda de la població local. Per això sembla més senzill i pràctic utilitzar el tren.

Cotxe de lloguer. Sens dubte és la forma més ràpida, còmoda i pràctica de moure's per Romania, ja que permet aturar-se a voluntat per aprofitar les innombrables oportunitats de foto que trobarem durant els trajectes.

A més, però no menys important, permet estalviar molt temps (i diners) en la visita a alguns llocs remots com les esglésies pintades en Bucovina o els poblets rurals de Maramureș.

Per a llogar un cotxe cal ser major de 21 anys i disposar d'una targeta de crèdit. El permís de conduir espanyol és vàlid per a circular per Romania i no és necessari el permís de conduir internacional.

Malgrat les millores que semblava estar fent el govern romanès en millorar les infraestructures viàries, la veritat és que alguns trams de carretera estaven en mal estat i s'havia conduir amb cura.

La velocitat màxima en carretera era de 90 km/h i en zona urbana de 50 km/h. L'ús del cinturó de seguretat és obligatori i està penalitzat el conduir sota els efectes de l'alcohol, sent la taxa d'alcoholèmia autoritzada de 0 mg.

Després d'estudiar bé totes les opcions disponibles a Internet abans del viatge, vam optar per reservar un vehicle de la companyia local Prima Rent a Car, directament a través del seu web, però la veritat és que la nostra experiència amb aquesta companyia no va ser bona i per tant no podem recomanar els seus serveis. El cotxe que ens van donar no estava en molt bones condicions i en el moment de tornar-lo ens van voler fer pagar un extra de forma injustificada.

Podeu trobar altres opcions de lloguer de cotxe a Romania a través del cercador de Booking.com.

Vam pagar 286 € pel lloguer d'un cotxe Dacia Logan 1.4 durant 9 dies, quantitat desglossada en: 207 € (lloguer 9 dies) + 54 € (assegurança a tot risc) + 20 € (taxa aeroport) + 5 € (taxa cap de setmana).

En aquests nou dies amb el cotxe vam recórrer un total de 2.716 km. El preu de la gasolina 95 en les benzineres romaneses i en dates d'aquest viatge era de 3,5 Lei/litre (uns 0,85 €).

Diferència horària

+1 hora respecte a l'horari de Catalunya.

Electricitat

A Romania el corrent elèctric és de 230 V i 50 Hz. El tipus d'endoll és equivalent als que trobem a casa nostra (tipus C i F), pel que no és necessari un adaptador d'endolls, sempre que l'aparell elèctric compleixi amb l'estàndard europeu.

Idioma

La llengua oficial de Romania és el romanès. El nom del país i, per extensió, de la seva llengua deriva de la paraula llatina Romanus, el nom que van donar a aquesta regió els conqueridors romans quan van prendre el control de l'antiga Dàcia en l'any 106 A.D.

Es dóna la circumstància que el romanès reté algunes característiques del llatí que altres llengües amb la mateixa arrel llatina van perdre ja fa molts segles. Però el romanès també ha pres paraules de les llengües eslaves de països veïns, així com de l'antic eslau eclesiàstic, el francès, l'alemany, el grec o el turc.

En resum, degut al seu origen llatí el romanès és una llengua bastant propera a nosaltres. És una llengua fonètica, pel que les paraules es pronuncien tal qual es llegeixen.

Més informació sobre el romanès, incloent una útil guia de conversa, en la pàgina Romanian Language.

Guia de viatge

Romania & Moldova, de l'editorial Lonely Planet (en anglès, 4a. edició, Maig 2007). Bastant bé en general, tot i que en alguns casos la informació donada era una mica imprecisa. Per altra banda, les dades sobre alguns horaris de visita eren incorrectes o havien canviat.

En una Oficina de Turisme vam comprar per 6 Lei un detallat mapa de carreteres que ens va resultar molt útil, ja que llavors no disposàvem de navegador GPS.


Arribada i ruta des de Bucarest a Suceava

BUCAREST (I)

Com arribar-hi

Vam començar aquest viatge amb un vol de la companyia Blue Air des de Barcelona a Bucarest. En el moment de facturar en aquest vol de BlueAir vam haver de pagar 7 € per l'única peça d'equipatge facturada (no es pagava en el moment de comprar el bitllet via web).

Després de 3 hores i 5 minuts de vol vam aterrar en l'aeroport Baneasa. Aquest aeroport està uns 8,5 km al nord de la ciutat de Bucarest i en ell operaven sobretot les companyies low-cost amb vols a i des de Bucarest.

L'altre aeroport de la ciutat, l'aeroport internacional Henri Coanda, també conegut com Otopeni, és el principal de Romania i es troba a uns 16 km al nord-oest de Bucarest.

Vam aterrar sobre les 23:10, hora local, i tot seguit ens van dur fins a la petita terminal d'arribades de l'aeroport per a passar els tràmits d'immigració. Per a canviar diners només vam trobar obert un únic quiosc en la terminal de sortides, just al costat, però només vam canviar el mínim necessari perquè el canvi ofert era dolent.

Fora de la terminal vam negociar un taxi perquè ens dugués a l'hotel que havíem reservat des de casa, situat a només 4 km de l'aeroport. Al principi, el taxista ens demanava 150 Lei, un atracament, però després de molt regatejar vam aconseguir un preu més raonable de 30 Lei.

Dormir i menjar

En el 4Seasons Hotel (c/ Erou Iancu Nicolae, 129 - Voluntari) vam pagar 66 € (incloses les taxes municipals) per una habitació doble deluxe amb esmorzar inclòs de tipus bufet.

L'habitació que ens van donar era enorme, amb dos llits grans, sofàs, quadres en les parets, vestidor, terrassa coberta i un bany de dimensions olímpiques (potser el més gran que havíem vist mai, i n'hem vist molts...). A més, tenia TV gran, DVD, A/A, Wi-fi gratis i altres extres. Es podia pagar amb targeta de crèdit.

Aquest hotel, de 4* i de gestió familiar, estava situat en una zona molt tranquil·la, al costat d'un bosc i a només 4 km de l'aeroport Baneasa i a uns 10 km del centre de Bucarest. Nosaltres vam escollir aquest hotel per conveniència, ja que el nostre vol arribava a Baneasa tard a la nit i a l'endemà havíem de recollir el vehicle de lloguer en el mateix aeroport, així que no vam voler allunyar-nos de la zona.

Aquest hotel era una opció molt recomanable però, en la data que reescrivim aquesta guia, ja ha desaparegut.

Com a curiositat dir que en la recepció de l'hotel hi havia moltes fotos d'hostes il·lustres de diverses nacionalitats, entre els que destaquem el grup musical espanyol La Oreja de Van Gogh.

Finalment, dir que l'endemà vam pagar 13 Lei (uns 3 €) per un taxi amb taxímetre des de l'hotel fins a l'aeroport Baneasa, tenint en compte que vam trobar un gran embús a l'autovia d'accés a l'aeroport. O sia, en condicions normals el seu preu hauria estat encara més barat.

Coses a veure i fer

En la nostra arribada al país no vam arribar a trepitjar el centre de Bucarest, ja que vam pernoctar a Voluntari, una ciutat ubicada en la perifèria nord de la capital. Podeu veure informació sobre Bucarest al final d'aquesta guia.


ROMAN (Moldàvia)

Com arribar-hi

Hi ha un llarg trajecte entre l'aeroport de Baneasa, on vam recollir el cotxe de lloguer, i la ciutat de Roman, amb un total de 398 km. La ruta que vam seguir no és la més curta, ja que ens vam desviar per a visitar el castell de Peleș.

Així, sortint de l'aeroport de Baneasa vam seguir la ruta 1 cap al nord, aturant-nos a Sinaia per a visitar el Castell de Peleș. Després vam continuar fins arribar als voltants de Brașov, on vam enllaçar amb la ruta 11 en direcció a Bacau.

A Bacau vam connectar amb la ruta 2 i continuàrem uns quilòmetres cap al nord fins arribar a Roman, on vam fer nit.

Dormir i menjar

En la Pensiunea Joana (situada al costat de la ruta 2, entre Bacau i Roman, a uns 7 km d'aquesta última) vam pagar 100 Lei per una habitació doble bastant nova i gran, amb bany, TV, sofàs i taula. Les habitacions estaven bastant bé aïllades de l'exterior i el soroll del tràfic de la carretera era gairebé imperceptible.

Es tracta d'una mena de motel i que llavors estava portat per una dona amb la que vam haver de recórrer a l'italià per a poder entendre'ns. En un edifici annex al motel hi ha un petit bar/restaurant.

Vam aturar-nos aquí perquè se'ns va fer tard i fou el primer lloc que vam trobar al costat de la carretera que ens convencés, però la veritat és que vam dormir-hi molt bé i el recomanem.

En la ciutat de Bacau recomanem el restaurant Pasaj (c/ Marasesti, 122 - Bacau), on vam menjar bastant bé i barat.

Coses a veure i fer

SINAIA. Aquesta ciutat està situada en una zona muntanyenca, al costat de la vall formada pel riu Prahova, a uns 60 km al sud de Brașov i 135 km al nord-oest de Bucarest.

Sinaia és una destinació popular per a fer senderisme i també per a practicar esports d'hivern, especialment l'esquí. En les dates de la nostra visita, a mitjans d'abril, encara hi havia força neu en les parts altes de les muntanyes properes i vam veure gent esquiant a les pistes.

Però a nosaltres el que ens va portar a Sinaia fou el castell de Peleș, el seu principal atractiu turístic.

En el Boulevardul Carol I, el carrer principal de Sinaia, hi havia una Oficina de Turisme on vam poder obtenir alguns fulletons turístics, així com comprar un detallat mapa de carreteres de Romania per només 6 Lei. I a només 50 metres d'aquí hi havia un quiosquet on canviar diners.

CASTELL DE PELES (Castelul Peleș en romanès). Aquest extraordinari castell, d'estil neo-renaixentista i d'inspiració romàntica alemanya, fou construït entre els anys 1873 i 1914 per encàrrec del llavors rei Carol I de Romania en un paratge idíl·lic dels Carpats, en els afores de la ciutat de Sinaia.

Vista del Castell de Peleș (Sinaia, Valàquia)
Vista del Castell de Peleș (Sinaia, Valàquia)

Malgrat el seu nom, el castell de Peleș és en realitat un palau, sent a més el primer castell/palau europeu a tenir calefacció central, electricitat o sistema de neteja.

Originalment va ser construït com a residència estiuenca perquè les temperatures estivals en aquesta zona són més fresques que a la capital del país.

De les 168 habitacions del castell només 35 són accessibles al públic, incloent el museu que hi ha en la planta baixa i les habitacions del primer pis.

La visita al castell costava llavors 15 Lei (només 5 Lei amb el carnet d'estudiant) i havia de ser forçosament guiada, durant un total de 45 minuts. I només es podien fer fotos o filmar dintre si es pagaven 30 Lei addicionals.

Els dilluns el castell estava tancat, així com els dimarts entre el 15 de setembre i el 15 de maig. Els dies que el castell és visitable les taquilles tancaven a les 16:00.

De tota manera convé confirmar els horaris i preus en la pàgina web del castell ja que estan subjectes a canvis per part del Ministeri de Cultura romanès.

En aquesta super-interessant visita guiada al castell de Peleș vam recórrer algunes de les estances d'aquest fascinant i luxós castell. I ens van explicar, en anglès, nombrosos detalls que contextualitzaven el lloc i l'època en que es va construir el castell.

Acabada la visita guiada a l'interior del castell val la pena passejar pels seus bonics jardins exteriors, així com recórrer la resta del recinte, en el qual vam trobar també el Palau de Pelișor, més petit que el castell de Peleș, i un Pavelló de Caça.

El Palau de Pelișor (Sinaia, Valàquia)
El Palau de Pelișor (Sinaia, Valàquia)

Era possible visitar l'interior del palau de Pelișor, però s'havia de pagar una altra entrada d'igual preu que la de Peleș. Nosaltres ens vam limitar a veure aquest palau per fora i no podem opinar sobre si val la pena o no pagar aquesta segona entrada.

Finalment, esmentar que l'entorn boscós i els cims dels Carpats que l'envolten no fan més que realçar la bellesa del castell de Peleș. És una visita absolutament recomanable.

El castell està a menys de 2 km del centre de Sinaia i es pot arribar a ell caminant o bé deixant el cotxe en el pàrquing (10 Lei) i caminant 400 metres fins a l'entrada.

A mig camí entre el castell i el pàrquing hi havia un bar, situat en un bonic edifici, on era possible comprar quelcom per a picar i asseure's en la seva terrassa tot contemplant una bonica vista del castell.

ROMAN. Aquesta població, de grandària mitjana, està situada en el comtat de Neamț, en la confluència dels rius Siret i Moldova i en la zona central de la regió històrica de Moldàvia.

En el nostre cas, Roman fou només un lloc de pas en el que vam fer nit, en un motel 7 km al sud de la ciutat, i poc més.


SUCEAVA (Bucovina)

Com arribar-hi

Des de Roman vam agafar la carretera 15D fins a Piatra Neamț (52 km) i després vam seguir per la ruta 15 fins a Bicaz (28 km). Aquí ens vam desviar per la 12C fins a arribar a Lacu Rosu (29 km), recorrent així l'espectacular gorja de Bicaz.

A Lacu Rosu vam fer mitja volta i vam desfer el camí fins arribar novament a Piatra Neamț (57 km), on ens vam aturar per a visitar la ciutat i dinar quelcom.

Després continuem cap al nord per la 15C en direcció cap a Targu Neamț (43 km), però uns quilòmetres abans d'arribar-hi ens vam desviar per a visitar el monestir de Văratec (5 km).

Des d'aquí vam tornar a la 15C i pocs quilòmetres més endavant ens vam desviar novament per a visitar el monestir d'Agapia (8 km). De tornada un altre cop a la 15C vam arribar a Targu Neamț i aquí vam agafar la carretera 15B a l'esquerra per anar fins al monestir de Neamț, ubicat a 15 km de Targu Neamț.

Acabada la visita a aquest monestir vam tornar fins a Targu Neamț i vam continuar per una carretera en direcció nord que connecta amb la carretera 2 (E85) i que ens conduí directament a Suceava (78 km), la destinació final d'avui.

La distància total recorreguda en aquesta jornada fou de 344 km.

Dormir i menjar

En l'hotel Vila Alice (c/ Simion Florea Marian, 1 bis - Suceava), de 3*, vam pagar 120 Lei per una habitació doble, amb bany, TV i nevera. Estava força bé i situat en un lloc molt cèntric. Molt recomanable.

A Piatra Neamț podem recomanar el restaurant Cozla (Piața Stefan cel Mare, 31 - Piatra Neamț), on vam dinar bastant bé, tot i que els preus no eren barats. I a Suceava recomanem el restaurant Latino (c/ Curtea Domneasca, 9 - Suceava), un lloc amb molt ambient i on vam menjar molt bé.

Coses a veure i fer

GORJA DE BICAZ (Cheile Bicazului en romanès). Aquest impressionant canyó està format pel riu Bicaz i és una via de pas natural entre les regions romaneses de Moldàvia i Transsilvània.

La gorja té una llargada de 8 km i s'estén entre les poblacions de Lacu Rosu i de Bicazul Ardelean, quedant dintre dels dominis del Parc Nacional Cheile Bicazului-Hăşmaş.

La carretera 12C que serpenteja per aquesta gola està considerada com una de les més escèniques de Romania.

A mesura que conduïm cap a l'oest, en direcció cap a Lacu Rosu, les parets de pedra calcària del canyó van guanyant altura i superen els 300 metres d'alt, assemblant-se a les muralles d'una enorme ciutadella.

Imatge de la Gorja de Bicaz en un dels seus punts més angostos (Moldàvia)
Imatge de la Gorja de Bicaz en un dels seus punts més angostos (Moldàvia)

Uns 3 km abans d'arribar a Lacu Rosu hi ha un aparcament al costat d'uns quioscos de records. Val la pena deixar el cotxe aquí i fer caminant el tros de carretera més espectacular, ja que podrem gaudir, sense presses, de vistes impressionants.

Per exemple, en un punt del canyó l'estreta carretera arriba a passar gairebé sota un túnel de roques penjants, en una impressionant secció coneguda amb el nom del coll de l'infern.

També podrem admirar l'Altar de Pedra, una muntanya de roca de 1.120 metres d'altura que impressiona per la seva verticalitat, sent un paradís per als escaladors amants de les emocions fortes.

En l'extrem oest del canyó es troba la petita població de Lacu Rosu, un centre vacacional situat a 980 metres d'altura i famós pel seu llac, el llac Vermell, el qual es va formar l'any 1838 quan una esllavissada de terres va fer un tap al riu Bicaz i va inundar la vall formant el llac.

El llac Lacu Rosu amb una capa de gel (Lacu Rosu, Moldàvia)
El llac Lacu Rosu amb una capa de gel (Lacu Rosu, Moldàvia)

A Romania aquest llac està considerat com una rara meravella natural pel curiós bosc de troncs d'arbres morts que emergeixen de les seves aigües tèrboles en un angle de 45 graus. A nosaltres, però, aquest llac no ens va semblar res de l'altre món, tot i que, això sí, en el dia de la nostra visita bona part del llac es trobava cobert per una capa de gel.

En qualsevol cas, insistim en la nostra recomanació de conduir per aquest espectacular canyó. És realment una ruta molt escènica i imprescindible.

PIATRA NEAMT. Aquesta ciutat està situada en la vall del riu Bistrița, envoltada de muntanyes, i és la capital del comtat de Neamț, en la històrica regió de Moldàvia. En la ciutat, i especialment en el seu centre històric, hi ha algunes coses interessants per a veure, com esglésies, edificis nobles, fortificacions i museus, entre d'altres.

El Museu d'Art i la Torre d'Esteve el Gran en la Piața Libertății (Piatra Neamț, Moldàvia)
El Museu d'Art i la Torre d'Esteve el Gran en la Piața Libertății (Piatra Neamț, Moldàvia)

Nosaltres ens limitàrem a donar un llarg passeig al voltant de la pintoresca Piața Libertății i zones limítrofes, on es troben la major part de punts d'interès de la ciutat de Piatra Neamț.

En aquesta cèntrica plaça trobem la bonica església del Naixement de Sant Joan Baptista (Biserica "Nașterea Sfântului Ioan Botezătorul"), la Torre d'Esteve el Gran (Turnul lui Ștefan cel Mare), el Museu d'Art (Muzeul de Artă Eneolitică Cucuteni), el Museu Etnogràfic (Muzeul De Etnografie) o el Complex del Museu de la Cort Reial (Complexul Muzeal Curtea Domnească), entre d'altres edificis d'interès.

I no molt lluny Piața Libertății també val la pena veure el Teatre (Teatrul Tineretului), la Casa Paharnicului, la casa Lalu o l'enorme parc Cozla.

MONESTIRS ALS VOLTANTS DE PIATRA NEAMT. A poca distància de Piatra Neamț hi ha uns quants monestirs als quals val la pena donar un ràpid cop d'ull si anem de pas per la regió.

Per al viatger l'interès d'aquests monestirs radica més en que són actius centres religiosos i en el seu passat cultural que no pas en la seva bellesa artística actual. Per aquest motiu no són comparables als monestirs de Bucovina.

En tots aquests monestirs es paga, en teoria, una entrada de 5 Lei, però nosaltres només vam pagar en el monestir de Neamț perquè en els altres no hi havia ningú per a cobrar o bé ens van deixar entrar directament, sense pagar.

  • Monestir de Văratec (Mănăstirea Văratec). Aquest monestir ortodox de monges va ser fundat a l'any 1785, tot i que l'església principal data de 1841, conservant característiques de l'arquitectura moldava del segle XVIII.

    És el monestir de monges més gran de tot el país. Tot el recinte està tan ben cuidat que sembla acabat de construir.

    L'església de la Dormició de la Verge Maria és la principal del recinte monàstic i en el seu interior hi trobem bonics frescos i pintures, així com elements de plata i bronze. També hi ha un petit museu d'objectes religiosos i llibres fets per les monges.

    L'església de Sant Joan Baptista del monestir de Văratec (Văratec, Moldàvia)
    L'església de Sant Joan Baptista del monestir de Văratec (Văratec, Moldàvia)

    A causa del seu atractiu entorn natural el monestir de Văratec ha atret al llarg del temps a nombrosos poetes, escriptors i estudiosos, com l'important poeta romanès Mihai Eminescu.

    Aquest monestir està situat a escassa distància de la carretera 15C que uneix Piatra Neamț i Targu Neamț, a una distància de 38 km de la primera i a 12 km de la segona. Com que ve de pas no hi ha excusa per a no visitar-lo.

  • Monestir d'Agapia (Mănăstirea Agapia). Aquest monestir ortodox fou construït a mitjans del segle XVII i la seva església, reconstruïda diverses vegades des de llavors, està dedicada als arcàngels Miquel i Gabriel i fou pintada per l'artista romanès Nicolae Grigorescu entre 1858 i 1861.

    El monestir d'Agapia (Agapia, Moldàvia)
    El monestir d'Agapia (Agapia, Moldàvia)

    Fins a l'any 1803 va estar ocupat per monjos, però des de llavors són monges les que viuen en ell i que es dediquen, entre altres feines, a teixir catifes i brodats que ja han adquirit una certa fama. En el recinte del monestir també hi ha un museu amb una col·lecció d'objectes de valor artístic i històric. En conjunt és una visita força interessant.

    Es troba a només 7 km del monestir de Văratec i a 12 km de Targu Neamț seguint la carretera 15C.

  • Monestir de Neamț (Mănăstirea Neamț). Envoltat per vells boscos i situat als peus de les muntanyes aquest monestir és un dels més antics i importants de Romania, ja que fou fundat en el segle XV, i està dedicat a l'Ascensió.

    La seva església és una joia de l'arquitectura medieval moldava i va ser construïda per ordre de Stefan cel Mare, un príncep de Moldàvia que va regnar al segle XV. La façana d'aquesta església està coberta amb la decoració característica d'aquesta època: finestres gòtiques i frisos amb discos esmaltats amb els colors verd, groc i marró.

    La biblioteca de Sant Joan de Neamț i l'entrada al monestir de Neamț (Moldàvia)
    La biblioteca de Sant Joan de Neamț i l'entrada al monestir de Neamț (Moldàvia)

    Davant de l'entrada al monestir hi ha també una biblioteca (librăria Sf Ioan de la Neamț) que podria tenir més de 600 anys d'antiguitat. Conté gairebé 11.000 volums, dels quals molts són llibres rars i en alguns casos són els primers impresos a Romania.

    El monestir de Neamț es troba 15 km a l'oest de Targu Neamț seguint la carretera 15B, sent aquest a més un trajecte molt bonic de fer. La visita a aquest monestir és molt recomanable.

SUCEAVA. Aquesta ciutat, situada en la històrica regió de Bucovina, en la cantonada nord-est de Romania, fou durant gairebé 200 anys (del 1388 al 1565) la capital de l'antic estat de Moldàvia i principal residència dels prínceps moldaus.

Segles després, entre 1775 i 1918, va formar part de l'imperi austro-hongarès, juntament amb la resta de Bucovina. La major part de punts d'interès turístic de Suceava provenen del període històric en que va ser la capital de l'estat.

En el nostre cas, Suceava fou, sobretot, el lloc que ens va servir com a punt de partida per a la visita dels monestirs pintats de Bucovina, però la ciutat en si té algunes coses que poden ser d'interès per al viatger.

Entre aquests punts d'interès destaquem l'església de St. Dumitru (data de l'any 1535), la propera església de Mirauti (de finals del segle XIV) o l'església Domnitelor (del segle XVII), així com les restes de la fortalesa Cetatea d'Scaun i el Museu Etnogràfic de Bucovina, situat en un dels edificis més antics de Suceava.

Finalment, destacar l'església de Sant Jordi de Suceava, la qual forma part del monestir de Sant Joan el Nou. Aquesta església, fundada l'any 1514, compta amb uns magnífics frescos pintats en les seves parets exteriors i que són similars en estil als que trobem també en les esglésies dels monestirs Moldovita i Humor.

Aquesta església està inclosa en la llista d'esglésies pintades de Bucovina que des de 1993 són Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO (veure l'apartat Esglésies pintades de Bucovina en aquesta mateixa guia).


Ruta per les regions històriques de Bucovina i Maramureș

GURA HUMORULUI (Bucovina)

Com arribar-hi

Vam sortir de Suceava per la carretera 2 cap al nord-oest i ens vam desviar per la 208O per anar fins al monestir de Dragomirna, situat a 12 km.

Acabada la visita a aquest monestir vam tornar pel mateix camí fins a la carretera 2 i vam continuar en direcció cap a Satu Mare, però ens vam desviar per la carretera 2H en arribar a Slobozia i després a la 2K en arribar a Milisauti.

Uns quilòmetres més endavant vam arribar a Arbore (42 km des de Dragomirna). Des d'Arbore vam tornar fins a Milisauti per la 2K i vam agafar de nou la 2H cap al nord-oest, fins arribar a Rădăuți (18 km).

A Rădăuți vam prendre la 17A cap a l'oest per arribar al monestir de Sucevița (20 km). Vam continuar per la 17A, amb trams molt sinuosos, fins arribar a Vatra Moldovitei (32 km).

Després de visitar el seu monestir vam continuar per la 17A fins a connectar amb la ruta 17 a l'altura de Câmpulung Moldovenesc i la vam agafar en direcció est per a visitar els monestirs de Voroneț (60 km) i Humorului (a 10 km de l'anterior), abans de quedar-nos als afores de la població de Gura Humorului, on vam fer nit.

La distància total recorreguda en aquesta jornada fou de 184 km.

Dormir i menjar

En la Casa Aura (Aleea Piatra Pinului, 249 - Gura Humorului), un allotjament de 3* que ocupa una casa familiar de fusta, molt nova, vam pagar 90 Lei per una magnífica i gran habitació amb un llit gran (camera matrimoniala), TV, bany i calefacció. I amb una finestra i balconada amb vistes a la vall. Molt i molt recomanable.

Per arribar a la casa s'ha d'agafar el primer desviament a l'esquerra després de passar un pont sobre el riu Moldova que hi ha a l'entrada del nucli habitat de Voroneț, un barri de Gura Humorului situat a l'altre costat del riu. La casa està sobre un punt elevat, a només 300 metres de la carretera.

En la població de Sucevița recomanem el restaurant del motel Ieremia Movila. Està situat a uns 500 metres del monestir de Sucevița seguint la carretera cap a Vatra Moldovita. I en el nucli de Voroneț la nostra recomanació és per al restaurant Voroneț, situat enfront de l'entrada del complex hoteler Casa Elena.

Coses a veure i fer

ESGLÉSIES I MONESTIRS DE BUCOVINA. En la part meridional de Bucovina, en el nord moldau de Romania, trobem un gran nombre de monestirs amb impressionants frescos pintats en les parets interiors i també exteriors de les seves esglésies i que s'han conservat en magnífic estat des de temps medievals.

Per això el seu valor històric i artístic és únic i podríem dir que no hi ha un altre lloc en el món on puguem veure tal quantitat d'esglésies amb frescos exteriors tan bé conservats i de tanta qualitat artística. I així un total de vuit esglésies d'aquests monestirs són Patrimoni de la Humanitat de la Unesco, tal com s'explica en el quadre següent.

Esglésies pintades de Bucovina

Patrimoni de la Humanitat Un total de vuit esglésies de Bucovina, en la zona nord de la regió històrica de Moldàvia, estan inscrites en la llista de Patrimonis de la Humanitat de la Unesco des de 1993 (i ampliada l'any 2010):

  • Arbore: Església de Sant Joan Baptista (Biserica Tăierea Capului Sfântului Ioan Botezătorul)
  • Humor: Església de l'Assumpció de la Verge (Biserica Adormirea Maicii Domnului)
  • Moldovita: Església de l'Anunciació (Biserica Buna Vestire)
  • Pătrăuți: Església de Pătrăuți (Biserica Înălțarea Sfintei Cruci)
  • Probota: Església de Sant Nicolau (Biserica Sfântul Nicolae)
  • Suceava: Església de Sant Jordi (Biserica Sfântul Gheorghe)
  • Voroneț: Església de Sant Jordi (Biserica Sfântul Gheorghe)
  • Sucevița: Església de la Resurrecció (Biserica Învierea Domnului)

Aquestes vuit esglésies compten amb ornamentacions en els seus murs exteriors, amb frescos pintats en els segles XV i XVI. Tots aquestes pintures murals són autèntiques obres mestres inspirades en l'art bizantí, essent úniques a tot Europa. A més, destaquen per la seva autenticitat i pel seu bon estat de conservació.

Lluny de ser mers elements decoratius, els frescos exteriors d'aquestes esglésies representen cicles complets de temàtica religiosa. La seva composició excepcional, l'elegància dels personatges i l'harmonia dels colors combinen perfectament amb el bucòlic entorn camperol d'aquesta zona del país.

En totes aquestes esglésies es pagava una entrada de 5 Lei, però en realitat no sempre es cobrava.

Sens dubte aquestes esglésies i monestirs de Bucovina són una de les grans meravelles de Romania i tot viatge a aquest país hauria d'incloure la seva visita.

A continuació teniu la relació de monestirs i esglésies de Bucovina que nosaltres vam visitar en aquest viatge, deixant clar que no es tracta d'una llista exhaustiva de tots els que hi ha realment:

  • Monestir de Dragomirna. Fou construït l'any 1609. La seva església és única en tota Romania per les seves proporcions inusuals, ja que és la més alta i estreta de totes les que trobem en el país i fins i tot en el món ortodox, amb una amplada de 9 metres i una altura màxima de 40 metres.

    Vista de l'interior del recinte del monestir de Dragomirna (Mitocu Dragomirnei, Bucovina)
    Vista de l'interior del recinte del monestir de Dragomirna (Mitocu Dragomirnei, Bucovina)

    I tot i que les seves parets no tenen frescos, sí estan decorades amb figures de pedra. El seu element més espectacular és la torre de l'església, completament esculpida amb motius florals i geomètrics d'origen caucàsic.

    Està situat a Mitocu Dragomirnei, uns 12 km al nord-est de Suceava. S'hi arriba seguint la carretera local 208U.

  • Església d'Arbore. L'església de Sant Joan Bautista de Arbore fou construïda l'any 1503, però els frescos en les parets exteriors daten de 1541 i al seu autor, Dragos Mengin, va trigar 40 anys en completar la seva obra.

    Aquesta església hauria de ser potser el punt d'inici de la ruta de les esglésies pintades de Bucovina a causa de les seves reduïdes dimensions i que, després de tot, la seva principal atracció és una escena del Gènesi que adorna la paret oest de l'església.

    L'església de Sant Joan Baptista d'Arbore (Arbore, Bucovina)
    L'església de Sant Joan Baptista d'Arbore (Arbore, Bucovina)

    A més és l'única església de la regió que no té torre campanar. Això es deu al fet de que no va ser construïda per un príncep, sinó per Lucca Arbore, un simple ajudant del príncep moldau Stefan cel Mare.

    L'església està situada en la població d'Arbore, uns 37 km al nord-oest de Suceava seguint les carreteres 2 i 2K.

  • Monestir de Sucevița. Aquest monestir ortodox va ser construït l'any 1585 per Ieremia, Gheorghe i Simion Movilă i ocupa un recinte quasi quadrat, d'uns 100 metres de costat.

    En la seva església trobem elements arquitectònics bizantins i també gòtics, així com altres trets comuns a la resta d'esglésies pintades de Bucovina.

    L'església de la Resurrecció en el monestir de Sucevița (Sucevița, Bucovina)
    L'església de la Resurrecció en el monestir de Sucevița (Sucevița, Bucovina)

    Tant les parets interiors com exteriors de l'església de la Resurrecció de Sucevița estan cobertes per murals, els quals són d'un gran valor artístic i mostren passatges bíblics de l'Antic i Nou Testament. Aquestes pintures daten de l'any 1601, sent aquest monestir un dels últims a ser decorats seguint el famós estil moldau de frescos exteriors.

    L'església està enclavada a la meitat d'un pati gairebé quadrat de 100 metres de costat i envoltat per unes muralles de 6 metres d'alt i 3 d'ample, amb torres defensives en cada cantó, ja que aquest monestir va ser a més una residència principesca.

    Dins de les muralles hi ha un museu amb una estupenda col·lecció d'objectes històrics i artístics.

    L'església d'aquest monestir fou la darrera a ser inscrita, l'any 2010, en la llista Esglésies pintades de Bucovina com a Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO.

    La veritat és que el monestir de Sucevița ens va semblar extraordinari, no només per les seves pintures, sinó també pel seu entorn natural. Una meravella.

    El monestir es troba al costat de la petita població de Sucevița, 20 km a l'oest de Rădăuți seguint la carretera 17A.

  • Monestir de Moldovita. Fou construït l'any 1532 pel príncep Petru Rares, fill il·legítim del príncep Stefan cel Mare, per a protegir-se dels conqueridors otomans que venien d'orient.

    Vista lateral de l'església del monestir de Moldovita (Vatra Moldoviței, Bucovina)
    Vista lateral de l'església del monestir de Moldovita (Vatra Moldoviței, Bucovina)

    Els frescos de l'església de l'Anunciació de Moldovita van ser pintats per Toma de Suceava l'any 1537 i estan en molt bon estat de conservació, sent els millor preservats de totes les esglésies pintades de Bucovina.

    D'entre els molts frescos de gran qualitat que podem trobar en aquest monestir val la pena fixar-se en l'anomenat «Setge de Constantinoble».

    Per altra banda, el tret més distintiu d'aquest monestir és que la seva església té un exonàrtex obert amb tres alts arcs en la façana oest.

    El monestir de Moldovita es troba en la població de Vatra Moldoviței, uns 32 km al sud del monestir de Sucevița seguint la carretera 17A i a 27 km de la ciutat de Câmpulung Moldovenesc.

  • Monestir de Voroneț. Aquest monestir va ser construït per Stefan III de Moldàvia en menys de quatre mesos de l'any 1488 per a commemorar la seva victòria sobre els turcs.

    Frescos amb escenes de «El Judici Final» en l'exterior de l'església de Sant Jordi (Voroneț, Bucovina)
    Frescos amb escenes de «El Judici Final» en l'exterior de l'església de Sant Jordi (Voroneț, Bucovina)

    La seva església està considerada com la més famosa i bella de totes les esglésies pintades de Bucovina, sent coneguda amb el sobrenom de la Capella Sixtina oriental per les seves pintures murals interiors i exteriors.

    Les parets exteriors de l'església de Sant Jordi de Voroneț van ser pintades l'any 1547 amb escenes que il·lustren passatges bíblics farcits de feligresos, apòstols, filòsofs o màrtirs. També representen temes com, per exemple, el Judici Final. Tots aquests frescos van ser pintats sobre un fons de color blau molt vívid i intens. Avui dia aquesta tonalitat de blau és coneguda en el món de l'art amb el nom de blau Voroneț.

    Interior de l'església de Sant Jordi (Voroneț, Bucovina)
    Interior de l'església de Sant Jordi (Voroneț, Bucovina)

    El monestir de Voroneț es troba al costat del petit nucli de Voroneț, uns 4 km al sud-oest de la població de Gura Humorului, a la qual pertany administrativament.

  • Monestir d'Humor. Construït l'any 1530 per Petru Rares i el seu canceller Teodor Bubuiog, va ser un dels primers monestirs de Bucovina al que se li van afegir frescos, l'any 1535. Juntament amb els frescos del monestir de Voroneț, aquí és on possiblement estan en millor estat de conservació.

    Per això, tot i que el monestir d'Humor és petit, els frescos de la seva església de l'Assumpció de la Verge d'Humor fan d'ell un dels grans tresors de Bucovina. La temàtica dels frescos inclou escenes del lloc de Constantinoble o del Judici Final, així com de la tornada del Fill Pròdig, o una representació del diable amb forma de dona.

    Vista exterior de l'església del monestir d'Humor (Gura Humorului, Bucovina)
    Vista exterior de l'església del monestir d'Humor (Gura Humorului, Bucovina)

    L'església, amb una teulada en forma de creu, no té campanar, la qual cosa indica que no va ser construïda per un príncep, sinó per un oficial de la Cort. En el monestir es mostra una valuosíssima col·lecció d'icones del segle XVI.

    Aquest monestir no ens va semblar tan interessant com el de Voroneț, però la seva visita és igualment recomanable.

    El monestir d'Humor està situat uns 6 km al nord de la població de Gura Humorului, seguint la carretera 177.

RĂDĂUȚI. Aquesta petita ciutat de Bucovina, situada en una plana entre els rius Suceava i Sucevița, és un dels assentaments més antics de Moldàvia, ja que és conegut des del segle XIV.

En el trajecte des d'Arbore fins al monestir de Sucevița vam fer una mica de volta, seguint les carreteres 2K, 2H i 17A, per passar per Rădăuți i aturar-nos unes poques hores en aquesta agradable ciutat per a passejar pel seu centre.

En aquest centre destaquem la seva vistosa Catedral Ortodoxa, amb diverses cúpules i construïda en el segle XX, però sobretot el seu interessant monestir de Bogdana.

La Catedral Ortodoxa de Rădăuți (Rădăuți, Bucovina)
La Catedral Ortodoxa de Rădăuți (Rădăuți, Bucovina)

L'església del monestir de Bogdana és l'edifici religiós més antic de Moldàvia que encara es conserva dempeus, ja que fou construït pel príncep Bogdan I de Moldàvia al voltant de l'any 1360. A l'interior d'aquesta església trobem també fins a 10 tombes de prínceps i governants moldaus, així com alguns frescos molt ben conservats.


VISEU DE SUS (Maramureș)

Com arribar-hi

Vam sortir de Voroneț, un nucli de la població de Gura Humorului, i vam agafar la ruta 17 (I58) cap a l'oest, passant per Câmpulung Moldovenesc, el port de Tihuta i la població de Vatra Dornei abans d'arribar a la ciutat de Bistrița (160 km).

Després vam seguir per la ruta 17C cap al nord, passant per Salva, Cosbuc i Sacel fins arribar a Moisei, on vam connectar amb la ruta 18 cap al nord-oest fins arribar a Vișeu de Sus (94 km), ja en la regió històrica de Maramureș.

La distància total recorreguda en aquesta jornada fou de 254 km.

Dormir i menjar

En la Pensiunea Nagy (c/ Prislopului, 82 - Vișeu de Sus), un allotjament familiar de 3*, vam pagar 100 Lei per una estupenda habitació doble, amb bany, TV i altres comoditats. L'esmorzar costava 10 Lei i estava prou bé. És un lloc que recomanem absolutament.

Per a menjar a Bistrița recomanem la terrassa exterior del restaurant Central, el qual estava situat al principi del carrer Rebreanu i molt proper a la plaça Centrala. I a Vișeu de Sus vam sopar en el restaurant de la pensió Nagy i era totalment recomanable perquè s'hi menjava molt bé i els preus eren els habituals.

Coses a veure i fer

BISTRIȚA. Aquesta ciutat és la capital del districte de Bistrița-Nasaud, en la regió històrica de Transsilvània, no molt lluny del port de muntanya Tihuta que connecta aquesta regió amb la de Bucovina.

Bistrița és una de les ciutats més antigues de Romania, ja que troballes arqueològiques indiquen que aquest àrea ha estat habitada des de temps neolítics, molt abans que l'escriptor irlandès Bram Stoker situés en ella el castell del comte Dràcula en la ficció d'aquesta famosíssima novel·la de terror.

Actualment, en aquesta localització fictícia hi ha un establiment hoteler real, l'hotel Coroana de Aur, el qual es va construir amb finalitats turístiques.

Caminant pel carrer peatonal Liviu Rebreanu (Bistrița, Transsilvània)
Caminant pel carrer peatonal Liviu Rebreanu (Bistrița, Transsilvània)

Nosaltres vam aturar-nos només unes hores en la ciutat de Bistrița perquè ens venia de pas en la nostra ruta des de Bucovina fins a Maramureș. Ens vam limitar a fer una passejada pel seu centre històric per a visitar els seus principals punts d'interès i aprofitàrem també per a dinar.

Val la pena passejar pel carrer de vianants Liviu Rebreanu fins arribar a la Piața Centrala. En el centre d'aquesta plaça es troba l'Església Evangèlica, la major atracció turística de Bistrița.

Aquesta església fou construïda pels saxons en estil gòtic en el segle XIV, tot i que en el segle XVI se li van afegir detalls renaixentistes. En les dates de la nostra visita aquesta església estava tancada per obres, però tot i així valia la pena veure-la per fora.

En aquesta plaça i carrers adjacents hi ha algunes antigues cases medievals dels segle XV i XVI que són interessants, entre les que destaquem les anomenades Șirul Sugălete, un grup de cases situat en el costat nord de la Piața Centrala.

VIȘEU DE SUS. Aquesta població està situada en la confluència dels rius Vișeu i Vaser, ja en ple comtat de Maramureș. En el nostre cas fou simplement un lloc on vam fer nit i des del que iniciar la visita a la meravellosa regió de Maramureș.


SURDESTI (Maramureș)

Com arribar-hi

Vam sortir de Vișeu de Sus per la ruta 18 cap al sud i en arribar a Moisei (12 km) ens vam desviar per la 17C en direcció a Sacel (11 km), on vam connectar amb la 186 cap al nord-oest, en direcció cap a Sighetu Marmatiei. Aquesta ruta recorre la bellíssima vall d'Izei, la qual té a més alguns importants punts d'interès.

Ens vam aturar en la petita població de Bogdan Vodă, ja en territori de Maramureș, per a veure de prop un interessant i acolorit mercat ambulant que hi havia al costat de la carretera.

Imatge d'un mercat ambulant (Bogdad Vodă, Maramureș)
Imatge d'un mercat ambulant (Bogdad Vodă, Maramureș)

I uns 2 km més endavant ens vam desviar per anar a Ieud (4 km) i visitar la seva església. Des d'aquí vam tornar a la carretera 186 i vam continuar fins arribar a Bârsana (22 km), on vam visitar el seu monestir.

A continuació vam prosseguir el viatge per la carretera 186 fins arribar a Vadu Izei (13 km), on vam enllaçar amb la 18 i vam arribar a Sighetu Marmatiei (6 km), ciutat fronterera amb Ucraïna i separada d'ella pel riu Tisza.

Un cop arribats a Sighetu Marmatiei vam agafar la ruta 19 cap a l'oest, la qual va vorejant la frontera fins arribar a la població de Săpânța (19 km), on ens vam aturar per a visitar el seu curiós cementiri.

Tot seguit vam tornar a Sighetu Marmatiei per la mateixa ruta 19 i aquí vam agafar la 18 cap al sud, en direcció cap a Baia Mare. Aquesta ruta recorre la vall de Mara.

En arribar a l'altura de Ferești (a 30 km de Săpânța) vam abandonar la ruta 18 i vam agafar la carretera 109F per arribar a Budești (14 km) i visitar la seva església. De tornada a Ferești vam continuar per la carretera 18 des d'aquest punt, aprofitant per a veure per fora les esglésies de Ferești i Mănăstirea abans d'arribar a Sat-Șugatag, Hărnicești i Desești.

Dona gran filant llana en fusos en una zona rural de Maramureș
Dona gran filant llana en fusos en una zona rural de Maramureș

Després de passar per Mara, a 2 km de Desești, vam deixar enrere la vall de Mara i la ruta 18 s'enfila a un port de muntanya. En el descens del port vam arribar a Baia Sprie (29 km), on vam agafar la carretera local 184 indicada amb el rètol Șișești.

Transcorreguts uns altres 4,5 km vam passar per la població de Șișești i continuant altres 6 km vam arribar a Şurdeşti, la destinació final d'aquesta llarga jornada d'avui.

La distància total recorreguda en aquesta jornada fou de 212 km.

Dormir i menjar

En la Pensiunea Amethyst (Str. Principala, 455 - Şurdeşti) vam pagar 30 € per una estupenda habitació doble, gran i molt nova, amb bany, TV, nevera i unes vistes molt bucòliques sobre camps amb cirerers en flor. Pertany a una família molt agradable, en la que la filla parlava anglès i el pare francès i alemany.

L'esmorzar costava 5 € per persona i era molt complet. Aquest lloc és fantàstic i molt recomanable.

Per a menjar alguna cosa als voltants de Şurdeşti recomanem el restaurant de l'hotel Secret Garden, situat a Danesti, un petit nucli habitat entre Şurdeşti i Șișești. Era una mica car, però s'hi menjava molt bé i era un lloc agradable.

Cal tenir en compta, però, que quant a restaurants no hi ha moltes opcions en tota aquesta zona tan rural i aïllada.

Coses a veure i fer

Esglésies de fusta de Maramureș

Patrimoni de la Humanitat Un total de vuit esglésies de fusta de la regió històrica de Maramureș formen part de la llista de Patrimonis de la Humanitat de la Unesco des de l'any 1999:

  • Bârsana: Església de la Presentació de la Verge (Biserica de lemn din Bârsana)
  • Budești: Església de Sant Nicolau a Budești (Biserica de lemn din Budești Josani)
  • Desești: Església de la Santa Paraskeva (Biserica de lemn din Desești)
  • Ieud: Església de la Nativitat de la Verge (Biserica de lemn din Ieud Deal)
  • Plopiș: Església dels Sants Arcàngels (Biserica de lemn din Plopiș)
  • Poienile Izei: Església de la Santa Parasceva (Biserica de lemn din Poienile Izei)
  • Şurdeşti: Església dels Sants Arcàngels Miquel i Gabriel (Biserica de lemn din Șurdești)
  • Rogoz: Església dels Sants Arcàngels (Biserica de lemn din Rogoz)

Totes elles són exemples notables de l'adopció de solucions arquitectòniques emanades de períodes i regions diferents. També són una mostra de la diversitat de dissenys i tècniques artesanals utilitzats per a realitzar aquest tipus de construccions altes i estretes, que tenen un esvelt campanar en el seu costat oest i estan cobertes amb teulades senzilles o dobles de teules planes de fusta.

Aquests temples són exponents d'una expressió artística autòctona, molt característica del paisatge cultural de la regió muntanyenca del nord de Romania on es troben.

La veritat és que l'entorn rural i bucòlic que envolta aquestes esglésies de fusta de Maramureș encara les fa més extraordinàries si cap. Normalment al costat d'aquestes esglésies hi ha un petit i cuidat cementiri.

Les esglésies solen estar tancades amb clau i si volem veure el seu interior haurem de buscar a la persona que té la clau, tot i que de vegades no és fàcil donar amb ella. Si visiteu l'interior de l'església es recomana deixar un donatiu abans de marxar.

Per a arribar a algunes d'aquestes esglésies és imprescindible disposar de vehicle privat, ja que no hi ha transport públic regular. Totes elles estan ubicades en les valls d'Izei, de Mara i de Cosãu.

VALL D'IZEI. Aquesta vall, per la qual transcorre el riu Iza, es troba en la part nord de la regió històrica de Maramureș, al costat de la frontera amb Ucraïna. Està envoltada de muntanyes i formada per petits pobles en un entorn molt rural i bucòlic que fan d'ella un bonic lloc i un marc incomparable per a les seves altes esglésies de fusta.

En la vall d'Izei nosaltres vam visitar els següents punts:

  • Església del turó de Ieud (Biserica din Ieud Deal). Aquesta església, dedicada a la Nativitat de la Mare de Déu, fou construïda a principis del segle XVII, essent una de les esglésies de fusta més antigues de Maramureș.

    El seu nom prové del fet que es troba ubicada dalt d'un turó que du aquest nom i també permet distingir-la d'una altra església que hi ha en la vall de Ieud.

    L'església del turó de Ieud (Ieud, Maramureș)
    L'església del turó de Ieud (Ieud, Maramureș)

    Està construïda amb fusta de pi i avet. Té petites finestres, un sostre doble i un únic i impressionant campanar. La seva austeritat exterior contrasta amb la qualitat de les pintures murals interiors, fent d'aquesta església una fita en l'art i la tècnica de la construcció d'esglésies de fusta a Maramureș.

    En el camí que puja a l'església hi ha 14 icones que representen escenes bíbliques, que van des del Judici a la Crucifixió de Crist, per a recordar simbòlicament el camí a la Creu que va recórrer Jesucrist.

    Aquesta església es troba en el petit poble d'Ieud. A causa del mal estat dels seus carrers nosaltres vam preferir deixar el cotxe al costat del riu Ieudisor que creua el poble i caminar uns 500 metres fins al turó on es troba situada la bonica església.

    En l'extrem sud d'Ieud hi ha una altra església, del segle XVIII, que hostatja una gran col·lecció d'icones de vidre.

  • Monestir de Bârsana. Està considerat com un dels complexos monàstics més bonics de Romania pel fet de ser una síntesi d'arquitectura oriental i occidental, amb elements gòtics i bizantins.

    Els seus edificis estan construïts en fusta i conforme a la tradició local, sense utilitzar claus ni eines en la construcció. La fusta tallada i les pintures en les parets són una mostra de l'habilitat dels constructors i artesans romanesos.

    Esglésies del monestir de Bârsana (Bârsana, Maramureș)
    Esglésies del monestir de Bârsana (Bârsana, Maramureș)

    En aquest complex es troba la bonica església de la Presentació de la Verge de Bârsana (Biserica de lemn din Bârsana). Fou construïda l'any 1720 en fusta i compta amb uns bonics frescos interiors d'influències barroques i rococó, pintats per Toader Hodor l'any 1806.

    Aquesta església formava part d'un complex monàstic que va ser tancat al 1791 i traslladada posteriorment a la seva ubicació actual a principis del segle XIX. Així mateix aquesta església té una excel·lent col·lecció d'icones pintades sobre vidre i antics llibres de temàtica religiosa.

    El monestir de Bârsana està situat sobre una àrea elevada, en la població de Bârsana, i té a més un preciós jardí, molt ben cuidat per les monges del monestir. Visita molt recomanable.

VALLS DE MARA I COSÃU. La vall de Mara transcorre al llarg de 40 km a costat i costat del riu Mara, entre les poblacions de Sighetu Marmatiei i Baia Mare, i és el cor de la regió històrica de Maramureș. En aquesta vall hi trobareu preciosos paisatges formats per turons de formes molt arrodonides i pobles tradicionals.

Un exemple de les magnífiques portes tallades de fusta de la vall de Mara (Maramureș)
Un exemple de les magnífiques portes tallades de fusta de la vall de Mara (Maramureș)

A més de les famoses esglésies de fusta, en alguns pobles d'aquesta vall hi podrem admirar les seves magnífiques portes tallades de fusta. Aquestes grans portes d'accés a les cases solen estar al costat de la carretera i són veritables obres mestres. Les figures ornamentals tallades en aquestes portes tradicionals provenen de motius pagans antics, com per exemple la vinya, les glans, una corda retorçada, símbols solars, creus o animals del bosc.

La vall de Cosãu, per la seva banda, transcorre pel costat oriental de la vall de Mara.

En ambdues valls nosaltres vam visitar les següents poblacions (ordenades de nord a sud):

  • Budești. L'església de Sant Nicolau de Budești va ser construïda l'any 1643 i és de les poques esglésies de la regió que ha estat i és una parròquia activa i en ús de forma continuada des de llavors.

    És un exemple típic d'església de Maramureș, ja que conserva la seva forma original, tot i que les seves dimensions són una mica més grans de les habituals.

    Però és l'única església de la regió que té quatre petits pinacles en la base de la teulada del campanar, un a cada costat, sent aquest un tret característic de les esglésies de la zona de Lăpuș, en la part meridional de Maramureș.

    Entrada de l'església de fusta de Sant Nicolau de Budești Josani (Budești, Maramureș)
    Entrada de l'església de fusta de Sant Nicolau de Budești Josani (Budești, Maramureș)

    Aquesta església de Sant Nicolau conté belles pintures murals en forma de petites escenes, gairebé miniatures, que van ser pintades l'any 1762 per Alexandru Ponehalschi. L'església també és famosa per albergar objectes que van pertànyer a un parell de llibertadors del segle XVIII que van lluitar contra la dominació austríaca dels Habsburgs. A més, posseeix icones pintades sobre fusta i vidre dels segle XV al XVII.

    El preciós poble de Budești està ubicat en la vall de Cosãu i a ell s'hi arriba agafant la carretera 109F en direcció a Ferești o bé la 185 cap a Hărnicești.

  • Ferești. En aquest poblet hi trobem l'església de Sant Nicolau de Ferești, construïda l'any 1798, en un període on l'estil de construcció de les esglésies a Maramureș havia arribat ja a la seva maduresa.

    Aquesta església està molt ben conservada i pràcticament tota ella segueix sent l'original. En el seu fosc interior hi ha pintures de vívids colors que van ser realitzades en la primera meitat del segle XIX.

    La població de Ferești es troba uns 2 km abans d'arribar a Giulești, seguint la carretera 18.

  • Mănăstirea. L'església dels Sants Arcàngels de Mănăstirea va ser construïda l'any 1777. La seva teulada és de les poques a Maramureș que té només un conjunt de ràfecs. L'església està situada sobre una terrassa que dóna al riu Mara i té vistes sobre el poble. En el seu interior hi ha algunes pintures que daten de 1783 i són de gran qualitat.

    Aquesta església es troba a Mănăstirea, un nucli de Giulești que trobem 1 km abans d'arribar a Sat-Șugatag.

  • Sat-Șugatag. L'església de Sat-Șugatag va ser construïda l'any 1642 i és de planta rectangular. L'estat dels seus frescos no és molt bo i bona part d'ells han desaparegut. En qualsevol cas val la pena fixar-se en les velles creus circulars que hi ha en el cementiri adjacent.

    Porta d'accés a l'església de fusta de Sat-Șugatag (Sat-Șugatag, Maramureș)
    Porta d'accés a l'església de fusta de Sat-Șugatag (Sat-Șugatag, Maramureș)
  • Hărnicești. L'església del Naixement de la Santa Verge d'Hărnicești va ser construïda l'any 1770, tot i que només es conserva parcialment l'església original.

    A l'interior de l'església hi ha valuoses icones. I per altra banda, en el camí de pujada a l'església des de la carretera (el camí està indicat amb el rètol Spre Monument) hi ha una preciosa i treballada porta tallada de fusta.

  • Desești. En aquesta petita població hi trobem l'església de Sant Parascheva de Desești, la qual fou construïda l'any 1770. El campanar i les parets exteriors de l'església foren seriosament danyades per un llamp l'any 1925, però van ser reparades posteriorment.

    Interior de l'església de fusta de Sant Parascheva (Desești, Maramureș)
    Interior de l'església de fusta de Sant Parascheva (Desești, Maramureș)

    Les parets interiors van ser pintades per Radu Munteanu i Gheorghe Zugravul l'any 1780, mentre que el famós artista Alexandru Ponehalschi va pintar el iconòstasi i les icones de l'església entre els anys 1778 i 1780. Entre els temes representats en els interessants frescos interiors destaquem la Crucifixió i Sodoma i Gomorra.

    És una de les més interessants de totes les esglésies de fusta de Maramureș a causa de l'harmonia del seu conjunt i de les seves magnífiques pintures murals, de les millors de tota la regió.

  • Mara. Quan passeu per aquest poble fixeu-vos bé en els nombrosos i espectaculars exemples de portes i murs de fusta tallada a l'entrada de diverses cases al llarg de la carretera. Mara està 2 km al sud de Desești per la ruta 18.

  • Șișești. Aquesta població es troba uns 5 km abans d'arribar a Şurdeşti seguint la carretera 184 des de Baia Sprie. En ella el més remarcable és, a primera vista, una cridanera i enorme església que fou construïda l'any 1910 pel rector Vasile Lucaciu i que, pel que sembla, per a la seva construcció es va inspirar en la basílica de Sant Pere del Vaticà.

  • Şurdeşti. L'església dels Sants Arcàngels Miquel i Gabriel de Şurdeşti va ser construïda l'any 1721. Des de la seva construcció va ser l'església de fusta més alta d'Europa, amb el seu altíssim campanar de 72 metres d'altura, fins que a finals del segle XX es va construir el monestir de Săpânța-Peri, amb una església que té una altura de 78 metres.

    Església de fusta dels Sants Arcàngels Miquel i Gabriel de Şurdeşti (Şurdeşti, Maramureș)
    Església de fusta dels Sants Arcàngels Miquel i Gabriel de Şurdeşti (Şurdeşti, Maramureș)

    L'església de Şurdeşti és una de les més impressionants de Maramureș i en el seu interior encara hi ha algunes boniques pintures murals. La porta de fusta que dóna accés a l'església i el petit cementiri també són molt bonics i mereixen que ens hi detinguem una estona.

    S'arriba al petit poble de Şurdeşti seguint la carretera local 184 des de Baia Sprie (10 km), a l'oest, o també des de Cavnic (14 km), a l'est. Per arribar a l'església des de Şurdeşti s'ha d'agafar la carretera 184 cap a Cavnic i 1'5 km més enllà girar a l'esquerra, agafant una estreta pista asfaltada de 600 metres que finalitza davant l'església.

  • Plopiș. L'església dels Sants Arcàngels de Plopiș va ser construïda entre els anys 1796 i 1798 en un petit nucli rural a només 4 km de Şurdeşti.

    La tècnica de construcció emprada en aquesta església, l'harmonia de les seves proporcions, les pintures i talles de fusta, així com la seva ubicació fa d'ella una de les millors esglésies de fusta de Maramureș. Les parets de l'església estan formades per gruixudes làmines de roure i de forma quadrada assentades sobre grans blocs de pedra.

    Entorn bucòlic de l'església dels Sants Arcàngels Miquel i Gabriel de Plopiș (Plopiș, Maramureș)
    Entorn bucòlic de l'església dels Sants Arcàngels Miquel i Gabriel de Plopiș (Plopiș, Maramureș)

    Les pintures murals interiors van ser fetes l'any 1811 per Stefan de Șișești, però només es conserva una part d'elles.

    Pel fet de compartir-hi algunes característiques, aquesta església de Plopiș pot ser considerada la germana petita de la de Şurdeşti, tot i que altres aspectes la fan única entre les esglésies de la regió.

    Per a nosaltres el millor d'aquesta església és la seva extraordinària situació, sobre un petit turó i envoltada de camps, amb bones vistes sobre Plopiș i voltants.

    Per arribar a Plopiș des de Şurdeşti cal seguir la carretera 182C cap a Copalnic Manastur i 1 km més enllà agafar un desviament a l'esquerra. L'església de Plopiș està sobre un turó i és visible des de diversos quilòmetres a la rodona.

SĂPÂNȚA. En aquesta població, situada en el nord-oest de Maramureș, es troba el famós Cementiri Alegre de Săpânța (en romanès: Cimitirul Vesel), el qual és actualment un museu a l'aire lliure i una important atracció turística.

La seva fama prové de les seves tombes de colors vius i amb pintures naïf que descriuen d'una forma original, poètica i, fins i tot, amb humor, al difunt enterrat allà. També s'hi descriuen algunes escenes de la seva vida.

Es diu que aquesta actitud desinhibida cap a la mort és un llegat del poble Daci (els antics pobladors de Dàcia, l'actual Romania), els quals creien en la immortalitat de l'ànima i veien la mort només com un trànsit a una vida millor i no com un tràgic final.

Imatge del «Cementiri Alegre (Săpânța, Maramureș)
Imatge del «Cementiri Alegre (Săpânța, Maramureș)

Per aquest motiu el Cementiri Alegre de Săpânța divergeix clarament de les creences prevalents en la resta de societats europees, on es veu la mort com quelcom molt solemne i tràgic.

L'origen del cementiri data de 1935 i està lligat a Stan Ioan Patras, artista local que era escultor, pintor i poeta, tot en un. Durant mig segle Patras va usar totes les seves habilitats per a crear centenars de creus de fusta de roure, treballades amb un estil característic, tan famós ara.

Després de la seva mort, l'any 1977, el seu treball ha estat continuat pel seu deixeble Dumitru Pop Tincu.

L'entrada al cementiri costava llavors 2 Lei i valia molt la pena desplaçar-se fins a aquesta població per a veure aquesta curiositat, probablement única en el món.

L'única llàstima, llavors, era no poder entendre el text escrit en romanès en els epitafis sobre les creus. Ens vam haver de conformar amb les divertides il·lustracions. Però avui dia, amb l'ús d'aplicacions de traducció a partir d'imatges de qualsevol telèfon intel·ligent és fàcil poder entendre el que expliquen aquests curiosos epitafis.

Uns 2 km al nord del Cementiri Alegre, i a només 1 km de la frontera amb Ucraïna, es troba el monestir de Peri-Săpânța (Mănăstirea Peri-Săpânța). La seva església té una alçada de 78 metres i és l'església de fusta més alta del món.


Ruta per Transsilvània i Valàquia. Arribada a Bucarest

SIGHIȘOARA (Transsilvània)

Com arribar-hi

Vam partir de Şurdeşti i vam seguir la carretera 182C cap al sud fins arribar al poblet de Plopiș (2 km). Recorrent uns altres 12 km per aquesta mateixa carretera vam arribar a Copalnic Manastur, on ens vam desviar per agafar la carretera 18B a Targu Lapus via Cernesti (20 km).

Un cop a Targu Lapus vam agafar la 109F fins a Galgau (30 km), on vam connectar amb la 1C/E-58 que ens conduí fins a Dej (24 km). I des de Dej fins a Cluj Napoca són 58 km per la 1C/E-576.

Després de visitar Cluj-Napoca vam sortir d'aquesta ciutat per la carretera 1 en direcció cap a Bucarest, però en arribar a Turda (33 km) ens vam desviar cap a l'est per la carretera 15/E-60 fins arribar a Targu Mures (78 km), on vam agafar la ruta 13/E-60 cap al sud amb destinació final a Sighişoara (55 km)..

La distància total recorreguda en aquesta jornada fou de 314 km.

Dormir i menjar

En la Pensiunea Casa Saseasca (plaça Cetății, 12 - Sighişoara) vam pagar 135 Lei per una fantàstica habitació situada en les golfes de l'edifici. L'habitació en si no era molt gran, però el bany era sensacional i tot el mobiliari estava pintat a l'estil transsilvà o saxó. En aquest preu no estava inclòs l'esmorzar.

Des de les dues finestres de l'habitació hi havia vistes parcials sobre la torre del rellotge i altres edificis de la ciutadella de Sighişoara. I és que aquesta pensió, de 3*, es troba literalment en el cor de la ciutadella, en el costat oriental de la seva plaça principal. Absolutament recomanable.

Tot i que l'interior de la ciutadella (i per tant la plaça on es troba la pensió) és per a vianants, també s'hi pot accedir a ella amb cotxe, però s'ha de pagar un peatge. Nosaltres vam optar per deixar el cotxe en un carrer sense zona blava, fora de la ciutadella, i pujar l'equipatge fins a la plaça en un trajecte curt a peu que passa sota la torre del Rellotge.

Per a menjar a Sighişoara alguns llocs recomanables són el restaurant de Casa Wagner o el Cafè International, ambdós en la plaça Cetății, o també la pizzeria Concordia, ubicada en la plaça Hermann Oberth nº 1, en la part baixa de la ciutat.

Coses a veure i fer

CLUJ-NAPOCA. És la quarta ciutat de Romania en número d'habitants i la capital de la regió històrica de Transsilvània. La seva rica i agitada història ha llegat un patrimoni arquitectònic de primer ordre.

Avui dia les seves institucions culturals (teatres, biblioteques, galeries d'art, diversos festivals etc.) són de les més importants i millors de tota Romania. El centre de Cluj-Napoca és molt agradable per a passejar i un bon lloc per a gaudir del seu ambient, les seves activitats culturals i el seu meravellós llegat històric.

En la ciutat de Cluj-Napoca només hi vam estar unes poques hores, en les quals vam fer un bonic i interessant recorregut pel seu centre.

Vam començar el recorregut en la plaça Unirii, el centre del centre de Cluj-Napoca, on destaca l'enorme església de Sant Miquel, un edifici gòtic construït en el segle XIV al que se li va afegir una torre d'estil neogòtic en el segle XIX, i que està considerat un dels més bells exemples d'arquitectura gòtica de tota Romania.

En el costat sud de l'església hi ha una gran estàtua eqüestre de Matthias Corvinus, un famós rei hongarès que va néixer en aquesta ciutat.

I en el costat oriental de la plaça, per la seva banda, es troba el Palau Bánffy, construït l'any 1791 i d'estil barroc. Actualment hostatja el Museu d'Art de Cluj-Napoca.

Passejant pels petits carrers que surten de la plaça Unirii podem trobar bells patis interiors, antics edificis o esglésies. No molt lluny, al nord de la plaça, està el monestir franciscà, del segle XV i un dels edificis més antics de Cluj-Napoca.

I proper a ell es troba el Museu d'Història de Transsilvània i el vell Obelisc, regalat a la ciutat per l'emperador austríac Franz Ferdinand en el segle XIX.

Catedral de Nostra Senyora de l'Assumpció i estàtua d'Avram Iancu en la plaça Avram Iancu (Cluj-Napoca, Transsilvània)
Catedral de Nostra Senyora de l'Assumpció i estàtua d'Avram Iancu en la plaça Avram Iancu (Cluj-Napoca, Transsilvània)

El bulevard Eroilor, situat a l'est de la plaça Unirii, és un lloc atractiu i amb molt ambient, sent un magnífic lloc per a prendre una beguda en una de les seves terrasses i gaudir de l'ambient. Aquest bulevard acaba davant de dues grans places, a dreta i a esquerra del bulevar.

En la primera d'elles, la Piața Avram Iancu, es troba la Catedral ortodoxa de Nostra Senyora de l'Assumpció, a més de bonics edificis d'època, de finals del segle XIX i principis del XX, al voltant de la plaça, mentre que en l'altra plaça, la Piața Ștefan cel Mare, hi ha el bonic edifici del Teatre Estatal Hongarès i Òpera.

La ciutat de Cluj-Napoca dóna per a bastant més, però en el nostre cas això és el que vam poder veure i visitar.

Finalment, com a curiositat, dir que en la Piața Unirii vam poder veure una improvisada processó de persones vestides de romans i tocant tambors, similar a les processons de Setmana Santa de casa nostra.

Preparatius per a una processó de Setmana Santa (Cluj-Napoca, Transsilvània)
Preparatius per a una processó de Setmana Santa (Cluj-Napoca, Transsilvània)

SIGHIŞOARA. Aquesta ciutat, situada també en la regió històrica de Transsilvània, va ser fundada per artesans i mercaders alemanys, coneguts com a saxons transsilvans, en el segle XII. Sighişoara va desenvolupar durant diversos segles un important paper estratègic i comercial en els confins de l'Europa Central.

Avui dia, en canvi, és una destinació turística popular gràcies al seu petit i ben conservat centre històric medieval, considerat un dels més bonics d'Europa.

Patrimoni de la Humanitat Centre històric de Sighişoara. Es troba ubicat dins dels límits d'una ciutadella del segle XIV ben conservada, amb nou torrasses i dos bastions, a més de carrers amb llambordes, i vells edificis i esglésies.

La Torre del Rellotge vista des de Piața Cetății (Sighişoara)
La Torre del Rellotge vista des de Piața Cetății (Sighişoara)

L'any 1999 aquest centre històric de Sighişoara fou inscrit en la llista de Patrimonis de la Humanitat de la UNESCO.

Durant els segles XIV a XVI els artesans Saxons i Magiars van construir les muralles de la Ciutadella de Sighişoara per a defensar-se dels atacs turcs.

De les catorze torrasses originals i cinc bastions d'artilleria de la muralla només sobreviuen actualment vuit torrasses i dos bastions.

Atès que les dimensions d'aquesta ciutadella són molt compactes val la pena passejar pels seus carrerons i anar descobrint tots els seus racons.

La plaça Cetății és el centre de la part vella i històrica de Sighişoara i està flanquejada per edificis del segle XVIII i d'origen noble.

En l'actual nº 8 d'aquesta plaça es troba la casa on va néixer el príncep Vlad III, també conegut com a Vlad Țepeș (Vlad l'Empalador en romanès) o com a Vlad Dràcula, el qual fou governant de la regió històrica de Valàquia entre els anys 1456 i 1462.

Pel que sembla, la legendària crueltat d'aquest príncep va inspirar l'escriptor irlandès Bram Stoker per al seu celebèrrim i fictici protagonista de la novela de terror Dràcula, publicada l'any 1897.

En l'anomenada Casa Dràcula (Casa lui Vlad Dracul en romanès) va néixer Vlad Țepeș l'any 1431 i en ella va viure fins als quatre anys. Ara hostatja un restaurant, anomenat Casa Vlad Dracul, que ha renovat completament l'interior de l'edifici.

Placa de la casa natal del príncep Vlad Țepeș o «Vlad Dràcula» (Sighişoara, Transsilvània)
Placa de la casa natal del príncep Vlad Țepeș o «Vlad Dràcula» (Sighişoara, Transsilvània)

Una placa en la façana de la casa recorda aquesta efemèride amb el següent text en romanès: «Va viure en aquesta casa entre 1431-1435 el governant de Valàquia Vlad Dracul, fill de Mircea cel Batrin».

Continuant cap a l'est està l'Església del Monestir Dominic, la qual data de finals del segle XIII i fou la principal església luterana dels Saxons a partir de l'any 1556. En el moment de la nostra visita aquesta església estava tancada per restauració. Darrere d'ella hi ha una estàtua de Vlad Țepeș.

Molt aprop d'aquesta església s'alça la Torre del Rellotge, la principal icona de Sighişoara. Va ser construïda en el segle XIV i ampliada en el XVI. Té una altura de 64 metres i era la principal entrada a la ciutadella.

El rellotge és del segle XVII i té dos discos, un d'ells orientat a la part baixa de la ciutat i l'altre a l'interior de la Ciutadella. Compte amb unes figures tallades en fusta que es mouen amb el mecanisme del rellotge. La Torre del Rellotge va servir com a lloc de reunió per a l'Ajuntament de la ciutat fins l'any 1556.

Des de l'any 1899 aquesta torre hostatja l'interessant Museu d'Història de Sighişoara (l'entrada costava llavors 6 Lei). Des de la part superior de la torre hi ha unes fantàstiques vistes sobre les teulades de teula vermella de la ciutat vella i també sobre la part nova de Sighişoara.

Interior de l'Escala dels Escolars (Sighişoara, Transsilvània)
Interior de l'Escala dels Escolars (Sighişoara, Transsilvània)

Seguint el carrer Scolii cap al sud des de la plaça Cetății s'arriba a l'entrada nord de l'Escala dels Escolars (Scara Şcolarilor), una escala coberta formada per un tram de 172 graons que des de 1642 permet pujar fins a l'Església del Turó a cobert de les inclemències hivernals.

L'Església del Turó (Biserica din Deal) està situada en la part més alta de la ciutat, a una altura de 429 metres. Aquesta església fou esmentada per primera vegada en un document de l'any 1345. Actualment és una església luterana i representa uns dels millors exemples d'estil gòtic a Transsilvània.

Al costat de l'església hi ha un Cementiri Saxó (Cimitirul Bisericii Din Deal) que paga la pena de veure. De tornada a la part baixa de la ciutadella, en el costat oriental de la Piața Muzeului, trobareu la Casa Veneciana, construïda en el segle XVI i després restaurada en estil gòtic venecià. Ara hostatja unes oficines administratives.


SIBIU (Transsilvània)

Com arribar-hi

Des de Sighişoara vam sortir per la carretera 13/E-60, amb direcció cap a Brașov, però en arribar a Bunești (35 km) ens vam desviar per la 104L fins arribar a Viscri, després de recórrer 8,5 km per aquesta carretera local.

Si passem de llarg el desviament de Bunești hi ha una altra opció per arribar a Viscri, tot i que suposa uns 20 km més: continuem per la 13/E-60 fins a gairebé arribar a Rupea i agafar un desviament a la dreta indicat com Dacia. Seguint aquesta carretera uns 2 km més, la 105A, s'arriba a Dacia i aquí cal desviar-se a la dreta, per la 104L i indicada com Viscri, arribant a Viscri després de recórrer 8 km per una pista que no estava asfaltada, però sí en bon estat.

Viscri fou la nostra primera aturada en la ruta que vam fer pels vilatges de Transsilvània amb esglésies fortificades.

Acabada aquesta visita a Viscri vam tornar cap a Sighişoara, via Bunești, seguint la mateixa ruta d'abans: 104L i a continuació la 13/E-60. Vam passar de llarg Sighişoara i vam seguir per la ruta 14 cap a l'oest, en direcció cap a Mediaș.

L'església de Santa Margarida i el centre històric de Mediaş (Mediaş, Transsilvània)
L'església de Santa Margarida i el centre històric de Mediaş (Mediaş, Transsilvània)

Però en arribar a l'altura de Șaroș pe Târnave, a 22 km de Sighişoara, ens vam desviar a l'esquerra per la 141B per arribar a Biertan (9 km) i visitar la seva església fortificada.

Després vam continuar 4 km més per la 141B cap al sud, fins arribar a Richiș. Acabada la visita a aquest poblet vam desfer el trajecte per la 141B (13 km) fins a connectar novament amb la 14 i la vam agafar cap a l'oest per arribar a Mediaș (18 km). Finalment, des de Mediaș vam continuar per la carretera 14, ara cap al sud, per arribar a Sibiu (56 km).

La distància total recorreguda en aquesta jornada fou de 262 km.

Dormir i menjar

En la Pensiunea Ela (c/ Noua, 43 - Sibi) vam pagar 110 Lei per una habitació no molt gran, però més que correcta, confortable i amb bany privat. La pensió ocupa una bonica casa amb pati i està prop del centre històric de Sibiu, un curt trajecte de 10 minuts a peu. L'esmorzar no estava inclòs en aquest preu.

Per a menjar a Sibiu recomanem el restaurant La Reggina (Piața Mica, 8 - Sibiu). I per a esmorzar o prendre un cafè i alguna cosa dolça en un entorn cool res millor que el Cafè Redal (c/ Nicolae Balcescu, 24 - Sibiu).

Coses a veure i fer

Vilatges de Transsilvània amb esglésies fortificades

Patrimoni de la Humanitat Un total de set vilatges amb esglésies fortificades en la regió històrica de Transsilvània figuren en la llista de Patrimonis de la Humanitat de la UNESCO des de l'any 1993, afegint els darrers l'any 1999:

  • Vilatge de Biertan
  • Vilatge de Prejmer-Tartlau
  • Vilatge de Viscri
  • Vilatge de Dârjiu
  • Vilatge de Saschiz-Keisd
  • Vilatge de Câlnic
  • Vilatge de Valea Viilor

Totes ells il·lustren perfectament el paisatge cultural de la Transsilvània meridional. Van ser fundats pels saxons transsilvans i es caracteritzen per haver conservat des de finals de l'Edat Mitjana una ordenació territorial, una distribució dels edificis de les granges familiars i un esquema de poblament summament peculiars.

Les esglésies fortificades que dominen aquests llogarets són il·lustratives dels successius estils arquitectònics imperants entre els segles XIII i XVI.

VISCRI. Aquesta minúscula població rural, amb només 400 habitants, és una meravella i, sens dubte, val molt la pena la seva visita, ja que a més té una de les esglésies fortificades més interessants de totes.

Vista exterior de l'església fortificada de Viscri (Viscri, Transsilvània)
Vista exterior de l'església fortificada de Viscri (Viscri, Transsilvània)

L'església fortificada de Viscri té el seu origen en l'any 1100, quan els Sículs van construir una petita església amb una sola nau i absis semicircular. Al voltant de l'any 1185 l'església va ser presa pels colons saxons.

I l'any 1525 van començar a construir les primeres muralles defensives i amb torres al voltant de l'església. En el segle XVIII l'església ja estava envoltada per un segon mur de defensa.

Al costat de l'església fortificada hi ha un cementiri amb làpides que daten de la cultura Bjielo-Brdo.

L'entrada per a visitar l'església fortificada per dintre costava 6 Lei. És realment espectacular.

Vistes des de la torre de l'església fortificada de Viscri (Viscri, Transsilvània)
Vistes des de la torre de l'església fortificada de Viscri (Viscri, Transsilvània)

Hi ha un petit, però interessant, museu on s'exposen antics objectes dels pobladors saxons. Val la pena pujar fins dalt de la torre de l'església, tot i que s'havia de tenir valor perquè l'escala estava molt deteriorada en alguns punts i semblava que s'hagués de trencar en qualsevol moment.

Des de dalt d'aquesta torre les vistes de 360º són impagables sobre la fortificació, el poble i tota la vall rural. A més la quietud del lloc fa encara molt més agradable la visita.

Acabada la visita a l'església val la pena fer una passejada pel nucli de Viscri per tal d'admirar les precioses i idíl·liques cases saxones. Molt recomanable, de debò. Durant la visita a Viscri vam estar sols, la qual cosa ens va fer pensar que molt pocs visitants es desplaçaven fins aquí per la dificultat de l'accés.

Una de les boniques cases saxones de Viscri (Viscri, Transsilvània)
Una de les boniques cases saxones de Viscri (Viscri, Transsilvània)

Des de Sighişoara fins a Viscri hi ha uns 43 km: cal seguir la carretera 13/E-60 en direcció a Brașov i en arribar a Bunești (35 km) desviar-se per la carretera local 104L durant 8 km fins arribar a Viscri.

En aquest trajecte cap a Viscri passareu pel petit poble de Saschiz, ubicat a 20 km de Sighişoara per la ruta 13.

Val la pena aturar-se a Saschiz per a veure la seva església-torre fortificada, construïda entre els anys 1493 i 1496 per colons Saxons. És fàcilment visible des de la carretera.

BIERTAN. En aquesta petita població es troba la que, possiblement, sigui el més popular i important dels vilatges saxons amb esglésies fortificades. Entre els anys 1572 i 1867 fou la seu del bisbat Evangèlic Luterà a Transsilvània.

L'església fortificada de Biertan és del segle XV i està situada sobre un turó, envoltada pel poble i camps amb vinyes.

Torre del Mausoleu i Torre del Rellotge de l'església fortificada de Biertan (Biertan, Transsilvània)
Torre del Mausoleu i Torre del Rellotge de l'església fortificada de Biertan (Biertan, Transsilvània)

Tres nivells de muralles defensives de 12 metres d'altura, connectades per torres i portes, envolten aquesta església que fou totalment inexpugnable a l'Edat Mitjana.

D'arquitectura gòtica tardana, amb enormes portes i dobles parets exteriors, l'església té el major altar de Transsilvània, fet amb diversos panells de fusta i que fou construït per artesans de Viena i Nuremberg entre 1483 i 1513.

La porta que protegia la sagristia és una veritable meravella de l'enginyeria, ja que té un mecanisme molt enginyós de bloqueig amb 15 cargols que poden ser activats al mateix temps per una clau.

En la Torre dels Bisbes poden veure's les làpides dels bisbes saxons de Transsilvània, de quan Biertan n'era la seu.

Vistes sobre Biertan i voltants des de la muralla de l'església fortificada de Biertan (Biertan, Transsilvània)
Vistes sobre Biertan i voltants des de la muralla de l'església fortificada de Biertan (Biertan, Transsilvània)

L'entrada a l'església fortificada costava 5 Lei. Les vistes des de les muralles són espectaculars. Per tot això i molt més la visita a Biertan és certament imprescindible.

Biertan està situada 31 km a l'oest de Sighişoara, seguint primer la ruta 14 i després la 141B.

Un cop finalitzada aquesta visita vam continuar per la 141B cap al sud per a tenir una perspectiva des de lluny de l'església-fortalesa de Biertan sobre les vinyes i també per anar fins a Richiș, a només 4 km. En el centre de Richiș hi ha una bonica església de pedra, d'origen medieval i fortificada, però menys famosa que altres de la regió.

SIBIU. Aquesta ciutat va ser fundada per colons saxons en el segle XII, que la van batejar amb el nom alemany de Hermannstadt. Sibiu fou la major i més rica de les set ciutats emmurallades que van construir els saxons transsilvans en aquesta època. En conseqüència, part de la seva arquitectura té un distintiu segell germànic.

Les altres sis ciutats transsilvanes d'origen saxó són les actuals Bistrița, Brașov, Cluj, Mediaș, Sebeș i Sighişoara.

Entre els anys 1692 i 1791 Sibiu va ser la capital del Principat de Transsilvània. I en l'any 2007 va ser, juntament amb Luxemburg, la Capital Europea de la Cultura.

Ciutat vella de Sibiu. El magnífic centre històric de Sibiu reté bona part de la grandesa dels seus inicis, quan els seus rics i poderosos mercaders dominaven el comerç de la regió.

Parts de la muralla medieval encara protegeixen la zona històrica, on estrets carrers separen edificis del segle XVII amb teulades costerudes a dues aigües i que desemboquen en grans places dominades per una església.

La ciutat vella de Sibiu es pot visitar fàcilment a peu, amb dues zones diferenciades: la part alta (Orasul de Sus), on estan la majoria dels llocs històrics, i la part baixa (Orasul de Jos), amb cases de colors, carrers empedrats i envoltada per les imponents muralles de la ciutat i les seves torres defensives.

La Casa Hetch en la Piața Mare de Sibiu, una de les cases «amb ulls» (Sibiu, Transsilvània)
La Casa Hetch en la Piața Mare de Sibiu, una de les cases «amb ulls» (Sibiu, Transsilvània)

Un tret distintiu d'aquesta ciutat vella són els anomenats Ulls de Sibiu (Ochii din Sibiu en romanès), els quals són en realitat finestres de golfes sota la teulada d'alguns edificis i que tenen una forma d'ull i cella molt característica.

Han esdevingut un símbol i són una atracció turística de la ciutat. Per aquest motiu Sibiu rep els sobrenoms de: «la ciutat amb ulls», «la ciutat que et mira», «la ciutat on les cases no dormen» o «Seebiu», aquest darrer en anglès.

Un bon punt per a començar la visita al centre històric de Sibiu és la Piața Mare (la plaça Major), en la part alta.

En un cantó de la plaça està la Torre del Consell (Turnul Sfatului), construïda en el segle XIII i que al llarg dels segles ha servit per a moltes coses. L'entrada a la torre costava 2 Lei i permetia accedir a la seva part superior, des d'on hi ha unes magnífiques vistes panoràmiques sobre la Piața Mică i la ciutat vella.

Vistes sobre la ciutat vella de Sibiu des de la Torre del Consell (Sibiu, Transsilvània)
Vistes sobre la ciutat vella de Sibiu des de la Torre del Consell (Sibiu, Transsilvània)

En el costat oest de la plaça es troba el Palau Brukenthal, construït entre 1778-1785 en un refinat estil barroc tardà. Ara hostatja el Museu Brukenthal, el més antic de Romania, ja que va obrir l'any 1817. Conté col·leccions d'art romanès i de l'Europa occidental dels segles XVI a XVIII. En la mateixa Piața Mare hi ha altres bonics edificis, com el nou Ajuntament.

Prop d'aquí, en la Piaţa Albert Huet, hi ha diversos edificis d'estil gòtic on destaca la Catedral Evangèlica, un edifici amb cinc torres punxegudes que fou construït l'any 1520 i al que val la pena visitar el seu interior.

Des de Piața Mare i passant per un dels dos arcs que passen sota la Torre del Consell s'arriba a la preciosa Piața Mică (la Plaça Petita), on hi ha el super-interessant Museu Farmacèutic (l'entrada valia 6 Lei, amb visita guiada).

Aquest museu està ubicat en un edifici del segle XVI i mostra bols de fusta, recipients de vidre, morters de bronze, balances i molts objectes més relacionats amb la història farmacèutica. També es mostren objectes del físic alemany Samuel Hahnemann, qui va obrir l'any 1797 a Sibiu el primer laboratori homeopàtic del món.

Diversos carrers costeruts i escales permeten passar de la part alta a la part baixa de la ciutat. Una d'elles passa a través del Pont de Ferro, construït l'any 1853. En la part baixa de la ciutat els carrers són llargs i bastants amples per a l'estàndard medieval, amb algunes petites places i una arquitectura bastant rústica i característica.

En la part baixa destaquem la Piața Aurarilor, una tranquil·la i íntima plaça envoltada de boniques i antigues cases amb finestres, entrades i torrasses medievals. Aquesta plaça està connectada a la Piața Mică per una escala del segle XV.

En el nº 13 del carrer Mitropoliei es troba la Casa de les Cariàtides (Casa cu Cariatide en romanès), un edifici construït l'any 1786 en estil barroc tardà de Sibiu. El seu element més representatiu són les dues cariàtides que enmarquen la porta d'entrada de la casa. Cadascuna d'elles està col·locada sobre un encuny alt i sostenen un balcó obert, formant un conjunt decoratiu realment espectacular.

Vista de la part posterior de la Catedral Ortodoxa de la Santíssima Trinitat (Sibiu, Transsilvània)
Vista de la part posterior de la Catedral Ortodoxa de la Santíssima Trinitat (Sibiu, Transsilvània)

I en el nº 33 d'aquest carrer, a uns 180 metres de la Casa de les Cariàtides, es troba la Catedral Ortodoxa de la Santíssima Trinitat (Catedrala Ortodoxă "Sfânta Treime"), construïda entre 1902 i 1906 amb un estil de basílica bizantina i clarament inspirada en la basílica de Santa Sofia d'Istanbul, però en format reduït.

Finalment, al sud de Piața Mare, en el carrer Cetății, hi ha una secció de l'antiga muralla, del segle XVI. I més enllà hi ha el Museu d'Història Natural, un dels més antics i complets del seu tipus a Romania.


BRAȘOV (Transsilvània)

Com arribar-hi

Vam sortir de Sibiu cap a l'est per la carretera 1/E-68 i després de recórrer 77 km ens vam aturar en la ciutat de Făgăraș per a dinar i veure, de pas, la seva ciutadella/castell. Després vam continuar per la mateixa carretera uns altres 69 km fins arribar a la ciutat de Brașov, la destinació final d'avui.

La distància total recorreguda en aquesta jornada fou de 146 km.

Dormir i menjar

En la Casa Cristina (c/ Curcanilor, 62A - Brașov) vam pagar 120 Lei per una fantàstica habitació, amb bany privat, tot com nou. És un allotjament familiar gestionat per un matrimoni extremadament amable i servicial. Recomanable 100%.

Des de la terrassa de la casa hi ha unes vistes fantàstiques sobre el barri d'Schei. La casa està situada al sud de la zona emmurallada de Brașov, no molt lluny de la catedral de Sant Nicolau i ja als peus del mont Tampa.

Donat que pot ser difícil trobar la casa es pot trucar als propietaris i aquests no tindran inconvenient en anar-nos a buscar o d'orientar-nos per arribar a la casa. L'esmorzar costava 15 Lei, però era molt complet i totalment casolà.

Coses a veure i fer

FĂGĂRAȘ. En el camí de Sibiu a Brașov, seguint la carretera 1, vam aturar-nos breument a Făgăraș, una ciutat situada al costat del riu Olt, per a visitar la ciutadella de Făgăraș (Cetatea Făgărașului en romanès).

La Ciuatdella de Făgăraș (Făgăraș, Transsilvània)
La Ciuatdella de Făgăraș (Făgăraș, Transsilvània)

Aquesta ciutadella fou construïda l'any 1310 i ampliada en els segles XV i XVII. Estava considerada la fortificació més robusta de Transsilvània. Està envoltada per un profund fossat i un pont sobre aquest fossat és l'únic punt d'accés. Al llarg dels anys aquesta fortalesa fou la residència de diversos prínceps i les seves famílies.

Actualment la fortalesa conté el Museu del Comtat de Făgăraș, però nosaltres no el vam visitar i ens vam limitar a veure la fortalesa des de l'exterior.

BRAȘOV (pronunciat Bra'shof). Aquesta ciutat és el centre i eix de Transsilvània i un dels llocs més visitats de Romania a causa de la seva arquitectura gòtica, barroca i renaixentista, així com a la seva riquesa en atractius turístics i la seva proximitat a les muntanyes dels Carpats meridionals. A Brașov s'hi respira un nítid ambient medieval.

La ciutat fou fundada per cavallers teutons l'any 1211 i després poblada i fortificada per saxons transsilvans.

L'antiga Casa del Consell en la Piața Sfatului de la ciutat vella de Brașov (Brașov, Transsilvània)
L'antiga Casa del Consell en la Piața Sfatului de la ciutat vella de Brașov (Brașov, Transsilvània)

El centre del Brașov medieval és la Piața Sfatului (Plaça del Consell), una de les més boniques del país i també un bon lloc per a asseure's en un banc i gaudir de l'ambient i de l'entorn.

En el centre de la plaça destaca el bonic edifici de l'antiga Casa del Consell (Casa Sfatului en romanès), construït l'any 1420, i que actualment hostatja el Museu d'Història de Brașov. Aquest edifici va ser construït l'any 1420 i servia com a lloc de reunió dels regidors de l'ajuntament.

Sobre la Casa del Consell s'aixeca la Torre del Trompeter, usada en l'Edat Mitjana com a torre de vigilància.

Al voltant de la plaça Sfatului, o no molt lluny d'ella, trobem nombrosos punts d'interès: la Casa Hirscher (o Merchant's House), d'estil renaixentista, els bonics arcs de la Catedral Ortodoxa o el Museu Memorial Muresenilor, entre d'altres.

Vista posterior de l'enorme Església Negra de Brașov (Brașov, Transsilvània)
Vista posterior de l'enorme Església Negra de Brașov (Brașov, Transsilvània)

La cantonada sud-est de la Piața Sfatului està dominada per l''Església Negra (Biserica Neagră), la icona més famosa de la ciutat i la principal església gòtica de Romania i la més gran entre Viena i Istambul.

Aquesta església fou construïda entre els anys 1385 i 1477. El seu nom prové de quan, l'any 1689, un gran incendi va destruir la major part de la ciutat i va ennegrir les parets de l'església.

En el seu bonic interior trobem galeries, vitralls de colors, un enorme orgue de 4.000 tubs, grans columnes de pedra i parets adornades amb 119 fabulosos tapissos turcs. L'entrada a l'església costava llavors 4 Lei.

El carrer Sforii, el més estret de Brașov (Brașov, Transsilvània)
El carrer Sforii, el més estret de Brașov (Brașov, Transsilvània)

A l'est del centre, connectant els carrers Cerbului i Poarta Schei, hi ha la curiosa Strada Sforii que amb una amplada d'entre 1,11 i 1,35 metres, i una longitud de 80 metres, és el carrer més estret de Brașov i un dels més estrets d'Europa.

Aquest carrer apareix esmentat per primer cop en documents del segle XVII i en els seus orígens aquest carreró per a vianants era utilitzat com una ruta d'accés ràpida per als bombers de la ciutat.

Entre els segles XV i XVII els saxons van fortificar la ciutat vella de Brașov amb muralles, torres defensives i portes d'accés.

Originalment la muralla tenia una altura de 12 metres i una longitud de 3 km, de la qual actualment encara en queda una part.

Dels set baluards originals, només uns pocs han sobreviscut, incloent el restaurat Bastió Graft (de 1521), que es troba a la meitat de l'ala nord-oest de la ciutadella.

En el costat oest de la muralla, val la pena passejar al llarg del pintoresc carrer Dupa Ziduri per a veure la Torre Blanca i la Torre Negra, ambdues de l'any 1494. Des de dalt de la torre hi ha molt bones vistes sobre la ciutat.

El Bastió dels Ferrers, de l'any 1529, era un dels set construïts i protegits pels gremis de la ciutat i està situat a l'extrem sud de Dupa Ziduri. Seguint la muralla cap al sud-est s'arriba a la Porta de Caterina, construïda l'any 1559 i que fou en el seu moment l'entrada principal a la ciutat medieval i ara és l'única porta original que queda.

La Porta de Caterina, l'única porta original que queda d'accés a la ciutat vella (Brașov, Transsilvània)
La Porta de Caterina, l'única porta original que queda d'accés a la ciutat vella (Brașov, Transsilvània)

Prop d'ella està la Porta Schei, construïda en la seva forma actual per l'emperador Francesc I d'Àustria l'any 1827 per a substituir la que hi havia, molt danyada pel foc. Finalment, des del carrer George Cosbuc podem veure el Bastió dels Teixidors, del segle XVI i el més ben conservat de tots.

Durant el mandat dels Saxons a Brașov, entre els segles XIII i XVII, els romanesos tenien prohibit viure dintre de la ciutadella i es van establir en el districte Schei, al sud de la zona emmurallada.

En aquest districte, caminant pel carrer Prundului s'arriba a Piața Unirii, on trobem la bonica Església ortodoxa de Sant Nicolau (Biserica Ortodoxă Sfântul Nicolae din Șchei), construïda l'any 1495 i ampliada en el segle XVIII.

La seva arquitectura és una barreja d'estils bizantí, barroc i gòtic. Està envoltada per murs amb grans portes de fusta i en el recinte hi ha també un vell cementiri on hi ha enterrades diverses personalitats romaneses.


BUCAREST (II)

Com arribar-hi

Des de Brașov vam sortir per la carretera 73/E-574 per anar fins a Râșnov (18 km) i visitar la seva ciutadella. Després vam continuar viatge per la mateixa carretera fins arribar a Bran (13 km), on vam visitar el seu castell i vam dinar.

Després vam reprendre el viatge des de Bran cap al sud-oest per la mateixa 73/E-574, però en arribar a l'altura de Loturi (64 km) ens vam desviar cap a l'oest per la 73C amb destinació a Curtea de Argeș (45 km) per a visitar el seu monestir.

I finalment vam sortir de Curtea de Argeș amb destinació a Bucarest agafant la 7C cap al sud per arribar a Pitesti (38 km), on vam connectar amb la ruta 7 direcció sud-est que ens conduí a la ciutat de Bucarest (113 km).

La distància total recorreguda en aquesta jornada fou de 291 km.

Dormir i menjar

En l'hotel Ibis Gara de Nord (c/ Grivitei, 143 - Bucarest) vam pagar 55 € per una habitació doble, gran i confortable, amb bany i TV, però sense esmorzar. Aquest hotel està situat a uns 200 metres de l'estació de tren nord i a 2 km del centre de Bucarest, la qual cosa no és cap problema si es disposa de cotxe privat.

La veritat és que nosaltres vam triar aquest hotel perquè arribàrem tard a Bucarest, sense tenir res reservat, i vam trobar aquest hotel i ens va convèncer. És molt probable que es puguin aconseguir millors preus reservant online.

Un lloc que vam trobar molt recomanable per a menjar a Bucarest fou el restaurant La Mama Ateneu (c/ Episcopiei, 9 - Bucarest), situat en una casa del segle XIX.

Coses a veure i fer

RASNOV. En el nostre camí des de Brașov cap al sud ens vam aturar a Râșnov per a visitar la seva fortalesa.

La fortalesa de Râșnov va ser construïda al voltant de l'any 1215 pels cavallers teutons sobre un turó rocós en els Carpats, uns 230 metres per sobre de la ciutat de Râșnov. Més tard fou ampliada pels Saxons locals, ja que està situada estratègicament en la ruta comercial que unia les províncies de Transsilvània i Valàquia.

Vistes des de la fortalesa de Râșnov (Râșnov, Transsilvània)
Vistes des de la fortalesa de Râșnov (Râșnov, Transsilvània)

A diferència d'altres fortaleses saxones, la de Râșnov va ser dissenyada com un lloc de refugi per a períodes perllongats de temps. Com a tal, tenia almenys 30 cases, una escola, una capella i altres edificis més habitualment associats a un poble. Al llarg de la seva història només fou conquerida una vegada, en l'any 1612.

L'entrada a la fortalesa costava 10 Lei i, excepte les vistes sobre els voltants, l'interior de la fortalesa no té massa interès. Râșnov està a 18 km de Brașov seguint la carretera 73.

BRAN. Continuant cap al sud uns 13 km per la ruta 73 des de Râșnov vam arribar a Bran, una població situada sobre la frontera entre les regions de Transsilvània i Valàquia i que és molt turística gràcies a la presència del seu famós castell.

El Castell de Bran és també conegut com el Castell de Dràcula perquè Bram Stoker va situar aquí la llar del seu famós Comte Dràcula literari, tot i que ni Bram Stoker va visitar mai Transsilvània ni hi ha evidències d'una relació directa entre aquest castell i el veritable Vlad Țepeș, governant de Valàquia.

Vista exterior del Castell de Bran, conegut també com el «Castell de Dràcula» (Bran, Transsilvània)
Vista exterior del Castell de Bran, conegut també com el «Castell de Dràcula» (Bran, Transsilvània)

Tot i així, aquest castell continua exercint una gran atracció sobre els fans del sanguinari comte, potser perquè les seves imponents torres i torrasses li donen un aura de misteri i llegenda.

El castell fou construït sobre una enorme roca de 75 metres d'altura i la primera referència a ell apareix en l'any 1377. Des de 1920 a 1957 va ser residència real de la Reina Maria de Romania.

En l'actualitat hostatja un museu que, en les 60 estances del castell, mostra col·leccions de mobiliari i art de la reina Maria, així com armes i armadures dels segle XIV a XIX. L'entrada al castell costava llavors 12 Lei.

CURTEA DE ARGEȘ. Aquesta població, pertanyent a la regió històrica de Valàquia, és una de les més antigues de Romania, ja que fou fundada a principis del segle XIII i va arribar a ser la capital de la regió.

La Catedral de Curtea de Argeș (Curtea de Argeș, Valàquia)
La Catedral de Curtea de Argeș (Curtea de Argeș, Valàquia)

El nostre interès en Curtea de Argeș no era un altre que visitar la seva espectacular basílica, la Catedral de Curtea de Argeș. Fou construïda a principis del segle XVI en els terrenys d'un monestir pel príncep Neagoe Basarab.

L'edifici actual data de 1875 i el seu aspecte és el d'un enorme i elaborat mausoleu, d'estil bizantí i amb arabescs moriscs. A la dreta de l'entrada estan les tombes de marbre blanc de Carol I i la seva esposa Elizabeth, mentre que a l'esquerra estan el rei Ferdinand I i la reina Maria. L'interior de la catedral està decorat amb frescos.

Frescos en les parets interiors de la Catedral de Curtea de Argeș (Curtea de Argeș, Valàquia)
Frescos en les parets interiors de la Catedral de Curtea de Argeș (Curtea de Argeș, Valàquia)

En el bonic i cuidat entorn de la basílica hi ha altres interessants edificis que formen part de l'actual monestir.

L'entrada al recinte del monestir costava només 2 Lei i la veritat és que ens va agradar molt, perquè la catedral és realment espectacular per les seves formes i materials empleats en la seva construcció.

Per arribar fins aquí des de Bran n'hi ha prou amb seguir la ruta 73 i en arribar a Loturi (64 km) desviar-se per la 73C cap a Curtea de Argeș (45 km).

BUCAREST (București en romanès). És la capital i la principal ciutat de Romania i està situada en el sud-est del país. Bucarest apareix documentada per primera vegada en l'any 1459, però és la capital romanesa només des de 1862.

En el centre de Bucarest trobem amples bulevards plens d'arbres, així com imponents edificis d'època. De fet, en el període entre les dues guerres mundials del segle XX aquesta ciutat es va guanyar l'àlies de Petit París per la seva elegant arquitectura i la vida sofisticada de les seves elits.

Nosaltres vam decidir dedicar només unes poques hores a Bucarest i així disposar de més temps per a la resta del país, de més interès per a nosaltres. Per aquest motiu ens vam limitar a recórrer la ciutat amb cotxe i veure per fora alguns dels seus edificis més representatius.

Vista frontal del Palau del Parlament des del Boulevard Unirii (Bucarest)
Vista frontal del Palau del Parlament des del Boulevard Unirii (Bucarest)

El més destacat és, sens dubte, el mastodòntic Palau del Parlament (Palatul Parlamentului en romanès), la construcció del qual va començar l'any 1984 per ordres del magolòman Nicolae Ceaușescu, el que fou dictador i líder del Partit Comunista romanès fins l'any de la seva mort, l'any 1989.

Aquest colossal edifici té diversos rècords mundials: és l'edifici administratiu que més diners va costar i el segon més gran del món, només superat per l'edifici del Pentàgon. També és l'edifici que més pesa.

En la seva construcció van treballar 20.000 obrers i 700 arquitectes. L'edifici té 12 plantes, 1.100 habitacions, i 4 nivells subterranis, incloent un enorme refugi nuclear. La veritat és que només veure'l des de l'exterior ja imposa per la seva enorme grandària. Actualment està obert a visites guiades.

Una altra icona de Bucarest és l'Arc de Triomf (Arcul de Triumf en romanès), ubicat en la Piața Arcul de Triumf, construït en granit al 1936 per a homenatjar als soldats romanesos que van lluitar en la 1ª Guerra Mundial.

L'Arc de Triomf vist des del Bulevardul Mareșal Constantin Prezan (Bucarest)
L'Arc de Triomf vist des del Bulevardul Mareșal Constantin Prezan (Bucarest)

També vam passar amb el cotxe per algunes de les places més representatives de Bucarest, com la Piața Unirii, la Piața Universitatii o la Piața Revolutiei, entre d'altres.

Però Bucarest té molts altres punts d'interès per a qui estigui interessat: edificis, museus, palaus, esglésies, parcs, etc.

I el viatge s'acaba ...

Era el darrer dia de viatge a Romania i hora de tornar a casa. Vam sortir de Bucarest amb el cotxe cap al nord per la carretera 1/E-60 per arribar fins a l'aeroport internacional Henri Coanda, conegut també pel nom d'Otopeni, i que està a 22 km del centre de la capital.

Després de retornar el cotxe de lloguer en el mateix aeroport, vam entrar en la terminal de sortides per a facturar i passar els rigorosos controls de seguretat. Finalment vam embarcar en un vol de la companyia Vueling que ens portà des de Bucarest fins a Barcelona en tres hores.


Relat d'un viatge a Romania - David Serrano & Rosa León [2008]
Relat d'un viatge a Romania - Santi Nogués [2006]