MYANMAR
Guia i relat d'un viatge per lliure a Myanmar
En aquest viatge independent de 29 dies a Myanmar, amb inici i final a Bangkok (Tailàndia), vam fer una ruta amb transport públic i vam visitar Mandalay, Mingun, Sagaing, Amarapura, Maymyo, Lashio, Yaunghwe, llac Inle i voltants, Pagan (Bagan), mont Poppa, Pyay (ruta en vaixell pel riu Irrawaddy), Yangon i Syriam.
Data viatge: 1995 | Publicat el 01/03/2001Darrera actualització: 04/2022
Introducció
Myanmar, el nom del qual fou Birmània fins a l'any 1988, s'estén des de les remotes muntanyes de l'Himalaia al nord fins al mar d'Andaman al sud, limitant amb Bangladesh, Índia, Xina, Laos i Tailàndia d'oest a est. Ocupa una superfície total de 676.552 km², una mica més gran que Espanya i Portugal juntes.
Els sistemes muntanyencs que tanquen el país per tres costats dificulten que els monsons puguin arribar a tot el país, pel que hi ha un gran contrast entre la costa occidental, molt plujosa, i el centre del país, molt més sec.
Myanmar va tenir antigament l'àlies de Shwe Pydaw (Terra Daurada) per les seves extraordinàries riqueses naturals, arribant a ser fins i tot una de les economies més riques d'Àsia, però la terrible dictadura que regeix el país des de l'any 1962 ha aconseguit convertir al país en un dels més pobres del món, i tot això malgrat el seu enorme potencial.
Val a dir que aquest relat de viatge fa referència a l'any 1995 i per tant la situació al país pot haver canviat molt quan llegiu aquestes línies, com per exemple en la capitalitat del país o en molts noms de poblacions i ciutats.
La repressió política que exerceix la junta militar que governa el país sobre la seva població té la seva màxima expressió en la figura d'Aung San Suu Kyi, Premi Nobel de la Pau al 1991 i filla d'Aung San, l'heroi nacional birmà que va negociar la independència del país amb els anglesos.
Myanmar, el país de les mil pagodes (per dir un número que es queda molt curt), ofereix suficients al·licients com per a satisfer les expectatives de qualsevol viatger. Solament pot aparèixer el dubte en el cas d'aquells viatgers conscienciats que vegin el viatge a Myanmar com una aportació de divises al règim militar corrupte que governa el país.
Però convé ser conscients de que bona part de la població local birmana també viu del turisme i per això recomanem no deixar d'anar a Myanmar, tot i que considerem recomanable intentar no utilitzar serveis turístics (hotels o agències de viatges) que siguin propietat del govern.
Podeu veure més fotos d'aquest viatge en l'Àlbum de fotos de Myanmar, en el nostre Facebook.
Fitxa tècnica del viatge
Data del viatge
Del 30 de juliol al 27 d'agost de 1995
Itinerari
Dies 1-2: Barcelona → 
→
Roma (IT) → →
Kuwait (KW) → →
Bangkok (TH)
Dia 3: Bangkok- Ayutthaya - Bangkok
Dia 4: Bangkok → →
Yangon (Myanmar)
Dies 5-6: Yangon
Dia 7: Yangon - ...
Dia 8: ... - Mandalay
Dia 9: Mandalay
Dia 10: Mandalay - Mingun - Mandalay
Dia 11: Mandalay - Sagaing - Amarapura - Mandalay
Dia 12: Mandalay - Maymyo
Dia 13: Maymyo
Dia 14: Maymyo - Lashio
Dia 15: Lashio - Mandalay
Dia 16: Mandalay - Yaunghwe
Dies 17-19: Yaunghwe - llac Inle i voltants - Yaunghwe
Dia 20: Yaunghwe - Pagan
Dies 21-22: Pagan (Bagan)
Dia 23: Pagan - mont Poppa - Pagan
Dies 24-25: Pagan → 
→
Pyay (ruta riu Irrawaddy)
Dia 26: Pyay - Yangon
Dia 27: Yangon - Syriam - Yangon
Dia 28: Yangon → →
Bangkok (TH)
Dia 29: Bangkok → →
Kuwait → →
Londres → →
Barcelona
La ruta marcada en el mapa adjunt correspon a un viatge independent de 29 dies que vam fer en l'estiu de l'any 1995 a Myanmar. Per a dur-la a terme vam utilitzar exclusivament transport públic, gairebé en totes les seves modalitats possibles.
En les dates del nostre viatge no feia molt temps que les autoritats birmanes havien eliminat l'obligatorietat de contractar un paquet turístic organitzat per a visitar el país, però encara vam trobar moltes restriccions, com per exemple que l'única forma legal d'entrar en el país era per via aèria fins a Yangon, la capital del país (coneguda també amb l'antic nom de Rangun). La via terrestre llavors no era possible.
I com volar a Yangon des d'Europa resultava massa car vam optar per fer-ho a Bangkok, amb l'avantatge afegit que en la capital tailandesa vam poder obtenir en un sol dia el visat d'entrada a Myanmar, així com comprar un vol, d'anada i tornada, de Bangkok a Yangon.
Per aquell temps moltes àrees del país estaven fora de límits per als viatgers, com les zones on el govern manté lluites amb ètnies locals, com els karen, o bé per estar aprop del famós Triangle d'Or.
Així, quan nosaltres vam arribar a la població de Lashio, no molt lluny de la frontera xinesa, amb la intenció de visitar un parc natural proper, la policia local, al saber de la nostra arribada, ens va prohibir sortir de la ciutat i ens va convidar amablement a prendre el primer tren de tornada a Mandalay a l'endemà.
També eren molt habituals les restriccions a l'hora de fer fotos en llocs on hi havia algun element que les autoritats birmanes consideraven estratègic. Recordem, per exemple, que en un trajecte en tren que passava per sobre d'un viaducte, oficials de la policia birmana anaven pels vagons comminant als estrangers a guardar les càmeres.
En fi, coses d'un règim paranoic que desconfiava dels estrangers a Myanmar i que només els acceptava per les divises que aportaven a les seves butxaques.
Aprofitant el nostre pas per Bangkok, la capital tailandesa, on també vam gestionar la compra del vol a Yangon i l'obtenció del visat, vam fer una excursió en tren fins a la ciutat d'Ayutthaya, situada uns 76 km al nord de Bangkok.
El motiu de la nostra excursió a Ayutthaya no era un altre que la visita del Phra Nakhon Si Ayutthaya Historical Park, el qual aplega les ruïnes d'una antiga ciutat que va ser una de les més pròsperes del món des del s. XVII en endavant. Des de l'any 1991 aquest conjunt forma part de la llista de Patrimonis de la Humanitat de la Unesco.
Diners
La moneda oficial a Myanmar és el kyat.
En les dates del nostre viatge, l'any 1995, encara no existia l'euro i calia portar US$ (dòlars USA) i canviar-los un cop al país. El canvi oficial de kyat a dòlar era tan dolent que era molt habitual, i recomanable, canviar al mercat negre, ja que la diferència de canvi amb l'oficial era brutal. Tot i que les autoritats birmanes intentaven controlar que els viatgers canviessin els seus dòlars al canvi oficial, el cert és que no era gens difícil eludir aquests controls.
En aquelles dates, encara vigent la pesseta espanyola, el canvi aproximat era d'1 US$ (dòlar USA) = 124 pts.
Despeses del viatge
+ 101.000 pts. (vol BCN-Bangkok-BCN amb Kuwait Airlines)
+ 23.500 pts. (vol Bangkok-Yangon-Bangkok)
+ 3.000 pts. (visat Myanmar)
+ 44.300 (hotels, menjars, transport, entrades, altres)
= 171.800 pts. (total aproximat per persona)
Guia de viatge
Thailand, Indochina & Burma Handbook, de l'editorial Trade & Travel Pub. (edició 1992), en anglès. Lògicament ara ha ha edicions d'aquesta i d'altres editorials molt més modernes i actualizades.
GALERIA DE FOTOS DEL VIATGE A MYANMAR
