Diari d'un viatge de 13 dies a Croàcia

Sortim en direcció a Zagreb a les 18:15 des de la nova terminal T-1 de Barcelona. Ens donen sopar. Arribem a Zagreb puntuals.

Sense problemes amb el lloguer del cotxe. El dipòsit ple i així l'has de tornar. Aparquem al pàrquing de l'hotel, ja que tot és zona blava (5 € nit) i no estem per buscar un aparcament lliure. Sopem davant de l'hotel en una terrassa, n'hi ha vàries. Kebab i cervesa, 45 Kn (aproximadament 6 €) tots dos.

Zagreb

Anem a dormir. L'hotel Sheraton Four Points és antic, però les habitacions son espaioses i està net.

Ni se us acudeixi anar amb cotxe al centre de Zagreb. Tot es zona blava i amb un màxim de 60 minuts... i això si trobes lloc. Si tot i així heu d'anar amb cotxe, al costat de la Catedral i d'una benzinera hi ha un pàrquing subterrani no gaire car (7 Kn/hora). Per moure's per la ciutat surt mes a compte agafar els tramvies que recorren tota la ciutat i et deixen al mateix centre.

És interessant la targeta Zagreb Card, val per 24 ó 72 hores, i tens tots el viatges gratis en transports públics, descomptes a museus, etc. També podeu comprar als quioscs la dnevna karta (25 kn, 3.50 €) per a tot el dia. El bitllet senzill costa 8 Kn Si estem a prop del centre és millor anar a peu, ja que Zagreb es una ciutat patejable. A qualsevol oficina de turisme us donaran itineraris per anar a peu.

El centre neuràlgic de Zagreb es la plaça bana Josipa Jelacica, i des d'allà, a dreta, esquerra dalt i baix s'hi troba el més concorregut de Zagreb. Em va agradar la plaça Dolac, amb el seu mercat de fruites, verdures i flors. Hi ha de tot. Dinem en un Fresh & Co per 100 Kn els dos. Amanida, lasanya i beguda, després anem a fer un cafè a una de les innumerables terrasses de la zona.

El canvi a dia d'avui està a 7.26 Kn/€, però varia d'un lloc a l'altre. Es poden treure diners dels caixers automàtics, amb les targetes de crèdit i no he vist que ens carreguessin cap comissió.

Sopem a una konoba anomenat Prunica Zagorka, als voltants de l'hotel, al carrer Zagorsk bb. Demaneu un plat per a dos i mireu d'acabar-lo. No és car i tot a la brasa.

Ens acostem a Samobar, un petit poble en direcció a Eslovènia, a uns 17 km de Zagreb. La veritat és que és una passada. No sé si és perquè és dissabte, però a la plaça hi ha mercat artesanal, curiós de veure, malgrat que tot es molt clàssic, fins i tot la roba.

Dinem de meravella al restaurant Samoborska Klet, a la plaça. Ens posem les botes. Haurem d'aprendre a demanar una plat per a dos, ja que costa acabar-se'ls. L'aigua de la font del mig de la plaça surt gelada. Ompliu les ampolles, ja que es de molt bona qualitat.

De tornada a Zagreb sopem al costat de l'hotel, no perquè tinguem gana, sinó perquè s'ha de sopar. Demà anem als llacs de Plitvice.

Plitvice Jezera

El parc Plitvice Jezera és preciós. Quina pallissa de caminar, però val la pena. Per als que estan una mica rovellats com jo crec que el millor és anar amb cotxe fins a l'entrada E1 i deixar el cotxe al pàrquing (7 kn/hora). L'entrada al parc costa 110 Kn per persona i es pot pagar amb Visa o en Kunes. No accepten altres divises.

Des de l'entrada seguiu el camí a peu fins al punt P3 i agafeu el vaixell per creuar el llac fins el punt P2 i des de allà un altre vaixell mes petit (està al costat) fins a P1. Aquí agafeu el trenet a ST2 fins a ST4, que és la part més alta del parc i des d'allà baixar caminant (tot baixada) per els diferents circuits fins a l'ST2 un altre cop i si no es vol caminar més torneu a agafar el trenet fins a ST1. Amb aquest recorregut es veu quasi tot el parc i sobretot el més important. Ens queden encara uns 20 minutets a peu fins al cotxe. Total unes quatre hores entre anar i tornar.

Plitvice Jezera

Al punt ST2 hi ha varis restaurants, tant self-service, cafeteries, restaurants amb menú i carta. No són cars. Un altre opció es dur entrepans i aigua, ja que aquesta si és cara dins del parc (una ampolla de litre i mig val 26 Kn, quasi 3 €).

És important dur calçat còmode (bambes), ja que els camins són sovint per passarel·les de troncs, i alguna cosa d'abric, ja que el temps és molt canviant. No trobo necessari comprar el mapa del parc a la botiga de records del costat, excepte si voleu tenir fotos dels llacs, ja que el que et donen amb l'entrada ja n'hi ha prou.

El sobe Knezevic on dormim és preciós (40 €/nit l'habitació) i em recorda al xalets suïssos, amb les finestres plenes de flors, tot de fusta i a 700 m. de l'entrada E2 del parc, al que s'hi pot anar caminant, però la tornada, després de tant caminar, és tot pujada i es fa pesada. Per cert, per la nit no hi ha res als voltants i es sopa com a molt tard a les 8 de la nit. Així que bona nit.

Sortim de Plitvice amb 14ºC. Fa fred. A mesura que anem baixant la temperatura puja fins al 30ºC. Després de varis quilòmetres de carretera acceptable agafem l'autopista cap a Split.

Entre que arribem a l'apartament, Miki & Ana Guesthouse, llogat mitjançant el web HostelBookers, i ens instal·lem són quasi les quatre de la tarda. Sortim a dinar (zona turística), cap problema, i donem una volta pel passeig marítim. Sense adonar-nos ens trobem amb el Palau de Dioclecià, però només l'envoltem. Al costat de l'entrada de la catedral hi ha una cripta. L'entrada costa 5 Kn i no és pels calés, però és que no val la pena. En trenta segons s'ha vist i no hi ha... res.

Mirem horaris per anar a Hvar. Ens diuen que es molt pesat anar en cotxe, ja que a més d'haver d'estar molt abans per embarcar, tant a Split com a Starigrad, després allà no es pot aparcar enlloc.

Sopem en una de les moltes Konobas que hi ha i per primera vegada no ens passem al demanar (172 kn els dos, 25 €). S'ha de tastar el Travarica, un aiguardent típic de Croàcia (9 kn, un cafè 7 kn). Aquesta Konoba està al carrer Sperum nº 2, al començament del passeig. Molt agradable i l'amo parla de tot, fins i tot castellà.

Per buscar-li un però a aquesta magnifica ciutat: la mala olor que ve des del mar, sembla ser dels desaigües i que segons on estiguis et fa tirar enrere. Cada nit hi ha actuacions en directe al mig del passeig marítim, fins a les 11 de la nit i a partir d'aquesta hora la gent es desplega per les terrasses.

Split

Dediquem el segon dia a patejar Split. Recorrem tot el Palau de Dioclecià d'una porta a l'altre i al revés. Entrem a la Catedral, a la Sinagoga, al temple de Júpiter, etc. Potser a algú amb més interès històric que jo li agradi, però a mi, la veritat és que em deixa indiferent. En canvi passejar pels carrerons, el mercat verd (fruites i verdures), del peix a l'aire lliure ho trobo interessant, així com Narodnog Preporoda (passeig marítim), ple de bars i cafeteries.

Al principi del passeig, hi ha un carrer peatonal ple de botigues i cap a la meitat a l'esquerra trobem una placeta amb dos cafeteries on es dóna cita la modernitat d'Split. Més amunt, a la dreta, passem per davant de Correus i arribem a l'entrada principal del palau. Si continues, a l'esquerra hi ha un mercadillo per a turistes amb tot el que us pugueu imaginar, vaja, com a tota ciutat turística.

Si voleu anar a la platja, al començament del passeig surt un autobús, el 12, que recorre tota la costa. Cap a la dreta, mirant el mar, hi ha tres platges, totes de pedretes, pel que és important dur sabatilles d'aigua (les venen per tot arreu). A totes les platges hi ha dutxes, canviadors, xiringuitos, etc. Es pot anar amb cotxe, però s'ha d'anar aviat, ja que malgrat que hi ha aparcaments, solen estar molt plens. No es practica top-less, almenys en aquesta zona, ja que és molt familiar.

Per la nit ens deixem aconsellar per una guia, editada l'any 2005, sobre un restaurant anomenat Nostramus, al costat del mercat del peix i que diu que té una barra amb tapes a l'estil espanyol. Li preguntem a l'amo i ens diu que no sap d'on ha sortit aquesta informació. Tot i això sopem allà mateix, bé de preu, però amb plats normals.

Del mig del passeig surt un vaixell a les 9:45 fins a Trogir (20 kn/persona) i que abans s'atura a Slatina. Total un hora de viatge. Trogir és una illa encantadora, amb carrerons minúsculs i envoltada d'una muralla, llàstima que està massa dedicada al turisme. Fem el de sempre, recórrer els carrerons que es el que ens agrada. Dinem en un dels molts restaurants que hi ha i decidim agafar el vaixell cap a Slatina per banyar-nos. El lloc és meravellós, estem quasi sols, l'aigua transparent, però la platja no és de pedretes, són rocs com un puny, però tot i així ens banyem i esperem el vaixell cap a Split.

No he trobat una samarreta de bàsquet de la selecció croata, ni de l'Split. Nuri està buscant un imant de nevera que sigui una corbata. No diuen que la van inventar ells?.

Agafem el ferri de les 8:30 que surt del moll d'Split cap a Stari Grad, a l'illa de Hvar. Hi ha altres sortides més tard, però perds mig matí. El cost per trajecte i persona es de 42 Kn, uns 6 €. Es pot embarcar el cotxe, però si no vols quedar-te a dormir, no val la pena. El viatge dura unes dues hores i quan arribes a Stari Grad hi ha autobusos que et porten a Hvar, Jelsa i altres destinacions. Nosaltres triem Hvar (25 Kn viatge/persona) i la veritat és que l'encertem. Llàstima de no saber anar amb moto (200 Kn dia) ja que ens deixa amb poca mobilitat. Crec que es necessiten uns dos ó tres dies per veure-ho tot.

Per dormir no hi ha problema. A la mateixa parada del bus un grup de persones t'ofereixen habitacions.

Hvar és maca de veritat i et pots banyar a qualsevol lloc. El menjar és una mica més car que a terra ferma, però tampoc gaire més. Ens comenten que hi ha platges de sorra, però això no ho podem confirmar. L'aigua com a tot arreu, transparent. Molts comerços ofereixen joies de corall, que segons Nuri, no són cares. Ella es fira. El que sí trobem desfasat son les bossetes de lavanda (entre 35 i 50 Kn). Ull si compreu aigua embotellada, te la poden cobrar fins a 25 Kn el litre i mig, quan al súper del costat de l'estació del bus costa 5.99 Kn Aquest preu el vaig veure a una botiga al final de la plaça, només girar a l'esquerra, davant del mar.

No accepten Visa a quasi cap restaurant, però tampoc són tan cars. A les dues de la tarda pots tenir problemes per trobar que et serveixin. Ens banyem i fen el camí a l'inversa. Encara ens dona temps per veure la final del Barça mentre mengem hamburgueses. S'ha patit, però s'ha guanyat. És una autentica devoció la que senten pel Barça.

Poca cosa per explicar. Relax a la platja. Malgrat ser dissabte no hi ha gaire gent. Trobem un lloc que per rentar la roba, eixugar-la i sabó ens cobren 75 Kn i a les tres hores ja la pots passar a recollir. Esta al carrer Senjska, al començament del Passeig Marítim.

L'aparcament costa 3 Kn/h de 7 a 19 h. de dilluns a divendres i dissabte fins a les 14 h. (diumenge i festius gratuït). Hi ha força apar-caments per a minusvàlids. Si aparqueu en algun d'ells la grua no perdona. La sanció per rebassar l'horari en zona blava és de 60 Kn.

Al ser el nostre darrer dia a Split sopem en un dels restaurants més macos (per a mí) de la part vella, dintre del palau de Dioclecià. És el Gradska Kavana Central, a la plaça Narodnitrg, 1. Hem de fer les maletes, demà anem a Dubrovnik.

L'autopista fins a Dubrovnik no està acabada. No us deixeu enganyar, com ens va passar a nosaltres, pels cartells que indiquen autopista. Ens varem empassar tota la carretera des de Makarska per l'interior per tornar a la nacional de la costa. El ferm està bé, però la carretereta que va vorejant la costa és tota sinuosa i es fa lenta.

Arribem a House Tereza i és tal com el descrivien el fulletons, amb platja privada, habitació sobre el mar, aparcament allà mateix, etc. Dinem en un restaurant a tocar del mar (200 Kn), anem a desfer les maletes i donar-nos un bany. Al capbussar-me a l'aigua amb les ulleres de busseig al·lucino. Agafo ostres, musclos i per no tenir els fusells de pesca no puc pescar. Hauríem sopat peix cada dia.

Ciutat vella de Dubrovnik

Malgrat el que diuen les guies sobre el problema de l'aparcament, jo recomano anar amb cotxe i deixar-lo al pàrquing general que hi ha a l'entrada de Dubrovnik (10 kn/h) i baixar caminant a la part històrica. Després per tornar, fora de l'entrada principal de la ciutat vella, al costat del Konzun (súper majoritari a Croàcia), surt un minibús que et porta gratuïtament a l'aparcament. Hi ha altres aparcaments més a prop, però a un preu de 30 Kn/h. i al carrer, si trobes lloc, no totes les maquines de tiquets funcionen, així que aconsello l'aparcament general. Els autobusos que van a Dubrovnik des d'altres poblacions et deixen a l'entrada i des d'allà has d'agafar-ne un altre fins al centre. No és gaire bona idea, però si no es té cotxe és una solució.

A la ciutat emmurallada és molt recomanable fer el recorregut pel perímetre de la muralla (50 Kn) i dur aigua, no cal comprar-la, ja que a les fonts que hi ha a l'interior d'aquesta és bona i està fresca. És digne de veure, tant per a fer fotografies, com per a fer-te una idea del conjunt i, per descomptat, patejar-te el carrers i carrerons.

Tractant-se d'una ciutat típicament turística els preus són una mica més cars, però hi ha pizzeries (com Mea Culpa 1,2,3) on pots demanar una pizza meitat d'una manera i meitat de l'altra. Una sencera no te l'acabes.

Per la tarda fem panxing al costat del mar. A mitja tarda berenem els musclos i les ostres que vaig agafar ahir, bevent una cervesa i amb els peus a l'aigua.

Des d'on estem, a Zaton Mali, i en direcció Split i desprès d'uns 60 km abans d'una benzinera, hi ha la desviació a Orebic (altres 60 km), amb bona carretera, però una mica lenta degut a que va costejant. Si es va just de benzina ompliu el dipòsit després de la cruïlla de Korcula (50 m.) ja que fins passats uns 30 km no n'hi ha cap altre.

En arribar al port es pot aparcar gratuïtament o per 6 kn/h al pàrquing vigilat al mateix costat del embarcament, un senyor gran us vendrà el tiquet. Hi ha dos mitjans de transport, el Car Ferry (64 kn/cotxe i 13 Kn persona) o una barqueta que per 12 Kn et deixa a la mateixa porta de la part vella de Kurcula.

Si no es te intenció de recórrer l'illa, com era el nostre cas, amb la barqueta n'hi ha més que suficient.

Korcula

La capital de Korcula és semblant a Trogir i Hvar, vull dir, ciutat medieval, emmurallada, una mica més petita, i potser degut a les dates, sense l'aclaparament de turistes. Es recorre en unes dues hores, mirant botigues, i fora de les muralles és una continuació de l'interior, pel que recomano donar una volta. Els collarets i polseres de corall són més barats que en altres llocs (segons Nuri) i per tal motiu torna a firar-se.

La barqueta surt cada 30 minuts, excepte al migdia que surt cada hora. Al costat de la barca hi ha els horaris. No busqueu taquilles, et cobren a l'entrar. Dinem fora de les muralles (molt bé) i a les 15:05 tornem a Orebic. Ens banyem a una de les moltes platges, amb canviadors, dutxes, etc. i seguim el camí.

De tornada a Zaton Mali ens aturem a Ston, un poble que té una rara curiositat: les muralles envolten la muntanya i el poble queda fora d'elles... Hi ha més bars i restaurants que cases, ja que es una zona marisquera (ho veureu des de la carretera mirant el mar). Una altra curiositat és que a la barberia (la de tota la vida) el propietari va ser campió de pesca i té el local ple de fotos d'ell amb les seves captures. Prenem quelcom i continuem cap a casa, amb la sensació d'haver passat un dia magnífic.

Cau la nit mentre escric això, assegut davant del mar, amb una cervesa freda, fent temps per anar a sopar. ¡¡¡Ah, vacances !!!

Encara que les guies diuen que Cavtat és més barat que Dubrovnik, no hi trobem la diferencia. El poble és petit i l'únic interessant és un camí que voreja el mar, semblant als nostres camins de ronda. En ell alguns xiringuitos han posat hamaques a les roques (20 Kn/dia). Està tot molt tranquil, suposem que per ser ja setembre. Hi ha un cementiri i les guies parlen d'una gruta, que no és més que un forat ple de brutícia.

Com que no hi ha res més a veure a Cavtat, decidim entrar a Montenegro, que pertany ja a la Unió Europea. Quina mala idea. És una opinió molt personal, però el que veiem no ens agrada gens ni mica. Tampoc tenim gaire informació i no seríem justos al jutjar per la primera impressió.

Lopud és la segona de les tres illes Elaphite que hi ha davant de Dubrovnik. La primera es Kolocep i ens diuen que ho hi ha res, només vil·les de estiueig i l'altra, Sipan, és gran i lluny. També ens diuen que a Lopud no hi ha cotxes i sí platges de sorra fina. Ens decidim per aquesta.

El ferri surt del port de Dubrovnik Gruz, els tiquets es compren al Corner Travel, abans d'arribar a l'església i costen 60 Kn anar i tornar. Si deixeu el cotxe pels voltants, l'hora de pàrquing costa 5 Kn i el tiquets d'aparcament els venen als quiosc (tisak). Com que s'ha de deixar el cotxe varies hores, els tiquets s'han de posar escampats sobre el tauler del cotxe.

A Lopud hi ha un mini market que no és car en comparació a les altres botigues de records. Al mateix port hi ha platges de sorra fina i una dutxa al costat del canviador, al final de la primera platja. Per anar a l'altre costat de l'illa (30 minuts a peu) hi ha un caminet que puja la muntanya per després tornar a baixar fins el mar. Arribes a una platja de sorra fina amb un parell de xiringuitos gens cars, però es una pallissa arribar-hi. Per sort, per tornar ens adonem que hi ha uns cotxes elèctrics (com els dels camps de golf) que per 20 Kn et tornen a port. Després de dinar, s'agraeix. Com sempre, l'aigua cristal·lina, el paisatge meravellós i no accepten Visa.

Els horaris del ferri són d'anada a les 9:45 i a les 11 del matí i la tornada a les 16:30 que et deixa al costat de la part vella de Dubrovnik i un altre a les 17:30 que va al port on l'hem agafat al matí.

Demà és l'últim dia, s'han de fer maletes, ja que l'avió surt a les 13:40 i s'ha d'estar dues hores abans a l'aeroport.

Adéu Croàcia, m'has agradat molt i no descarto tornar-hi.