Viatge a Austràlia i l'illa sud de Nova Zelanda

Potser el pitjor del viatge van ser les 40 hores de viatge en vols de la companyia Air China (preu vol: € 2,622.80), de les quals 24 les vam passar dins d'un avió.

Vam marxar de Barcelona a les 8h del matí cap a Múnich, una parada de dues hores i a les 14h agafàvem un vol cap a Beijing.

Vam arribar a Beijing a les 6h del matí (hora xinesa), i, com que fins les 14h no havíem d'agafar l'avió vam decidir aprofitar el visat gratuït que t'ofereixen per 72 hores, i anar a passejar per la mítica plaça de Tian'anmen. Ens va sorprendre com de gran era, amb uns carrers al voltant que de tants carrils que hi havia calia passar per passos subterranis (ens va recordar a Moscou), fins i tot hi havia controls per entrar a la plaça.

Estàvem tant cansats que no ens vam veure amb cor de fer una visita ràpida a la Ciutat Prohibida, així que vam menjar unes empanadilles xineses a l'únic restaurant que vam veure per allí i vam tornar a l'aeroport, vam agafar el vol i 12 hores després, a les 6h del matí (hora australiana) vam arribar a Sydney.

El primer que vam fer va ser fer-nos el carnet de la cadena YHA (AU$ 84), així teníem descompte a les habitacions de la cadena, a alguns museus i alguns autobusos.

George Street amunt vam arribar a la famosa Òpera, després vam creuar pel Harbour Bridge fins a l'altre banda i vam passejar per un parc d'atraccions que vam trobar. Finalment, vam veure la posta de sol des del Jardí Botànic.

Dormir a Sydney: YHA Railway Square (AU$ 104, habitació doble amb bany).

L'endemà, després de dormir 15 hores seguides, vam agafar el bus (AU$ 9) i vam anar a la platja de Bondi, a veure les platges plena de surfers i gent guapa fent esport. Vam fer un recorregut de 10 km, anar i tornar, que passa per unes altres tres platges.

Després de dinar vam tornar a l'aeroport de Sydney (AU$ 30,40), i a les 18h vam marxar cap a la capital de l'illa sud de Nova Zelanda, Christchurch: quatre hores de vol amb Virgin Australia (€ 295.50) que ens van semblar molt curtes.

Vam arribar a Christchurch a les 00h, hora novazelandesa. Tenen un servei de shuttle que et porta, sigui l'hora que sigui, amb un minibus fins la porta del hostel (NZ$ 29). Com que el hostel ja estava tancat ens havien deixat les claus sota l'alfombra i una nota engantxada a la porta indicant-nos l'habitació, tot molt curiós.

Dormir a Christchurch: Canterbury House (NZ$ 65, habitació doble sense bany).

Arthur's Pass

Després d'agafar el cotxe a l'agència on l'havíem llogat, A2B Car Rentals (NZ$ 337), vam comencar la ruta anant a la costa oest.

Primer va passar per Arthur's Pass, allí no vam poder fer-hicap ruta perquè estava plovent i vam tirar pel dret fins a Punakaiki.

Quan vam arribar a Punakaiki, a les 16h, era l'hora que hi havia els blowholes, quan puja la marea l'aigua passa per entre els forats de les roques i fa l'efecte d'un guèiser, molt impressionant.

Després de deixar les coses al hostel vam anar per un camí fins la platja de còdols, on està prohibit banyar-se per la força de la mar.

Dormir a Punakaiki: YHA Punakaiki (NZ$ 65, habitació doble sense bany).

L'endemà, vam baixar fins a Greymouth a posar gasolina i a comprar menjar. A Punakaiki no hi havia ni una trista botiga, només un bar on la nit abans ens van deixar provar les cerveses de Nova Zelanda, així, ens van dir, sabríem quina demanar.

Ja amb les provisions carregades al cotxe, vam marxar cap a la glacera Franz Josef, on vam fer el camí de 40 minuts que porta a un punt situat a només 500 metres de la glacera.

Quan vam tornar al hostel, en el poblet de Franz Josef, ens vam trobar la sorpresa que tenia sauna.

Dormir a Franz Josef: YHA Franz Josef (NZ$ 65, habitació doble sense bany).

Glacera Fox

L'endemà, de bon matí, vam anar a la glacera Fox, a 30 km.

Volíem contractar el tour amb Fox Guides (NZ$ 218) de migdia on un guia et porta per sobre de la glacera, però malauradament estava ple i vam haver-nos d'esperar al tour de la tarda, a les 13.30h.

Això al final va resultar ser tot un encert ja que així al matí vam poder fer la ruta de 6 km que dona el tomb al llac Matheson, que està al costat i té unes vistes espectaculars.

Per la tarda vam anar a fer la caminada pel gel amb el guia.

És una activitat molt guiri, però que ens va agradar molt, vam caminar fins l'inici de la glacera i allí ens van fer posar uns crampons, abans de sortir ja ens van donar unes botes, uns mitjons i una jaqueta impermeable, i cap amunt a la glacera, fins i tot vam passar per un moulin mini, un túnel al gel fet per l'aigua.

Van ser quatre hores molt divertides, però les cinc hores següents van ser un tostón (de les 18h a les 22.30h) conduint per arribar a la ciutat de Queenstown, on teníem reservat el hostel.

Dormir a Queenstown: YHA Queenstown Lakefront (NZ$ 65, habitació doble sense bany).

Milford Sound (Fiorland)

Vam decidir no veure Queenstown i a les 8h vam tornar a agafar el cotxe per arribar a la zona coneguda com Fiordland, a unes quatre o cinc hores de cotxe.

Cap al migdia vam arribar al migdia a Mildford Sound, on vam agafar un vaixell (NZ$ 150) que ens va portar durant dues hores pel fiord de Milford fins al mar de Tasmània.

Pel camí vam veure foques marines i fins i tot un pingüí.

Vam passar la nit a Te Anau un poblet on, per ser temporada baixa, dels quatre o cinc restaurants que té la meitat estaven tancats, no hi havia ningú.

Dormir a Te Anau: YHA Te Anau (NZ$ 60, habitació doble sense bany).

Ovelles als Catlins

Després de Te Anau vam decidir canviar de costa i començar el recorregut per la costa est, cap a Dunedin.

El camí ens va sorprendre molt, a vegades ens donava la sensació de ser a la Toscana. Com que anàvem bé de temps vam preferir fer un tomb per la regió dels Catlins, fins a Nugget Point, un cap on hi ha un penya-segat amb un far a la punta i amb unes muntanyetes al mig del mar.

Després va començar a ploure i no va parar en tot els dies que vam estar a la costa est.

A Dunedin volíem anar a la península d'Otago, però plovia bastant i per això, després de deixar les coses al hostel, vam estar donant un tomb per la ciutat, de les poques, per no dir l'única, amb esglésies i cases de pedra, molt britànica.

Dormir a Dunedin: YHA Dunedin (NZ$ 68, habitació doble sense bany).

Pingüí d'ulls grocs (Oamaru)

L'endemà, abans de marxar de Dunedin vam anar a veure l'estació de tren, no molt gran, però molt maca. Des d'allí surt el Taieri Gorge Railway, amb vagons dels anys 20.

Després, un altre cop a la carretera per anar a Oamaru, per a veure els pingüins, tot i que la bona època era a l'estiu austral.

Seguia plovent, però així i tot, després de deixar les coses al hostel vam anar, a les 16h, a la platja Bushy, on ens van dir que amb sort veuríem algun pingüí d'ulls grocs, i efectivament, només arribar en vam poder veure un de molt a prop, pujat a la muntanya, i després d'esperar una estona en vam poder veure dos o tres sortint de l'aigua, tot i que de bastant lluny.

A les 17:30 vam anar al centre de visitants (NZ$ 40) on es podia veure arribar la colònia dels pingüins blaus, i efectivament, quasi setanta en una hora. Va estar molt bé.

Dormir a Oamaru: YHA Oamaru (NZ$ 57, habitació doble sense bany).

Glacera de Tasmània (Mount Cook)

L'endemà al migdia vam arribar al hostel del Mount Cook.

Allí ens van recomanar fer dues caminades.

La primera, de 2 hores, anava al Kae Point, des d'on es veia molt bé el Mount Cook, la muntanya més alta de l'illa, i la vall de Hooke, però com que no feia massa bon dia, plovisquejava i hi havia boira, les vistes molt espectaculars no van ser, però el camí fins allà va estar molt bé.

Després vam anar a fer la segona ruta, a la glacera de Tasmània, i aquesta ens va encantar. Vam poder veure el final de la glacera, vertical, que acaba al llac Tasmània, ple d'icebergs.

Dormir a Mount Cook: YHA Mount Cook (NZ$ 107, habitació doble sense bany).

Per fi va sortir el sol i vam baixar cap a la zona dels llacs, primer al llac Punakaki i després al llac Tekapo. No sé si és perquè era el primer cop que realment feia sol i calor que ens van agradar molt.

Després dels llacs ja vam agafar el camí a Christchurch, fent abans, un tomb per la península de Banks, fins a Port Levy, passant per Diamonunt Harbour i Littelton. Una península molt muntanyosa, que no està malament, però comparat amb la resta del paisatge de Nova Zelanda no va ser res espectacular.

Al vespre volíem fer un tomb pel centre de Christchurch i sopar abans d'anar a l'aeroport a esperar el vol cap a Melbourne que sortia a les 6 del matí, però ens vam trobar que el centre de la ciutat estava totalment enderrocat degut a un terratrèmol que hi va haver al 2011. No quedava res, ni l'església.

Per sort, al costat del hostel on vam dormir la primera nit sabíem que hi havia un bar restaurant que estava bé i hi vam anar a sopar (NZ$ 45) fins que vam decidir anar a l'aeroport a passar la nit, ja que el vol cap a Melbourne (265.48 €) ens sortia a les sis del matí.

Tramvia de Melbourne

Arribats a Melbourne, de l'aeroport al hostel vam agafar el bus que et deixa al centre (AU$ 34), ja que teníem el hostel molt a prop.

I, després d'emorzar un bon cafè i uns muffins (AU$ 21), vam passejar per Melbourne.

També vam passar part del dia organitzant els propers dies del viatge: llogant un cotxe per dos dies, reservant hostels, agafant bitllets d'avió cap a Darwin, ... Fins i tot van comprar una SIM que dura 30 dies (AU$ 30), llàstima que el nostre Ipad no aigui 3G.

Vam buscar una agència per llogar un cotxe (AU$ 125) per un parell de dies i fer ruta per la Great Ocean Road fins arribar als 12 Apòstols.

La ciutat de Melbourne no ens va emocionar massa. El centre és una quadrícula amb una barreja d'edificis antics petits i uns de moderns altíssims i horribles.

Dormir a Melbourne: YHA Melbourne Central (AU$ 104, habitació doble sense bany).

Els Dotze Apòstols (Great Ocean Road)

L'endemà vam recollir el cotxe i vam marxar directes a Torquay per començar la ruta per la Great Ocean Road, la carretera que va de Torquay a Warrnambool i va passant per la costa i entre boscos d'eucaliptus, molt espectacular.

Pel camí vam desviar-nos una mica per anar a la Skinefall, un salt d'aigua de 38 metres d'alçada, i vam aprofitar les barbacoes públiques que hi havia a prop per dinar.

El primer dia vam arribar fins al Parc Nacional de Port Campbell, per a veure els Dotze Apòstols, unes roques que han quedat al mig del mar degut a l'erosió d'aquest, però no en vam veure dotze, sinó sis...

Ens va ploure bona part del camí, però per sort, allí vam tenir estones sense pluja i van poder estar tranquils, tot i que als penya-segats feia una ventada de por.

Dormir a Apollo Bay: YHA Apollo Bay Eco (AU$ 85, habitació doble sense bany).

El hostel estava al costat del Parc Nacional Cape Otway, allí hi ha un bosc d'eucaliptus on vam poder veure molts koales, i fins i tot dos cangurs, tot i que eren més foscs i petits i ens han dit que podrien ser wallabys.

La tornada cap a Melbourne la vam fer per la mateixa carretera, aturant-nos a Lorne un altre cop a dinar.

Aprofitant que vam arribar a Melbourne aviat de la ruta per la Great Ocean Road i no havíem de tornar el cotxe fins l'endemà vam anar a Santa Kilda, el barri de la costa.

En aquest barri vam trobar un bar ben curiós per prendre alguna cosa: La Roche, amb grafits a les parets, música forta i gent de totes les edats i famílies sopant tant tranquil·lament.

Dormir a Melbourne: YHA Melbourne Central (AU$ 104, habitació doble sense bany).

L'endemà, després de deixar el cotxe, vam anar a Victoria Market, un mercat grandiós on hi podies comprar menjar, roba, souvenirs, ... absolutament de tot.

Després vam anar passejant cap als jardins Queen Victoria, passant pel Jardí Botànic i fins arribar a Albert Park. Melbourne té uns jardins impressionantment grans.

Després vam tornar cap al centre per South Melbourne. L'última estona abans de sopar la vam passar passejant per les arcades, uns carrerons estrets i tapats, que acaben semblant centres comercials, cada un diferent, depenent del tipus de bars i botigues que hi hagi, dels més pijets als més grunges, plens de grafits per les parets.

Així vam passar el dia fins anar cap a l'aeroport, ja que a la 1:45 de la matinada ens sortia el vol a Darwin (379.13 €).

Vam passar el dia a Darwin, tot i que no te massa cosa a fer.

De bon matí vam aconseguir una relocation de Darwin a Alice Springs. I és que les distàncies són tant grans a Austràlia que les companyies de lloguer ofereixen caravanes tirades de preu perquè en un màxim de dies puguis portar-la d'un punt a l'altre.

Aquell mateix dia vam aconseguir una campervan, a través del web DriveNow, amb cuina de quatre persones (2 adults i dos criatures), tota equipada, amb un termini de cinc dies, màxim sis, per arribar a Alice Springs (AU$149,66).

Per la tarda vam anar a la platja de Bimbil, en aquella hora la marea estava baixa i l'aigua estava com a mínim a 1 km lluny, vam estar una estona passejant, tot i no poder-nos banyar. Va ser una estona de relax molt agradable.

Al vespre, vam anar a comprar el menjar per portar amb la camper i a fer una cervesa, de bars n'hi havia molts.

Dormir a Darwin: YHA Darwin (AU$ 104, habitació doble amb bany).

Magnetic Termite Mounds

A les vuit del matí ja anàvem a buscar la caravana, tot i que no ens la van donar fins les deu passades perquè deien que tenia un problema i ens l'havien de canviar. A canvi de l'espera ens van regalar la taula i les cadires.

A les onze ja teníem les maletes carregades i vam tirar cap al Parc Nacional de Litchfield, a 120 km de Darwin. Vam estrenar la cuina fent-nos unes hamburgueses de cangur, i vam anar a refrescar-nos, primer a les Florence Falls i després a les Wanji Falls, unes piscines naturals amb salts d'aigua, on et podies banyar. A les Wanji hi havia una ruta que dóna la volta a la piscina i passa per un bosc, ple de ratpenats fent soroll.

Sortint del parc ens vam parar per a veure les Tolmer Falls, un salt d'aigua força impressionant, però on no et pots tirar a l'aigua. I més tard ens vam aturar als Magnetic Termite Mounds, unes muntanyetes fetes per les termites, algunes d'elles més altes que nosaltres mateixos.

Després vam tornar a la carretera per arribar com més a prop millor del parc nacional de Kakadu. A quarts se set, veient que se'ns faria fosc aviat, ens vam aturar en una zona preparada per a les caravanes, amb WC i llenya per les barbacoes, allí vam fer nit.

A mig matí vam arribar al Parc Nacional de Kakadu (AU$ 50), el més gran d'Austràlia (200×100 km) i Patrimoni Mundial de la Unesco, hàbitat de moltes espècies, sobretot d'ocells i cocodrils, i amb unes roques amb les parets pintades fa 6.000 - 20.000 anys. El parc està gestionat per l'estat i les ètnies bininj i mungguy, els propietaris tradicionals d'aquestes terres.

Per sort no estàvem en època de pluges i no hi havia cap camí inundat, tot i que hi ha llocs que no vam poder anar, com les cataractes Jim Jim o les Twin perquè calia un 4×4.

El primer dia vam decidir anar directes fins a Ubirr, al fons de tot del parc, on hi ha tot un seguit de pintures rupestres molt grans de persones, cangurs, peixos, ... per les roques i, després pots pujar uns 250 metres roca amunt i tens uns vistes espectaculars de la zona des del mirador de Nardab.

Abans ens vam aturar a fer el picnic al East Alligator River on ens havien dit que cap a les dues veuríem cocodrils que anaven a menjar, i sí, en vam poder veure tres.

Per la nit vam dormir a Muirella Park, situat en la zona que volíem veure a l'endemà: Nourlangie.

Dormir a Kakadu: Muirella Park (AU$ 10, càmping).

Pintures rupestres a Nourlangie

Nourlangie és una zona amb una muntanya que els aborigens consideren sagrada, i on hi ha les pintures més conegudes i antigues del parc al refugi de Anbangbang.

També pots pujar fins el mirador de Gunwarddehware des d'on tens una vista genial del territori d'Arnhem, on no pots entrar sense un permís especial ja que és una reserva aborigen.

Després vam baixar fins a Yellow Water, una zona d'aiguamolls, on hi conviuen peixos, ocells i cocodrils sense cap problema.

Després de dinar vam marxar i vam aturar-nos a dormir a Mataranka, en un camping on hi havia una piscina termal i que estava ple de paons i cangurs.

Dormir a Mataranka: Mataranka Camping (AU$ 29, càmping).

Barbacoa al costat de la campervan

A dos quarts de vuit del matí va començar la nostra aventura per la ruta coneguda com The Track.

El paisatge molt lentament anava passant d'un verd grisós a més vermellós, però no va ser fins les dotze del migdia, quan vam arribar a Renner Springs, considerat el poble que separa el Top End de la zona desèrtica central , que el paisatge va canviar, els arbres eren menys, més baixos i pelats, es veien molts més matolls de color palla i la terra, completament vermella, ressaltava més.

Ens vam aturar a dinar en una zona de picnic amb barbacoes de llenya, l'Stuart Memorial, a 43 km de Threeways Roadhouse, el punt on pots decidir si segueixes cap al sud fins a Alice Springs i Adelaida, o canvies la direcció cap a Cairns (Queensland), a la Costa Est. Òbviament vam tirar recte, ja que la nostra propera fita era al desert, a Urulu.

Quan vam arribar a Tenant Creek, el punt on teníem previst fer nit vam veure que només eren dos quarts de quatre de la tarda, i vam preferir seguir endavant, fins arribar a Devil's Marbles, a 105 km, una zona amb roques de granit enormes completament rodones (segons la guia eren restes de lava arrodonida per l'erosió).

El lloc ens va agradar molt i vam decidir passar la nit al càmping del costat. L'endemà al matí, quan ens vam despertar vam poder veure la sortida del sol des del llit, tot un luxe.

Dormir a Devil's Marbles: Devil's Marbles Campground (càmping).

A dos quarts de vuit del matí ja tornàvem a ser a la carretera. Encara ens quedaven 400 km per arribar a Alice Springs.

A les dotze del migdia ja érem a Alice Springs, on vam tornar la campervan. Tot i les moltes hores de cotxe que va suposar el trajecte de Darwin a Alice Springs, la veritat és que va ser una gran experiència, molt recomanable.

Vam passar el dia a Alice Springs, una altra ciutat d'aquelles que no et diuen res, preparada per als guiris que van a veure l'Uluru. També vam estar buscant un cotxe per anar-hi, habitacions per passar-hi dos dies i el vol per anar a Cairns, a la costa est.

Dormir a Alice Springs: Toddy's Backpackers (AU$ 78 habitació doble amb bany).

A les 10 del matí vam anar a buscar el cotxe que havíem llogat per Internet (AU$ 230), amb la grata sorpresa que ens havien fet un upgrade i ens tocava un cotxe de gama superior: un Nissan Xtrail, quasi nou, no estava gens malament.

Vam començar el camí cap a l'Ayers Rock National Park, uns 450 km que la veritat se'ns van fer una mica llargs, però que se'ns va passar de cop quan vam veure una de les roques més conegudes del món, l'Uluru, impressionant.

Vam deixar les coses al hostel, a Yulara, a uns 10 o 12 km del parc, i ens en vam anar corrents a veure la posta del sol, magnífica.

Dormir a Yulara: YHA Ayer's Rock (AU$ 98 dos llits en habitació de quatre, sense bany).

Base de l'Uluru

De bon matí vam deixar el cotxe al centre cultural i vam fer caminant els 2 km que hi havia fins a la base de l'Urulu.

Quan vam arribar-hi la pujada al cim de la roca estava tancat per vent i vam optar per fer la ruta de 10 km que dóna la volta a la roca, molt recomanable.

Quan vam acabar vam veure que el camí de pujada ja estava obert, i no ens vam poder resistir, tot i que els aborígens no ho veuen bé.

El primer tram era molt i mot costerut (hi ha una cadena on et pots anar agafant a la pujada i a la baixada), però després ja no ho era tant i ja no hi havia cadena. El camí estava ple de pujades, baixades i tombs que cada vegada que pensaves que havies arribat veies que el camí seguia. Va ser esgotador.

Un cop vam baixar de la roca encara ens quedava caminar 2 km sota el sol de les dues del migdia fins arribar al centre cultural, on teníem el cotxe amb el menjar.

Estàvem tant cansats que vam decidir estar unes hores a la piscina, d'aigua gelada!, i a les 18h, descansats, ja tornàvem a ser al mirador per a veure la posta de sol sobre Uluru.

Dormir a Yulara: YHA Ayer's Rock (AU$ 98 dos llits en habitació de quatre, sense bany).

Amb la mateixa entrada del parc pots anar a l'Urulu fins a tres dies seguits, i per això, a l'endemà, abans de marxar, vam tornar a anar-hi per fer les últimes fotos.

Cinc hores més tard ja erem a l'aeroport d'Alice Springs agafant el vol cap a Cairns (745,39 €), a la costa est.

Un cop arribats a Cairns, i després de deixar les coses al hostel, vam dedicar el dia a passejar per la ciutat de Cairns, no massa gran, i a contractar el que faríem els propers dies: anar a la Gran Barrera de Corall (AU$ 340 + AU$12 de taxes) i passar el dia a la Fitzroy Island (AU$ 176). Cairns ens recordava al típic poble d'estiu preparat per als guiris.

Dormir a Cairns: YHA Cairns Central (AU$ 71, habitació doble sense bany).

L'endemà a les vuit del matí ja estàvem al Silverswift, el vaixell que ens va portar a tres zones de la Gran Barrera de Corall: Flynn reef, Milln reef i Pellowe reef. El preu de l'excursió va ser de AU$ 340 més AU$12 de taxes.

Va ser un dia genial. Fent esnòrquel vam veure una gran quantitat de corall, peixos i, fins i tot, una tortuga. També vam llogar uns vestits de neoprè (AU$ 16) perquè l'aigua estava gelada.

Dormir a Cairns: YHA Cairns Central (AU$ 71, habitació doble sense bany).

Platja a l'illa de Fitzroy

L'endemà teníem tiquets per al ferri cap a l'illa Fitzroy.

La platja que ens vam trobar en aquesta illa va ser espectacular: tota blanca, però no de sorra sinó de corall. Vam acabar amb el cos tot marcat d'estar estirats.

Vam llogar un caiac i l'equip d'esnòrquel, ja que només fer dues passes dins a l'aigua ja es veien els coralls. N'hi havia tants que de vegades ens angoixàvem perquè no sabíem per on passar i no tocar-los. Fins i tot vam estar una estona nedant amb una tortuga.

Vam tornar a Cairns a quarts de sis de la tarda i, com que fins a dos quarts d'una de la nit no sortia el bus cap a Townsville, vam passar la tarda i nit per la ciutat.

Cairns és una ciutat de costa, amb port però sense platja, per això al centre tenen una piscina que no cobreix, amb sortidors, gespa i arena, i vam passar una estona allí, traient-nos la sal, fins que vam marxar a donar un tomb i sopar.

Com que a les dues de la nit havíem d'agafar el bus de la companyia Greyhound cap a Townsville (AU$ 106,08), vam aprofitar que feien cinema a la fresca i vam mirar la pel·lícula Indiana Jones i l'arca perduda.

A dos quarts de sis del matí vam arribar a Townsville, on vam agafar el primer ferri a Magnetic Island (AU$ 32,60) i 25 minuts més tard ja érem a l'illa.

Magnetic Island no és una illa molt gran (uns 8 per 10 km), i la primera idea era llogar dues bicis per a recórrer-la, però quan vam arribar-hi vam veure que tot eren muntanyes i vam descartar la idea.

A la zona nord, a Horseshore, on estàvem nosaltres, hi havia diverses platges on podíem arribar caminant per la muntanya una mitja horeta. Pel matí vam anar a una i per la tarda a una altra, i així vam passar el dia, pràcticament sols a les platges.

Dormir a Magnetic Island: YHA Bungalow Bay Koala Village (AU$ 66, habitació doble sense bany).

L'endemà al matí vam anar al Koala Sanctuary (AU$ 68), el qual estava dins del mateix hostel, on vam poder agafar, i fotografiar-nos, amb koales, serps, llangardaixos i cocodrils.

Al migdia vam agafar el ferride tornada cap a Townsville (AU$ 5,60), perquè a les dues teníem el bus cap a Airlie Beach (AU$ 98,94), la penúltima parada del nostre viatge.

A Airlie Beach vam arribar-hi cinc hores més tard.

Dormir a Airlie Beach: YHA Airlie Beach (AU$ 69, habitació doble sense bany).

Platja de Whitehaven (Whitsundays Islands)

A Airlie Beach vam embarcar-nos en el veler Silent Night, amb set persones més, més el capità i el grumet, per passar tres dies i dues nits navegant per les illes Whitsundays.

Les illes Whitsundays són illes de roca amb avets, totalment muntanyoses, i sense platja, exceptuant la platja de Whitehaven, que està situada a l'illa més gran i és un paradís d'agua turquesa i sorra blanca.

Els tres dies que vam estar al vaixell vam tenir estones per navegar a vela.

A més de navegar vam anar a la platja i vam fer esnòrquel, però no ens deixaven tirar a l'aigua, ni tan sols a la platja, sense un vestit de protecció prim contra les meduses, tot i que no n'era l'època.

Peixos a la Gran Barrera de Corall

L'últim dia a la costa australiana vam decidir passar-lo a la Gran Barrera de Corall que hi ha a prop d'Airlie Beach.

De bon matí vam agafar un vaixell (AU$ 303) que, després de navegar durant tres hores mar endins, ens va portar a una plataforma estable amb vestidors, solàrium, un mirador submarí, i tota la zona tancada amb boies i cordes.

Tot molt diferent a la Gran Barrera que vam veure aprop de Cairns.

A Airlie Beach la barrera és tota una de sola i la miraves per sobre, mentre que a Cairns eren com muntanyetes i feien passadissos on podies anar passant i mirant les parets.

Dormir a Airlie Beach: YHA Airlie Beach (AU$ 69, habitació doble sense bany).

Avui teníem el vol cap a Sydney (AU$ 404,17) i per agafar-lo vam haver d'anar fins a l'illa de Hamilton, a 30 minuts en ferri des d'Airlie Beach, una illa amb grans complexos hotelers.

Dues hores d'avió i vam arribar a Sydney, on vam agafar el tren (AU$ 32) que ens va portar al centre, on teníem el hostel.

Després de deixar les motxilles vam anar a donar un tomb per la ciutat.

Dormir a Sydney: YHA Railway Square (AU$ 104, habitació doble amb bany).

L'últim dia el vam passar a les Blue Mountains, a dues hores en tren de Sydney.

Blue Mountains

A quarts de vuit del matí vam agafar un tren (AU$ 23) que, una hora més tard, ens va portar a Katoomba, la ciutat des d'on es poden visitar les Blue Mountains.

Després d'anar al mirador per a veure les roques anomenades Three sisters vam decidir agafar el camí que portava a les cascades de Leura, uns 7 o 8 km de camí d'anada i tornada.

Com que era aviat també vam anar cap a l'altra banda, a veure les cascades de Katoomba, però ens vam quedar al mirador de les cascades, perquè se'ns feia tard.

Volíem agafar el tren per arribar a Sydney abans de les cinc de la tarda i anar al mercat de Paddy's, a Chinatown, per a comprar algun souvenir.

La tornada a casa va ser molt pesada, ja que vam haver de passar per dos controls de passaport a la Xina (a Shangai i a Beijing) i a la ciutat alemanya de Munich.

Finalment, a les 11:20h del matí érem a Barcelona, molt cansats però molt contents amb totes les experiències que havíem viscut al llarg d'aquests 36 dies de viatge.