Guia i relat d'un viatge per lliure a Nova Zelanda

Dates del viatge

Del 5 al 27 de febrer de 2011.

Itinerari

En aquest viatge a Nova Zelanda vam entrar al país per l'aeroport d'Auckland, a l'illa nord, i vam sortir des de l'aeroport de Christchurch, a l'illa sud. Entremig vam llogar un cotxe per a recórrer les dues illes, agafant-lo a Auckland i deixant-lo a Christchurch.

Precisament el fort terratrèmol que es va produir a la ciutat de Christchurch i voltants el dia 22 de febrer (i que nosaltres vam notar tot i trobar-nos a 150 km en el moment de produir-se) ens va fer canviar de plans en el final de la nostra estada a Nova Zelanda, havent de canviar la visita prevista a Christchurch per una volta pel centre de l'illa sud.

En total vam fer 5.440 km per les carreteres neozelandeses. I com a curiositat, fent una aproximació al total de la distància recorreguda en aquest viatge, utilitzant qualsevol mitjà de transport (avió, cotxe, vaixell, a peu, etc), ens surt la quantitat de 45.960 km, més d'una volta sencera a la Terra.

Els últims dos dies de viatge, aprofitant que el nostre vol internacional feia escala a Sydney, els vam passar en aquesta fantàstica ciutat australiana. Ja havíem visitat Sydney en un anterior viatge a Austràlia, però ens venia de gust tornar-hi uns anys després aprofitant, a més, que estàvem a l'estiu austral.

Diners

La moneda oficial de Nova Zelanda és el dolar neozelandès (NZ$ o NZD). En les dates del nostre viatge vam obtenir un canvi mitjà de 1'74 NZ$ per euro (veure canvi oficial actualitzat en l'enllaç Eur -> NZD).

Els euros poden ser canviats sense problemes en les oficines de canvi de divises i en molts bancs, però convé comparar (si podem escollir) perquè poden haver-hi diferències significatives. En qualsevol cas recomanem canviar el mínim necessari en arribar a l'aeroport d'Auckland, ja que el canvi aquí és força pitjor que en la ciutat.

Per altra banda el pagament amb targeta de crèdit (VISA, Mastercard, ...) està molt estès, ja que els neozelandesos són els majors usuaris de targetes de crèdit a nivell mundial, i realment només cal portar a la butxaca una petita quantitat de diners en efectiu per a imprevistos o compres menors. Hi ha caixers automàtics (ATMs) en qualsevol ciutat o poble mitjà, però convé consultar amb el banc sobre les condicions aplicables en l'ús de la nostra targeta.

Despeses del viatge

+ 1.258 € (vol Milà - Abu Dhabi - Sydney - Auckland i Sydney - Abu Dhabi - Brussel·les - Barcelona)
+ 38 € (vol de connexió Barcelona - Milà)
+ 156 € (vol Christchurch - Sydney)
+ 268 € (50% lloguer cotxe 16 dies + assegurança tot risc)
+ 228 € (50% benzina cotxe per a 5.440 km)
+ 32 € (ferri Wellington-Picton)
+ 508 € (50% allotjament)
+ 524 € (50% despeses menjar, excursions, altres)
= 3.012 € (total per persona)

Visat

A Nova Zelanda els ciutadans espanyols només necessiten un passaport amb una validesa mínima de 3 mesos posterior a la sortida prevista del país, sempre i quan l'estada com a turista sigui, com a màxim, de 90 dies. Per a la resta de casos (p.e. estades d'estudis o feina) cal consultar el web de l'Ambaixada de Nova Zelanda a Madrid.

Vacunes i salut

Per a viatjar a Nova Zelanda no hi ha cap vacuna obligatòria i ni tan sols recomanada. Les condicions sanitàries en el país són molt bones, però l'assistència mèdica no és gratuïta per als turistes. Per això es recomana viatjar, com a qualsevol altre país del món, disposant d'alguna pòlissa o assegurança mèdica que cobreixi l'assistència sanitària i, en el seu cas, les despeses de repatriació.

Per altra banda, degut al forat de la capa d'ozó a l'hemisferi sud, hi ha un risc de càncers de pell en exposicions al sol i per això es recomana utilitzar cremes solars protectores, barrets i ulleres de sol. Tampoc hem d'oblidar els efectes del jet lag, a causa de la diferència horària, i el cansament produït pels llargs trajectes amb avió.

Per últim, les autoritats sanitàries i els serveis de quarantena de Nova Zelanda tenen unes normes específiques i molt rigoroses per a la importació de diversos productes (trobareu més informació a la pàgina web New Zealand: Personal travellers). Els controls per quarantena poden ser molt minuciosos i els equipatges poden ser sotmesos a control per raigs X, per gossos o manual a l'arribada al país. Està rigorosament prohibit entrar amb productes alimentaris, plantes o flors. La fitxa d'entrada al país s'ha d'omplir amb molta cura, declarant qualsevol producte sotmès a quarantena, incloent-hi equips d'acampada o de muntanya. Qualsevol falsedat o omissió referent a això podria implicar multes, confiscació d'objectes o el risc de ser deportat en el següent avió.

Transport

Avió. Per al vol internacional a Nova Zelanda la millor combinació de preu i horaris que nosaltres vam trobar fou amb un vol de la companyia Etihad Airways, amb base a Abu Dhabi (Unió dels Emirats Àrabs).

Aquest vol sortia de l'aeroport Milà/Malpensa i arribava a Auckland, després de fer escala a Abu Dhabi i Sydney. Per tant, nosaltres vam comprar apart un vol de connexió econòmic de Barcelona a Milà, en aquest cas amb la companyia Lufthansa, deixant un temps prudencial entre ambdós vols en previsió de possibles imprevistos.

Per al vol de tornada vam establir la tornada a Barcelona des de la ciutat australiana de Sydney, donat que volíem passar-hi un parell de dies abans de donar per acabat aquest viatge. A través del web d'Air New Zealand vam comprar un vol que ens portés des de Christchurch a Sydney, l'opció més barata de totes les estudiades.

Quant als vols domèstics, dins del país, nosaltres no vam agafar-ne cap perquè tots els desplaçaments els vam fer en cotxe i ferri, però ens consta que les companyies aèries Air New Zealand i també Jetstar Airways enllacen diferents ciutats neozelandeses.

Cotxe de lloguer. Donades les característiques del país (suficientment gran quant a extensió, molt poc poblat i amb punts d'interès per al viatger molt dispersos i, de vegades, en llocs molt remots) la millor manera de moure's per Nova Zelanda és amb un cotxe de lloguer, sigui cotxe normal o autocaravana. Moure's amb transport públic és tècnicament possible (autobusos i algun tren, a més del ferri o l'avió), però és molt limitat quant als llocs on arriba i pot suposar molt temps en els desplaçaments, tot i que a on no arriba aquest s'hi pot anar fent autoestop, una pràctica que, pel que hem vist, està força estesa a Nova Zelanda.

Molts viatgers que visiten Nova Zelanda opten per llogar una autocaravana (campervan), però llogar un cotxe és una altra opció igualment vàlida. Cadascuna té els seus avantatges i inconvenients. L'autocaravana permet estalviar en allotjament i també en restaurants, a més de que el cost del diesel és inferior al de la benzina. També proporciona més autosuficiència i sensació de llibertat, però per contra el seu lloguer és bastant més car que el d'un cotxe, és menys fàcil de conduir, pot aïllar-nos més de la gent local, i pot ser força incòmode i claustrofòbica després d'uns dies, però això darrer és una apreciació molt personal. Nosaltres vam decidir-nos pel cotxe (bàsicament per la comoditat de dormir en un llit normal i tenir bany propi) i va ser una decisió encertada, tot i que en algun moment vam trobar a faltar la independència que dóna l'autocaravana quant a l'allotjament. En aquest web trobareu altres relats de viatge a Nova Zelanda, en autocaravana i en cotxe. Només per als més motards, també és possible llogar una moto (vam creuar-nos amb moltes Harley Davidson, per exemple), però és una opció molt cara i cal estar disposat a suportar les inclemències del temps

Nosaltres vam llogar el cotxe a través del web d'eAlquilerdecoches i no vam tenir cap problema. Vam pagar 410 € per un lloguer de 16 dies d'un cotxe de mida mitjana. A més vam contractar un parell d'assegurances extra (80 i 46 €) per a cobrir qualsevol contingència, incloent neumàtics i vidres. Val la pena tenir una cobertura total pel que pugui passar. Cal tenir en compte que, en general, els vehicles de lloguer a Nova Zelanda són vells i tenen ja molts quilòmetres.

En el nostre cas vam recollir el cotxe a Auckland (prop de l'aeroport, però el transfer des de la ciutat també és gratuït), un Nissan Bluebird 1.8, i el vam deixar en les oficines de l'empresa de lloguer a Wellington. Ens van acompanyar a la terminal del ferri i en arribar a Picton un autobús gratuït ens va portar a l'oficina en aquesta petita ciutat, on ens esperava el següent cotxe, un Toyota Corolla 1.8, que la mateixa companyia havia reservat per a nosaltres (per aquest motiu s'ha d'indicar, amb suficient antelació, la data prevista per a fer el pas d'illa a illa). Finalment vam deixar el cotxe en una oficina prop de l'aeroport de Christchurch i ens van acompanyar fins a la terminal de l'aeroport.

En qualsevol cas, si pensem recórrer les dues illes és més interessant llogar el cotxe en una ciutat de l'illa nord, p.e. Auckland, i deixar-lo a l'illa sud, p.e. a Christchurch, o viceversa, perquè travessar l'estret de Cook que separa ambdues illes és força car. Tant és així que moltes companyies de lloguer, al menys en el cas d'un cotxe, ens faran deixar el cotxe en la terminal del ferri (o prop d'ella) i agafar un altre cotxe en arribar a l'altra illa. Això té l'avantatja de que ens estalviem pagar el cost de transportar el vehicle en el ferri (de 120 a 200 NZ$ depenent del tipus de vehicle).

Per conduir a Nova Zelanda és necessari el permís de conduir internacional, però també convé portar a sobre el permís de conduir del país de residència (en aquest cas Espanya). Es condueix per l'esquerra, la qual suposa estar més alerta al principi per no envair el carril dret i vigilar en les rotondes i cruïlles. El límit de velocitat està fixat en 100 km/h en vies interurbanes i 50 km/h o menys en pobles i ciutats, cosa que alenteix els desplaçaments pel país . Només en els accessos a Auckland, Wellington i Christchurch hi ha alguna autovia, essent la resta carreteres normals, tot i que només en aquelles ciutats pot haver-hi algun embús de tràfic. Les carreteres estan, en general, en bon estat, però essent un país tan rural cal vigilar amb la possible presència d'animals o màquines a la calçada. En les dates del nostre viatge el preu de la benzina de 91 octans era de 2,029 NZ$/l i la diesel 1,46 NZ$/l.

Ferri. Actualment hi ha dues companyies de ferris que fan el trajecte entre Wellington (illa nord) i Picton (illa sud) a través de l'Estret de Cook: Interislander i BlueBridge. En ambdós casos es tracta d'un servei regular, amb vàries freqüències al dia, que transporta persones i també vehicles (cotxes, motos, caravanes, etc). BlueBridge ofereix tarifes més econòmiques i a més és una empresa neozelandesa. L'únic avantatja que sembla tenir Interislander és que té un vaixell, el Kaitaki, que és més gran que la resta i resulta ser més còmode quan el mar està molt mogut a l'Estret de Cook.

Aquest trajecte en ferri suposa una mica més de 3 hores de navegació. Si el temps acompanya val la pena pujar a la coberta superior del vaixell i gaudir de la bellesa dels fiords que conformen Marlborough Sounds, abans d'arribar a Picton.

Allotjament

En el nostre cas vam tenir l'oportunitat de provar diverses opcions d'allotjament al llarg del viatge: apartament, cabines en càmpings, motels i bed&breakfast. Els preus depenen molt de la qualitat del lloc, la ubicació i la temporada de l'any, però en general els B&B són l'opció més cara, tot i que s'ha de tenir en compte que inclouen l'esmorzar.

En alguns casos vam reservar l'allotjament a través de portals de reserves com Booking.com, mentre que en d'altres, en especial els B&B, ho vam fer a través dels i-Site o trucant por telèfon directament (en els i-Site trobareu un petit llibre gratuït amb les dades de molts B&Bs). Per a la primera nit a Auckland vam fer la reserva des de casa, abans de viatjar a NZ, però la resta de reserves les férem sobre la marxa.

Diferència horària

A Nova Zelanda hi ha una diferència de +12 hores respecte a l'horari d'hivern a casa nostra i +10 hores respecte al d'estiu. La diferència s'explica perquè quan a Europa s'endarrereix el rellotge una hora a Nueva Zelanda s'avança, i a l'inrevés, per allò de que estem en hemisferis diferents.

Clima

En les dates del nostre viatge a Nova Zelanda, encara a l'estiu austral, vam trobar temperatures molt agradables en general, movent-nos la majoria dels dies entre una temperatura màxima de 27ºC i una mínima de 19ºC. Però, especialment a l'illa sud, la climatologia pot ser molt canviant i algun dia vam assolir mínimes de 14ºC. També vam tenir alguns dies on la pluja va fer acte de presència d'una forma més o menys insistent. Per tot això és recomanable portar roba d'abric (més consistent si anem a l'hivern austral), així com paraigües i/o capellina per a la pluja.

En aquestes dates es feia clar poc després de les 6 del matí i enfosquia passades les 20:45 hores del vespre, tot i que segons la zona del país hi ha diferències que no van més enllà de mitja hora. Per tant hi havia entre 14 i 15 hores de llum natural al dia.

Quan anar-hi?

Pràcticament tots els relats de viatge a Nova Zelanda publicats en aquest web fins al moment d'escriure aquest text parlen de viatges fets durant el nostre estiu (hivern austral). Però en aquest cas és al revés, ja que transcorre durant l'estiu austral (mes de febrer).

Així, quina època és millor per anar a Nova Zelanda?... Doncs depèn, perquè cadascuna té els seus avantatges i inconvenients, i dependrà molt també dels vostres gustos personals.

Durant l'hivern austral trobareu a NZ, especialment a l'illa sud, temperatures força baixes (però no extremes), així com la possibilitat de tenir problemes en les carreteres a causa de la neu i el gel. També heu de comptar amb que el dia té poques hores de llum (màxim 9-10 hores) i les ciutats i pobles neozelandesos estaran molt més morts del que ja és habitual en aquest país (si busqueu gresca i xerinola al carrer, NZ no és la vostra destinació). Per contra trobareu pocs visitants arreu, els preus dels serveis turístics seran, en general, més barats, i no tindreu la necessitat de reservar obligatòriament l'allotjament. I si us agraden els paisatges nevats i trepitjar neu llavors estareu com a casa, sobretot al sud.

A l'estiu austral, per contra, les temperatures a NZ són força més agradables, però sense arribar a la calor sufocant. A més els seus verds paisatges es veuen esquitxats per multitud de flors de colors variats que els fan encara més idíl.lics. Una altra avantatja és que el dia és molt llarg (una mitjana de 14 hores de llum) i permet aprofitar-lo molt a l'hora de conduir i gaudir dels espais naturals, tot i que els horaris neozelandesos (restaurants, allotjament, etc) no canvien en la mateixa proporció i cal tenir-ho en compta perquè les 8 o 9 de la tarda és horari after hours a NZ. L'inconvenient d'aquesta època, sobretot entre Nadal i principis de febrer, és que és període de vacances per als mateixos neozelandesos i australians, així com d'asiàtics, americans i europeus buscant el bon clima del país en aquestes dates. Això fa que hi hagi més visitants arreu (però sense agobiar en cap moment), els preus de molts serveis turístics siguin més cars, o que s'hagi de reservar l'allotjament si volem anar a un concret sense patir per tal que estigui ple.

Electricitat

A Nova Zelanda el corrent elèctric és de 220-240 V i 50 Hz. Els endolls són del tipus I (tres clavilles) i per tant necessitarem dur (o comprar allà) un simple adaptador. Nosaltres vam comprar un adaptador en un convenience store d'Auckland pel mòdic preu de 2 €.

Internet i telèfon

Hi ha xarxes wi-fi públiques i gratuïtes en alguns allotjaments, restaurants, ... però en molts d'altres són de pagament. També podeu trobar accés a Internet, de pagament, en les biblioteques públiques municipals i en molts i-Site, a més dels cibercafès.

Quant a l'ús del mòbil a NZ, a més de l'opció del roaming, hi ha la possibilitat de portar un terminal lliure i comprar allà una targeta SIM de prepagament (aprox. 30 NZ$, incloent 10 NZ$ de crèdit). Cal tenir en compte que a NZ és molt comú que les companyies tinguin telèfons gratuïts (prefixes 0800 i 0508), a diferència de casa nostra on s'ha generalitzat l'ús del 902, de pagament. Una forma molt barata de trucar a casa des de NZ és amb l'Skype (en molts llocs amb accés a Internet ja tenen els auriculars adients).

Guia de viatge

New Zealand, de Lonely Planet Pub. (15a edició, Set-2010, en anglès). Bastant completa i molt actualitzada. Força útils els nous mapes de ciutats que acompanyen aquesta edició.

Mapes i informació sobre Nova Zelanda

Si d'una cosa no hi ha mancança a Nova Zelanda és d'informació sobre llocs, activitats, allotjament, etc. De fet n'hi ha tanta a l'abast que és fàcil quedar infoxicat (sobresaturat d'informació). En qualsevol ciutat, poble o lloc turístic és fàcil trobar un i-Site, una oficina-botiga on hi ha tones de fulletons, llibrets i mapes, majorment gratuïts. Aquí, a més de poder comprar records de NZ, també us poden reservar allotjament, excursions, i molt més. La veritat és que són super-útils.