Guia i relat de viatge per lliure a Austràlia

Com arribar-hi

Volem de Barcelona a Frankfurt amb Iberia (1 hora i 50 minuts). A continuació prenem un altre vol de Frankfurt a Singapur amb la companyia Qantas (unes 12 hores per recórrer 10.300 km), en un Jumbo 747/300 amb pantalla personal per a pel·lícules, música i jocs, la qual cosa permet passar ràpidament les hores.

En la curta espera entre vol i vol a l'aeroport Changi de Singapur aprofitem per visitar el curiós jardí de cactus que hi ha en la terrassa a l'aire lliure de la Terminal 1.

Finalment, prenem un vol de Singapur a Melbourne, també amb Qantas (7 hores, 6.000 km). En total van ser 28 hores de viatge entre Barcelona i Melbourne, entre temps de vol efectiu i esperes en aeroports.

Passat el control d'immigració de l'aeroport de Melbourne (on comproven la validesa de la nostra Autorització Electrònica de Viatge) s'accedeix a la sala d'equipatges. Policies amb gossos ensinistrats controlen cada peça d'equipatge.

Abans de sortir a l'exterior canviem efectiu en una oficina de Thomas Cook, oberta les 24 hores. La taxa aplicada no està ni bé ni malament, però hi ha una comissió fixa de 7 A$ que penalitza el canvi.

En l'exterior de la terminal d'arribades està la parada del Skybus al centre de la ciutat. A partir de les 5 del matí n'hi ha un cada 15 minuts i costa 13 A$ per viatger.

Com encara era molt aviat pel matí, era festiu i no hi havia tràfic, en només 20 minuts vam arribar a Stephen St, destinació final de l'autobús. Des d'aquí anem caminant pels carrers Lonsdale i Elizabeth fins a l'hotel, sent la nostra primera presa de contacte amb la ciutat a peu de carrer.

Dormir i menjar

En el Toad Hall Hotel (441 Elizabeth St) vam pagar 60 A$ per una habitació doble amb bany compartit. El lloc és senzill, però estava molt net i és bastant cèntric. Disposa de nevera i cuina per poder fer-se el menjar un mateix. És una llàstima que el personal de recepció de l'hotel sigui una mica antipàtic.

A 50 metres de l'hotel, a l'altre costat d'Elizabeth St, es troba el Hudsons Coffee, un lloc molt modern i acollidor per esmorzar.

El restaurant italià Cafe Puccini no és molt car i el menjar està bé (206 Bourke St). En el Myo (487, Flinders Lane), de tipus bufet, es pot triar entre un gran assortit d'amanides, pastes, i d'altres. El Blue Train Cafe (Southgate Landing) és un bon lloc per sopar, amb una carta molt àmplia i una bona vista de la ciutat.

Per prendre un cafè o una beguda recomanem el Young & Jackson (1, Swanston St), un lloc amb molta classe i ubicat en un bonic edifici del 1853.

Per canviar diners a la ciutat un bon lloc és el quiosquet que hi ha en la cantonada dels carrers Swantson i Bourke. PeterPan, contigu a l'hotel Toad Hall, era el lloc més barat per connectar-se a Internet, a només 2 A$ l'hora.

Coses a veure i fer

MELBOURNE (estat de Victòria). Aquesta ciutat és la capital cultural i esportiva d'Austràlia, i també és la segona ciutat més gran del país.

Compta amb molts edificis d'estil victorià, grans parcs i amplis bulevards solcats pels tramvies. I des del punt de vista humà és una ciutat multicultural, així com cosmopolita i vibrant des del punt de vista cultural.

El nostre interès en aquesta ciutat també passava per utilitzar-la com a base per explorar la magnífica Great Ocean Road. En qualsevol cas creiem que la seva visita és molt recomanable, tot i que també pensem que és millor visitar Melbourne abans que Sydney per no donar lloc a certa decepció.

• Zona centre (CBD o Central Bussiness District). Aquí es troben bona part de les atraccions de Melbourne i es pot recórrer fàcilment a peu.

L'estació Flinders Street Station (Melbourne)

Per començar la visita recomanem agafar el City-Circle Tram, un tramvia gratuït que realitza un recorregut circular per aquesta zona i que permet fer-se una primera idea de la ciutat.

Passa cada 12 minuts aproximadament i es distingeix fàcilment pels seus colors granat i daurat.

Una vegada situats podem començar la visita a Federation Square, una plaça quadrada d'arquitectura molt moderna i controvertida, tot i que hem de reconèixer que és força original.

En una cantonada està el Ian Potter Centre, un museu on veure art australià de totes les èpoques (l'entrada per veure la seva col·lecció permanent és gratuïta). En la cantonada oposada de la plaça està el Melbourne visitor centre, una molt útil oficina de turisme.

Al costat de la plaça, en la intersecció entre els carrers Flinders i Swanston, trobem l'imponent i preciós edifici de la Flinders Street Station, construït en 1910 en estil art nouveau sobre una estació anterior de 1854. És l'estació central del sistema de ferrocarrils i subterranis de Melbourne.

Als propers carrers de Collins, Swanston, Elizabeth, Spring o Bourke trobem interessants edificacions del s. XIX, en estil gòtic, eduardià o d'influències parisenques. El Block Arcade, per exemple, és un preciós edifici ocupat per galeries comercials i que trasllada a una altra època.

A Little Bourke St i carrerons adjacents tenim el barri de Chinatown, la zona on més s'aprecia la petjada de la comunitat xinesa de la ciutat, amb els seus rètols característics, edificis, restaurants, etc.

En l'extrem oriental de Bourke St trobem el Parlament i davant seu l'atractiva façana victoriana del luxós hotel Windsor. Darrere del Parlament s'estén una bonica i elegant zona amb interessants cases d'estil victorià. Aquí destaca la gran catedral de St Patrick, d'estil neo-gòtic.

Per veure la ciutat des de les altures hi ha dues opcions. La primera és pujar a la planta 55 de l'edifici Rialto Towers, a Collins St, des d'on s'obté una espectacular vista de 360º. L'inconvenient és que pujar-hi costa 12 A$.

La segona opció, i la que vam escollir nosaltres, és gratuïta i consisteix a pujar a la planta 35 de l'hotel Sofitel Melbourne On Collins, també en el carrer Collins St. Entrant en els lavabos d'aquesta planta trobem una paret sencera de cristall que permet gaudir d'unes magnífiques vistes sobre Melbourne.

En aquesta mateixa planta hi ha un restaurant on es pot menjar també gaudint d'una vista similar. Per pujar fins a aquí n'hi ha prou amb agafar un ascensor directe que hi ha en una entrada contigua a la de l'hotel.

A escassos 200 metres de l'hotel Toad Hall està l'enorme i interessant mercat Queen Victòria, on, entre moltes altres coses, és possible comprar souvenirs a bon preu.

Quant a museus recomanem especialment l'Immigration Museum (està en el nº 400 de Flinders St i l'entrada val 6 A$, tot i que hi ha un descompte del 10% si es presenta un carnet YHI). El seu contingut és molt interessant i amè, permetent-nos entendre molt millor la forma de fer de la societat australiana a través dels fluxos immigratoris que s'han produït al llarg de la seva història. També és interessant l'edifici en el qual es troba el museu.

Creuant el pont sobre el riu Yarra cap al sud per St Kilda Rd tenim a l'esquerra els jardins Alexandra i Queen Victòria, i a la dreta l'anomenat arts precinct, un conjunt d'edificis que formen el cor cultural de la ciutat: el museu National Gallery of Victòria, el Melbourne Concert Hall i el Theatres Building.

Vista nocturna del CBD de Melbourne i el riu Yarra

Creuant Linlithgow Av entrem en una enorme zona enjardinada coneguda com Kings Domain.

Primer trobem el Myer Music Bowl, un escenari a l'aire lliure amb la línia de gratacels de la ciutat darrere seu.

Més al sud tenim la Government House, un bonic edifici que és la còpia d'un palau que va tenir la Reina Victòria a l'illa anglesa de Wight.

No gaire lluny està el Shrine of Remembrance, un enorme monument en memòria dels soldats australians morts en la Primera Guerra Mundial.

És molt recomanable pujar fins a una balconada en la seva part superior des del qual tindrem una espectacular vista de la ciutat des del sud.

Per pura casualitat nosaltres vam coincidir en aquest punt amb un molt emotiu acte d'homenatge d'oficials de la marina australiana als seus morts en la guerra.

Cap a l'est tenim els Royal Botanic Gardens, considerats uns dels més bonics del món. L'accés és gratuït i són bastant grans, amb nombroses rutes temàtiques.

Acabada la visita al jardí botànic tornem a St Kilda Rd per Domain Rd i carrers adjacents, la qual cosa ens permet veure cases molt boniques en aquesta zona bé de la ciutat.

• Docklands. Correspon a l'antiga zona dels molls i es troba en el costat occidental del CBD. Ara, en les dates de la nostra visita, aquesta zona està en plena efervescència constructora, ja que s'està poblant de novíssims edificis d'habitatges, oficines i centres d'oci. Destaca, per ser molt vistós, el Telstra Dome, un estadi per a espectacles esportius i oci.

• St Kilda. Ve a ser el barri marítim de Melbourne i està a uns 7 km del centre. Es tracta d'un lloc amb un gran nombre de bars, restaurants, botigues i llocs fashion. A l'estiu deu d'haver-hi aquí un gran ambient, però en les dates de la nostra visita, ja gairebé hivern, era un lloc molt més tranquil.

Imatge del St Kilda Pier

Acostar-s'hi paga la pena, ni que sigui per a una curta visita, per exemple per menjar i fer un volt.

Per venir fins aquí vam agafar el tramvia nº 16 a St Kilda Rd i després d'un curt recorregut d'uns 15 minuts vam baixar al principi de Fitzroy St.

Vam caminar per The Esplanade, passant davant el Esplanade Hotel, construït l'any 1880, i el parc d'atraccions Luna Park, amb aspecte de vell (en el bon sentit de la paraula).

Als carrers Fitzroy, Acland i Carlisle es concentra la major part de l'ambient de la zona i és fàcil trobar un cafè o restaurant on prendre una beguda.

Caminant per Jacka Bvld, el passeig marítim que transcorre paral·lel a la badia, trobem més restaurants, casetes de bany, i finalment el St Kilda Pier i els jardins Catani. Un bon lloc per passejar al costat del mar i gaudir de les vistes de la ciutat i la badia.

Per tornar al centre de Melbourne vam agafar el tramvia nº 96 al carrer Fitzroy.

WILLIAMSTOWN. Aquesta fou la destinació d'una altra curta excursió que vam fer als afores de Melbourne per gaudir d'un lloc amb encant. Williamstown va ser el principal port de la badia de Port Phillip des de 1837 fins a 1880, quan Melbourne va prendre el relleu.

Ara és un lloc popular per als habitants de Melbourne en els caps de setmana. El dia de la nostra visita era un dia laborable de finals de tardor, i per aquest motiu vam trobar-hi la tranquil·litat d'un lloc costaner fora de temporada.

A part de la magnífica vista de la badia amb els gratacels de Melbourne en l'horitzó val la pena caminar per alguns dels seus carrers, especialment per veure els edificis històrics de Nelson Place.

Per anar de Melbourne a Williamstown la guia LP recomana el ferri, que surt de l'amarri 7 de Southgate i costa 18 A$ anada i tornada, però a causa de l'adversa climatologia del dia en qüestió nosaltres vam preferir el tren.

Els trens surten de l'estació Flinders, triguen uns 30 minuts en fer el recorregut i n'hi ha amb molta freqüència. I per tornar a Melbourne es pot fer des de la mateixa estació de Williamstown o des de la propera Williamstown Beach, a la qual es pot arribar en un agradable passeig.

En el Visitor Centre de Federation Sq de Melbourne es pot comprar el Metcard d'un dia per 5'8 A$. Amb ella podem pujar a tants tramvies, autobusos o trens de la zona 1 com vulguem al llarg de tot un dia. Per visitar el centre de Melbourne no és necessària, però és molt útil si volem anar a St Kilda i a Williamstown en un mateix dia.

GREAT OCEAN ROAD. Aquesta carretera, que recorre la costa suroccidental de l'estat de Victòria al llarg de més de 400 km, està considerada com una de les rutes costaneres més espectaculars del món.

Ofereix platges de grans onades, alts precipicis, penya-segats de perfil irregular, verds paisatges, petites poblacions i boscos d'eucaliptus.

Tot i que qualsevol època de l'any és bona per recórrer-la, a l'hivern (de juny a agost) es mostra més espectacular i salvatge: fort onatge, temperatures fresques i dies assolellats, vegetació d'un verd molt viu després de les pluges, i també perquè està molt menys concorreguda, amb el que podrem gaudir de més tranquil·litat durant la nostra visita.

Tot i que és possible contractar un tour en una de les diverese agències de Melbourne que inclouen aquest recorregut (a partir de 65 A$ per persona una excursió d'un dia) nosaltres recomanem el lloguer d'un cotxe per la gran llibertat que proporciona.

Alguns dels Geelong Bollards en el front marítim

En un radi de 200 metres de l'hotel Toad Hall es troben la majoria d'agències de lloguer de cotxe de Melbourne, amb el que és fàcil recórrer unes quantes per quedar-nos amb la millor oferta.

És recomanable fer-ho perquè les diferències poden ser significatives i cada dia canvien

Nosaltres vam llogar a Budget un Hyundai Getz manual per 39 A$ per un dia de lloguer, més 23 A$ de l'assegurança i amb quilometratge il·limitat.

La gasolina sense plom costava 0.99 A$/litre en les dates del nostre viatge a Melbourne. La ruta exposada a continuació ens va suposar fer un total de 510 km.

A primera hora del matí vam sortir de Melbourne passant per l'espectacular West Gate Bridge, un pont amb una altura que impressiona i des del qual hi ha una vista al·lucinant de la ciutat.

Seguint l'autovia M1 arribem a Geelong. Ens dirigim al centre d'aquesta ciutat i recopilem informació de la zona en el National Wool Museum Visitors Centre, a Moorabool St.

Aprofitem per anar al front marítim o Waterfront, a només 100 metres. Es tracta d'una zona nova, molt cuidada i amb un cert atractiu.

Al llarg d'Eastern Beach hi ha un bonic passeig d'estil art decó, igual que el complex de banys. També destaca el Cunningham Pier o el Jardí Botànic.

Però si hi ha quelcom característic en aquesta població són els Geelong Bollards, uns 100 pilons repartits al llarg de diferents llocs entre Limeburner's Point i Rippleside Park.

Aquests curiosos pilons representen a alguns dels personatges únics que han tingut un paper important en la història de Geelong, des dels habitants indígenes originals fins als personatges més contemporanis.

Un koala en l'Otway N. P.

Abandonem Geelong i agafem la carretera B100, la Great Ocean Road pròpiament dita. A partir d'aquí anem passant per petites poblacions com Torquay, Anglesea o Lorne.

A Lorne deixem la carretera principal i pugem per carrers costeruts fins arribar al Teddy Lookout, un punt elevat des del qual hi ha una magnífica vista sobre l'oceà i les muntanyes boscoses dels voltants.

Continuem la ruta i després de passar per Apollo Bay la carretera s'allunya momentàniament de la costa per envoltar l'Otway National Park.

Els coales, una icona típicament australiana, abunden en aquest parc. I en la carretera Otway Lighthouse que va fins al far no és difícil veure'n algun.

Ens desviem per l'Otway Lighthouse Rd i després de 12 km d'una carretera entre grans arbres primer i camps després arribem al Cape Otway Lighthouse, el far en funcionament més antic de Victòria. Es tracta d'un bonic far que bé mereix una visita.

L'entrada al recinte on es troba el far val 5 A$ i permet veure l'interior del far i pujar fins a on es troba l'òptica, des d'on hi ha una vista espectacular d'aquest tros de costa i els esculls on tants vaixells han naufragat.

Tornem a la carretera B100 i després d'un bon tros arribem al visitors centre del Port Campbell National Park, la part més coneguda de la Great Ocean Road ja que hostatja les meravelles naturals més conegudes d'aquesta part del país.

Entre elles la més popular és la coneguda com els Dotze Apòstols. En realitat es tracta de nou torres de pedra calcària que han quedat enmig de l'oceà després de mil·lennis d'erosió que les van separar de la terra ferma.

Els Dotze Apòstols en el Port Campbell National Park

Des dels diferents miradors sobre la costa només és possible veure'n set d'elles, ja que les altres queden ocultes a la vista i només és possible veure-les des del mar o des de l'aire (hi ha l'opció de contractar un helicòpter).

Es dóna la circumstància, però, que un any després de la nostra visita a aquest lloc una de les torres va col·lapsar i ha quedat reduïda a una pila de pedres sobre l'aigua. És la torre que en la foto anterior es veu en primer terme. Per tant, aquesta foto queda per al record perquè ja no és possible obtenir-la tal qual estava.

En qualsevol cas és un lloc fascinant que bé mereix l'esforç d'arribar fins aquí. I a primera hora del matí o bé a última de la tarda és quan la llum és més adequada per a fer fotos.

Pocs quilòmetres més enllà del visitors centre trobem anunciat el Loch Ard Gorge, una minúscula i preciosa badia amb la particularitat de que la seva única sortida al mar és un pas estret entre les roques.

A més, en els voltants de la badia hi ha dues grans coves naturals.

Continuant per la B100 i passat Port Campbell arribem al London Bridge, una altra curiosa formació rocosa. Aquí donem per acabada la nostra ruta per la zona i iniciem la tornada a Melbourne.

Tornem enrera per la B100 fins arribar de nou a Port Campbell, on ens desviem i seguim la carretera C164 fins a connectar amb la A1. Aquesta carretera va per l'interior, passant per Colac o Winchelsea, fins arribar a Geelong. Des d'aquí agafem de nou l'autovia M1 fins a Melbourne, on arribem ja de nit.

Com arribar-hi

Per anar de Melbourne a Sydney vam agafar un autobús de Greyhound que sortia del Melbourne Transit Centre (a Franklin St, a menys de 100 metres de l'hotel) a les 20:00. El bitllet costava 65 A$ (59 A$ amb carnet YHI) i és recomanable comprar-lo amb antelació.

L'autobús és còmode i es passa la nit en ruta. S'atura a mitjanit en una àrea de servei per menjar una mica, així com en Albany, a Canberra i en l'aeroport de Sydney per recollir/deixar passatge.

Arribem a la Central Station de Sydney a les 8 del matí de l'endemà, després d'alguns embussos d'entrada a la ciutat.

Dormir i menjar

L'hotel Springfield Lodge (9 Springfield Av) ens costà 60 A$ l'habitació doble amb bany compartit.

La zona on es troba és molt tranquil·la i l'hotel no està gens malament, però no té calefacció si fa una mica de fred. El personal de recepció és bastant atent.

Com que sabíem que arribaríem cansats a Sydney després del llarg viatge des de Melbourne, aquest hotel l'havíem reservat prèviament per Internet.

Per arribar fins a l'hotel des de la Central Station vam agafar el tren, direcció a Bondi, en la mateixa estació i vam baixar en la parada de Kings Cross (aquest trajecte costava 2'2 A$). Caminant uns 200 metres s'arriba a l'hotel.

Per casualitat vam veure a la zona un Hotel Formule 1 Sydney East (191-201 William St) al que ens vam canviar per a les següents nits a Sydney. Aquest hotel estava obert des de feia només un mes i per tant era molt nou.

L'habitació, amb bany privat, TV i aire condicionat/calefacció costava 79 A$, tot i que en ella es poden allotjar fins a 4 persones (millor demanar una de les habitacions que dóna a la part posterior per evitar el soroll del tràfic). Opcionalment s'ofereix un esmorzar continental per 6 A$.

Des de Kings Cross al centre de Sydney es pot anar caminant en uns 15 minuts.

Per sopar bé i no gaire car recomanem el Mamma's Kitchen, un restaurant italià en el 57 de Liverpool St. Entre l'Òpera i Circular Quay hi ha diversos quiosquets on és possible menjar quelcom ràpid. Un altre lloc que no està malament és el restaurant Jacksons on George (176 George St).

Coses a veure i fer

SYDNEY (estat de Nova Gal·les del Sud o NSW) és la ciutat més antiga d'Austràlia i el seu principal motor econòmic. Per a nosaltres va resultar ser, a més, un lloc fascinant.

La badia de Sydney, al voltant de la qual s'estén la ciutat i els seus voltants, està considerada una de les més boniques del món i certament ho és. Aquest és un dels molts motius que fan de Sydney un lloc perfecte on passar uns quants dies sense por a avorrir-se.

La Sydney Opera House i Circular Quay des del pont

• Circular Quay i voltants. Comencem per la icona més coneguda de Sydney que és, com no, l'edifici de l'òpera, la Sydney Opera House.

Tot i que l'edifici fou acabat l'any 1973 i ha sortit milions de cops en fotos i imatges la veritat és que impressiona molt, tant pel seu disseny com per la seva ubicació.

Val la pena detenir-se per gaudir de cadascun dels seus angles possibles des de qualsevol posició. És un edifici senzillament fascinant.

És possible visitar el seu interior mitjançant un tour guiat (n'hi havia de diversos tipus, segons temàtica i durada, a partir de 18 A$).

Des de l'òpera tenim una magnífica perspectiva de l'altra gran icona de la ciutat, el Sydney Harbour Bridge, el característic pont que uneix les ribes nord i sud de Sydney.

Per pròpia experiència us podem dir que cal fer un esforç d'auto-control per no disparar fotografies com una metralladora per la bellesa del conjunt.

Des de l'òpera caminem cap a l'oest, vorejant la badia Sydney Cove, i passem pel Circular Quay (el centre neuràlgic de Sydney, amb els molls dels ferris, la terminal marítima de passatgers, una estació de tren, botigues, restaurants, etc), un bon lloc per copsar el pols diari d'aquesta ciutat.

Continuant més enllà arribem a The Rocks, lloc on es van assentar els primers colonitzadors europeus que van arribar a aquesta zona. Avui dia és una zona molt turística, amb moltes botigues i restaurants, però tot i així val la pena passejar per aquí per gaudir dels seus estrets carrers i bonics edificis colonials.

Vista del Sydney Harbour Bridge

Creuant per alguns dels seus carrerons arribem a unes escales que pugen fins al nivell de la Bradfield Hwy, l'autopista que creua el famós pont de Sydney, el Sydney Harbour Bridge.

Aquest pont sobre la badia de Sydney data de 1932 i té una longitud de 1.149 metres.

Caminant uns 400 metres per la seva vorera lateral arribem al pilar sud-est del pont, on es troba l'anomenat Pylon Lookout.

Aquí es pot pujar en ascensor fins dalt del pilar (8'5 A$) o bé continuar i creuar passejant tot el pont fins arribar al seu extrem nord.

Les vistes des d'aquí són realment impagables: l'òpera, la línia de gratacels darrera Circular Quay, els suburbis de Sydney, la badia i les nombroses embarcacions que la naveguen. Tot això es veu des d'aquest mirador únic.

Pels més aventurats també hi ha la possibilitat de viure l'experiència del Bridgeclimb, una escalada de 3'5 hores per l'estructura metàl·lica del pont fins arribar al seu punt més alt. No apte per a persones amb vertigen.

• Zona centre. Passejar pels carrers del centre de Sydney és una agradable experiència en la qual podem veure alguns llocs i edificis interessants, com per exemple el Sydney Town Hall (un edifici de 1874 on hi ha l'Ajuntament), la catedral de St Andrew (la més antiga d'Austràlia) o els imponents edificis Queen Victòria Building i Strand Arcade, magníficament restaurats i que avui dia allotgen grans centres comercials.

Al carrer Liverpool i limítrofs podríem situar l'Spanish Quarter, visible per alguns restaurants amb noms, menjar i música "típicament" espanyols, tot i que són cars i no deixa de sorprendre que en el restaurant Casa Asturiana, per posar un exemple, s'acompanyi el sopar amb flamenc.

Al voltant del carrer Dixon, uns 200 metres més al sud, entrem de ple en el Chinatown, amb molts restaurants i alguns comerços de Tot a 100.

En tots dos barris sol haver-hi un gran ambient nocturn, sobretot al carrer Liverpool. Al llarg de Macquarie St, en el costat oriental de la zona centre, hi ha un bon nombre d'interessants edificis públics: l'església de St James, el museu Hyde Park Barraks, l'edifici Mint o el Parliament House.

Una ruta panoràmica molt recomanable és la que circumvala les badies de Woolloomoolloo i de Farm Cove.

Aquesta ruta surt del carrer Victòria St de Kings Cross, carrer en el que podem veure algunes boniques cases. Des del seu extrem nord, al petit parc Embarkation, a Potts Point, tindrem unes estupendes vistes de la ciutat i els seus principals símbols.

Baixant des d'aquí per unes escales accedim a Cowper Wharf, la carretera que circunvala la badia de Woolloomoolloo. Aquí trobem el famós, segons sembla, Harry's Café de Wheels, un petit quiosquet de menjar take-away que va obrir l'any 1945 i des de llavors ha tingut multitud de visitants il·lustres (podem veure fotos de famosos del cinema, de l'esport, la política, etc. de tot el món que han passat per aquí).

La Sydney Tower i el CBD de Sydney des de Macquaries Point

Seguint la badia connectem amb el costat est de l'enorme Royal Botanic Garden fins arribar al Mrs. Macquaries Point, amb vistes sensacionals sobre la ciutat, l'òpera i el pont.

I si hi ha quelcom que destaca en l'skyline del centre de Sydney és la Sydney Tower.

Amb els seus 309 metres d'altura és la tercera torre més alta de l'hemisferi sud i compta amb una palataforma d'obeservació a una altura de 251 metres sobre el CBD (Central Business District).

Continuem vorejant Farm Cove i, com ens ve gairebé de pas, ens desviem per visitar la Government House, la que fou residència del governador de Nova Gal·les del Sud. Va ser construïda l'any 1837 i és una mena de castell gòtic, molt anglès. Molt bonic l'edifici i també el seu entorn. La visita és gratuïta, tot i que per veure'l per dins cal unir-se a una visita guiada que cal pagar.

Finalitzem aquesta ruta panoràmica recorrent uns 300 metres més des d'aquí fins arribar a l'edifici de l'Òpera.

• Darling Harbour. En l'oest de la ciutat, i al voltant de la badia Cockle, es troba aquesta zona portuària que en els últims anys ha estat convertida en una moderna zona d'oci, amb botigues, restaurants, cinemes, hotels, etc.

A part de passejar per ella aquí trobem l'Aquarium (sembla recomanable, tot i que nosaltres no el vam visitar), alguns museus i el Chinese Garden of Friendship, un preciós i tranquil jardí d'estil xinès dissenyat per paisatgistes de Guangdong (l'entrada costa 6 A$).

Molt aprop d'aquí es troba el Barri Xinès, l'eix principal del qual és Dixon St, amb una gran quantitat de restaurants i botigues. Per pura casualitat nosaltres vam coincidir amb un concert d'homenatge a The Beatles (aquí semblen continuar de moda 40 anys després) en un escenari muntat sobre l'aigua de la badia.

Una forma diferent de veure la zona de Darling i el centre és des del monorail, el qual fa un recorregut circular elevat sobre el terra.

Aquest monorail triga uns 15 minuts a fer la volta sencera i costa 4 A$ el trajecte, tot i que podreu fer les voltes que vulgueu mentre no baixeu del nonorail. Hi ha diverses estacions al llarg del seu recorregut.

• Manly és un bonic enclavament situat en una estreta península al nord de Sydney. Sembla ser un lloc molt freqüentat per la gent de Sydney durant els caps de setmana.

Des d'on ens deixa el ferri, a Manly Cove, n'hi ha prou amb recórrer els 400 metres de The Cors, un carrer per als vianants ple de botigues i restaurants, per arribar fins a la bonica platja de Manly, oberta a l'oceà Pacífic.

El passeig marítim que envolta aquesta platja, el carrer North & South Steyne, és un dels camins escènics que es proposen als visitants de Manly.

L'altre camí escènic proposat, encara més interessant que aquest, és el Manly Scenic Walkaway, un bonic passeig a peu de 9 km que passa per un seguit de petits ports i platges, boniques cases i punts panoràmics, i que s'endinsa en el Sydney Harbour National Park.

En el Manly Visitors Centre (al costat del ferri) ens poden proporcionar un mapa molt útil per recórrer aquests camins escènics. Si disposeu de dies opinem que val la pena venir fins aquí i passar-hi almenys mig dia.

Per arribar a Manly des de Sydney n'hi ha prou amb agafar a Circular Quay el ferri que va a Manly. El trajecte dura 30 minuts i és molt bonic, per la qual cosa val la pena anar en la part exterior del ferri. Ja només per veure l'skyline de Sydney des del mar val la pena. El bitllet d'anada i tornada costa 11'6 A$.

• Bondi i voltants. La platja de Bondi és potser la més famosa de Sydney i una de les més populars a Austràlia per als surfistes. De fet el primer club de surf del món es va crear aquí.

La platja de Bondi i el surf

Aquesta mítica platja és gran i bonica, però a més, sorprèn pel seu ambient de barreja de diverses comunitats immigrants.

També ens va sorprendre la gran quantitat de gent que vam veure fent algun tipus d'activitat esportiva en aquesta platja o bé en el passeig marítim adjacent, començant pels propis surfistes. Increible.

Un itinerari a peu molt recomanable des d'aquesta platja és anar cap al sud pel carrer Sandridge fins a connectar amb un preciós camí que voreja els penya-segats sobre l'oceà fins arribar a Tamarama, una cala amb fort onatge.

Seguint aquest camí pels penya-segats arribem a Bronte, un lloc encantador on un parc amb herba arriba fins a la mateixa platja.

Val la pena comprar menjar per emportar (per exemple fish & chips) en algun dels nombrosos quiosquets propers i menjar a l'aire lliure en un dels bancs que hi ha davant de la platja, mentre veiem als surfistes desafiant a les grans onades. Molt recomanable.

Per arribar a Bondi vam agafar l'autobús nº 380 a Oxford St (2'7 A$ el trajecte), el qual ens deixà just davant de la platja. I vam tornar al centre de Sydney des de Bronte, agafant l'autobús nº 378 (també 2'7 A$), al costat del parc.

• Taronga Zoo. Tot i que a nosaltres no ens agraden els zoològics, creiem que aquest en particular val la pena, ja que ofereix la possibilitat de veure la nombrosa fauna autòctona australiana, única al món, encara que sigui en captivitat, com a cangurs, wallabies, wombats, coales, ornitorincs, i molts més.

Durant la resta del viatge vam tenir l'oportunitat de veure alguns d'ells en llibertat, tot i que d'altres no.

Vista de Sydney i la badia des del Taronga Zoo

A més el zoo es troba situat en un lloc fantàstic, amb unes vistes excepcionals de la ciutat de Sydney i la seva badia.

El zoo és tan gran i hi ha tantes espècies que fàcilment es poden emprar més de 3 hores a veure només les més significatives.

Per arribar al zoo vam agafar el ferri a Circular Quay, on vam poder comprar el ZooPass que per 31'6 A$ incloïa l'entrada al zoo, el ferri d'anada i tornada, i el telefèric de pujada i baixada entre el ferri i l'entrada superior del zoo.

Això era més econòmic que comprats per separat (ja només l'entrada al zoo valia 25 A$ i el ferri 4'5 A$ per trajecte). El trajecte en ferri entre la ciutat i el zoo és de 15-20 minuts.

BLUE MOUNTAINS (declarades Patrimoni de la Humanitat per la Unesco l'any 2000). Les Muntanyes Blaves deuen el seu nom a la boirina de color blavós formada per les micropartícules olioses que hi ha en suspensió despreses pels milions d'eucaliptus que poblen aquestes muntanyes.

Aquesta regió muntanyenca està a uns 100 km del centre de Sydney. Per tot el que ofereix aquest parc per la facilitat en arribar fins aquí, la veritat és que aquesta excursió val realment la pena, dedicant-li almenys un dia sencer.

En aquest parc podem trobar paisatges espectaculars, amb una gran quantitat de barrancs i precipicis, i tot cobert per eucaliptus fins a on arriba la vista.

La diferència d'altura amb Sydney, més d'1.000 metres, fa que la temperatura aquí sigui notablement inferior que a nivell del mar, per la qual cosa és convenient portar roba d'abric a l'hivern.

Per anar a les Muntanyes Blaves nosaltres vam comprar el bitllet de tren en la mateixa estació de Kings Cross (en hora punta costa 22'8 A$ anada i tornada, però si es compra després de les 8:00 h. pansa a valer només 14 A$).

Amb aquest mateix bitllet vam agafar el tren fins a la Central Station, on vam canviar de tren per pujar al següent cap a Katoomba, el centre turístic de les Muntanyes Blaves.

Són dues hores de còmode viatge (i molt bonic quan el tren s'enfila cap a les muntanyes).

Un cop arribats a l'estació de tren de Katoomba caminem uns 2 km pels carrers d'questa tranquil·la població fins arribar a l'Echo Point, potser el lloc més popular de tota la regió, ja que des d'aquí la vista és senzillament fantàstica sobre la vall Jamison i l'espectacular formació rocosa coneguda com Three Sisters.

Vista de les Three Sisters (Blue Mountains)

Al costat de l'Echo Point hi ha una oficina de turisme on aconseguir mapes detallats per recórrer la zona.

Un dels possibles recorreguts a peu arrenca aquí i baixa fins a una de les roques de les Three Sisters.

Un altre dels senders, igualment recomanable, és el conegut com Henry Cliff walk, amb origen en l'Echo Point i final en l'Scenicworld (al llarg del camí hi ha diversos miradors amb vista sensacionals).

De l'Scenicworld surten un funicular i un telefèric que baixen fins a la vall Jamison.

Aquí també hi ha un restaurant i una botiga on comprar quelcom per menjar.

Per anar a altres punts d'interès de la regió, més llunyans, com Leura, o per tornar al centre de Katoomba es pot agafar algun dels autobusos que van agafant i deixant passatgers en llocs prefixats dins d'un circuit circular.

Un viatge senzill en aquest bus val 2'4 A$, però també hi ha la possibilitat de comprar un abonament Blue Mountains Explorer Bus que val 25 A$ i permet agafar l'autobús de forma il·limitada durant 24 hores en qualsevol d'aquests punts prefixats.

Per tornar a Sydney des d'aquí n'hi ha prou amb tornar a l'estació de Katoomba i agafar el primer tren que surti cap allà (n'hi ha un cada hora aproximadament).

Com arribar-hi

En l'hotel de Sydney vam resrevar la nit anterior un minibús que ens portà a l'aeroport de Sydney a l'hora concertada per 8 A$ per cap (el tren AirportLink valia 11 A$ per persona i no sortia a compte).

Un vol domèstic de Qantas ens portà de Sydney a Cairns en 2 hores i 40 minuts, després de recórrer 1.972 km.

Un cop en l'aeroport de Cairns vam agafar un minibús d'Australia Coach per anar al centre, a uns 7 km d'aquí. Val 6 A$ i ens deixa a l'hotel o lloc de Cairns que vulguem.

Dormir i menjar

En el Ryan's Rest (18 Terminus St) vam pagar 48 A$ per una habitació doble amb bany exterior. Es tracta d'un lloc molt tranquil i agradable, en una construcció tota de fusta.

Com a nota negativa només esmentar el fet que la responsable de l'hotel es va mostrar enutjada amb nosaltres per no haver-li contractat cap dels serveis turístics que oferia (!), tot i que finalment ens va demanar disculpes pel seu comportament fora de lloc.

Per variar una mica del menjar aussie un bon lloc és el restaurant xinès Silver Dragon, en el nº 102 de Lake St, així com el restaurant italià Little Ricardo's, en la cantonada dels carrers Applin i Abbot.

Per esmorzar recomanem el Gloria Jean's Coffee que hi ha en el Cairns Shopping Centre de McLeod St.

La petita oficina de CashEx, en la cantonada dels carrers Abbot i Spence, és un bon lloc per canviar diners. Per connectar-se a Internet el millor lloc (i més barat) és el Peterpan, en el 1er. pis del nº 20-22 de Shields St (1 A$ per una hora de connexió).

Coses a veure i fer

CAIRNS (estat de Queensland). Aquesta ciutat és el centre turístic més important de tota aquesta zona del país, coneguda com Far North, i una de les destinacions més populars entre els viatgers a Austràlia.

Aquesta moderna ciutat, que creix ràpidament amb l'augment del turisme, no té gran cosa a veure, però gràcies a la seva infraestructura turística és una magnífica base per organitzar la nostra visita a aquesta zona de Queensland.

El Cairns Esplanade Lagoon (Cairns)

A més de passejar pels carrers del centre de la ciutat val la pena anar, sigui de dia o de nit, al Foreshore Promenade, un agradable camí que transcorre paral·lel al passeig marítim.

En aquest passeig destaca el Cairns Esplanade Lagoon, un bonic estany artificial de 4.000 m2, amb platja inclosa, on és possible banyar-se.

També val la pena entrar en la galeria del famós fotògraf Peter Lik, en el nº 4 de Shields St.

En ella s'exposen les fotografies d'aquest fotògraf australià d'origen txec, amb espectaculars retrats en gran format de paisatges i natura.

L'entrada a la galeria és gratuïta i es poden comprar posters, calendaris, postals, etc. amb les seves fotos.

Per visitar altres punts d'interès en l'estat de Queensland el més recomanable és llogar un cotxe, ja que el transport públic a varis d'aquests llocs és infreqüent o inexistent, a més de que es guanya molt temps i llibertat, i que els preus del lloguer i la gasolina en aquesta part del país són molt assequibles.

Abans de llogar un vehicle convé mirar en diverses agències abans de decidir-nos (per sort la majoria d'elles es troben concentrades als carrers Sheridan i Lake), ja que les diferències de preus són significatives.

Finalment nosaltres ens vam decidir per A1 Car Rentals (141 Lake St), on vam llogar un Nissan Pulsar 1.8 automàtic per només 58'5 A$ diaris (inclou assegurança amb franquícia de 380 A$ i 400 km diaris gratis). Cada quilòmetre addicional costa 0.25 A$, però podem afirmar que els 400 km diaris inclosos són més que suficients. La gasolina més barata la vam trobar a Cairns, a 89'9 A$ el litre de benzina sense plom.

A continuació segueix la descripció del nostre recorregut de 7 dies per Queensland amb el nostre vehicle llogat.

Més informació sobre aquesta ciutat en l'apartat Cairns (II) en aquesta mateixa guia.

Com arribar-hi

Des de Cairns sortim per la Hw 1 cap a Innisfail, però en arribar a Gordonvale ens desviem per agafar la Hw 52 (Gillies Hw) cap a Yungaburra.

En aquest punt iniciem el nostre recorregut per la zona coneguda com Atherton Tablelands. En el camí cap a Yungaburra hi ha bonics paisatges.

Dormir i menjar

En l'hostal On the Wallaby Lodge vam pagar 49 A$ per una habitació doble amb bany compartit. Es tracta d'un lloc molt tranquil i molt popular entre motxillers (hi ha tanta familiaritat que les habitacions es poden tancar des de dins, però no des de fora).

Un bon lloc per sopar és el Nick's Swiss-Italian Restaurant, d'aspecte totalment alpí. El servei és lent, però queda compensat per l'atenció i simpatia del seu amo Nick, el qual, entre plat i plat, no dubta a venir a la nostra taula per recordar els seus orígens centreeuropeus i refrescar la seva llengua romanx. Aquí podeu provar els deliciosos filets empanats de cocodril.

Per esmorzar aviat pel matí (fora de l'hotel) l'única possibilitat és la Roadhouse, a uns 3 km de Yungaburra, en l'encreuament al llac Eacham. Es tracta d'una botiga de comestibles on es prepara cafè i hi ha pastes per a esmorzar.

Coses a veure i fer

YUNGABURRA. Aquesta tranquil·la i pintoresca població, de només 1.000 habitants, està situada a 720 metres d'altura sobre l'altiplà Atherton Tableland.

Imatge del Curtain Fig Tree (Yungaburra)

Posseeix la major concentració d'edificis històrics del s. XIX de tot Queensland. De fet es tracta d'un lloc tan idíl·lic, tan bonic i tan "ben posat" que sembla formar part d'un parc temàtic.

Però no, és real, i per descomptat la recomanem com a base per fer excursions per la zona.

A només 1 km del centre de Yungaburra, seguint la carretera a Atherton, es troba la principal atracció d'aquesta població: el Curtain Fig Tree.

Es tracta d'una enorme figuera amb arrels aèries que formen una espectacular cortina i d'aquí el seu nom. És l'arbre més famós de la zona i mereix la pena ser visitat.

També volem recomanar un passeig pels carrers de Yungaburra per poder apreciar els nombrosos edificis històrics que posseeix, formant l'anomenat Yungaburra Heritage Walk.

Al capvespre (o a l'alba) la principal activitat a fer a Yungaburra és anar fins a un dels punts d'observació d'ornitorincs, el platypus viewing point, per intentar veure a un d'aquests únics, rars i esquius animals.

Hi ha un punt d'observació al final de Penda St i un altre al costat de la Gillies Hwy, tots dos sobre Peterson Creek, un petit riu.

Una vegada en el punt d'observació cal romandre molt quiet i en silenci per no pertorbar la tranquil·litat del lloc i creuar els dits per tenir la sort de poder veure un ornitorrinc.

LLAC EACHAM. Aquest bonic llac volcànic forma part del Crater Lakes National Park. Les seves aigües són cristal·lines i està envoltat de densa vegetació tropical. És un magnífic lloc per banyar-se, o per fer pic-nic a la platja de gespa que hi ha al costat de l'aparcament.

Molt recomanable recórrer a peu els 3 km del camí que voreja completament el llac i que discorre entre la vegetació. Es poden veure moltes aus i també tortugues en l'aigua.

El llac Eacham es troba a uns 5 km de Yungaburra, al costat de la Gillies Hwy.

A uns 8 km del llac Eacham, i seguint les indicacions, arribem al Red Giant Cedar, un enorme cedre de 7 metres de diàmetre, 36 d'alt i amb més de 500 anys de vida.

CIRCUIT PER ATHERTON TABLELAND. La regió d'Atherton Tableland ocupa un fèrtil altiplà que forma part de la Gran Serralada Divisòria australiana. Els seus principals nuclis habitats són Mareeba i Atherton.

Comencem aquesta ruta als afores de Malanda, uns 20 km al sud de Yungaburra, on hi ha unes cascades que compten amb una zona de bany i pic-nic i un centre d'interpretació. Les cascades en si no valen gran cosa.

Més boniques i espectaculars són les que es troben properes a Millaa Millaa, uns 24 km al sud de Malanda. A 1 km de la població seguint la Palmerston Hwy agafem una carretera local que, després d'un circuit de 16 km, desemboca gairebé en el mateix lloc de partida.

Pel camí trobem les cascades Millaa Millaa Falls (la més bonica i espectacular de totes, en un entorn idíl·lic de frondosa vegetació i on és possible banyar-se si la temperatura acompanya), Zillie Falls i Ellinjaa Falls, no tan vistoses, però que també valen la pena de veure.

En la ruta que va des de Millaa Millaa a Atherton passem per la població de Ravenshoe, on podem veure la WindyHill Wind Farm, el major parc eòlic d'Austràlia.

Vista parcial del cràter Mount Hypipamee

Abans d'arribar a Herberton ens desviem per veure el cràter que es troba en el Mt Hypipamee National Park.

Es tracta d'un agradable circuit a peu d'uns 800 metres que ens condueix fins a una terrassa que treu el cap a un profund cràter de 138 metres de profunditat, causat per una explosió natural de gas. En el fons del cràter Mount Hypipamee hi ha un petit llac d'aigua verdosa.

A Herberton parem per visitar aquesta petita població de passat miner i on encara es poden apreciar nombrosos edificis intactes de principis del s. XX, època de la febre minera en aquesta zona.

Continuem per la ruta 52 fins a Atherton, capital de la regió Atherton Tablelands. En aquesta població rural ens detenim breument per visitar l'antiga estació de ferrocarril (fins i tot amb una vella locomotora de vapor abandonada) i la contigua Chinatown.

A Atherton també visitem el temple Hou Wang, un temple xinès amb un segle de vida situat en el qual va ser l'antic barri xinès de la ciutat (des de 1800 a 1950). En ell hi ha cartells explicatius que permeten entendre la història i el dia a dia dels immigrants xinesos en aquesta zona, tot i que a part d'això no té molt més interès.

Anant per la ruta 1 des d'Atherton a Kuranda, la nostra següent escala, ens desviem en arribar a Tolga per anar al llac Tinaroo i visitar breument el mirador Tinaroo Lookout i la ribera del llac, tots dos en la població de Tinaroo.

Com arribar-hi

Arribem a Kuranda per la ruta 1 des d'Atherton (veure Circuit per Atherton Tableland en l'apartat anterior).

Dormir i menjar

En el Kuranda Backpacker's Hostel (6 Arara St) vam pagar 42 A$ per una habitació doble amb bany, força bàsica, tot i que a canvi té amplis espais com a cuina, menjador, jardí, o pàrquing per al cotxe, a més de molta informació sobre la zona.

Per sopar recomanem el pub del Kuranda Hotel Motel, amb un ambient a mig camí entre un pub irlandès i un del far-west. El menjar és bo i l'ambient acollidor.

Coses a veure i fer

KURANDA. Es tracta d'una petita població que forma part també de la regió Atherton Tablelands i que està situada a només 38 km de Cairns. Està molt orientada al turisme de paquet turístic, però també al motxiller.

Des de mig matí i fins a primera hora de la tarda, coincidint amb l'arribada i partida del Kuranda Scenic Railway (tren escènic amb un recorregut de 34 km entre les muntanyes) i el Skyrail Rainforest Cableway (telefèric amb un recorregut de 7.5 km, un dels més llargs del món), els carrers de Kuranda solen rebre un allau de turistes procedents de Cairns i voltants.

Nosaltres vam arribar a Kuranda a mitja tarda i vam marxar al matí següent, estant pràcticament sols en la nostra curta visita a la zona i evitant així les aglomeracions.

Per a nosaltres l'interès de Kuranda estava en el bonic entorn on se situa aquest petit poble, al costat del riu Barron i envoltat de frondosos boscos.

A part de passejar pels seus immaculats carrers, recomanem visitar les Barron Falls, unes boniques cascades, tot i que en el moment de la nostra visita tenien poca aigua. Es troben uns 3 km al sud de Kuranda.

Un quilòmetre més enllà tenim el Wrights Lookout, un excel·lent mirador sobre el Barron Gorge National Park.

Vistes des del mirador Henry Ross Lookout

Deixem Kuranda i seguint la ruta 1 en direcció a Cairns descendim cap a la costa, no sense abans parar en alguns dels miradors al costat de la carretera per contemplar magnífiques vistes sobre les platges al nord de Cairns.

Un d'aquests miradors és el Henry Ross Lookout, amb vistes panoràmiques espectaculars sobre el territori al nord de Cairns i, de fons, la Trinity Bay i el mar del Corall.

Abans d'emprendre la ruta cap al nord de Queensland ens desviem per visitar una d'aquestes platges, la de Yorkeys Knob, situada a uns 11 km al nord de Cairns.

A més de visitar la seva platja de sorra blanca vam pujar al petit turó que li dóna el nom al lloc per tenir una excel·lent vista des d'aquest punt elevat.

Conduïm per la ruta 14 cap al nord. Després d'uns 56 km d'una bonica carretera que discorre al costat del mar (també hi ha aquí algun mirador amb magnífiques vistes sobre l'oceà, la Double Island i diverses platges verges) passem prop de Port Douglas, però continuem uns 20 km més al nord fins arribar a Mossman.

Aquí ens desviem uns 6 km a l'oest per visitar la Mossman Gorge, un barranc on el riu Mossman forma algunes zones de bany entre les roques. Un recorregut circular de 3 km que surt d'aquí permet endinsar-se en el bosc i conèixer l'entorn.

Abans d'arribar al barranc pròpiament dit es creua el petit poblat dels Kuku Yalangi, els aborígens tradicionalment amos d'aquestes terres. És possible contractar trekkings per la zona, conduïts per guies aborígens, a través de Kuku-Yalangi Dreamtime Walks.

Com arribar-hi

Des de Mossman continuem uns 29 km cap al nord per la Captain Cook Hwy (ruta 14) fins arribar al Daintree Ferry, el qual permet creuar el riu Daintree per continuar cap a Cape Tribulation.

El preu del ferri per a nosaltres i el vehicle fou de 20 A$, anada i tornada (un sol trajecte costava 12 A$), i inclou una taxa per al manteniment de les infraestructures de la zona. Hi ha un ferri cada 15 minuts i només triga uns 2-3 minuts a creuar el riu.

Un cop creuat el riu hi ha altres 34 km de carretera asfaltada fins arribar a Cape Tribulation.

Dormir i menjar

A Cape Tribulation ens vam allotjar en el Cape Trib Beach House (7 Rykers Road, Cape Tribulation), al costat de la pista que va a Cooktown i a 3 km del nucli de Cape Tribulation.

Aquí vam pagar 70 A$ per una cabanya doble amb bany compartit, situada enmig del bosc i a pocs metres de la platja. Recomanable i a un preu assequible per a la zona. Convé reservar amb temps, ja que sol estar ple.

El Shipwreck Bar & Restaurant es troba en una zona oberta, al costat de la piscina de l'hotel. És molt recomanable per la seva varietat i qualitat, així com per la seva ubicació, i tot a preus molt raonables pel que caldria esperar per l'aïllament del lloc.

També recomanem el Boardwalk Takeaway, un lloc de menjar per emportar dins del nucli de Cape Tribulation .

Coses a veure i fer

CAPE TRIBULATION. Aquesta zona costanera està dins dels límits del Daintree National Park i forma part de la zona dels Tròpics humits de Queensland, declarada Patrimoni de la Humanitat l'any 1998.

El nom li va ser donat pel Capità James Cook després que el seu vaixell embarranqués l'any 1770 en un escull de la zona i aquí comencessin, segons ell, tots els seus problemes.

D'altra banda el lema turístic d'aquesta àrea és Where rainforest meets reef, ja que és un dels pocs llocs del món on el bosc plujós arriba ben bé a la vora del mar.

Aquí hi ha la major extensió de bosc humit tropical en baixa cota de tot Austràlia i l'últim refugi per a plantes i animals amb 140 milions d'anys d'història. A més és de gran significat espiritual i cultural per als aborígens Kuku Yalangi.

En la nostra opinió es tracta d'un lloc meravellós pels seus bonics paisatges i, sobretot, per la sensació d'espai salvatge, remot i verge que transmet. A més, en funció del pressupost i temps disponible, ofereix un ampli ventall d'activitats a realitzar.

Vistes sobre la platja de Cape Tribulation, des del mirador Cape Tribulation Lookout

• Cape Tribulation Beach. Per a un primer contacte amb la zona, la platja Cape Tribulation Beach i voltants són una molt bona elecció.

És la platja que hi ha al costat de l'hotel Cape Trib Beach House i és molt bonica, especialment la zona de manglars al costat del Ryker's Creek. Amb una mica de sort la posta de sol pot ser inoblidable.

El Kulki Boardwalk és un camí guiat per panells que comunica les platges de Cape Tribulation i Myall.

Un dels seus extrems condueix al Cape Tribulation Lookout, un fantàstic mirador sobre el mateix cap que ofereix magnífiques vistes de la platja Cape Tribulation i dels boscos humits que la circumden.

Aquest camí arrenca d'un punt al costat de l'hotel PK's Jungle Village. També val la pena passejar per la platja Myall Beach, de la qual surt el Dubuji Boardwalk, un circuit interpretatiu d'1'5 km sobre passarel·les de fusta a través de manglars i bosc de costa.

• Al nord de Cape Tribulation. Emmagen Creek és una preciosa piscina natural d'aigua dolça situada a la meitat del bosc i a uns 5 km al nord de l'hotel Cape Trib Beach House seguint la pista que condueix a Cooktown.

Aquesta és una excursió per fer a peu, ja que hi ha trams en què la pista està tan malament que no és aconsellable per a un vehicle que no sigui 4x4. Tot i que caminant tampoc és fàcil, a causa dels continus desnivells del terreny.

Es pot anar seguint la pista i tornar per la platja, tot i que també aquesta és molt exigent quan trobem roques i només és possible quan la marea està baixa (també cal vigilar amb els cocodrils que pugui haver-hi en els rierols que donen a la platja).

Des de Cape Tribulation surt la Bloomfield Rd, una pista de 106 km que condueix a la remota població de Cooktown. Fins avui (i mentre no s'asfalti), aquesta pista només és aconsellable per a vehicles 4x4. Fins i tot després d'episodis importants de pluges pot resultar intransitable per a qualsevol vehicle. Podem certificar el seu mal estat, ja que vam recórrer uns pocs quilòmetres per ella amb el nostre vehicle abans de decidir tornar enrere.

• Al sud de Cape Tribulation. Amb el cotxe vam visitar alguns dels punts d'interès que hi ha a la zona situada entre Cape Tribulation i el riu Daintree, a 34 km per carretera, dins dels límits del Daintree National Park.

Uns 8 km al sud de Cape Tribulation hi ha Noah Beach. Molt prop d'aquí està el Marrdja Botanical Walk, un interessantíssim i preciós passeig interpretatiu de 600 metres sobre una passarel·la de fusta que segueix un rierol a través del bosc humit i els manglars fins arribar a un mirador sobre el bonic Noah Creek.

Desembocadura d'una riera (creek) en la Thorntons Beach

Uns 7 km més al sud ens vam aturar breument per veure la platja de Thorntons Beach i a uns 15 km d'aquí ens vam desviar per anar fins a la platja de Cow Bay.

Abans d'arribar al riu Daintree vam trobar-nos amb l'Alexandra Range Lookout (Walu Wugirriga), un mirador amb meravelloses vistes sobre la desembocadura del riu Daintree, l'oceà i la muntanya Alexandra.

Pel camí vam tenir l'ocasió de veure senyals de tràfic molt curioses, modificades per algú d'una forma molt imaginativa i simpàtica.

En aquesta zona cal conduir amb cura, ja que en la calçada hi ha diverses zones de ressalts per obligar a disminuir la velocitat davant la possible presència d'animals, com el rar cassowary (una mena d'estruç autòcton que pot resultar bastant violent si es creu intimidat).

A qualsevol hotel de Cape Tribulation es pot contractar l'excursió a la Gran Barrera de Corall. En el moment de la nostra visita només dues companyies oferien aquest servei: RumRunner i Odyssey H20. I ambdues visitaven els esculls de Mackay i Undine.

Amb RumRunner l'excursió costava 116 A$ per persona (incloïa l'esmorzar), sortia a les 8:15 i tornava a les 17:00. Nosaltres vam contractar aquesta excursió, però poc abans de sortir se'ns va comunicar que s'havien suspès totes les d'aquell dia a causa del mal temps i el fort onatge.

Així que vam haver de canviar els plans i fer aquesta excursió des de Port Douglas, ja que se'ns va assegurar que allà és molt difícil que se suspengui la navegació perquè els vaixells són més grans i tenen més estabilitat.

Com arribar-hi

Des de Cape Tribulation vam agafar el cotxe de tornada cap al sud i la civilització, creuant de nou el riu Daintree amb el ferri, però en passar per Port Douglas ens vam detenir breument en aquesta ciutat per contractar aquí l'excursió a la Gran Barrera de Corall per al cap de dos dies.

I vam continuar viatge cap al sud passant per Cairns (a 72 km de Port Douglas), Innisfail i finalment Mission Beach (a uns 145 km de Cairns).

Abans d'arribar a Innisfail la carretera Bruce Hwy passa pel costat de la muntanya Bartle Frere que, amb 1.622 metres d'altura, és el cim més alt de Queensland.

Els últims quilòmetres de ruta abans d'arribar a Mission Beach són especialment bonics.

Dormir i menjar

En el Mission Beach Hideaway Holiday Village (58-60 Porters Promenade, Mission Beach) vam pagar 58 A$ per una estupenda cabina amb A/C, televisió, cuina i tots els utensilis, i bany compartit. És una mena de càmping amb tots els serveis, molt ben situat, i molt net i ordenat.

Atès que disposàvem de cuina, vam optar per comprar en un supermercat i menjar a casa, abusant de la generositat dels nostres veïns australians que amablement ens proporcionaven oli i sal per condimentar els nostres àpats.

Coses a veure i fer

MISSION BEACH. Aquesta petita població, situada davant de la Costa Cassowary, és una destinació turística força popular a la zona per la seva atmosfera relaxada i per tenir un tros de costa bastant única en el litoral de Queensland.

En total són 14 km de platja amb palmeres, des de les quals és possible albirar fins a 20 illes més o menys properes a la costa, i tot això en un entorn que sembla gairebé verge. A més la llista d'activitats que es poden realitzar des d'aquí és extensíssima: submarinisme, pesca, excursions a la Gran Barrera, senderisme, etc.

Algunes zones de la platja de Mission Beach són senzillament de postal, amb les palmeres inclinades sobre la sorra i l'aigua. I a poca distància de la costa, a només 4 km, es troba l'illa Dunk.

Val la pena fer un passeig tranquil per aquesta platja, almenys fins arribar a Porters Creek, ja que per creuar aquest rierol és possible que haguem de mullar-nos força.

L'illa Dunk i Mission Beach des del cim del mont Clump

Entre les platges de Mission Beach i Narragon hi ha un cap on teniu un mirador amb meravelloses vistes sobre ambdues platges, una al nord i l'altra al sud.

Continuant al nord per la carretera Alexander Dr cap a Bingil Bay s'arriba al costat del mont Clump, situat entre les platges Narragon Beach i Bingil Beach.

Just en l'extrem sud de Bingil Beach trobem l'aparcament d'on surt un sender molt recomanable, anomenat Bicton Hill Track.

Es tracta d'un circuit de 4 km que puja fins al cim del mont Clump. Amb un parell d'hores n'hi ha prou per pujar, extasiar-se en el cim amb la magnífica vista sobre l'entorn, i baixar de nou. El camí no és molt difícil, però en qualsevol cas val la pena fer l'esforç.

Un quilòmetre més al nord trobem la platja de Bingil Bay, on vam donar per acabada la nostra visita a aquesta zona.

Amb més temps a Mission Beach pot ser recomanable anar en una excursió d'un dia a l'illa Dunk. També hi ha algunes caminades pels voltants que poden ser interessants.

Gairebé davant del Hideaway Holiday Village es troba el Visitors Centre, amb abundant informació sobre punts d'interès a visitar en Mission Beach i voltants.

Com arribar-hi

Des de Mission Beach vam tornar cap al nord, amb destinació a Port Douglas. Per una carretera secundària vam enllaçar amb la Bruce Hwy que va cap a El Arish.

Però en comptes de continuar per aquesta cap al nord, vam agafar una ruta alternativa per una carretera secundària que passa pels petits poblets de Silkwood i Mena Creek (n'hi ha prou amb seguir les indicacions al Paronella Park).

Aquesta carretera discorre virtualment enterrada entre camps i més camps de canya de sucre. Nombrosos trens recorren la zona recollint la canya en els camps i transportant-la a les factories on és processada. Per aquest motiu cal anar amb compte amb els passos a nivell que sovint van creuant la carretera.

Poc després de passar per Mena Creek vam trobar el tan anunciat Paronella Park, un jardí tropical que inclou un castell espanyol construït en la dècada de 1930 per Josep Paronella, un emigrant d'origen català.

És molt popular entre els tours i l'entrada costa 20 A$. Nosaltres no vam entrar-hi i no podem opinar sobre si val la pena o no, però la nostra curta aturada en l'aparcament que hi ha al costat del jardí del parc ens va permetre veure i fotografiar l'espectacular papallona Ulysses.

Dormir i menjar

En el Tropic Breeze Van Village (24, Davidson St, Port Douglas) vam pagar 72 A$ per una cabina molt àmplia amb cuina i TV (el bany és compartit). Tot i que no està malament, no admet comparació amb el Hideaway Holiday Village de Mission Beach, amb una relació qualitat/preu molt millor.

En qualsevol cas no vam poder escollir. En aquelles dates Port Douglas tenia un nivell d'ocupació molt alt.

Coses a veure i fer

PORT DOUGLAS. Aquesta població costanera és una destinació turística popular entre turistes de nivell adquisitiu mitjà-alt, amb alguns camps de golf i resorts de cinc estels.

Els pocs edificis històrics que podia haver-hi van ser destruïts per un cicló l'any 1911.

Tot i que no tenia massa interès per a nosaltres, el motiu de fer nit aquí no era un altre que fer l'excursió a la Gran Barrera de Corall que ja havíem reservat dies enrere.

En qualsevol cas, per obtenir una magnífica vista sobre la platja Four Mile Beach i el mar del Corall no hi ha res millor que pujar fins al Flagstaff Hill Lookout, a la part alta del Dickson Point. També és molt fotogénica l'església de St. Mary's by the Sea, una petita capella de fusta construïda l'any 1911 i situada al parc Anzac.

En qualsevol cas Port Douglas és especialment popular per la seva àmplia oferta d'activitats relacionades amb el mar, ja que aquí és possible, per exemple, contractar excursions a illes de corall properes o a la Gran Barrera, a més de poder obtenir certificacions de busseig a preus raonables.

GRAN BARRERA DE CORALL (declarada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco l'any 1981). Aquest sistema d'esculls de corall tenen una longitud aproximada de 2.300 km i és l'única estructura feta per éssers vius que és visible des de l'espai, sent major en grandària que la Gran Muralla xinesa.

Està considerada com una de les set meravelles del món natural. Transcorre paral·lela a la costa de Queensland i en realitat està formada per uns 2.900 esculls diferents, constituint la major formació coralina del planeta.

Vista en superfície de l'escull Agincourt
(Gran Barrera de Corall)

La barrera pròpiament dita o outer reef està a una distància de la costa d'entre 30 i 300 km.

Entre ambdues es troba l'inner reef, format per illes d'origen coral·lí que esquitxen aquest espai.

La biodiversitat d'aquest ecosistema és molt més rica que la d'un bosc tropical i inclou milers d'espècies marines.

Per això, creïem que qualsevol visita a Queensland, o a Austràlia en general, hauria de contemplar una visita a la Gran Barrera de Corall, ja que és d'aquests llocs que cal veure, almenys, un cop a la vida.

Nosaltres vam contractar l'excursió amb l'operador Fava Dive (5/32 Macrossan St, Port Douglas).

Per aquesta activitat vam pagar 140 A$ per cap, incloent un impost de 5 A$ per a conservació (les excursions que ofereixen els operadors més consolidats de la zona són molt similars en característiques i preus).

L'operador ens va convocar a les 8:00 en el complex Marina Mirage, d'on surten tots els vaixells a la Gran Barrera.

Després de treure'ns les sabates i deixar-les en terra (al vaixell només podíem anar descalços) vam pujar al catamarà i vam esmorzar (inclòs en el preu). Vam sortir puntualment a les 8:30.

Després de gairebé 2 hores de navegació, amb onades de 2 a 3 metres i vents de 15 a 20 nusos, vam arribar al primer lloc d'immersió, però uns 10 minuts abans un monitor ens donà instruccions sobre l'ús del material de que disposàvem (peus d'ànec, ulleres i respirador).

I també sobre les precaucions a prendre i els animals que podíem trobar, tot això amb molt humor, tot i que en ser els únics no australians o neozelandesos del passatge, segur que ens vam perdre algunes de les bromes (?).

El vaixell va fondejar al costat de l'escull Agincourt B2, pertanyent a l'Outer Reef i protegit del mar obert per la pròpia barrera de corall. Ens vam posar les ulleres, el respirador i les aletes i vam anar nedant fins a les roques de l'escull.

Submergir el cap en l'aigua de l'escull fou assistir a un espectacle inenarrable de vida, formes i colors.

Vam estar en l'aigua aproximadament durant 1'5 hores (la temperatura de l'aigua aquí oscil·la entre els 24 i els 25ºC), després de les quals vam tornar al vaixell per assecar-nos i dinar (també inclòs en el preu), mentre el vaixell posava rumb al següent lloc d'immersió.

Uns 20 minuts després ja estàvem fondejats al costat de l'escull Agincourt 1. El monitor ens va donar noves instruccions sobre aquest lloc i vam tornar novament a l'aigua, on vam passar-hi una bona estona.

Aquest escull és bastant més gran que l'anterior, i possiblement també més variat i bonic.

A les 14:30 vam tornar de nou al vaixell i poc després vam iniciar la tornada cap a Port Douglas. En el camí de tornada vam passar pel costat de les boniques illes coral·lines de Low Isles.

I vam arribar a Port Douglas a les 16:20, ja secs i canviats. Vam recuperar el nostre calçat i ens vam acomiadar de la simpàtica i atenta tripulació del vaixell. Per la nostra pròpia experiència recomanem molt aquest operador i, per descomptat, insistim que anar a la Gran Barrera de Corall és un must.

Com arribar-hi

Des de Port Douglas tornem de nou cap al sud, amb destinació Cairns, conduint per l'escènica Captain Cook Hwy.

Dormir i menjar

Aquesta vegada ens vam allotjar en el hostel Inn The Tropics (141 Sheridan St, a 5 minuts del centre de Cairns). És un típic lloc per motxillers, amb molts serveis i animat a tota hora. Aquí vam pagar 48 A$ per una habitació doble amb bany compartit, però amb A/C, TV i nevera. Recomanable.

Per esmorzar o menjar quelcom lleuger recomanem el libanès Cafe Byblos, en 129 Sheridan St, molt prop de l'hotel.

Més informació sobre aquesta ciutat en l'apartat Cairns (I) d'aquesta mateixa guia.

Coses a veure i fer

Un cop vam retornar el cotxe de lloguer, amb el qual havíem recorregut 1.230 km per l'estat de Queensland, ens vam dirigir a peu fins a la terminal Reef Fleet, en el Marlin Marina de Cairns, per abordar una embarcació que ens portés a l'illa Fitzroy i aprofitar així l'últim dia complet de que disposàvem a Queensland.

FITZROY ISLAND. Aquesta illa, situada a uns 30 km al sud-est de Cairns, és una muntanya coberta de bosc humit tropical que emergeix del mar i que compta amb el seu propi escull coral·lí. amb algunes platges de corall al voltant.

Les úniques construccions humanes que té són un far i les instal·lacions del Fitzroy Island Resort.

Platja Nudey Beach en l'illa Fitzroy

És un magnífic lloc per a una excursió d'un dia (tot i que també hi ha la possibilitat d'allotjar-se en el resort, però no és gens barat).

Des del resort, al costat de l'embarcador on ens deixa el vaixell, surt el camí que porta al far.

Hi ha un camí fàcil que segueix la costa i un altre més exigent que puja el turó fins a una altura de 270 metres i que ofereix molt bones vistes de l'entorn.

Una altra opció és el Secret Garden Walk, un fàcil passeig de 30 minuts entre les roques i el bosc humit.

A 1 km del resort hi ha la preciosa platja nudista Nudey Beach, amb sorra blanca coral·lina, aigua de color turquesa i grans roques i vegetació a peu de platja (molt semblada a la imatge que tenim d'algunes platges de les illes Seychelles).

Altres activitats possibles a l'illa són cursos de submarinisme i esports aquàtics en general.

El resort té un bar on es pot comprar menjar i beguda. A més es poden utilitzar gratuïtament alguns dels seus serveis, com les dutxes i els lavabos.

El ferri d'anada i tornada a l'illa Fitzroy des de Cairns costava 38 A$ amb l'empresa Thunder Raging, l'única que proporcionava aquest servei en les dates d'aquest viatge. El catamarà triga uns 45 minuts a recórrer els 29 km que separen tots dos punts. De Cairns surt un a les 8:30 i un altre a les 10:30. Des de Fitzroy l'últim surt a les 17:00.

Com arribar-hi

Per al trajecte d'uns 1.900 km entre Cairns i Alice Springs vam optar per un vol, l'opció ràpida.

Així que vam agafar un taxi en el centre de Cairns per arribar a l'aeroport, pel qual vam pagar 11'9 A$, tot i que també es podia pujar al minibús shuttle que feia el servei entre el centre de Cairns i l'aeroport. Aquest costava 6 A$ per persona, però només n'hi havia a certes hores.

Un vol de la companyia Qantas en un petit reactor ens va portar fins a Alice Springs en un temps de 2'5 hores.

En el mateix aeroport d'Alice Springs vam llogar un cotxe de la companyia Avis, un Opel Astra que va resultar ser l'únic que quedava sense reservar en tot Alice Springs en aquell moment.

Ens va costar 70 A$ per dia (+ 22 A$ d'assegurança) i només 100 km diaris eren gratuïts, ja que la resta eren a raó de 0.25 A$/km. Era un robatori, però no teníem una altra alternativa per dur a terme la nostra idea d'anar a Uluru l'endemà per lliure.

Per tot això, recomanem reservar el cotxe amb antelació en un cercador com Booking.com o a través d'una central de reserves, havent estudiat abans la millor oferta entre les diferents companyies.

És important que el lloguer inclogui quilometratge il·limitat, cosa molt important en aquestes terres de distàncies inacabables. En qualsevol cas la nostra experiència amb Avis a Alice Springs va ser Mala i no la recomanem.

Dormir i menjar

En el Desert Rose Inn Alice Springs (15 Railway Tce, tel. 8952 1411) vam pagar 40 A$ per una habitació doble amb dutxa privada, però amb lavabo compartit. Té habitacions de diversos preus i també piscina. Molt recomanable i, a més, està molt prop del centre d'Alice Springs.

Per menjar recomanem el restaurant familiar Casa Nostra (cantonada Undoolya Rd i Stuart Tce, a l'altre costat del riu Todd) per menjar pasta i pizza. El menjar està molt bé, tot i que són una mica lents. És possible portar-hi beguda del carrer, ja que és un restaurant BYO.

Un altre lloc recomanable és l'Outback Bar & Grill (75 Todd Mall), en el qual presentant un val que sortia en els fulletons turístics t'obsequiaven amb una copa de vi australià.

Coses a veure i fer

Va haver-hi diversos motius pels quals vam decidir volar a Alice Springs i des d'aquí fer l'excursió d'anada i tornada a Uluru, en comptes de volar directament a Yulara/Uluru.

El primer d'ells és que volíem evitar dormir en la zona de Yulara, molt cara i sempre plena. El segon era visitar la pròpia ciutat d'Alice Springs. I l'última, però no la menys important, era experimentar la sensació de conduir per l'Stuart Hwy (ruta 87), la qual creua Austràlia de nord a sud pel cor de l'Outback.

Però lògicament aquesta no és l'única possibilitat i tampoc té perquè ser la millor. Cadascú pot escollir la seva en funció de temps, gustos i pressupost.

ALICE SPRINGS. Aquesta ciutat, molt tranquil·la i compacta, està assentada al costat del riu Todd (normalment sec) i situada just en el centre del país, a la meitat del no-res. Des d'aquí hi ha 1.485 km fins a Darwin, al nord, i 1.549 km a Adelaide, cap al sud (fins a 1987 la carretera que la unia a Adelaide no va estar completament asfaltada).

La ciutat es va fundar l'any 1870, al costat d'una estació telegràfica, per la qual cosa té encara una curta història. Per tot això, aquí teníem la sensació de trobar-nos una mica en el Far West, en terra de pioners. Tot i que Alice Springs no compta amb cap atracció espectacular, sí té diverses coses a veure que poden omplir uns quants dies.

• Centre d'Alice Springs. La guia de Lonely Planet que portàvem suggeria un fàcil circuit a peu pel centre que permetia veure els pocs edificis històrics que té la ciutat.

El primer d'ells és l'Adelaide House, la qual hostatjà el primer hospital d'Alice, l'any 1920, i ara és un museu. També el John Flynn Memorial Church, com a homenatge al creador del servei d'ambulància aèria Royal Flying Doctor Service o la Residency, la residència del primer governador de l'Austràlia central.

El recorregut continua pel National Pioneer Women's Hall of Fame, que en el passat van ser uns jutjats i ara és un museu que homenatja a totes les dones pioneres que van venir a aquestes terres, o l'Stuart Town Gaol, l'edifici on hi va haver la primera presó de la ciutat, a partir de l'any 1909.

Alice Springs i els Macdonnell Ranges des d'Anzac Hill

Darrera d'aquest últim edifici hi ha un mural on s'explica la història de la policia a Alice Springs, mentre que a Railway Tce hi ha un altre gran mural on es detalla la història d'Alice.

També en el centre, Anzac Hill (o Untyeyetweleye com l'anomenen els aborígens) és un petit turó des del que hi ha una magnífica vista sobre la ciutat i la serralada MacDonnell Ranges.

Per pujar fins al cim d'Anzac Hill hi ha un curt i fàcil camí que arrenca de Wills Tce.

Val la pena pujar fins a aquí especialment per a veure la posta de sol (si a més hi ha lluna plena llavors és doblement atractiu).

Des d'aquí podrem veure, ja amb tota la seva intensitat, el color vermellós de la terra, tan característic d'aquesta zona.

Finalment, els diumenges al matí hi ha un mercat, molt animat, en el carrer per a vianants de Todd Mall.

• Alice Springs Telegraph Station. Es tracta d'un museu allotjat en els edificis que van formar l'estació telegràfica que es va instal·lar aquí l'any 1870 i que han estat ben restaurats. És interessant.

Just darrere del museu es troba la deu Alice Springs, sobre el riu Todd, la qual va donar nom a la ciutat. De fet Alice era el nom de l'esposa de Charles Todd, el superintendent de la companyia de telègrafs que va establir aquí l'estació telegràfica, al costat de la deu (ja que el riu Todd sol estar sec la major part de l'any).

L'entrada al museu costa 7 A$ i es troba uns 5 km al nord del centre de la ciutat.

• Alice Springs Desert Park. Aquest parc es troba a uns 3 km a l'oest del centre d'Alice i en ell es reprodueixen els ecosistemes del desert central australià, amb els seus peculiars animals i plantes, així com la seva relació amb les tradicions del poblo aborigen.

L'entrada costa 18 A$ i no podem opinar sobre ell, ja que ens fou impossible anar-hi per manca de temps.

MACDONNELL RANGES. Aquest és el nom d'una cadena de muntanyes que s'estén a l'est i oest de la ciutat d'Alice Springs. El seu principal interès són els bells paisatges que creen els nombrosos barrancs de parets verticals, les grans piscines naturals, i la vegetació d'aquestes serralades.

Emily Gap (East MacDonnell Ranges)

Les serralades East Macdonnell Ranges s'estenen fins a una distància de 100 km a l'est d'Alice Springs, mentre que a l'oest trobem les serralades West Macdonnell Ranges, les quals formen una cadena encara més llarga.

En qualsevol cas no hi ha transport públic per anar als diferents punts d'interès de l'una i l'altra, per la qual cosa cal disposar de transport propi.

En un dia es poden veure alguns d'aquests punts, però amb més dies hi ha la possibilitat de fer nombroses caminades per la zona, com l'exigent Larapinta Trail (220 km en 12 dies).

Dels molts punts d'interès en aquesta cadena muntanyenca nosaltres ens vam limitar a visitar els dos més propers a Alice Springs en la seva part oriental.

El primer d'ells, l'Emily Gap, està a 16 km d'Alice Springs per la Ross Hwy. Es tracta d'un barranc que trenca la cadena de muntanyes, al peu de les quals hi ha un estany d'aigua amb certa profunditat, i també pintures aborígens en les roques (tot i que per arribar a elles cal creuar l'estany nedant). Est és un dels llocs més sagrats de la zona per als aborígens Arrernte. El lloc en si és molt bonic i molt tranquil.

L'altre lloc que nosaltres vam visitar és el Jessie Gap, uns 8 km més enllà. Tot i que també és bonic a nosaltres ens va agradar més el primer. Per manca de temps no vam poder explorar altres llocs dels Macdonnell Ranges.

Curtin Springs Station és una granja familiar que també disposa d'allotjament, restaurant, gasolinera, i una petita botiga, a part d'organitzar excursions per la zona o passejos en camell.

Es troba al costat de la Lasseter Hwy, uns 100 km a l'est d'Uluru i 365 km al sud-est d'Alice Springs i és una alternativa als alts preus o a la sobreocupació de l'allotjament en Yulara, la zona habitada més propera a Uluru.

A més, Curtin Springs està ben situat per fer les excursions a Uluru, Mount Conner, The Olgas i Kings Canyon.

Algunes recomanacions sobre la conducció en l'Outback

En l'Stuart Hwy no hi ha límit de velocitat (free zone), però en la pràctica no convé passar de 120 km/hora, ja que hi ha un perill real de trobar animals (vaques, cangurs, etc.) creuant la carretera (alguns vehicles bolcats i/o cremats al costat de la carretera ens serveixen d'avís).

Un tren de carretera en un punt de la ruta Stuart Hwy

En cas de conduir de nit encara han d'extremar-se més les precaucions, ja que és quan molts animals surten a l'exterior aprofitant que baixa la temperatura.

En aquestes carreteres també convé anar amb compte amb els espectaculars trens de carretera (road train en anglès), que no són una altra cosa que camions que arrosseguen tres o més remolcs.

Una vegada aconsegueixen la seva velocitat de creuer de 100-110 km/h, ja no hi ha res que els aturi (per la inèrcia) i el corrent d'aspiració que generen és impressionant.

Una altra recomanació és portar sempre suficient combustible en el dipòsit, ja que les gasolineres són molt poc freqüents i podem passar molts quilòmetres (de 100 a 300 km) abans de trobar una.

També convé portar aigua i menjar per al camí (es pot comprar en el supermercat Coles d'Alice Springs).

Finalment, com que no hi ha cap població important en aquest trajecte el senyal de ràdio FM/AM es perd a pocs kms d'Alice Springs i ja no es recupera en gairebé tot el camí, per la qual cosa recomanem portar música pròpia per amenitzar la ruta.

Com arribar-hi

Sortim d'Alice Springs molt aviat: a les 5:45 del matí ja estàvem en ruta cap a Uluru (la distància entre tots dos punts és de 441 km).

Vam agafar l'Stuart Hwy i de vegades passaven molts quilòmetres fins a trobar un altre vehicle circulant. La carretera està en bon estat i els quilòmetres es fan ràpidament, tot i que de vegades la conducció pot resultar una mica tediosa.

Uns 197 km al sud d'Alice arribàrem a Erldunda, on deixem l'Stuart Hwy i agafem la Lasseter Hwy. Pel camí trobem alguns paisatges molt bonics, amb arbres i arbustos que destaquen sobre la terra d'intens color vermellós.

Uns 85 km abans d'arribar a Yulara trobem Curtin Springs Station, lloc en el qual havíem reservat allotjament dies enrere mitjançant correu electrònic.

Dormir i menjar

En el Curtin Springs Wayside Inn (Curtin Springs, Lasseter Highway), vam pagar 45 A$ per una habitació petita, tipus barracó, amb bany compartit i aire condicionat. És molt simple, però no està gens malament. Recomanem reservar prèviament.

Aquí mateix hi ha un restaurant on és possible sopar, però tenint en compte que la cuina tanca a les 20:30.

Coses a veure i fer

El Mt Conner des del Mount Conner Lookout

MT CONNER. El Mont Conner (o Attila) és una enorme formació rocosa, completament plana en la seva part superior, i que està situada al bell mig d'un pintoresc paisatge.

Aquesta muntanya té una altura de 90 metres i una longitud de gairebé 1 km.

Des de lluny sol confondre's amb l'arxi-famós Uluru, ja que és perfectament visible des de la carretera Lasseter Hwy que condueix a Uluru, per exemple des del mirador Mount Conner Lookout, uns quilòmetres abans d'arribar a Curtin Springs.

Val la pena aturar-se aquí per gaudir de la vista.

ULURU - KATA TJUTA NATIONAL PARK. Aquest parc, declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco l'any 1987, és famós mundialment per albergar la major roca monolítica de tot el planeta, Uluru (o Ayers Rock), així com les 36 cúpules rocoses i els profunds canons de Kata Tjuta (o també The Olgas).

Tota aquesta àrea és sagrada per als aborígens Anangu, els amos tradicionals d'aquestes terres (hi ha evidències arqueològiques de que aquests pobles aborígens han viscut a la zona els darrers 22.000 anys i que Uluru i Kata Tjuta han estat llocs d'enorme significat cerimonial i cultural per a ells).

De fet, el Territori del Nord concentra la major part de terra sota jurisdicció aborigen de tota Austràlia, però no va ser fins l'any 1987 que aquesta àrea els va ser retornada i els llocs van recuperar els seus noms tradicionals.

És impossible no visitar aquestes dues meravelles naturals quan es visita el centre d'Austràlia, no només per la seva espectacularitat sinó també per l'extens coneixement de la cultura aborigen que proporciona, tot visitant-la, una experiència única i inoblidable.

Per arribar a l'entrada del parc des de Curtin Springs continuem cap a l'oest per la Lasseter Hwy i passat l'encreuament a Yulara (la petita població i resort que hi ha prop del parc nacional) trobem l'accés al parc.

Aquí vam pagar els 25 A$ que costava l'entrada (era vàlida per a tres dies consecutius). Amb ella ens van donar també un fulletó explicatiu del parc i un llarg llistat amb tot allò que és permès i el que no dins del parc, així com de les multes que suposa el seu incompliment (algunes estan penades amb presó i la resta amb multes econòmiques que van de 550 a 55.000 A$).

Passada l'entrada al parc, ja albirem Uluru des de la carretera, banyat pel primer sol del matí. Però ens vam desviar a la dreta per anar a visitar primerament Kata Tjuta.

A 26 km del desviament ens aturem en el Kata Tjuta Dune Viewing Area, un camí de 600 metres que condueix a un mirador amb magnífiques vistes sobre Kata Tjuta, el bell entorn desèrtic i fins i tot, al fons, Uluru. No us el passeu de llarg perquè val molt la pena, i fixeu-vos en la vegetació i el color vermellós de la sorra.

• Kata Tjuta (the Olgas). El seu nom significa molts caps en llengua Aborigen i és una col·lecció de 36 cúpules rocoses situades a 42 km per carretera a l'oest d'Uluru.

Es tracta, doncs, d'un conjunt de valls i barrancs que permet al visitant caminar per senders i penetrar en aquest entorn de tranquil·litat i espiritualitat, ja que aquest lloc té la mateixa transcendència que Uluru per al poble Anangu.

Vista parcial de Kata Tjuta des del mirador Karingana

El Mont Olga és la cúpula rocosa més alta de tot el conjunt, amb els seus 546 metres d'altura (200 metres més que Uluru).

Potser per no ser tan conegut aquest lloc, a nosaltres ens va sorprendre enormement i, com a mínim, ens va agradar tant com Uluru.

Nosaltres vam deixar el vehicle en l'aparcament de Kata Tjuta i vam haver de triar entre dos possibles circuits: The Valley of the Winds (circuit circular de 7.4 km, unes 3 hores) i The Olga Gorge (Walpa Gorge, 2.6 km anada i tornada, 1 hora). Atès que per falta de temps no podíem fer els dos, vam triar el primer d'ells, el més llarg.

Des de l'aparcament comencem per anar caminant fins al Karu Lookout, a 1'1 km de l'inici (si la temperatura ambienti puja per sobre dels 36ºC a partir de les 11 del matí es tanca el camí en aquest punt).

Des d'aquí i fins al Karingana Lookout el camí és exigent, però val molt la pena, ja que la vista des d'aquest mirador és espectacular i un punt surrealista i màgica. Entre tots dos el camí passa per barrancs, roques i rierols que ens fan sentir minúsculs en aquest paisatge rocós.

Des del mirador Karingana el camí baixa fins a la vall i dóna la volta fins arribar de nou al Karu, i des d'aquí fem el camí de tornada a l'aparcament. Molt, molt recomanable. Convé portar molta aigua per beure i crema solar.

• Uluru. Aquesta formació rocosa, també coneguda amb el nom anglès Ayers Rock, té un profund significat per al poble Anangu i és la icona més famosa de l'Outback australià, i de tot Austràlia.

Es tracta d'una enorme roca monolítica, d'arenisca, la més gran del món, amb 3'6 km de llarg, 2'4 km d'ample i 348 metres d'altura. Emergeix d'un terreny completament pla i envoltat d'arbustos. I sembla ser que dos terceres parts de la roca es troben sota la superfície del desert.

És especialment impressionant a l'alba i al capvespre, quan el color vermell de la roca va canviant de matís de forma espectacular, del vermell brillant al gris fosc.

Hi ha diverses possibilitats de camins indicats al voltant del monòlit (tots ells figuren en el fulletó que es lliura en l'entrada del parc): Dune Walk (500 metres anada i tornada, 30 minuts), Mutitjulu Walk (1 km anada i tornada, 45 minuts), Mala Walk (2 km anada i tornada, 1'5 hores), Liru Walk (4 km anada i tornada), Uluru Base Walk (9'4 km, 3 o 4 hores, volta completa al monòlit).

A més, diàriament hi ha l'opció de fer el circuit Mala Walk guiat per un guarda del parc. És gratuït i comença a les 8:00h. d'octubre a abril, i a les 10:00h. de maig a setembre.

També és possible pujar, seguint un camí bastant exigent al principi, fins dalt del monòlit. Aquest camí surt de davant de l'aparcament Mala Car Park.

Però atès que aquest camí té una gran importància espiritual per al poble Anangu i que ells són actualment els responsables de la seguretat dels visitants, qualsevol accident que pugui succeir a algú que pugi o baixi de la roca (i ja s'han produït unes quantes morts!!) els acaba afectant seriosament a causa del seu sentit de la responsabilitat envers els seus visitants.

Imatge de la roca monolítica d'Uluru

Per respecte, i a l'espera que el govern australià prohibeixi l'ascensió en un futur, nosaltres recomanem no pujar a la roca, tot i que cadascú és lliure de fer el que vulgui, ja que en les dates de la nostra visita no estava prohibit.

El camí de pujada es tanca si plou, fa molt vent, hi ha boira o la temperatura puja per sobre dels 36ºC.

Al voltant de la base d'Uluru també hi ha unes quantes àrees sagrades importants per al poble Anangu, com per exemple Mala Puta o Warayuki. Aquestes zones estan perfectament indicades i es prega no entrar en elles ni fer fotografies, tal com indiquen els senyals.

Al costat de la carretera que voreja Uluru es troba l'aparcament Sunrise Viewing Area, el lloc oficial des d'on veure la sortida del sol sobre el monòlit. I en la carretera a Yulara, a uns 5 km de Uluru, hi ha l'aparcament Sunset Viewing Area, el corresponent per veure la posta de sol.

Especialment en aquest darrer és recomanable arribar amb temps per poder escollir un bon lloc, ja que sol estar pleníssim de gent. Cal que tingueu en compte que en alguns punts la vegetació pot ocultar parcialment la vista. Per descomptat no us heu de perdre aquest espectacle de la natura.

En aquesta mateixa carretera, a 2 km d'Uluru, hi ha l'Uluru-Kata Tjuta Cultural Centre, que serveix de magnífica introducció a la cultura Anangu, amb audiovisuals en diversos idiomes, vídeos i exposicions que donen també una visió de la història i geologia del lloc. Si es disposa de temps és bona idea visitar aquest centre abans de procedir a recórrer el parc.

En el nostre cas vam fer caminant el camí Mala Walk, molt recomanable, i a continuació, amb el cotxe, vam vorejar completament el monòlit per la seva base, seguint la carretera, per poder veure tots els seus angles.

A les 17:00 ens vam dirigir a l'aparcament des d'on veure la posta de sol sobre Uluru.

Tot i que ja hi vam trobar força gent, vam aconseguir un bon lloc en primera línia i vam gaudir de l'espectacle, entre foto i foto, fins que el sol es va amagar completament a les nostres esquenes sobre les 17:55.

L'única interferència que vam tenir fou el molest soroll dels helicòpters que sobrevolaven constantment la zona amb la finalitat d'obtenir vistes aèries per als seus clients.

No vam marxar d'aquí fins a les 19:00, ja completament fosc, quan el monòlit no era més que una ombra negra que encara destacava sobre l'horitzó. Inoblidable.

Posta de sol sobre Uluru

De tornada a l'hotel, ens vam aturar a Yulara per omplir el dipòsit de benzina, ja que aquí era més barata que en la gasolinera de Curtin Springs.

Vam arribar a Curtin Springs a temps per sopar quelcom. I vam aconseguir que ens deixessin fer-ho on menjava el personal de l'hotel, ja que a l'exterior feia fred i justament les taules estaven a l'exterior.

A la resta de comensals, tot ells australians, el fred no semblava importar-los, però tampoc ens va sorprendre, ja que havíem vist a Melbourne que la gent solia ocupar les terrasses exteriors malgrat el fred glacial. És el que ells anomenen al fresco, i mai millor dit.

Vam fer nit aquí, a Curtin Springs, i al matí següent, a les 6:15 del matí, vam iniciar el retorn a Alice Springs, a on vam arribar unes 4 hores després de sortir, aturant-nos pel camí per esmorzar i per fer fotos.

WATARRKA NATIONAL PARK. Aquest parc nacional és conegut per tenir dins dels seus límits el Kings Canyon, un canó que és el més visitat del parc. Es tracta d'un canó amb parets de 100 metres d'altura i que, segons sembla, és bastant espectacular. Hi ha diverses rutes de senderisme per recórrer el canó.

I diem "segons sembla" perquè nosaltres no vam poder-hi anar per falta de temps, ja que fer-ho ens suposava recórrer altres 340 km d'anada i tornada a partir del desviament de la Luritja Road, més els 300 km des d'aquí fins a Alice Springs, sense comptar el temps pròpiament dit per a la visita del canó.

Si es disposa d'un vehicle 4x4, o si en un futur milloren els 99 km de la pista Ernest Giles Rd, llavors serà possible estalviar-se un total de 180 km, ja que l'esmentada pista porta directament a l'Stuart Hwy, a mig camí entre Erldunda i Alice Springs.

El nostre vehicle no era 4x4 i per això ens van desaconsellar del tot que circuléssim per la Luritja Road amb ell. Però si teniu l'oportunitat no us perdeu la visita a Kings Canyon.

Uns 50 km a l'est de Curtin Springs hi ha el desviament de la Luritja Road, la carretera que va a Kings Canyon.

Com arribar-hi

Per anar fins a Darwin des d'Alice Springs vam agafar un autobús Greyhound que sortia d'Alice a les 15:30. I vam arribar a Darwin a les 11:15 de l'endemà, després de recórrer gairebé 1.500 km.

Aquest trajecte costava, ni més ni menys, que 235 A$ cadascú, tot i que presentant el carnet YHA vam pagar només 211'5 A$ (descompte del 10%). És convenient reservar amb antelació.

Lògicament també podria valorar-se l'opció de comprar un vol o llogar un cotxe per cobrir aquesta llarga distància (en aquell moment vam considerar que l'autobús era la millor opció).

L'autobús va sortir des de la cantonada entre Gregory i Railway Tce d'Alice Springs, a 200 metres de l'hotel Desert Rose i després de dues hores de trajecte, l'autobús va aturar-se 40 minuts a Ti Tree, un àrea de servei al costat de la carretera, per beure i/o menjar alguna cosa.

Més tard també es va aturar una bona estona a Tennant Creek, ja que havia d'esperar als passatgers que venien en un altre autobús des de Queensland i que anaven també a Darwin.

Aquí vam tenir temps de fer un breu passeig nocturn pels carrers deserts de Tennant Creek, una ciutat d'aspecte una mica cutre, i constatar que aquí la calor ja començava a notar-se (estàvem anant cap al nord) i d'assabentar-nos que s'havien donat casos de dengue a la regió.

A primera hora del matí l'autobús es va aturar a la ciutat de Katherine per esmorzar i estirar les cames, i més endavant també va parar 20 minuts a Adelaide River.

I el trajecte va finalitzar en el Transit Centre de Darwin. La veritat és que, malgrat el llarg viatge, no es va fer gens pesat i les hores van passar ràpid.

Dormir i menjar

En el Frogshollow Backpackers Hostel (27 Lindsay St, Tel. 8 8941 2600) vam pagar 62 A$ per una habitació doble, amb bany privat, A/C, TV, nevera i esmorzar inclòs. El preu era de 65 A$, però ens van descomptar 3 A$ per presentar el carnet YHA. El lloc està bastant bé i el personal de recepció és molt útil com a font d'informació.

A més es troba en una part tranquil·la de la ciutat. Si se'ls avisa amb antelació envien una persona amb furgoneta al Transit Centre per recollir-nos.

Molt recomanable el restaurant Lizards Outdoor Bar & Grill (en la cantonada de Mitchell i Daly St), amb una agradable terrassa a l'aire lliure. Aquí és possible provar el filet de cangur.

Coses a veure i fer

DARWIN. Aquesta ciutat és la capital del Territori del Nord australià, situada en la costa nord del país, en una zona coneguda popularment com Top End. Darwin està més prop de Jakarta, la capital indonèsia, per exemple, que de Sydney, i no només parlem en sentit geogràfic...

L'any 1974 el cicló Tracy va devastar la ciutat, obligant a evacuar a més de 30.000 dels seus 43.000 habitants de llavors. Va ser reconstruïda, per la qual cosa ara és la capital més jove i moderna del país. Pocs edificis antics van sobreviure a la catàstrofe.

• Centre de Darwin. Tot i que la ciutat de Darwin no té un gran interès (se sol venir aquí com a punt base per visitar la regió) es poden veure a la ciutat alguns museus i parcs, així com uns pocs edificis històrics que van sobreviure a la 2ª Guerra Mundial i al cicló Tracy.

Per visitar el centre nosaltres vam seguir el circuit a peu de 3'5 km que suggeria la nostra guia Lonely Planet.

Vam començar el circuit al costat del Victòria Hotel (Smith St), passant pel costat de les restes del que fou l'antic Palmerston Town Hall i de la renovada Christ Church Cathedral.

Posta de sol sobre la badia de Darwin

Creuant el carrer Esplanade arribem al Survivor's Lookout, des del qual hi ha una estupenda vista sobre el port. I compta amb una mostra de fotografies sobre els bombardejos japonesos a aquesta ciutat durant la II Guerra Mundial.

Molt prop del mirador està la preciosa Government House i més enllà l'edifici del Parliament House.

A partir d'aquí seguim la ruta a través del Bicentennial Park, amb excel·lents vistes sobre la badia.

En l'extrem nord del parc hi ha un mirador des d'on podem veure boniques postes de sol.

Tornant al centre de Darwin pels carrers Esplanade i Knuckey passem pel costat dels edificis històrics Lyons Cottage i Admiralty House, arribant novament al punt on vam comencar aquesta ruta pel centre de Darwin.

En el Visitors Centre, situat en la cantonada dels carrers Knuckey i Mitchell, a més d'informació turística de tot tipus, es pot arreglar l'allotjament a Darwin, a Kakadu, o en qualsevol altre punt del Top End.

• Mindil Beach Sunset Market. Si teniu la sort d'estar en Darwin un dijous de maig a octubre no us perdeu aquest mercat nocturn, situat davant de la platja de Mindil i al costat d'un gran casino, prop de Gilruth Au, i a només 5 minuts amb cotxe des del centre de Darwin.

Aquest mercat funciona de 17 a 22 hores i en ell hi ha un ambient increïble i molt concorregut tractant-se d'Austràlia i a aquestes hores. En ell hi ha molts llocs de menjar, sobretot de cuina asiàtica (tailandesa, malaya, vietnamita, de Sri Lanka, etc), per la qual cosa sopar no és un problema.

Però lògicament també hi ha botiguetes de roba, de productes naturals, de souvenirs, de reflexologia, de música, o fins i tot xerraires venent qualsevol producte o servei.

I en aquest mercat vam tenir la sort de coincidir amb un concert de didgeridoo en directe a càrrec del conegut grup local Em Dee, amb quatre didgeridoos de diferents tons, una bateria i una caixa de ritmes.

Poir cert, si voleu comprar un didgeridoo de record i únicament amb la finalitat de decorar aquest és un bon lloc, ja que hi trobarem una gran varietat i de tots els nivells de preus, alunos força econòmics.

Però si busqueu un didgeridoo que compleixi la seva funció com a instrument musical de qualitat llavors haureu de gastar-vos molts més diners i comprar-lo en alguna botiga especialitzada de Darwin, Katherine o Sydney, per exemple, on a més podreu fer un curs accelerat de com tocar-lo.

I per visitar Kakadu, Litchfield i Katherine amb total llibertat en els següents dies de viatge vam optar novament per llogar un coche. Aquesta vegada ho vam fer a través del nostre hotel, llogant en Advance Car Rentals (86 Mitchell St) un Toyota Corolla manual pel qual vam pagar 86'95 A$/dia, incloent assegurança i quilometratge il·limitat.

Com arribar-hi

Des de Darwin, ja amb el nostre vehicle llogat, vam agafar l'Stuart Hwy en direcció a Katherine, però després de recórrer només 33 km ens vam desviar a l'esquerra per agafar l'Arnhem Hwy i endinsar-nos en el Kakadu N. P..

En total vam recórrer uns 275 km des de Darwin fins al petit nucli d'Ubirr, el nostre camp base a Kakadu.

Dormir i menjar

En el Kakadu Hostel (Ubirr) una habitació doble amb bany compartit ens va costar 65 A$. Totes les instal·lacions de l'hotel eren molt bàsiques i es tractava de l'únic lloc dins del parc que oferia allotjament a preus assequibles.

Donada l'abundància de mosquits en aquesta zona i la impossibilitat d'aïllar l'habitació d'aquest hostel recomanem portar damunt una mosquitera per protegir-nos d'ells mentre dormim. I per a la resta, especialment en el bany, haurem d'utilitzar un bon repel·lent.

El Kakadu Hostel es troba a 3 km d'Ubirr, just darrere de l'Ubirr Border Store i al costat del riu East Alligator i la frontera amb Arnhem Land. En molt recomanable reservar prèviament (nosaltres ho vam fer a través del Visitors Centre de Darwin). La persona responsable del hostel està en l'Ubirr Border Store.

En l'Ubirr Border Store es pot comprar una mica de menjar (tot i que hi ha poca varietat) que podem cuinar en la cuina del propi hostel. En el shopping centre de Jabiru hi ha un take-away xinès que ofereix coses més elaborades.

En l'Anmak An-em Cafè del Bowali Visitor Centre també és possible menjar quelcom, però només de 9:00 a 17:00, mentre està obert el Centre. Una altra alternativa, però una mica cara, és el bar exterior del Gagudju Lodge Cooinda.

Coses a veure i fer

RUTA DE DARWIN AL PARC NACIONAL KAKADU. El trajecte de 285 km entre la ciutat de Darwin i el petit nucli d'Ubirr, situat a la frontera oriental del parc Kakadu, transcorre en la seva major part per la carretera Arnhem Hwy, on vam trobar alguns llocs interessants:

Al costat de l'encreuament d'aquesta amb l'Stuart Hwy hi ha el Didgeridoo Hut, un petit complex on és possible veure i comprar art aborigen (a més hi ha una granja d'emús).

Uns quilòmetres més enllà vam començar a gaudir del bonic paisatge dels aiguamolls del riu Adelaide.

I abans d'arribar al càmping Mary River Park vam trobar a la dreta de la carretera un espectacular camp de termiters, una zona amb diversos monticles (alguns d'ells amb més de tres metres d'altura) creats pels laboriosos tèrmits. Val la pena aturar-se aquí i explorar aquests enormes gratacels a escala.

Uns 50 km més a l'est trobem l'accés nord al parc nacional Kakadu, on vam pagar els 16'25 A$ que costava l'entrada. Aquesta és nominal i és vàlida per als següents 7 dies.

PARC NACIONAL KAKADU. Aquest parc nacional, declarat Patrimoni de la Humanitat poir la Unesco l'any 1981, és una de les meravelles naturals d'Austràlia, ja que abasta una varietat de paisatges magnífics, multitud de fauna salvatge i té alguns dels millors exemples d'art rupestre aborigen del país.

Per tot això té una gran importància natural i cultural. El parc té una extensió de gairebé 20.000 km2, la major part de la qual pertany a diversos clans aborígens. I el nom de Kakadu prové del Gagadju, una llengua dels aborígens locals.

En l'època de pluges, normalment d'octubre a març, bona part de Kakadu queda anegada per l'aigua i fa que moltes carreteres quedin tallades, fins i tot per a vehicles 4x4. Això fa que nombrosos llocs d'interès del parc puguin quedar fora de límits per al visitant.

• Mamukala. Aquest és el nom de l'atracció principal de l'àrea de South Alligator, ja dins del parc. El desviament en l'Arnhem Hwy el trobem uns 7 km a l'est després de creuar el riu South Alligator.

Es tracta d'una zona d'aiguamolls on hi ha una plataforma d'observació des de la que és possible contemplar les nombroses aus que s'alimenten a la zona. El paisatge és molt bonic i val la pena contemplar amb calma l'anar i venir d'aus. A més hi ha un camí molt interessant de 3 km que voreja els aiguamolls.

• Ubirr. Lloc situat a 39 km de l'encreuament entre les carreteres Arnhem i Kakadu Hwy, en la coneguda com East Alligator area. En l'època de pluges tota aquesta zona pot quedar anegada i, per tant, inaccessible per carretera.

El més remarcable d'Ubirr és un camí circular d'1 km que ens porta per diversos llocs amb espectaculars pintures aborígens en les roques, les quals han estat pintades directament sobre la roca, des de 20.000 anys enrere fins a la dècada de 1990, de vegades superposades unes sobre les altres.

Són els millors exemples de pintures aborígens de Kakadu, juntament amb les d'Anbangbang, a Nourlangie Rock.

Creuant el riu East Alligator pel pas Cahills Crossing (Ubirr)

A més val la pena pujar fins al mirador Nardab, situat sobre una zona rocosa de 250 metres d'altura, amb meravelloses vistes de 360º sobre una vasta plana d'aiguamolls i la zona escarpada d'Arnhem.

És recomanable visitar Ubirr a la tarda per poder gaudir de la posta de sol des del mirador, tot un espectacle malgrat la quantitat de gent que es dóna cita aquí amb el mateix objectiu.

A 1 km del Border Store trobem el Cahills Crossing, amb una plataforma que ofereix vistes sobre el riu East Alligator.

Aquí la carretera que va cap a la regió d'Arnhem Land creua el riu directament sobre la llera d'aquest.

En les dates de la nostra visita el riu East Alligator baixava amb força aigua i era un espectacle veure autobusos i vehicles 4x4 creuar el riu per Cahills Crossing amb l'aigua a gairebé 1 metre d'altura.

L'Arnhem Hwy condueix a Arnhem Land, una reserva Aborigen que ocupa una superfície de 97.000 km² i que està fora de límits per al viatger independent. Sembla ser que només és possible visitar-la obtenint un permís especial, que és difícil d'aconseguir, o a través d'algunes agències amb limitats tours a la zona i a preus molt cars.

• Yellow Water. Aquesta zona forma part dels aiguamolls del riu South Alligator i està situada a uns 90 km al sud-oest d'Ubirr seguint la Kakadu Hwy. El seu ric ecosistema alberga una gran varietat d'aus, peixos i amfibis, així com cocodrils i búfals, per exemple.

El passeig amb barca pel Yellow Water Billabong és una cita imprescindible en la visita a Kakadu. El passeig amb barca dura dues hores i n'hi ha tres al dia, tot i que el més recomanable és el primer del dia, a les 6:45, ja que és quan hi ha més aus i estan més actives, a més de que la llum a aquesta hora és màgica (i el paisatge molt fotogènic).

Un billabong és una paraula australiana que fa referència a un petit llac en forma d'U que es va crear a partir de la corba d'un meandre abandonat d'un riu i que només s'omple d'aigua en certes èpoques de l'any.

Nosaltres vam fer la sortida de les 6:45. A aquesta hora ja començava a fer-se clar, però el sol encara no havia sortit. La llum era molt bonica a mesura que s'anava fent més clar i finalment, quan va sortir el sol per l'horitzó, els reflexos sobre l'aigua ens van regalar fotos espectaculars.

La barca avançava molt lentament pels aiguamolls, entre la vegetació, com per exemple plantes de papir, i s'aturava quan el pilot veia algun animal o quelcom interessant.

Aus i cocodrils en el Yellow Water Billabong

Vam tenir l'oportunitat de veure infinitat d'aus i també diversos salties (així anomenen afectuosament els australians a l'agressiu i perillós cocodril d'estuari o saltwater crocodile).

Després de dues hores gaudint d'aquest espectacular passeig vam tornar a l'embarcador i aquí va acabar l'aventura.

És molt recomanable portar un repel·lent d'insectes potent, ja que els mosquits ataquen sense pietat.

Aquest passeig amb barca costava 40 A$ per cap i era del tot imprescindible reservar, sobretot per a la sortida de les 6:45.

Nosaltres vam reservar plaça el dia anterior des del Bowali Visitors Centre, ja que en aquell moment encara no era possible fer-ho en línia. Podem donar fe que a aquesta hora van sortir cinc embarcacions de 45 places cadascuna i no hi havia ni una sola plaça disponible.

Els tiquets per a la barca els vam recollir a l'hotel Gagudju Lodge Cooinda, situat 1 km abans d'arribar al lloc d'on partien les barques. Des de l'hotel un microbús ens va portar gratuïtament, anada i tornada, fins a l'embarcador.

I 1 km al nord d'aquest mateix hotel hi ha el Warradjan Aboriginal Cultural Centre, un interessantíssim lloc amb una exposició i audiovisuals sobre la cultura aborigen de Kakadu, tot això en un edifici d'estructura circular, que simbolitza la forma com s'asseuen els aborígens quan es reuneixen. Molt recomanable.

Pintures aborígens en la Galeria Anbangbang (Nourlangie Rock)

• Nourlangie Rock o Burrunggui. És el nom d'una formació rocosa situada en un escarp perifèric de la regió d'Arhem Land.

El seu principal interès radica en l'existència d'un circuit circular a peu de gairebé 2 km que ens permet veure l'Anbangbang Gallery and Shelter, un antic refugi situat sota una gran roca.

Aquest refugi ha estat utilitzat pels aborígens des de fa 20.000 anys per defensar-se de la climatologia.

I és un lloc únic perquè conté una galeria amb magnífics exemples de pintures sobre la roca, dels millors que es poden trobar en aquest parc.

També recomanem pujar fins al mirador Gunwarddehwardde (Gunwarddehwarde Lookout), ja que ofereix impressionants vistes sobre aquesta zona escarpada de Kakadu i la gran roca de Nourlangie.

Per arribar a Nourlangie cal desviar-se de la Kakadu Hwy a 19 km del Bowali Visitor Centre i recórrer 12 km més fins arribar a l'aparcament del lloc.

I a només 2 km a l'est de l'aparcament de Nourlangie vam visitar l'Anbangbang Billabong, un dels billabong més bonics de Kakadu. Un camí circular de 2'5 km permet circumdar-lo. El paisatge és molt bonic i val la pena almenys veure'l.

• Altres punts d'interès de Kakadu. Amb més temps disponible, hi ha altres coses que ens hagués agradat veure a Kakadu. Algunes d'elles, com les Jim Jim Falls o les Twin Falls quedaven fora del nostre abast, ja que per arribar a elles era del tot necessari un vehicle 4x4 per recórrer els 120 km de pista d'anada i tornada. I això en l'època seca, perquè en la de pluges l'única possibilitat de veure-les és des de l'aire a través d'un vol escènic.

• Incendis forestals controlats a Kakadu. Una cosa que ens va sorprendre durant la nostra estada a Kakadu va ser el poder veure amb els nostres propis ulls uns quants incendis forestals controlats en aquesta regió.

I és que, tot i que el foc ha estat important en la vida aborigen durant milers d'anys, des de la dècada de 1980 el poble aborigen i els gestors del parc col·laboren en la crema controlada d'àmplies zones del parc durant el principi de l'època seca (de maig a juliol).

Incendi forestal controlat, en el Kakadu N. P.

L'objectiu d'aquestes cremes controlades és netejar el sòl del bosc i prevenir així els grans incendis incontrolats de finals de l'època seca.

Tot i que de vegades no ho sembli, els focs controlats són de poca intensitat i revesteixen poc perill per a humans i animals.

Tot i així sorprèn trobar-se, dia i nit, amb zones boscoses i de matolls en flames, aparentment sense vigilància, tot i que només es crema el sòl i l'herba, però no els arbres.

És fàcilment visible en l'horitzó el fum provocat per aquests incendis. I en posar-se el sol el cel queda tenyit d'un color vermellós molt cridaner.

Com arribar-hi

Seguint la Kakadu Hwy vam sortir del parc Kakadu per la seva entrada sud, i uns 70 km més enllà vam arribar a la població de Pine Creek, on vam desviar-nos per l'Stuart Hwy cap al nord, en direcció a Darwin, i vam recórrer uns altres 90 km fins arribar a la ciutat de Katherine.

Dormir i menjar

En el Palm Court Backpackers (cantonada de Giles St i Third St, Katherine) vam pagar 40 A$ per una habitació doble, amb bany interior i A/C. Aquest preu incloïa un descompte perquè l'habitació no tenia TV. Molt recomanable.

Per menjar a Katherine recomanem el Main Street Cafe (en la cantonada de Katherine Tce i Giles St), un restaurant xinès que està bé, tanca més tard de les 20:00 i és barat. En el Cinema Cafe (17 First St) es pot esmorzar bé i en un entorn agradable.

I per comprar menjar i beguda per a les excursions res millor que anar al supermercat Woolworth's (a Katherine Tce), el més barat en molts quilòmetres a la rodona.

Coses a veure i fer

KATHERINE. Aquesta ciutat, juntament amb Tennant Creek, són les úniques poblacions d'una certa importància que hi ha en els gairebé 1.500 km de distància que separen Alice Springs de Darwin, ambdues en el Territori del Nord.

En el nostre cas, l'únic interès per fer nit a Katherine, ja que ens venia de pas en el viatge de retorn a Darwin des de Kakadu, fou la visita al proper Nitmiluk National Park, la principal atracció de la zona.

NITMILUK NATIONAL PARK (Katherine Gorge). Aquest parc nacional té una superfície de 2.946'64 km2 i els seus propietaris tradicionals són el poble aborigen Jawoyn.

Al parc podem trobar paisatges d'afilada pedra arenisca, valls àmplies i nombrosos llocs amb un gran significat cultural per als aborígens, però la principal atracció és el canó excavat pel riu Katherine en la pròpia pedra arenisca. En realitat són 13 canons, separats entre si per ràpids.

Navegant pel riu Katherine (Nitmiluk N. P.)

L'època ideal per visitar el parc és entre els mesos de maig i setembre, ja que en l'època de pluges les crescudes del riu poden limitar les activitats a realitzar.

L'accés principal al parc es troba a uns 30 km al nord-est de Katherine (al costat d'aquesta carretera, a la sortida de Katherine, vam poder veure un nombrós grup de cangurs en llibertat).

De totes les activitats possibles al parc nosaltres recomanem explorar el riu Katherine en canoa al nostre aire. És la forma ideal d'explorar la diversitat i experimentar la tranquil·litat d'aquest meravellós lloc.

S'ofereix l'opció de llogar la canoa durant mig dia (de 9 a 13 h. o de 13 a 17 h.) o el dia sencer. Però atès que el nombre de canoes és limitat és molt recomanable reservar abans la canoa en l'agència Travel North de Katherine.

Nosaltres vam reservar l'opció de mig dia, de 9 a 13 h. Vam pagar els 49 A$ que valia el lloguer de la canoa en el moment de fer la reserva. El dia de l'excursió en canoa ens vam adreçar al petit embarcador (boat ramp) que hi ha a 500 metres del Visitor Centre del parc.

Aquí vam deixar un dipòsit de 20 A$ (recuperables al final) i ens van proporcionar dues armillas salvavides, dues pales dobles, una canoa doble i dos grans recipients hermètics de plàstic per poder portar amb nosaltres objectes o coses sense perill de mullar-se (per exemple la càmera, menjar o roba).

En les quatre hores disponibles dóna temps de recórrer fins al final els dos primers canons. Com en l'època seca no és possible remuntar amb la canoa els ràpids que separen un canó de l'altre cal portar la canoa i el material a pes, per una passarel·la de fusta sobre les roques fins a superar la zona de ràpids i passar així al següent canó.

El primer canó té una longitud de 3'2 km i el segon canó uns 2'4 km. En qualsevol moment és possible banyar-se sense problemes, per la qual cosa és bona idea portar posat el vestit de bany (i portar crema solar per no cremar-se).

En resum, es tracta d'una experiència molt plaent i recomanable per gaudir d'aquest bonic lloc. Pels més mandrosos hi ha la possibilitat d'una excursió de dues hores pel primer canó en una embarcació a motor.

LITCHFIELD NATIONAL PARK. De tornada a Darwin des de Katherine, després de conduir 230 km per l'Stuart Hwy, ens vam desviar cap a la petita població de Batchelor, situada a 14 km del desviament.

Un dels termiters de Magnetic Termite Mounds (Licthfield N. P.)

Després de deixar enrere aquest bonic poble vam recórrer uns 35 km més fins arribar al lloc conegut com Magnetic Termite Mounds, ja dins dels límits del parc Litchfield.

Es tracta d'una zona de termiters, amb la particularitat que els tèrmits han construït aquests pinacles seguint una orientació nord-sud, amb el que aprofiten més la calor del matí i el sol de la tarda.

A més d'aquests termiters, al parc nacional Litchfield hi ha forces més coses a veure, com cascades, piscines naturals, etc.

I amb l'avantatge afegit que la majoria d'aquests llocs són accessibles a través de carreteres asfaltades i no és necessari un vehicle 4x4.

Atès que nosaltres no teníem temps per a més, vam tornar enrere pel mateix camí fins arribar novament a l'Stuart Hwy i vam continuar viatge cap a Darwin.

En aquest trajecte vam passar pel costat d'un altre incendi forestal controlat, però de grans proporcions, per la qual cosa a causa del fum durant uns minuts es va fer fosc del tot.

Malgrat aquesta breu visita que vam fer al parc Litchfield, hem de dir que els paisatges que creua la ruta Litchfield Park Rd són molt bonics i va valer molt la pena aquesta incursió en el parc.

Com arribar-hi

Vam abandonar el parc nacional Litchfield per la sortida nord-oriental, creuant Batchelor i arribant a l'encreuament amb la ruta Stuart Hwy. La vam agafar cap al nord i després de recórrer 85 km vam arribar a la ciutat de Darwin.

Dormir i menjar

Aquesta vegada ens vam allotjar en el Banyan View Lodge (YWCA, 119 Mitchell St - Darwin), el qual havíem reservat a través del Visitors Centrede Darwin, abans de partir cap a Kakadu, davant la impossiblitat de tornar al Frogshollow Backpackers Hostel per estar ple aquell dia.

En el Banyan View Lodge vam pagar 50 A$ per una habitació doble amb bany compartit. Tot i que no estava malament i el personal del hostel era molt atent, la veritat és que preferim el Frogshollow.

Coses a veure i fer

Més informació sobre la ciutat de Darwin en l'apartat Darwin (I) d'aquesta mateixa guia.

I el viatge s'acaba ...

Aprofitem les nostres darreres hores a Austràlia per fer algunes compres en el centre de Darwin.

I per anar fins a l'aeroport de Darwin vaqm reservar, a través de l'hotel, dues places en un shuttle bus. El seu preu era de 8'5 A$ per persona i n'hi havia varis al llarg del dia. Va trigar gairebé 1 hora a recórrer els 12 km fins a l'aeroport ja que anava recollint als passatgers directament als seus hotels.

En l'aeroport vam poder recanviar a euros els A$ sobrants, tot i que el canvi ofert era bastant pobre. A continuació vam abordar un vol de Qantas que va trigar gairebé 4'5 hores a recórrer els 3.350 km de Darwin fins a Singapur.

Arribats a Singapur, i donat que havíem d'esperar unes 5 hores en l'aeroport Changi fins al següent vol, ja havíem planejat aprofitar aquest stopover per a fer una ràpida escapada al centre de Singapur:

Ja de nou en l'aeroport Changi de Singapur vam abordar el nostre vol de 12.000 km des de Singapur a Frankfurt en un Jumbo B747-400 de la companyia Qantas, el qual ens suposà una mica més de 12 hores de viatge. I finalment, a Frankfurt vam pujar a un vol d'Iberia a Barcelona que trigà 1 hora i 50 minuts a cobrir el trajecte.

Conclou així un fantàstic viatge a un extraordinari país que ens deixa amb unes ganes enormes de tornar-hi.