Relat d'un viatge d'11 dies a Síria

Transport

Nosaltres vam contractar el taxi des d'aquí Catalunya a través de l'hotel. Ens va costar 750 SYP, però atès que les dates en que vàrem viatjar eren de temporada baixa i per tant l'oferta era molt inferior, vam poder constatar posteriorment que ningú et volia portar a l'aeroport o viceversa per menys de 700 SYP, així que el preu pagat no va ser excessiu i la comoditat va ser important.

Dormir i Menjar

Al Majed Hotel (2.200 SYP, costa el mateix una habitació triple que una de doble). Disposa de calefacció, A/C, nevera i TV. Les habitacions estan netes i són correctes. L'hotel està situat en una zona força activa de comerç de la ciutat moderna, restaurants de tot preu i al costat d'un cinema i diferents locals d'oci nocturn, això no obstant, és relativament silenciós. També es troba a uns 15-20 min caminant de l'entrada principal del souq Al-Hamidiyya. Pel que posteriorment vam poder experimentar, la relació qualitat-preu és força acceptable.

Transport

Com molt bé expliquen la Yolanda i el Toni en el seu relat, cal anar a la terminal de Harasta. Nosaltres vam agafar un taxi per anar-hi: 75 SYP. Certament un cop allà cal fer un acte de fe i confiar en la divina providència, doncs tot està escrit en àrab, això no obstant, els sirians són una gent en la qual pots confiar-hi i, sense saber massa bé com, de cop et trobes assegut a dalt d'un autobús ple de beduïns i a punt de marxar rumb a la teva destinació. L'autobús a Palmyra costa 100 SYP.

Un cop arribats a Palmyra va resultar que el nostre autobús seguia destinació a Mari y per tant no parava a la terminal de Palmyra. Així doncs, ens van deixar en un bar de carretera, a uns 4-5 km de Palmyra. Un cop ens vam situar i (pensem) que la gent del bar també van esbrinar què fèiem una parella amb la seva filla adolescent en aquell bar de carretera al límit del desert, algú va trucar un taxi que ens vingués a buscar per portar-nos a l'hotel. Això van ser 100 SYP sense dret a regatejar.

Dormir i Menjar

En un principi, i seguint les indicacions de la LP (Lonely Planet), vàrem anar a l'hotel New Tourist, però no ens van agradar ni les habitacions que, al ser temporada baixa, estaven francament en un estat força lamentable, ni el preu que ens van demanar, així que vàrem optar per l'Orient Hotel (1.500 SYP amb esmorzar). Inicialment ens en demanaven 2.300 SYP, però una petita mostra que estàvem disposats a buscar-ne un altre va ser suficient per suavitzar el preu. Les habitacions estan netes i són correctes, sense més pretensions.

Coses a veure

A la tarda vam pujar al Qala'at Ibn Maan: les vistes de Palmyra des d'allà són impressionants així com la posta de sol. També vam entrar en una de les botigues que es dediquen al comerç de dàtils de l'oasi de Palmyra. La curiositat és que a més de tenir diferents varietats de les que es cultiven allà des de fa segles, es pot provar (i comprar) mel de palmera, confitura de dàtil, xarop de palmera, dàtils amb ametlles i festucs, i un llarg etc., tot produït a partir dels dàtils que es cultiven a l'oasi de Palmyra. Són exquisiteses que amb tota seguretat, no han canviat gens amb el pas dels segles i que segurament, la pròpia reina Zenobia ja en devia gaudir.

Les dates del nostre viatge, com ja hem dit, van coincidir en temporada baixa. Això significa que per una banda vam disposar del plaer de poder visitar les ruïnes de Palmyra pràcticament sols (gran part de la visita sense el pràcticament), però la contra és que l'oferta era molt limitada. Tot i així vàrem poder degustar el que toca menjar a Palmyra, que és el mansaf beduí amb la mezze i una bona cervesa local. Ho vàrem fer al restaurant Traditional Palmyra, un dels pocs que estàven oberts. Situat al carrer principal de la ciutat i allà on tot foraster de visita hi passa en un moment o altre. Preu: 300 SYP per persona.

Coses a veure

Qasar Al Heir Sharqi

25 de desembre: Nadal. Malgrat la nostra intenció inicial de fer 2 nits a Palmyra vam adonar-nos-en que si no tens una gran afició a l'arqueologia, dos dies és molt temps a Palmyra, així que poc abans de les 7 h. del matí, amb un fred important, una llum natural esplèndida per fer fotos i sense ningú més en tota l'àrea arqueològica, ja érem de visita per les ruïnes. Al tornar, 2 h. 1/2 més tard a l'hotel a esmorzar es va presentar l'oportunitat de canviar una mica la ruta prevista de viatge i explorar la zona est de Síria, passant per l'Eufrates i el llac Assad. Va ser un taxista qui es va oferir i el seu oferiment ens va semblar correcte.

Així que després de pactar el preu i recollir l'equipatge a l'hotel, vam visitar la zona de les tombes amb el mateix taxista i tot seguit ens vam endinsar cap a l'est en direcció a les ruïnes de Qasar Al Heir Sharqi, 120 km al nord-est de Palmyra. Es tracta d'una antiga fortalesa omeia del s. VIII i està situada enmig del desert i sembla impossible que allà, segons els historiadors, existissin un jardins amb una vegetació esplèndida. Segons sembla tota l'àrea de la fortalesa estava alimentada per un brollador d'aigua subterrània situat a més de 30 km de distància. El que es pot visitar actualment són les portes d'entrada amb les torres defensives, la muralla que està molt parcialment restaurada i dins la fortalesa es pot veure tota la construcció amb moltes voltes i arcs. La veritat és que és molt fàcil deixar-te transportar per la imaginació i adonar-te'n que estàs davant del que va ser una de les residències més importants de la zona en el seu moment. Una vegada més -i ho repetirem diverses vegades-, si ets arqueòleg o estàs molt interessat en l'arqueologia, hi ha molta feina a fer en aquest lloc i en aquest país.

Seguint la ruta prevista en direcció a Rasafa vàrem parar en un poblat de beduïns. Des del primer moment ens van acollir amb tota la cordialitat i ens van ensenyar la seva tenda que fa les funcions d'habitatge. També ens van animar a fer fotografies atès que la nostra posició inicial és sempre de respecte en vers a altres cultures. La veritat és que després del primer moment es van voler fotografiar i, amb l'arribada dels patriarques familiars, van ser tots i totes les que es van plantar davant l'objectiu. Ens van oferir també cafè amarg com a símbol d'hospitalitat. Davant la meva pregunta al taxista (parlava anglès) de si s'havia de fer algun pagament, em va respondre de forma taxativa que no, que aquella gent ho feien de cor i sense cap intenció econòmica. Ens vam comprometre a enviar-los-hi les fotos.

Beduïns

A destacar també que, degut a la proximitat amb Iraq i que es tracta d'una zona desèrtica amb una frontera enorme i molt permeable amb aquell país, vàrem poder veure alguns vehicles tot terreny de l'exercit amb una guarnició de 4 persones i una metralleta equipada al darrera de cadascun.

Rasafa està situada uns 250 km al nord-est de Palmyra. Segurament habitada des de l'època dels asiris, l'emperador romà Dioclecià va establir una fortalesa al s. III per defensar-se dels perses. Va ser durant aquesta època en que es va consolidà el cult al màrtir local Sant Sergi, que va ser un soldat romà a qui van executar per convertir-se al cristianisme i negar-se a fer sacrificis a Júpiter. Des de llavors Rasafa es va conèixer com a Sergiopolis. En aquest cas el que es pot visitar és tota una ciutat sencera amb les seves muralles incloses!. La veritat és que veure tanta quantitat de patrimoni cultural pràcticament sense cap protecció ni atenció és sorprenent.

Tot el perímetre de les muralles es conserva pràcticament de forma intacta i en alguns punts existeixen escales per poder-hi pujar. Un cop dins la ciutat el que més destaca són les ruïnes de la basílica se Sant Sergi que és la més gran de les tres esglèsies de les quals queden restes. Al seu moment, sempre segons els historiadors, la basílica de Sant Sergi va ser la més gran de la cristiandat. També es poden visitar les cisternes subterrànies de la ciutat, estan a la zona sud-oest, i estaven preparades per a subministrar aigua a tota la població amb la seva guarnició durant períodes d'assetjament. Cal dir que malgrat que aparentment no hi ha cap control per accedir a la visita de les ruïnes de Rasafa, doncs s'hi pot accedir per diferents llocs, les entrades es treuen al cafè Ar-Rasafa, ja sigui al principi o bé al final després de la visita. És una visita recomanable.

Seguint la ruta vàrem arribar a la riba del riu Eufrates. Sense tenir res d'especial, l'Eufrates i la seva zona d'influència, ha estat el lloc on es va crear el primer alfabet escrit, on va sorgir l'agricultura i entre altres moltes coses, és l'origen de la nostra civilit- zació. Així doncs la sola contemplació de veure l'aigua d'aquest important riu baixant pausadament davant nostre ens va captivar.

Uns quilòmetres més enllà s'arriba al llac Assad, on des de l'any 1973 s'embassa l'aigua del riu i representa una important reserva d'aigua per Síria, així com també és força important la quantitat d'energia elèctrica que aquesta reserva d'aigua genera. Tanmateix també sembla que l'aigua d'aquest riu s'està convertint en un problema, atès que la veïna Turquia reté molta aigua per al seu ús a l'embassament d'Atatürk, i el cabal de l'Eufrates ha baixat de forma significativa, cosa que ha provocat ja friccions entre Síria, Iraq i Turquia. Per accedir a la presa i a la fortalesa que hi ha pocs quilòmetres més enllà, vàrem haver de deixar la fotocòpia dels passaports en un control de l'exercit que hi ha just a l'entrada de la presa. Al tornar els vàrem recollir sense cap mena de problema.

Qala'at Ja'abar: la seva vista des de la distància imposa però un cop allà, l'únic interès són les fantàstiques vistes sobre el llac Assad.

I aquí es va acabar el que teníem contractat amb el taxista. Tot això ens va costar 7.000 SYP (uns 100 €). Tot i sabent que estàvem pagant un preu raonable per a nosaltres, però molt elevat pel país, no ens va semblar ètic negociar el preu inicial que ens va donar, doncs resulta que (segons va dir) té una xicota cordobesa que viu a Barcelona, i feia uns pocs mesos ell mateix havia visitat Barcelona, de fet va donar mostres de conèixer la realitat del nostre país i a més, ens va ensenyar una documentació del consulat espanyol on està tramitant el permís de treball i residència. També ens va dir la seva intenció d'obrir un restaurant sirià a Barcelona, la qual cosa estaria bé. Entre altres coses ens va comentar també que el taxi de Barcelona a l'aeroport li va costar 45 € per una carrera de poc més de œ hora, cosa totalment certa i per la qual ens va semblar correcte pagar el preu que ens va demanar. D'altra banda segons la LP aquesta ruta és difícil de fer-la si no es fa amb cotxe. Us deixem les dades del taxista per si us pot ser d'utilitat: Ahmad O. Al-Kayem (Palmyra - Syria). Mòbil: +963 95 293 642.

El taxi ens va deixar en un punt de la carretera que va de Raqqa a Alepo. Ell mateix es va cuidar de trobar-nos un microbús que ens portes uns 150 km i 2 h. 1/2 més enllà, fins a Alepo (100 SYP). De la terminal d'autobusos d'Alepo fins al centre de la ciutat el taxi ens va costar 100 SYP.

Dormir i Menjar

Seguint les indicacions dels relats anteriors vam anar al Tourist Hotel. A nosaltres no ens van agradar les habitacions ni la idea d'haver de compartir el lavabo i la dutxa, així que tot i estant força cansats del dia que portàvem vam decidir canviar d'hotel. Al final ens vam decidir per l'Ambassador Hotel (3.500 SYP l'habitació triple i 2.200 SYP la doble amb esmorzar) que, tot i que la diferència de preu respecte l'anterior és notable, la confortabilitat de les habitacions és proporcional al preu. L'hotel està totalment reformat de l'any 2007 i no té res a veure amb la descripció que fa la LP, ja que està desfasada.

A Alepo la zona dels hotels està en ple centre de la ciutat, cosa que facilita que si un no t'agrada pots anar-te'n al del costat. També les possibilitats de restaurants de tots preus és força notable en aquesta zona. Nosaltres, aquesta primera nit, vam escollir el restaurant Al Kommeh (250 SYP per persona). Està situat a 5 minuts escasos de l'hotel i destaca sobre els altres. És un restaurant especialitzat en cuina no solament siriana, sinó àrab. Pots menjar especialitats saudites, a més de las mezze i kebabs. També hi ha música en directe atès que es tracta d'un restaurant de certa categoria.

Coses a veure

D'Alepo volem destacar, a més de les visites que són obligatòries i estan perfectament descrites en els relats anteriors, l'experiència de poder gaudir de la crida a l'oració des de dalt de tot de la ciutadella. Al trobar-se en un punt elevat al mig de la ciutat i tenint en compte la quantitat de mesquites que hi ha, la crida a l'oració des de tots els minarets a l'hora es converteix en un plaer pels sentits.

En els viatges que fem la gastronomia del país disposa d'un espai important. A Alepo vam coincidir tot passejant per la zona cristiana amb el restaurant Sissi House (Beit as-Sissi). Es tracta d'una casa senyorial del s. XVII totalment restaurada amb molt de gust i on es menja molt i molt bé, així que vam aprofitar l'oportunitat (335 SYP). Ha estat, potser, el millor àpat de Síria.

També aquesta vegada es va presentar l'oportunitat de fer el pla del dia següent tot passejant pels carrers del barri cristià. Els sirians a més de ser en general una gent amable, oberta, agradable i hospitalària, també són una gent que fa un gran esforç per poder establir comunicació amb els forasters, així doncs vam conèixer un home ja d'una certa edat que xapurrejava l'espanyol, després de preguntar-li com anar a una esglèsia maronita la qual no trobàvem i després que ell ens preguntes d'on érem, que fèiem, família, fills, etc. ens va preguntar que volíem fer el dia següent. Al dir-li que la intenció era anar a Sant Simeó i alguna de les ciutats mortes, ja va treure un telèfon i ens va contactar amb un taxista. El cas és que vam lligar la sortida de l'endemà.

Certament, com diuen la Yolanda i el Toni, no us perdeu una visita a l'Hotel Baron. És fàcil imaginar el glamour que es devia respirar allà en temps passats.

Transport

Serjilla

Sortida en taxi en direcció a Qala'at Samaan (Sant Simeó). Res a afegir respecte els relats anteriors.

Després seguim fins arribar a Serjilla, una de les ciutats mortes. La visita és molt interessant.

Finalment seguim amb el taxi fins a Hama. Paguem 2.800 SYP (40 €) pel taxi.

Serjilla

Dormir i Menjar

Cairo Hotel (800 SYP l'habitació triple, amb es- morzar). Habitació senzilla, però neta i correcte.

En preguntar al mateix hotel Cairo algun lloc per anar a sopar ens recomana anar a l'Orient House (265 SYP). Tot i tractar-se d'un restaurant que, segons diuen, va estar entre els millors de Síria i que està ubicat en un antic palau restaurat, actualment el servei i el menjar no destaquen gens en absolut. Sense cap mena de dubte no serà dels que recordarem.

També ens van recomanar anar al Sultan Hotel en la nostra tornada a Damasc, ells mateixos ens van fer la reserva. No serà tampoc dels hotels recordats.

Transport

Sarouj, cases colmena

Nens a Sarouj

Vam contractar el taxi (3.500 SYP, uns 50 €) des del mateix Cairo Hotel.

Ens va agradar molt la visita a Sarouj (cases colmena), possiblement l'afluència de viatgers durant l'estiu deu ser més notable, en el nostre cas, estàvem totalment sols passejant per aquells indrets. La recomanem atès que són un tipus de construccions còniques fetes amb toves de fang que només es poden trobar en aquesta zona de Síria i a l'Àfrica central. Espectacular. Res més a afegir respecte a la visita del Crac dels Cavallers.

Des de Hama vam rebutjar fer l'excursió d'Apamea, doncs estàvem ja una mica saturats de tanta ruïna.

Dormir i Menjar

En la nostra tornada a Damasc vam anar al Sultan Hotel ((2.100 SYP habitació triple + esmorzar), tot seguint les indicacions del propietari del Cairo Hotel de Hama i també el suggeriment de la LP sobre el mateix hotel. L'hotel està molt ben situat a 7-8 minuts a peu de l'entrada principal de la ciutat antiga. Les habitacions ens van semblar molt brutes, amb la pintura original de 25 anys com a poc, les cortines mig despenjades, el lavabo que no anava i la dutxa que inundava tota l'estança. No cal dir que de les 4 nits que vam contractar només en vam passar una. Els recepcionistes de l'hotel no van entendre el perquè l'endemà al matí vam dir que marxàvem. En tot cas si decidiu anar-hi, ja sabeu el que hi ha.

Les 3 nits següents les vam passar a l'hotel Al-Fares Palace (2.200 SYP i costa el mateix la doble que la triple, sense esmorzar), del mateix grup que l'Al-Majed Hotel i estan l'un al costat de l'altre. La veritat es que comparant els preus no hi ha color respecte l'hotel anterior.

Passejant per la zona sud de la mesquita Omeia de Damasc vam topar amb l'Umayyad Palace Restaurant (22 Sharia al-Masbgha al Khader). Es tracta d'un palau reconvertit en restaurant que està molt ben definit a la LP. El sopar és buffet lliure, mezzes, amanides diverses, kebabs, etc. Costa 600 SYP i fan música en directe i actuació de dervixos. És recomanable.

Tota la zona sud-est de la mesquita, en els carrers que van cap a la zona cristiana i Bab Touma, és plagada de cases damascenes i antics palaus restaurats i reconvertits en restaurants. Val la pena entrar-hi i prendre-hi un te, fer una narguila o menjar si és l'hora. Al canvi tots ells són accessibles per gairebé totes les butxaques.

Coses a veure

Maalula. Un microbús des de Damasc costa 50 SYP. Seguim les indicacions dels relats anteriors, res a canviat. A Maalula, a més de passejar pel poble i veure allò que s'ha de veure, vam tenir l'oportunitat d'escoltar un parenostre resat en arameu al monestir de Deir Mar Sarkis (Sant Sergi). Hi havia un monjo que donava explicacions -en molts idiomes- a tot aquell que volia dins la capella bizantina del monestir, després d'explicar tot el més destacable de la capella, resava el parenostre en arameu. Al nostre entendre això sol ja justifica una visita a Maalula.

Bosra. Un autobús des de Damasc costa 120 SYP, anada i tornada. Res a afegir respecte els relats anteriors. Els horaris i la terminal segueixen sent els mateixos.

Damasc. Malgrat la nostra intenció inicial d'anar a Beirut, en les dates en que vam estar nosaltres, la inestabilitat política i social d'aquell del Líban ho desaconsellen. Els viatgers en destinació a Trípoli ni tant sols se'ls hi permet entrar al Líban, anar a Beirut és possible, però no aconsellable, cosa per la qual ho desestimem.

Aprofitem el darrer dia a Damasc per fer les últimes compres i gaudir de la ciutat. No voldríem acabar aquest relat sense fer esment de la mesquita Sayyida Ruqayya. Es tracta d'una mesquita xiïta situada a uns escassos 5 minuts al nord de la mesquita Omeia. Al seu interior hi ha el mausoleu de Ruqayya bint al-Hussein ash-Shaheed bi-Kerbala (Ruqayya, filla del màrtir Hussein de Kerbala), malgrat els segles que fa que és enterrada, encara celebren el seu dol i de quina manera!. Entrar-hi per visitar-la (entrada gratuïta, les dones però, cal que es posin una túnica negre i que es tapin fins l'últim centímetre de pell) representa endinsar-te en una altra realitat. Dins la mesquita la separació entre homes i dones és evident i rigorosa. És tota una vivència veure el sentiment amb que ploren la seva mort les dones i la fe de les oracions permanents dels homes. No us ho perdeu: és fàcil de trobar i l'experiència és única. Estem en desacord amb la definició que la LP fa d'aquesta mesquita, on la referència més important és que es tracta d'una estructura discordant i hortera. En tot cas gustos a part, la importància no està ni de lluny en la seva arquitectura exterior ni en els seus mosaics interiors (a nosaltres ens va agradar i força), sinó en el seu contingut de realitat religiosa i social.

I el viatge s'acaba...

Vol Damasc - Londres (LHR) - BCN. Per anar a l'aeroport de Damasc agafem un taxi (700 SYP). Atès l'hora en que hem de sor- tir de l'hotel, a les 6:30 del matí, i el pes de les maletes, no ens plantegem cap altre medi de transport.