QATAR
Guia i relat d'una visita de 6 hores a Doha
Visita a la ciutat de Doha, la capital de l'emirat de Qatar, aprofitant una escala de connexió de 6 hores en un viatge amb destinació a les illes Seychelles.
Data viatge: 2022 | Publicat el 11/5/2023Darrera actualització: 05/2023
Introducció
Tal com ja havíem fet l'any 2007, amb una visita a la ciutat de Doha aprofitant una escala de connexió de 18 hores en un viatge a les Filipines, aquest vegada, quinze anys després, vam repetir visita a la capital qatariana.
En aquesta ocasió, el nostre trajecte d'anada en el viatge a les illes Seychelles ens deixava un temps d'escala d'unes 10 hores en l'aeroport de Doha, de les quals vam dedicar sis hores efectives a la visita de la ciutat.
Tot i que, tal com ja hem dit abans, ja coneixíem Doha, però ens venia de gust veure de primera mà la transformació que havia patit aquesta ciutat des de la darrera vegada que l'havíem visitat, quinze anys abans.
Per altra banda, i només com a curiositat perquè a nosaltres no ens agrada el futbol, feia tot just una setmana que havia finalitzat la Copa del Món de Futbol de Qatar 2022 i encara hi havia referències a aquest event esportiu per tot arreu: en l'aeroport, en el metro i en la ciutat. I pels carrers de Doha vam trobar nombrosos afeccionats i afeccionades de la selecció argentina de futbol que seguien gaudint en el país de la victòria mundialista d'Argentina.
Fitxa tècnica del viatge
Data del viatge
25 de desembre de 2022.
Diners
A Qatar la moneda de curs legal és el Riyal Qatarià (abreujat com a QR o QAR), el qual té una paritat fixa amb el dòlar americà (1 US$ = 3,63 QR).
En aquesta curta estada a Qatar vam fer tots els pagaments amb la nostra targeta de dèbit N26, la qual aplica la taxa de canvi real i no cobra comissions pels pagaments. Per tant, no vam arribar a canviar euros a riyals.
El canvi mitjà que vam obtenir en aquest viatge fou: 1 € = 4 QR (veure canvi actualitzat en l'enllaç Eur → QR).
Visat
En les dates d'aquest viatge només era necessari el passaport per a visitar Qatar, ja que actualment hi havia una llista de més de 95 països que poden entrar sense visat. L'estada màxima al país és de 90 dies, amb entrada única o múltiple, durant un període de validesa de 180 dies des de la data d'emissió.
Per altra banda, els passatgers de vols de Qatar Airways que facin una escala de connexió a Qatar durant un mínim de cinc hores poden sol·licitar un visat de trànsit, el qual és gratuït i vàlid durant 96 hores (fins a 4 dies). En principi, està obert a passatgers de qualsevol nacionalitat. Aquest és el tipus de visat que vam obtenir nosaltres en aquesta visita.
Vacunes i salut
Per a visitar Qatar no hi ha cap vacuna obligatòria i ni tan sols recomanable.
Seguretat
Qatar en general, i Doha en particular, són llocs molt segurs, tot i que lògicament la seguretat total no existeix enlloc i també aquí convé ser previngut, com a tot arreu del món.
Transport
En aquesta ocasió l'únic mitjà de transport que vam fer servir per als desplaçaments llargs per la ciutat fou el nou metro de Doha, el qual cobreix diferents barris de la ciutat, incloent l'aeroport, el centre històric i ciutats de la perifèria. El metro de Doha fou inaugurat l'any 2019.
Amb targeta de crèdit vam pagar 6 QR/pax per un passi d'1 dia que ens permetia agafar el metro les vegades que volguéssim fins al final del dia natural. Al canvi, el preu del passi diari suposava la irrisòria quantitat de 1,58 € per cap.
La resta de desplaçaments per la ciutat els vam fer a peu.
Clima
En les dates d'aquesta visita a Doha, a finals de desembre la temperatura diürna és molt agradable, amb una mitjana de 21ºC, i una temperatura nocturna fresqueta de 16-17ºC.
Per altra banda, el sol es va amagar sobre les 16:51 de la tarda i havia sortit pel matí a les 6:17.
Diferència horària
A Qatar hi ha una diferència de +2 hores respecte del nostre horari d'hivern.
RUTA PER LA CIUTAT DE DOHA (QATAR)
DOHA
Com arribar-hi
Vam arribar a Doha en un vol de la companyia Qatar Airways des de l'aeroport de Barcelona / El Prat, a bord d'un Boeing 787-8 que es va enlairar puntualment a les 8:45 del matí. Teníem per endavant 5.178 km fins a Doha.
I després de 5 hores i 30 minuts de vol vam aterrar en l'aeroport Hamad de Doha (Qatar) a les 16:15 hora local (+2 hores respecte l'hora de Barcelona en horari d'hivern). Segons el sistema d'entreteniment a bord del nostre avió, aquest va arribar a volar a una velocitat de 1.150 km/h.
Com que el vol cap a Mahe (Seychelles) sortia a les 2:20 de la matinada, teníem unes quantes hores d'espera que no volíem passar a l'aeroport. Per aquest motiu, prèviament ja havíem decidit que aniríem al centre de la ciutat de Doha a sopar i a fer-hi un tomb.
En sortir de l'avió vam anar directament cap als controls d'immigració de l'aeroport, ja que l'equipatge el teníem facturat fins a Seychelles i no ens havíem de preocupar d'ell.
L'enorme aeroport Hamad de Doha va ser inaugurat l'any 2014 i tot sembla encara molt nou, com acabat d'inaugurar. També hi tenia a veure que tot just feia una setmana que s'havia acabat el Mundial de Futbol de Qatar 2022 i les autoritats qatarianes havien gastat ingents quantitats de diners amb l'objectiu de donar una bona imatge al món.
Després d'obtenir el visat gratuït que ens permetia ingressar al país, vam sortir de la terminal d'arribades i vam anar a buscar la parada Hamad Intl Airport T1 del metro de Doha que hi ha al costat de l'aeroport.
Concretament vam agafar la línia vermella, la qual té una longitud de 40 km, amb inici en aquest aeroport i final en la ciutat de Lusail, situada al nord de Doha.
Coses a veure i fer
A continuació segueix la ruta per la ciutat de Doha que vam fer en el curt període de temps que teníem disponible.
Amb el metro vam anar des de l'aeroport Hamad fins a la parada de Katara seguint la línia vermella cap al nord. No s'ha de canviar de línia, però és un trajecte llarg perquè són 11 parades, ja prop del final de la línia vermella.
La idea era fer un volta pel Katara Cultural Village, un barri temàtic de nova construcció que aglutina museus, galeries d'art, cinemes, un amfiteatre a l'aire lliure, un planetari o un parell de mesquites.
També hi ha cafès, restaurants, uns grans magatzems, una platja o un passeig marítim amb diversos llocs informals per a menjar.
Està situat entre el districte financer de West Bay i el barri residencial The Pearl, vorejada per una platja extensa del costat oriental i els turons bessons de Katara de l'occidental. Està 11 km al nord del centre històric de Doha.
A la sortida del metro vam adreçar-nos cap al lloc on es troba el Katara Cultural Village i vam voltar pels seus espais, veient l'Amfiteatre exterior, les mesquites o les icòniques torres colomer, així com altres bonics edificis i estructures que reflecteixen l'arquitectura tradicional qatariana. També vam passejar pel passeig marítim que hi ha front a la platja de Katara.
També vam fer un tomb pel luxós carrer 21 High Street, amb diversos restaurants i cafès amb terrasses exteriors on hi havia alguns homes fumant amb narguil.
A un costat del carrer hi ha un gran edifici d'arquitectura clàssica que hostatja una sucursal de les Galeries Lafayette, els grans magatzems parisencs.
En qualsevol cas, quan vam arribar a la zona del Katara Cultural Village ja eren passades les cinc de la tarda, era fosc i les coses a visitar ja havien tancat. Així que tota la zona estava una mica desangelada i vam decidir donar per acabada la visita al Katara Cultural Village i tornar cap al centre històric de Doha.
Vam tornar fins a la parada de metro Katara i vam agafar novament la línia vermella, ara en sentit sud, fins a la parada Msheireb , on vam canviar a la línia groga i vam pujar el següent metro en direcció a Ras Bu Abboud, baixant en la següent parada, la de Waqif Souq.
Sortint d'aquesta parada de metro vam anar directament cap al soc Waqif i aquí l'ambient era l'antítesi del que havíem vist a Katara. Tot Doha semblava estar aquí, passejant o prenent un te en alguna terrassa dels nombrosos cafès, restaurants i gelateries que hi ha.
A més, a la població local, als expatriats i als visitants com nosaltres, s'havia de sumar un bon nombre de seguidors i seguidores de la selecció d'Argentina que encara rondaven per aquí després de la victòria del seu equip de futbol a la final de la Copa del Món de feia una setmana.
Recordant la nostra anterior visita a Doha, fa 15 anys, vam trobar aquesta zona una mica canviada, però tots els seus edificis lluïen molt bonics i continuava mantenint la bellesa de l'arquitectura àrab tradicional que tant ens agrada veure.
Vam passejar pel laberint de carrerons que hi ha a l'interior del soc cobert i pels carrers exteriors que l'envolten.
Arribada l'hora de sopar vam triar un petit restaurant de menjar local al costat del soc, on vam sopar un shawarma boníssim i un hummus amb pa de pita i una pepsi. Els dos vam demanar el mateix i tot plegat ens va costar 56 QR (uns 7 euros per cap), que vam pagar amb la targeta N26 ja que no havíem canviat ni un sol riyal qatarià.
També vam anar a voltar per l'interior del soc de l'Or de Doha, situat quasi enfront del soc Waqif.
Després vam travessar l'avinguda Al Corniche per un pas soterrani i vam anar fins al final de l'espigó del port de daus (Dhow Harbour) per arribar fins al lloc on es troba el mirador sobre els gratacels de Doha (el Doha Skyline Viewpoint en anglès).
Des d'aquest punt és realment espectacular la vista nocturna dels gratacels il·luminats i del ventall de colors reflectits sobre les aigües de la badia.
Aquí sí vam notar una gran diferència respecte de la nostra anterior visita, l'any 2007, quan els gratacels encara estaven a mig construir o bé encara eren un terreny erm.
En aquelles dates, des d'aquest costat de la badia de Doha (aquest mirador encara no existia com a tal) amb prou feines es veien uns pocs edificis il·luminats, entre els que destacava la curiosa piràmide de l'hotel Sheraton. Ara, en canvi, és un autèntic festival de llum i color!!.
En el camí cap aquest mirador vam passar pel costat del nostre vell conegut Monument de la Perla, un homenatge als pescadors de perles que hi havia en aquesta costa a principis del segle XX. També és molt bonica la vista nocturna sobre l'edifici del Museu d'Art Islàmic il·luminat.
De tornada cap al soc Waqif vam passar pel costat de la impactant mesquita Fanar, un modern edifici amb un seu minaret en forma d'espiral. Ara aquesta mesquita forma part de l'anomenat Abdulla Bin Zaid Al Mahmoud Islamic Cultural Center.
Encara vam continuar passejant una estona més pel centre històric de Doha per a gaudir d'altres bonics edificis d'arquitectura tradicional qatariana, com la mesquita Souq Waqif East.
però ja començàvem a estar molt cansats, era tard (sobre les 22:00 hores) i vam decidir anar cap a la parada de metro més propera per a tornar cap a l'aeroport.
El darrer metro surt de l'estació origen de la línia a les 23:00 hores tots els dies, excepte els dijous i divendres que ho fa a les 23:59.
Vam arribar a la terminal 1 de l'aeroport Hamad sobre les 22:30. Des d'aquest moment vam estar fent temps fins a l'hora de l'embarcament del vol cap a Mahe, a la 1:20.
En aquest aeroport és curiós constatar que com més tard és, més gent hi ha amunt i avall per la terminal. L'explicació és que com a gran aeroport de connexió intercontinental que és, són molts els vols que surten de matinada.
I aquí finalitzà aquesta curta escala a Doha. A partir de llavors començava el nostre veritable viatge a les illes Seychelles.