QATAR
Guia i relat d'una escala de 18 hores a Doha
Visita a la ciutat de Doha, la capital de Qatar, aprofitant una escala de 18 hores en un vol cap a les Filipines.
Data viatge: 2007 | Publicat el 27/3/2023Darrera actualització: 03/2023
Introducció
L'any 2007, aprofitant un viatge a Filipines que vam fer amb la companyia aèria Qatar Airways i que obligava a fer una escala a Doha (capital de l'emirat de Qatar) per a canviar de vol, vam triar voluntàriament una combinació de vols que ens deixés unes 18 hores entre l'arribada del vol des de Barcelona i la sortida del vol cap a Manila (Filipines).
D'aquesta manera vam poder fer una visita a Doha, una ciutat que no té un gran interès, però que ens venia de gust conèixer i que difícilment haguéssim visitat expressament.
Qatar és un petit emirat (11.437 km²) situat en una península que s'endinsa en les aigües del golf Pèrsic, a l'est d'Aràbia Saudita i al nord dels Emirats Àrabs Units.
La seva riquesa en gas i petroli fan de Qatar un dels països més rics del món en termes de renda per càpita, i això és fa palès en els megaprojectes que s'han dut a terme en el país, especialment a Doha, la capital, la qual concentra la meitat de la població del país.
Com altres països de la zona, Qatar aprofita la seva riquesa en fer-se un lloc i una reputació a nivell mundial, ja que són nombroses les crítiques que rep per les seves mancances en drets humans, així com el tracte de semi-esclavatge vers els milers de treballadors immigrants o les restriccions en la llibertat d'associació, d'expressió o de premsa.
Tot i reconèixer que l'interès de Qatar per al viatger és bastant limitat, però pensem que val la pena aprofitar una escala d'avió a Doha per a una curta visita a aquest país.
La ciutat de Doha és el principal aparador al país de les noves construccions sorgides de la riquesa del petroli, convertint-se en una petita metròpoli de moderns gratacels que han donat lloc a un skyline molt característic. Apart d'això també compta amb un agradable passeig marítim i alguns museus i edificis històrics interessants.
I fora de la ciutat de Doha destacaríem el desert, algunes platges i, sobretot, Khor al-Adaid, un mar interior envoltat de dunes prop de la frontera amb l'Aràbia Saudita i que és el tret geogràfic més distintiu del país.
Fitxa tècnica del viatge
Data del viatge
Del 7 al 8 de setembre de 2007.
Diners
A Qatar la moneda de curs legal és el Riyal Qatarià (abreujat QR o QAR), de paritat fixa amb el dòlar americà (1 US$ = 3,63 QR).
En les dates d'aquest viatge es podien canviar euros en la majoria dels bancs i en oficines de canvi de divises (els bancs i organismes oficials tanquen els divendres i dissabtes), així com en hotels d'un cert nivell. El pagament amb targetes de crèdit estava ja àmpliament difós.
El canvi mitjà que vam obtenir en aquest viatge fou: 1 € = 4,7 QR (veure canvi actualitzat en l'enllaç Eur → QR).
Despeses del viatge
A Qatar el nivell de preus per al viatger és similar al de la resta de països de la Península Aràbiga, ni molt cars ni barats. També cal dir que només vam estar unes hores a Doha, la capital, i pràcticament amb totes les despeses pagades per la companyia aèria (veure paquet d'escala gratuïta), pel que no podem dir gran cosa sobre el nivell de preus del país.
Visat
Per a viatjar a Qatar només era necessari el passaport (en principi no hi havia problema si el passaport contenia un segell d'Israel). El visat de turisme s'obtenia en el mateix aeroport o en una altra frontera d'entrada al país.
Aquest visat era vàlid durant 21 dies i tenia un cost de 55 QR i renovable per períodes de la mateixa durada. En aquelles dates s'havia de facilitar l'adreça a Qatar d'un patrocinador o persona que respongués del visitant, si bé aquest podia ser un hotel.
Per a la nostra curta estada a Qatar nosaltres vam obtenir un visat gratuït en el mateix aeroport de Doha, gràcies a ser un visat de trànsit, vàlid per a estades compreses entre les 5 i les 96 hores.
Paquet d'escala gratuïta
Durant l'estiu de 2007 la companyia Qatar Airways i la Qatar Tourism Authority oferien un fantàstic paquet d'escala gratuïta per a passatgers en trànsit a l'aeroport de Doha amb un temps mínim de 8 hores i un màxim de 24 hores entre els dos vols de connexió.
Aquest paquet incloïa gratuïtament un visat de trànsit, una habitació d'hotel i els àpats per a tota l'estada, i el transport entre l'aeroport i l'hotel d'anada i de tornada. Es tractava d'una oferta enfocada a promocionar el país, en un intent de que els passatgers que viatjaven a través de l'aeroport de Doha es decidissin a visitar el país.
Nosaltres desconeixíem l'existència d'aquest paquet d'escala gratuïta abans del viatge, però quan vam comprar els vols de Qatar Airways entre Barcelona i Manila via Doha vam escollir uns vols de connexió a Doha que ens deixaven unes 18 hores de trànsit entre l'un i l'altre.
Així que, sense buscar-ho conscientment, complíem els requisits per a poder accedir a aquest paquet. D'això ens vam assabentar quan, en aterrar a l'aeroport de Doha, ens vam adreçar al taulell de trànsits per a obtenir un visat de trànsit. Allà ens van adreçar a un altre taulell on vam haver de presentar el passaport, els bitllets d'avió i omplir uns papers.
Nosaltres crèiem que estàvem gestionant el visat de trànsit, però ens vam trobar amb la sorpresa de que ens van donar a més uns vals (vouchers en anglès) per a l'hotel i el transport. Tot un magnífic regal, sobretot per inesperat!!.
Vacunes i salut
Per a visitar Qatar no hi ha cap vacuna obligatòria i ni tan sols recomanable.
Seguretat
Qatar és un país molt segur, tot i que lògicament la seguretat total no existeix en cap lloc i també aquí convé ser previngut, com a tot arreu del món.
Transport
Per a moure's per Qatar el més pràctic és llogar un vehicle, tot i que llavors no era una opció barata i segons a on vulguem anar serà necessari un vehicle 4x4. En principi n'hi ha prou amb el nostre permís de conduir, no cal el permís de conduir internacional, però és millor consultar-lo amb l'agència de lloguer del vehicle.
Des de 2005 hi ha un servei d'autobusos públics de la companyia Mowasalat que uneix Doha amb les principals poblacions del país.
A la capital, Doha, en les dates d'aquest viatge l'única opció de transport públic era un servei d'autobusos urbà, però que era usat gairebé en exclusiva per la població immigrant més modesta (els únics que no tenien cotxe) i a certes hores anaven tan plens que era impossible agafar-ne un.
Per aquest motiu, l'opció més pràctica per a moure's per la ciutat de Doha eren els taxis, anomenats Karwa, els quals eren vehicles nous, amb aire condicionat i de color turquesa.
Però nosaltres ens trobàrem amb el fet de que quan cridàvem un taxi en el carrer se'ns aturaven vehicles privats, conduïts per immigrants asiàtics, que ens duien a la nostra destinació fixant prèviament un preu. Vam agafar-ne un parell d'ells i lògicament resultaven més barats que els taxis oficials.
Des del 2019 hi ha a la ciutat de Doha vàries línies de metro que cobreixen diferents àrees de la ciutat, incloent l'aeroport, el centre i ciutats de la perifèria.
Clima
El clima de Qatar correspon al característic de les zones desèrtiques costaneres, pel que a l'estiu, de juny a setembre, és extremadament calorós i humit, amb temperatures que poden superar els 40ºC. A l'hivern la temperatura és més fresca i amb pluges ocasionals.
Diferència horària
A Qatar hi ha una diferència de +1 hora respecte del nostre horari d'estiu.
Guies de viatge
Arabian Peninsula, de Lonely Planet (edició Nov-2004, en anglès). Inclou un capítol dedicat a Qatar.
RUTA PER DOHA (QATAR)
DOHA
Com arribar-hi
Després d'un vol de la companyia Lufthansa de Barcelona a Munic (1 hora i 20 minuts) i un altre de la companyia Qatar Airways entre Munic i Doha (5,5 hores de viatge) vam aterrar a l'aeroport de Doha havent passat la nit en ruta.
Vam avançar una hora el nostre rellotge per a adaptar-nos a l'hora local de Qatar. Quan sortírem de l'avió a l'exterior, a les 5:30 del matí, el sol acabava d'aparèixer en l'horitzó, però la calor ja era impressionant.
Volant amb la companyia aèria qatariana l'aturada a Doha és obligatòria, ja que tots els seus vols tenen l'aeroport d'aquesta ciutat com a origen o destinació. De fet, aquest aeroport s'ha acabat convertint en un dels principals aeroports de connexió de la península aràbiga.
En qualsevol cas, nosaltres vam voler aprofitar aquesta circumstància per a visitar la ciutat de Doha, tal com ja hem explicat en la introducció.
Per aquest motiu, tot i que podíem haver enllaçat amb un vol cap a Manila gairebé 3 hores després de la nostra arribada a Doha, voluntàriament vam escollir un vol que sortia passada la mitjanit, la qual cosa ens deixava un marge de 18 hores per a visitar Doha.
Només entrar en la terminal d'arribades de l'antic aeroport de Doha, vam preguntar on aconseguir un visat de trànsit (el temps de l'escala no ha de ser inferior a 5 hores), alhora que li vam mostrar el bitllet amb el nostre següent vol cap a Manila. Un empleat ens va indicar un taulell a l'entrada de la terminal i allà que vam anar a sol·licitar el visat.
Allà ens van demanar els nostres bitllets i passaports i ens van omplir uns papers amb els quals pensàvem que tindríem el visat requerit, però quina fou la nostra gran sorpresa quan vam adonar-nos de que en realitat ens estaven donant un visat de trànsit gratuït i un val on s'incloïa, també gratuïtament, l'estada durant tot el dia en una habitació de super-luxe en un hotel de 5 estrelles nou, incloent esmorzar, dinar, sopar, aperitiu, i transport entre l'hotel i l'aeroport. Podreu entendre el perquè d'aquesta fantàstica sorpresa llegint l'apartat Paquet d'escala gratuïta.
Així, passat el control d'immigració i ja amb el visat de trànsit estampat en el passaport vam sortir a l'aparcament de l'aeroport per a esperar al minibús de l'hotel que ens havia de recollir a l'aeroport per a portar-nos cap a l'hotel.
Deu minuts després ens recollien i després d'un còmode trajecte de 15 minuts el minibús ens va deixar a l'entrada de l'hotel. Es tractava del Mövenpick Tower & Suites Doha (West Bay Area. P.O. 22752 - Doha), un luxós hotel de cinc estrelles que havia estat inaugurat pocs mesos abans de la nostra estada. Aquest hotel sembla haver canviat de nom i de propietari des de llavors i ara s'anomena Qabila Westbay Hotel.
L'hotel està situat en la zona de West Bay, en l'extrem nord de la badia de Doha, en una zona que en aquell moment encara s'estava desenvolupant i on s'estaven aixecant nombrosos gratacels, a quin més espectacular (de fet, l'hotel ocupa una torre de 26 plantes que ja forma part de l'skyline de Doha).
Un cop ens vam registrar en la recepció de l'hotel vam prendre «possessió» de la nostra fantàstica suite de 65 m² en la planta 17, amb unes vistes al·lucinants.
També vam pujar fins a l'última planta de l'hotel, on hi havia una preciosa piscina coberta i un spa, per a gaudir d'unes espectaculars vistes sobre la zona, incloent les aigües de color maragda de la badia. Im-pres-sio-nant!.
Després d'un magnífic esmorzar, digne de la categoria de l'hotel, ens vam disposar a visitar la ciutat, no sense abans canviar uns pocs euros (concretament 10 €) a moneda local en la pròpia recepció de l'hotel.
Coses a veure i fer
DOHA és la capital de Qatar i està situada al costat d'una badia poc profunda en la costa oriental de la península de Qatar, banyada pel Golf Pèrsic.
Amb un cens oficial de 400.000 persones en l'any 2005, però que ja llavors estava creixent a un ritme esbojarrat, aquesta ciutat concentra gairebé el 80% de la població total del país i és també el seu centre econòmic i administratiu.
Curiosament, els ciutadans de nacionalitat qatariana són aquí una minoria, ja que la major part de la seva població és estrangera, principalment de països del sud d'Àsia com Índia, Pakistan i Bangla Desh.
Igual que el veí emirat de Dubai (Unió dels Emirats Àrabs), l'economia de Qatar intenta diversificar-se per a evitar la seva dependència del petroli i el gas natural, atraient inversors internacionals i turisme.
Per això, en les dates de la nostra visita a la ciutat, aquesta ja estava vivint un espectacular boom immobiliari que havia omplert de grues el seu nou skyline.
Per a fer-vos una idea de com era la ciutat de Doha llavors podeu veure l'interessant i curt vídeo Doha drive.
Des de l'hotel vam agafar un taxi que per 10 QR (amb taxímetre) ens portà fins al fort Al-Koot (o Doha Fort), construït pels otomans en el s. XIX i que ha estat utilitzat, entre d'altres, com a presó i museu de segells. Només el vam poder veure per fora, ja que estava tancat per ser divendres (dia festiu).
A només 200 metres d'aquí, en l'interior del soc Ahmed (al costat del carrer Grand Hamed), hi ha un edifici en el qual es pot veure l'última torre de ventilació que queda a Doha.
Aquestes torres de ventilació o captadors de vent eren un molt enginyós sistema d'aire condicionat que s'utilitzava en el passat en la península aràbiga.
I caminant en direcció cap a la Corniche, el passeig que voreja la badia, vam arribar fins al bonic soc Waqif, de visita imprescindible, ja que és el major i millor soc de Doha.
Havia estat restaurat recentment, però mantenia tot el seu caràcter antic i tradicional, amb preciosos carrerons coberts per sostres de fusta amb dibuixos geomètrics.
En l'interior d'aquest soc hi vam trobar el Waqif Art Center, amb una barreja d'exposicions, venda d'art, llibres, etc.
I en el costat oriental del soc hi trobàrem l'Eshairiq Coffee, un agradable cafè tradicional on prendre un te. Un te o una Pepsi aquí costaven llavors 2 QR, uns 40 cèntims d'euro al canvi.
Curiosament, en una de les seves parets s'hi podia veure una foto del llavors rei espanyol Juan Carlos I i del llavors xeic Hamad bin Khalifa al-Thani, l'emir de Qatar, asseguts en un dels sofàs d'aquest cafè.
Altre lloc de visita obligada a Doha és l'atractiva Corniche, un passeig marítim de 7,5 km al voltant de la badia, amb forma de mitja lluna i decorat amb estàtues, jardins i fonts.
Vam començar el recorregut per la Corniche anant fins al port de daus (dhows en anglès), en el seu extrem oriental, on vam poder veure'n bonics exemples.
El dau és un tipus d'embarcació tradicional dels països àrabs que s'utilitza per a la pesca, el transport i l'esbarjo.
Des de la punta de l'espigó del port de daus la vista sobre el nou skyline de Doha, ubicat a l'altre costat de la badia, és espectacular, tant de dia com de nit.
És la imatge de la nova Doha, amb nombrosos gratacels que s'aixequen allà on abans només hi havia desert. En aquelles dates la majoria d'ells encara estaven en construcció, donant lloc a un veritable bosc de grues.
I mirant cap a la dreta hi destaca el magnífic i cridaner edifici que hostatja el Museu d'Art Islàmic, situat sobre una illa artificial a la qual s'accedeix a través d'un pont per als vianants.
Aquest museu, que pretén fer de Qatar un referent cultural en la regió, va obrir les seves portes al públic l'1 de desembre de 2008 i per tant encara no era possible visitar-lo quan hi vam anar.
Al costat del port hi trobem el Monument de la Perla, una coneguda icona de Doha.
És una font que representa una ostra gegant oberta amb una gran perla en el seu interior i que commemora el passat de les tribus de Qatar que solien pescar perles en el fons del mar per guanyar-se la vida.
Continuant per l'avinguda Al-Corniche gairebé 2 km cap a l'est, s'arriba al Museu Nacional de Qatar, situat en un preciós edifici que fou el palau Fariq al-Salata, construït l'any 1901.
En el 2007 el museu ja portava tancat alguns anys per obres de renovació, però tot i així valia la pena veure'l per fora.
Des de l'any 2019 l'antic edifici d'aquest museu ha estat substituït per un espectacular i modern edifici obra del famós arquitecte francès Jean Nouvel.
Cap al migdia la calor era tan intensa que vam decidir tornar a l'hotel per a dinar i esperar a que el sol perdés força per a continuar la nostra visita a Doha.
A mitja tarda vam sortir de nou de l'hotel i vam comprovar que la temperatura ja era una mica més suportable.
Vam anar caminant entre espectaculars gratacels per la zona pija d'Al Dafna. Aquí es trobava llavors, per exemple, la seu del conegut canal de televisió qatarià Al Jazeera. I així fins a arribar al City Centre Shopping Mall, el que llavors afirmava ser el centre comercial més gran de tota la Península Aràbiga.
Però aquell any 2007 aquest centre comercial ja havia deixat de ser el més fashion de Doha, ja que recentment s'havia inaugurat el Villagio Shopping Mall, el qual reprodueix els canals i góndoles venecianes en el seu interior.
Val la pena visitar-lo, ni que sigui per a tenir una visió sociològica del país, ja que en aquest espai es poden veure junts, però no barrejats, a la rica població qatariana i als més modestos immigrants, sobretot els dies de festa, quan aquests últims lliuren dels seus duríssims treballs en la construcció.
És xocant veure la pista de patinatge sobre gel que hi ha en la planta baixa del centre comercial, sobretot tenint en compta les altíssimes temperatures que hi ha fora.
No molt lluny d'aquest centre comercial es troba l'hotel Sheraton Grand Doha, el més veterà dels hotels de luxe a Doha, amb la seva característica forma de piràmide.
Va valer la pena entrar-hi per a veure el bonic i enorme atri interior i pujar fins al llavors famós restaurant Al Shaheen, en la planta superior, per a veure les magnífiques vistes sobre la badia. Tot i que no vam menjar en el restaurant se'ns va permetre veure les vistes, així com visitar altres parts de l'hotel.
Ja de nit vam agafar un taxi en l'avinguda Corniche per anar de nou al soc Waqif. Havíem estat esperant l'autobús nº 76, però anaven tan plens que ni s'aturaven.
Essent un dia festiu (divendres), a aquella hora hi havia molt més ambient que pel matí i ara estava tot obert.
En l'horitzó d'aquesta zona històrica de Doha sempre hi destaca, sobretot de nit, el minaret en forma d'espiral de la moderna mesquita Fanar que pertany a l'organització cultural Qatar Islamic Culture Center. Encara és la mesquita més alta de Qatar.
Aquesta moderna construcció data de l'any 2006 i està situada a poca distància de la Corniche.
Després d'un nou passeig per l'interior del soc Waqif vam arribar a una petita plaça en la que vam tenir la sort de poder assistir a un espectacle musical a càrrec d'una banda amb instruments tradicionals de la regió.
El públic estava format per homes asseguts en les taules de la terrassa d'un bar a un costat i dones assegudes en cadires plegables a l'altre.
Els primers, vestint el tradicional thawb o thobe, conversaven, fumaven amb narguil i bevien te, mentre que les dones, cobertes de dalt a baix amb les seves llargues abaies negres, parlaven i reien animadament entre elles.
Després d'això ja només ens restava tornar a l'hotel a sopar, recollir les coses i anar cap a l'aeroport amb el shuttle-bus que posava a la nostra disposició l'hotel.
Arribats a l'aeroport vam gastar els darrers riyals que ens quedaven dels 10 € que havíem canviat al matí.
En tot el dia a Doha havíem gastat l'equivalent a 10 €, essent aquesta tota la nostra despesa en el país.
Això sí, vam agraïr enormement de poder disposar durant tot el dia d'una habitació d'hotel on poder descansar en les hores de més calor del dia o simplement per a poder dutxar-nos, sobretot abans de tornar cap a l'aeroport.
I aquí finalitzà la nostra curta, intensa i profitosa visita a la ciutat de Doha. Ara tocava continuar viatge cap a les Filipines.