PORTUGAL
Relat d'una escapada de 4 dies a Porto
Data viatge: 
Introducció
Tot va començar una tarda plujosa de diumenge en que la distracció va ser buscar un vol econòmic a algun lloc per un cap de setmana llarg d'uns 4 o 5 mesos més endavant. L'oportunitat la vam trobar a Porto (Oporto en castellà) amb Ryanair i ens hi vam llençar sense tenir-ne gaires coneixements previs. La mateixa tarda vam trobar un allotjament que semblava econòmic, decent i ben situat i les reserves van quedar enllestides.
Força mesos més tard ens trobem demanant sortir una mica abans de la feina per poder agafar l'avió i amb el cotxe dirigint-nos cap l'aeroport de Girona. Trobem lloc per aparcar a l'interior, on ara s'ha de pagar i fins no fa gaire era gratuït, i un avió força nou ens durà a Porto. Portugal, realment els nostres coneixements previs d'aquest país veí són ben pocs i força viciats per prejudicis. A la tornada la impressió que ens endurem serà molt millor que l'opinió que en teníem abans. De fet, no passa gairebé sempre el mateix dels llocs que creus saber coses i no hi has estat mai?.
Fitxa tècnica del viatge
Data del viatge
Aquest viatge el vàrem dur a terme entre els dies 11 i 14 d'octubre de 2007, aprofitant la festa de la hispanitat, de divendres a dissabte, on aprofitem per marxar dijous a la tarda i tornem el diumenge molt tard per tornar a treballar l'endemà.
Pressupost: allotjament, transport, alimentació
Porto no és molt econòmic però, per exemple, més que Barcelona.
Els vols els vam comprar a Ryanair, per internet, el mes de juny i els vam aconseguir per 82 € cadascú, tot inclòs, anar i tornar. Podem esmentar que van ser molt puntuals (fins i tot arribant abans d'hora), l'avió era estret, però net i modern i no hi va haver cap problema.
L'allotjament el teníem reservat des de casa, per internet, amb força mesos d'antelació. Sort, ja que la tarifa oficial era al triple. Nosaltres vam pagar 25 € per persona i nit (incloent esmorzar tipus buffet) a un hotel-alberg molt bonic, net i ben situat, el Residencial Dos Aliados. Està situat a l'avinguda Dos Aliados, el carrer més ample on hi ha l'Ajuntament, té una parada de metro al davant i està a uns 5 min. a peu de la catedral i uns 10 o 15 del Duero. En aquest mateix carrer hi ha moltíssims allotjaments que semblen de diferents categories, però no vam comparar preus.
Per menjar cal dir que hi ha poca oferta a la zona turística. A la zona del passeig del riu hi ha una sèrie de bars i restaurants on es poden fer menús turístics per uns 12 €. Cal esmentar que són molt complerts, molt bo, on predominen coses marinades amb vi d'Oporto, i val a dir que no ens ho vam poder acabar. També s'ha de saber que et serveixen una safata amb una mena de tapes d'aperitiu que te les cobren a part, així com el pa. Fora d'aquest passeig hi ha molt pocs llocs on menjar i molt pocs supermercats on comprar-te quelcom- ara bé els pocs llocs que hi ha es poden trobar preus molt econòmics malgrat l'aspecte del local no convida gaire a entrar. Hem de reconèixer que ens aquest llocs vam menjar molt bé, econòmic i en quantitat. Finalment, en qualsevol bar sempre es pot demanar una francesinha per fer un àpat ràpid. És una mena de sandvitx a l'estil de la casa, força gros, en pa anglès, potser submergit en una salsa i que pot tenir formatge, pernil, hamburguesa,... a gust de l'amo o del consumidor. Poden arribar a costar 2 €. Es pot demanar un cafè expresso molt bo, sol, amb gel o amb llet, a gairebé tot arreu per 0,50 €. Una cervesa o un refresc ja pot costar 1,50 € en una terrassa.
El transport principal és el metro. Les tarifes depenen de la longitud del trajecte i de les zones que es creuen. Els combois són moderníssims i extremadament nets. La majoria del trajecte és per superfície, així que es van prenent vistes de l'entorn. També cal dir que fa moltíssimes parades i pot ser molt lent per carreres llargues. El sistema de pagament és força complicat i no creiem haver-lo entès del tot. No hi ha guixetes, sinó que tot és automàtic i per tant no pots preguntar. Cal comprar una targeta per cada persona on es va recarregant saldo per anar pagant els trajectes. Ara bé, sospitem que es necessita una targeta per cada longitud de trajecte que vols fer. És a dir, cadascú necessita una targeta on tens saldo pels recorreguts d'una zona i una altra targeta pels recorreguts de tres zones per exemple. Els recorreguts de tres zones (per exemple de l'aeroport al centre) costaven 1,35 €. El tercer dia de l'escapada vam voler visitar les vinyes de l'interior, allà on creix el raïm del que en fan oporto i per veure les zones rurals. Vam llogar un cotxe a Roditur per 35 € al dia, amb assegurances incloses.
Porto té molts llocs declarats patrimoni de la humanitat per la Unesco. La majoria són esglésies i en algunes d'elles s'ha de pagar entrada. Existeix una targeta amb abonaments per un, dos i tres dies que t'inclou entrades i transports, però no la vam fer servir. Les entrades costaven entre 2 i 4 €.
Algunes caves d'oporto també cobren entrada per fer la visita a les bodegues i gairebé sempre inclouen un tastet de dos vins. Costen entre 2 i 3 €. També n'hi ha forces que ho fan gratuïtament, però són les menys conegudes i les més apartades del riu.
En total el cost de l'escapada per a dues persones la podem dividir així:
+ 163'06 € (Vols Girona-Porto-Girona)
+ 150'00 € (allotjament)
+ 110'04 € (alimentació)
+ 98'20 € (transports)
+ 38'00 € (entrades)
+ 36'50 € (altres)
= 595'77 € (Total)
Diferència horària
Portugal va amb l'horari internacional, és a dir una hora menys que a Catalunya, o també, per recordar-se'n, va amb l'hora de Canàries.
DIARI DE VIATGE A PORTO
11 d'octubre
L'avió surt de Girona a les 18:50. La Marta ha hagut de demanar plegar 15 min abans i jo he fet intensiu al matí. Arribem a l'aeroport que queden pocs llocs per aparcar i quedem satisfets d'haver guanyat aquells minuts. Passem els controls amb la nostra maleteta petita, sense embarcar res, i estem a la porta d'embarcament que falten uns 50 min. per sortir. Perfecte.
El vol arriba a Porto abans d'hora. El primer vol que fem amb low cost ha estat prou bé. Trobem el metro que està una mica amagat, s'agafa des del soterrani creuant el pàrquing. Comprem una sola targeta per dos bitllets (l'últim dia ens adonarem que en necessitavem una per cadascú) fins l'estació de Dos Aliados, prenem la línia lila fins l'Estació de Trinidade i fem transbord a la línia groga per recórrer una parada fins Dos Aliados. El trajecte és llarg i triga prop d'una hora.
Sortint del metro ens trobem en una avinguda gran, amb edificis singulars, poca llum i menys gent. L'hotel està a molt pocs metres. Ens atenen en castellà i l'habitació és fantàstica. Potser per haver-la reservat tant aviat ens han donat la que l'últim dia creurem que és la millor de tot l'hotel. Habitació 406, quart pis, fa cantonada, té moltes finestres des d'on es domina l'avinguda, es veu l'Ajuntament i tots els edificis de la zona.
La primera impressió del lloc ens recorda força molts edificis d'aquells que cada cop en queden menys a Barcelona. L'habitació té mobles antics, no és gaire gran, té lavabo propi i un sostre molt alt. A la rambla hi estan construint el que serà l'arbre de nadal més gran d'Europa d'enguany.
A la planta baixa hi ha el cafè Guarany. Hi tenim descompte per ser clients de l'hotel, però els preus són alts. Hi ha música en viu molts dies i té un toc de fonda, d'aquelles antigues, em recorda la fonda Europa de Granollers. Arribem cansats, ens mengem l'entrepà que duiem i a dormir d'hora mirant la tele en portuguès.
12 d'octubre
Només llevar-nos i obrir els finestrals entra una llum meravellosa i un sol radiant. Ens espera un bon dia. Fa molta fresca, ens abriguem i caminem després d'un bon esmorzar. Com que estem fent una d'aquelles escapades que no has estudiat (vam comprar els vols el juny, vam reservar hotel, però fins uns dies abans ni havíem mirat a quina hora sortia el vol i si havíem d'ajustar-nos els horaris de feina) comencem buscant el punt d'informació. Resulta estar a dues cantonades. Una noia ens atén amb molt poc entusiasme i responent amb monosíl·labs. Necessitàvem orientació però sense saber fer les preguntes adequades no ens serveix gairebé de res. Tenim un plànol, temps i bon temps.
Tots els carrers estan pavimentats amb llambordes, moltes voreres amb peces de pedra petita, hi ha força comerços petits amb aparadors que ens recorden botigues de quan érem petits. Les esglésies es va succeint amb molta proximitat entre elles. Estan decorades per l'interior molt ricament, té molts daurats, són d'estils barrocs i rococó (és aquell estil que et queda gravat el seu nom per aquell recargolaments, densitat asfixiant d'objectes sobreposats, massificat, hortera,..). No hi ha un tros de carrer pla, tots pugen o baixen i aviat ens traiem els jerseis.
Visitem l'estació de tren de Sao Bento on hi ha uns gravats en ceràmica molt bonics. Té un aire antic amb bigues de ferro i gelosies de fantasia. La Igreja dos Clérigos està dalt una pujada, té una torre per darrera molt bonica, el punt més alt d'Oporto, hi deu haver bones vistes però quan hi anem està a contrallum. L'entorn és bonic, net, enjardinat, tranquil, som divendres i gairebé no hi ha trànsit! Veiem un tramvia de fusta que supera els pendents. Visitem la Livraria Lello, patrimoni de la humanitat també, que té al seu interior una escala de fusta preciosa, amb unes corbes i formes molt originals i una decoració exquisida. Val la pena de veure. Tothom s'hi fa fotos mentre al costat es venen llibres. Seguim amb la casa de la Misericordia, les esglésies Do Carmo i Das Carmelitas.
Comencem a ficar-nos per carrers secundaris a veure on sortim, però en direcció al riu. El riu Duero. Veurem al llarg de la nostra estada que aquesta és una d'aquelles ciutats que deuen el seu carisma a un riu important, els seus ponts, l'eix on la vida s'articulava. Llàstima que en tinguem tant poques d'aquestes a Catalunya. Arran de riu el barri és diferent. La riba és zona turística, ocupada per terrasses de bars i restaurants però sense aglomeracions, hi ha espai, és molt agradable de passejar. Fa molt bon dia i veiem el pont més famós, el Ponte de Dom Luís I. Va ser construït per un aprenent d'Eiffel, però és molt més útil que la construcció més coneguda d'aquest. Actualment només el metro passa per la plataforma de dalt, està molt amunt, també es pot creuar a peu i les vistes són molt agradables. El pas de baix està molt concorregut per vehicles i turistes però permet passar a la riba de Vilanova de Gaia, on es troba la zona de les caves. Ens aturem a dinar a una de les terrasses de la riba. El Chez Lapin, un dels restaurants més famosos. El menú ens agrada molt, no ens el podem acabar i per un preu raonable (36 € un cop ens han cobrat el pa, els postres, les begudes i les tapes d'aperitiu). Fa realment molt bon dia i comencem a sentir-nos molt a gust a Portugal. Fem una migdiada a la riba del riu, prop de les terrasses, sobre un banc de fusta.
Creuem el pont metàl·lic i passem a la riba esquerra. A Vilanova de Gaia la riba és farcida de caves que et permeten fer visites i degustacions de vi d'oporto. Ens endinsem, o enfilem, per carrerons i busquem algunes caves que facin la degustació gratuïta. Entrem a Wise&Kahn on veiem bótes molt velles i antiga maquinària de fer vi. Més amunt, entrem a Burmester. Una noia està fent una extensa explicació del procés de fabricació de l'oporto, dels tipus de vins, dels preus, de les característiques, de la història d'origen anglès de tot plegat, a una família espanyola i ens hi apuntem. Sembla que sigui festa a Espanya ja que n'hi ha molts. Ens deixen tastar un dels seus vins blancs i un dels negres. Són forts per ser vins. Nosaltres els classificaríem, sense ser enòlegs, a la famílies dels vins rancis, de missa, tipus moscatell. No són per acompanyar el menjar sinó per aperitiu o digestius. A mitja tarda d'un bon dia, després d'un bon àpat i una migdiada, aquest vi dolcet i fortet es posa de meravella. Tornem a la riba del Duero pel costat de Vilanova i ens apuntem a una excursioneta en barca de fusta típica. Són les barques que duien les bótes des de les vinyes fins les caves al llarg del Duero. Per 10 € cadascú tenim 50 min de creuer sota els ponts de diferents tipus que creuen el riu i una posta de sol magnífica rere el pont més conegut.
Tornem a la riba dreta i fem una cervesa a una de les terrasses. Sembla que estiguem de vacances. L'ambient segueix sent tranquil malgrat ser divendres al vespre. Hi ha un ritme pausat i agradable a tot arreu. No hi ha cotxes i poc moviment.
Busquem un lloc per sopar una mica més alternatiu de camí a l'hotel i ens fiquen en un lloc que té una pissarra a fora, no hi ha ningú a dins menjant i té un aspecte força deixat. És molt casolà, mengem de meravella de nou, molt més econòmic que el dinar i la cambrera és molt amable. Ens dóna moltes xapes de cervesa per la meva col·lecció. Es diu Restaurante o Caravela da Ribeira i el trobareu a la rua Mouzinho da Silveira 124-126.
Quan sortim el restaurant té totes les taules plenes de famílies espanyoles. Quan arribem a la pensió, al Guarany, hi ha música cubana i totes les taules estan plenes.
Ens trobem cansats de caminar tot el dia, no hem agafat cap transport i de fet no n'hi ha per la zona on ens hem mogut.
13 d'octubre
Hem dormit plans i de meravella a la nostra il·luminada habitació. Ens hem atipat de panets amb mantega i melmelada a l'hotel. Ahir vam veure una fleca on venien aquests panets per 0,07 €.
Comencem per visitar l'Ajuntament i anar en direcció nord cap l'estació de Trinidade. Seguim cap el mercat de Bolhao on hem comprat bitxos (en diuen piri-piri). Hi ha força verdures, carn i peix. Tot està exposat amb poca cura estètica, sembla ben bé tal com s'ha collit encara que estigui ple de terra. La carn es talla a l'aire lliure i el peix el tenen en galledes. Ben bé tornem a tenir la sensació de tornar a un mercat de casa, de quan teníem 5 o 6 anys. Abans a casa també es feia així. Ens hem modernitzat massa o és cert que aquí van més enrere. La gent és simpàtica i amable amb nosaltres. No creiem que hi passin massa turistes per aquí. Hem passat carrers on totes les botigues són del mateix producte. Un carrer de joieries, un carrer de sabateries, un altre de roba, un altre d'embotits i formatges.
Tornem a l'oficina turística d'ahir per preguntar coses pel nostre tercer dia, voldríem visitar els afores. De nou ens atenen amb poc interès i no ens resolen gaire dubtes, això passa també per no saber exactament el que vols. Es clar que si sabés què vull ja no els ho aniria a preguntar no?. Ens expliquen que per anar a la zona de les vinyes es pot agafar una excursió (són caríssimes), un tren o un autobús (prop de 3 h. de trajecte, i un cop allà, com et mous?) o bé llogar un cotxe i ets autosuficient. Ens indiquen un lloc de lloguer, hi anem i pactem per demà, hora preu i lloc de trobada directament a l'aeroport, així al vespre ja deixarem el cotxe allà.
Decidim agafar el metro i anar a Matosinhos, una població propera, on diuen que hi ha molt peix per menjar, mercat i un port. El metro que ens hi porta fa moltes parades. Comencem pel mercat de Matosinhos situat en un edifici cobert i similar al que hem vist a Porto. Hi ha força peix però gens de marisc. Creiem que estant a prop de Galícia el marisc seria l'estrella i no n'hi ha gens. Com a molt hi ha pop i sardines. Caminem pel port mercantil i comencem a trobar al mig del carrer cuiners de restaurants que fan sardines a la brasa a la vorera. Encara no és la una del migdia que ja hi ha força gent dinant. Ens fan venir gana i entrem a un dels que hi ha més gent d'un carrer secundari. Al carrer principal hi ha més estrangers. Es diu Do Serraio i una ració de sardines a la brasa en porta sis de molt grosses, van acompanyades d'un plat de patates a la brasa amb julivert, cilantre i molt oli d'oliva. Demanem una ració de bunyols de bacallà i una crema casolana igual que la crema catalana, però servida calenta. Sortim tips havent demanat només un plat principal.
Caminem pel costat de les vies del metro que creuen la població en un passeig endoquinat entre botigues. Quan ens cansem agafem el metro que ens torni a Trinidade i fem transbord fins Sao Bento. Caminem en direcció el riu i ens comprem una ampo- lleta de Favaíto. És una ampolleta de vidre de moscatell de 0,25 l. Arribem a l'església de Sao Francisco on cal pagar entrada per visitar-la i per les catacumbes i el seu museu. També es patrimoni de la humanitat, com gairebé totes les que hem visitat. L'interior és el més espectacular. Hi ha un arbre de fusta que representa la cronologia d'alguns personatges de la Bíblia. És el famós arbre de Jesé. Les catacumbes van ser construïdes el 1850 i estan plenes de tombes de gent que fa molt que va morir.
Baixem fins el passeig de la riba on seiem a fer una cervesa i veure passar la gent i el temps. Demanem totes les xapes de cervesa que tinguin i quedem que tornarem a passar al vespre. Me les guardaran.
Creuem el pont i entrem a una altres caves a fer una visita. Aquesta vegada una de les més concorregudes, les Calem. De fet antigament Vilanova de Gaia es deia Calem i Portugal ve de Portocale que és la unió dels noms de les dues poblacions que estem visitant. Aquestes caves estan molt turistitzades, les visites tenen hores concretes, es fan en grans grups i en diferents idiomes, i cobren 3 € per persona. Avui ja només en queden en anglès. L'exposició està força treballada, hi ha plafons, fotos, i tot allò que permeti entendre el procés d'elaboració i els tipus de vins. Ara bé, no gens de l'encant d'aquelles caves d'ahir on vam veure bótes centenàries, plenes de pols i teranyines. El tastet també està format per un vi blanc i un de negre, però no ens agraden gens comparats amb els d'ahir.
Pugem al pont per creuar-lo per la part de dalt i tornar a veure la posta de sol. Anem caminant cap l'hotel tot pensant on soparem avui. Ens decidim per un local força minúscul i deixat que hi ha molt a prop del nostre hotel. Hi demanarem una francesinha, ens la menjarem i direm que això de l'entrepà sucat en salsa i ple de coses, si bé atipa força, és una mica especial. A mi m'ha agradat més que a la Marta. També demanem totes les xapes i per sort en té força varietat que encara no havia trobat.
Al carrer no hi ha ningú. Qualsevol que busqui festa, gresca o moguda nocturna s'ha equivocat de destí o bé està molt amagat.
14 d'octubre
Ens llevem d'hora, fem les bosses, esmorzem altre cop panets amb melmelada i anem a buscar el metro. Hi trobem una noia que ens explica que necessitem una tarja per cada persona i que la tarja on vam fer un recorregut per una zona no serveix per fer tres zones. Sort que marxem d'Oporto perquè devem haver infringit més d'una norma. A l'aeroport ens trobem el Paulo que ens porta fins el nostre cotxe d'avui.
Agafem l'autopista en direcció est i esperem veure vinyes. És diumenge al matí i l'autopista de peatge està buida. Quan s'acaba es converteix en una carretera nacional que de nou ens recorda les nostres nacionals de fa 20 anys. Estretes, mal senyalitzades, sense vorals, sense separació del carril contrari allà on té més de dos carrils, amb accessos perillosos i corbes difícils. Per sort no trobem camions ni gaire trànsit.
Arribem a Vila-real i busquem la finca Mateus. L'entrada val 4 € pels jardins i més per l'interior de la casa. La mansió té alguna retirada als chateaux francesos. Senyorial, amb una llac on es reflexa la façana principal i uns jardins amb molts laberints de boix, arbustos retallats i vinyes.
És una visita agradable i que contrasta força de situar-la a Portugal. Reprenem la carretera, ara per vies locals. Ens aturem a Sabrosa, on va néixer Fernao do Magalhaes, en una casa que té una inscripció. El poble és petit i no té cap interès però el migdia d'un diumenge tothom surt de missa. Decidim avançar més per dinar.
Acostant-nos al Duero el paisatge és molt muntanyós, ple de vinyes que ocupen feixes estretes en vessant mot dretes. Hi ha rampes que les parteixen en diagonal per on ara pugem tractors i camions per recollir el raïm. A inicis de tardor les vinyes tenen colors càlids, vermellosos, marrons i taronjats que ens alegren la vista. Torna a fer un dia esplèndid. Hem tingut molta sort en tot el cap de setmana. Finalment dinem a Pinhao, un poblet arran de Duero que té tres o quatre locals on menjar. Ens fiquem al Ponto Grandes, on el menú degustació està format per tres safates que ens hauríem menjat entre set persones, un aperitiu de vi d'oporto casolà (del que en marxar en comprarem una ampolla), postres i tot plegat ens costa 25 €.
Tornem a agafar el cotxe i parem a fer una migdiada a un mirador del riu. El recorregut arran de riu és bonic, ple de corbes, muntanyós, ple de vinyes i finques dedicades al seu producte més preuat. Pel riu es veuen passar alguns creuers de categoria que recorren des d'Oporto fins la primera presa.
Arribant a l'aeroport entreguem el cotxe, embarquem la maleta que conté un parell d'ampolles de vi, passem els controls i seiem al mateix avió que ens va dur. Sortim puntuals i arribem abans d'hora a Girona, recollim el cotxe al pàrquing després de pagar l'estada de quatre dies (29 €) i l'autopista ens acompanya a casa.
L'escapada ens ha semblat unes vacances. Relaxada, agradable, sorprenent, neta, moderna i antiga. Porto és una ciutat que recomanarem. Hem menjat molt i molt bé, ens ha fet bo, té indrets culturalment interessants i llocs acollidors, gent simpàtica i moltes coses que ens traslladen a un passat proper.
En moltes coses hem tingut la sensació de tornar a uns llocs de la Catalunya de fa 15 o 20 anys, carrers de llambordes, carrers de gremis, molta creença religiosa, alguns preus molt assequibles, la calidesa de la gent, el ritme pausat, la importància de les feines del camp. Un lloc que recomanarem a tothom que vulgui una escapada cultural i tranquil·la.