Guia i relat d'un viatge a Oman i els Emirats Àrabs Units

Com arribar-hi

Vam començar aquest viatge amb un vol de la companyia txeca Czech Airlines de Barcelona a Praga (2 hores).

En l'aeroport Rozyne de Praga vam enllaçar amb un altre vol de la mateixa companyia cap a Dubai, a on arribàrem després de 5 hores i 15 minuts de tranquil viatge. El servei a bord, inclòs el menjar, en aquesta companyia va ser força correcte, tot i que l'espai entre seients no era molt.

Un cop arribats al modern i luxós aeroport de Dubai vam passar la zona de control de passaports i immigració en menys de 15 minuts, ja que no calia emplenar cap formulari ni pagar res. Només posaven un segell en el passaport que servia de visat per a 90 dies.

En la mateixa sala d'equipatges vam aprofitar per a canviar alguns euros a moneda local. Recomanem canviar aquí el mínim possible, ja que en el centre de Dubai es pot aconseguir un canvi força millor.

En qualsevol cas, aquí mateix també vam canviar uns pocs euros a rials omanites perque aquell mateix dia agafàvem un autobús cap a Masqat i no sabíem si en la frontera amb Oman podríem canviar.

En sortir de la sala d'equipatges trobàrem una altra gran sala amb oficines d'hotels, cotxes de lloguer i també de canvi (tot que aquí era pitjor que en l'oficina de la sala d'equipatges). També hi havia una petita oficina d'informació turística on ens van donar un útil mapa de Dubai.

En sortir fora de la terminal vam anar fins a la parada dels autobusos que comuniquen l'aeroport amb el centre de Dubai, situada uns 50 metres a l'esquerra de la sortida.

Atès que la nostra intenció era anar seguidament al Airline Centre, el lloc d'on sortien els autobusos cap a Masqat, vam esperar que passés l'autobús núm. 401 que finalitzava el seu recorregut a Deira però que passava pel costat de l'edifici Dnata (indiqueu Duh-nata Deira al conductor de l'autobús o taxi) o Dubai National Travel Agency, però també conegut com Airline Centre.

En el nostre cas vam acabar pujant a l'autobús N4 ja que va passar abans que el 401 i el conductor ens va assegurar que ens deixaria també prop de l'edifici Dnata.

El bitllet senzill costava 3 AED i és un curt trajecte de només 2-3 km. El nostre autobús ens va deixar en un punt en el qual vam haver de travessar la gran avinguda Al-Maktoum per un pas elevat per a arribar a l'aomenat edifici Dnata.

En la part posterior de l'edifici, al costat del carrer Al-Ittihad, hi ha un aparcament des d'on suposadament sortien els autobusos MWASALAT, la companyia estatal omanita, en direcció a Masqat (a les 7:30 i a les 16:30), però quan hi arribàrem encara eren les 5 del matí, estava fosc i no hi havia cap activitat en l'aparcament, ja que era molt aviat.

Vam preguntar a algú que hi havia per allà pels autobusos a Masqat i ens va indicar un punt uns 100 metres més enllà, al carrer Al-Rigga.

Ens adreçàrem cap a allí i vam trobar-hi un parell d'autobusos de les companyies privades Sunshine Confort i Al-Khanjry Transport. El primer d'ells estava tancat, mentre que el segon tenia la porta oberta i el seu conductor ens va preguntar si anàvem cap a Masqat.

Compràrem els bitllets aquí (50 AED cadascun) després d'esbrinar que l'autobús sortia a les 7 del matí (el de l'altra companyia sortia una mica després). Mentre esperàvem vam aprofitar per a esmorzar alguna cosa en un bar al costat de la parada.

L'autobús va sortir puntualment, tot i que anava bastant buit (5 àrabs, 3 filipins i nosaltres dos). Vam sortir de Dubai seguint grans avingudes flanquejades per nombrosos edificis i complexos enormes encara en construcció.

L'autobús va prendre l'autovia 44 i, després de recórrer uns 105 km per un paisatge desèrtic esquitxat de parterres artificials amb gespa, flors i arbres, vam arribar al lloc fronterer de Hatta, on vam baixar de l'autobús perquè ens segellessin la sortida dels EAU en el passaport.

Durant els últims quilòmetres ja ens acompanyaven en l'horitzó les precioses formes i siluetes de les muntanyes Hajjar.

Vam reprendre el camí amb l'autobús i 1 km després vam haver de tornar a baixar en un control de mercaderies. Aquí vam haver de dipositar tot l'equipatge en una llarga plataforma perquè els funcionaris duaners la revisessin, però vam constatar que el nostre ni el van mirar i es van dedicar a revisar a consciència el de la resta de passatgers.

Quan van acabar amb tot el passatge vam pujar de nou a l'autobús (vam agrair el fet que l'autobús fos petit i anés gairebé buit, ja que si no el temps d'espera s'hagués incrementat bastant) per a tornar a parar 7 km després, en el lloc fronterer omanita de Wajaja.

Aquí vam veure la primera mostra del gust per l'estètica dels omanites, ja que l'edifici que hostatjava les oficines frontereres era bonic i agradable, cosa inusual en tantes fronteres del món mundial. El funcionari de visats ens va preguntar si anàvem amb cotxe privat i en dir-li que anàvem amb l'autobús procedent de Dubai ens va segellar el passaport amb el visat gratis (veure Visats).

Els passaports se'ls va quedar el funcionari de duanes, però abans de pujar tot el passatge a l'autobús el funcionari i el xofer els van anar repartint un a un.

Ja oficialment en territori omanita vam continuar viatge i la carretera va arribar al costat de la costa del Golf d'Oman, anomenada aquí costa Batinah.

A partir de la ciutat de Shinas la carretera, una autovia en realitat, transcorre paral·lela al mar, passant al costat de la mítica ciutat de Sohar, d'on el llegendari personatge de Simbad el Marí salpava per a dur a terme les seves extraordinàries travessies.

Un cridaner arc triomfal sobre una de les rotondes de l'autovia commemora el seu passat mariner.

És realment increïble comprovar quan ben fetes i cuidades estaven les rotondes en aquest país, mimades pels nombrosos immigrants del subcontinent indi que hi treballen com a jardiners.

Però encara hi ha més: els últims 40 km d'autovia abans d'arribar a Masqat, la capital, estaven flanquejats per preciosos jardins de flors a banda i banda i en la mitjana, amb una gespa més verda que els prats anglesos de Yorkshire.

I tot això era encara més surrealista si tenim en compte que estem enmig del desert (!!). Aquesta és una de les innombrables peculiaritats d'aquest interessant país.

Encara al·lucinats per aquestes primeres hores a Oman finalment arribàrem a l'estació d'autobusos de Ruwi, en la ciutat de Masqat, cap a la una del migdia, després de 6 hores de viatge des de Dubai.

Dormir i menjar

A Masqat ens vam allotjar en el Corniche Hotel, situat davant de la llotja del peix de Muttrah. L'habitació doble amb bany, TV, A/C i esmorzar inclòs ens va costar 20 RO. Era correcte per a la seva categoria i el personal va ser molt atent, però l'esmorzar no era gran cosa.

Just al costathi trobem el Marina Hotel, on ens van demanar 35 RO per una habitació que no arribàrem ni a veure. Una opció una mica més econòmica és el proper Hotel Naseem (Muttrah Corniche, 114 - Masqat), on l'habitació valia 15'3 RO sense esmorzar (no podem opinar sobre l'habitació perquè no la vam veure, però l'empleat en la recepció va ser bastant antipàtic amb nosaltres.

Encara que hi ha altres zones de Masqat amb hotels de més categoria i luxosos que els de Muttrah, a nosaltres aquesta zona ens va semblar meravellosa per la seva preciosa Corniche i el seu ambient animat i autèntic, i per això la recomanem. Encara que si voleu tenir la platja al costat de l'hotel oblideu-vos de Muttrah.

Si teniu la necessitat de dormir al costat de l'estació d'autobusos de Ruwi existeix l'opció de l'Al Wafa Hotel Flats (costava 20 RO l'habitació doble) o el més car Sun City Hotel (valia 35 RO l'habitació doble).

Per a menjar a Muttrah un lloc recomanable és el Fastfood'n'Juice Centre, on feien bons sucs i excel·lents plats (com a kebab, shwarma, etc) que es poden prendre en una terrassa exterior que permet contemplar la Corniche i el pas de la gent cap al soc.

També estava bé el que està just al costat de l'anterior. Per a prendre alguna cosa dins mateix del soc de Muttrah recomanem fer una parada en l'Al-Ahli Coffeeshop (un suc costava 0,5 RO).

En la zona de Ruwi, just al costat de la mesquita Sultan Qaboos, està el restaurant indi Al-Waseem, amb bon menjar i a preus de ganga.

I en la zona de Shatti al-Qurm recomanem el restaurant D'Arcy's Kitchen, situat en unes petites galeries comercials molt prop de l'Hotel InterContinental, on serveixen menjar internacional a preus una mica més cars perquè aquesta és una zona més chic.

Coses a veure i fer

MASQAT (Muscat en anglès, pronunciat máscat), la capital d'Oman, és una ciutat atípica, ja que s'estén al llarg d'una estreta franja de gairebé 50 km entre les muntanyes i el mar, i està formada per diversos nuclis de població, cadascun amb el seu propi caràcter i separats entre si per turons i terres sense urbanitzar.

D'aquests nuclis els més interessants per al viatger són Muttrah, Ruwi, Old Masqat i Qurm.

Una altra característica atípica era que, en general, Masqat presenta un aspecte bastant homogeni en les seves construccions, amb edificis de poca altura (n'hi havia pocs amb més de 5 plantes) i generalment de color blanc.

Tot això, juntament amb l'abundància d'arbres i zones enjardinades, fa que Masqat sigui una ciutat molt agradable a la vista, malgrat trobar-se enmig d'un entorn àrid.

• Muttrah (pronunciat mátra) és la zona portuària i comercial de Masqat, tot i que una vegada en ella dóna la sensació de ser un petit nucli de pescadors.

A causa de la seva situació i punts d'interès és de visita obligada per a qualsevol visitant de Masqat.

El seu primer punt d'interès és la bonica Corniche (passeig marítim), recentment renovada en les dates de la nostra visita, en la qual val la pena fer-se una passejada de punta a punta per a apreciar els diferents angles de la badia, sobretot en caure el sol, pel color daurat que adquireixen les roques de les muntanyes circumdants.

En la badia vam poder veure fondejats alguns daus (dhows en anglès), unes precioses embarcacions tradicionals àrabs de fusta i vela triangular.

En l'extrem nord de la Corniche, en un edifici cobert, està el mercat del peix, que bé mereix una visita, però cal anar-hi a primera hora del matí (de 6 a 8), quan arriben les barques amb la pesca del dia: tonyines, tintoreres, peixos espasa, ratlles, crancs, sépies, etc.

Però sense cap dubte el lloc més popular de Muttrah és el seu soc, un laberíntic conjunt de carrerons amb centenars de botigues sota un modern edifici de preciós sostre. És un dels més interessants i característics del país. L'entrada òbvia està en la Corniche i anant a la dreta s'arriba al soc de l'or, amb nombroses botigues els espectaculars aparadors de les quals refulgen d'or.

En un lloc elevat sobre la costa, al sud de la Corniche, està el vistós fort de Muttrah, amb sis torres, construït durant l'ocupació portuguesa de Masqat l'any 1580. No és possible visitar-lo.

Passat el fort i continuant cap al sud per l'impol·lut passeig marítim s'arriba a una petita esplanada amb fonts que s'il·luminen de colors a la nit.

Més enllà trobem el parc Al-Riyam amb el seu cridaner i enorme cremador ornamental d'encens, des del qual hi ha molt bones vistes sobre la badia de Muttrah i voltants.

• Vell Masqat (conegut també com la Ciutat emmurallada de Masqat o Old Muscat). És la part més antiga de la ciutat i la capital oficial del Sultanat d'Oman.

En el Vell Masqat hi ha el palau de l'actual sultà, així com els edificis administratius i governamentals, però posseeix a més ciutadelles, forts, torres, muralles i edificis històrics.

Aquesta zona està situada uns 4 km al sud-est de Muttrah i la millor manera d'arribar-hi és caminant pel passeig que voreja el mar (nosaltres vam seguir un recomanable circuit a peu proposat per la guia Lonely Planet).

Reprenent el camí d'abans vam deixar enrere el parc Al-Riyam vam continuar cap a l'est i passem al costat d'una torre de guaita que van construir els portuguesos.

Uns 700 metres més endavant vam deixar a l'esquerra el parc Kalbuh Bay, una zona de pícnic molt popular entre la població local.

Caminant altres 300 metres més arribàrem al museu de la porta de Masqat, el qual dóna accés a la ciutat emmurallada. Aquest museu és gratuït i és molt interessant, amb fotos, gravats i mapes que expliquen molts aspectes històrics, culturals i del dia a dia d'Oman i Masqat. Les portes de fusta són les originals que tancaven aquesta part de la muralla a la nit fins a temps tan recents com l'any 1970.

Visitat el museu vam baixar pel carrer Qasr al-Alam fins a arribar als peus del fort Al-Mirani (no és visitable per ser d'ús militar), construït a finals del segle XVI, en temps de l'ocupació portuguesa.

A l'altre costat de la badia vam veure el fort Al-Jalali, el qual tampoc és visitable. Va ser construït en la mateixa època que l'anterior. Aquests dos forts protegien perfectament l'entrada al port.

Entre tots dos forts es troba el cridaner i curiós Palau del Sultà. Val la pena caminar pels voltants del reixat exterior per a veure els seus jardins i l'edifici en si.

Per pura casualitat, quan estàvem al costat de l'entrada del palau vam coincidir amb l'arribada al palau (i més tard també la sortida) de l'espectacular comitiva del llavors sultà Qabus ibn Said Al Said, el màxim mandatari d'Oman des de 1970 fins al dia de la seva mort, ocorreguda el 10 de gener de 2020.

En un dels cotxes d'aquesta comitiva, formada per nombrosos cotxes de luxe, tanquetes, cotxes i motos de policia, jeeps, ambulàncies i grues, anava el propi sultà Qabus, ja molt familiar per a nosaltres per haver vist la seva foto en cada racó d'Oman. Curiosament el públic congregat als carrers per a veure la comitiva eren majorment immigrants del subcontinent indi (!).

Continuant amb el nostre recorregut vam anar fins al Bayt Az-Zubair, un interessantíssim museu (l'entrada valia 1 RO) situat en una casa preciosa i el contingut de la qual són objectes quotidians de la vida omanita, com armes, roba tradicional, joies, accessoris, etc. Val la pena dedicar-li una bona estona.

En la nostra ruta a peu també passàrem per davant del Museu Franc-Omaní, però no vam arribar a entrar-hi.

Per a tornar a Muttrah vam desfer camí que havíem fet fins que el cansament ens va portar a agafar un taxi compartit (0,5 RO).

• Ruwi (pronunciat rubi. Aquesta zona de la ciutat és el centre comercial, de negocis i del transport, així com el lloc on podem trobar la Little l'Índia de Masqat per la quantitat de comerços i restaurants regentats per immigrants del subcontinent indi.

El seu interès per al viatger radica en el fet que al voltant de la rotonda Ruwi podem agafar els minibusos que circulen pels nuclis de Masqat o els seus voltants i en la confluència dels carrers Al-Jaame i Al-Forsan estan les oficines i aparcaments dels autobusos que van a altres ciutats d'Oman o a Dubai, per exemple (aquest també és el punt d'arribada d'aquests mateixos autobusos).

Però a Ruwi també estan la majoria d'oficines de lloguer de cotxes, així com un gran nombre de restaurants barats.

I si hem de comprar alguna cosa o canviar diners res millor que caminar pel bulliciós carrer Souq Ruwi, amb centenars de comerços indis (aquí és fàcil oblidar de que ens trobem en la Península Aràbiga).

Per esmentar alguna cosa a veure a Ruwi podem parlar de la Torre del Rellotge (Clock Tower), al carrer Al-Jaame, poc abans d'arribar al Sheraton Oman Hotel.

Un minibús des de la rotonda Samak de Muttrah fins a la rotonda Ruwi, a uns 5 km, costava 0,1 RO cadascun.

• Al-Ghubbrah. En aquesta zona es troba l'espectacular Gran Mesquita del Sultà Qabus (Grand Mosque), un imponent edifici que alberga la tercera mesquita més gran del món.

Va ser un regal del sultà Qabus al seu poble per a commemorar el 30 aniversari de la seva arribada al poder i per descomptat no va escatimar en mitjans econòmics.

Es tracta d'un preciós exemple d'arquitectura islàmica moderna i en ella destaquem el luxe de la sala d'oració principal, amb una enorme aranya de cristall Swarovski, els bonics panells de marbre de les parets i columnes o la catifa persa feta a mà més gran del món, amb unes dimensions de 70 per 60 metres. Unes 600 dones van trigar quatre anys a teixir aquesta enorme catifa.

Però també els edificis annexos, patis i jardins exteriors són impressionants. És una visita molt recomanable.

La major part del complex de la mesquita és visitable per als no-musulmans, però recordem que cal anar amb pantalons llargs i que les dones han de cobrir els seus braços i el seu cabell (millor portar damunt un gran mocador o similar).

Per a arribar a la Gran Mesquita, situada en la perifèria del Gran Masqat, a uns 30 km a l'oest de Ruwi, al costat de l'autovia Sultan Qaboos que va a l'aeroport o a Sohar, nosaltres vam aprofitar el cotxe que teníem llogat. Però ens consta que també es podia arribar fins a ella en qualsevol autobús o minibús que vingui de Ruwi i que passi per aquest punt de l'autovia.

• Qurm / Shatti al-Qurm. Aquesta zona de Masqat, situada uns 10 km a l'oest de Ruwi, és una àrea residencial, d'ambaixades i de moderns centres comercials.

A més, des d'aquí parteix una carretera de gairebé 50 km, fins a Seeb, que va enganxada a la platja i on podem trobar els grans hotels de cadenes internacionals com el Crowne Plaza, el Grand Hyatt Masqat o l'Intercontinental.

Entre Qurm i Shatti al-Qurm hi ha una reserva natural, tancada al públic, que engloba una zona de manglars. Al costat de la reserva hi ha un parc amb una cascada artificial, un petit llac i un parc d'atraccions.

En aquesta zona hi ha també una llarga platja, la platja de Qurm, per la qual és possible passejar o banyar-se. Des d'aquesta platja o el passeig marítim adjacent vam poder veure boniques mansions, moltes de les quals són ambaixades.

Finalment, també a Qurm, està la botiga/factoria del perfum Amouage, el més car i valorat del món. Aquest perfum està fet d'encens i almesc, entre molts altres ingredients.

• Altres zones del Gran Masqat. Uns 15 km al sud-est de Ruwi seguint l'avinguda Al Bustan (o 7 km al sud de Masqat) està el famós hotel de super-luxe Al Bustan Palace, l'única construcció que hi ha en una magnífica badia i envoltat de muntanyes.

Per fora es veu gran, però no és especialment atractiu. La impressió es produeix quan entrem en l'es-pec-ta-cu-lar lobby, amb un opulent i imponent atri format per arcs d'estil àrab. Entrar aquí és com entrar en un altre món, tal com resa la publicitat del propi hotel.

És cert que sembla més un palau que un hotel, per la qual cosa els 152 RO (+ impostos) que costava una habitació estàndard no ens va semblar exagerat si ho comparem amb el que costaven hotels amb molt menys glamur en altres llocs del món.

A la piscina i la platja de l'hotel no es podia accedir si no s'era hoste de l'hotel, ni tan sols pagant, tal com apuntava la nostra guia LP.

Amb taxi o amb cotxe de lloguer val la pena venir fins aquí per a veure l'hotel per dins. Poc després de la nostra visita, l'hotel tancava durant un any per a dur a terme unes reformes multimilionàries, per la qual cosa suposem que ara l'hotel ha d'estar millor, si cap.

A uns 300 metres de l'entrada de l'hotel hi havia un control d'accés on un guarda de seguretat ens va preguntar si érem hostes de l'hotel, però vam dir que anàvem a prendre alguna cosa al bar de l'hotel i així vam aconseguir que ens deixés passar.

La carretera d'accés a l'hotel parteix de la rotonda Al-Bustan, enmig de la qual hi ha una rèplica del dau Sohar, l'embarcació amb la qual un marí omanita va navegar a mitjans del segle VIII fins a Guangzhou, a la Xina.

De fet, amb aquesta rèplica l'historiador, explorador i escriptor britànic Tim Severin i una tripulació d'omanites van dur a terme l'any 1980 l'expedició The Sindbad Voyage per a demostrar que aquest viatge era possible, repetint la gesta, encara que van trigar vuit mesos a navegar les 6.000 milles nàutiques des de la ciutat omanita de Sur fins a la ciutat xinesa de Guangzhou.

Seguint el carrer Sidab cap a Masqat des de la rotonda Al Bustan trobàrem el Marina Bander al Rowdha, un club privat amb una bonica platja. Tot i que en principi era només per a socis, ens van oferir la possibilitat d'entrar pagant només 1 RO cadascun.

Com arribar-hi

Per a realitzar la ruta de cinc dies complets que havíem planejat per a anar des de Masqat a Sur per la costa, de Sur a Ras al-Hadd, d'aquí a Nizwa per la carretera de l'interior i al final tornada a Masqat, optàrem per llogar un vehicle, l'única possibilitat real llavors per a fer aquest itinerari.

Després d'una intensa cerca d'oficines de lloguer de vehicles en la zona de Ruwi ens vam quedar amb una que vam trobar prop de la Clock Tower. Es tracta d'Al-Bouri Trading (Rent a Car) (tel. 968 24798344), un petit negoci regentat per un indi.

Aquí vam llogar un Mazda 323 de canvi manual i motor 1.3, ja amb molts quilòmetres fets. El preu era de 10 RO/dia, ja amb tot inclòs, i era, de llarg, el preu més barat que havíem trobat, però no cal oblidar que el cotxe era ja bastant vell i no tenia A/C (innecessari en les dates del nostre viatge, però imprescindible a l'estiu).

Igual que en la resta d'empreses de lloguer a Oman en aquells dies, el quilometratge inclòs era de 200 km/dia i cada quilòmetre que excedia aquesta quantitat costava 0,05 RO addicionals. En el moment de recollir el cotxe vam haver de pagar en efectiu (no es podia pagar amb targeta) els cinc dies per endavant més un dipòsit retornable de 50 RO.

La veritat és que després de recórrer 1.326 km per tota mena de carreteres i pistes el cotxe es va comportar de meravella i no ens va donar cap problema, tot i que en les costerudes rampes que pujaven a Jebel Shams la potència del seu motor va resultar ser molt justa. Però va aguantar les duríssimes pistes que vam trobar en alguns punts de la ruta.

Després de llegir nombroses opinions (algunes contradictòries) en fòrums de viatgers sobre si era necessari un vehicle 4x4 per a recórrer la ruta de Masqat a Sur per la costa o per anar a Jebel Shams nosaltres optàrem per un vehicle normal ja que la diferència de preu era gran (els preus per a un 4x4 començaven a partir de 110 €/dia i cada quilòmetre que excedia els 200 gratuïts també costava més car que en un cotxe normal).

Després de la nostra pròpia experiència sobre el terreny, ara podem dir que la nostra elecció va ser encertada, perquè vam poder anar amb el cotxe a tots els llocs que teníem planejats sense cap contratemps.

Però tot i així, si es pot compartir la despesa entre quatre persones o més, potser val la pena estudiar la possibilitat de llogar un 4x4 perquè indubtablement dóna més seguretat i llibertat per a ficar-se en qualsevol terreny.

De totes maneres, ens consta que des de la data de la nostra visita les infraestructures omanites quant a carreteres han millorat moltíssim. Així, on abans hi havia pistes en un estat lamentable en el camí de Masqat a Sur, ara hi ha una estupenda autovia que escurça moltíssim els temps de viatge.

El preu de la gasolina 95 a Oman, en les dates del nostre viatge, era de 0,12 RO/litre.

En l'apartat Ruta de Masqat a Sur per la costa trobareu la descripció d'aquesta bonica i fotogènica ruta.

Dormir i menjar

A Sur ens vam allotjar en el Sur Hotel (Al Sharqyah, 411 - Sur), situat en el centre de la ciutat, al costat del nou soc. Vam pagar 15 RO per una habitació doble amb bany privat.

Demanàrem una habitació en l'últim pis i en un lateral de l'hotel, per la qual cosa l'habitació no va resultar tan sorollosa com anunciava la guia LP. Aquest hotel va ser correcte i el seu propietari era bastant amable i servicial.

Per a menjar a Sur recomanem el restaurant Arabian Sea, situat just en la part posterior de l'edifici que ocupa l'Hotel Sur. En ell vam menjar molt bé i tenia una estupenda terrassa exterior.

Per a esmorzar compràvem pa àrab en una petita botiga de la plaça i després ens assèiem a menjar en la terrassa d'un coffee-shop proper, on demanàvem un te. Molt bo. I a més ens donava l'oportunitat de parlar amb altres clients del bar o amb gent que passava per la plaça, molt concorreguda per estar al costat del soc.

Coses a veure i fer

RUTA DE MASQAT A SUR PER LA COSTA. Nosaltres vam iniciar aquesta ruta a Ruwi, des d'on seguírem les indicacions cap a A'Seeb fins a arribar a la rotonda Wadi Aday, uns quilòmetres cap a l'oest.

En la rotonda vam girar a l'esquerra seguint la indicació Quriyat. Arribàrem a l'entrada de Quriyat després de recórrer 84 km d'una bona carretera asfaltada.

Just a l'entrada de la població hi ha una rotonda amb la indicació Sur/Tiwi, però vam seguir recte per a entrar a Quriyat, ja en la regió de Sharqiyah.

Es tracta d'una petita població de pescadors, amb un petit castell del segle XIX, tancat al públic, i una llarga platja de sorra al costat de la Corniche, on vam veure els vaixells de pesca i una peculiar torre de guaita triangular.

A partir de Quriyat no hi havia més gasolineres en la ruta fins a Sur, per la qual cosa era molt important sortir amb el dipòsit ple des d'aquí (o des de Masqat).

Vam tornar cap a la rotonda a l'entrada de Quriyat esmentada anteriorment i vam agafar la carretera en direcció a Sur/Tiwi. Després de 6 km de carretera asfaltada vam agafar un desviament a la dreta i aquí es va acabar l'asfalt i va començar la pista de terra.

A partir d'aquí van ser els pitjors quilòmetres de tota la ruta fins a Sur, especialment un tram que discorria per la llera del uadi Dayquat, amb moltes pedres, i que ens va fer témer per la integritat del cotxe.

Un uadi és una paraula d'origen àrab que fa referència a una rambla o llera seca d'un riu o torrent que només porta aigua durant la temporada de pluges. Són freqüents en la península aràbiga i en el nord d'Àfrica.

Doncs bé, després d'un tros pel uadi Dayquat, que se'ns va fer llarguíssim, la pista ascendia fins a una planícia. A partir d'aquí van ser 30 llargs quilòmetres de pista fins a Dibab.

Poc abans del nostre viatge unes pluges torrencials en aquesta zona desèrtica van arrossegar alguns ponts de la ruta, per la qual cosa l'única manera de poder continuar viatge era baixant fins a la llera del uadi, completament seca en aquestes dates, per una improvisada pista, creuar-la i pujar per l'altre costat.

Tal era la dificultat que més d'una vegada ens va semblar impossible poder continuar amb el nostre vehicle, però amb cura i paciència vam anar superant tots els obstacles i vam poder continuar la ruta.

En aquelles dates ja estava força avançada la construcció d'una autovia que transcorria més o menys paral·lela a aquesta pista, encaixades totes dues entre les muntanyes i el mar. Aquesta autovia permetrà, sens dubte, fer el viatge molt més ràpid i segur, tot i que sense l'encant de la pista que transcorre enganxada al mar en alguns dels seus trams.

A partir de la població de Dibab la pista transcorre al costat de el mar, deixant a la dreta les imponents muntanyes del Hajjar Oriental.

Seguint la pista uns 40 km més (amb alguns trams asfaltats) arribàrem a Wadi Shab, un magnífic lloc que val la pena visitar.

Aquí la pista es converteix de sobte en un costerut camí de formigó que descendeix a una petita llacuna d'aigua verdosa enmig d'una zona de vegetació que destaca sobre el desèrtic paisatge que ens ha acompanyat en els últims quilòmetres.

Al costat de la llacuna hi ha un aparcament on vam deixar el nostre vehicle i a partir d'aquí iniciàrem una ruta a peu que ens va conduir a una zona de piscines naturals, cascades, palmeres i zones conreades. Sortejant la llacuna vam agafar un camí que anava seguint el barranc que forma el propi uadi.

El paisatge és senzillament preciós: el verd de les palmeres i l'aigua de les piscines contrasta amb el color clar de les parets pètries del barranc.

En algun punt vam haver de superar el uadi: l'aigua ens arribava als genolls i calia anar amb compte per a no relliscar en les roques cobertes d'algues. Després de caminar uns 3 km arribàrem a una zona on vam veure algunes cascades i més piscines naturals on era possible banyar-se.

A partir d'aquí, amb més temps disponible, hagués estat possible continuar caminant pel barranc o nedant pel uadi per a explorar més enllà, però nosaltres, després d'un descans en aquest meravellós lloc vam iniciar el retorn a l'aparcament on havíem deixat el cotxe.

Sortírem de Wadi Shab i vam continuar viatge cap a Sur. Després de 2 km de pista amb pronunciades rampes arribàrem a la petita població de Tiwi, on ens vam aturar per a comprar quelcom de menjar en una botiga i dinar més endavant, al costat d'una platja.

A la sortida de Tiwi trobàrem una petita rotonda on el camí de la dreta condueix cap a Wadi Tiwi, similar a Wadi Shab tot i que Wadi Tiwi és bastant més gran.

Es tracta d'un camí d'uns 10 km accessible en 4x4 o, preferiblement, a peu. A causa de les nostres limitacions quant al nostre vehicle i al temps disponible (i també al fet que ens havien dit que, posats a triar, el de Wadi Shab valia més la pena) optàrem per seguir la nostra ruta cap a Sur.

Atès que en tota aquesta zona no hi havia llavors cap mena d'hotel ni similar l'única opció d'allotjament per al visitant era acampar en alguna de les platges. I com no hi havia tampoc cap tipus de transport públic que recorregués aquesta ruta, l'única manera d'arribar fins aquí era amb un vehicle de lloguer o amb un taxi des de Sur si es troba un taxista que accepti el viatge.

Vam deixar enrere Tiwi i uns 22 km més endavant arribàrem a la històrica població de Qalhat, visitada pels incansables viatgers Marco Polo i Ibn Battuta en els segles XIII i XIV respectivament.

A la sortida de la població trobàrem unes petites ruïnes al voltant del bonic mausoleu de Bibi Miriam. Ens hi vam aturar per a fer alguna foto i explorar les ruïnes i la zona circumdant.

Uns pocs quilòmetres al sud de Qalhat passàrem no gaire lluny de la Qalhat LNG Terminal, una enorme refineria de gas líquid que ja era visible en l'horitzó des de feia una bona estona.

Aquí vam retrobar-nos amb l'asfalt i així els últims 10 quilòmetres fins a Sur van transcórrer per una carretera asfaltada. En total, havíem recorregut uns 180 km en la ruta des de Masqat fins a Sur.

SUR. Aquesta ciutat és la capital de la regió omanita d'Ash Sharqiyah i és una de les ciutats més interessants del nord d'Oman. En el passat va ser molt coneguda per la construcció de daus. També va ser el principal centre omanita en el comerç amb l'Índia i l'Àfrica oriental des del segle VI i fins que va arribar el declivi en el segle XIX, amb l'abolició del tràfic d'esclaus primer i l'obertura del Canal de Suez després.

Avui dia Sur és un lloc molt tranquil i en el qual encara és possible veure com es construeixen els daus, els quals han canviat ben poc al llarg dels segles.

A més del seu propi interès històric, Sur és un bon punt d'inici per a explorar els diferents punts d'interès als voltants. Sur està a una distància de 350 km des de Masqat seguint la carretera per l'interior (ruta 23) i 173 km per l'autovia que transcorre paral·lela a la costa (ruta 17).

En arribar per carretera a Sur cal anar amb compte per a no passar de llarg la rotonda d'on surt la carretera que porta al centre. Aquesta rotonda és identificable perquè té una torre amb un rellotge i un mural amb motius marins en les parets de la torre.

Girant a l'esquerra en aquesta rotonda (Roundabout 1) i seguint la carretera, passant per cinc rotondes més, s'arriba al que podríem anomenar centre, una espècie de plaça on està l'Hotel Sur i els socs, per exemple.

Cadascuna d'aquestes rotondes és coneguda pel número d'ordre a partir de la Roundabout 1 i és bo conèixer-les per a orientar-se a Sur.

Centre de Sur. Nosaltres comencàrem la nostra visita a Sur en la plaça que hi ha al costat del soc, des de la qual ens vam internar en els seus laberíntics carrerons. Pel camí trobàrem algunes cases antigues molt boniques, amb preciosos i treballats detalls en portes, finestres arabesques i façanes.

En no disposar d'un mapa de la ciutat ens vam deixar portar pel nostre sentit de l'orientació i anant en direcció sud-est finalment arribàrem a la riba de la llacuna formada pel uadi Fulayi.

Des d'ella hi ha una magnífica vista sobre el bell barri d'Al Ayjah, a l'altre costat de la ria que forma el mar i el uadi.

Ara estàvem en l'extrem oriental d'una península. Cap a un costat podíem veure la Corniche, el passeig que hi ha al costat de la platja, i cap a l'altre les molt interessants drassanes tradicionals, on encara és possible veure com es construeixen i reparen els daus que continuen utilitzant alguns pescadors de la zona.

Encara més enllà, seguint la carretera que voreja la llacuna, trobem un petit parc on s'exposa el preciós dau Fatah al-Khair. Aquest vaixell tradicional es va construir a Sur cap a la dècada de 1930 i va ser portat del seu retir al Iemen per a restaurar-lo meticulosament i poder-lo exhibir en el seu emplaçament actual com un exemple dels últims vaixells de càrrega i passatgers d'aquest tipus que van solcar els oceans.

Forts de Sur. Per a visitar els forts o castells que hi ha en l'àrea al voltant de Sur és convenient disposar de vehicle propi, ja que es troben lluny del centre.

El castell de Bilad Sur és potser el més important de la zona i és conegut per tenir una torre poc comuna. Va ser construït dos segles enrere per a defensar-se de les tribus de l'interior.

L'entrada costava 0,5 RO, però nosaltres vam entrar-hi gratis. Quan hi arribàrem, l'encarregat de l'entrada estava endormiscat sota l'ombra d'un arbre, però va ser amabilíssim amb nosaltres, la qual cosa, dit sigui de pas, era l'habitual que trobàrem a Oman.

Per a arribar al castell venint des del centre de Sur cal girar a la dreta a 1,3 km de la rotonda número 1.

El castell de Sunaysilah, per la seva banda, està sobre un turó i té una antiguitat de més de 300 anys. La seva planta és quadrada i té torres circulars en cadascuna de les seves quatre cantonades. Des de dalt de les seves muralles i torres hi ha bones vistes de l'entorn.

L'entrada aquí també costava 0,5 RO i el castell està a uns 200 metres de l'entrada turó amunt.

En la zona de Sur hi ha altres fortaleses, com el fort Al Rafsah, recentment restaurat, però en les dates de la nostra visita estava tancat i no era visitable.

En aquest cas l'encarregat de l'entrada era un avi que estava com un llum, però amb ell vam riure moltíssim per la seva peculiar manera de ser.

Aquest castell està al costat de la rotonda nº 3, però per a arribar a l'entrada cal anar fins a la rotonda nº 4 i agafar la via d'accés des d'aquí.

A l'altre costat de l'autovia 23 que hi ha al costat del castell de Sunaysilah trobàrem el Sur Maritime Museum, amb entrada gratuïta.

Aquest museu exposava interessants fotos de Sur de principis del segle XX. Posteriorment aquest museu va ser traslladat al costat del lloc on s'exposa el dau Fatah al-Khair.

Barri d'Al Ayjah. Aquest barri està separat del centre històric i nucli principal de Sur per la ria que forma el uadi Fulayi.

Des de la riba nord de l'estuari s'aprecia la millor vista d'Al Ayjah, amb les seves fileres de blanques cases, el seu característic far i les tres torres de guaita que conduïen als daus cap al canal d'accés a la llacuna, un magnífic refugi natural per a la navegació.

Si visitem Sur val la pena creuar a Al Ayjah i passejar tranquil·lament pels seus carrers per a apreciar alguns elegants edificis que van ser construïts en el segle XVIII per rics comerciants de la zona. També val la pena per les magnífiques vistes des del far d'Ayjah sobre la Corniche de Sur, amb les muntanyes Hajjar de fons. De pas podrem imbuir-nos de la tranquil·litat que es respira en aquest petit nucli de pescadors.

Al barri d'Al Ayjah s'accedeix per un modern pont penjant que salva l'estuari sobre el uadi Fulayi.

Però en les dates de la nostra visita aquest pont encara no estava construït i la principal via d'accés era prenent una petita embarcació que feia de ferri, quan ho permetia la marea, i que creuava la llacuna partint d'un punt pròxim a la zona de les drassanes de daus. Aquest ferri costava 0,1 RO per persona i trajecte, el qual durava 5 minuts mal comptats.

Una altra opció per a anar des del centre de Sur fins a Al Ayjah, però només si es disposa de vehicle privat, és recórrer 12 km per una bonica carretera que voreja els manglars de la llacuna.

Com arribar-hi

Ras al-Hadd està 61 km a l'est de Sur i l'única manera d'arribar fins aquí era amb transport privat.

La carretera estava asfaltada i ben indicada, per la qual cosa era difícil perdre's. En sortir de Sur cal seguir les indicacions cap a Al Ayjah i després anar seguint la carretera, la qual passa per alguns paisatges molt bonics.

No és difícil veure dromedaris pel camí i de fet algun senyal de trànsit ens recorda que moderem les velocitat per la presència d'aquests animals.

Després de deixar a l'esquerra una planície amb una capa superficial de sal, la carretera es bifurca i cal anar cap a l'esquerra per a arribar a Ras al-Hadd (el ramal de la dreta condueix a Ras al-Jinz).

Dormir i menjar

A Ras al-Hadd ens vam allotjar en el Ras al-Hadd Beach Hotel, on pagàrem 21 RO per una habitació doble amb bany, TV, A/C i esmorzar inclòs. La nostra habitació estava en una espècie de confortables barracons situats al costat de la platja (hi ha altres habitacions més cares en l'edifici principal). Aquest lloc ens va semblar més que correcte.

Per a arribar a l'hotel vam creuar el petit nucli de Ras al-Hadd i en la bifurcació que hi ha després de passar el fort Al Hadd girar a l'esquerra i seguir 3'2 km per una bonica carretera que discorre entre el mar i una ria.

Per a menjar, fora del propi restaurant de l'hotel, les opcions aquí eren limitadíssimes. Només trobàrem un petit bar-restaurant local en el nucli urbà, al costat de la carretera.

Coses a veure i fer

RAS Al-HADD. Aquesta petita població de pescadors, habitada des de temps remots, principalment pel clan omanita Al Oraimi, està situada geogràficament en un dels punts d'entrada al Golf d'Oman.

A causa de l'antiguitat d'aquest assentament humà, actualment la península en la qual s'assenteixi Ras al-Hadd és un lloc de gran interès per als arqueòlegs.

Ras al-Hadd compta a més amb un port natural per a les embarcacions en les ries d'Al Hajar i Jarama. Així mateix, a causa del tortuós relleu d'aquesta zona de costa, durant la Segona Guerra Mundial es va construir aquí un aeròdrom perquè els aeroplans trobessin refugi en cas de necessitat. Aquesta antiga pista encara és visible, prop del fort Al Hadd.

El nostre únic interès en Ras al-Hadd va ser, en principi, com a camp base per a anar a la propera Reserva de Ras al-Jinz, tot i que aquesta és una excursió que pot ser feta perfectament també des de Sur ja que és un trajecte de menys d'una hora amb cotxe.

Però nosaltres vam preferir canviar de lloc i pernoctar a Ras al-Hadd, la qual cosa ens va permetre poder visitar el castell de Ras al-Hadd i també la bonica ria que hi ha en el camí cap al Ras al-Hadd Beach Hotel.

En aquesta ria vam poder veure fondejats nombrosos daus utilitzats per a la pesca i que amb l'últim sol de la tarda formaven una estampa meravellosa. Al costat de l'hotel hi ha una atractiva platja, però la llàstima és que la sorra estava bruta, amb residus de tota mena, per la qual cosa no convidava massa a passejar per ella.

RAS AL-JINZ (o Ras Al Junayz). És el punt més oriental de la Península Aràbiga, on limiten el Golf d'Oman i el mar d'Aràbia i el seu principal atractiu és l'oportunitat de veure tortugues verdes, una espècie amenaçada i una de les cinc espècies de tortuga que es reprodueixen en la costa omanita, sent aquest un dels llocs més importants per a aquesta mena de tortuga en tot l'Oceà Índic.

Des de Ras al-Hadd fins a Ras al-Jinz hi ha una distància de 18'5 km que es recorren en uns 15 minuts. Cal agafar la carretera en direcció a Al-Ashkarah i girar a l'esquerra en un desviament ben indicat. La carretera és bona i només els últims 5'5 km són de pista arenosa.

• Reserva de Tortugues de Ras al-Jinz. Aquesta reserva natural ocupa una àrea de 120 km² i és la principal zona de niuament en territori omanita de les tortugues verdes. Cada any, principalment entre octubre i desembre, entre sis i tretze mil tortugues arriben aquí des del golf Aràbic, el mar Roig i la costa oriental africana.

Les tortugues verdes passen la major part de la seva vida en el mar, però tornen cada any a aquestes platges per a dipositar els seus ous en la sorra, aprofitant la foscor de la nit.

En la zona de la reserva també hi ha manglars i esculls de coral i sol ser lloc de pas per a ocells migradors durant els mesos d'hivern. S'han comptabilitzat fins a 130 espècies animals diferents i entre elles la guineu vermella o la gasela d'Aràbia.

Ras al-Jinz es troba sota la protecció del govern omanita, el qual té la missió de compatibilitzar la protecció de les tortugues i els seus llocs de fresa amb les necessitats dels pescadors locals, així com de minimitzar els efectes adversos del turisme.

Nosaltres arribàrem a Ras al-Jinz sobre les 21:00 i pagàrem el permís de visita a la Reserva (llavors era d'1 RO per persona) en una caseta que hi havia a l'entrada. Per tant no ens va ser necessari gestionar prèviament l'obtenció d'un permís per a visitar la Reserva, tal com havíem llegit en algun lloc, però potser en temporada alta això era diferent.

Poc després vam trobar un gran aparcament on vam deixar el cotxe. Allí trobàrem ja uns quants turistes esperant en la foscor, només trencada per la llum de la lluna i d'algunes llanternes.

Sobre les 21:40 van arribar uns guardes de la Reserva i els vam seguir tots els visitants fins a la platja. Allí van formar dos grups d'unes 30 persones cadascun i a continuació ens van separar uns metres un grup de l'altre.

Després de gairebé dues hores d'espera a la platja vam aconseguir veure bé un parell d'enormes tortugues verdes fresant i després intentant enterrar els ous en la sorra per a deixar-los fora de l'abast dels depredadors.

La veritat és que l'experiència va valer bastant la pena, però vam marxar amb la impressió de que la visita fou més desorganitzada i caòtica del que hagués estat desitjable. Els guardes de la reserva no van aconseguir imposar un mínim d'ordre entre els visitants perquè les tortugues no fossin molestades per flaixos de càmeres, nens, mòbils sonant, crits, assetjament, etc.

En aquest sentit ens va fer una mica de llàstima pels pobres animals i vam sentir vergonya aliena pel comportament que van tenir algunes persones del grup.

Després de donar per acabada aquesta visita nocturna vam tornar al nostre cotxe i iniciàrem el camí de retorn a Ras al-Hadd, arribant al nostre hotel sobre les 23:30.

Els guardes de la Reserva ens van dir que podíem tornar de nou a les 5:30 del matí per a veure les últimes tortugues fresant abans de tornar al mar amb les primeres llums del dia, però vista l'experiència vam preferir dormir i reservar forces per a la ruta que ens esperava l'endemà.

Com arribar-hi

Per a anar des de Ras al-Hadd fins a Nizwa vam seguir sobretot la carretera 23, en un trajecte d'uns 340 km.

Com que durant aquest trajecte vam aprofitar per a visitar punts intermedis d'interès, trobareu la descripció detallada d'aquesta en la secció Ruta des de Ras al-Hadd a Nizwa.

Dormir i menjar

A Nizwa ens vam allotjar en la Majan Guest House, on vam pagar 20 RO per una habitació doble amb bany, TV, A/C i esmorzar. Recomanem demanar una habitació que no doni a la carretera.

Va estar molt bé, tant l'hotel en si com l'esmorzar inclòs en el preu, sent potser l'allotjament amb millor relació qualitat-preu que hi havia en Nizwa en aquells dies.

La Majan Guest House està situada a 8 km del centre de Nizwa, entre les rotondes Firq i Al-Hashar.

Però la nostra primera nit a Nizwa l'havíem passat en el Safari Hotel, on vam pagar 35 RO per una suite molt gran, però sense cap encant, i amb esmorzar inclòs. Està a uns 10 km del centre de Nizwa, davant de l'hipermercat Lulu.

No el recomanem i de fet ens vam allotjar en ell forçats pel fet de no trobar habitació disponible aquell dia en cap altre hotel de la zona, ja que estàvem en plena festivitat religiosa de l'Id al-ad·ha (la Festa del Sacrifici) i pel que sembla els hotels estaven plens d'omanites que havien vingut a Nizwa per al mercat especial de l'endemà, amb l'objectiu de comprar animals que servissin d'ofrena en aquesta festivitat tan assenyalada.

Per a menjar a Nizwa recomanem el restaurant Al-Arzaq, en la zona del soc. I per a variar de menú existia l'opció d'un Pizza Hut, a 5 km del centre, al costat de la carretera Masqat-Nizwa.

Per a connectar-nos a Internet vam adreçar-nos a un Ciber-Cafè que hi havia en el centre, on pagàvem 0,6 RO/hora, amb una connexió molt ràpida.

Coses a veure i fer

RUTA DES DE RAS Al-HADD A NIZWA. Des de Ras al-Hadd vam tornar a la ciutat de Sur per la mateixa carretera que havíem seguit a l'anada. Són 61 km que vam recórrer en uns 40 minuts.

En arribar a Sur no vam agafar la carretera que voreja la llacuna i vam seguir recte fins arribar a la rotonda nº 4, on vam girar a l'esquerra per a arribar a la rotonda nº 1 i prendre la carretera cap a Masqat per l'interior (un senyal indicava una distància de 340 km).

Després de recórrer uns quants quilòmetres cap al sud arribàrem al petit poble d'Al Kamil, on la carretera 23 desemboca en la carretera 35 que va d'Al Ashkarah cap a Masqat.

Aquí vam prendre la direcció sud-est i vam recórrer uns 17 km fins a arribar a les poblacions de Jaalan Bani Bu Hassan i Jaalan Bani Bu Ali. En aquesta última hi ha un bonic castell amb esplèndides vistes sobre el palmerar.

Des de Jaalan Bani Bu Ali vam tornar per la mateixa carretera, però ara en direcció nord-oest.

Més endavant retrobàrem a la nostra dreta el sistema muntanyenc de Hajjar Oriental que ja havíem vist en la ruta de Masqat a Sur per la costa, encara que ara per l'altre vessant.

Uns 15 km abans d'arribar a Al Mintarib trobàrem el desviament cap a Wadi Bani Khalid, una excursió que recomanem moltíssim si circuleu per la ruta entre Masqat i Sur per la carretera de l'interior.

De fet, el desviament cap a Wadi Bani Khalid està a mig camí entre Al Kamil i Al Mintarib. Des del desviament són 24 km fins al poble de Wadi Bani Khalid pròpiament dit per una bonica carretera que ascendeix per les muntanyes per a després tornar a baixar una mica.

L'ascensió proporciona algunes vistes impagables sobre les muntanyes circumdants i fins i tot sobre les dunes de Wahiba en l'horitzó. En arribar al poble ens vam desviar a l'esquerra per una carretera més estreta que, després de 7 km, acabava en un aparcament.

Aquí vam deixar el cotxe i caminem uns 250 metres per un estret camí que transcorria paral·lel a un aflaj fins a arribar a la zona on comencen les piscines d'aquest gran uadi, amb aigua tot l'any.

El paisatge circumdant és realment preciós, amb moltes palmeres i vegetació que fan d'aquest lloc un lloc idoni per a banyar-se o fer pic-nic. De fet aquí trobàrem força gent, entre població local i turistes.

L'única pega que vam trobar en aquest fantàstic lloc és que havien construit una mena de vestuaris de ciment que trencaven totalment l'encant del lloc. D'altra banda, però, el color de l'aigua i l'entorn rocós del uadi són molt bonics.

Des de la zona de piscines es podia anar caminant, amb moltes dificultats ja que el camí no era evident ni fàcil (calia sortejar, pujant-hi o passant per sota, grans roques caigudes sobre el uadi) i fins i tot caldrà superar alguna zona d'aigua, però si superem tots aquests obstacles podrem arribar la cova Moqal. La cova en si no tenia res d'especial, però en realitat el més interessant i bonic és el camí fins arribar a ella.

En un gran rètol a l'entrada del uadi s'esmentava la possibilitat, per als més aventurers, de fer una ruta a peu des de Wadi Bani Khalid a Wadi Tiwi, a l'altre costat de les muntanyes Hajjar.

Es tracta d'una ruta exigent, que suposa diversos dies de marxa i que, lògicament, per les característiques de la ruta, implica estar en una gran forma física, anar preparat amb el material necessari i contractar els serveis de guies locals que coneguin bé el terreny.

De tornada al nostre cotxe, vam continuar ruta per la carretera 23 i uns 20 km més endavant arribàrem a la població d'Al Mintarib, coneguda pel seu castell al costat d'un oasi de palmeres datileres, però sobretot per ser la porta d'entrada a la zona de les Sorres de Wahiba (en anglès Sharqiyah Sands o Wahiba Sands).

Les Sorres de Wahiba és una regió desèrtica amb una de les majors superfícies del món de desert de pura duna. La zona s'estén al llarg de 180 km de nord a sud i 80 km d'est a oest. Per ella es desplacen grups de beduins nòmades amb els seus dromedaris.

Si es disposa de temps i no s'ha vist mai una mar de dunes pot ser una gran experiència fer una incursió en la zona, però per a això caldrà contractar un tour amb una agència local o bé fer-ho conduint un vehicle 4x4 llogat.

En el cas de triar la segona opció convé ser un expert en conducció sobre sorra i en navegació amb GPS, a més de tenir la precaució d'anar acompanyat d'almenys un altre vehicle 4x4 per si hi ha problemes.

En el nostre cas no vam contemplar aquesta excursió per falta de temps i perquè ja havíem vist grans zones de dunes al Sàhara. En qualsevol cas, conduint per aquesta carretera entre Masqat i Sur, en els voltants d'Al Mintarib, el mar de dunes és clarament visible des de la ruta, ja que el seu límit oriental transcorre paral·lel a la carretera durant uns quilòmetres.

Seguint la carretera 23 en direcció a Masqat altres 43 km arribàrem a la ciutat d'Ibra, on els dimecres al matí hi havia un peculiar mercat d'artesania on tant els venedors com els clients són només dones, vingudes de tota la regió (per tant, abstenir-se homes). En qualsevol cas, nosaltres passàrem per Ibra un dijous, per la qual cosa no vam tenir la possibilitat de plantejar-nos la visita al seu mercat.

Molts quilòmetres després, en arribar a Al Jarda ens vam desviar a l'esquerra i vam deixar la carretera cap a Masqat per a prendre la que va cap a Izki, on connectàrem amb l'autovia Nizwa-Masqat. Després d'uns quants quilòmetres més per aquesta ràpida autovia arribàrem finalment a Nizwa.

En total, des de Ras al-Hadd fins a Nizwa, incloent els desviaments que havíem fet al llarg de la ruta d'avui, la dsitancia recorreguda fou d'uns 370 km.

NIZWA (pronunciat nis-ua). Aquesta ciutat històrica, actualment la capital de la regió omanita d'Ad Dakhiliyah, està situada en una planícia envoltada de les altes muntanyes del Hajjar Occidental, a uns 165 km de Masqat.

Nizwa sempre va tenir la fama de ser una ciutat molt conservadora i tant és així que a mitjans del segle XX no se li va permetre l'entrada al famós explorador britànic Wilfred Thesiger.

Per alguna cosa serà que Nizwa rep el sobrenom de la Perla de l'Islam. Avui dia no hi ha cap problema a visitar Nizwa, però, per respecte, convé ser discrets en el vestir i en el comportament.

És una de les ciutats més antigues d'Oman i durant un temps, en els segles VI i VII, va ser la seva capital, sent llavors el centre del comerç, la religió, l'educació i l'art del país.

Nizwa té algun punt d'interès per al viatger i és útil també com a base per a explorar la regió:

• Fort de Nizwa. De tots els forts que hi ha a Oman aquest és el més característic per la seva enorme torre circular en el centre de la construcció. Fou construït en el s. XVII i va portar 30 anys acabar-lo.

Val la pena recórrer les seves dependències i sobretot pujar a la torre i merlets per a gaudir d'una fantàstica vista sobre la ciutat vella que hi ha darrere del fort, amb els seus estrets i laberíntics carrerons i les seves cases de teulades planes, l'enorme oasi de palmeres datileres i les muntanyes Hajjar.

L'entrada al fort costava 0,5 RO i estava obert de 9:00 a 16:00, de dissabte a dijous, i de 8:00 a 11:00 els divendres.

• Soc de Nizwa. Molt prop del fort i darrere d'un enorme i bonic tros de muralla, es troba l'interessant soc de la ciutat. Part d'ell, el corresponent al mercat de fruites, verdures, peix i carn, està allotjat en nous edificis, però aquests han estat construïts seguint patrons tradicionals.

Val la pena recórre'l per a veure els productes exposats i, sobretot, a la població local en el seu ambient. Aquí vam tenir l'oportunitat de veure comprant algunes dones vestides amb màscares tradicionals.

És especialment interessant el mercat d'animals vius (a l'esquerra de l'entrada en la muralla), ja que permet veure com es realitzen les transaccions per a la venda dels animals.

Veient als omanites, vestits amb les seves robes tradicionals, comprovant l'estat de la mercaderia a comprar (una cabra, per exemple) i negociant el preu final a pagar, fins i tot a crits, és fàcil pensar que aquest mercat ha canviat poc al llarg dels segles.

Potser la diferència és que ara s'emporten les cabres a casa en la part posterior d'un flamant pick-up tot terreny (!).

Pel que sembla aquest mercat és més actiu a primera hora del matí dels dijous, però nosaltres vam estar en ell un divendres i potser per coincidir amb la festa de l'Id al-Adha (molt assenyalada en el calendari musulmà) vam trobar-hi una gran activitat.

I en la part del soc més pròxima al fort estan les botigues d'artesania i records, en les quals és possible comprar la famosa plata de Nizwa o bé un khanjar (pronunciat janyár), un punyal tradicional omanita que veureu omnipresent en molts comerços del país i fins i tot en la bandera del país.

BAHLA. A la ciutat de Bahla, 46 km a l'oest de Nizwa, hi ha el major fort de tot el país, el qual és Patrimoni de la Humanitat de la Unesco des de l'any 1987.

Es creu que algunes parts del fort de Bahla daten de temps preislàmics, però la fortalesa en si va ser construïda entre els segles XII i XV.

En les dates de la nostra visita el fort estava tancat al públic des de feia temps perquè s'estava duent a terme un profund treball de restauració que duraria diversos anys. De fet, el fort va ser reobert al públic l'any 2012.

Encara que no es visiti per dins val la pena parar (està situat al costat de la carretera entre Nizwa i Ibri) per a veure-ho per fora, ja que les seves dimensions són senzillament descomunals.

Al costat del fort està la mesquita més antiga d'Oman, del segle X, també tancada. A l'altre costat de la carretera i al llarg d'1 km encara es poden veure restes de la muralla original que envoltava al castell.

Sota la muralla s'estén la ciutat de Bahla, amb un dels pocs socs tradicionals que queden.

A l'entrada de Bahla, venint des de Nizwa, i desviant-se a la dreta per una carretera estreta s'arriba a algunes botigues i tallers on es ven la famosa terrisseria de Bahla. Les botigues més allunyades són les més tradicionals i on és possible veure com es fan les peces.

JABRIN (o Jabreen). Aquest petit poble, conegut pel seu impressionant castell, està situat a 7 km de Bahla, seguint la carretera cap a Ibri i després desviant-se a l'esquerra. Només es pot arribar a ell si es disposa de transport propi.

El magnífic castell de Jabrin va ser construït cap al 1670 com a residència palatina en el zenit de la dinastia Ja'aruba. És una remarcable mescla d'arquitectura defensiva i sofisticada habilitat artística, amb més ornaments que de costum, com les seves famoses pintures en sostres i les seves talles en fusta.

La seva solitud en un entorn completament pla i desolat el fa destacar encara més. Encara que s'hagueu vist ja molts altres castells a Oman no cal perdre's aquest per res del món, perquè es gaudeix cadascun dels seus racons. És dels millors, sinó el millor, de tots els que vam veure (i van ser uns quants!!).

Val la pena dedicar-li una bona estona i recórrer'l amb tranquil·litat, des de les cambres amb tombes que hi ha en els subterranis del castell fins als merlets superiors. L'entrada al castell valia 0,5 RO.

JEBEL SHAMS. Amb una altura de 3.009 metres Jebel Shams és la muntanya més alta d'Oman, així com també l'excursió de muntanya més popular el país, gràcies al Wadi Ghul, el qual forma un espectacular canyó conegut també com el Gran Canyó d'Aràbia.

Amb temps suficient és possible fer increibles rutes de senderisme per la vora del canyó, però si no es disposa d'ell val igualment la pena perquè els paisatges i les vistes durant el trajecte fins al cim de Jebel Shams són igualment impressionants.

Per aquesta excursió també és necessari disposar de transport privat, el qual pot ser un 4x4 o un vehicle normal, tot i que cal reconèixer que en aquest últim cas el cotxe pateix molt pels forts pendents que cal salvar, tant per a pujar com per a baixar (nosaltres vam haver de creuar els dits perquè les marxes i els frens del cotxe aguantessin l'esforç!!).

Per a arribar a Jebel Shams cal agafar la carretera de Nizwa a Bahla i després de recórrer uns 30 km, passada la petita població de Tanuf), girar a la dreta en passar una estació de servei BP.

Uns 15 km després de passar Tanuf surt un desviament a la dreta que va fins a l'entrada de la cova Al Hoota. Aquesta cova té una longitud de 4'5 km, incloent quatre llacs, i s'estima que es va formar fa uns dos milions d'anys.

L'accés a la cova va ser obert al públic poc temps després del nostre viatge a la zona, per la qual cosa no arribàrem a visitar-la.

Vam continuar durant 12 km cap a Al Hamra i vam girar a l'esquerra en arribar a una estació de servei Shell.

Ara la carretera segueix la llera de Wadi Ghul durant uns 9 km fins a l'inici de l'ascens, a 16 km de la gasolinera, on podrem veure a l'esquerra el fotogènic poble abandonat de Ghul.

Val la pena desviar-se a la dreta per una pista per a acostar-se a Ghul i poder-lo veure més de prop; no hi ha paraules per a descriure el paisatge.

A partir d'aquí una pista, que havia estat millorada i asfaltada a trossos poc abans de la nostra visita, puja fins a un altiplà, a 2.000 metres d'altura. Com vam dir abans hi ha algunes rampes en aquesta pista que són realment esglaiadores.

En aquest altiplà era possible acampar, gairebé al costat del canyó, però cal tenir en compte que estem a uns 1.800 metres i les nits poden ser fredes.

Al costat de la pista, enmig del no-res, trobàrem un quiosquet on gent local venia catifes de llana de cabra. I és que aquí es troba el mirador potser més espectacular sobre el canyó de Wadi Ghul, perquè és el que ofereix la vista més oberta sobre ell.

Nosaltres vam aparcar el cotxe aquí i vam caminar per una camí fins arribar a la vora del penya-segat, des d'on hi ha una vertiginosa caiguda de 1.000 metres sobre el fons del canyó, sense cap mena de barrera de seguretat, per la qual cosa convé ser molt previnguts.

A partir d'aquest punt la pista continua ascendint cap al cim de Jebel Shams, amb noves rampes que posen a prova el nostre vehicle. Hi ha trams d'aquest trajecte que no són aptes per a persones amb vertigen, ja que hi ha grans desnivells a tocar de les rodes del cotxe.

En el cim de la muntanya de Jebel Shams hi ha una estació de radar de la Royal Air Force omanita, gràcies a la qual s'intenta que la pista estigui sempre en bon estat.

En els 39 km que hi ha des de Ghul fins al cim hi ha diversos punts on podem aturar-nos per a contemplar les fantàstiques vistes que hi ha sobre el canyó de Wadi Ghul i els voltants d'aquesta zona muntanyenca.

En resum, i tal com dèiem abans, és una excursió molt i molt recomanable, tant si teniu l'oportunitat d'acampar aquí i fer rutes a peu pel canyó, com si només arribeu amb un vehicle per a fer una breu visita a la zona.

Al HAMRA. A la tornada de la nostra excursió a Jebel Shams ens vam desviar uns pocs quilòmetres per a visitar la població d'Al Hamra, una de les més antigues d'Oman.

La nostra intenció era veure algunes de les cases més antigues que encara es conserven a Oman, situades en la part vella d'Al Hamra. La veritat és que després de donar unes quantes voltes per la zona ens vam anar sense estar segurs d'haver-les vist.

Però fou l'excusa perfecta per a veure aquesta petita població omanita, situada als peus de les muntanyes.

Com arribar-hi

La nostra primera etapa en el trajecte des de Nizwa a Salalah va ser la tornada cap a la ciutat de Masqat.

Amb el cotxe llogat vam recórrer els 170 km que separen Nizwa de Masqat en una mica menys de dues hores, incloent algunes parades per a fer fotos.

Un cop a Masqat vam retornar el cotxe en l'oficina de Ruwi on l'havíem llogat. Finalment havíem recorregut amb ell un total de 1.326 km en cinc dies, per la qual cosa vam haver de pagar 16 RO extres pels 326 km que excedien els 200 km/dia inclosos en el preu, a raó de 0,05 RO/km. Això sí, ens van retornar els 50 RO que havíem deixat de dipòsit.

Des d'aquesta oficina vam anar caminant uns 300 metres fins a la terminal d'autobusos Mwasalat, en Al-Jaame St de Ruwi, on vam comprar els bitllets d'autobús cap a Salalah (7 RO cadascun).

Hi havia diversos autobusos diaris entre Masqat i Salalah, però nosaltres vam agafar el servei nocturn.

Sortírem aquell mateix dia a les 19:00 h. de la terminal de Ruwi i arribàrem a la terminal Mwasalat de Salalah, al costat del nou soc, a les 6:00 de l'endemà. Per tant, l'autobús va emprar 11 hores per a recórrer uns 1.040 km, incloent una parada per a sopar i una altra per anar al lavabo.

L'autobús no estava malament, tot i que els seients eren una mica estrets.

Dormir i menjar

A Salalah ens vam allotjar en el Salalah Hotel, a només 100 metres de l'estació d'autobusos Mwasalat i del nou soc. Vam pagar 12 RO per una habitació doble amb bany, TV, A/C i esmorzar.

Aquest va ser potser l'hotel amb la millor relació qualitat-preu de tots en els que ens vam allotjar a Oman, a més de comptar amb un personal de recepció molt atent i servicial.

A Salalah podem recomanar el restaurant Al-Masqoof (as-Salam St). A Mughsail vam menjar molt bé en el restaurant de l'Al-Mughsail Beach Tourist House, que també és hotel, just davant d'una enorme platja. A Mirbat recomanem el restaurant Sharah Tourism, on vam menjar molt bé en una terrassa al costat de el mar.

Per a canviar diners res millor que els canvistes indis que hi havia al voltant de la cruïlla entre els carrers As-Salam i An-Nahdah. Per a connectar-se a Internet hi havia un internet-cafè al costat del nou soc (0,8 RO/hora).

Coses a veure i fer

SALALAH. La ciutat de Salalah és la capital de la regió meridional de Dhofar, sent la segona ciutat del país en població i el lloc on va néixer el que llavors era el sultà d'Oman, Qabus bin Said.

De fet, en la tradició omanita el sultà del país solia viure a Salalah, fins que Qabus va trencar aquesta norma i va viure a Masqat des que va arribar al poder l'any 1970.

D'altra banda, una branca de la família reial omanita va governar a l'illa de Zanzíbar, en la costa oriental d'Àfrica, fins a l'any 1964, per la qual cosa no és estrany que Salalah tingui un caràcter africà molt distintiu que la fa ser bastant diferent de les ciutats en el nord omanita.

La gran quantitat de palmeres cocoteres que hi ha arreu també li donen un aire molt particular i atractiu.

Per a visitar el Dhofar es fa necessari disposar de vehicle propi, ja sigui llogant un vehicle o contractant un taxi. Nosaltres vam optar per la primera opció i va ser la primera gestió que vam fer una vegada assegurat l'allotjament a Salalah.

A través del staff de l'hotel avam conseguimrin extremis un cotxe de la companyia Rent A Car LLC / Sixt, que fou l'únic que trobàrem disponible en aquest moment. Vam llogar un Hyundai Sonata automàtic, de gamma alta, per 16 RO/dia, incloent un quilometratge de 200 km/dia.

El vam llogar per a dos dies i amb ell vam recórrer un total de 442 km, encara que la companyia ens va perdonar els 42 km extres que havíem fet en el moment de lliurar-lo. A més la companyia de lloguer ens va portar el cotxe a l'hotel i ens va permetre retornar-lo a l'aeroport.

A Salalah hi ha diverses coses a veure, però una de les més interessants són les ruïnes d'Al-Baleed, que portaven obertes al públic feia pocs anys quan les vam visitar.

En elles vam poder veure les restes arqueològiques d'una antiga ciutat establerta aquí en el segle X.

Visitar les ruïnes suposa un agradable i llarg passeig mentre es llegeixen alguns panells explicatius, al costat de restes d'antics molls, mesquites, edificis o tombes. També el museu al costat de les ruïnes és molt recomanable per la cuidada exposició que allotja.

Les ruïnes d'Al-Baleed estan situades a uns 3 km de Salalah per la sortida a Mirbat. L'entrada al recinte costava 1 RO.

Dins de la ciutat, però no gaire lluny de l'aeroport es troba la tomba de Homran, on es creu que està enterrat el pare de la Mare de Déu.

Seguint el carrer An-Nahdah cap a el mar aquest desemboca just davant del palau del Sultà, però només vam poder veure els seus alts murs ja que estava tancat al públic.

Al llarg del carrer As-Salam, el centre comercial de la ciutat, hi ha multitud de botigues i negocis de tota mena, majorment regentats per indis.

Però per a comprar encens, perfums o algun record en general el millor és anar al soc Al-Hosn, situat al costat de el mar, en la part sud de la ciutat. En ell hi ha moltes botigues on poder veure i comparar.

De tot maneres, si voleu comprar encens nosaltres recomanem la botiga Al Shahanda Shop, al carrer Ash Shuruq, regentada per l'amable Sr. Hassan.

I per a banyar-nos a Salalah vam triar la platja de l'hotel de luxe Crowne Plaza Resort, situat a 7 km del centre de Salalah en direcció a Mirbat, amb una enorme platja de sorra blanca, molt bonica i neta. I no hi ha cap problema a utilitzar-la perquè la platja aquí no està tancada.

A més vam tenir l'oportunitat de veure una curiosa escena: un grup de pescadors traient unes enormes xarxes de pesca de l'aigua utilitzant un 4x4 per a tirar d'elles (és la pesca d'arrossegament amb 4x4).

I en la ruta del centre de Salalah a l'hotel hi ha unes quantes parades de fruita sota uns cocoters que constitueixen una estampa molt fotogènica. I uns 250 metres més enllà de l'hotel hi ha una petita zona d'aiguamolls on vam poder veure nombrosos ocells, entre elles molts flamencs.

Durant l'època del khareef s'organitzen nombrosos esdeveniments a Salalah sota el nom de Khareef Festival.

RUTA DE SALALAH A MIRBAT. Vam iniciar aquesta ruta agafant la carretera que surt de Salalah cap a l'est i ens dirigim a Mirbat, a 70 km de Salalah i punt final d'aquesta ruta, per a després tornar pel mateix camí.

Mirbat fou famosa en el segle IX gràcies a la cria i exportació de cavalls, així com pel comerç de l'encens. Avui dia és una petita població de pescadors.

Just a l'entrada de Mirbat, a la nostra dreta, vam poder veure la cridanera tomba de Bin Ali, amb una doble cúpula de color blanc.

A Mirbat és interessant el port, amb els seus daus de pesca, algunes cases de mercaders amb les seves boniques finestres de gelosia de fusta, o el fort, el qual estava tancat en el dia de la nostra visita.

En el camí de tornada a Salalah, uns 4 km abans d'arribar a Taqah, trobem a la dreta una carretera, amb la indicació Tawi Attar, que surt cap a les muntanyes.

Vam seguir aquesta carretera durant uns 4 km fins a arribar a Wadi Dharbat, un lloc que no cal perdre's per res del món.

Pel camí trobàrem infinitat de dromedaris, vaques i ases campant lliurement per la carretera i camps, i és que en aquesta època de l'any membres de la tribu Jibbali estableixen aquí el seu campament, visible des de la carretera, perquè els animals puguin pasturar en l'herba verda del uadi. Sí, verda...!!

Perquè en arribar a Wadi Dharbat sorprèn la gran quantitat d'aigua que encara porta el riu, estant com estem ja en l'època seca, i quan verda que està l'herba al voltant d'ell. No és estrany, doncs, que sent diumenge el dia en què vam ser aquí hi hagués una gran quantitat de famílies índies (hi ha una important comunitat índia vivint a Salalah) fent pic-nic al costat del riu.

Al voltant del uadi i des de la carretera que arriba fins a ell vam poder veure imponents muntanyes, tallades a pic i amb nombroses coves en les seves parets calcàries, com la cova Taiq, una dels majors avencs del món.

En aquesta zona també es troba l'anomenada carretera màgica, un camí sense asfaltar i en pendent on es produeix un curiós fenomen que sembla desafiar les lleis de la física, però que en realitat és una il·lusió òptica: deixant el vehicle en punt mort i sense frenar es pot percebre que el cotxe es mou pendent amunt en comptes de pendent avall (si feu la prova assegureu-vos de que controleu la direcció del cotxe).

Vam tornar a la carretera de Salalah i una mica més enllà ens vam desviar per a fer una ràpida visita a Taqah, a uns 35 km de Salalah.

Pujàrem per una pista fins al fort de Taqah. No val molt la pena, però està situat sobre un promontori des del qual hi ha una estupenda vista sobre el mar, la platja i la pròpia població.

Uns 5 km més enllà vam agafar una pista a l'esquerra per a intentar trobar Khor Rori (Samhuram), un port que 2.000 anys enrere va ser el centre comercial de l'encens i del qual ara només queden unes ruïnes.

Seguírem per la pista uns 3 km més, per a després tornar pel mateix camí fins a la carretera. El millor de tot va ser la impressionant vista que hi havia des de l'alt d'un penya-segat que vam trobar pel camí.

RUTA DE SALALAH A LA FRONTERA IEMENITA. Aquesta vegada sortírem amb el cotxe des de Salalah cap a l'oest, en direcció a Mughsail i al cap de poc ja vèiem les enormes grues del port de Salalah.

Poc després arribàrem a Mughsail, uns 48 km al sud-oest de Salalah, població que compta amb una preciosa platja de sorra blanca de més de 1'5 km de llarg. Vam aturar-nos al costat de l'Al-Mughsail Beach Tourist House i caminàrem una estona per l'enorme platja.

En l'extrem oest de la platja vam trobar una popular atracció local, els respiradors de Mughsail (blow holes en anglès), l'equivalent al Peine del Viento de Donostia.

Quan hi ha suficient onatge l'influx del mar fa que l'aigua entri a pressió a través de la roca porosa i el resultat és un so impressionant. Al costat dels respiradors hi havia una zona de pic-nic (el pic-nic és un dels esports nacionals omanites) des del qual la vista sobre el mar i els penya-segats és meravellosa.

Des d'aquí vam reprendre la ruta cap a l'oest i res més sortir de Mughsail la carretera ascendeix ràpidament uns 1.000 metres entre les increïbles muntanyes Jebel al-Qamar fins a arribar a un altiplà.

Per a salvar aquest enorme desnivell fou necessària una veritable obra d'enginyeria, ja que la carretera puja fent zigzag, enganxada a una paret vertical de roca. Senzillament impressionant. Val la pena aturar-se per a gaudir de la vista des de dalt.

El paisatge en aquesta zona del Dhofar és molt diferent del de Salalah. Encara vam continuar durant uns quilòmetres fins a arribar gairebé a Sarfait, un dels punts fronterers d'Oman amb el Iemen.

Aquí vam donar la volta per a tornar cap a Salalah per la mateixa carretera 47, aturant-nos en altres llocs per a veure la vista sobre l'oceà i l'escarpada costa d'aquesta zona tan agresta i salvatge.

Uns 8 km abans d'arribar de nou a Mughsail ens vam aturar en un uadi, vam aparcar el cotxe i vam anar caminant uns metres per la llera del uadi a la cerca d'arbres de l'encens, els quals no triguem a trobar. Va ser emocionant poder veure i tocar aquests arbres.

L'encens és una resina dura obtingut de la saba d'aquest arbre que només creix en el sud d'Oman i en algunes parts de Somàlia i l'Índia, però l'encens omanita és el de millor qualitat.

L'arbre en si és rabassut i no massa atractiu, però tenint en compte el medi natural hostil en el qual creix...

Després d'una estona aquí vam reprendre la ruta i vam tornar cap a Salalah.

En resum, es diu que la ruta de Salalah a Sarfait és la més espectacular d'Oman i una de les top a tot el món mundial.

Potser això és exagerat, o no, però en qualsevol cas nosaltres gaudírem moltíssim d'aquesta ruta i per això la recomanem enormement.

RUTA CAP AL NORD-OEST DE SALALAH. L'objectiu principal d'aquesta ruta era visitar la Tomba del Profeta Job, on suposadament reposen les restes d'aquest profeta bíblic. Està situada sobre un turó, a uns 30 km de Salalah.

Per a arribar fins ella vam sortir de Salalah en direcció a Mughsail, però vam girar a la dreta només passar pel costat de l'hotel Hamilton Plaza. Després de recórrer uns 22 km vam girar a l'esquerra, seguint la indicació An-Nabi Ayyub, i vam continuar per una petita carretera durant 1 km.

Per a entrar a la minúscula mesquita en on es troba la Tomba de Nabi Ayub (o Tomba del Profeta Job) cal treure's les sabates a l'entrada i les dones cobrir el seu cap (a l'entrada hi ha mocadors per a qui no en porti cap), però no hi ha cap problema a fer fotografies a l'interior.

Independentment de les conviccions religioses, nosaltres creiem que val la pena visitar aquest lloc. A la sortida es recomana deixar un donatiu.

Al costat de l'aparcament que hi ha a l'entrada del mausoleu hi ha un restaurant, que estava tancat el dia de la nostra visita, des del qual hi havia molt bones vistes de l'entorn, inclosa la petita població de Ghadwa.

Acabada la visita al mausoleu vam tornar fins a la carretera principal, però en comptes de tornar cap a Salalah vam agafar la direcció contrària, cap a Al Mazyounah, continuant durant un 8 km abans de tornar per la mateixa ruta.

Pel camí vam poder veure grans grups de dromedaris pasturant en els vessants dels turons, proporcionant un quadre molt fotogènic.

En el camí de retorn a Salalah ens aturàrem en un mirador que ens va oferir una vista fantàstica, tot i que aquell dia quedava una mica entelada per la calitja, sobre la plana en la qual es troba Salalah, uns 600 metres per sota nostre.

Com a resum d'aquests dies que vam estar en la regió del Dhofar hem de dir que la conducció per les seves carreteres i pistes ens va donar l'oportunitat de veure paisatges extraordinaris.

Fins i tot vam tenir l'oportunitat de veure zones on encara es mantenia l'herba verda que el khareef havia fet aparèixer sobre el desert mesos enrere.

Amb el retorn des de Salalah cap a Masqat, que detallem a continuació, vam donar per finalitzada la nostra estada de 10 dies a Oman. L'endemà ens traslladàvem cap a Dubai per a iniciar una ruta de 5 dies per alguns dels emirats que conformen la federació dels Emirats Àrabs Units.

Com arribar-hi

En les oficines de la companyia aèria Oman Air de Salalah (a l'interior de l'edifici Haffa House, al costat de la rotonda Clock Tower) compràrem, amb dos dies d'antelació, els bitllets del vol d'anada des de Salalah fins a Masqat.

Vam pagar 36 RO per cada bitllet (pagables amb targeta de crèdit) i la gestió de la compra va ser molt ràpida i més barata que si l'haguéssim fet a través d'una agència, ja que havíem preguntat preus a Masqat.

Per si a algú li pot interessar també vam esbrinar que existia un vol, de la mateixa companyia, directe de Salalah a Dubai per 81 RO/pax.

L'aeroport de Salalah estava a només 2 km del centre. El nostre vol d'Oman Air va sortir de Salalah a les 13:10 i va aterrar en l'aeroport de Masqat a les 14:25.

Els seients de l'avió d'Oman Air eren amplis i còmodes i se'ns va servir un esmorzar. Molt bé.

Una vegada en l'aeroport internacional Seeb de Masqat, a 30 km de Ruwi, vam esbrinar que no hi havia cap servei d'autobús regular cap a la ciutat. Però també vam poder saber que, en cas de no voler agafar un taxi, l'alternativa era caminar uns 200 metres fins a la gran rotonda que hi havia davant de l'aeroport i esperar en el voral a que passés un minibús amb destinació cap a Ruwi.

Així ho vam fer nosaltres i la nostra espera va ser de tan sols 2 minuts. El trajecte ens va costar 0,3 RO cadascun i va finalitzar en el costat sud-oest de la rotonda Ruwi (Ruwi R/A ).

Dormir i menjar

Aquesta vegada Masqat només era un punt de pas per a marxar l'endemà cap a Dubai, agafant un autobús a primera hora del matí.

Novament vam triar el Corniche Hotel, en la zona de Muttrah, on ja ens havíem allotjat al principi del viatge, perquè la zona ens havia agradat molt. Veure informació sobre hotels i restaurants en l'apartat Masqat (I).

Com arribar-hi

Aquest llarg viatge des de Muttrah (Masqat) fins a l'emirat de Xarjah va començar quan vam pujar a un minibús a les 6:15 del matí a Muttrah i amb destinació a Ruwi (0,1 RO cadascú).

Vam caminar els 500 metres que hi ha entre la rotonda Ruwi i la terminal d'autobusos Mwasalat. El bitllet per a l'autobús de les 7:00 del matí a Dubai l'havíem comprat la tarda anterior, aquí mateix, per 5 RO.

Aquest autobús va resultar ser més gran i còmode que amb el qual havíem vingut des de Dubai, però també parava més vegades, per la qual cosa va ser una mica més lent.

Finalment, després d'un plàcid viatge (incloent el pas sense problemes per les fronteres d'Oman i els EAU) i seguint la ruta que ja coneixíem, arribàrem a Dubai sobre les 13:45.

L'autobús ens va deixar prop del complex DNAT, en el mateix lloc del qual havíem partit el primer dia.

La nostra idea inicial era llogar un cotxe per anar cap a la península de Musandam, ja que encara que és territori omanita resulta ser més fàcilment accessible des de Dubai que des de Masqat.

Per això vam mirar en unes quantes agències de lloguer de cotxes locals que hi ha al costat de la terminal Mwasalat de Ruwi, però cap d'elles llogava llavors cotxes per anar a Oman, només per a moure's per Dubai o com a màxim anar a d'altres emirats.

Així que vam agafar un taxi, que per 9,5 AED (amb taxímetre) ens va portar a la terminal d'arribades de l'aeroport de Dubai. En aquesta terminal hi havia unes quantes agències de lloguer de cotxes, locals i internacionals, en les quals vam demanar, però aquí ens trobàrem amb el problema de que totes ens demanaven el permís de conduir internacional per a sortir de l'emirat de Dubai i anar a altres emirats o a Oman (veure Cotxe de lloguer).

Com que no disposàvem del carnet de conduir internacional i no volíem perdre temps a obtenir-lo optàrem per canviar la planificació inicial del viatge i limitar-nos a visitar alguns dels emirats dels EAU, deixant Musandam per a un altre dia.

Finalment trobàrem una companyia local, de nom La Perle, que ens va llogar un vehicle i ens va permetre sortir de Dubai i anar a d'altres emirats (però no a Oman) sense el carnet de conduir internacional.

Per 160 AED/dia, tot inclòs i amb quilometratge il·limitat, vam disposar d'un Peugeot 307 automàtic que vam estrenar nosaltres. La companyia ens va bloquejar l'equivalent a 750 AED durant 15 dies i a través de la targeta de crèdit per si haguessin multes de trànsit.

Ja amb el flamant cotxe vam sortir de l'aeroport de Dubai i connectant diverses autopistes vam aconseguir arribar a Xarjah.

La distància és de només 8 km i estava ben indicat, però el caos del trànsit era impressionant, ja que segurament vam coincidir amb l'hora de finalització de la jornada laboral i la tornada cap a casa (a causa dels altíssims preus de l'habitatge a Dubai molta gent es veu obligada a viure en la ciutat de Xarjah).

Potser per això la manera de conduir aquí resultava ser bastant més agressiva que a Oman. Arribar al centre de Xarjah no fou fàcil, ja que no teníem GPS, ni mapa, ni cap referència, però finalment ho vam aconseguir.

Dormir i menjar

En l'emirat de Xarjah ens vam allotjar en el Al Sharq Hotel, situat en el lnº 10 del carrer Al Ghuwair, en el costat sud de la cèntrica plaça Al Rolla de la ciutat de Xarjah.

Es tracta d'un hotel de preu mitjà en el que vam pagar 250 AED per una habitació doble amb bany privat, TV, nevera i A/C. A més vam disposar d'aparcament privat per al cotxe. Molt correcte i ben situat.

En aquesta ciutat recomanem el restaurant libanès Automatic, situat a la Buheirah Corniche, al costat de la mesquita Al Noor. Molt recomanable.

Coses a veure i fer

XARJAH. La ciutat de Xarjah és la capital de l'emirat d'igual nom. És la tercera ciutat més gran i més poblada dels Emirats Àrabs Units, estant situada al llarg de la costa nord del Golf Pèrsic.

A causa de la seva proximitat a la ciutat de Dubai forma part de la seva conurbació metropolitana.

L'emirat de Xarjah és un dels set emirats que formen la federació de EAU, sent el tercer en extensió. A més és l'únic que té alhora línia de costa en el Golf d'Oman i en el Mar d'Aràbia. El petroli primer i el gas després aporten una enorme riquesa econòmica a aquest emirat.

Les autoritats de Xarjah editaven un petit llibret, la Sharjah Visitor's Guide, que era una magnífica i útil guia turística que es llavors podia obtenir en hotels, museus, etc... i ara online.

L'any 1998 la UNESCO va nomenar a aquesta ciutat com la Capital Cultural del món àrab a causa del seu compromís amb l'art, la cultura i la conservació del seu patrimoni.

La veritat és que Xarjah ens va sorprendre molt gratament i des d'aquí recomanem totalment la seva visita.

• Heritage Area. Bona part dels llocs d'interès de la ciutat de Xarjah estan en l'anomenada Heritage Area, una zona compacta situada entre les avingudes Al Arouba i Al Corniche, i que forma part de la ciutat antiga.

En ella trobem un conjunt d'interessants edificis, majorment antigues residències d'importants famílies locals, que van ser bellament restaurades a partir de l'any 1995.

Creiem molt recomanable visitar aquesta zona de la ciutat per a veure i entendre la història i arquitectura locals. L'entrada a la majoria de museus de la zona costava llavors 5 AED, però en funció dels que es vulguin visitar era interessant comprar un bitllet unificat que costava 20 AED.

El primer edifici que trobàrem en el nostre recorregut per aquesta zona fou el fort Al Hisn, construït l'any 1820 i on va viure la família governant en Xarjah.

La casa Bait Al Garbi, del xeic Sultan bin Saqr Al Qassimi, té tres tipus diferents de torres de ventilació, les quals eren usades antigament com a aire condicionat natural.

Bait Al Badoon, en canvi, és una casa de principis del segle XIX i és una mostra perfecta de casa tradicional dels emirats.

Tampoc cal perdre's el Sharjah Museum of Islamic Civilization, amb una magnífica col·lecció d'objectes, com a monedes, ceràmica, vidre, roba, or, instruments científics, etc. També trobàrem molt interessant la visita al Sharjah Heritage Museum.

També en aquesta zona es troba l'interessant soc Al Arsah, un lloc de trobada dels beduïns amb els seus camells a principis del segle XX, i que ha estat reconstruït a la manera tradicional. Es pot acabar la visita prenent alguna cosa en un cafè tradicional que hi ha en el soc.

Travessant el carrer Al Corniche des de la Heritage Area arribàrem a l'actiu port de Xarjah, on vam tenir l'ocasió de veure nombrosos daus fondejats.

• Ruta a peu per la ciutat de Xarjah. Una bonica ruta per a fer caminant a Xarjah és la que surt de la plaça Al Rolla i va cap a l'oest per l'avinguda Al Arouba, plena de comerços indis, fins a arribar a la plaça Al Soor, des de la qual podem veure en tota la seva extensió l'atractiu Central Souq.

Es tracta d'un enorme i modern edifici que alberga més de 600 botigues de tota mena i que s'ha convertit en un punt de referència en Xarjah. A la seva esquerra destaca la silueta de la mesquita King Faisal.

A partir d'aquí vam caminar pel costat de la llacuna Khaled seguint l'avinguda Al Buheirah Corniche.

Després d'un llarg trajecte vorejant la llacuna arribàrem a la preciosa mesquita Al Noor. La seva forma ens va recordar vagament a la Mesquita Blava d'Istanbul, encara que la d'Al Noor és més petita.

Al costat de la mesquita trobàrem el cafè Al Gahwa al-Shahbeya, on curiosament no se servia cafè. Està situat en un bonic edifici d'estil tradicional i amb una terrassa amb estupendes vistes sobre la llacuna.

Uns 600 metres més enllà tenim la mesquita Al Majaz, situada en un gran parc amb el mateix nom. Des d'aquí es pot tornar al punt origen desfent part del camí per a agafar després l'avinguda Al Zahra i passar per la plaça Government, amb els imponents edificis de Correus a un costat i l'Ajuntament a l'altre.

• Llacuna Khaled. Sigui a peu, tot i que és un llarg passeig d'uns 8 km, o bé amb el cotxe val la pena donar la volta a la llacuna Khaled, al costat de la qual, en les dates de la nostra visita, s'estaven construint alguns nombrosos i impressionants gratacels, amb fotogènics reflexos en l'aigua de la llacuna.

Aquesta volta a la llacuna no estaria completa sense passar pel pont Xarjah, el qual es recolza sobre una de les illes que hi ha en la llacuna, i des del qual hi ha una bona vista en estar una mica elevat sobre la resta.

Com arribar-hi

Per a traslladar-nos des de Xarjah fins a Khor Fakkan, totes dues ciutats pertanyents a l'emirat de Xarjah, seguírem una ruta amb cotxe que ens va permetre visitar també la capital de l'emirat de Fujairah.

Dormir i menjar

En la ciutat de Khor Fakkan ens vam allotjar en el Khor Fakkan Youth Hostel, situat en una casa just a l'entrada de Khor Fakkan, venint des de Fujairah, a la dreta de l'autovia.

Aquí vam pagar 150 AED per una habitació doble privada molt senzilla i amb bany compartit. Això sí, estava tot molt net. Vam estar pràcticament sols a la casa.

L'altra alternativa d'allotjament a Khor Fakkan era el car Oceanic Khor Fakkan Resort & Spa (en el carrer Al Mudifi, enfront del parc Al Matlaa), un resort de luxe on ens van demanar 695 AED per una habitació doble.

A Khor Fakkan vam sopar en la popular cafeteria Al Fouj, situada al costat de la carretera principal, no gaire lluny del Youth Hostel. Correcte.

Coses a veure i fer

RUTA DES DE XARJAH FINS A KHOR FAKKAN. Sortírem de la ciutat de Xarjah amb el cotxe en direcció cap a la ciutat de Fujairah, situada en la costa oriental del país, prenent el carrer Sheikh Mohd Bin Saqr Al Qassimi. De fet, vam anar seguint les indicacions cap a l'aeroport.

Només sortir de Xarjah, a només 15 km del centre, ens vam aturar breument en la University City per a recórrer el seu campus. Aquest complex d'universitats era llavors una de les majors ciutats universitàries d'Orient Mitjà, comptant a més amb edificacions espectaculars envoltades de jardins amb gespa i nombroses fonts (!!!).

Després d'aquesta ràpida visita vam tornar a la carretera cap a Fujairah. Al principi el paisatge era pla i desèrtic, amb petites dunes i arbustos, però abans d'arribar a la població de Masafi el paisatge es tornà muntanyenc i a estones bonic.

La petita població de Masafi és travessada per la frontera que separa els emirats de Fujairah i Ras Al Khaimah. Aquí vam tenir l'oportunitat de veure el seu conegut i popular mercat del divendres (Souk Al Juma'a), però que ja llavors era diari. Aquest mercat, situat uns 5 km a l'oest de Masafi, va ser parcialment destruït per un incendi a finals de maig de l'any 2015.

Després de Masafi vam recórrer altres 110 km fins arribar a Fujairah, la capital de l'emirat de Fujairah.

Des d'aquí vam agafar la carretera que segueix la costa del Golf d'Oman cap al nord, fins arribar a la ciutat de Khor Fakkan, situada a 26 km de Fujairah, i pertanyent ja a l'emirat de Xarjah.

La carretera entre les ciutats de Fujairah i Khor Fakkan estava llavors en obres en diversos dels seus trams. Tot i que el paisatge costaner que es veia des de la carretera no valia gran cosa, sí que són boniques les muntanyes que arriben gairebé fins al mar, les quals formen part del sistema de les muntanyes Hajjar Occidentals.

FUJAIRAH. La ciutat de Fujairah és la capital del petit emirat de Fujairah, l'únic dels set emirats dels EAU que compta només amb costa en el Golf d'Oman. Fins l'any 1952 va formar part de l'emirat de Xarjah.

Com en altres emirats, aquí el creixement econòmic era palès per la gran quantitat de nous edificis i projectes immobiliaris que estaven en desenvolupament.

A Fujairah nosaltres ens limitàrem a fer un volt amb el cotxe per la capital, ja que no té res especial.

Entràrem a la ciutat per l'avinguda Hamad bin Abdullah, l'eix de la zona de negocis, i vam continuar fins arribar a la Corniche, des d'on vam poder veure el port pesquer i el comercial.

Des d'aquí vam seguir cap al nord per Al-Gurfah fins arribar a una rotonda on destacava una enorme cafetera en el seu centre, on vam girar a l'esquerra per a prendre Al-Nakheed. Pel camí vam creuar uns enormes jardins de palmeres datileres.

Finalment arribàrem fins a la ciutat vella de Fujairah, en la qual es troba el fort, en reconstrucció quan el vam visitar. Vist el fort per fora vam agafar el carrer Al-Sharqui per a tornar a l'avinguda Hamad bin Abdullah per la qual havíem entrat a la ciutat. Vam completar així una volta de 8 km.

A la ciutat de Fujairah vam aprofitar per a dinar en el molt recomanable restaurant libanès Al-Meshwar, situat en l'avinguda Hamad bin Abdullah, enfront del Fujairah Trade Centre.

El restaurant ocupa un curiós edifici que, tal com comentava la guia LP, sembla de cartó pedra i tret d'un decorat de pel·lícula, mescla dels Picapedra i d'un castell creuat. Menjar deliciós, lloc agradable i acollidor i amb preus més que raonables.

KHOR FAKKAN. Aquesta ciutat pertany a l'emirat de Xarjah i és la segona en importància en la costa oriental dels EAU. Està situada a uns 26 km al nord de la ciutat de Fujairah.

Compta amb una preciosa badia natural, al voltant de la qual ha crescut la ciutat, la qual focalitza la seva economia en un gran port de contenidors que es troba en l'extrem sud de la badia.

La veritat és que tant la badia, la platja com el passeig marítim són molt bonics i l'única pega en aquest paisatge són el port i les seves grues a un costat i el lleig hotel Oceanic a l'altre.

Des de la Corniche vam tenir l'ocasió de veure, sobre un turó, el poc que queda del que va ser l'antic palau del sobirà de Xarjah.

Com arribar-hi

Per a anar fins a Dubai, la nostra última etapa en aquest viatge, vam seguir una ruta amb cotxe des de Khor Fakkan a Dubai que ens va conduir a través dels emirats de Ras Al-Khaimah, Umm Al-Qaiwain, Ajman i Xarjah.

Dormir i menjar

A la ciutat de Dubai ens vam allotjar en el Oasis Deira Hotel (en les dates de la nostra visita es deia Florida Hotel Dubai). Està situat en el carrer Al-Sabkha, en el cor de Deira. Vam pagar 350 AED per una habitació doble amb bany privat, TV, nevera, A/C i esmorzar inclòs.

La seva situació és molt convenient. Durant el dia hi ha molt de moviment en la zona ja que es troba al costat del soc, però a la nit és bastant més tranquil·la. Per a nosaltres va ser una bona elecció.

Si el vostre pressupost dóna per a bastant més llavors recomanem la luxosa Orient Guesthouse, situada en el carrer Al Fahidi de Bur Dubai. És un hotel boutique de només 10 habitacions que ocupa una antiga casa senyorial àrab, situada en el centre de la zona històrica de Bastakiya, que ha estat restaurada amb totes les comoditats actuals, però mantenint la decoració d'estil aràbic de fa un segle.

Nosaltres no vam tenir l'oportunitat d'allotjar-nos en aquest lloc, ja que el vam descobrir per casualitat passejant per la zona, però la propietària de l'establiment va tenir l'amabilitat de mostrar-nos personalment algunes habitacions i el preciós pati central. El preu d'una habitació en les dates de la nostra visita era d'uns 900 AED l'habitació doble.

Cal dir que, en general, en les dates d'aquest viatge el nivell de preus de l'allotjament a Dubai era car, per la qual cosa hi havia molt poca oferta per a pressupostos molt ajustats.

En la Cafeteria 4 Seasons, situada a la cantonada dels carrers Al-Sabkha i Naïf, a només 50 metres de l'hotel Oasi Deira , era possible menjar un bon plat de shawarma, per exemple, a molt bon preu.

I per a connectar-se a Internet recomanem l'Al Jabreen Internet Cafe (costava 3 AED l'hora), a l'interior d'un petit centre comercial, a la cantonada dels carrers Al-Sabkha i Naïf, a l'altre costat de la Cafeteria 4 Seasons. Les trucades locals a Dubai eren gratuïtes.

Coses a veure i fer

RUTA DE KHOR FAKKAN A DUBAI. En la nostra ruta cap a Dubai, sortírem a primera hora del matí de Khor Fakkan i vam continuar cap al nord per l'autovia que transcorre enganxada a la costa. En aquelles dates hi havia molts trams en obres.

També vam veure iniciades les obres per a construir en aquesta costa un enorme complex d'habitatges de luxe dins del mar, similar al The Palm de Dubai.

Menys de 10 km després de sortir de Khor Fakkan trobàrem la petita població de Badiyah, una de les més antigues de la zona i que forma part de l'emirat de Fujairah.

Continuant cap al nord, just en sortir de Badiyah, trobàrem a mà esquerra la minúscula i preciosa mesquita d'Al-Bidya. A més té un gran interès històric perquè es creu que la seva construcció inicial data del segle XV. Durant molt de temps va ser considerada la mesquita més antiga dels EAU, fins que l'any 2018 es van trobar les ruïnes d'una mesquita de 1.000 anys prop de l'actual mesquita Sheikh Khalifa Bin Zayed Al Nahyan d'Al Ain en l'emirat d'Abu Dhabi.

Aquesta simpàtica i coqueta mesquita en miniatura, encara activa, és una construcció pintada completament de blanc i amb quatre cúpules que se sustenten en un únic pilar central.

En veure'ns arribar l'imant de la mesquita va venir sol·lícit a preguntar-nos si volíem visitar l'interior de la mesquita. Vam acceptar la seva invitació i vam entrar amb l'imant, el qual ens va fer de guia i ens va explicar coses sobre aquesta curiosa mesquita.

Acabada la visita aquest amable imant ens va regalar un llibre didàctic sobre l'Islam. Per a arrodonir aquesta super-recomanable visita vam pujar a una torre de guaita que hi ha darrere de la mesquita i des de la qual hi ha una vista molt molt bonica sobre les muntanyes Hajjar, la població de Badiyah, el palmerar i el mar.

Lògicamant, per a aquesta visita cal vestir apropiadament i les dones cobrir el seu cap amb una abaia que presta el mateix imant.

Vam continuar viatge cap al nord per aquesta bonica zona costanera fins arribar a Dibba, 34 km al nord de Badiyah. Aquesta població està formada per tres nuclis habitats, amb la curiosa particularitat que està regida pels emirats de Fujairah i Xarjah i el sultanat d'Oman.

Venint des de Badiyah primer trobàrem el nucli de Dibba Muhallab, pertanyent a l'emirat de Fujairah. En aquesta zona estan els hotels.

Seguint cap al nord arribàrem a Dibba Hisn, pertanyent a l'emirat de Xarjah, on destaca l'enorme i bonica mesquita Sheikh Zayed Al Nahyan, visible des de molt lluny.

Aquí vam agafar el ramal nord que hi havia en la rotonda davant d'aquesta mesquita i vam recórrer altres 4 km fins arribar a Dibba Bayah, el nucli de Dibbah que està en territori del sultanat d'Oman.

Passàrem davant un rètol informatiu que ens advertia que estàvem en territori omanita, però no arribàrem a veure cap frontera visible.

Sí que vam veure un desviament del qual sortia una carretera amb la indicació de Khasab, la capital del territori omanita de Musandam i situada a 110 km d'aquí (desconeixem si aquesta via és factible per a un vehicle que no sigui 4x4).

En qualsevol cas, el costat omanita de Dibba és un enclavament especialment bonic, amb les muntanyes del Hajjar formant una paret de roca darrera de la qual s'estén la península de Musandam.

Ens vam fixar en el fet, tot i que no ens va sorprendre, de que la zona omanita de Dibbah estava més neta i ordenada que els altres dos nuclis de Dibba.

Des d'aquí vam tornar cap a Dibba Hisn i vam continuar viatge cap a Dubai seguint la carretera Dibba-Masafi. Uns 7 km més tard agafàrem un desviament a la dreta amb la indicació RAK. Es tracta de la carretera Gragrah-Ghub, la qual passa per uns paratges preciosos i verges (deshabitats i gairebé sense signes de civilització). Absolutament recomanable.

En una rotonda de l'autovia ens vam desviar cap al nord per la carretera Al-Manama - Ras Al Khaimah.

Poc després, en un punt del trajecte abans d'arribar a la població de Khatt, ens trobàrem amb el fet que s'havia desprès la paret de roca d'una muntanya i havia enterrat un tram de carretera, per la qual cosa no vam tenir més remei que desviar-nos per la llera d'un uadi per a salvar l'obstacle.

Seguint altres 22 km cap al nord des de Khatt arribàrem a la ciutat de Ras Al-Khaimah (també coneguda com RAK City), la capital de l'emirat de Ras Al-Khaimah. Aquest emirat és el més septentrional i fèrtil dels EAU. Està situat en la costa oest i fa frontera amb el territori omanita de la península de Musandam.

En la nostra ruta de 70 km des de Dibba arribàrem a la ciutat de Ras Al Khaimah seguint la carretera que ve de l'aeroport. Les muntanyes Hajjar com a fons formen un fantàstic paisatge de benvinguda.

En una rotonda d'Al-Nakheel, la zona comercial i de negocis de RAK, vam girar a l'esquerra seguint la indicació Old Town, per a agafar el carrer Al-Hisn que ens va portar a la ciutat vella, la qual està situada sobre una península arenosa a on s'arriba després de creuar el pont que salva la ria (khor) Ras Al-Khaimah.

Vam aparcar el cotxe davant del Museu Nacional de Ras Al-Khaimah, situat en un fort del segle XVIII. Vam fer un breu passeig a peu per la ciutat vella i pel soc adjacent, tots dos sense massa interès. Val a dir que Ras Al Khaimah, que en el passat s'anomenava Julfar, és un dels assentaments més antics dels EAU.

Després d'aquesta ràpida visita a RAK vam reprendre el nostre viatge cap a Dubai i enfilàrem cap al sud per la carretera Sheikh Muhanmad Bin Salem que transcorre enganxada a la costa del Golf Pèrsic.

Transcorreguts uns 40 km des de RAK vam creuar el minúscul emirat d'Umm Al-Qaiwain.

I seguint altres 30 km cap al sud arribàrem a l'emirat d'Ajman. Però no ens vam aturar en cap dels dos perquè no tenien res que ens interessés prou.

Això sí, des de la carretera vam poder veure algunes plataformes petrolíferes en el mar, així com grans projectes d'urbanitzacions de luxe al costat de el mar o directament sobre ell, en forma d'illes artificials.

Els vorals i voltants de la carretera al seu pas per Umm Al-Qaiwain estaven molt bruts per a l'estàndard d'altres emirats, amb milers de bosses i residus de tota mena. Abans d'arribar a Dubai vam passar també pels afores de la ciutat de Xarjah.

En entrar a Dubai per l'autovia Ras Al Khor vam tenir l'ocasió d'aturar-nos breument per a veure el Santuari de vida salvatge Ras al-Khor, una reserva d'aiguamolls que sol albergar grans colònies d'ocells migradors. Aquest espai és una de les poques àrees urbanes protegides del món.

En total vam recórrer uns 220 km entre Khor Fakkan i Dubai.

DUBAI. La cosmopolita ciutat de Dubai és la capital de l'emirat de Dubai. És la ciutat més poblada dels EAU, amb una població estimada d'uns 3'4 milions d'habitants.

L'emirat de Dubai és segurament l'emirat més actiu i modern dels set que formen la federació dels Emirats Àrabs Units. Amb l'entrada del segle XXI les autoritats dubaitís van iniciar un gran esforç per a convertir Dubai en el centre financer i econòmic de la regió, així com un pol d'atracció per a un turisme d'alt poder adquisitiu.

I tot això amb l'objectiu de diversificar els seus ingressos, ja que, a diferència de l'emirat d'Abu Dhabi, les seves reserves de petroli són escasses. Tot i així, qualsevol projecte constructiu, per absurd que pugui semblar, aquí era possible, ja que els diners a invertir no són un problema.

La mà d'obra necessària per a aquestes obres faraòniques s'ha vingut important d'Àsia, sobretot del subcontinent indi. Només un 19% de la població de Dubai és realment dels Emirats Àrabs Units.

La ciutat de Dubai va anar creixent a partir d'unes quantes cases de beduïns instal·lats a totes dues ribes d'una ria, Khor Dubai, fins arribar a ser l'enorme metròpolis que és actualment.

La ria de Khor Dubai divideix a la ciutat en dues parts: Deira en la riba nord i Bur Dubai en la sud.

Amb els seus grans projectes urbanístics, les seves campanyes de promoció a tot el món i amb la consolidació del seu aeroport com a hub regional i internacional, Dubai va passar ràpidament a estar entre les 10 ciutats més visitades de tot el món món.

La nostra opinió és que realment val la pena visitar Dubai i dedicar-li almenys uns dos dies, a diferència de la resta d'emirats que visitàrem, exceptuant Xarjah, en els quals una visita de passada és suficient.

• Khor Dubai (Dubai Creek en anglès) és el nom de la ria que separa les zones de Deira i de Bur Dubai i que proporciona un caràcter especial a la ciutat.

També és el seu cor, la qual cosa es nota en el gran tràfic fluvial que hi ha a tota hora, amb multitud d'abras farcides de gent navegant per la ria.

Les abras són petites embarcacions que fan de taxis aquàtics, creuant d'una riba a una altra seguint unes rutes preestablertes entre estacions (cada trajecte costava llavors 0.5 AED per persona).

Per descomptat val la pena passejar per totes dues ribes per a gaudir de boniques vistes de la ciutat.

• Deira. Aquesta és l'àrea de la ciutat de Dubai que s'estén al nord de la ria Khor Dubai. L'aeroport internacional de Dubai, per exemple, es troba en aquesta zona.

Històricament, Deira ha estat el centre comercial de Dubai, encara que en els últims anys ha anat perdent importància a causa dels nombrosos i enormes centres comercials que s'han anat creant al llarg de l'avinguda Sheikh Zayed que creua Bur Dubai en direcció cap a Abu Dhabi.

En la riba nord de Khor Dubai, en la zona de Deira, es troben els molls de daus (entre les estacions d'abras Sabkha i Deira Old Souq), on es carreguen i descarreguen mercaderies de tota mena amb origen o destinació en qualsevol port del Golf o d'Àsia. Ofereixen doncs una imatge pintoresca del comerç que forma part del patrimoni històric de Dubai.

No lluny d'aquí trobem el famós soc de l'or, un dels majors mercats d'or del món, on es venen des de simples lingots a joieria super-sofisticada. També val la pena recórrer el soc de les espècies, un laberint d'estrets carrerons aromatitzats per una mescla de clau, cardamom, canyella, encens, i tot tipus d'espècies. Finalment, també està el soc dels perfums. A última hora de la tarda és quan aquesta zona està més concorreguda.

• Bur Dubai. La zona de Bur Dubai és el barri històric de Dubai i s'estén al llarg de la riba sud de Khor Dubai. La immensa majoria de punts d'interès històrics de Dubai es troben en aquesta zona.

Recentment, entre els anys 2013 i 2016, s'ha estès cap a el mar l'extrem oest de la ria de Khor Dubai convertint a Bur Dubai en una illa.

A Bur Dubai destana l'interessant barri de Bastakiya, amb nombroses cases senyorials construïdes a principis del segle XX per rics mercaders i que han estat restaurades modernament. Aquestes cases tradicionals compten amb un pati interior, i també amb torres de ventilació, usades antigament en aquesta zona del Golf per a refrescar l'interior de les cases.

Enganxat a aquest barri està el Diwan, la residència oficial del xeic Maktoum que governa Dubai en l'actualitat.

Darrere d'ell està el molt interessant Dubai Museum, el qual ocupa l'interior del fort Al Fahidi, del segle XVIII.

Sense escatimar en mitjans, amb diorames, audiovisuals o hologrames, el museu ofereix una fascinant visió de la història i el patrimoni cultural de Dubai.

El museu compta amb seccions que mostren, entre molts altres aspectes, la vida tradicional dels beduïns en el desert o la dels bussejadors que buscaven perles en el fons de el mar.

L'entrada al museu és pel carrer 76A i en aquelles dates costava 3 AED.

Al costat del museu està la Grand Mosque, però la veritat és que és més bonica per fora que per dins. En el seu costat oest està el Dubai Souq, el soc de tèxtils, amb els seus carrerons coberts per una bonica teulada de fusta.

Caminant des d'aquest soc cap a l'oest per la riba del Khor Dubai arribàrem a la zona de Shindagha, prop de la boca de la ria i lloc de les primeres construccions de Dubai.

Aquí trobàrem l'Heritage & Diving Villages, una zona de nova construcció amb botigues i restaurants situats en edificis que segueixen l'arquitectura local.

Just al costat vam visitar la Sheikh Saeed Al Maktoum House, una casa tradicional construïda l'any 1896 i que va ser la seu del govern i residència oficial de l'avi de l'actual xeic. L'edifici està ben restaurat i és bonic, però creiem que és més interessant la col·lecció de fotos que s'hi exhibia, amb imatges antigues de Dubai que permeten comprovar l'enorme transformació d'un grapat de cases de beduïns en el Dubai actual. També hi ha fotos de la família de l'actual xeic. L'entrada a la casa costava llavors 2 AED.

Cap al costat oriental del barri de Bastakiya trobem un passeig que hi ha entre la ria i el carrer Al-Seef on s'instal·la una concorreguda fira durant el període en què se celebra el Dubai Shopping Festival.

La nostra visita a la ciutat va coincidir amb aquest festival i vam tenir l'oportunitat de passejar per aquesta fira i veure un castell de focs artificials sobre l'aigua de Khor Dubai.

Des d'aquesta riba hi ha una vista privilegiada sobre el cridaner edifici del National Bank of Dubai, un punt de referència al costat del riu i que amb la seva característica façana de vidre i de forma corba reflecteix colors daurats sobre el trànsit fluvial de la ria.

• Burj al-Arab. En les dates d'aquest viatge, l'any 2006, l'hotel Burj al-Arab era, sense cap dubte, la icona més universal de Dubai i una atracció turística en si mateix. Posteriorment, altres grans fites, com la construcció del gratacel Burj Khalifa, encara el més alt del món, li van treure protagonisme al Burj al-Arab, però aquest encara continua sent un pol d'interès per als viatgers.

L'hotel Burj al-Arab és de cinc estrelles gran luxe, però en el seu moment se'l va arribar a qualificar com de set estrelles per les seves característiques realment excepcionals. L'hotel ocupa un singular edifici, la forma del qual està inspirada en una embarcació de vela i està situat en una illa artificial, a 270 metres de la costa, i connectat a terra ferma per un viaducte sobre la platja.

Amb els seus 321 metres d'altura era llavors l'hotel més alt del món i en la seva part superior crida l'atenció la plataforma que alberga l'heliport i que també serveix de pista de tennis quan està lliure.

Continua sent un clàssic per a molts visitants arribar fins als voltants de l'hotel per a poder fotografiar-lo des de la platja de Jumeirah, des d'on s'obté la millor perspectiva. També és molt cridaner de nit, quan tota la seva coberta exterior està il·luminada i es van succeint diferents combinacions de colors.

Però és tant o més espectacular vist des de dins. El problema és que només és possible entrar en el recinte de l'hotel si un s'allotja en una de les seves 202 suites o si es té una reserva per a un dels seus múltiples restaurants. Però clar, tal com es podria esperar, els preus són realment astronòmics.

En les dates de la nostra visita vam descobrir que l'opció més econòmica per a accedir a l'hotel era fer una reserva per a l'Afternoon Tea en el Skyview Bar, una plataforma situada a 200 metres sobre el mar i amb espectaculars vistes de l'entorn, o en el Sahn Eddar, el qual està situat en la base de l'impressionant atri de l'hotel (és l'atri més alt del món). El preu de l'Afternoon Tea en el Sahn Eddar fou llavors de 15 € per cap.

Llavors era imprescindible reservar amb antelació per telèfon en la central de reserves de l'hotel o bé per correu electrònic. Avui dia es pot fer la reserva directament a través de les pàgines Skyview i Sahn Eddar.

Quant a la vestimenta, en el cas dels homes, es requeria portar camisa amb coll, pantalons llargs (no texans) i sabates tancades que no siguin esportives.

Podríem explicar moltes coses de l'hotel i tot el que l'envolta (personal, clients, serveis, etc), però el millor és veure-ho per un mateix. Sí que us podem dir que falten sentits per a poder quedar-se amb aquest lloc tan especial, la quinta essència del luxe aràbic.

La pregunta del milió és si val la pena gastar-se tants diners per a visitar l'hotel. Lògicament cadascú tindrà la seva pròpia opinió sobre aquest tema.

Per a nosaltres fou una experiència que bé va valer la pena, però també hem de dir que al final només vam pagar 15 € cadascú per la visita a l'hotel, ja que per un problema en la nostra reserva la central de reserves de l'hotel ens va compensar amb un accés especial on només vam pagar la beguda que triéssim.

L'any 2006, quan encara no existia la xarxa de metro de Dubai que hi ha actualment, l'única manera d'arribar a l'hotel Burj al-Arab des de la zona de Deira era amb un taxi o bé amb autobús.

Nosaltres vam triar l'opció low-cost, per la qual cosa agafàrem l'autobús 8 (o 8A) en l'estació d'autobusos Gold Souq Bus Station. Fou un llaaaarg trajecte (vam pagar 2'5 AED/pax per aquest trajecte), però ens va deixar pràcticament a la porta de l'hotel.

Si anéssim amb un vehicle llogat una possible ruta des de Deira és la següent: vorejar la ria seguint Baniyas Rd cap a l'est fins arribar al pont Maktoum que creuarem per a accedir a la riba de Bur Dubai.

A continuació agafarem l'avinguda Khalid Bin Waleed en direcció al port Rashid per a després agafar el carrer Al-Mina a l'esquerra i després l'avinguda Al-Jumeirah a la dreta. Seguint aquesta avinguda uns 16 km arribem a l'hotel, visible des de bastant abans.

Una altra possible opció més directa per a arribar a Bur Dubai des de Deira amb cotxe és a través del túnel Shindagha que creua sota la ria.

Per a tornar a Deira des de l'hotel podem seguir l'avinguda Sheikh Zayed, la qual passa al costat d'enormes i impressionants gratacels, com Burj Khalifa (actualment és l'edifici més alt del món, amb una altura de 828 metres) o el complex d'Emirates Towers. Creuem a Deira pel pont Garhoud.

• Centres comercials. Doncs sí, encara que sembli mentida, una visita a Dubai no és completa si no es visita almenys un dels seus mega-centres comercials. Nosaltres ho vam fer, però no per a comprar sinó com a exercici de voyeurisme per a fer un estudi sociològic, ja que els naturals dels Emirats Àrabs Units (i també els expatriats de luxe) vénen a aquesta mena de llocs, deixant els socs del centre per als turistes i els immigrants asiàtics.

En aquest viatge nosaltres vam escollir el centre comercial Mercato perquè en aquell moment era un dels millors de Dubai i perquè ens venia de camí anant cap a l'hotel Burj al-Arab.

Aquest centre comercial reprodueix, de manera més o menys kistch, les formes dels palaus de la Toscana o el Vènet italians. No deixa de xocar la imatge de la població autòctona dels Emirats Àrabs Units (homes abillats amb la seva impecable dishdasha blanca i dones de rigorós negre amb la seva abaia que les cobreix gairebé completament) asseguts en un Starbucks o fent cua davant unes multisales de cinema.

En l'aparcament del centre comercial només vèiem luxosos vehicles, sobretot 4x4, on carregaven les seves compres. El Mercato està a Jumeirah Rd i s'arribava a ell amb vehicle propi o bé amb el mateix autobús 8/8A que també anava a l'hotel Burj al-Arab.

En viatges posteriors a Dubai visitàrem altres centres comercials que, per una raó o una altra, vam creure dignes de visitar, com el Dubai Mall, el Mall of the Emirates o el Ibn Battuta Mall.

• Altres activitats a Dubai. Si tot el que s'ha dit no és suficient per a omplir els dies d'estada a Dubai, hi ha moltes altres activitats a fer en aquesta ciutat, però dependrà del pressupost i dels gustos de cadascú. Entre les activitats més dispars (o extravagants) citarem, per exemple:

• esquiar en l'Ski Dubai. La major de les seves cinc pistes té un desnivell de 60 metres i una longitud de 400 metres. Forma part del complex Mall of the Emirates.
• anar a les carreres de cavalls a l'hipòdrom Nad Al Shiba Club, tot i que l'any 2010 aquest va ser substituït pel nou hipòdrom Meydan.
• jugar al golf en l'exclusiu Dubai Creek Golf & Yacht Club.

Però l'any 2006, en plena ebullició d'obres faraòniques en aquest emirat, una activitat molt més econòmica i que podia ocupar-nos durant molt de temps era la de veure des de la barrera, com jubilats, les innombrables i espectaculars obres que hi havia per tot Dubai.

Algunes de les més sonades que hi havia en aquells dies eren els singulars projectes The Palm Jumeirah i també The World, que no eren res més que complexos residencials i d'oci que estan situats sobre illes artificials enfront de la costa de Dubai.

Trobareu més informació sobre allotjament i coses a veure i fer a Dubai en la nostra Guia de viatge als EAU i Musandam, basada en un viatge que vam fer tres anys després d'aquest.

I el viatge s'acaba ...

En el nostre últim dia d'aquest viatge vam anar caminant fins a l'estació d'autobusos Al-Sabkha de Deira i a només 50 metres de l'hotel Oasis Deira, on vam agafar l'autobús número 401 cap a l'aeroport internacional de Dubai. El bitllet ens va costar 3 AED/pax i en 20 minuts ja érem a la porta de la terminal 1 de sortides.

Després de passar els controls d'immigració vam anar a una oficina de canvi on canviàrem a euros els dirham EAU que ens sobraven.

El nostre vol amb la companyia Czech Airlines va sortir puntual i set hores després aterràvem en l'aeroport de Praga, on vam connectar amb un altre vol de la mateixa companyia amb destinació a Barcelona, on arribàrem sense novetat després de 2 hores i 15 minuts de vol.

I aquí finalitza la descripció d'aquest intens viatge per la península aràbiga.