Guia i relat de viatge a Abu Dhabi, Dubai, Umm al-Qaiwain, Ras al-Khaimah i Musandam

Com arribar-hi

Vam iniciar aquest viatge agafant un vol de la companyia Turkish Airlines de Barcelona a Istanbul. Després de 2 hores i 45 minuts de vol, i de recórrer 2.300 km, en un B-737 vam aterrar en l'aeroport Atatürk, el qual era llavors el principal aeroport internacional d'Istanbul. Des de mitjans de 2019 l'ha substituït el nou aeroport internacional d'Istanbul.

Després d'una ràpida connexió en aquest aeroport vam embarcar en el vol cap a Dubai, també de Turkish Airlines.

Es va donar la curiosa circumstància que estàvem en l'últim dia de l'any 2009 i el nostre avió va començar a rodar per la pista a les 23:50, situant-se en la capçalera de pista poc després. Llavors el comandant del nostre avió va esperar que fossin les dotze en punt per anunciar l'esdeveniment per la megafonia de l'avió i ens va desitjar a tots un feliç any nou 2010 i a continuació va donar tota la força als motors per a iniciar l'enlairament.

A les 5:45 del primer dia de l'any 2010 vam aterrar en l'aeroport internacional de Dubai després d'un vol de 3 hores i 45 minuts i una distància recorreguda de 3.007 km des d'Istanbul.

Recordem que l'hora local a Dubai, i per extensió la dels Emirats i Oman, durant l'horari d'hivern europeu és de +3 hores respecte la de Barcelona.

En passar el control d'immigració ens van segellar al passaport amb un visat gratuït de 30 dies. Després de recuperar l'equipatge facturat vam canviar una petita quantitat d'euros a AED, la moneda local, en una petita oficina que hi havia en la mateixa sala d'equipatges. En sortir d'aquesta, en la terminal d'arribades, hi havia altres opcions per a canviar diners, però vam comprovar que el canvi aquí era lleugerament pitjor.

A continuació ens vam adreçar, en la mateixa terminal d'arribades, a l'agència de lloguer de cotxes amb la qual havíem reservat a través del portal Booking.com., on ens van entregar les claus d'un Toyota Yaris de tres volums, molt nou, pel qual vam pagar uns 240 € per un lloguer de 9 dies, incloent un suplement de 25 € per a l'assegurança a tot risc i un altre de 71 € per l'assegurança especial obligatòria per a conduir a Oman durant 3 dies.

Recordem en aquest punt, tal com hem explicat anteriorment, la necessitat de presentar un permís de conduir internacional, a més del permís de conduir del país de residència.

Sortint amb el cotxe des de l'aeroport de Dubai, molt proper al barri de Deira, i anant en direcció cap a Abu Dhabi vam anar encadenant autovies fins a connectar amb la gran avinguda Sheikh Zayed, la principal artèria de la ciutat i que transcorre de nord a sud, més o menys paral·lela al mar.

Conduint per aquesta avinguda vam veure, per primera vegada en viu i en directe, l'altíssim gratacels Burj Khalifa, així com altres 50.000 edificis, a quin més espectacular, però molts encara en construcció en aquelles dates, que s'anaven succeint al llarg d'aquesta enorme avinguda.

També vam veure el viaducte de la nova línia de metro que s'estava construint llavors. Des de la nostra darrera estada a Dubai, tres anys enrere, vam poder apreciar molts canvis.

Després de passar pel costat de Jebel Ali, l'enorme port dubaití, situat a uns 35 km de Deira, ja s'acaba la ciutat de Dubai i comença el paisatge desèrtic, deixant enrere el miratge urbà que suposa aquesta ciutat sortida del no res.

En general les indicacions per a conduir a Dubai són bones i no és difícil trobar la ruta cap a Abu Dhabi. L'avinguda Sheikh Zayed al final es transforma en l'autovia E11 o Sheikh Khalifa Bin Zayed Al Nahyan Int'l Road que va en direcció sud-oest, cap a Abu Dhabi i la frontera amb Aràbia Saudita. Aquesta autovia tenia quatre carrils per cada costat i la velocitat màxima permesa era de 120 km/h, tot i que érem els únics que la respectàvem.

Uns 40 km abans d'arribar a Abu Dhabi vam agafar la sortida Yas East per a visitar la zona de Yas Island.

Acabada aquesta visita vam agafar l'autovia Shahama-Saadiyat que, a través d'una zona d'aiguamolls i illes artificials, ens conduí directament a la zona del Meena, ja en la ciutat d'Abu Dhabi.

Pel camí vam poder veure les faraòniques obres que s'estaven duent a terme a l'illa de Sadiyat, on entre moltes altres coses, s'estaven construint llavors el Louvre Abu Dhabi i el Guggenheim Abu Dhabi.

També vam poder veure per fora veure l'impactant i futurista edifici circular Aldar HQ. En les dates de la nostra visita encara s'estaven duent a terme les obres d'urbanització de l'entorn del gratacels perquè l'edifici no es va inaugurar fins l'any 2010, uns mesos després de la nostra visita. Amb els seus 110 metres d'alçada i 23 plantes és l'edifici circular més alt del seu tipus en el món i el primer de l'Orient Mitjà.

Aquest edifici es troba ubicat en la zona costanera d'Al Raha, als afores de la ciutat d'Abu Dhabi, i és visible des de l'autovia E11 que connecta Dubai i Abu Dhabi.

Finalment vam arribar al centre d'Abu Dhabi, on es troba l'hotel que havíem reservat per Internet. La distància entre Dubai i Abu Dhabi és d'uns 125 km seguint l'autovia E11.

Dormir i menjar

A Abu Dhabi ens vam allotjar en el Crowne Plaza Abu Dhabi, situat en el carrer Sheikh Hamdan, en ple districte financer, i a curta distància de diversos punts d'interès d'Abu Dhabi, com la Corniche.

En el moment d'escriure aquesta actualització aquest hotel ha canviat de nom i ara s'anomena Millennium Downtown.

El Crowne Plaza Abu Dhabi era un hotel de categoria 5 estrelles on vam pagar 392 AED/nit (uns 75 €), incloent la taxa turística i càrrecs per servei, però sense esmorzar. La nostra habitació era enorme, de 60 m², amb jacuzzi i totes les comoditats i amenities d'un hotel d'aquesta categoria. També tenia aparcament privat gratuït per al cotxe.

Com que l'esmorzar bufet de l'hotel no estava inclòs en el preu de l'habitació i era bastant car, una de les poques opcions en aquesta zona d'Abu Dhabi per a esmorzar a l'europea era la cafeteria de la cadena Starbucks que hi havia en el mateix carrer Hamdan, a només 150 metres a l'est.

La millor opció (i més econòmica) per a menjar a Abu Dhabi solen ser els restaurants indis i també els xinesos, però no sempre. També estan els restaurants dels hotels, molt cars, i cadenes de menjar ràpid, així com els restaurants dels centres comercials.

Dels restaurants que vam provar recomanem el Gulf Palace Restaurant, a només 100 metres de l'hotel Crowne, amb bon menjar i a un preu raonable. Un altre restaurant recomanable és el libanès Automatic Restaurant, en la cantonada dels carrers Hamdan i Najda, amb deliciosos shawarmas molt barats.

Coses a veure i fer

ABU DHABI. La ciutat d'Abu Dhabi és la capital federal dels Emirats Àrabs Units i la principal ciutat de l'emirat d'igual nom, l'emirat d'Abu Dhabi, però la segona del país en grandària després de Dubai.

La ciutat d'Abu Dhabi està situada sobre una illa en la costa occidental dels Emirats Àrabs, en el Golf Pèrsic, tot i que està separada del continent només uns 250 metres. Hi ha diversos ponts que la uneixen a terra ferma, així com a altres illes veïnes, com a l'illa de Saadiyat.

Principalment gràcies al petroli no sorprèn que Abu Dhabi hagi estat definida com la ciutat més rica del món.

Des de l'any 2004, amb l'arribada al poder del xeic Khalifa bin Zayed Al Nahayan, el qual fou el president dels E.A.U. i l'emir d'Abu Dhabi fins l'any 2022, va passar a competir amb el seu veí Dubai en obres i projectes faraònics amb la finalitat d'atreure turisme i inversors.

En les dates de la nostra visita a Abu Dhabi la ciutat estava experimentant un gran boom de la construcció, tot i que, això sí, una mica més moderat que el de Dubai.

És cert que Abu Dhabi no té gran cosa a veure des del punt de vista històric i cultural, almenys fins que no s'inaugurin els nous museus Guggenheim i Louvre, però per al viatger curiós hi ha uns quants punts d'interès que fan recomanable la visita a aquesta ciutat, i amb l'avantatge de que la major part d'ells són gratuïts.

Donades les dimensions i configuració de la ciutat d'Abu Dhabi i els voltants són pocs els llocs accessibles a peu sense recórrer distàncies quilomètriques. Per això convé disposar de cotxe de lloguer o bé usar els autobusos i/o taxis disponibles en la ciutat.

Centre d'Abu Dhabi i la Corniche

En la zona central d'Abu Dhabi destaca el Qasr al-Hosn, l'edifici de pedra més antic de la ciutat, ja que data de 1761. Fou la residència real i seu del govern fins l'any 1966.

Està situat al llarg del carrer Sheikh Zayed First, al costat del complex Cultural Foundation. En el moment de la nostra visita el Qasr al-Hosn estava en restauració i només vam poder veure'l per fora.

La Corniche, per la seva banda, és un llarg i bonic passeig marítim, d'uns 8 km, amb un agradable camí per als vianants, amb jardins i activitats per a nens i adults, i fins i tot algunes platges de sorra.

A la seva esquena es troba el vistós skyline d'Abu Dhabi. Val la pena recorre'l a última hora de la tarda per a veure la posta de sol i trobar-se amb la nombrosa població local que passeja a aquesta hora. Des d'aquest passeig hi ha bones vistes sobre la zona de l'escullera i l'illa artificial Al Lulu, que llavors encara estava buida.

Vam anar fins a l'hotel Le Royal Meridien Abu Dhabi, ubicat en el carrer Khalifa bin Zayed, a 500 metres de la Corniche, i vam pujar fins al restaurant giratori Al Fanar per a gaudir de les seves espectaculars vistes de 360º sobre la ciutat i el mar. En aquest restaurant es podia prendre una copa, dinar/sopar o només gaudir de les vistes. En l'actualitat, juny de 2024, aquest restaurant s'anomena Stratos Revolving Lounge Bar & Grill.

De tornada a la Corniche i en l'agradable zona de l'escullera vam veure l'altíssim màstil de la bandera dels E.A.U. (UAE flag en anglès) que, amb 123 metres d'alçada, està entre els més alts del món. És impossible no veure l'enorme bandera dels E.A.U. que oneja sobre ell.

Molt prop d'aquí està l'Heritage Village, on es mostra com era la vida en un poblat tradicional de l'oasi en el passat. Es tracta d'un museu a l'aire lliure, amb demostracions d'artesans tradicionals o amb l'esquema d'un falaj, un sistema d'irrigació tradicional de la zona. No hi ha molt a veure, però és interessant i agradable de visitar. A més, proporciona excel·lents vistes sobre la platja i la silueta urbana d'edificis de la Corniche.

Des d'aquí val la pena caminar altres 400 metres fins al final d'aquesta península, on es troba el bonic edifici de l'Abu Dhabi National Theatre.

Per altra banda, el carrer Khamis Bin Zaal Al Rumaithi, un tram de carretera que recorre aquesta estreta península de l'escullera, més o menys d'1 km de longitud, és el lloc preferit dels homes locals per a fer ostentació dels seus luxosos i potents cotxes esportius i 4x4.

Aquí veiérem, per exemple, un gran mostrari de Ferraris, Lamborghinis, Maseratis, BMW x6, Hummers H2, o Toyotas FJ Extreme, entre molts altres, a més de motos de molt alta cilindrada. Impressionant... És evident que aquí sobren els diners i el preu de la gasolina no és problema :-)

En aquesta zona de l'escullera també es troba el magnífic i impressionant hotel Emirates Palace, un super hotel de luxe que fou inaugurat a finals de 2005. És propietat del govern d'Abu Dhabi, però gestionat pel grup Kempinski fins a l'any 2020, quan va passar a mans del grup Mandarin Oriental). És un dels hotels més cars del món mai construït.

Tot en ell és mastodòntic i pur luxe. Té més de 100 Ha. de jardins, 1.3 km de platja privada i un pàrquing subterrani per a 2.500 vehicles. L'exterior de l'hotel té fins a 114 cúpules que arriben als 80 metres d'altura. Té suites exclusives per a membres de la família real de l'emirat, així com altres reservades per a caps de govern, decorades amb or i marbre.

Només l'arbre de Nadal que col·loquen en el seu impressionant atri està valorat en més d'11 milions de dòlars USD.

Si us voleu permetre un capritx ja us podreu imaginar que els preus de les habitacions en aquest hotel estan en consonància amb el luxe i ostentació del lloc.

En acostar-nos a l'hotel Emirates Palace amb el cotxe el primer que vam trobar fou la seva entrada monumental, d'estil mogol, que només s'obre en ocasions solemnes per a clients molt il·lustres.

Continuant uns 500 metres pel carrer Corniche West vam arribar fins a l'entrada normal, on el conserge ens saludà i preguntà si anàvem a visitar l'hotel, a la qual cosa li vam contestar afirmativament i ens deixà passar sense problema.

Ja dintre del recinte vam creuar una zona enjardinada i vam arribar a l'entrada coberta que donava accés a l'edifici principal. Aquí vam deixar el cotxe i vam donar les claus al personal de l'hotel per tal que ens l'aparquessin en el pàrquing subterrani. A canvi ens van donar un nº per a recollir-lo a la sortida.

Una vegada dins de l'edifici no vam deixar d'al·lucinar. Crèiem haver-ho vist tot en hotels de luxe, però aquest és enorme, molt luxós, però elegant i amb personal per tot arreu. Realment impressionant l'atri sota la cúpula principal.

Es podia visitar lliurement la zona pública de l'hotel. En qualsevol cas podeu fer-vos una idea aproximada d'aquest hotel únic a través d'aquest tour virtual per l'Emirates Palace.

En la nostra visita a l'hotel vam aprofitar per a veure, en una zona de l'hotel habilitada com a museu, una exposició de pintura amb obres mestres de la col·lecció permanent dels museus Guggenheim, així com una altra amb fotografies, maquetes i panells explicatius sobre els projectes culturals que hi havia en curs a l'illa de Saadiyat.

En resum, l'Emirates Palace és un lloc recomanable 100% en tota visita a Abu Dhabi, amb l'avantatge de que la visita és gratis (o al menys ho era llavors), tot i que sempre tindreu la possibilitat de prendre una beguda o snack en algun dels seus bars o lounges). I recomanem anar a l'hotel tant de dia com de nit, perquè la il·luminació nocturna de les fonts, jardins i edificis és realment fantàstica.

Els centres comercials, veritables temples moderns del consumisme en tot el món, però més en els països del Golf, són un bon lloc per a veure a la població local (autòctons i expatriats) en la seva salsa.

El Marina Mall, situat en l'escullera, a escassa distància de l'Emirates Palace, era potser el centre comercial més glamurós d'Abu Dhabi en les dates de la nostra visita. En ell hi havia un hipermercat, més de 400 botigues, restaurants, cinemes, una bolera i una pista de gel, per exemple.

La Gran Mesquita Sheikh Zayed

La Gran Mesquita Sheikh Zayed (Sheikh Zayed Grand Mosque en anglès), situada uns 15 km al sud-est del centre de la ciutat d'Abu Dhabi, és la major mesquita del país i la sisena del món, podent acollir més de 40.000 fidels.

Es va inaugurar al desembre de 2007 i va tenir un cost de construcció d'uns 525 milions de dòlars US$.

Tot en ella és luxe i superlatiu. Per exemple, el seu pati interior, amb un delicat disseny floral, té una superfície de 17.000 m² i està considerat com el major exemple de mosaic de marbre en tot el món.

També la catifa de la seva sala d'oració principal està considerada com la major del món feta a Iran. Els seus enormes canelobres contenen milions de cristalls Swarovski. I així moltes coses més...

Comparant-la amb altres grans, noves i luxoses mesquites que hem vist en altres països, com per exemple la Mesquita Hassan II (Casablanca, Marroc) o la Gran Mesquita del Sultà Qabus (Masqat, Oman), pensem, és la nostra humil opinió, que la Gran Mesquita Sheikh Zayed no és tan original ni feta amb tan bon gust com aquelles, però tot i així la veritat és que ens va semblar extraordinària en diversos aspectes.

Per això creiem que val molt la pena visitar-la si viatgeu a Abu Dhabi.

L'entrada és gratuïta i es pot visitar a partir de les 9:00-10:00 diàriament excepte els divendres al matí. Recomanem anar-hi tan aviat com obrin al matí per a gaudir d'una visita relaxada i tranquil·la, perquè a mesura que transcorre el matí es va omplint de tours. És convenient fer una reserva en línia per tal d'assegurar l'entrada a l'hora desitjada.

Lògicament, per a la visita a la mesquita s'ha de vestir de forma respectuosa, com en la visita a qualsevol altre lloc de culte. Les dones, a més, han de vestir una abaia que cobreixi tot el cos i un mocador en el cap, disponibles a l'entrada de la mesquita.

Arribar a la mesquita des del centre d'Abu Dhabi és fàcil: amb cotxe n'hi ha prou d'agafar la via ràpida amb direcció a l'aeroport i sortir en la sortida adequada, però també es pot anar amb autobús o taxi. Els accessos i voltants de la mesquita encara estaven en obres en el moment de la nostra visita.

Zayed Sports City

L'única raó de la nostra visita a al complex Zayed Sports City fou que en les dates de la nostra visita a Abu Dhabi tenia lloc en ell el campionat mundial de tennis Capitala World Tennis Championship (després anomenat Mubadala), un torneig d'exhibició que aquell any va tenir lloc del 30 de desembre a l'1 de gener.

A més, l'edició d'aquell any 2009 va ser la primera d'aquest campionat d'exhibició i en ella es jugava la final de consolació entre David Ferrer i Roger Federer i la gran final entre Rafa Nadal i Robin Soderling.

Tot i que finalment no vam poder aconseguir entrades perquè ja estava venut tot des de feia mesos, sí vam poder recórrer lliurement el Village del torneig, veure els entrenaments i gaudir del gran ambient que hi havia.

El Zayed Sports City està situat uns 3 km abans d'arribar a la Gran Mesquita Sheikh Zayed, anant des del centre de la ciutat d'Abu Dhabi. I per a tornar al centre des d'aquest complex esportiu (o des de la Gran Mesquita) recomanem agafar l'avinguda 30th que voreja la costa occidental de l'illa sobre la qual s'assenta Abu Dhabi.

Aquesta avinguda passa pel districte de les Ambaixades, per davant de l''ADNEC Centre Abu Dhabi, i la zona d'Al Bateen, amb els seus bonics jardins i impressionants mansions.

L'illa de Yas

L'illa de Yas (Yas Island en anglès) està situada a uns 30 km del centre de la ciutat d'Abu Dhabi i ocupa una superfície de 2.500 Ha, de la qual dos terços estan destinats a diferents projectes d'oci, comercials i turístics, alguns ja realitzats i d'altres que encara estaven per fer en aquelles dates.

En l'actualitat l'illa de Yas allotja un circuit de Fòrmula 1 i motociclisme, hotels, parcs temàtics, centres comercials, port esportiu, camps de golf, apartaments i xalets de luxe, etc.

En les dates de la nostra visita ja vam poder veure completat el bonic Circuit Yas Marina de Fórmula 1, inaugurat dos mesos abans de la nostra visita i en el qual es corre des de llavors el Gran Premi d'Abu Dhabi de Fórmula 1.

Integrat en el circuit Yas Marina està l'impressionant i curiós Yas Marina Hotel (ara anomenat W Abu Dhabi), un hotel de cinc estrelles amb un disseny únic, meitat sobre la terra i meitat sobre el mar, sent el primer hotel del món construït sobre un circuit de Fórmula 1.

Però potser la seva característica de disseny que més crida l'atenció és la seva coberta en forma de closca, de vidre i acer, i que compta amb un sistema d'il·luminació format per 5,389 panells LED que canvien de color, fent-lo visible des de quilòmetres de distància.

Es pot passejar lliurement per algunes zones al voltant del circuit i de l'hotel, suficient per al·lucinar amb el conjunt. També es pot entrar en l'hotel i prendre una beguda o dinar en els seus bars o restaurants. Aquí ens vam topar per casualitat amb el tennista suís Roger Federer, el qual participava aquells dies en un torneig de tennis a Abu Dhabi.

Confrontant al costat nord del circuit Yas Marina està l'enorme i cridaner Ferrari World Abu Dhabi, el primer parc temàtic que es va construir al món dedicat íntegrament a la marca italiana. El seu enorme sostre de color vermell, de 200.000 m², feia d'ell el parc temàtic cobert més gran del món.

Ens vam limitar a veure'l per fora perquè llavors encara estava en construcció. Fou inaugurat al novembre de 2010.

Recomanem, per tant, que si visiteu Abu Dhabi us acosteu fins a l'illa de Yas, ja sigui de dia o de nit.

Per arribar a l'illa de Yas des del centre d'Abu Dhabi es pot agafar la sortida sud per la carretera que va d'Abu Dhabi a Dubai (ruta I10) o bé pel nord (recomanada) prenent l'autovia Shahama-Saadiyat que creua les illes de Sadiyat i Bisrat Fahid abans de connectar amb la de Yas. Si veniu de Dubai per l'E11 n'hi ha prou amb agafar la sortida Yas East.

L'illa de Sadiyat

L'illa de Sadiyat (Saadiyat Island en anglès), situada a només 500 metres de la costa nord de la ciutat d'Abu Dhabi, és un altre mega-projecte de les autoritats de l'emirat i que s'esperava que estigués finalitzat l'any 2020, però en el moment d'escriure aquesta actualització (2024) encara no està finalitzat.

Encara que també tindrà usos comercials, residencials i d'oci, la idea és que sigui el centre cultural (de luxe) d'Abu Dhabi. En les dates d'aquest viatge s'estava construint encara el Louvre Abu Dhabi, una polèmica filial del conegut museu parisenc. La seva inauguració estava prevista per a l'any 2012, però finalment es va produir a finals de 2017.

I un altre dels projectes estrella (i controvertits) sobre aquesta illa és el Guggenheim Abu Dhabi, una altra filial del museu-franquícia novaiorquès. Estarà allotjat en un espectacular edifici de l'arquitecte Frank Gehry. S'esperava inaugurar-lo l'any 2013, però successius retards han posposat la data prevista fins a l'any 2025.

També havia començat ja la construcció d'un campus de la New York University, el qual es va inaugurar finalment l'any 2014. També hi havia plans per a construir un centre d'arts escèniques de nivell mundial i una sala de concerts.

Finalment, per a arribar a l'illa de Sadiyat n'hi ha prou amb creuar el llarg pont que parteix d'Al Meena, en l'extrem nord-est de l'illa on es troba el centre d'Abu Dhabi.

L'oasi de Liwa

El gran oasi de Liwa està format per un conjunt de petits assentaments i oasis situats a uns 150 km al sud-oest de la ciutat d'Abu Dhabi, sent la zona habitada més al sud dels E.A.U., ja que està a només 16 km de la frontera sud amb l'Aràbia Saudita. El centre geogràfic i econòmic de Liwa és l'assentament de Muzayri.

Les famílies regnants avui dia en els emirats d'Abu Dhabi (el clan Al Nahyan) i de Dubai (el clan Al Maktoum) són descendents de la tribu Bani Yas, amb origen en l'oasi de Liwa.

L'escriptor i explorador britànic Wilfred Thesiger, segons recull en el seu conegut llibre Arenas de Arabia, va visitar l'oasi de Liwa en les seves dues travesses per l'inhòspit i vast desert de Rub al-Khali que, amb una extensió de 650.000 km², és un dels deserts de dunes més grans del món (també és conegut amb l'àlies de Territori Buit).

Liwa marca l'extrem nord-est d'aquest enorme desert i n'és la seva porta d'entrada pel costat oriental.

Potser per la lectura d'aquest llibre o bé per la fascinació que ens produeix el desert i les seves extensions de dunes, la veritat és que ens vam arribar a plantejar la visita a Liwa en aquest viatge, però finalment no va poder ser per manca de temps (aquest és un problema que Thesiger no tenia...!).

En qualsevol cas, si voleu una bona excusa per a justificar el viatge a Liwa, heu de saber que allí es troba la duna Moreeb o Tal Mireb, que amb 300 metres d'altura és una de les dunes més grans del món. Està situada uns 22 km al sud de Muzayri (22°59'N 53°47'E) i, pel que sembla, el camí per a arribar a ella ja val la pena per si sol.

En l'oasi de Liwa també es poden fer altres activitats relacionades amb el desert.

Com arribar-hi

Vam deixar enrere la ciutat d'Abu Dhabi després de creuar-la en la seva totalitat, de nord-oest a sud-est, i seguint les indicacions vam connectar amb l'autovia nº 22 en direcció cap a Al Ain.

Des d'Abu Dhabifins a Al Ain hi ha uns 150 km per la ruta E22. Es tracta d'una autovia al bell mig del desert i amb pocs nuclis habitats al llarg de la ruta, com Al Khatim o Al Khaznah, pel que és un trajecte una mica avorrit.

Només els últims 15 km abans d'arribar a Al Ain, amb les seves nombroses rotondes i sorprenent vegetació en aquest entorn animen la conducció.

Dormir i menjar

En les dates del nostre viatge a Al Ain les possibilitats d'allotjament en la ciutat eren bastant limitades i totes passaven per hotels i apartaments de luxe i semi-luxe, amb preus a partir dels 70 €. Amb posterioritat van anar apareixent alguns nous establiments que han incrementat l'oferta disponible, sempre bo per a obtenir millors preus.

En el cercador Allotjament a Al Ain podreu trobar les diferents possibilitats i preus existents en aquesta ciutat i voltants.

Nosaltres ens vam allotjar en l'hotel Hilton Al Ain i que ara s'anomena Radisson Blu Hotel & Resort, Al Ain. Està ubicat en el districte Al Sarooj d'Al Ain. En aquest hotel vam pagar 377 AED, impostos i serveis inclosos, per una estupenda habitació amb bany privat i esmorzar bufet inclòs.

Els jardins i piscines que envoltaven l'hotel eren un plus, especialment per a famílies amb nens, i el seu únic punt negatiu era que ja tenia uns anys i necessitava d'una certa reforma i condicionament. Potser la nova cadena propietària ha dut a terme la reforma que necessitava.

En les dates d'aquest viatge aquest hotel tenia la millor relació qualitat-preu en l'allotjament a Al Ain si hom no volia gastar més de 90 €/nit.

Per a menjar a Al Ain recomanem el restaurant Golden Fork, a Khalifa St. Es tracta d'una cadena de restaurants present també en la resta d'emirats i que oferia bon menjar. Un altre lloc molt recomanable, on es menjava de luxe, és el restaurant Al Diwan, en el mateix carrer, davant de l'anterior. Serveix excel·lents especialitats iranianes, xineses, índies, etc. És una mica més car que l'anterior, però també amb més classe.

Coses a veure i fer

AL AIN. La ciutat d'Al Ain està situada en la part oriental de l'emirat d'Abu Dhabi i és la segona major ciutat d'aquest emirat, sent la que concentra la major proporció de població autòctona dels Emirats.

Al Ain també és coneguda amb l'àlies de la «Ciutat Jardí del Golf» gràcies a la seva abundància de vegetació i zones verdes en forma d'oasi, parcs, arbres en els carrers i rotondes decorades amb gespa i flors, fruit de l'abundant aigua procedent dels oasis. A més, una estricta normativa urbanística prohibeix aixecar edificis de més de set plantes, la qual cosa dóna més visibilitat als arbres.

Possiblement poc viatgers que visiten els Emirats Àrabs s'acosten a aquesta fascinant ciutat, la qual cosa és una veritable llàstima. Al Ain no només té suficients punts d'interès com per a justificar la seva visita, sinó que a més aquí és més fàcil trobar una atmosfera i cultura àrab tradicional i més autèntica que en les ciutats de la costa.

I entre visita i visita per la zona hom sempre pot relaxar-se en un dels seus oasis o parcs.

En l'any 2011 i sota el nom comú de Llocs culturals d'Al Ain, punts de la zona d'Al Ain com Hafit, Hili, Bidaa Bint Saud i zones dels oasis van ser declarats Patrimoni de la Humanitat pel fet de constituir un testimoniatge de la presència i ocupació humana d'aquesta zona desèrtica des del Neolític, amb vestigis de moltes cultures prehistòriques.

El Museu Nacional d'Al Ain i el Fort Al Hosn

L'Al Ain National Museum és el museu més antic dels E.A.U. i mostra al visitant, a través d'objectes arqueològics i etnogràfics, les tradicions i cultura dels pobles que han habitat aquesta àrea des de fa 8.000 anys.

Entre els objectes mostrats hi ha diversos artefactes de l'Edat de Bronze procedents del lloc arqueològic de Hili, el més important dels E.A.U.. Aquest magnífic museu és molt interessant i amè.

El museu està situat a l'interior del fort Al Hosn. L'entrada valia llavors 3 AED i tancava els dilluns, així com els divendres al matí. Al costat de l'aparcament del museu està l'antic mercat d'animals, ara traslladat als afores.

L'oasi d'Al Ain

L'oasi d'Al Ain cobreix una àrea de 1.200 Ha i és el major dels set oasis de la ciutat. Conté més de 147.000 palmeres datileres. Les vuit entrades a l'oasi obren a l'alba i es tanquen a les 18:30, després de posar-se el sol.

La nostra recomanació és entrar per la porta oriental, la que hi ha al costat de l'Al Ain National Museum, i sortir per la del costat occidental, a només 250 metres de l'Al Ain Palace Museum.

L'interior de l'oasi és un laberint de camins i, tot i que hi ha bastants rètols que indiquen direccions, no és difícil perdre's. Un cop dins l'oasi, a part de la lògica tranquil·litat (només s'escolten els ocells) i bona temperatura que s'hi troba, hi ha diversos punts d'interès per al visitant, com els recipients on s'emmagatzemaven els dàtils, cereals i aigua, les restes d'una antiga fortificació o la mesquita d'Al Nasseri.

També vam poder veure aquí l'ús del falaj, un antic sistema d'irrigació que data de milers d'anys enrere i és molt usat en països com Oman, E.A.U., Iran o Xina. Tots els horts estan separats per murs.

El Museu Palau d'Al Ain i el Fort Qasr al-Ain

L'Al Ain Palace Museum ocupa el fort Qasr al-Ain, un dels forts millor restaurats en tot l'emirat d'Abu Dhabi. Fou construït l'any 1937 pel xeic Zayed bin Sultan Al Nahyan, on hi va viure-hi fins al 1966.

Després de convertir-lo en museu, l'any 2001, es va buscar mostrar fidelment la vida en aquest palau, ja que les habitacions van ser restaurades d'acord al seu ús original i es va col·locar en el pati una rèplica de la tenda beduïna per a convidats. A més, el museu mostra retrats de membres de la família Al Nahyan, emirs d'Abu Dhabi des de fa 80 anys.

Es tracta d'una visita molt recomanable. Aquest museu està situat en el carrer Al Ain, just en el costat oest de l'Oasi d'Al Ain. L'entrada és gratuïta i tanca els dilluns.

Altres forts d'Al Ain

A part dels dos forts ja esmentats, ara convertits en museus, a Al Ain hi ha altres interessants construccions fortificades que mereixen al menys una ràpida visita.

Un d'ells és el fort d'Al Jahili, una preciosa edificació (restaurada) situada al costat d'un cuidat jardí públic amb gespa i flors, a uns 750 metres a l'oest de l'Al Ain Palace Museum. En el seu interior, actualment buit, s'hi solen fer concerts de música a l'aire lliure.

Un altre lloc destacable és el fort Mujairib, situat en el carrer Al Jimi St, format per un fort principal i un altre més petit, envoltats per un bonic jardí i una zona de jocs per a nens, i potser per això només s'hi permet l'entrada a les dones.

Rotondes

Pot semblar estrany que en aquesta guia figuri una referència a les rotondes (roundabout o R/A) entre els llocs d'interès d'una ciutat, però és que en gairebé cada encreuament d'avingudes de la ciutat d'Al Ain n'hi ha una amb motius temàtics, escultures, figures, zones enjardinades i fonts. Són realment fascinants i curioses

Mercat de camells d'Al Ain

El mercat de camells d'Al Ain, l'únic d'aquest tipus que queda en els Emirats Àrabs, atreu a criadors i compradors de tot el país. L'animació i enrenou del mercat dóna l'oportunitat de veure als comerciants vendre els mèrits dels seus preuats animals, discutir i negociar els preus de venda.

Avui dia els camells són utilitzats per a la cria o per a obtenir carn i llet, a més del seu ús en esports tradicionals o en les carreres de camells, molt populars en els E.A.U..

Segons ens van dir el preu d'un camell oscil·lava llavors entre els 25.000 i els 60.000 AED (entre els 5.000 i els 12.000 € al canvi de 2010), però aquest preu és quan es tracta d'un camell comú, perquè si és un veritable Fórmula 1 per a les carreres llavors pot valer milions.

Ens hagués agradat comprar-ne algun per a casa, però no ens cabia en l'equipatge i finalment vam desistir :-)

El mercat de camells obre cada dia de 6 del matí a les 7 de la tarda i està a uns 7 km al sud de l'hotel Radisson Blu Hotel & Resort, al costat de la carretera Zayed bin Sultan St.

Al seu costat hi ha un mercat d'altres animals, com cabres i ovelles, i que anys enrere estava en el centre de la ciutat.

Continuant uns altres 11 km cap al sud-est del mercat de camells s'arriba a l'Al Maqam Camel Racing Track, el lloc on es fan les carreres de camells d'Al Ain. Es fan els divendres a primera hora del matí, però només d'octubre a març. L'accés és gratuït. Cal tenir en compta que les carreres de camells són l'esport favorit dels emiratians.

Jebel Hafeet

Cap visita a la zona d'Al Ain estaria completa sense pujar fins al cim de la muntanya Jebel Hafeet, molt propera a Al Ain, per a veure la posta de sol i gaudir del trajecte. Veure informació específica en el següent apartat.

Com arribar-hi

El trajecte des del centre d'Al Ain fins al cim de Jebel Hafeet, on teníem l'allotjament per aquella nit, és d'uns 25 km.

En el centre d'Al Ain vam agafar el carrer Sheikh Khalifa Bin Zayed cap a l'oest (carrer 135 i és la mateixa ruta E22 que va cap a Abu Dhabi) i després de passar al costat de l'anomenat Deer Park, a uns 10 km del centre, vam girar a l'esquerra en una rotonda per agafar el carrer Hazzaa Bin Sultan (o carrer 138), el qual segueix cap al sud.

Uns 11 km després, ja als afores d'Al Ain i deixant enrere una gran empresa cimentera, vam girar a l'esquerra en una rotonda anomenada Rams per a prendre la carretera Jebel Al Hafeet, una de les més espectaculars del món segons un prestigiós web sobre cotxes.

Al cap d'uns 3 km val la pena desviar-se a la dreta per a visitar el parc Green Mubazzarah, ni que sigui breument. Seguint per la mateixa carretera uns 8 km més, ja amb pendents molt pronunciats i corbes excavades en la roca de la muntanya, vam arribar a l'entrada de l'hotel Mercure Grand Jebel Hafeet, l'allotjament que teníem reservat.

I continuant uns altres 3 km cap amunt per la mateixa carretera s'arriba finalment al cim de Jebel Hafeet, lloc on acaba la carretera.

Dormir i menjar

La nostra idea inicial no era pernoctar a Jebel Hafeet. Trobant-se a només 25 km d'Al Ain podíem haver arribat fins aquí en qualsevol moment del dia amb el cotxe, visitar-la i marxar. Però va passar que només havíem reservat una nit a l'hotel Hilton Al Ain i quan vam intentar estendre l'estada un dia més el preu ofert per l'hotel era bastant més alt del que havíem pagat per la primera nit.

Per aquest motiu vam buscar una alternativa a Al Ain i voltants. Vam buscar un hotel recorrent el centre de la ciutat, però els pocs que vam trobar eren molt cars o no ens van convèncer.

Finalment vam buscar l'hotel usant un cercador en línia i es donà la circumstància de que la millor opció disponible per a aquell mateix dia era l'hotel Mercure Jebel Hafeet.

En l'hotel Mercure Grand Jebel Hafeet (a Jebel Hafeet, a 915 metres d'altura) vam pagar 406 AED (uns 78 €), impostos i serveis inclosos, per una magnífica habitació doble amb bany privat i estupendes vistes, però sense esmorzar.

Com que l'esmorzar bufet de l'hotel era car, la millor opció per a esmorzar bo i barat aquí era comprar quelcom el dia anterior en la botiga d'una gasolinera, per exemple, i menjar-s'ho al matí següent en l'habitació, ja que en aquesta hi ha estris per a fer-se un te o cafè gratuït.

Heu de tenir en compte que no hi ha cap cafè a menys de 25 km d'aquí, ja que s'ha d'anar fins a la ciutat d'Al Ain.

Coses a veure i fer

JEBEL HAFEET. Es tracta d'una muntanya, situada a pocs quilòmetres al sud de la ciutat d'Al Ain, que amb els seus 1.249 metres d'altura és la segona muntanya més alta dels Emirats Àrabs Units, tot i que és la més coneguda i popular de totes. La frontera amb la veïna Oman passa per aquesta muntanya.

Aquesta muntanya és popular entre locals i visitants per diversos motius. Primerament per les seves impressionants vistes sobre Al Ain i el desert circumdant (incloent grans dunes de sorra vermella), així com sobre territori omanita.

També és molt popular per les seves fantàstiques postes de sol, essent el moment del dia en que més gent s'aplega en el seu cim, o per la seva temperatura, bastant més suau que en el pla on es troba la ciutat.

I finalment, però no menys important, també és molt popular per la seva extraordinària carretera, la qual ascendeix 1.219 metres en només 11,7 km, amb un pendent mitjà del 8%. Té 21 corbes i tres carrils (dos de pujada i un de baixada). Tota ella està il·luminada, cosa que la fa visible des d'Al Ain.

La llavors popular web automobilista Edmunds.com la va definir en un article com la millor carretera del món per a conduir, la qual cosa és possiblement exagerada, però si que podria estar entre les millors.

Aquesta carretera també és un bon lloc d'entrenament per a ciclistes per les seves rampes tan pronunciades. La carretera finalitza en un gran pàrquing, on es nota, per les marques sobre l'asfalt, que els locals amb els seus potents cotxes i motos venen fins aquí a cremar roda.

Sobre la muntanya només hi ha un hotel, l'anomenat Mercure Grand Jebel Hafeet, i un palau que és propietat de la família del monarca actual dels E.A.U..

I als peus de la muntanya de Jabal Hafeet hi ha el Green Mubazarah Park, un parc recreatiu amb un llac artificial alimentat per rierols provinents de deus d'aigua calenta i amb diverses piscines d'aigua natural separades per a homes i dones. També compta amb grans extensions de zona verda regades de forma artificial.

En resum, si esteu a Al Ain, i encara que no feu nit a Jebel Hafeet, val moltíssim la pena pujar amb el cotxe a aquesta muntanya, preferiblement a última hora de la tarda. Molt recomanable.

Com arribar-hi

Des de Jebel Hafeet, on vam fer nit, fins a la petita població muntanyenca de Khatt, pertanyent a l'emirat de Ras Al Khaimah i a poca distància de la frontera amb la península omanita de Musandam, hi ha un llarg trajecte d'uns 260 km que nosaltres vam fer en una mica més de mig dia, tenint en compte que vam fer diverses aturades i visites en el camí.

Vam iniciar aquest trajecte tornant de nou fins al centre d'Al Ain des del cim de Jebel Hafeet, on havíem passat la nit. Vam seguir pràcticament la mateixa ruta que havíem fet el dia anterior quan vam arribar a Jebel Hafeet.

Després de fer alguna visita més pel centre d'Al Ain vam sortir d'aquesta ciutat amb el cotxe en direcció nord, cap a Dubai, seguint el carrer Mohammed Bin Khalifa (també carrer 120 i inici de la ruta E66).

Durant alguns quilòmetres aquest carrer/autovia transcorre paral·lel i enganxat a la frontera amb Oman. De fet, a uns 5 km del centre d'Al Ain seguint aquest carrer està el lloc fronterer Al Ain/Buraimi entre E.A.U. i Oman. Aquest pas és la ruta més curta per anar a la ciutat omanita de Nizwa des d'Abu Dhabi i, fins i tot, des de Dubai).

Uns quants quilòmetres més endavant el carrer Mohammed Bin Khalifa es transforma en la carretera Emirates (carrer 113 i també ruta E66). Seguint aquesta carretera la distància entre Al Ain i Dubai és de 128 km. Per cert, no cal dir que qualsevol semblança d'aquesta amb la famosa Ruta 66 nord-americana és pura coincidència.

Abans de l'arribar a l'anomenat Dubai Silicon Oasis, un parc tecnològic situat als afores de Dubai, a uns 20 km del centre, ens vam desviar a la dreta per agafar la ruta E611, una mena de cinturó de ronda que evita entrar a Dubai si la destinació final és un altre emirat, com era en el nostre cas.

Seguint la carretera 611 cap al nord-est durant uns 60 km, vam anar deixant a la nostra esquerra els emirats de Dubai, Sharjah i Ajman.

Aquesta carretera 611 desemboca en la ruta E55, que va d'oest a est, i en aquell punt vam girar a l'esquerra per agafar la ruta 55 amb direcció oest, cap a l'emirat d'Umm al-Qaiwain, perquè abans de continuar més al nord la nostra intenció era visitar breument la seva part antiga, situada al final d'una península.

Si no teniu interès a visitar Umm al-Qaiwain o d'anar vorejant la costa, per a continuar viatge cap a Ras Al Khaimah és millor agafar la ruta E311 perquè és més ràpida.

Finalitzada la nostra visita al centre històric d'Umm al-Qaiwain vam tornar a l'inici de la península per a connectar amb la ruta E11, la qual va vorejant tota la costa dels Emirats Àrabs Units.

Vam agafar la carretera 11 amb direcció nord i al cap d'uns 50 km, ja a l'entrada de la ciutat de Ras Al Khaimah i després de passar al costat d'una gran mesquita en la població d'Al Nadiyah, ens vam desviar a la dreta per a connectar amb la carretera Sheikh Rashed bin Said i que 9 km després, en arribar a una enorme rotonda, connecta amb la ruta E18 (Airport Rd), i que nosaltres vam agafar cap al sud.

Després de recórrer 10 km més, aquesta carretera passa pel costat de l'aeroport internacional de Ras Al Khaimah i continua ara amb el nom de Digdagga Rd.

Uns 3 km després de l'aeroport vam arribar a una rotonda. Aquí vam deixar la ruta E18 a la nostra dreta i vam continuar recte per una carretera secundària que 4,5 km després desemboca en la zona de Khatt, on es trobava el nostre hotel.

Arribar fins aquí pot semblar complicat, però ajuden molt les indicacions que anuncien l'hotel al llarg dels últims 30 km.

Dormir i menjar

En el Khatt Springs Hotel and Spa, ubicat en la petita població de Khatt (RAK), vam pagar 250 AED/nit (uns 48 €) per una estupenda habitació doble amb bany privat i un esmorzar bufet molt complet.

A més, vam poder gaudir gratuïtament de l'spa de l'hotel: piscina d'hidromassatge, sauna, bany turc, etc. L'hotel també disposa d'una piscina exterior d'aigües termals situada a 100 metres de l'hotel i d'ús també gratuït. Això sí, tant l'spa interior com la piscina exterior té zones separades per a homes i dones.

Aquest hotel de 5* fou, sens dubte, el de millor relació qualitat-preu de tots els hotels d'aquest viatge, ja de per si amb un nivell alt. L'únic desavantatge d'aquest hotel, per dir-ne alguna, era la seva ubicació. Estava situat en una zona rural enmig del no-res de l'emirat de Ras Al Khaimah i no venia de passada per anar enlloc.

Però vist positivament, només estava a 30 km de la carretera E11 que va de Dubai a RAK i Musandam, i l'entorn de l'hotel és molt atractiu, amb les impressionants muntanyes Hajjar al costat de l'hotel i una gran vista sobre extensos palmerars, el petit llogaret rural de Khatt, el desert i antigues torres de guaita.

Per altra banda, aquest hotel era visible des de lluny per la seva curiosa forma (s'assembla a un castell tipus Camelot) i per trobar-se sobre una petita elevació del terreny.

Per a menjar en la zona (sense fer-lo en el propi hotel) es podia agafar el cotxe per anar fins a la pròpia ciutat de Ras Al Khaimah, situada uns 27 km cap a l'oest.

Una altra opció era anar a algun dels restaurants i cafès de centres comercials de la zona, com el Safeer Mall (situat al costat de la carretera Sheikh Rashed bin Said, a 1,5 km de l'encreuament amb l'E11 i a uns 24 km de l'hotel Khatt Springs) o l'Al Hamra Mall (situat al costat de la ruta E11 de Dubai a RAK, uns 8 km al sud de l'encreuament amb la E311 i a uns 40 km de l'hotel Khatt Springs).

Coses a veure i fer

KHATT (pronunciat Jat). Es tracta d'una petita població situada als peus de les muntanyes Hàjar, a uns 25 km al sud-est de la ciutat de Ras Al Khaimah. En el passat fou coneguda per la seva llarga història de guerres tribals entre els emirats de Ras Al Khaimah i Fujairah, però actualment ho és pels seus dàtils i sobretot per les seves deus d'aigües sulfuroses.

El poble de Khatt

Tal com hem dit abans, el poble muntanyós de Khatt és famós per les seves aigües termals. En total hi ha tres deus d'aigües sulfuroses que neixen en la base de les muntanyes Hàjar. La temperatura de l'aigua arriba a els 40ºC i són conegudes les seves propietats medicinals per a la pell i per a combatre el reumatisme.

En les dates de la nostra visita aquestes deus formaven part del complex hidrotermal de Khatt Springs Hotel and Spa.

Per altra banda, Khatt té grans extensions de palmeres datileres, així com nombroses torres de guaita i algunes ruïnes arqueològiques del passat. Malgrat tot, Khatt té un aire de poble endormiscat, on s'hi respira una gran tranquil·litat.

Com ja hem dit, el motiu de la nostra visita a Khatt fou que l'hotel que havíem reservat a Internet es trobava aquí, però si aquest no és el vostre cas llavors potser no val la pena anar expressament fins a aquest racó de l'emirat de Ras Al Khaimah, sobretot si el vostre temps és limitat.

La ciutat d'Umm al-Qaiwain

En el nostre trajecte des d'Al Ain fins a Khatt ens vam desviar de la ruta per a visitar breument la ciutat d'Umm al-Qaiwain, la capital de l'emirat d'igual nom.

La ciutat d'Umm al-Qaiwain és la capital de l'emirat d'Umm al-Qaiwain (UAQ) i es troba situada en la costa oest dels Emirats Àrabs Units, entre els emirats de Ras Al Khaimah i Ajman. Ocupa una superfície de 750 km² i és el menys poblat dels set emirats que conformen la federació de E.A.U..

Tradicionalment l'economia d'aquest emirat s'ha basat en la pesca i el cultiu de dàtils, però tot i que en els darrers anys s'havia desenvolupat i modernitzat una mica, la veritat és que, al menys en les dates de la nostra visita, seguia a anys llum de la riquesa i el glamur d'emirats com Dubai o Abu Dhabi.

La ciutat d'Umm al-Qaiwain està situada sobre una península d'uns 2,5 km d'amplada per 10 km de llarg. En la nostra curta visita a la ciutat vam arribar fins a la ciutat vella d'Umm al-Qaiwain, situada en l'extrem nord de la península.

En aquesta part de la ciutat vam poder veure per fora el fort d'Umm al-Qaiwain. Aquest fort fou en el passat la llar de l'emir, a més de defensar l'entrada a la ciutat vella, però ara és un museu que mostra objectes de la història de l'emirat.

Al costat del fort està la mesquita Juma i 250 metres al sud-est el port vell, on encara es podien veure alguns artesans construint daus, les embarcacions tradicionals de la regió.

Al voltant del port també es poden trobar antigues cases construïdes amb pedra de corall i que mostren característiques de l'arquitectura original, així com complexos treballs en guix.

Des del costat oriental de la península es poden veure algunes illes de sorra envoltades de densos boscos de manglars i separades per cales. La més gran de les set illes és l'illa d'Al Sinniyah.

I això és tot el que nosaltres vam veure de la ciutat d'Umm al-Qaiwain.

Finalment, si us interessa i hi ha coincidència de dia, teniu també l'opció de veure una carrera de camells a Umm al-Qaiwain. Es porten a terme en la pista de carreres de camells d'Al Lebsa els dijous i divendres al matí dels mesos d'hivern (d'octubre a març). L'accés és gratuït.

Aquesta pista es troba uns 45 km al sud-est de la ciutat d'Umm al-Qaiwain, seguint la carretera E55, i pel que sembla està situada en un paratge preciós, al costat de grans dunes de sorra.

El que nosaltres sí vam veure, per casualitat i conduint des d'Umm al-Qaiwain en direcció a Dubai, fou una caravana de camells creuant un desert de dunes, cosa gens estranya, ja que així es traslladen els camells de pista en pista de carreres pels Emirats Àrabs.

Com arribar-hi

Entre Khatt, en el sud-est de l'emirat de Ras Al Khaimah, i la ciutat de Khasab, capital de la península omanita de Musandam, hi ha uns 80 km, però s'han de comptar almenys unes 4-5 hores de viatge.

El motiu principal d'això són els tràmits en el lloc fronterer Al-Dhara/Tibat entre E.A.U. i Oman, però també a causa de les nombroses aturades que fareu al llarg de la carretera que va des de la frontera a Khasab per a gaudir de les vistes, fer fotos i veure algun fort que hi ha pel camí.

Vam sortir de Khatt per la mateixa ruta que vam arribar, o sigui la ruta E18, però ara amb direcció nord, cap a la ciutat de Ras al Khaimah (RAK City). La diferència és que en arribar a l'enorme rotonda on finalitza Airport Rd, a uns 16,5 km de Khatt, vam connectar amb una altra autovia cap a la dreta, anomenada Sheikh Saqr Bin Mohammad Al Qasimi, però que continua indicada com a ruta E18.

Al cap d'uns 7 km aquesta carretera entra en la zona urbana de la ciutat de Ras Al Khaimah i passa a anomenar-se Al Rams Rd. I continuant per ella cap al nord durant uns 35 km més vam arribar a la frontera Al-Dhara/Tibat.

En el costat fronterer dels Emirats Àrabs vam pagar 25 AED/pax en concepte de taxa de pas, mentre que en el costat d'Oman eren 60 AED/pax pel visat d'entrada al país. En total vam trigar uns 30 minuts a formalitzar tots els tràmits duaners, incloent la documentació per a passar el cotxe de lloguer.

Des de la frontera Al-Dhara/Tibat fins a Khasab són 40 km més de carretera en molt bon estat.

Si bé la ruta des de Ras al Khaimah fins a la frontera és més aviat insulsa i avorrida, un cop en territori omanita la cosa canvia radicalment a causa dels seus extraordinaris paisatges (veure l'apartat Ruta Tibat-Khasab).

Després d'una aturada a Bukha per a visitar el seu interessant fort i alguna aturada en ruta per a meravellar-nos amb les vistes sobre el Golf Pèrsic i les muntanyes Hàjar, finalment vam arribar a Khasab, la capital de la península de Musandam que és territori d'Oman.

Dormir i menjar

L'oferta d'allotjament a Khasab era, en les dates d'aquest viatge, molt escassa i amb una relació qualitat-preu bastant dolenta. Les opcions llavors eren les següents:

• Golden Tulip Resort Khasab. L'hotel de més nivell en la zona i freqüentat per tours. Està situat a 5 km de Khasab. De vegades oferia bones ofertes en cercadors d'hotels, però amb preus cars per al que és en la resta de casos. Ara s'anomena Atana Khasab Hotel.
• Khasab Hotel. Llavors era un hotel decent sense més, amb preus interessants els dies entre setmana, però bastant més car els caps de setmana (dijous, divendres i festius) i certes èpoques de l'any
• Esra Hotel Apartments. Apartaments amb habitacions grans pensades per a famílies amb nens o grups.
• Lake Hotel. Era l'hotel més bàsic i econòmic de Khasab.

Vam descartar el Golden Tulip i els apartaments Esra pel preu de les habitacions que ens van oferir (800 AED i 650 AED respectivament). També trobàrem cars els 350 AED que ens van demanar a l'Hotel Khasab després de veure l'habitació.

Finalment ens vam allotjar en el Lake Hotel, l'únic que quedava. Està situat a l'entrada de la part vella de Khasab i molt proper al fort i el port. Aquí vam pagar 250 AED per una habitació doble amb bany privat.

Les habitacions i l'hotel en conjunt eren molt i molt bàsiques. En una sola nit havíem passat d'un hotel de cinc estrelles a un d'una estrella (i gràcies!), però pagant el mateix en ambdós casos... Això dóna una idea de la pèssima relació qualitat-preu que comentàvem.

Després de provar el Lake Hotel la veritat és que no el recomanem, perquè independentment de que fos més o menys bàsic i espartà, també era sorollós a la nit (almenys aquesta fou la nostra experiència). Amb tota probabilitat ara ens decantaríem pel Khasab Hotel.

Per a menjar a Khasab recomanem anar a la part nova de la ciutat, al costat del soc, on hi ha més oferta de restaurants.

En qualsevol cas, Khasab no seria la millor destinació per a sibarites, per a compradors de centre comercial (tot i que llavors ja estava en construcció el que anava a ser el primer shopping-mall de la península de Musandam) i per als amants de la vida nocturna en general.

Coses a veure i fer

KHASAB (pronunciat Jasab). La petita ciutat de Khasab és la capital de la península de Musandam, territori d'Oman, i està situada uns 500 km al nord de Masqat, la capital del país. Fou fundada pels portuguesos a principis del segle XVII amb la finalitat de tenir un port en la zona per als seus vaixells.

La ciutat de Khasab està formada en realitat per la part vella (Old Khasab), amb el port i el vell soc, i la part nova, on hi ha el nou soc i la major part de serveis. Ambdues parts estan separades uns 3 km.

L'accés a Khasab per terra fou virtualment impossible fins fa pocs anys, quan va ser construïda la moderna carretera costanera entre les poblacions de Khasab i Tibat, aquesta última en la frontera occidental amb els Emirats Àrabs.

Aquesta via ha permès el ràpid accés a Musandam des dels Emirats, fent d'ella una destinació de cap de setmana popular entre els habitants de ciutats com Dubai o Sharjah.

Poc abans de la nostra visita el govern omanita havia iniciat la construcció d'una altra carretera, aquesta vegada en la costa oriental, que unís Khasab i Dibba, en l'extrem sud-est de la península i frontera amb l'emirat de Fujairah.

Aquesta carretera asfaltada havia de substituir la pista que ja hi havia, però que només era accessible per a vehicles 4x4 i que solia estar tancada freqüentment a causa d'inundacions en els uadis pels quals passa, retallant a més el trajecte en més de 100 km.

En el moment d'escriure aquesta actualització, juliol de 2024, el trajecte de 21 km entre Khasab i Al-Khalidiya ja estan construïts, però no s'ha continuat l'asfaltat més cap al sud i no hi ha una data de finalització de l'obra per a la resta.

Per anar a Khasab des de la resta d'Oman el més fàcil i pràctic és, ara com ara, fer-ho amb avió, amb un vol regular de la companyia Oman Air (uns 45 minuts), o bé amb ferri, amb un servei regular de la companyia NFC.

L'any 2008 la companyia de ferris NFC va començar a operar la ruta en ferri ràpid entre Masqat i Khasab, trigant unes 6 hores en fer el trajecte. Però ara mateix aquest servei ja no existeix i Khasab només està connectada a la resta d'Oman a través del port de Shinas, situat uns 260 km al nord-oest de Masqat. Aquesta ruta marítima Khasab-Shinas és operada per un ferri de tipus catamarà que sembla ser el ferri de motor dièsel més ràpid del món.

En qualsevol cas considerem totalment recomanable la visita a la península de Musandam i en el nostre cas fou un dels punts imprescindibles d'aquest viatge. Però a menys que tingueu interès en fer submarinisme o en recórrer les muntanyes de Musandam en 4x4, amb 2-3 dies és més que suficient per a visitar la zona.

La part vella de Khasab

El més destacable en aquesta zona de la ciutat és el fort de Khasab, situat al costat del port.

Fou construït pels portuguesos en el segle XVII com a magatzem de dàtils i aigua, subministraments vitals per als seus vaixells en trànsit per la zona. Aquest bonic fort hostatja un interessant museu etnogràfic que val la pena visitar. El fort obria de 9 a 16 hores i l'entrada costava 5 AED.

Si teniu temps podeu provar de recórrer alguns dels carrers que hi ha en la part posterior del fort (direcció sud-est) per a trobar curioses cases modernes decorades amb cridaners motius mariners, com la rèplica d'un dau mariner a escala.

En el port de Khasab, sempre atrafegat, conviuen els tradicionals daus mariners per a la pesca i les excursions turístiques amb les modernes llanxes fora borda dels contrabandistes.

I és que el contraban amb Iran és una de les principals fonts de riquesa de Khasab: a l'alba arriben les embarcacions al port de Khasab amb ovelles i cabres iranianes per al mercat dels Emirats Àrabs Units i de l'Aràbia Saudita i al vespre fan el viatge a l'inversa, cap a la costa iraniana, distant a menys de 60 km d'aquest port, carregades de productes electrònics i cigarrets nord-americans.

Amb l'increment de les sancions dels Estats Units contra Iran aquest tràfic de mercaderies es tornà encara més lucratiu.

La part nova de Khasab

D'aquesta part de la ciutat només destaquem la seva preciosa i elegant mesquita Sultan Qaboos, construïda pocs anys abans de la nostra visita. Fou un regal a la ciutat del llavors sultà d'Oman, Qabus ibn Said Al Said.

Creuer en dau pels fiords de Musandam

La millor forma de veure i gaudir de la bellesa i tranquil·litat dels fiords, aquí anomenats khor, i del mar al voltant de la península de Musandam és mitjançant un creuer en un dau mariner tradicional.

Aquests creuers no són barats i cal contractar-los a través d'un operador turístic, però la veritat és que valen molt la pena i haurien de figurar en l'agenda de tot viatger a aquesta zona. És una experiència del tot gratificant, o almenys així ho va ser per a nosaltres.

A Khasab hi havia diverses agències turístiques que organitzaven creuers de mig dia i d'un dia complet per Musandam. Els de mig dia incloïen la navegació fins a l'illa Telegraph i una aturada per a fer esnòrquel. La de dia complet incloïa també la navegació fins a Seebi, al final del fiord, a més d'una altra aturada per a fer esnòrquel i un dinar.

En ambdós casos estava inclòs també l'albirament de dofins i el disposar de fruites i begudes durant l'excursió. Les excursions i els preus d'aquestes eren més o menys els mateixos en totes les agències de Khasab: 125 AED/pax la de mig dia i 175 AED/pax la de dia complet (en les dates del nostre viatge).

Nosaltres vam contractar la de mig dia per recomanació d'altres viatgers, ja que ens van dir que la de dia complet no aportava gran cosa més a la de mig dia, tot i que lògicament algú podria no estar d'acord amb aquesta afirmació.

Vam contractar-la el dia anterior en una petita agència que hi ha just al costat del Lake Hotel. Com hem dit abans, vam pagar 125 AED/pax per l'excursió de mig dia.

Ens van recollir a les 9:15 en el nostre hotel i ens van dur fins al moll on estan amarrats els daus. En l'embarcació que ens van assignar érem unes 15 persones, però anàvem molt còmodes i amb molta amplitud per a moure'ns.

El nostre dau era de fusta i de forma tradicional, encara que amb motor. Tenia un tendal de lona per a protegir-se del sol i catifes i coixins d'estil beduí a terra i bancs de fusta.

Vam sortir del port puntualment a les 9:30 i l'embarcació enfilà cap al nord per a després virar cap a l'est i entrar en el Khor Ash Sham, un dels fiords més profunds de Musandam, amb una longitud de 17 km i flanquejat per alts penya-segats que es precipiten sobre el mar.

Al cap de poc temps ja vam poder veure dofins nedant al costat de la nostra embarcació, en grups de dos, tres o més. Com les aigües del fiord són cristal·lines i sense onatge es pot veure als dofins molt millor que en mar obert.

Per altra banda el paisatge és senzillament espectacular i és realment fascinant veure les formacions rocoses d'infinitat de formes, colors i tipus que emergeixen de l'aigua.

Durant la navegació vam poder veure els assentaments de Nadifi, Qanafa, Maqlab i Sham, un grapat de cases de pescadors a costat i costat del fiord i als que només s'hi pot arribar per mar.

Al cap d'uns 90 minuts de navegació vam arribar a l'illa Telegraph (Jazirat Mazlab), on vam fondejar. Es tracta d'una petita illa rocosa anomenada així perquè els anglesos van establir aquí en l'any 1864 una estació i un cable submarí telegràfic per a fer més ràpides les comunicacions entre Gran Bretanya i l'Índia. Actualment en aquesta petita illa es poden veure les ruïnes de l'antiga estació telegràfica, així com algunes restes del vell cable en el fons marí.

En aquest lloc els creuers fondegen perquè, qui ho desitgi, pugui banyar-se o fer esnòrquel (en el dhow duien ulleres, aletes i flotadors per a tothom que ho desitgés). Al costat d'aquesta illa vam estar parats gairebé una hora, abans d'iniciar la navegació de tornada cap a Khasab.

Poc després de deixar enrere l'illa Telegraph vam trobar un nombrós grup de dofins als quals vam anar seguint una estona fins a perdre'ls la pista, però mentrestant vam poder gaudir dels seus jocs.

El camí de retorn és similar al de l'anada, però aquesta vegada pel costat nord del fiord en comptes del sud. Així vam tenir l'oportunitat de veure més de prop la preciosa estampa que formen els estrats rocosos en diferents colors que formen les muntanyes que hi ha al costat del poblat de Sham.

Finalment vam arribar al port de Khasab sobre les 13:10, finalitzant així aquesta meravellosa excursió pels fiords de Musandam. Repetim que no era una excursió barata, com cap de les activitats turístiques organitzades a Oman, però valia cada euro que es pagava i la nostra recomanació és que la feu si arribeu fins a Khasab.

Voltants de Khasab

Per a visitar l'interior de la península de Musandam hi havia la possibilitat de contractar excursions en 4x4 per les muntanyes Hàjar, com per exemple a Khor an-Najd, a Jebel Harem o a Rowdah Bowl. Eren activitats de mig dia o d'un dia sencer i costaven llavors entre 250 i 500 AED per persona.

En cas de disposar de cotxe (no 4x4), una alternativa més light per a fer-se una idea del recorregut per les muntanyes és fer-ho pel nostre compte, tot i que lògicament no podrem accedir als mateixos llocs. Això és el que vam fer nosaltres.

Vam sortir de Khasab amb direcció sud per la carretera que creua la part nova i passa pel costat de l'aeroport, a 6 km de la part vella de Khasab. Uns 2 km més enllà de l'aeroport s'acabava l'asfalt i començava una pista de terra. Era el traçat de la nova carretera que llavors s'estava construint fins a Dibba.

Vam continuar conduint 12 km més per aquesta pista, la qual va seguint el curs d'un uadi entre muntanyes. El paisatge és realment espectacular i dramàtic per la solitud d'aquests paratges i l'agrest de les muntanyes circumdants. Només vam veure alguna casa escampada i, molt de tant en tant, ens vam creuar amb algun vehicle.

Uns 6 km més endavant vam arribar a l'encreuament d'on surt la pista que duu a Khor an-Najd, l'únic khor o fiord de Musandam accessible per terra. En aquell moment el sol ja s'havia amagat darrera de les muntanyes i vam decidir donar mitja volta per a tornar cap a Khasab abans de que es fes fosc.

Cal tenir present que no és bona idea conduir de nit per aquestes pistes tan isolades. Almenys fins al punt on vam arribar nosaltres la pista de terra era factible per a un cotxe normal, tot i que s'havia de conduir amb precaució.

Per altra banda, seguint uns 2 km la carretera asfaltada en direcció a Tibat des de la part vella de Khasab, i just abans d'arribar a l'hotel Golden Tulip, hi ha la platja de Bassa. Aquesta platja està equipada amb ombrel·les i lavabos i és possible banyar-se. No és especialment bonica, però les vistes des d'ella estan bé.

Ruta Tibat-Khasab

El trajecte per carretera entre Tibat, en el costat omanita de la frontera amb els Emirats Àrabs en la costa oest, i Khasab està considerat com un dels més escènics d'aquesta part del planeta, tant per la bellesa del paisatge (muntanya, mar i petits poblets), com per la carretera en si, una meravella de l'enginyeria.

Només així es pot definir la dificultat d'excavar una carretera en les imponents parets de roca de les muntanyes Hàjar que cauen a plom sobre les aigües del Golf Pèrsic.

Es tracta d'una carretera asfaltada de dos carrils que voreja la línia de costa, molt irregular aquí pels continus entrants i sortints del mar (fiords o khor). Per això no sorprèn que trobem corbes tancades o pujades i baixades tan pronunciades que tallen la respiració, i tot això conduint entre la paret rocosa de la muntanya a un costat i un mur de ciment a l'altre.

Senzillament espectacular i emocionant. I, com no, és una ruta ideal també per a recórrer amb moto.

El recorregut total entre Tibat i Khasab és d'uns 40 km de carretera en molt bon estat. A més de les aturades en ruta per a extasiar-nos amb les vistes i fer fotos (i fins i tot per a banyar-nos en una de les seves platges de sorra blanca i aigües de color verd turquesa), val la pena aturar-se a Bukha.

Aquesta població, situada a uns 16 km del lloc fronterer de Tibat, és coneguda, sobretot, pel bonic i imponent fort de Bukha, situat entre una badia i les muntanyes. Fou construït pels portuguesos en el segle XVII i renovat en l'any 1990. Des d'ell es pot gaudir d'estupendes vistes sobre els voltants. L'entrada era gratuïta.

Continuant en direcció cap a Khasab trobareu al llarg de la ruta molts llocs on us voldreu aturar per a gaudir d'aquests fantàstics paisatges on les muntanyes Hàjar s'uneixen amb l'oceà Índic.

La sola possibilitat de recórrer el trajecte de la ruta entre Tibat i Khasab ja justifica per si sola la visita a la península de Musandam, però aquest no és ni de bon tros l'únic al·licient per a fer-ho.

Com arribar-hi

La distància del trajecte per carretera entre la ciutat de Khasab, en l'extrem nord de la península de Musandam, i la ciutat de Dubai, en l'emirat del mateix nom, és d'uns 160 km.

Bona part d'aquest trajecte és la mateixa ruta que havíem seguit per arribar a Khasab des de Khatt, ja que actualment és l'única via possible per a sortir d'aquí.

Vam sortir de Khasab i vam començar per recórrer els 40 espectaculars quilòmetres de la ruta E02 fins a Tibat, no sense abans (una altra vegada) fer múltiples aturades en ruta per a fer fotos i fixar en la retina aquest magnífic lloc.

En creuar la població de Bukha, i abans d'arribar a Tibat, ens vam aturar en una benzinera per a omplir el dipòsit del cotxe, ja que en aquesta part d'Oman la gasolina era encara més barata que en els Emirats Àrabs, que ja era dir!!!. Vam pagar uns 9,28 € per un total de 38,4 litres de benzina sense plom.

Després de creuar els llocs fronterers de Tibat i Al Dhara, aquesta vegada sense pagar res, ja tornàvem a estar novament en territori dels Emirats Àrabs Units, concretament en l'emirat de Ras Al Khaimah (R.A.K).

Vam continuar durant 35 km més per l'E11 amb direcció sud-oest, deixant enrere la ciutat de Ras Al Khaimah, i 10 km més endavant, passat ja l'hotel-resort The Cove Rotana Resort, ens vam desviar a l'esquerra per agafar l'autovia E311, via més ràpida que l'E11 per arribar a Dubai.

Aquesta ruta, l'E311, ens va sorprendre amb alguns bellíssims paisatges de dunes vermelles, ramats de camells i una certa vegetació. En les zones de dunes vam veure alguns vehicles 4x4 i boogies fent sandboard sobre la sorra (descens de dunes). L'E311 voreja els emirats d'Umm al-Qaiwain, Ajman i Sharjah abans d'arribar a Dubai.

En arribar a l'altura de Dubai ens vam desviar a la dreta per a connectar amb l'E44 (Al Awir Rd), la qual passa al costat del Ras Al Khor Wildlife Sanctuary, una zona d'aiguamolls que cobreix 620 Ha de planes de sal, llot, manglars, llacunes i piscines naturals, a mig camí entre el Golf Pèrsic i el desert de l'Al Awir.

A l'hivern aquest santuari natural serveix de refugi per a 20.000 aus aquàtiques de 67 espècies diferents en la seva migració entre l'Àfrica Oriental i l'Àsia occidental. Es troba dins dels límits de la ciutat de Dubai i és una important destinació eco-turística.

A més, especialment al capvespre, ofereix una meravellosa imatge amb la silueta dels gratacels de Dubai al fons, d'entre els quals destaca, naturalment, la torre Burj Khalifa. En les dates d'aquest viatge encara s'estaven construint molts dels gratacels que ara poblen l'horitzó de Dubai.

Quan vam entrar amb el cotxe en el nucli urbà de Dubai vam anar seguint les indicacions a Al Satwa i Jumeirah per tal d'arribar al nostre hotel, la destinació final d'aquest trajecte.

Dormir i menjar

A Dubai ens vam allotjar en el Holiday Inn Express Jumeirah (Al Mina Rd, Bur Dubai). Vam pagar 300 AED/nit, incloent impostos, per una habitació doble molt correcta (bastant millor del que ens imaginàvem tenint en compta els preus de Dubai), amb bany privat i esmorzar inclòs. El pàrquing per al cotxe era privat i gratuït.

Per a pressupostos modests aquest hotel de dues estrelles és una opció que nosaltres recomanem a Dubai però, això sí, cal disposar de vehicle propi perquè està una mica allunyat del centre (a uns 10 km del barri de Deira), tot i que ja llavors hi havia la possibilitat d'agafar la nova línia de metro (estació World trade Centre a 1 km de l'hotel).

A Dubai les opcions per a menjar són infinites i per a tots els gustos i butxaques, des de sofisticats restaurants de luxe en els llocs més exclusius (com el restaurant At-mosphere, situat en la planta 122 de la torre Burj Khalifa, sent el restaurant més alt del món), fins a modests i barats xiringuitos indis, xinesos i libanesos, situats principalment en les zones de Deira i Bur Dubai.

Coses a veure i fer

DUBAI. La ciutat de Dubai, capital de l'emirat amb el mateix nom, és la més poblada dels E.A.U., i està situada en la costa nord de l'emirat, banyada pel Golf Pèrsic.

En el passat la principal font d'ingressos de l'economia dubaitiana era el petroli, però ja ara ho són el turisme i els negocis immobiliaris i financers, emergint Dubai com una ciutat global i un important centre financer, atraient l'atenció mundial amb els seus faraònics projectes i esdeveniments esportius.

De totes maneres, amb la crisi financera de 2008, i la consegüent recessió mundial, el mercat immobiliari de Dubai (i per tant els ingressos de l'emirat) van patir un duríssim revés.

Tant és així que la torre abans coneguda com Burj Dubai, de moment el gratacel més alt del món, va canviar el seu nom a Burj Khalifa en el mateix dia de la seva inauguració en honor al president dels Emirats Àrabs Units, el xeic Khalifa bin Zayed al Nahyan... i perquè aquest, en el seu rol d'emir d'Abu Dhabi, havia concedit una important suma econòmica a Dubai per tal de salvar en l'últim moment l'impagament d'un crèdit.

Nosaltres ja havíem visitat Dubai en un viatge anterior, just tres anys abans. En aquell viatge no disposàvem de cotxe de lloguer en la ciutat i ens vam centrar a conèixer el barri de Deira i voltants, accessible a peu, i visitar algun altre punt més allunyat usant el transport públic.

Però aquesta vegada sí disposàvem de vehicle, molt recomanable en una ciutat tan extensa com Dubai, i això ens va permetre visitar llocs als que no vam poder arribar llavors, a més de llocs nous i de repetir algun que ja havíem vist.

Per tant, la següent descripció de punts d'interès visitats a Dubai és un complement de la ja publicada en l'entrada corresponent a aquesta ciutat que trobareu en la Guia i relat de viatge a Oman i Emirats Àrabs (2006).

Burj Khalifa, el gratacel més alt del món

El gratacel Burj Khalifa (pron. Burch Jalifa) és, des de la seva inauguració el 4 de gener de 2010, la construcció més alta del món gràcies als seus 828 metres d'altura, superant al gratacel Taipei 101 (a Taipei, Taiwan) amb els seus 509 metres d'alçària i que ostentava aquesta marca des de l'any 2004.

A més de ser la construcció més alta del món també ostenta altres nombrosos rècords mundials, com ser l'edifici amb més plantes (160), tenir els ascensors més ràpids (64 km/h) o la plataforma d'observació a l'aire lliure a més altura (a 452 metres, en el pis 124).

Aquest gratacel és la peça central d'un mega-complex urbanístic que inclou més 30.000 habitatges, 9 hotels, 3 Ha. de parcs, 19 torres residencials, el centre comercial Dubai Mall, i un llac artificial de 12 Ha. Aquest complex, anomenat Downtown Dubai, està situat al costat de l'avinguda Sheikh Zayed, prop del districte financer de Dubai.

A més de veure aquest espectacular edifici neofuturista per fora, des de totes les perspectives i distàncies possibles, el més atraient de Burj Khalifa és la possibilitat de pujar fins al mirador At The Top, una plataforma d'observació a l'aire lliure que està situada en la planta 124 de l'edifici, a una altura de 452 metres.

Nosaltres vam visitar el gratacel Burj Khalifa només tres dies després de la seva inauguració i en aquell moment les entrades per a pujar al mirador es podien comprar en les taquilles situades en la planta inferior del centre comercial Dubai Mall o bé en línia a través de la pàgina Burj Khalifa - Book tickets online.

L'entrada amb reserva de dia i hora (fins a un màxim de 30 dies abans de la visita) costava llavors 100 AED, mentre que l'entrada que permet accedir al mirador de forma immediata costava ni més ni menys que 400 AED.

Per això convenia reservar per a una data i hora específica, tenint en compte que les hores més buscades solen ser les que permeten veure la posta del sol des del mirador, de 17 a 19 hores. Un cop en el mirador vam poder estar-hi tota l'estona que vam voler, tot i que es calcula una hora com el temps mitjà d'estada en ell.

El mirador At The Top obria només des de les 17:00 hores fins a mitjanit tots els dies de la setmana, però actualment l'horari és molt més ampli perquè va de les set del matí fins a mitjanit.

Es va donar la circumstància de que el dia de la nostra visita al Burj Khalifa només funcionava un dels dos ultramoderns ascensors que pugen directament fins al mirador a causa d'un problema elèctric, pel que vam haver d'esperar més temps de l'habitual per a pujar. La capacitat de l'ascensor és de 15 persones en cada viatge i vam calcular en uns 75 segons el temps que triga en pujar els 452 metres.

Però els problemes de veritat van venir un cop estàvem a dalt, ja que amb el pas de les hores i el coll d'ampolla que suposava un únic ascensor en funcionament, es va anar acumulant més i més gent en el mirador, arribant fins a les 100 persones o més. Cada cop que s'obria la porta de l'ascensor (que portava a nova gent) es produïa un autèntic allau humà per a intentar aconseguir una plaça en el viatge de baixada, donant lloc a una situació de forta tensió i males maneres com a resultat de l'angoixa i nervis d'algunes persones produïda per la sensació d'estar atrapats a tanta altura.

Mentrestant, l'escàs personal de seguretat present estava clarament desbordat per la situació. Quan algú de seguretat va començar a dir «Please, babies and ladies first», algunes de les persones presents ven entrar irracionalment en pànic i ens van venir al cap escenes de les pel·lícules Titanic o El colós en flames. Realment no n'hi havia per tant, però...

Finalment, els responsables de seguretat van optar per desallotjar-nos del mirador a través del muntacàrregues d'emergència dels bombers, molt menys glamurós que els ascensors oficials, però amb més capacitat i igualment ràpid.

Quan vam arribar a la planta baixa, en una zona de l'edifici que encara estava en obres, els nombrosos obrers sud-asiàtics que estaven treballant allà en aquell moment se'ns quedaven mirant amb evident cara de sorpresa. Afortunadament per a nosaltres tot va quedar en una anècdota, però podia haver estat molt pitjor.

Gairebé un mes després d'això es va haver de tancar l'accés al mirador At The Top perquè un dels ascensors es va quedar aturat entre dues plantes i va deixar atrapats a un grup de visitants durant 45 minuts, fins que foren rescatats pels bombers. Després de revisar i solucionar els problemes amb aquests ascensors d'última generació es va tornar a obrir l'accés al mirador el 4 d'abril de 2010.

És, fins a cert punt, comprensible que puguin ocórrer aquest tipus de problemes tècnics al principi en un edifici que va implementar tecnologies tan innovadores que no s'havien utilitzat mai abans.

El complex Downtown Dubai

Tal com hem dit abans, Downtown Dubai és el nom d'un gran complex urbanístic, del qual el gratacel Burj Khalifa en forma part. Però una altra de les seves principals atraccions és, sens dubte, la Dubai Fountain.

La Dubai Fountain és una enorme font que representa diverses vegades al dia un espectacle coreogràfic de música, llum i color. Està situada sobre el llac artificial que hi ha als peus de Burj Khalifa i ha estat dissenyada per l'empresa nord-americana responsable també de les conegudes fonts de l'hotel Bellagio Las Vegas (EE.UU.).

Té una longitud de 275 metres i és capaç de llançar l'aigua a una altura de 150 metres. Té 6.600 llums i 25 projectors de color. L'espectacle és acompanyat per un tema de música clàssica, música àrab contemporània o música internacional.

L'espectacle de la Dubai Fountain es representava diàriament a les 13:00 i a les 13:30, així com cada 30 minuts entre les 18:00 i les 22:00 de diumenge a dimecres i entre les 18:00 i les 23:00 de dijous a dissabte. I es pot veure gratuïtament des de qualsevol punt al llarg del passeig que envolta el llac o bé des de molts dels edificis veïns.

En qualsevol cas, si teniu l'oportunitat, recomanem veure'l també des del mirador At The Top del gratacel Burj Khalifa, ja que dóna un perspectiva totalment vertical i diferent de l'espectacle. Però des de qualsevol perspectiva és un espectacle que val la pena veure diverses vegades, amb diferents coreografies, i millor de nit.

En el nostre compte de Youtube tenim publicats els vídeos The Dubai fountain musical light show at Downtown Dubai i també The Dubai Fountain show from At The Top (Burj Khalifa), on podreu veure la representació completa en vídeo d'algunes d'aquestes coreografies que vam enregistrar tant des del llac del Dubai Mall com des del mirador del gratacel Burj Khalifa respectivament. Aquí teniu els dos vídeos:

Quant a la resta del complex Downtown Dubai val la pena fer un volt per la zona anomenada The Old Town, al costat del llac, i on està la preciosa entrada de l'hotel The Palace The Old Town, el qual ocupa un antic palau tradicional.

I molt prop d'ell crida l'atenció també el gratacel de l'hotel The Address, Downtown Dubai, que amb una altura de 306 metres i il·luminat de nit no passa gens desapercebut.

Jumeirah

Jumeirah és una zona residencial costanera de Dubai, al sud del port Al Mina, on trobem habitatges de poca altura, des de luxoses propietats a cases més modestes, a més de parcs, clubs, hotels, etc.

En aquesta zona, on antigament vivien pescadors, buscadors de perles i comerciants, ara hi viuen molts dels expatriats que treballen a l'emirat i, en general, és una de les zones més exclusives de la ciutat.

En aquest barri vam visitar la bonica mesquita de Jumeirah, construïda segons l'estil fatimita tradicional, però amb materials moderns. Està ubicada en el carrer Jumeirah Rd, a uns 2 km al sud d'Al Mina. Està considerada com la mesquita més atractiva de Dubai.

El seu interior només és visitable pels no-musulmans si es fa a través d'una visita organitzada i guiada pel Sheikh Mohammed Centre for Cultural Understanding. De fet, aquesta mesquita és de les poques mesquites obertes als no-musulmans en els Emirats Àrabs.

Aquestes visites es feien els dissabtes, diumenges, dimarts i dijous a les 10:00 i costaven 10 AED/pax. Actualment (06/2024) hi ha visites guiades a les 10 del matí i a les 2 de la tarda, de dissabte a dijous, i el cost de la visita és de 40 AED/pax.

Per altra banda, la platja de Jumeirah, situada uns 13 km al sud-oest de la mesquita de Jumeirah i a només 500 metres del famós hotel Burj Al Arab, és molt concorreguda per part d'expatriats i turistes per a banyar-se i prendre el sol. Des d'ella hi ha vistes fantàstiques sobre l'esmentat hotel.

Continuant amb la visita a aquest barri vam anar amb el cotxe a Palm Jumeirah, un arxipèlag artificial amb forma de palmera situat uns 8 km al sud-oest de l'hotel Burj Al Arab.

Aquest arxipèlag està format per un tronc, una corona amb 16 frondes i una illa amb forma de mitja lluna al voltant. La grandària total és de 5x5 km i el tronc està connectat a terra ferma per un pont de 300 metres de llarg, mentre que la mitja lluna connecta amb la part superior de la palmera a través d'un túnel submarí.

Aquest mega-projecte urbanístic, auto-proclamat com la «Vuitena meravella del món», inclou hotels de luxe, viles, edificis d'apartaments, platges, ports, restaurants i centres comercials.

En la zona del tronc, al costat de l'avinguda que el recorre, estan els apartaments, mentre que les viles de luxe estan en les branques. En l'illa amb forma de mitja lluna, anomenada The Crescent, es troba l'hotel Atlantis, The Palm

Des del tram final de la part dreta de la mitja lluna, a Crescent West, hi ha una vista fantàstica de l'skyline de Dubai, amb l'hotel Burj Al-Arab en primer terme.

Bur Dubai

Bur Dubai és el districte històric de Dubai, situat sobre el costat occidental del khor de Dubai (Dubai Creek en anglès), mentre que en el costat oriental es troba Deira, el qual en el passat fou el centre de la ciutat.

A Bur Dubai trobem, per exemple, la Cort del Sobirà de Dubai, la Gran Mesquita, la Mesquita Iraniana, el temple de Shiva i Krishna Mandir (l'únic temple hinduista del país) o el fort Al Fahidi, l'edifici més antic de Dubai i que actualment hostatja l'interessant Dubai Museum.

També hi trobareu el soc tèxtil, situat al costat de l'estació d'abras (transport aquàtic) i que s'anomena Dubai Old Souq.

Però potser la zona més interessant de Bur Dubai sigui l'històric barri d'Al Bastakiya, una de les zones residencials més antigues de Dubai, ja que la seva construcció va començar en l'any 1890.

El que el fa únic és la seva arquitectura, ja que totes les seves cases, separades per estrets carrerons, tenen torres de ventilació (barjeel en àrab). Aquestes torres captadores de vent són un element arquitectònic d'origen persa i el nombre de barjeels que tingui una casa és un indicador de la riquesa de la família propietària.

Després de dècades d'abandó tota aquesta zona ha estat renovada i val la pena recórrer els seus carrerons i fer alguna aturada en un dels seus recollits cafès o restaurants.

També recomanem seguir el passeig que transcorre al costat del Dubai Creek des del palau The Ruler's Court i en direcció cap a l'est, fins arribar a l'estació d'abras d'Al Seef. Una alternativa al passeig a peu seria navegar pel propi khor llogant una abra com a taxi. Aquesta embarcació tradicional és una icona ben característica d'aquesta zona de Dubai.

En qualsevol cas, amb aquest passeig tindreu l'oportunitat d'apreciar el tràfic d'abras, daus de càrrega i altres embarcacions pel khor, així com veure luxosos velers i iots amarrats en les ribes d'aquest entrant d'aigua salada.

També val la pena fixar-se en alguns edificis característics de la zona, sobretot en la riba de Deira, com el de la seu del National Bank of Dubai, el més alt de Deira (125 metres), amb una forma inspirada en la forma corbada del casc d'un dau tradicional. Els reflexos sobre la seva façana de vidre corbada proporcionen bones oportunitats fotogràfiques.

Els centres comercials de Dubai

Si hi ha alguna cosa en la que Dubai va sobrada és en el nombre de centres comercials (shopping mall en anglès). En les dates d'aquest viatge n'hi havia gairebé 70 ja en funcionament i uns altres 10 que estaven en construcció.

A més, s'ha de reconèixer l'afany de superació en innovació i creativitat a l'hora de dissenyar-los: cada nou centre comercial és més en algun aspecte que els anteriors o aporta alguna cosa realment original. Quant a les marques internacionals representades en ells són més o menys les mateixes que trobaríem en qualsevol altre lloc del món.

Si sou compradors compulsius, Dubai pot ser la perdició total, la baixada als inferns del consumisme.

Però si només us pica la curiositat i voleu tenir, a més, un fidel retrat socioeconòmic del país, com era el nostre cas, llavors us recomanem un recorregut per alguns dels centres comercials més representatius de Dubai, al menys en aquelles dates. De fet, aquest seria el moment friqui del viatge.

• El Dubai Mall és el centre comercial més gran del món en superfície total, amb 1.124.000 m² i està situat en el complex del gratacel Burj Khalifa. Té més de 1.200 botigues, cinemes, pista de gel, un aquari i gairebé tot el que hom pugui imaginar. En el moment de la nostra visita a Dubai era el mall de moda.
• El Souk Madinat Jumeirah és molt més modest en dimensions i número de botigues. En realitat no és un típic centre comercial, si no que reprodueix amb bon gust un soc àrab sobre la base de l'ús d'una arquitectura i decoració tradicional. Està a només 1 km al sud-oest de l'hotel Burj Al Arab.

• El Mall of The Emirates és el segon centre comercial de Dubai en superfície total i en nº de visitants després del Dubai Mall. El que fa realment únic aquest centre comercial és la impressionant Ski Dubai, la primera pista d'esquí indoor de l'Orient Mitjà i una de les àrees d'esquí més grans del món.

  

  Vista sobre les «pistes d'esquí» de l'atracció Ski Dubai del Mall of the Emirates (ciutat de Dubai, Dubai, E.A.U.)

  Dintre de les instal·lacions, perfectament hermètiques per a mantenir la temperatura a -1ºC durant el dia i -6ºC a la nit, hi ha una muntanya artificial de 60 metres d'altura amb cinc pistes de diferent inclinació i dificultat, incloent una pista negra de 400 metres de longitud.

  També té una àrea específica per a snowboarders, així com remuntadors i telecadires, i una zona de jocs que comprèn pistes de trineu i tobogans de gel, torres d'escalada, una galeria per a llençar boles de neu, una cova de gel o una àrea per a fer ninots de neu.

  Des d'uns finestrals laterals i frontals es pot veure l'interior d'aquestes instal·lacions sense pagar l'entrada. És realment espectacular (si obviem la gran despesa energètica que implica i el seu efecte en el canvi climàtic, tot i que, a Dubai en general, aquest tema no sembla preocupar massa).

  Aquest centre comercial està situat al costat de l'avinguda Sheikh Zayed, uns 3 km al sud-est de l'hotel Burj Al Arab (metro: estació Mall of the Emirates).

• L'Ibn Battuta Mall és un centre comercial que rep el seu nom del famós viatger i explorador marroquí del segle XIV. Té sis àrees temàtiques diferenciades i relacionades amb ell: Xina, Índia, Pèrsia, Egipte, Tunísia i Andalusia.

  

  L'àrea temàtica de la Xina en el centre comercial Ibn Battuta (ciutat de Dubai, Dubai, E.A.U.)

  Cadascuna d'elles està decorada amb elements representatius de la zona en qüestió, fet amb més o menys gust. Potser les més aconseguides siguin les de Pèrsia, Índia i la Xina. És curiós, sense més. Està situat al costat de la gran avinguda Sheikh Zayed, uns 15 km al sud-oest de l'hotel Burj Al Arab (metro: estació Ibn Battuta).

• El Mercato Shopping Mall té com principal característica el seu disseny que imita l'arquitectura renaixentista d'una població de la Toscana o del Vèneto italians, però també amb elements mediterranis de França o Espanya. Està situat al costat de Jumeirah Rd, uns 2,5 km al sud-oest de la mesquita de Jumeirah.

I el viatge s'acaba ...

Arribats al final d'aquest viatge, ja només ens quedava anar amb el cotxe des del centre de Dubai fins a l'aeroport internacional de Dubai i formalitzar la devolució d'aquest en l'aparcament de cotxes de lloguer corresponent. En aquest viatge vam recórrer un total de 1.660 km amb el cotxe de lloguer.

En la terminal de sortides de l'aeroport vam recanviar a euros els pocs dirhams AED que encara ens sobraven.

Un vol de Turkish Airlines de gairebé cinc hores ens transportà fins a l'aeroport Ataturk d'Istanbul, on vam enllaçar amb un altre vol de la mateixa companyia fins a Barcelona, amb una durada de 3 hores i 15 minuts de vol.

I aquí finalitzà aquest tranquil i bonic viatge per territoris dels Emirats Àrabs Units i d'Oman.