Escollir bé les dates d'un viatge al Japó per a gaudir del Hanami, el període en què floreixen els cirerers, és la primera decisió important a prendre.
Segons les informacions que tenim, a la franja central de l'illa de Honshu, on es troben les grans ciutats del Japó, les dates més favorables per a la floració dels cirerers oscil·len entre les dues últimes setmanes de març i les dues primeres d'abril, sempre aproximadament.
Com la floració és un fenomen natural, no és mai exacte i hi ha un cert risc de variació que cal assumir.
Tot i que nosaltres vam escollir la darrera setmana de març i les dues primeres d'abril, l'hivern 2013-14 s'ha allargat lleugerament i en els primers dies del nostre viatge no hem trobat els cirerers en flor com estava previst.
El web The Bloom of Cherry Blossoms mostra les dates previstes de floració sobre el mapa del Japó.
En aquests dies els japonesos adoren passar el dia asseguts o estirats sobre una lona en els parcs fent pícnic i admirant els cirerers en flor. Són els dies del Hanami. És una època d'alta ocupació de turisme nacional i pocs estrangers.
Del 22 de març al 7 abril de 2014 (viatge de 17 dies, amb 14 nits d'hotel).
El canvi mitjà que vam aconseguir fou de 135 ¥ per euro (març de 2014). El millor canvi és el que s'aplica a les compres amb targeta de crèdit. La moneda oficial al Japó és el ien, simbolitzat pel signe ¥.
+ 650 € (avió)
+ 321 € (abonament JR Pass)
+ 715 € (hotels)
+ 520 € (menjars, entrades i diversos)
= 2.206 € (total per persona)
Vam trobar una bona tarifa amb Turkish Airlines a través del portal eDreams per 650 €, incloent una assegurança de cancel·lació.
L'abonament del Japan Rail es ven només des de l'estranger i va per setmanes senceres (7, 14 o 21 dies). L'abonament ordinari ens costa 316 € (varia segons la cotització del ien) per persona i per 14 dies.
Es compra per internet en el web Japan Rail Pass i l'envien a casa per missatger. Un de nosaltres contracta per 10 € el JR Assistance, un servei que dóna la possibilitat de fer consultes per telèfon des del Japó, però que no vam arribar a utilitzar.
En el web de Hyperdia es troben tots els horaris i combinacions. Per recorreguts llargs en tren bala, del tipus Shinkansen, és recomanable reservar prèviament seients des d'una oficina de Japan Rail, que es troben en totes les grans estacions. Tots els trens tenen vagons destinats a viatgers sense reserva, però no es garanteix seient.
A les grans ciutats interessa utilitzar, sempre que sigui possible, les línies de metro de Japan Rail incloses en l'abonament JR. Cal tenir en compte que hi ha altres línies de tren privades no compatibles i tampoc s'inclouen els trens més ràpids de la JR, els anomenats Nozomi. No podem deixar de citar en aquest apartat la puntualitat absoluta dels trens japonesos.
Segons llegim en altres relats sobre Japó en el web Viatgeaddictes, interessa utilitzar les cadenes d'hotels Toyoko-Inn, Apa i altres similars, enfocades a viatgers de negocis, pels seus preus moderats i la seva situació prop de les estacions de tren JR, el millor sistema per desplaçar-se pel país.
En preparar l'itinerari ens vam trobar que en les dates del nostre viatge els hotels es estaven molt plens, fet que ens obligà a reservar amb antelació tots els hotels de la ruta, renunciant així a la possibilitat d'improvisació sobre la marxa, com ens hagués agradat.
Fem les reserves a través del portal de reserves Booking.com. Les habitacions són petites, però netes i ben dotades. Les habitacions dobles econòmiques acostumen a tenir un llit de 120 cm d'ample, amb bany complet i esmorzar, opcional segons l'hotel. És recomanable experimentar alguna nit en un Ryokan, l'hotel típic japonès.
Hotels on ens allotgem en aquest viatge:
• 3 nits a Osaka: Hearton Hotel Nishi Umeda. Situat al costat de la sortida sud de l'estació Umeda, la principal d'Osaka. Esmorzar molt complet japonès i occidental.
• 3 nits a Kyoto: Apa Villa Hotel Kyoto Ekimae. A 5 minuts de la sortida nord de l'estació. Esmorzar japonès regular. Tenim problemes amb un llit amb molles punxants, que motiven una reclamació per escrit a la cadena Apa que es queda sense resposta.
• 1 nit a Kanazawa: Toyoko-Inn Kanazawa Eki Higashi-guchi. A 5 minuts de la sortida est de l'estació de tren. Esmorzar japonès.
• 2 nits a Takayama: Ryokan Asunaro. A 7 minuts de la sortida est de l'estació. Habitacions japoneses amb diverses estances i llit de futon. Disposa d'un onsen gratuït. Alternen un dia d'esmorzar japonès (magnífic) amb un altre occidental molt correcte. Sota demanda, els sopars japonesos són excel·lents.
• 5 nits a Tòquio: Toyoko-Inn Ikebukuro Kita-guchi nº 1. A uns 7 minuts de la sortida nord de l'estació toquiota d'Ikebukuro. Esmorzar japonès.
Els esmorzars els hem inclòs en les reserves de tots els hotels.
Per tenir autonomia als migdies, estalviant molt de temps en les millors hores per fer visites, portem de casa embotits envasats al buit, formatges, fruits secs i comprem fruita, pa, etc.
Algunes nits vam recórrer als Konbinis, botigues de diverses cadenes i que estan obertes les 24 hores, presents a tot arreu, on tenen menjar fresc japonès preparat de bona qualitat.
També vam visitar restaurants populars econòmics, on els japonesos mengen plats de sopa de pasta, tipus udon.
Comencem aquest viatge al Japó amb un vol de Barcelona a Istanbul (3 hores 20 min) i un altre d'Istanbul a Osaka Kansai (10 hores 55 min).
L'endemà arribem a Osaka per la tarda.
De l'aeroport de Kansai al centre d'Osaka agafem el Limousine Bus (1500 ¥, 60 minuts) i baixem a la parada de l'Hotel Herbis, a dos carrers del nostre hotel. És més barat el tren Express Kanku Kaisoku a l'estació Umeda (1160 ¥, 70 minuts), però preferim l'autobús per a tenir alguna vista de la ciutat.
La primera nit la passem al Hearton Hotel Nishi Umeda.
Avui dediquem tot el dia per visitar la ciutat d'Osaka.
Edifici Celeste d'Umeda. S'accedeix per un passatge subterrani a l'oest de l'edifici Hankyu Umeda de l'estació. Les entrades (700 ¥) es venen a la 3a planta de la torre oest. Es puja amb ascensor i escales mecàniques que uneixen les dues torres del doble edifici als miradors de la penúltima planta i el terrat. La vista de la ciutat és espectacular.
A les oficines de Japan Rail de l'estació d'Osaka validem la reserva que portem per al JR Pass i fem les primeres reserves de seients per als trajectes a Hiroshima que volem fer demà.
Agafem la línia JR Loop del metro fins a Osaka-joen, on visitem els Jardins del Castell d'Osaka.
Seguim amb metro fins a l'estació Tsuruhashi. Canviem a l'estació del mateix nom de la línia Kintetsu. Com en aquesta línia no ens serveix l'abonament de Japan Rail, traiem els bitllets amb alguns problemes en els caixers automàtics. Ens ajuden els vigilants de l'estació, amables com tots els japonesos quan et veuen en dificultats. Acabem pagant uns 400 iens per 2 estacions fins a la Nippombashi.
Recorrem a peu el barri Dotombori veient l'ambient de tarda per carrers estrets, galeries comercials cobertes i el canalitzat riu Dotomborigawa. Arribem fins al barri Amerika Mura, ple de botigues d'ambient nord-americà.
Sopem per 2.700 ¥ un menú de cranc, amb cervesa japonesa, al restaurant Kani Doraku Honten, a la cruïlla entre la Galeria Comercial Dotombori i Ebisu Bashi. Es troba a pocs metres del Teatre Shochikuza i és fàcil de reconèixer pel cranc gegant sobre la façana.
A l'estació Namba de la línia Midosuji agafem el metro (230 ¥) fins a l'estació Umeda.
Segona nit al Hearton Hotel Nishi Umeda.
La majoria de relats sobre el Japó a Viatgeaddictes que havíem llegit sobre la ruta d'avui van primer a Hiroshima i posteriorment a l'illa de Miyajima.
Nosaltres ho vam fer al revés, perquè creiem que tenint una reserva per al tren de tornada a Osaka és més fàcil controlar el retorn puntual a l'estació de Hiroshima estant a la ciutat que des de l'illa de Miyajima.
Avui matinem per agafar primer un tren local de la línia JR des d'Umeda a Shin-Osaka i a continuació un shinkansen Hikari a Hiroshima. Surt a les 7:35 i arriba a Hiroshima a les 9:05, després de recórrer 345 km.
A l'estació d'Hiroshima canviem a la línia JR Sanyo i anem a Miyajimaguchi en 25 minuts. Baixem en 6 minuts a peu al moll del ferri de la pròpia JR, inclòs en l'abonament del tren. En 10 minuts de navegació arribem al moll de l'illa Miyajima.
A l'illa Miyajima visitem el Torii flotant, la baixa marea deixa gairebé a tocar, el Santuari Itsukushima, la Pagoda dels cinc pisos, i el petit Santuari Kiyomori.
Anem de tornada cap al ferri seguint el carrer Omotesando, ple de botigues i llocs de menjar.
I tornem a Hiroshima agafant el ferri i la línia JR Sanyo, baixant a l'estació Yokogawa, l'anterior a Hiroshima.
Anem baixant pel costat de la llera del riu Hiroshima i creuem el pont Aioi. Tenim a tocar la famosa Cúpula de la Bomba Atòmica, l'únic edifici que va quedar en peu el 6 d'agost de 1945. Recorrem el Parc commemoratiu de la Pau i visitem el Museu Memorial de la Pau, experiència imprescindible per estar informat de la monstruositat que aqui va tenir lloc (50 ¥ + 300 ¥ de l'audiòfon en castellà).
Just al nord de la cúpula està la parada del tranvia 6, que va a l'estació Hiroshima, on agafem el tren shinkansen Hikari de tornada a Shin-Osaka i d'aquí un tren local JR a l'estació Umeda. Sortida d'Hiroshima a les 17:48 i arribada a Osaka a les 19:24. Avui ha estat una jornada intensa però interessant.
Tercera nit en el Hearton Hotel Nishi Umeda.
Avui teníem prevista la visita a Nara, però la intensa pluja ens fa canviar de plans.
Prenem el tren JR de l'estació Umeda Osaka fins a Kyoto (la mateixa estació de tren de Kyoto destaca pel seu disseny). Anem primer a deixar les maletes a l'hotel. No donen les habitacions fins a les 15 h.
Agafem el metro línia Karasuma a Shijo (200 ¥). Aprofitem que el Mercat Nishiki és de galeria coberta, perfecte per a un dia de pluja. Els netíssims llocs rivalitzen en oferir el millor producte i el donen a degustar a la clientela. Els grans magatzems donen paraigües amb la seva marca als vianants, que d'aquesta manera els fan publicitat per on vagin.
Seguim per les galeries Toramachi i Shin-Kyogoku, també cobertes. Visitem el carrer Ponto-cho, el més característic de Kyoto.
Passem el riu al costat del barri de Gion. Ambient encantador el del carrer Shirakawa Minami-dori, amb el canal, els cirerers en flor i els salzes entre cases antigues. Ens creuem amb geishas i maikos pels carrers del barri de Gion.
Assistim a una representació en el Gion Corner (2800 ¥, 50 minuts), un resum de tradicions japoneses, sense ser cap turistada a l'ús. Mostren la cerimònia del te, arpa, ikebana, comèdia clàssica, dansa, titelles, etc.
Tornem al barri de l'estació a l'autobús 206 (200 ¥). Primera nit en l'Apa Villa Hotel Kyoto Ekimae.
Agafem un tren JR Nara Line a l'estació Nara.
Un cop a Nara lloguem bicicletes a tocar de l'estació (700 ¥). Seguim el carrer Sandojori en lleuger ascens. Veiem el Temple Kofukugi i el santuari Himuro, amb cirerers espectacularment florits.
La joia de Nara és el temple Todai-ji (700 ¥). Diuen que és l'edifici més gran del món en fusta. El buda de bronze de la sala Daibutsu és una de les figures més grans que existeixen. Amb les bicis, seguim al temple Kasuga. El camí està adornat amb incomptables fanals, entre un espès bosc. Ràpid i descansat retorn a l'estació Nara en lleuger descens sense pedalar res.
Tren JR local a Inari, ja molt a prop de Kyoto. De la mateixa estació parteixen les escales i rampes al Fushimi Inari Taisha.
Es tracta d'un conjunt de cinc santuaris repartits pels pendents muntanyencs, amb densos boscos de bambú. Els camins estan flanquejats per nombroses toriis de color taronja, una de les fotos típiques del Japó i una visita imprescindible dels voltants de Kyoto.
Tren local a l'estació Kyoto. A Kyoto vam sopar molt bé udon variats al restaurant Limura d'ambient popular (1.300 ¥ amb cervesa), situat al carrer Sichijo prop de la cantonada amb Hihashinotoin, molt a prop del nostre hotel.
Segona nit en l'Apa Villa Hotel Kyoto Ekimae.
Ens trobem amb Fumiko, una fotògrafa que hem conegut per internet a través d'uns amics de Subirats i Paris. Ens acompanyarà tot el dia.
Comprem uns abonaments d'autobús de dia per la ciutat (500 ¥). Bus 206 fins Kiyomizumichi i pujada a peu en 10 minuts pel carrer Chawan-zaka, plena de botigues. Veiem el Temple Kiyomizu, original del segle VIII, molt visitat per la gent de la ciutat, especialment en època de floració dels cirerers, que aquí just comença.
Baixem per carrerons al barri Gion, on mengem udon por 1050 ¥. Passant per davant del temple Yasaka, veiem entrar un casament. Ella va vestida tradicional i ell de jaqué. Els convidats i familiars, també vestits de rigorosa etiqueta, entren en línies separades d'homes i dones.
Amb l'autobús 100 ens dirigim al passeig de la Filosofia. Lloc encisador, llàstima que els seus cirerers van una mica endarrerits i no els veiem en la seva esplendor.
A continuació prenem el bus nº 204 fins a l'entrada sud del Palau Imperial, que creuem visitant els jardins amb alguns cirerers en flor.
Sortim pel costat oest i agafem la línia -arasumo a K08 i la Tozai a Oike-dori per accedir al Castell de Nijo, construït el 1603 com a residència oficial del primer Shogun Tokugawa Leyasu. Hem vingut amb presses i som els últims visitants a entrar a les 16h (600 ¥). És una visita autoguiada. No deixen fer fotos. El conjunt és interessant, però les estances de les cases japoneses sempre ens semblen molt buides sense mobiliari..
Amb indicacions de la Fumiko, que s'acomiada, tornem a l'estació Kyoto al bus nº 9, per fer les reserves dels trajectes dels trens JR dels propers dies.
Tercera nit en l'Apa Villa Hotel Kyoto Ekimae.
Agafem el tren Thunderbird Express de Kyoto a Kanazawa.
Ja a Kanazawa, en una oficina fora de l'edifici de l'estació, comprem abonaments per als dos autobusos turístics de la ciutat (500 ¥) i per als de demà a Shirakawa i Takayama (4.200 ¥). Anem a l'hotel a deixar les maletes.
Agafem l'autobús llançadora Kanazawa i baixem a la casa Seison-kaku (1.000 ¥, no fotos dins). Just al costat, hi ha l'entrada als Jardins Kenrouen, dels quals diuen que són un dels tres millors del Japó (300 ¥). Podem veure les muralles del castell de Kanazawa, ara en obres.
Ara continuem amb el bus Loop al barri Higashi Chaya, el de las geishes. Visitem la casa Shima (400 ¥). Deixen fer fotos amb una màquina compacta, però no amb la reflex i tampoc vídeo. Això és una cosa que no ens havia passat enlloc.
Sortint de la casa descobrim que cap dels autobusos turístics circula a partir de les 18h.
Nit en l'hotel Toyoko-Inn Kanazawa Eki Higashi-guchi.
Ahir no vam poder reservar seients a l'autobús de Shirakawa-go del matí. Sortim en el de les 12,35h, plovent amb molta intensitat i ja no pararà durant tot el dia.
A les 13,50h arribem a Shirakawa-go per una autovia que travessa les muntanyes per túnels impressionants. Hi ha neu acumulada a les vores de la carretera.
Utilitzem els armaris de la consigna (600 ¥) per deixar les nostres maletes i poder fer la visita més còmodament. Visitem el Museu del Gassho-Zukuri (500 ¥, incloses en el preu unes botes de cautxú per a la pluja i el fang).
El museu conté cases transportades des de pobles veïns, en què s'observa la tècnica constructiva particular adaptada al rigorós clima de la regió. El pis superior s'acostumava a utilitzar per a tenir cura dels cucs de seda.
Creuem el pont que condueix al petit poble d'Ogimachi i passegem admirant l'arquitectura típica de la zona.
L'autobús de les 17.20 ens condueix a Takayama, a on arribem a les 18.10. Sota la forta pluja, arrosseguem les maletes al nostre hotel, el Ryokan Asunaro.
Avui ha deixat de ploure i fa un bon sol, però bufa un vent fred del nord.
A Takayama vam visitar el mercat Miyagawa, a la vora del riu. Com tots els mercats japonesos, els aliments estan pulcrament envasats.
El barri Sanimachi té cases típiques. Les destil·leries i botigues especialitzades en Sake es reconeixen per unes boles verdes de branques de cedre penjant de la porta.
Visita a la casa Kusakabe (500 ¥). Era un comerciant, que fins i tot deixava diners als bancs. L'estructura de bigues interiors és espectacular.
Passejant pels carrers, criden l'atenció unes portes de garatge molt altes. És on guarden les carrosses que desfilen en la celebració de la Sanno Matsuri, els dies 14 i 15 d'abril.
El Museo Yatai Kaikan (829 ¥) presenta una selecció de cinc de les carrosses. Un vídeo descriu el festival.
Amb el mateix bitllet es visita el Sakurayama Nikkokan, que exhibeix maquetes dels temples de Nikko, al nord de Tòquio, que visitarem en els pròxims dies.
Aquesta tarda tenim temps per relaxar-nos amb la tranquil·litat de l'onsen al nostre ryokan. Segona nit al Ryokan Asunaro.
Tren a motor dièsel de via única de la línia JR de Takayama que ens porta a Nagoya (2 h 15 minuts). El frontal és transparent i permet observar al conductor, d'uniforme, gorra i guants blancs i el paisatge de les muntanyes.
A Nagoya canviem al shinkansen Hikari (2 hores) fins Shinagawa, just a l'entrada de Tòquio, on prenem la línia JR Yamanote circular, sentit horari cap a Ikebukuro (30 minuts), sortida nord, on tenim el nostre hotel a Tòquio.
Deixem les maletes i decidim començar a conèixer Tòquio per la zona de Shibuya. Prenem de nou la línia JR Yamanote en sentit antihorari fins a l'estació de Shibuya (10 minuts). A la plaça davant de la sortida oest hi ha l'estàtua del llegendari gos Hachiko.
Des del primer pis de la cafeteria Starbucks hi ha una bona vista de l'encreuament de Shibuya, mundialment famós, amb el pas de vianants en diagonal. Ens diuen que consumim alguna cosa en lloc de fer fotos, quan ja les hem fet. En realitat, la vista des del primer pis de l'estació és gairebé tan bona com aquesta.
Shibuya 109 és un edifici amb moda per a gent jove, interessant per a veure el look ideal de les jovenetes japoneses. Pels magatzems i els carrers del barri sona una música eixordadora, combinada amb enlluernadors llums de neó.
Avui sopem en un dels molts restaurants italians en la zona de Shibuya. Tornem a Ikebukuro amb la nostra línia Yamanote, en sentit horari. Primera nit a l'hotel Toyoko-Inn Ikebukuro Kita-guchi nº 1.
Avui fem un itinerari complex per Hakone, que dóna la volta al llac Ashi amb molt bones vistes de la Muntanya Fuji (3776 metres d'alçada), si és que fa bon temps. És important anar-hi entre setmana.
Aquesta ruta circular, ja sigui en un o altre sentit, es pot consultar al web Hakone Freepass. Connecta una cadena de mitjans de transport diferents i només es pot fer en un país en què els mitjans de transport estan ben organitzats i són puntuals.
D'Ikebukuro agafem el nostre JR Yamanote en sentit antihorari fins a Shinagawa, connectant amb el Shinkansen de les 09.32 sense reserva de seient, a Odawara (10 minuts).
Al pis superior de l'estació Odawara vam comprar el Hakone Pass (4.000 ¥) que serveix per a tots els transports en l'àrea de Hakone durant 2 dies. Només tenim un dia, però surt a compte, ja no només per diners, sinó per a evitar la pèrdua de temps que suposa comprar un bitllet en cada canvi de transport.
Des d'Odawara, agafem l'Odakyu Hakone Express a Hakone Yumoto (30 minuts). De la mateixa estació surt un autobús per una carretera de muntanya a Moto Hakone (40 minuts).
Aquí seguim un tram a peu. Hi ha un preciós camí al costat esquerre de la carretera envoltada de cedres plantats en 1618 que porta al port de Hakone Machi, amb vistes al llac Ashi (30 minuts). Des d'aquesta zona es pot el veure Mont Fuji.
Uns vaixells ridículament caracteritzats de pirata creuen el llac al port de Togendai (40 minuts). Continuem per un telefèric amb parada opcional a Ubako i final a Owakudani (20 minuts), el punt més alt de l'itinerari (1.153 metres) i des d'on es pot veure millor la silueta del Mont Fuji, si el temps ho permet. Nosaltres avui el veiem en part dins dels núvols.
En aquest punt hi ha bars i restaurants. Des d'aquí es pot passejar fins a unes fumaroles volcàniques i pous de fang. És el punt on normalment es couen els ous en aigües sulfuroses, que queden ennegrits.
Des d'Owakudani, descendeix el telefèric cap a Sounzan (10 minuts). Continua en un funicular de cable Hakone Tozan Cablecar a Gora (10 minuts).
Des d'aquí amb el ferrocarril de via estreta de la línia Odakyu anem a Hakone Yumoto (45 minuts), on ja tenim l'Odakyu Hakone Express, conegut del matí a Odawara (30 minuts). Ens queda el shinkansen de tornada a Shinagawa (10 minuts).
Serveixi com a orientació sobre el temps necessari per a fer aquest recorregut sencer sense córrer: sortim de l'estació Shinagawa a les 09:32 amb el shinkansen i tornem al mateix punt a les 18h. Però cal tenir en compte que estem una hora llarga aturats a Odwara esperant que el Fuji es destapés.
Des de l'estació Shinagawa, agafem la línia JR Yamanote en sentit antihorari i baixem en Yurakucho sortida est.
Fem un passeig pel barri de Ginza. Seguim l'avinguda Harumi fins a la cruïlla amb Chuo, l'anomenat encreuament de Ginza Yonchome, amb els grans magatzems Mitzukoshi i la Torre del Rellotge. Anem observant les botigues de les principals marques: Sony, Dior, Chanel, Mikimoto, Tiffany, etc.
Avui sopem en un restaurant italià, dels pocs econòmics del barri. Girem per Ginza Itchome per tornar a l'estació Yurakucho. Metro Yamanote en sentit antihorari a Ikebukuro (25 minuts).
Segona nit en l'hotel Toyoko-Inn Ikebukuro Kita-guchi nº 1.
Avui torna a ploure amb intensitat durant tot el dia.
Prenem la línia Yamanote en sentit antihorari a Shinjuku. Aquesta és l'estació amb més trànsit ferroviari del món. De la sortida oest ens resulta molt útil un passadís subterrani per anar al Govern Metropolità de Tòquio sense mullar-nos.
A les façanes de l'Ajuntament hi ha enormes pancartes dels Jocs Olímpics de Tòquio 2020. Es puja gratis a la planta 45 en només 55 segons. Alternen l'accés a una o l'altra de les dues torres del gratacels, segons l'afluència de visitants. És un dels grans miradors de la ciutat.
Des de l'estació Shinjuku, agafem ara la línia Chuo ràpid fins a l'estació de Tòquio. Dinem en un cafè a la planta baixa de la mateixa estació un menú per 1000 ¥. Sortida sud Marunouchi. Aquest any 2014 se celebren els 100 anys de l'antiga estació de Tòquio, d'estil renaixentista en maó vermell.
Donat que continua sense parar de ploure, seguim al llarg de passatges subterranis sota de grans magatzems que ens apropen al front de l'edifici del Fòrum Internacional de Tòquio. És una extraordinària estructura de ferro i vidre on realitzen esdeveniments de moltes classes. Coincidim amb un Congrés d'Oftalmologia que el 2018 se celebrarà a Barcelona.
Tornada amb la línia Yamanote en sentit antihorari a Ikebukuro (25 minuts). Tercera nit a l'hotel Toyoko-Inn Ikebukuro Kita-guchi nº 1.
Hem de fer una combinació de tres trens per arribar a Nikko: primer el metro d'Ikebukuro a Omiya (30 minuts), on agafem el shinkansen Tsubasa a Utsonomiya (44 minuts) i el local de tren JR a Nikko. Sortim a les 8,42 i arribem a les 10,50.
Davant de l'estació de Nikko agafem l'autobús nº 7 (200 ¥) fins a la parada del Pont Vermell Shinkyo, del segle XVII.
Caminem fins a la taquilla del Temple Rinno-ji. No deixen fer fotos. El temple està en obres, literalment desmantellat dins d'una estructura d'edifici industrial, peça per peça per a tractar la fusta deteriorada. Un cop visitat, la nostra opinió és que no val la pena visitar-lo abans que acabin les obres l'any 2020.
Ens venen unes entrades (900 ¥) combinades amb el temple Taiyuin-byo, que està a certa distància.
Continuem per l'avinguda Sugi Namikikaido, amb 13.000 cedres. Torii de pedra i pagoda de cinc pisos, de l'any 1650.
El més important és el Santuari shintoísta de Tosho-gu (1.300 ¥). El portal principal, el Yomei-mon, està en reparació. No deixen fer fotos a l'interior del temple. Està decorat amb talles de fusta i guix, fulles d'or i colors.
Per darrere puja un camí, entre el bosc de cedres, a la tomba del Tokugawa shogun Ieyasu. Visitem el Taiyuin-byo, similar però més petit que el Tosho-gu, situat en un bonic torrent envoltat de boscos. Visita molt recomanable.
Enfront del temple Futarasan agafem l'autobús nº 7, directament a l'estació on enllacem amb el tren de les 16 h per refer la combinació del matí i tornar a Ikebukuro (Tòquio) cap a les 18:30.
Quarta nit a l'hotel Toyoko-Inn Ikebukuro Kita-guchi nº 1.
Agafem la nostra habitual línia JR Yamanote en sentit horari a Ueno, sortida oest.
Avui dissabte i és tal la quantitat de gent que va als parcs a veure els cirerers en flor, que no hem de fer res més que deixar-nos portar.
Tothom va al parc d'Ueno. Els toquiotes estiren una lona a terra i descansen, beuen i mengen durant tot el dia. L'organització és perfecta. Hi ha recollida selectiva de residus, inodors nets i gratis com en tot el país, etc. Els cirerers en flor més espectaculars tenen cua de fotògrafs ansiosos esperant educadament el seu torn.
Després agafem la línia Yamanote en sentit horari a l'estació de Tòquio central, sortida Marunouchi. Tractem d'anar en direcció al Parc Imperial, però la quantitat de gent és tan gran, que renunciem.
La gent fa cua disciplinadament, tot i saber que tenen hores per davant per accedir a la celebració del Hanami al costat sud del parc.
Consultem a uns policies que amb molt bona voluntat, ens indiquen el camí per entrar al parc sense fer aquesta cua. És la porta Ote-mon, una mica més al nord.
Així podem visitar el jardí oriental del Palau Imperial, el creuem en direcció a la sortida del nord-oest a través de la porta Kitahanebashi i podem veure el canal Hanzo, on pengen els cirerers esplèndids i enormes sobre l'aigua. La gent circula amb barca pel canal, donant profunditat a les fotos.
Ara seguim la riba del canal en direcció sud fins que agafem un taxi (200 ¥) per anar a Roppongi, passant davant del Parlament japonès. Prenem un cafè a la cruïlla de Roppongi i pugem a la planta 52 de l'edifici Roppongi Hills (1.500 ¥). Esperem que es faci de nit i contemplem sense presses com es van encenent els llums de la gran ciutat. Sopem unes tapes a la cafeteria (1.400 ¥) sense deixar de mirar a l'horitzó.
Agafem un taxi (250 ¥) per anar a l'estació de Shibuya, ja coneguda per nosaltres, on continuem amb la línia JR Yamanote en sentit horari fins a Ikebukuro.
Darrera nit a l'hotel Toyoko-Inn Ikebukuro Kita-guchi nº 1.
Últim dia de viatge que aprofitem per refer maletes i caminar pel barri d'Ikebukuro, en el qual hem dormit cinc nits i que gairebé no hem vist. És diumenge i només estan oberts els grans magatzems.
A l'estació d'Ikebukuro agafem la línia Yamanote, en sentit horari, fins a l'estació de Tòquio, on enllacem amb el Narita Express a l'aeroport de Narita.
Vol de tornada a Barcelona en dos trams: vol Tòquio Narita - Istanbul (12 hores 30 minuts) i vol Istanbul - Barcelona (3 horas 45 minuts).