Relat d'un viatge a Tòquio, Kyoto i els Alps Japonesos

Volem des de Barcelona amb KLM via Amsterdam.

Arribem a Tòquio aproximadament a l'hora de dinar. Anem cap al Sakura Hostel (2.940 ien per persona en una habitació de 6 mixte) a Asakusa. És una zona molt recomanable i el hostel està bé. A la recepció ens informen molt bé i ens donen un mapa de la zona, amb indicacions molt bones (a la majoria de llocs ho fan). Per primera vegada mengem a la barra d'un restaurant un plat de tallarins amb verduretes boníssims!.

Temple Senso-ji - Asakusa

A la tarda, anem a un Sento (uns banys públics) prop de l'alberg (450 ien, es diuen Jakotsu-yu Onsen), una experiència única ja que, a diferència d'un Onsen (banys termals), aquí la gent del barri es ve a banyar i a relaxar.

A l'entrada cal descalçar-se i comprar el tiquet amb el que s'accedeix al vestuari. Allà et despulles del tot i agafes només els sabons i una mini-tovallola. S'accedeix als banys, on primer cal dutxar-se. Un cop un està net i esbandit, es pot posar a les banyeres. Us encoratjo de llegir algunes indicacions abans, perquè es pot passar molt malament si hom no sap què fer. En aquests tipus de banys els homes i les dones estan separats, tingueu-ho en compte!.

Sortim molt cansats, sobretot després del bany, i amb el jet-lag. Decidim anar a dormir aviat (a les 20:00) per llevar-nos ben aviat i anar al mercat de Tsuki-ji. Creiem que és una gran idea, perquè qualsevol altre dia ens hagués costat llevar-nos tan aviat...

Visitem el mercat de Tsuki-ji. Ens llevem cap a les 4:30 i agafem el metro fins la parada Tsuki-ji-sijo, sortida A1. Hi ha cartells en anglès per als turistes, de manera que no té pèrdua. El mercat és gran i un cop a dins els turistes quedem molt diluïts. Després de la ronda pel mercat, impregnats de l'olor de peix, anem a menjar sushi a un dels restaurants del mercat. Ja sé que llegint això us semblarà estrany, però un any més tard encara tinc el record organolèptic d'aquell sushi amb te verd (amb te verd? Sí, amb te verd).

Mercat de Tsuki-ji

Anem a l'Edifici del Govern Metropolità (a Shinjuku) per a veure les vistes de la ciutat des del mirador del pis de dalt de tot. Abans de pujar ens donen un aparell tipus iPhone per a identificar tots els edificis que es veuen des del mirador. És gratuït, però sembla que és una promoció. Ho trobem interessant, però prescindible. De baixada, anem a visitar un parc que hem vist des de dalt, el Shinjuku Chuokoen, on veiem un temple poc concorregut, però amb persones que van arribant i fent petits rituals. És íntim.

Tornem al hostel a fer una migdiada perquè estem cansats, però abans, ja a Asakusa, anem a dinar a un Okonomyiaki anomenat Sometaro. A un Okonomyiaki els comensals s'asseuen al voltant d'una taula que quasi tota ella és una planxa. Serveixen uns bols amb una barreja de pasta de crep i verdures o carn o peix que un mateix ha de coure a la planxa. Evidentment, la cambrera ens va haver d'ajudar per fer la primera "truita".

A la nit anem a Shinjuku. Primer a Kabukicho, on veiem nois prostituts a la zona del McDonalds i també molts locals d'striptease, però tot plegat gens decadent ni agressiu. Després caminem fins al Golden Gai, una zona de carrerons on hi ha molts bars molt petits. Entrem a un tal Albatros, on ens cobren dues cerveses a preu d'or, però on podem gaudir d'un ambient diferent. Em quedo enamorada d'aquesta zona.

Anem a activar el Japan Rail Pass a Ueno (a partir d'avui ja no haurem de pagar per anar en metro) i a comprar els bitllets per anar a Takayama. Aprofitem per visitar el mercat d'Ameyoko, una zona amb moltes botigues, però res extraordinari. Allà em compro uns tobi, uns mitjons d'aquells que separen el dit gros de la resta dels dits del peu, que em seran molt útils en els trajectes en tren.

Després anem a Akihabara, el mercat de l'electrònica. Fabulós lloc per visitar. En aquesta zona també hi ha sex-shops i nosaltres en visitem un de 6 plantes. Dinem per la zona (a sota de les vies del tren hi ha varis restaurants) i tornem al hostel a fer una migdiada.

Al vespre anem a Shibuya. Abans de sortir del metro ens parem en una zona amb unes finestres enormes des d'on es veu molt bé l'encreuament de Shibuya. Val la pena parar-se allà i esperar que el semàfor vagi canviant de color. Sopem en un restaurant de nudels davant del Tokyo Hands.

Ens llevem aviat i anem a deixar les maletes a les taquilles de l'estació Tòquio, des d'on a la tarda agafarem el tren cap a Nagoya. Totes les taquilles grans estan agafades i de petites en queden poques.

Anem a Harajuku a veure el carrer Takeshita dori i després al parc Yoyogui. Comprem una caixa bento (menjar per emportar) per dinar al tren i anem a l'andana. Els trens són descaradament puntuals... De Nagoya agafem un segon tren cap a Takayama. El paisatge és espectacular, ja que ens endinsem als Alps Japonesos.

Takayama és un poble turístic, i només sortir de l'estació trobem una oficina d'informació on la noia ens dóna un mapa en castellà. Fàcilment trobem el hostel Zenkoji Temple Inn on ens allotjarem (3.000 ien per persona, amb el bany compartit). Us recomano molt aquest lloc, però molt. A nosaltres ens va donar una de les millors habitacions perquè ens vam quedar 3 nits, però la resta no dubto que també estan bé. És la meva primera experiència de dormir amb futon i no se'm fa gens incòmode, ans al contrari.

Pensàvem agafar-nos aquests dies amb tranquil·litat, per pair el tràfec de Tòquio, però una parella de francesos ens regala uns bitllets d'autobús i per utilitzar-los ens llevem aviat. Aquests abonaments de dos dies donen dret a utilitzar autobusos de la zona i a més a més inclouen el funicular per arribar al mirador de Shin Hotaka. Ells van utilitzar el bitllet del funicular, de manera que a nosaltres ens cedeixen el seu segon dia d'autobusos, ja que ells no el podran aprofitar. Crec que val la pena tenir aquesta actitud amb els altres viatgers. Des d'aquí dono les gràcies a aquesta parella de desconeguts.

Així, agafem un autobús fins a Shin Hotaka Onsen i d'allà agafem el funicular (comprem el bitllet pels dos trams: 2.800 ien, el primer sol val 400 ien). Les vistes des de dalt de tot del mirador de Shin Hotaka són espectaculars, les muntanyes són similars a les dels Alps (fent honor al nom que tenen: Alps Japonesos). És curiós observar els japonesos que vénen a visitar la zona.

De baixada, ens aturem per dinar abans d'agafar el primer tram de tornada i fem una petita excursió senyalitzada. Si fos ara, faria el primer tram i d'allà faria una excursió més llarga a peu.

A Shin Hotaka Onsen, abans d'agafar l'autobús de tornada, entrem a l'Onsen Hirayu-no-mori (600 ien). És molt agradable banyar-se allà, però és més semblant als banys termals que podem trobar aquí. Si pogués triar, abans triaria el Sento de Tòquio per la seva autenticitat. El monjo del temple on dormíem ens va anomenar alguns Onsen naturals, però veiem complicat arribar-hi. Si investigueu i teniu temps, crec que pot ser interessant.

Sopem a Takayama, en un restaurant on tu mateix et cous la carn (fabulosa carn de vedella de la zona).

Aquest és, per fi, un dia de descans. Aprofitem per rentar la roba (rentadora 500 ien, assecadora 200 ien) i comprem els bitllets d'autobús i tren pels dies següents (bus fins a Shiragawa-go, de Shiragawa-go a Kanazawa i tren de Kanazawa a Kyoto).

Hi ha alguns autobusos que requereixen una reserva. Aquests s'han de comprar amb antelació. Els que no necessiten reserva es poden comparar el mateix dia, abans de sortir. En els autobusos que cal pagar al conductor, es fa al baixar. Hi ha unes pantalles que et van indicant la quantitat que has de pagar al baixar.

Visitem el casc antic de Takayama. Plou i no és massa agradable, però és molt bonic. Les botigues tanquen a les 17:00 i és una llàstima perquè no podem veure l'ambient.

Al matí visitem els dos mercats de Takayama. El del costat del riu és més aviat de botigues d'artesania i el de la plaça és més de verdures i fruita. Val la pena observar les diferències amb un mercat mediterrani. També visitem el casc antic de la ciutat, que amb el sol millora molt.

Ainokura

El nostre destí avui és Ainokura. És un poble petit a les muntanyes, amb quatre cases d'aquestes de sostres que arriben fins al terra (estil Gassho). Aquí soparem, passarem la nit i esmorzarem, en una d'aquestes cases. Això ens ho va recomanar un amic i ens va agradar molt. La reserva ens la va fer un amic japonès d'aquest amic, però crec que des de la seva web es pot fer.

Per arribar a Ainokura agafem un autobús fins a Shiragawa-go (1.250 ien, 1 hora) i d'allà agafem un autobús privat que ens deixa a uns 400 metres del poble, on un senyor ens rep amb un mapa en anglès (són tan amables els japonesos!). El poble és petit i de seguida arribem a la casa Goyomon (16.000 ien, doble amb bany compartit, incloent sopar i esmorzar).

Passem la tarda al poble i al vespre, després de sopar, sortim a fer un vol per veure les cases il·luminades. El menjar és molt bo, i és una sensació molt especial visitar el poble amb aquesta tranquil·litat, però potser trobo l'experiència global una mica cara.

Aquest dia, malgrat recórrer una distància llarga, no se'ns fa gens pesat.

Al matí passegem pels boscos del voltant del poble. És una passada i de fàcil orientació, de manera que ens permetem el luxe de caminar sense rumb i ens creuem amb un cementiri on hi ha varis temples. Cap a les 11h tornem a agafar l'autobús cap a Shiragawa-go. Allà, tenim una mica de temps per a visitar el poble abans d'agafar l'autobús cap a Kanazawa (1.800 ien, 1h15min, abans era més car i trigava més del doble).

A Kanazawa disposem de 3 hores abans d'agafar el tren. Ho vam planificar així per a visitar els jardins de la ciutat, però al final anem a menjar sushi al mercat perquè ens ho va recomanar un senyor d'Ainokura, i jo també ho recomano. Ens vam gastar 1.700 ien entre els dos i estava de mort!.

Arribem a Kyoto a les 20:00 i anem en bus a la Gojo Guesthouse Annex (6.600 ien doble amb el bany compartit), que tenim reservada. És un lloc molt agradable i molt recomanable, disposem de dret a cuina i internet gratuït. Sortim a sopar i ja tinc la sensació de que Kyoto m'agradarà molt.

Estació de tren de Kyoto

Anem a l'estació de tren de Kyoto per fer vàries gestions i de passada la visitem. Pugem per les escales mecàniques fins al jardí del cel i la terrassa de la felicitat. Després baixem 2 plantes i agafem el passatge del cel per passar de la part est a l'oest, baixem per unes escales fins a la 1a planta i acabem. És un edifici molt modern, que a mi personalment em va agradar molt.

A Kyoto hi ha molts temples, però molts. Aprofitem que estem a la zona de l'estació per visitar-ne dos que queden a prop, són budistes de l'escola Jodo Shin i n'hi ha un a l'est i un altre a l'oest (Higashi Hongan-ji i Nishi Hongan-ji), ens agrada més el de l'oest, és més petitó i recollit, però també he de dir que el de l'est estava en obres i que en el de l'oest vam presenciar una missa budista.

Dinem un bento en un jardí i agafem un autobús per anar al temple Kiumizudera, on paguem 300 ien per entrar. Hi ha força gent, però és xulo i té unes vistes molt maques de la ciutat. Sortint, seguim el camí dels temples, però no entrem a cap més perquè és tard. Ens perdem pels carrerons amb botigues i pels que no en tenen també. Arribem al santuari Yasaka-jinja i seiem a les escales. Hi ha molta gent i ens expliquen que avui fan un acte del Matsuri. És una processó sintoista i ens impressiona agradablement.

Tornant cap a casa, comprem en un super-mercat coses per fer-nos el sopar. És curiós perquè les verdures estan totes netes i envasades i a fora hi ha una fotografia de la granja d'on provenen. Ho trobem car comparat amb el menjar ja preparat, que al Japó és molt barat, però agraïm una amanida a l'estil mediterrani.

Temple Tenryu-ji - Arashiyama

Ens llevem molt animats, és dissabte i a més a més en aquest futon s'hi dorm de meravella.

Esmorzem i anem a Arashiyama (en tren, cobert pel JRP), una zona de l'oest de Kyoto amb temples i boscos de bambú.. Allà caminem sota la pluja fins al temple Tenryu-ji. Paguem 600 ien per entrar i val molt la pena. Els jardins són molt bonics, ens quedem una estona mirant-los. Sortint del temple passem pel bosc de bambú que surt a la pel·lícula Memorias de una Geisha, que és molt espectacular. Tornem a Kyoto (farts de la pluja), dinem i passem la tarda pel barri de Gion, sense la sort de veure cap Geisha.

Respecte a la pluja, un aclariment. Al Japó ningú porta impermeable i tothom utilitza paraigües. Els paraigües són d'ús compartit. A la sortida de molts locals hi ha un cubell amb paraigües a lliure disposició, però ningú se'ls queda a casa, sinó que els deixen en un altre local quan para de ploure. Normalment, doncs, a la sortida del lloc on dormiu, n'hi haurà i els podeu agafar.

Això és molt còmode, perquè quan para de ploure, pots deixar el paraigües i no l'has de dur a sobre la resta del dia. I, pel tipus de pluja, és millor un paraigües que un impermeable.

Agafem el tren cap a Nara i un cop allà, al costat mateix de l'estació, lloguem unes bicicletes (500 ien amb la única condició d'escriure el nom i tornar-les abans de les 18:00). Crec que aquesta és la millor manera de recórrer Nara, ja que les distàncies entre els temples són força grans. Nara és una ciutat que va ser construïda per ser capital i té una zona amb molts temples.

Nigatsu-do Hall - Nara

Veiem el temple Toda-ji per fora i passegem pels jardins del darrera, per on descobrim un santuari que sembla estar abandonat, i tornem pel voltant del llac Daibutsu-ike, des d'on la vista del temple Toda-ji és molt bonica. Després visitem el Nigatsu-do Hall, que per mi és el santuari més bonic del viatge.

Dinem al restaurant del davant del santuari mentre plou a bots i barrals. Quan acabem de dinar ja llueix el sol.

Després seguim el "tour" i parem al Kasuaga Grand Shrine, que també és molt bonic. De tornada a l'estació passem pel llac Sagi-ike i veiem el Ukimido-Hall.

Berenem a l'estació i tornem a Kyoto. Per anar de Kyoto a Nara i viceversa, hi ha un tren que entra amb el JRP i un altre que no. A l'estació us informaran.

Sopem al guesthouse unes coses que hem comprat a l'estació i després sortim a fer una cervesa amb una escocesa que vam conèixer ahir i que ens recomana el Bar ING (el recomanat de la Lonely). Ens costa una mica de trobar perquè està a la 2a planta d'un edifici i no està massa ben indicat... És una experiència per recordar.

Anem fins el palau Nijo-jo en autobús, l'entrada al palau val 600 ien. És una visita molt interessant, ja que un es pot fer una mica la idea de com es desenvolupava la vida al palau a finals del segle XIX, quan Japó encara es regia per un sistema feudal. Els dibuixos de les parets són molt bonics i el jardí és molt tranquil. És una visita que m'agrada molt.

A la tarda, ens acomiadem de Kyoto amb un passeig pels carrers del centre i sopem a la guesthouse, acompanyats d'un escriptor anglès.

Ens costa, però diem adéu a Kyoto, i la meva única il·lusió per tornar a Tòquio és el ryokan en el que ens allotjarem: l'Andon Ryokan. Per la web semblava molt modern i és una mica més car que el que hem pagat (8.190 ien, doble amb el bany compartit), però res. És una caixa de llumins, això sí, de disseny. El que sí que té de bo és un jacuzzi molt xulo que gaudim la mateixa tarda.

Sortim a sopar tard perquè ens entretenim i ja no hi ha res obert, només una mena de Bar Manolo amb la mestressa, una cambrera i un senyor gran. Sembla que ja han tancat o que normalment no fan menjar, però els fem una mica de pena i ens fan un plat de tallarins amb verdures. El senyor gran ens obsequia cantant una cançó de karaoke mentre sopem i la veritat és que és una escena molt entranyable (i estrambòtica també).

Aquest dia ens separem i jo vaig a veure botigues a la zona de Harajuku, que són impressionants. Ens trobem per allà i després anem al mercat de Shimo-kitazawa, que ens havien recomanat però que jo no recomano.

De tornada, passem per Ueno a reservar el Narita Express i a informar-nos sobre com anar a Kamakura i tornem al ryokan a peu, veient tota una zona de Tòquio diferent. Al vespre sopem amb un amic d'un amic a un Okonomyiaki.

Daibutsu - Kamakura

Al matí anem a comprar al Muji (n'hi ha un molt a prop de l'estació Yurakucho) i dinem un Tonkatzu deliciós.

A la tarda anem a Kamakura en tren. Volem fer la ruta del Daibutsu i és per això que baixem a la parada Kita-Kamakura i seguim les indicacions per enfilar el camí. Passem pel temple Jodachi-ji (200 ien, petit i bonic) i anem seguint el camí a través de la muntanya. No és difícil ni cansat i està ben indicat. Arribem al Daibutsu (entrem per 200 ien) i ens estem una estona observant-lo (és un Buda de bronze molt gran). És molt relaxant i reconfortant mirar aquesta estàtua.

Per tornar agafarem el tren des de Kamakura (línia inclosa en el JRP), però abans passem per la platja i observem als surfers mentre ens remullem els peus amb l'aigua del pacífic. De pujada a l'estació, comprem un bento de sushi que ens menjarem al ryokan.

Ens llevem ben aviat per agafar el Narita Express cap a l'aeroport. La puntualitat del tren no deixa de fascinar-nos i a les botigues de l'aeroport ens delectem amb les darreres tonterietes japoneses. M'acomiado d'aquest país que guardava tants misteris abans d'aquest viatge. Ara sé més coses, però segueixo fent-me un munt de preguntes, i això m'agrada.