Relat d'un viatge de 17 dies a Islàndia

Ciutat de gairebé 300.000 habitants, que concentra la major part d'habitants del país. Es tracta d'una acollidora ciutat, amb una agitada vida cultural i amb molta vitalitat nocturna. És molt agradable de passejar-hi (sempre i quan faci bon temps!). Val la pena visitar el Port vell, el llac Tjörnin, situat dins del casc urbà, i el centre, que està ple de comerços a uns preus relativament assequibles (sobretot de roba, llibres i discos). Tot i ser una ciutat prou bonica, no val la pena gastar-hi masses dies, ja que la resta del país supera de molt en bellesa a la seva capital.

Allotjament: Youth Hostel de Reykjavik (c/ Sundlaugavegur, 34). L'autobús que surt de l'aeroport de Keflavik para davant de l'alberg (és una de les últimes parades). Es tracta d'un alberg molt còmode i bastant bé de preu (18 €/persona), però cal reservar amb força antelació. Si no trobeu lloc a l'alberg una bona opció és el càmping que hi ha al costat.

Gran llac d'aigua calenta, salada i amb molts minerals, situat al costat d'una planta geotèrmica (tot i l'aparença, no és gens contaminant). Situat a 30-40 Km de Reykjavik, l'entrada costa 13 €. Molt popular, es considera que a questa aigua té propietats curatives.

El Parc nacional de Thingvellir està situat a només 40 km al nord-est de Reykjavik i és el primer contacte del visitant amb l'essència d'Islàndia: espectaculars fenomens geològics, aigua i grans espais oberts.

Aquí hi ha molt clarament visible una de les falles que separen les plaques tectòniques d'Amèrica i Europa. Indret bastant turístic i moderadament interessant, tenint en compte el que vindrà més endavant. Tot i així, val una visita.

Indret de gran activitat geològica, espectacular per l'aflorament aigua subterrània en forma de guèisers (de fet, aquest indret dóna nom a aquest fenomen!), el més gran dels quals és l'Strokkur, capaç de llençar aigua sobtadament a més de 30 metres d'alçada. Abans hi havia un altre guèiser (el Gran Geysir), capaç d'arribar a 70 metres d'alçada, però va deixar de funcionar arrel de l'abocament de tota mena de productes en el cràter realitzats al segle XIX. Ara només hi queda el gran cràter adormit. Indret també bastant turístic i superpoblat, però molt recomanable.

Allotjament: hi ha una zona d'acampada al costat, amb pocs serveis, però barata (6 €/persona).

Hveravellir

Aquest és el camí que vam utilitzar per travessar el país i arribar al nord. És una pista de terra d'uns 200 Km, que recorre un altiplà immens de roca volcànica i que passa enmig de dos grans glaceres. Aquí els turistes desapareixen; només es veu molt de tant en tant algun 4x4.

L'ambient solitari, gairebé angoixant, i el vent glaçat estan garantits. Tot i que nosaltres vam anar-hi de pas, passar per aquestes grans extensions de lava, gel, aigua i liquen sota un cel gris i de núvols baixos és una experiència fascinant.

Al principi de la pista, a prop de Geysir, hi ha la cascada de Gullfoss, primer dels impressionants salts d'aigua que veurem; i tot i que no és la cascada de més cabdal, és segurament la més bonica.

Un cop passada la meitat de la pista i ja encarats al nord, hi ha les fonts termals de Hveravellir, que és una parada obligatòria. Aquí no hi ha guèisers, però les basses d'aigua fumejant i els cràters de fang sulfurós bullent, juntament amb la poca afluència de turistes, en fan un lloc molt especial.

Allotjament: Tota la ruta és una extensió erma on és possible l'acampada lliure, però molt poc recomanable per les condicions meteorològiques. Dispersos enmig del no res hi ha alguns refugis molt ben condicionats, sovint sense guarda (cal deixar els diners en una caixa a l'entrada del refugi).

Segona ciutat del país, tot i que molt més petita que la capital. Com gairebé tots els pobles islandesos, és tranquil, amable i acollidor, però de limitat interès. Hi ha bastants serveis, i és possible d'aconseguir tot el necessari per continuar el viatge.

Allotjament: càmping municipal, situat dins del poble mateix. És com tots, un càmping de serveis i preu decents.

Pujant al volcà Hverfjall

Àrea de gran interès, ja que a part del seu paisatge, és un dels llocs més actius volcànicament del món.

Es pot visitar el Dimmuborgir, una zona de grans blocs de pedres negres retorçades i mortificades per l'acció de la lava en una erupció recent, que bé val una parada.

A més, des d'aquí es pot ascendir al volcà Hverfjall, un gran con d'escòria volcànica amb un gegantí cràter en el seu interior, ascensió altament recomanable tot i la forta pujada final.

A prop d'aquí hi ha el perillós volcà Krafla, molt actiu (la seva última erupció va ser a principis dels anys 90). Les amenaçadores fumaroles sulfuroses que surten del seu con ho recorden...

Finalment, hi ha les fonts termals de Namajfall, visibles de varis quilòmetres gràcies a la gran fumarada de vapors sulfurosos que surten rabiosos de les profunditats de la terra.

Hi ha unes piscines molt ben condicionades d'aigües termals a 40 ºC de fort contingut sulfurós, accessibles pagant 12 € per persona.

Allotjament: hi ha diferents càmpings situats al voltant del llac.

Cascada Dettifoss

L'apartat Parc Nacional de Jökulsárgljusur és segurament el més espectacular de tot el país. És ideal per a utilitzar una mica les cames, ja que hi ha una gran quantitat de rutes marcades per fer a peu realment interessant.

Aquest parc té dos parts molt diferenciades:

La de més al nord, on hi ha l'entrada al Parc d'Asbyrgi, és una reserva natural on es barreja el verd amb el curs inferior del gran i poderós riu Jokulsa.

La segona part és més estreta, segueix el curs del riu i està situada més al sud. Aquí hi ha les 3 enormes cascades del riu Jokulsa. De totes elles sobresurt la cascada Dettifoss, un prodigi de la natura, una exhibició aclaparadora de potència en forma d'aigua gris que cau a plom més de 40 metres, i que pot assolir un cabdal de 1.500 m3/seg!!!.

Allotjament: càmping d'Asbyrgi. Un dels càmpings més recomanables, poca gent, bons serveis (rentadora, assecadora de roba) i bons preus (7 €/persona).

Seguint la Ring Road, la carretera principal del país, es recorren tots els desolats fiords orientals, interessants per l'atmosfera de solitud que es respira, tot i ser una zona relativament poblada. Sense necessitat de separar-se la carretera, es poden assaborir les valls i les muntanyes grises i verdes a un costat i les platges de còdols en contacte amb el mar gris a l'altre. Quan la carretera s'endinsa ocasionalment per l'interior és remarcable l'existència de gran quantitat de cursos d'aigua que salten els grans desnivells buscant el mar. Per cert, aquí és on hi ha més possibilitats de veure el fraret, l'ocell emblema del país (nosaltres, tot i buscar-ne, no em vam trobar cap).

Hofn és una atractiva població costera, situada en un petit promontori endinsat en el mar, enmig d'una privilegiada situació: tocant el mar, tocant les muntanyes i tocant la gran glacera Vatnajokull.

Allotjament: càmping municipal. Bones condicions, però aquí val la pena llogar algun dels preciosos bungalows amb calefacció i cuina (uns 70 € el bungalow de 6 places).

Llac Jökulsarlon

El Parc Nacional Skaftafell és un altre dels llocs imprescindibles per a visitar.

Es tracta d'un parc que agafa una part de la glacera Vatnajökull, una glacera que té la molt remarcable profunditat de més de 1.000 metres en els llocs més profunds.

A més, a sota la superfície de la glacera hi ha alguns volcans actius, un dels quals, el Grimsjfall, va entrar en erupció la tardor del 2004.

Hi ha la possibilitat de fer algunes bones excursions, com a la cascada de Svartifoss, o al mirador de Sjonarsker. També hi ha la possibilitat des de múltiples punts d'arribar a la glacera, però convé extremar les precaucions per l'enorme quantitat d'esquerdes existents.

Menció a part mereix el llac de Jökulsarlon, que recull aigües de la glacera 2 km fins al mar. La gran quantitat d'icebergs que suren en la superfície del llac, que varien de marró més brut fins al blau més pur, amb la imatge de la enorme glacera abraçant el llac produeix un efecte únic.

Aquest minúscul poble té dos punts d'interès: el primer punt és un museu que mostra la vida dels antics habitants del país, amb unes cases antigues típiques islandeses, amb el sostre cobert de molsa. L'entrada val 6 €.

El segon punt és l'enèsima cascada impressionant d'Islàndia, la Skogafoss. Aquesta té la particularitat que està només a escassos 1.000 metres del mar i que es pot arribar pràcticament a la seva base (a canvi de mullar-se completament, això sí).

Allotjament: càmping d'Skogar, situat al peu de la cascada.