ISLÀNDIA
Un viatge a Islàndia en plena pandèmia de Covid-19
Data viatge: 
Introducció
S'acostava l'estiu i continuàvem amb l'estat d'alarma, els casos de COVID-19, les restriccions de fronteres, les quarantenes, etc. Bé, ja sabeu de que va ...
I les possibilitats de sortir de vacances, al menys tres setmanes fora d'Espanya com fa quasi 40 anys que venim fent (i més de 20 fora d'Europa), se'ns feien cada cop més difícils. Per sort, cap de nosaltres (les nostres dues filles, la meva dona i jo) havíem tingut ni teníem coronavirus.
Mirant i remirant les condicions d'entrada en tots els països vam veure un país que posava “poques” restriccions (o molt assumibles). I a més, a partir de l'1 d'agost ja hi havien vols directes des de Barcelona. Era Islàndia.
Ho vam estar organitzant durant el mes de juliol. Aquest cop, donades les circumstàncies actuals i malgrat que sempre ho hem fet sense cap agència, vam ajudar-nos de l'agència TouristForum.
En quan el tema del COVID-19, des del 15 de juny a l'1 d'agost el govern islandès “només” imposava com a única mesura que en arribar a l'aeroport de Kevaflik ens féssim un PCR (pagat per nosaltres).
Els resultats els donaven al dia següent (molt menys de 24 hores després). Mentrestant no calia quarantena i podies anar on volguessis.
Ens havíem de baixar una aplicació de rastreig islandesa per on ens comunicàvem amb les autoritats sanitàries del país.
Just l'1 d'agost el govern islandès va publicar que s'hauria de fer un segon PCR al cap de 4 a 6 dies de l'arribada al país. Aquest cop el cost era a càrrec de l'estat islandès i tampoc calia quarantena durant l'espera del resultat.
Ens van donar una llista de centres sanitaris on fer-la i vam mirar quin ens anava millor pel recorregut que teníem pensat fet i els llocs on ja teníem reservats. Fins i tot vam poder posposar la prova a un dia més tard per estar més a prop d'Eglisstadir que és on ens van fer el segon PCR.
En poques hores vam tenir el resultat, també amb resultat negatiu, i sense quarentena durant l'espera.
Ens vam assabentar en l'avió de tornada a Barcelona (era el 30 d'agost) que a partir del 17 d'agost les autoritats islandeses havien aplicat un cert confinament en els periodes d'espera de les proves PCR, però a nosaltres ja no ens havia afectat.
Per culpa del COVID-19, que tant mal ha fet (i deixant de banda el patiment dels que l'han agafat), com sabeu una de les industries més afectades ha estat el turisme.
Així que el que us explicaré del nostre viatge a Islàndia s'ha d'agafar amb pinces, ja que degut a la crisi sanitària hi havia molt poca gent al país. Pràcticament vam estar sols o amb molt poca gent, fins i tot els llocs més turístics. Era com si anéssim per primer cop a un país que s'obria al turisme en molts aspectes.
Això va ser clarament una avantatge; ja que el que més volíem era estar sols.
Vam estar a Islàndia un total de 21 dies, bastant més del que és habitual en els típics viatges a aquest país. I durant aquest temps vam estar sense posar-nos mascaretes i quasi sempre a 20 metres d'una altra persona, i això si ens la trobàvem.
Vam escollir pocs allotjaments, repartits entre diferents zones de l'illa, i que eren unes cabanes que no compartíem amb ningú. En molt casos no hi havia res al voltant (i quan dic res, és res).
Vam fer excursions on estàvem nosaltres quatre sols. En llocs molt turístics comptàvem 20 cotxes com a màxim en l'aparcament.
Vam gaudir com mai i ens vam aïllar del món exterior en un moment en que era més necessari que mai.
Islàndia és un país extraordinari. No aconsello anar-hi menys de 14 dies en cap cas i, fins i tot, 14 dies ho trobo poc. Per això nosaltres vam estar-hi tres setmanes i ens vàrem pedre un munt de llocs.
Així que li devem al COVID-19 anar a un lloc meravellós al que no teníem planejat anar enguany. De fet, aquest estiu teníem planejat anar a la Columbia Britànica.
Fitxa tècnica del viatge
Data del viatge
Del 7 al 30 d'agost de 2020
Diners
La moneda oficial a Islàndia és la corona islandesa (simbolitzada com ISK, de l'islandès íslensk króna).
En les dates d'aquest viatge el canvi mitjà fou d'1 € = 155 ISK (veure canvi oficial actualitzat en l'enllaç Eur -> ISK)
Tot ho vam pagar amb targeta de crèdit. De fet, no vam arribar a canviar corones islandeses i no vam tocar cap bitllet ni moneda en les tres setmanes de viatge. Tots els supermercats, botigues, gasolinera o qualsevol altre establiment, sigui pel preu que sigui, es paga amb targeta. Adéu a la meva col·lecció de monedes !!.
Despeses del viatge
Érem quatre persones, totes majors d'edat: la meva dona, les nostres dues filles i jo ... adéu als descomptes!!.
Els avions, el lloguer del cotxe (un Toyota Land Cruser) i els allotjaments van suposar aproximadament el 85% del nostre pressupost, incloent el cost de les primeres proves PCR (9.000 ISK/persona, uns 59 €/persona al canvi). Els total d'aquests conceptes per als quatre fou de 8.891 €.
El preu del dièsel (amb el que funcionava el Toyota Land Cruiser llogat) tenia un preu mitjà de 212 ISK el litre. Hi havia més gasolineres de les que em pensava, però tot i així omplia el dipòsit quan el tenia a la meitat.
Amb aquest vehicle vam fer bastant quilòmetres, doncs ens vam moure molt. Vam fer molts circuits radials des de les cabanes on ens allotjàvem. En total vam recòrrer 5.100 km i vam gastar uns 620 € en benzina.
Vam estalviar en l'únic que podíem: el menjar. En aquest concepte vam gastar un total de 600 € per als quatre, a base de supermercats i menjar de supervivència. No vam anar a cap restaurant, exceptuant tres locals de menjar ràpid a Reykjavík que no crec que arribin a la categoria de restaurant.
Només vam visitar dos museus en tot el viatge. I quasi no pagues enlloc per visitar un parc nacional (tot està molt net i molt cuidat, però tot és de franc).
No vam anar a l'espai geotermal Blue Lagoon (costava uns 55 €/persona) ni a d'altres piscines geotermals. Però vam anar a una bassa que té aigües a 33, 37 i 44ºC. Està situada en els fiords occidentals i és de franc. Hi havien quatre gats i estava a l'aire lliure, prop d'un fiord. Genial.
En total aquest viatge ens va sortir per 10.765 €. Feia anys que volíem anar a Islàndia, però en dividir l'import total/dia/persona sempre ens trobàvem un preu/dia/persona més elevat que anar a la Xina un mes o més car que anar a Austràlia, Nova Zelanda o Namíbia, per posar uns exemples.
Transport
Hi ha un munt de carreteres a l'interior de l'illa. Les que comencen per F són les que no s'hi pot accedir amb 4x4 ni amb cap cotxe de lloguer, doncs són molt perilloses i no estan en condicions durant bona part de l'any.
Nosaltres teníem un 4WD, sense reductora, i vam fer un munt de quilòmetres per pistes. A més de la carretera 1 de circumval·lació (uns 1.500 km) i altres que surten d'ella i que estan asfaltades, la resta són pistes de grava.
Estan asfaltant algunes més i han fet alguns túnels en llocs en que perds les vistes que hi havia en anar seguint la línia de costa pels fiords. Nosaltres vam passar per les dues alternatives.
Allotjament
Vam reservar cinc cabanes familiars (amb dues habitacions i quatre llits, cuina, sala, menjador, terrassa, etc) repartides en cinc zones diferents de l'illa islandesa.
La idea era fer visites radials a partir de cada cabana en la zona d'influència (més o menys) per tal d'evitar agafar més allotjaments, donat que fèiem un itinerari més o menys circular per la carretera 1 que voreja l'illa. Cal sumar-hi una nit en un B&B prop de l'aeroport i dues nits més en un hotel de Reykjavík.
Les cabanes estaven gestionades per la central de reserves Viator. Al costat de l'aeroport de Kevaflik hi havia una oficina on ens van donar una bossa per persona amb tovalloles, draps de cuina, cobrellits, cobre-edredons i cobre-coixins que a cada cabana els utilitzaven com a mesura higiènica. Per accedir a cada cabana teníem un número de quatre xifres que obria una caixa on hi havia la clau d'accés i on al sortir la tornaves a deixar.
No et trobaves amb ningú ni en el moment de l'arribada, ni durant l'estada, ni al sortir. A cada cabana hi havia gel hidroalcohòlic, a més del que ja ens havien donat amb la bossa.
Les cabanes estaven situades en llocs fora de las carreteres asfaltades. Alguna vegada vam haver de fer uns 20 km de pista de grava entre granges per arribar-hi. Altres estan més aprop de la carretera, però sempre aïllades.
Les cinc cabanes que vam reservar en aquest viatge a Islàndia són les següents:
- Laugarvatn: en la zona sud de l'illa, cobrint gran part del que s'anomena el Cercle Daurat (cascades, camps de lava, geleres, guèisers).
- Háaleiti: en la zona dels fiords orientals, cobrint part del nord-est de l'illa i més cascades.
- Láfsgerð: en la zona nord de l'illa, cobrint les terres altes, Mývatan, Husafell, Dettifiss, Selfoss i els fiords del nord.
- Hafnardalur: en la zona dels fiords occidentals, poc visitats; cobrint al màxim una zona amb carreteres molt sinuoses i vorejant fiords solitaris, amb menys gent, més aïllats i més tranquils, en un típic paisatge escandinau/noruec.
- Glaðheimar: en la zona oest de l'illa, cobrint la península d'Snaefellsnes, Bogarnes i Langjökull.
A Reykjavík vam allotjar-nos en l'hotel Frón, situat en un carrer de vianants del casc antic de la ciutat.
Clima
Excepte la primera setmana de viatge, en la que el temps va estar gris i plovent, la resta de setmanes va fer força bon dia, amb cels clars.
La temperatura de termòmetre oscil·lava entre els 6 i els 18ºC de mitjana. Va haver uns dos dies en que vam arribar als 21ºC i els islandesos anaven sense samarreta i amb pantaló curt!!. Però la sensació tèrmica era inferior. Fa força vent i si un núvol amaga el sol llavors la temperatura baixa ràpidament.
Aspectes generals del viatge
Repeteixo per al cas d'Islàndia el que ja vaig dir en un relat de viatge a Nova Zelanda que vaig publicar en aquest mateix web: si sou uns urbanites no aneu a Islàndia. No hi ha cap ciutat. No hi ha quasi cap poble digne d'aquest nom: són granges més o menys grans. I Reykjavík és un poble gran (o una ciutat petita, com preferiu).
Islàndia és igual a natura. Punt. Jo li canviaria el nom d'Islàndia (que significa gel, però només el 15% del país són geleres) pel de “país de les cascades”, per posar un exemple, doncs les cascades i els salts d'aigua són omnipresents arreu del país. Mai havia vist tal nombre de fantàstics salts d'aigua i cascades.
Si sumeu això a les enormes extensions de camps de lava i zones volcàniques, les zones termals i la infinitat de fiords que hi ha, sobre tot a l'est, oest i nord del país, i ja teniu la foto. Un país de l'extensió de Portugal amb només 300.000 habitants, dels quals els 65% viu a l'àrea metropolitana de Reykjavík.
A Islàndia no hi ha animals terrestres salvatges, només ovelles, moltes, pasturant en llocs inversemblants. Aus n'hi ha moltes, però a l'agost moltes menys. No vam veure els famosos frarets, doncs a mitjans d'agost ja han emigrat en la seva majoria. Sí vam veure una colònia de foques des de la carretera.
No vam anar a cap circuit d'avistament de balenes, en part perquè hi havien restriccions pel COVID-19, però també perquè eren molt cares i també perquè ja les havíem vist en altres llocs del món.
Responsabilitat viatgera
A Islàndia ja hi ha un debat sobre l'augment del turisme en el país, sobre tot a partir de l'any 2008. Espero que el nombre de 2,2 milions de visitants baixi, i baixi molt.
Sé que és incongruent dir això per algú com jo (i com tota la meva família), ja que tenim una gran afició a viatjar.
Però soc realista. El país no resistirà allaus de turistes. És natura i la natura es trenca i es fa malbé quan milers de persones la trepitgen. Vam veure que les autoritats ja prenien algunes mesures.
Encara que vagi en contra del turisme, crec que tot hauria de ser més car: totes les entrades als parcs haurien de pagar-se i, fins i tot, circular hauria de costar diners.
Només en un lloc, visitant un cràter d'un volcà, ens van fer pagar 3 €. Vam aparcar de franc a tota arreu. I totes les visites als camps de lava, fumeroles, fiords i volcans eren de franc.
Estic en contra de les agències que porten turistes en vehicles/camions especialitzats per sobre de les geleres en retrocés pel canvi climàtic. O a fer el “tonto” (amb mil perdons) dins d'una cova de gel que s'està degradant. La natura ens diu que parem.
S'ha de dir que a causa del COVID-19 hi havien llocs tancats. I que com que no era un any normal tot estava molt més tranquil. Però hem de viatjar amb seny, sabent que ocasionem un impacte en la natura i intentant que aquest sigui el mínim possible. I de moment, això només es pot fer de dues maneres: o bé pujar preus i fer baixar el número potencial de visitants, o bé prohibint l'accés a certs llocs.
Excursions a peu
En aquest viatge ens vam fer un fart de caminar, sempre anant per camins marcats.
Vam fer excursions de quatre hores per veure cascades allunyades o bé per anar fins al peu de geleres. O per vorejar cràters, camps de lava o per creuar zones termals.
Tot sempre amb el màxim de respecte per l'entorn. Són zones protegides. No hi ha guardes, només rètols recomanant el que heu de fer. Es un país on l'auto-responsabilitat és molt important.
Al país són molt pocs habitants i no hi ha un guarda forestal o un policia vigilant en cada lloc. De fet, quasi no veus policies ni guardes ni... islandesos (je, je).
Ruta en cotxe pel Cercle Daurat i la costa sud d'Islàndia
Dia 1: Barcelona - KEFLAVIK
Després d'un vol directe de la companyia Vueling des de Barcelona vam aterrar a l'aeroport de Keflavik.
En el mateix aeroport ens fan les proves de PCR. Després anem a l'oficina de Hertz, on teníem el cotxe que havíem llogat. Aquesta oficina està oberta les 24 hores i està dins de l'aeroport.
A continuació anem a l'agència Viator on tenim reservades totes les cabanes per tal de que ens donin els codis d'accés i el joc de tovalloles i llençols. La seva oficina està a cinc minuts en cotxe des de l'aeroport.
I finalment anem fins a l'hotel, el qual està a 4,8 km (7 minuts en cotxe) de l'agència Viator. Es tracta del BB Hótel by Keflavik airport, un B&B prop de l'aeroport.
Dies 2 a 6: VISITES DES DE LAUGARVATN. EL CERCLE DAURAT
Anem a la primera cabana que tenim reservada, situada a Laugarvatn, en la zona sud-oest d'Islàndia i a 116 km de l'hotel on hem passat la primera nit. Aquí passem un total de quatre nits.
Estem en el que s'anomena Cercle Daurat, una ruta turística circular de 300 km de longitud pel sud d'Islàndia. En aquesta àrea hi ha moltes de les atraccions turístiques del país.
Cap al costat est i sud de la cabana de Laugarvatn tenim els següents llocs d'interès:
- Geysir: es tracta d'un guèiser ubicat a 28 km de la cabana, abans d'arribar a Gulfoss. Hi ha el Gran Geysir, el qual de vegades està inactiu a causa d'un terratrèmol que hi va haver l'any 2000. Es el que va donar nom a tots els guèisers del món.
- Geiser Strokkur: al costat de l'anterior, a uns 400 metres al sud, hi ha aquest guèiser que treu aigua cada 5-10 minuts a una alçada entre els 15 i els 20 metres, podent arribar als 40 metres d'altura. L'accés és de franc És un dels guèisers més famosos d'Islàndia.
- Gullfoss: són unes cascades situades a 38 km de la cabana i 10 km després de Geyser. La seva visita és de franc. Hi ha un gran aparcament per als vehicles. Estan ubicades en el canó del riu Hvítá, en la zona sud-oest d'Islàndia i formen part del Cercle Daurat, essent una de les atraccions turístiques més populars d'Islàndia. L'ampli riu Hvítá flueix cap al sud i un quilòmetre abans de les cascades gira bruscament a l'est i flueix cap avall en una àmplia corba de tres graons. Després, abruptament, se submergeix en dos salts de 11 i 21 metres, en una esquerda de 32 metres de profunditat. L'esquerda, d'uns 20 metres d'ample, i 2.5 km de longitud, s'estén perpendicular al corrent del riu. La quantitat mitjana d'aigua en aquesta cascada és de 140 m³/s a l'estiu i 80 m³/s a l'hivern. La inundació més alta mesurada va ser de 2.000 m³/s.
- Reykholt: aigües termals i una piscina geotermal, però el més important aquí és el propi riu Hvitia, on es pot fer ràfting (pagant, però nosaltres no ho vam fer).
- Skálholt: és un centre religiós històric que va ser destruït per un terratrèmol.
- Hjalpaforss: és un conjunt de cascades sobre columnes de basalt, situades en el camp de lava al nord de l'estratovolcà Hekla, a prop del punt on s'uneixen els rius Fossá i Thjórsá. Hjálparfoss es troba a uns 30 km a l'est del poble de Flúðir i s'hi pot arribar a través de la carretera de grava Ruta 32, que serpenteja els camps de lava de Vikrar. A uns 5 km al sud de Hjálparfoss, es troba la cascada Þjófafoss. I més a l'est hi ha la cascada Háifoss sobre el riu Fossá i la cascada Tangafoss sobre el riu Thjórsá, el més llarg d'Islàndia.
- Þjóðveldisbærinn Stöng: és una granja històrica, de l'època dels vikings, que s'està excavant i reconstruint. Està situada prop del volcà Hekla, el qual va enterrar-la amb cendra volcànica blanca en una erupció del segle XII.
- Gjain: prop d'Stöng surt un camí de 2 km (mitja hora a peu) que condueix a aquesta petita vall de lava. Hi trobem petites cascades, estanys i estructures volcàniques. Des d'ella es pot veure el volcà Hekla.
- Háifoss: és la segona cascada més alta d'Islàndia, amb una ciaguda de 122 metres. Està situada a uns 10 km (en tot terreny o a peu) des de la granja Stöng.
- Þjófafoss (o Thjofafoss): és una cascada que es troba en la part occidental dels camps de lava Merkurhraun i en el costat sud-oest del turó de Búrfell, al sud del país. Es pot accedir a un mirador de la cascada a través de la carretera de grava que s'allunya 4 km al nord-est de la Ruta 26, o bé a través d'una carretera que surt de la Ruta 32 cap al sud, passades les estacions hidroelèctriques de Búrfellsstöð i de Hjálparfoss.
- Hella: aquesta petita població està a 45 km al sud-oest de Þjófafoss, sobre la Ruta 1. Si es té sort, des d'aquí es pot veure el volcà Hekla.
- Selfoss: és la segona ciutat més gran d'Islàndia. La vam fer de pas per la Ruta 1. No té cap atractiu.
- Kerið: aquest cràter volcànic està ubicat 15,5 km al nord de Selfoss. El cràter, de 6500 anys d'edat estimada, compta amb un petit llac en el seu interior. Es pot vorejar el cràter i baixar fins al llac interior (són 20 minuts a peu). L'horari de visita és de 8:30 a 21:00. L'entrada costa 400 ISK (uns 3 €).
I als voltants de la cabana de Laugarvatn i cap a l'oest tenim:
- Laugarvatn: es tracta de la petita població on tenim la cabana. Hi ha un llac, així com la pisicna goetermal Fontana (de pagament; 3.800 ISK; horari: de 10:00 a 23:00 h). Més barata i menys suntuosa és la Piscina Laugarvatn (preu: 100 ISK; horari: de 10:00 a 21:00 h).
- Þingvellir (o Thingvelli): és un parc nacional al qual s'hi pot arribar a través de les carreteres 361 i 550. Moltes escenes de la famosa sèrie de televisió Joc de Trons es van filmar en aquesr parc.
- Diving SIlfra: activitat que consisteix en fer submarinisme entre plaques tectòniques (178 €/perona). Només per saber-ho. No ho vam fer.
- Almannagjá: en aquesta gran esquerda conflueixen les plaques tectòniques americana i euroasiàtica separant-se de l'ordre de 2 cm cada any. Hi ha una passarel·la per on caminar i visitar-la. Aquí es va fer el primer parlament islandès l'any 930. L'Alþingi (assemblea) era la suprema autoritat legislativa i judicial d'Islàndia des de la seva creació l'any 930 fins a l'any 1271. El Lögberg (Pedra de la Llei) va ser el punt central de la Alþingi i una plataforma natural per a la celebració dels discursos. El portaveu legislatiu, elegit per tres anys cada cop, presidia la reunió i recitava la llei del país. Aquí tenia lloc també la inauguració i dissolució de l'assemblea. Qualsevol assistent a l'assemblea tenia dret a presentar el seu cas sobre qüestions importants.
- Öxarárfoss: es tracta d'una petita cascada situada al bell mig d'un camp de lava.
Dia 7: RUTA A TRAVÉS DE VATNAJÖKULL
Anem a la segona cabana, situada a 630 km, en la zona est d'Islàndia. Resseguint la costa travessem Vatnajökull, el camp de gel més gran del país. I fem un munt d'aturades. Ens llevem a les 6 del matí. En total, el día més llarg.
Fem la primera parada al cap de 168 km, unes 2 hores i 15 minuts després de sortir de Laugarvatn:
- Vik: és una platja negra basàltica. Fem una parada breu. Feia molt, però que molt mal temps.
Fem una segona parada una hora després, havent recorregut 75 km més:
- Kirkjugólf: és un monument natural que consisteix en un camí natural de columnes basàltiques soterrades i erosionades per les glaceres, de tal forma que només es poden veure els caps i, com indica el seu nom, tenen l'aparença del terra enrajolat d'una església. El conjunt es troba uns 400 metres al nord-est de Kirkjubæjarklaustur, en la regió de Suðurland.
- Systrafoss y Systravatn: són dues cascades germanes. Si camines 2,5 km des d'aquí arribes al llac Systravatn.
Tercera parada al cap de 56 minuts i 70 km després:
- Skaftafell: és el parc nacional més famós del país i actualment forma part del Parc Nacional de Vatnajökull-Sud. Aquí hi trobem la glacera més gran d'Europa. Per caminar per la glacera, que malgrat el canvi climàtic ocupa una gran part del sud i centre d'Islàndia, s'ha d'anar amb un guia de muntanya i llogar un equip. Nosaltres vam anar a Skaftafell, doncs està a només 1,5 km del Centre de Visitants. El camí de color blau és el camí més fàcil, el vermell és de dificultat moderada i els negres són els més complicats.
I finalment la quarta, cinquena i sisena parada del dia, uns 49 minuts després de l'anterior (a 58 km):
- Fjallsárlón: és un llac glacial que està a pocs minuts del llac de Jökulsárlon, més famós, però el de Fjallsárlón és preciós i hi ha menys gent.
- Jökulsárlon: és un gran llac glaciar, situat prop del mar, i amb icebergs al costat de la carretera Ruta 1. Està a tocar de l'aparcament. El llac Jökulsárlón (que en islandès significa "llacuna de riu glacial") està situat en el límits del Parc Nacional Vatnajökull i és la capçalera del riu Breiðamerkurjökull. Es va convertir en un llac després del retrocés de la glacera i actualment es troba a 1,5 km de l'oceà Atlàntic i ocupa una superfície de 18 km². Recentment ha esdevingut el llac més profund d'Islàndia, amb una fondària màxima de 248 metres. El tamany d'aquest llac s'ha quadruplicat des de la dècada de 1970. Es considera que és una de les meravelles naturals d'Islàndia. Ha estat el lloc de rodatge de quatre pel·lícules de Hollywood: A View to a Kill i Die Another Day de la saga James Bond, Tomb Raider i Batman Begins, a més de conegudes sèries de televisió com The Amazing Race.
- Diamond Beach: al costat del llac Jökulsàrlon hi ha aquesta platja, on és possible veure petits icebergs o grans trossos de gel que han arribat del llac. Malgrat el nom, aquesta platja és de sorra negra. Increible !!. Aquí ens va fer mal temps: molt núvol, però encara ho va fer tot més aventura.
Nota: Hi havien agències que venien tours per anar en zodiac pel llac i pels icebergs, tant en el llac Fjallsárlón com en el Jökulsárlon .
Recordeu que estem en ple canvi (desastre) climàtic i no cal contaminar més el llac i l'aigua.
Des de la vora d'aquests llacs, a on arribes caminant, el paisatge és maravellòs i no cal fer un xou de zodiacs sorolloses. Per sort (o pel COVID-19) no en vam veure cap.
A continuació, ja quasi sense cap altra parada, anem cap a la cabana situada a Haaleiti, en la costa oriental islandesa. Ens queden per davant 240 km (unes tres hores i mitja).
Ruta en cotxe per les terres altes, la costa est i la costa nord d'Islàndia
Dies 8-11: RUTA PER L'EST ISLANDÈS I LES TERRES ALTES
Al voltant de la cabana hi ha tres llocs, un al costat de l'altre, que són tranquils i estan situats a la vora del mar.
Es tracta de Breiðdalsvík, Breiðdalshreppur i Berufjördur. Hi podem veure aus, la línia de costa amb petits fiords i vistes panoràmiques.
Tots ells estan a una distància de 15 a 20 km de la cabana. Per passar un dia tranquil.
Uns 12 km cap al nord (13 minuts en cotxe) hi ha la petita població de Stöðvarfjörður.
Aquí hi trobareu obervacions d'aus en la boca d'un fiord. I col.leccions de pedres i minerals (jade, agates, ...)
Sense fer molts quilòmetres, anem amb el cotxe cap a l'interior, concretament cap al llac de Lagarfjot, el qual, en realitat, es va fent estret i es converteix en un riu que va a parar a l'Oceà Àrtic.
Vorejant el llac Lagarfljót cap al sud seguint la carretera s'arriba al punt on el llac es converteix en un riu que ve d'una glacera.
Seguim la carretera 931 fins arribar a un aparcament, on deixem el cotxe per anar fins al salt de Hengifoss, un salt d'aigua de 128 metres d'alçada. Es triga unes 2 hores entre anar i tornar a peu (2'5 km d'anada i el mateix de tornada). Una excursio molt maca !!!
Tornant a la carretera 931 i seguint uns pocs kilòmetres cap al sud arribem al Snæfellsstofa Visitor Center, l'entrada oriental al Parc Nacional de Vatnajökull que dies enrera vam visitar pel seu costat sud.
En total és un recorregut d'uns 100 km. Entre anar, caminar i parar hi estem tot el dia.
Un altre lloc preciós són les tarres altes, a les vam anar seguint la carretera 550 més al nord de Þingvellir. En les terres altes podem veure Geitlandsjökull, una glacera en la que el seu punt més alt està a una alçada de 1.329 metres, i el volcà Ok, amb una alçada de 1.141 metres.
Dia 12: RUTA DE HÁALEITI A LÁFSGERÐI
Avui anem des de Haaleiti fins a la tercera cabana, situada a Láfsgerði, en la zona nord d'Islàndia.
És un trajecte de 277 km (3 hores i 30 minuts) seguint la major part del temps la Ruta 1.
Dies 13 a 16: RUTA PER LA COSTA NORD D'ISLÀNDIA
La primera visita que fem en la zona nord de l'illa és un lloc fonamental: el llac de Mývatn i la zona que el voreja.
Apart de visitar el propi llac, el més recomanable és vorejar-lo seguint una carretera asfaltada. Tornant pel costat oest del llac vam avistar aus.
Estem a 35 km de la zona nord i la carretera que voreja llac de Mývatn fa altres 35 km. En total, aquest circuit en cotxe suposa recórrer uns 80 km.
- Hverir: paisatge lunar, fumaroles i minerals, olor a sofre, etc. Hi ha una camí circular de 30 minuts que passa per Námajall, un lloc de fumaroles i paisatges volcànics. El cotxe es deixa en una esplanada de terra (de vegades amagada pel fum de les fumaroles). També es pot pujar fins el turó de Námaskard, des d'on hi ha bones vistes.
- Grjótagjá Cave:: cova de lava on es va filmar una escena de Joc de Trons. Es una cova privada, però la deixen visitar.
- Hverfjall: zona formada per camps de lava i un cràter de 425 metres d'alçada de fa 2.700 anys. Des de l'aparcament hi ha un camí que puja fins el cim i un mirador que voreja el cràter (1 km de diàmetre). Només es pot anar per aquests dos camis, la resta estan prohibits. Son 2.5 km des de l'aparcament. Molt recomanable.
- Dimmuborgir: camp de lava i pilars solidificats. També hi ha restes d'una antiga església. La zona es compon també de diverses coves volcàniques i de formacions rocoses que recorden una antiga ciutadella col·lapsada (d'aquí el nom). Les estructures formades són una de les atraccions turístiques naturals més populars d'Islàndia.
- Hofdi: paisatge suau amb una mica de bosc i amb pilars de lava. Apareix també en la sèrie de TV Joc de Trons. S'hi arriba per la carretera 848.
- Skútustaðagígar: lloc amb pseudocràters que es van formar quan la lava va arribar al llac. Es troba en la part sud del llac.
- Vindbelgjarfjall: aquest turó, de 529 metres d'alçada, es troba a la riba occidental del llac i és l'única zona elevada que hi ha en la regió. Una fàcil caminada per la cara oest del turó ens porta fins el cim en una ascensió de 2,4 km.
- Goðafoss: es tracta d'unes cascades que, a més a més, i d'aquí el seu nom, tenen una imortància històrica per al cristianime de l'illa.
En la segona ruta que fer per la costa nord d'Islàndia destaquen els següents llocs:
- Húsavik: aquesta és la capital islandesa de l'observació de balenes. L'època d'avistament és del juny a l'agost. Cal comprovar la meteorologia, els preus i els horaris. I també si a mitjans d'agost encara hi ha la possibilitat de veure-les, que no ho tinc gens clar, En tot cas val la pena arribar a aquesta zona de la costa, ja que hi ha prou per a veure (si volem), com per exemple el Museu dels Cetacis (és de pagament, però paga la pena) o Hsuavikukirkja, una església feta al 1907 amb fusta de Noruega.
- Asbyrgy: aquest lloc pertany al Parc Nacional de Vatnajokull i s'hi arriba per la carretera 85 (asfaltada). Aquí destaca el canyó de Asbyrgi. Hi ha miradors sobre les gorges des de l'aparcament que hi ha al final de la carretera (3,5 km). Mirar un mapa de la zona un cop allà.
- Continuant per la carretera asfaltada 862 visitem:
- Vesturdalur.
- Hljóðaklettar.
- Hólmatungur. Aquí fem una excursió entre un bosc i un riu, en un canó al nord de Dettifoss, que pot fer-se en dies o bé en hores, tal com vam fer nosaltres.
- Dettifoss. La carretera 862 et deixa en un parcament a 1 km de la casacda per la part oest, mentre que la 864 no està asfaltada. Aquesta és una de les cascades més impressionats d'Islàndia, tot i que només fan 45 metres d'altura i 100 metres d'amplada).
- Selfoss. Estàs tan bocabadat amb la cascada de Dettifoss que potser t'oblides que caminant poc més cap al sud hi ha les cascades de Selfoss. Són diferents per la forma com cauen, però impressionants també. Es igual que faci sol (que no en feia), acabes xop.
Després contiuem per la carretera 862 cap al sud fins arribar a la nostra cabana.
En la tercera visita per la costa nord d'Islàndia visitem el fiord d'Eyjafjördur, on està Akureyri que és la segona ciutat del pais, tot i que només té 18.000 habitants. Aqui ja haviem anat a fer-nos el segon PCR.
Primer anem vorejant la part est del fiord fins arribar a Grenivik, on s'acaba la carretera, i també visitem Laufas, amb cases que tenen terrats d'herba.
Però en el costat oest del fiord d'Eyjafjördur hi ha altres llocs preciosos que també vam visitar, com Hauganes, Dalvik, Ölassjördur o Sigulffördur.
Dia 17: RUTA DE LÁFSGERÐI A HAFNARDALUR. FIORDS NORD-OCCIDENTALS
Avui anem a la quarta cabana, situada a Hafnardalur, en la zona anomenada Fiords de l'Oest (Vestfirðir en islandès), en l'extrem nord-occidental del país. És la zona menys visitada de tot Islàndia.
Des de Láfsgerði, on estava l'anterior cabana, és un trajecte de 432 km i cinc hores i mitja de viatge.
Sortim a les 7 del matí i travessem bona part de la costa nord de l'illa per arribar-hi.
En aquest trajecte, un cop passat Holmavik (a 378 km des de l'inici del trajecte) ens desviem per la carretera 645 i fem un recorregut circular per una petita península fins arribar a Drangsnes.
En aquest poble de pescadors hi ha les Drangsnes Hot Pots, un conjunt de tres petites piscines d'aigües geo-termals situades al costat del mar (donatiu lliure).
Després anem a fins a Bjarnarfjörður, un fiord que s'obre a la badia de Húnaflói.
Un cop arribem a Kaldbaksvík tenim vistes al mar, el llac de Trékyllisheiði i, fins i tot, un camí de 4 km que permet pujar al cim de 854 metres d'alçada del mont Lambatindur.
És una costa plena de llegendes de màgia, on hi ha la cabana d'un bruixot que es pot visitar de franc.
També hi ha una piscina geotermal (aigua a temperatures de 32ºC-35ºC) al costat de l'Hótel Laugarhóll.
Però just al costat hi ha un hot pot que és de franc. Es tracta d'un forat natural on només hi té cabuda una sola persona. Aquí l'aigua brolla a 41ºC.
Ruta en cotxe pels fiords de l'oest, Snæfellsnes, Reykjavík i Reykjanes
Dies 18-19: RUTA PELS FIORDS DE L'OEST
Tenim dos dies per a visitar els Fiords de l'Oest, però el cert és que hi ha molt poques carreteres per a recórrer la zona. Per algunes d'elles no es pot circular ni en un 4x4 de lloguer. I les que estan asfaltades o que són pistes practicables per a vehicle normal, tenen el handicap de que van vorejant els fiords i això fa que s'hagin de fer molts quilòmetres.
Hi ha dues zones en aquesta regió que val la pena visitar-les en un sol dia, encara que serà un dia llarg i obliga a sortir d'hora i tornar tard.
Aquesta ruta implica fer un total d'uns 650 km.
- Ísafjarðardjúp: és un fiord que fa 120 km d'amplada (en l'extrem només uns 20 km) i és dels més profunds del país. La carretera 61 des de la cabana el va vorejant fins arribar quasi al final.
- Isfajjördur: amb 2.620 habitants és la població més important i poblada del fiord de Skutulsfjörður i de tota la zona de l'oest. Hi trobem edificis de fusta i magatzems de l'any 1784. També hi ha un petit nucli històric de finals del segle XIX i principis del XX. La ciutat està envoltada de bonics paisatges i des del seu port es poden fer circuits en vaixell, però en aquelles dates ja no era l'època i aquests creuers són de moltes hores.
- Dynjandi: conjunt de cascades que en total fan uns 100 metres d'alçada. Són les més impressonants de la zona dels fiords de l'oest. Hi ha un aparcament pel cotxe del que surt el camí fins a la cascada prinipal. Hi ha un parell de cascades més petites amb vistes sobre un fiord. A Dynjandi hi arribem des d'Isfajjördur anant cap al sud per una carretera relativament nova on hi ha un túnel.
- Tálknafjörður: en aquest petit poble hi ha piscines i zones geotermals. Seguint la carretera 617 cap al nord hi ha les termes de Pollurinn, un hot pot on l'aigua està a 46ºC i que és de franc.
- Patreksfjörður: és el poble més important en la part sud de la regió dels fiords de l'oest.
Per tornar a Hafnardalur, on tenim la cabana, no podem travessar per l'interior.
Així que ens toca anar per la carretera 62, després per la 60 i després per la 608 (no asfaltada, però apte), tot resseguint els fiords que hi ha més el sud. És un llarg trajecte d'uns 152 km.
Després del dur dia d'ahir, avui anem cap al nord de la cabana per la carretera 635.
Es l'única carretera que va per la costa est del fiord Ísafjarðardjúp. Només son 35 km i la ruta passa per dos petits pobles.
Més al nord ja no es pot anar ni en cotxe ni en 4x4. I a l'est hi ha una glacera. Tot és molt aïllat.
Avui és un dia per descansar.
Dia 20: RUTA DE HAFNARDALUR A GLAÐHEIMAR
Des de Hafnardalur anem a la cinquena i última cabana reservada en aquest viatge.
Està situada en un punt de l'anomenada Zona de l'Oest (Vesturland), poc abans d'arribar a Borgarnes.
Vesturland és una de les vuit regions d'Islàndia. La seva capital és la ciutat de Borgarnes, mentre que Akranes és la ciutat més poblada.
El trajecte, de 210 km i 2 hores 45 minuts de viatge, és tot cap al sud, en direcció a Reykjavík.
Aquesta cabana està en un lloc anomenat Glaðheimar i està una mica “amagada”, en una carretera no asfaltada, la ruta 536/3.
En aquesta zona hi estem tres dies complets i cada dia fem un recorregut diferent que ens ocupa tot el dia.
Dia 21: RUTES PER LA ZONA OEST D'ISLÀNDIA: LA PENÍNSULA D'SNÆFELLSNES
Aquest primer dia en aquesta regió el dediquem a visitar la Península d'Snæfellsnes. Aquesta península, de 100 km de llarg, està situada en la part occidental d'Islàndia.
En ella hi trobem el Parc Nacional d'Snæfellsnes i també la glacera Snæfellsjökull, la qual és l'entrada del recorregut soterrani que apareix en l'obra literària Viatge al centre de la Terra, de Jules Verne, escrita l'any 1864.
A continuació anomeno els principals llocs a visitar en la península d'Snæfellsnes segons un circuit que comenci pel nord i torni pel sud de la península (també es por fer a l'inrevés).
Si volem començar pel nord cal pujar per la carretera 60 i girar a la dreta per la 54 cap al nord.
O bé anar per la carretera 1 fins a Bogarnes, després per la 54 pel sud i girar al nord per l'interior seguint la carretera 55 (o continuar per la 54 pel sud). Crec que la millor ruta és la que sigui més ràpida, per tal d'arribar a la punta de la península el més aviat possible.
Aquests són els llocs més importants i que es poden recórrer en un dia. Però en la nostra guia de viatge també esmenta alguns més en la carretera que va pel sud.
- Stykkishólmur: és la població més gran de la península, amb 1.173 habitants, i està situada en el nord de la península. Al nord d'aquesta població hi ha el Súgandisey, una illeta connectada per una carretera elevada, Aquí hi ha un far i vistes directes al fiord de Breidajfjördur.
- Helglafell: és un turó de només 73 metres d'alçada i situat 5 km al sud de Stykkishólmur. Dalt del turó es venerava al déu Thor. S'ha de pujar dalt del turó i demanar tres desitjos.
- Un camp de lava de las sagues islandeses.
- Grundarfjörður: es tracta d'un poble situat en una badia envoltada de cims que poden estar nevats.
- Kirkjufell: és una muntanya de 463 metres d'alçada, ubicada aprop de Grundarfjörður. És de les muntanyes més fotografiades d'Islàndia. Surt a Joc de Trons.
- Hellisandur: un poble pescador pro d'on acaba la península. Es por veure el glaciar i el mar.
- Parc Nacional d'Snæfellsjökull: ocupa la part oriental de la península i el ell trobem la muntanya i la glacera (amb el canvi climàtic només hi ha neu en el cim) del llibre de Jules Verne. Hi ha un seguit d'excursions i circuits per veure balenes (però ja no era l'època). Per a pujar al cràter s'ha de contractar una agència.
- Cràter de Saxholl: desviant-nos de la carrereta 574 per una pista transitable es por arribar fins la base del cràter i pujar els seus 300 metres d'alçada.
- Djúpalónssandur: és una platja de sorra negra, amb formacions rocoses, un arc de roca i una església èlfica.
- Gatklettur: penya-segats amb moltes aus i formacions rocoses. A uns 10 km a l'est hi ha el far de Malarrif.
- Hellnar / Bardarlaug: es tracta d'un estany i una cova de la saga nòrdica de Bardur.
- Raudfeldsgja: són unes gorges amagades.
El segon dia en aquesta zona el vam dedicar a fer un recorregut d'un dia sencer cap a l'est de la cabana, en direcció a la glacera de Langjökull:
- Krauma: són uns banys geotermals, de pagament. És el manantial més gran d'Islàndia.
- Snorralaug: la relíquia més important de la granja on va viure Snorri Sturluson, un escriptor de la història i les sagues islandeses i que va viure del 1179 al 1241, és una piscina circular d'aigües geotermals que podria ser la construcció humana més antiga d'Islàndia (del s. X).
- Húsafell: és una vall fluvial, del riu Kalda, a on va la gent de Reykjavík.
- Hraunfossar: seguint la carretera 518 hi ha aquesta sèrie de cascades en un camp de lava.
- Hallmundarhraun: un camp de lava on hi ha les coves més grans i antigues d'Islàndia. Increïble !!.
- Langjökull: aquesta glacera és la segona més gran del país, però per desgràcia aquí es pot veure el retrocés degut al canvi climàtic. Hi ha rètols que indiquen a on arribava la glacera en anys anteriors.
En la tercera i darrera jornada en la regió oest islandesa fem un altre circuit d'un dia.
Aquesta vegada anem cap a l'extrem sud de la regió de Vesturland, al sud de la cabana.
Acabem la jornada banyant-nos en una piscina d'aigua calenta al costat del mar.
- Glymur: és una cascada de 198 metres d'alçada. S'ha d'anar fins a Botnsdalur per la carretera 47 i després seguir un camí per arribar-hi a peu. Són tres hores de camí, entre l'anada i la tornada. Si s'arriba fins al final són uns 400 metres de desnivell. Es por anar i tornar pel mateix camí o bé fer un itinerari circular.
- Akranes: molt aprop de la ciutat d'Akranes hi ha les piscines naturals de Guðlaug, unes piscines d'aigua calenta que són de franc junta a la línia de costa, en la platja de Langisandur. La marea alta pot arribar fins a les piscines. Estan obertes de 06:00 a 21:00, de dilluns a divendres. En la zona també hi ha un far per visitar.
Dies 22-23: DE GLAÐHEIMAR A REYKJAVÍK. VISITA A REYKJAVÍK I VOLTANTS
La nostra darrera etapa d'aquest viatge la passem a Reykjavík, la capital islandesa.
Reykjavík està situada a 1 hora i 30 minuts de viatge des de la cabana de Glaðheimar i aproximadament a uns 100 km.
En la ciutat de Reykjavík ens allotgem en l'hotel Frón. Durant un dia i mig visitem la ciutat, tot a peu. A destacar:
- Casc antic: zona amb edificis històrics i carrers plens de botigues. Entre els edificis cal destacar el Parlament (Alpìngi; la visita és de franc) i l'Ajuntament (Radhis, també de franc).
- Tjornin: un llac en el centre de la ciutat. Està ple d'ànecs.
- Port Vell: auditoris, museus i bones vistes del mar i les muntanyes dels voltants de la ciutat de Reykjavik.
- Harpa: és un centre de concerts i de conferències inaugurat l'any 2011 i situat al costat del mar. Té el premi Mies Van der Rohe d'arquitectura. Hi ha una visita guiada de 30 minuts, de pagament, però per culpa del COVID-19 no es feien visites i el centre estava tancat.
- Museus i galeries d'art: en la ciutat de Reykjavík hi ha molts museus i galeries d'art, però són de pagament.
- Hallgrimskirkja: és una església luterana, ubicada a 500 metres de l'hotel. Està construida en formigó blanc i es va trigar 41 anys en fer-la, entre els anys 1945 i 1986. És una obra aqruitectònica bastant icònica de la ciutat. Fa 75 metres d'alçada.
- Museu Nacional d'Islàndia: amb una col·lecció d'objectes del passat d'Islàndia. Ens va agradar i crec que paga la pena anar-hi.
- Perlan: és un edifici de disseny situat sobre el turó d'Öskjuhlíð.
- Hafnaberg: penya-segats, amb moltes aus. Situats en l'extrem occidental de la península.
- Valahnúkur: camps de lava.
- Kleifarvatn: llac de 10 km², el més gran de la península de Reykjane, i situat entre Sveifluháls i Vatnshlíð.
- Seltun: zona geotermal.
- Brú Milli Heimsálfa (Pont entre Continents): és un pont peatonal situat entre les plaques tectòniques dels continents d'Euràsia i Nord-Amèrica. Es pot travessar d'una a l'altra pel pont o bé baixar al tram on es separen les dues plaques tectòniques.
En el darrer dia d'aquest viatge, el nostre vol surt a les 19:05 hores des de l'aeroport de Keflavik. Reykjavík està a només a 50 km de l'aeroport, on hem de tornar el cotxe.
Com que decidim no anar al Blue Lagoon, a canvi fem un circuit per la península de Reykjanes.
Aquesta península està situada al sud-oest de Reykjavík i amb la seva visita ens acomiadem dels camps de lava, les fumaroles i les plaques tectòniqes que separen Euràsia d'America del Nord:
Des de l'aeroport de Keflavik tornem a Barcelona en un vol que arriba a les 1:30 hores de la matinada.