Un passeig per Singapur, Malàisia, Java i Bali

Quan tornes d'un viatge, te'n adones que no pots retenir amb tu totes les vivències que has tingut. Voldries guardar-les dins teu per sempre, però això és com intentar agafar l'aigua amb les mans, el líquid s'escola irremeiablement entre els dits fins deixar-te, des de les ungles fins al canell, només el lleu tel d'humitat que formen els records del que era realment important.

I un cop a casa, parles per lluitar contra el oblit. I parles de la hospitalitat dels balinesos, d'aquell somriure infinit als llavis, d'aquella predisposició a satisfer tots els teus capricis...

I parles també de la seva espiritualitat hinduista, tan allunyada de la forma de viure occidental. Dels seus incomptables temples, dels seus rituals, de les seves festes, de la seva música, de les seves ofrenes, dels seu record i el seu respecte pels que ens van precedir en aquest món...

I parles de les platges de sorra blanca i aigua transparent, dels coralls i dels peixos de mil formes i colors, del verd intens de la jungla i els arrossers, de les flors vermelles i grogues i blaves i liles...

I parles del caos de la musulmana Yogyakarta, de l'eixam de motos al carrer i dels becak rovellats amb el seu pedaleig cansí...

I parles de la majestuositat dels temples de Prambanan i Borobudur, de l'exotisme dels temples de Chinatown, de la melangia dels edificis colonials, dels cacauets del Raffles...

I parles de la modernitat de les torres Petronas, de l'aeroport KLIA, de la nòria de Singapur, de la pulcritud del Safari Nocturn i de la desagradable impressió de Little India...

I parles, i parles, i parles...

Sortim de l'aeroport de Barcelona a les 16:30 en vol de Iberia cap a l'aeroport de Londres-Heathrow, on enllaçarem amb el vol nocturn de British Airways cap a Singapur. Els bitllets els hem trobat a traves del cercador LastMinute i ens els ven Iberia que només farà el primer vol.

El vol de Barcelona a Londres el fem en una tarda de cel serè que ens permet veure els Pirineus, les planes d'Aquitània, les costes de Normandia i finalment la ciutat de Londres amb tots els seus monuments; un espectacle que només pots veure en els pocs dies que el cel està tan clar.

Arribem a Heathrow a les 18 hora local i fins a les 21:25 no surt el nostre vol. Ens entretenim com podem per les botigues i les cafeteries, impacients abans de fer el nostre primer vol intercontinental. Després de passar els escrupolosos controls de seguretat anglesos, pugem a l'avió, un Boeing 747 Jumbo, i restem sorpresos pels detalls que faran més suportables les quasi bé 12 hores que romandrem allà dins: seients reclinables, manteta de viatge, pantalla amb pel·lícules etc. Sopem el que ens donen i acabem per dormir, frisosos per arribar a destí.

Arribem a Singapur a les 17:55. El primer que fem a l'aeroport de Changi és dirigir-nos al taulell de Garuda per comprar el bitllet d'avió de Yogyakarta a Bali.

Un cop fet aquest tràmit, sortim a l'exterior i prenem un taxi que ens porta fins a l'hotel. Aquest és el Robertson Quay, un tres estrelles que serà el més car de tot el viatge, 360 SGD per 2 habitacions dobles connectades, però no per això el millor. L'hotel està atrotinat i l'esmorzar és poc variat, encara que les vistes damunt el riu estan força bé. Com en tots els hotels de Singapur, és possible allargar l'hora de sortida pagant un suplement; així tens un lloc on deixar l'equipatge i poder dutxar-te abans de seguir viatge, doncs la major part de vols cap a Europa surten de nit.

Aquest primer vespre fem dues activitats per separat. Les noies s'aventuren al barri de Little India, un dels pocs llocs de Singapur amb aspecte desastrat, amb intenció de sopar i veure algunes botigues. Els nois ens arribem al Safari Nocturn, situat al costat del zoo. Està tot molt ben posat: els animals perfectament il·luminats, un tramvia que et dona un volt pels principals llocs, camins ben arreglats en mig d'un paisatge de jungla... Un parc impecable, però mancat de l'exotisme oriental que esperem trobar en els propers dies.

Comencem el dia anant de compres a Sim Lim Square, un lloc immillorable per trobar qualsevol aparell electrònic. No té pèrdua: qualsevol taxista o transeünt t'indica on és. Un cop allà, cal regatejar i comparar preus en les diferents botigues. D'aquesta forma, pots aconseguir bones compres. Nosaltres vam comprar una càmera fotogràfica a l'anada i un telèfon mòbil i un ordinador portàtil a la tornada. Els preus poden arribar a ser un 20-30% més barats que a Espanya, a més de trobar models que arriben aquí uns mesos més tard.

Des d'allà prenem el metro per anar fins a Chinatown, on dinarem i passarem la tarda. Aquí copsarem els dos principals esports dels habitants de Singapur: el menjar i les compres. Però a nosaltres, el que més ens crida l'atenció són les farmàcies xineses amb el seu estoc d'arrels, herbes, fongs, animals dissecats i altres coses inidentificables. A la cantonada de Sago St. amb South Bridge St., trobem un temple taoista modern que ens donarà una primera mostra de la religiositat de la regió. Visita recomanable.

A les 9 del vespre, agafem el tren nocturn cap a Kuala Lumpur. La Companyia de Trens de Malàisia fa aquest servei tots els vespres. Viatgem en dues cabines de luxe; la realitat és que hi han dos lliteres justetes i força gastades, ara tenint en compte que, a més del trajecte, estalviem una nit d'hotel, el preu del trajecte és molt raonable: 1.176 MYR. Als vagons de les cabines hi anem bàsicament turistes occidentals, la gent local viatja en butaques. A la mateixa andana de l'estació, la policia malaia té un quiosc on tramitar el visat d'entrada, tràmit que resulta una mica entretingut. El més esperpèntic, però, és quan arribes a la frontera pròpiament dita, més o menys una hora més tard: has de baixar del tren, alguns estan ja en pijama, recórrer una andana ben llarga, nervis, curses, entrar en un edifici i posar-te a la cua, esperant pacientment per obtenir el visat de sortida del país, llavors torna a córrer per l'andana no sigui que marxi el tren i tu et quedis a terra. Per sort, arribem a temps i seguim viatge tot dormint a la nostra llitera.

A les 6:30 arribem a Kuala Lumpur Sentral, la principal estació de ferrocarril de Kuala Lumpur. Està tot tancat excepte un quiosc on canviem moneda. Per agafar un taxi s'han de prendre prèviament uns cupons que venen en una finestreta a l'interior de l'estació.

Ens dirigim a l'hotel que tenim reservat, el Swiss Garden, cèntric i de disseny. Ens agrada molt i el preu és raonable: una habitació familiar amb esmorzar, un bon buffet, ens costa 572,70 MYR.

D'allà anem a les Torres Petronas. La visita és gratuïta, però cal fer cua i avui és diumenge i hi ha força gent local. Per sort hem arribat a les 7:15 i entrem a les 8:15. El matí és assolellat i les torres brillen sota els seus raigs. Fem un munt de fotos mentre busquem un qualificatiu per definir-les, només se'ns acudeixen dos paraules: im-presionante, com diria en Jesulin de Ubrique. Tornarem al vespre, després de sopar, i dir-vos que l'espectacle és, potser, encara millor.

A mig matí fa un bon xàfec, habitual en aquesta època de l'any, mentre descansem a l'hotel.

Per la tarda, anem amb mono-rail a descobrir la zona colonial i el barri xinés. A la zona colonial, val la pena veure l'antiga estació de tren i la plaça Merdeka. Al barri xinés es pot entrar en algun temple i veure els mercat de Pelangit St, molt bulliciós, i el Central Market, més ben posat i tranquil. En aquest ultim, trobem un lloc on hi ha una petita piscina on posar els peus mentre uns diminuts peixets et fan un massatge consistent en petites picossades que semblen mini descàrregues elèctriques.

Un cop al carrer, busquem un taxi gran i acordem hora i preu per anar l'endemà a Malacca.

Després d'esmorzar ens ve a buscar el taxi a l'hotel. Per 120 MYR ens portarà a Malacca, en un trajecte per autopista de prop de dues hores.

Ens allotgem a l'hotel Bayview. Tot i que està reformat recentment, les habitacions mostren un aspecte una mica deixat. Aprofitem la piscina, funcional, doncs avui surt el sol i fa calor. El preu de 2 habitacions dobles és de 398 MYR sense esmorzar.

Per la tarda, sortim a conèixer Malacca. Comencem per Villa Sentosa, una casa típica de kampung malai que podem qualificar, com a molt, de curiosa.

D'allí anem en taxi fins al barri colonial, que recorrerem en un típic trishaw ben adornat de flors. Veiem els edificis vermells d'origen holandès, les restes del fort portuguès d'A Famosa, l'antic vaixell on hi ha el Museu Naval fins que ens deixen, ja a Chinatown, a les portes del Museu Baba-Nyonya. Aquest museu és una antiga casa d'una família acomodada on s'han conservat mobles i altres estris.

Seguim passejant pel barri de Chinatown, molt més tranquil que els de Singapur o de Kuala Lumpur, que ha conservat les clàssiques shophouses i un munt de petits temples que desperten la nostra curiositat. Entre els monuments destacarem el temple taoista de Cheng Hoon Teng, el més antic de Malàisia, segle XVII, i el temple hindú de Sri Poyyatha Vinayagar. Entre les botigues, la d'un artesà de sabates de dona: sandàlies de fusta pintades a mà que hi ha a la cantonada de Heeren St. amb Jalan Lekir.

Per prendre un suc de fruites o menjar un entrepà recomanem el Lima Limau, a Junker St. I sopar ho fem al Harper's Café, un restaurant de disseny al costat del riu (sopar per a quatre: 207 MYR).

De bon matí agafem un taxi, concertat el dia abans, que ens porta a l'aeroport KLIA (Kuala Lumpur International Airport) per 120 MYR. L'aeroport té un aspecte futurista, un aire de pel·lícules de ciència ficció amb els passatgers esperant per fer un viatge intergalàctic.

Agafem l'avió de les 9:15, de Malaysia Airlines, que arriba a Yogyakarta a les 10:50. Cost de 4 bitllets: 2.348 MYR. També es pot fer aquest trajecte amb Air Asia. Ens decidim pel primer perquè hi ha molt poca diferència de preu, surt de KLIA, l'aeroport que volíem veure i l'horari et permet aprofitar més el dia, l'altre surt al migdia.

I d'un aeroport ultramodern passem a un que és una relíquia del passat. L'aeroport de Yogyakarta és petit, en lloc de cintes per recollir l'equipatge hi han uns mossos deixant les maletes al mig d'una sala i en una minúscula finestreta ens apilem la dotzena d'occidentals que volem treure'ns el visat d'entrada.

Sortint de l'aeroport, negociem un taxi que ens acompanyarà els dos dies que estem a Java. Per anar de l'aeroport a l'hotel ens cobra 5 USD, anar i tornar, espera inclosa, a Prambanan 20 USD i a Borobudur 40 USD.

L'hotel que hem triat a Yogyakarta és l'Istana Batik, força senzill, però molt acollidor. Les habitacions estan una mica atrotinades, però la piscina és agradable i el restaurant, bo i barat. 2 habitacions amb esmorzar, 650.000 IDR, el millor preu del viatge.

Després de refrescar-nos a l'hotel i dinar anem a Prambanan. Magnífic!. Una visita imprescindible. 2 entrades d'adult, 2 d'estudiant i un guia en castellà, el Sr. Luna i no és broma el nom, ens costen 38 USD. El terratrèmol del 2006 va deixar algunes destrosses que encara no estan del tot reparades. De totes formes, el conjunt de la visita i les explicacions del guia fan que tornem contents cap a Jogya.

De tornada passem per Kota Gede, on entrem en algunes botigues d'argent, encara que els dissenys ens semblen antiquats i els preus tampoc són massa atractius.

A la nit sopem al Bedhot Resto, molt proper a l'hotel i recomanat a la Lonely Planet. Està bé, encara que molt enfocat als turistes i això fa que ens agradi menys que el restaurant de l'hotel.

A les 6 del matí estem en peu. Aquest matí, volem visitar Borobudur i preferim fer-ho abans de la calor del migdia.

Si Prambanan va ser magnífic, Borobudur és sublim. Qui vagi a Java no s'ho pot perdre. En aquest cas, no trobem cap guia en castellà, ens diuen que vindrà demà i fem la visita per lliure, 4 entrades 35 USD, només amb les explicacions de la Lonely Planet i les que ens dona una noia, estudiant, que vol practicar el francés. Hi ha molts visitants locals i alguns ens demanen fer-se fotos amb nosaltres.

De tornada a Jogya anem al Kratón. És ja migdia i la calor es nota. Ens decep una mica, normal després de veure Borobudur. Farem la visita, acompanyats d'una entranyable senyora força gran que parla un castellà atrotinat. Per tornar a l'hotel utilitzem un becak amb el seu pedaleig cansí.

Per la tarda, i abans d'anar a l'aeroport, anem a les botigues de Jl Malioboro i ens emportem una bona sorpresa. Trobem una botiga al nº 187, prop de l'estació de tren, de nom Assidig, amb els preus marcats. Tenen tot el que busquem els turistes i els preus són molt millors dels que aconsegueixes després de regatejar una bona estona als venedors que hi han prop de Borobudur o del Kratón.

A les 20:10 agafem l'avió de Garuda cap a Bali. És l'últim del dia i el bitllet el vam comprar a Singapur per 1.076 SGD els quatre. Aquest horari ens ha permès aprofitar molt bé la nostra estança a Java.

Arribem a les 22:25 a Bali. El vol dura una hora i quart, però hi ha una hora de diferencia entre les dues illes.

L'hotel que hem reservat és a Kuta Beach i es diu Green Garden. Serà el pitjor hotel del viatge i 2 habitacions amb esmorzar ens costen 81 USD. L'hem triat per ser proper a l'aeroport i ho vam fer a casa a través del cercador Wotif, que té l'avantatge de confirmar-te la disponibilitat al moment.

Ens llevem ben aviat, doncs ens venen a buscar per anar a la petita illa de Nusa Lembongan. El nostre proper hotel és el Tanis Villas, i entre els seus serveis ens porten en una llanxa privada des de la platja de Sanur. Paguem tot junt: la llanxa d'anar i tornar, una villa de dues habitacions per una nit, un dinar, un sopar, una excursió de tres hores per fer snorkeling en una barca balinesa i dues hores de dues motocicletes per descobrir l'illa ens costaran 2.685.000 IDR. L'hotel, amb l'accés a la platja mateix, el porta en Iurip, una persona mancada físicament, però sobrada en quant a simpatia i humanitat. És un hotel i una illa que recomanem fermament. Té la imatge típica que esperem d'un paradís tropical: sorra blanca, palmeres, aigües turqueses i a sota el mar coralls i peixos de mil formes i colors.

Per la tarda, quan fem el tomb en moto, comencem a descobrir l'ambient balinès. Ens ho va advertir el sr. Luna, el guia de Prambanan: "En Balí, siempre están de fiesta" i, efectivament, quan passem per un dels petits pobles, trobem els seus veïns vestits de festa i preparats per a una cerimònia. Les dones porten la roba ajustada, cosset sota la brusa transparent i faldilles llargues i estretes, els homes duen el sarong, mena de de faldilla llarga, i el cap cobert per una peça a mig camí entre el mocador i el turbant.

L'altre fet que ens sorprèn són la gran quantitat de templets, santuaris i estàtues dels diferents déus, entre elles les de Ganesha, un elefant d'aspecte festiu, que moltes vegades porta un sarong de roba de quadres, negres i blancs o vermells i blancs, sobre el seu cos de pedra.

Al matí, i després d'un ultim bany, tornem amb la llanxa cap a l'illa de Bali. El nostre proper destí és Ubud i l'allotjament el Bumi Ubud Resort. El millor de tot el viatge. Un conjunt de petites vil·les en un jardí cuidadíssim, un restaurant d'aire colonial i una piscina preciosa amb vistes de camps d'arròs intensament verds. El preu de 2 vil·les amb esmorzar és de 150 USD la nit. El lloc i el servei és tan bo que perdones que no et serveixin un batut de plàtan perquè al poble estan de festa i no queden plàtans, o que un dia només hi hagi ànec o a l'endemà només pollastre perquè encara segueix la festa.

A la tarda ens porten fins a Ubud (el transport esta inclòs al preu de la vil·la) i anem a veure el Monkey Forest, un bosc protegit on un exèrcit de monos custodien un temple. S'ha d'anar amb compte amb els bitxos, doncs no tenen miraments amb els turistes per tal d'agafar alguna cosa de menjar o qualsevol altre objecte que cridi la seva atenció. Segons la Lonely Planet tindràs sensacions a l'estil Indiana Jones, però a mi em recorda, més aviat, a El Llibre de la Jungla amb els monos segrestant a Mogwly.

Després passegem pel poble, xafardejant botigues, i aquí trobarem un altre peculiaritat de Bali: els gecko. Els gecko són uns dracs que trobes per tot arreu, des d'una joieria a un cafè, sense que ningú els hi faci res per treure'ls. Aquest vespre sopem al restaurant Waroeng recomanat per la Lonely, al que nosaltres no li trobem res especial.

El matí del segon dia a Ubud comença amb una passejada d'un parell d'hores pels camps d'arròs propers a l'hotel. Ens acompanya el mateix gerent de l'hotel i caminem pels estrets senders com els elefants del Llibre de la Jungla: un darrera l'altre. El recorregut ens ha permès veure un bon conjunt d'estampes de vida rural i, per tant, de fer un bon grapat de fotos.

Per la tarda anem al Gunung Kawi, el temple més antic de Bali. Per arribar-hi has de baixar un bon nombre d'escales entre bones vistes de camps d'arròs i jungla. Com a la resta de llocs que hem estat durant el dia, estan de festa i les dones porten ofrenes de fruites i flors en delicats cistells de palla. Al visitar un temple, els homes han de dur les cames cobertes, i en cas d'anar amb pantaló curt et donen un sarong per cobrir-les.

D'aquí anem al Goa Gajah, la cova de l'elefant, un temple soterrani amb un elefant esculpit a la porta i amb unes fonts d'aigua amb propietats, la gent es mulla el cap, encara que no sabem quines.

Al vespre acudim a un espectacle de dansa barong. No entenem del tot la història, però comprenem que parlen del bé i el mal i els personatges són el rei amb servents, ballarines, animals i un barong, drac que recorda els xinesos encara que aquest és potser més pelut.

Ens dirigim cap a l'est de Bali. Viatgem en cotxe de lloguer amb xofer. És un monovolum amb prou capacitat per anar còmodament nosaltres i l'equipatge. Si l'agafem per tot el dia ens costa de 400.000 a 450.000 IDR, i per mig dia 200.000 a 250.000 IDR (la diferencia és pel quilometratge que fem). El primer que vam agafar ens el va contactar l'hotel de Ubud i, a partir d'aquest, hem anat negociant amb el xofer de cada dia que ens ha buscat qui ens pot portar el dia següent. També es poden contactar a l'aeroport, on hi han nombrosos fulletons de lloguer de cotxes amb xofer a la sala d'arribada.

La primera parada és a Klungklung, per visitar la Kerta Ghosa (Tribunal de Justícia) i el Bale Kambong (Pavelló Flotant). És el que resta de l'antic palau dels reis de Klungklung destruït pels holandesos l'any 1908. Se'ns ofereix un guia en espanyol, a canvi d'una propina, que ens donarà explicacions força curioses sobre els costums balinesos i sobre les pintures que adornen l'interior dels dos edificis.

Seguim cap a Candidasa. Al passar per Goa Lawah, la cova dels rat-penats, veiem que està plena de gent. Avui és lluna nova i el xofer ens explica que fan ofrenes per lluna nova i lluna plena, entre altres motius.

A Candidasa ens allotgem al hotel Puri Bagus. És una cadena més que correcta, encara que una mica impersonal. Les dues vil·les amb esmorzar ens costen 133 USD.

Després de deixar les coses anem a la platja de Pasir Putih, recomanada per la Lonely. Val la pena. És diumenge i està plena de nens, i de barques de pesca de mil colors, i buida de turistes. Prenem el sol en unes hamaques i dinem en un xiringuito a la mateixa sorra: un peix acabat de pescar que ens han ensenyat abans de cuinar-lo en unes brases sota una palmera. Eren dos peces i l'han anomenat snapper, un blanc i l'altre roig, més saborós aquest últim.

Per acabar el dia anem a Tirta Gangga, a veure els jardins d'aigua. Una simfonia de formes i colors de resultats relaxants. Sopem a Candidasa, veient una representació de Lembong Dance.

Anem cap al nord de l'illa. La primera idea era visitar el temple de Besakih, però tant el xofer d'ahir com el d'avui ens ho desaconsellen, diuen que és perillós pels robatoris. Així que canviem de temple i anem al de Bangli. Un encert!.

El temple de Bangli està quasi desert. Unes gallines corren per un racó i un gos s'està estirat en un tro reservat per algun sacerdot en una de les moltes capelles. Al voltant del temple, la jungla que sembla estigui a punt d'engolir-lo.

Seguim cap al nord tot fent una parada a Penglipuran, un petit poble on cada dia es pot visitar una casa particular diferent a canvi de pagar una petita entrada: 4.000 IDR per persona. És una forma de conèixer una mica més la vida quotidiana dels balinesos. No podem qualificar la visita d'imprescindible, però sí de curiosa.

La següent parada és Kintamani. Des de la carretera que voreja el cràter veiem el llac i les muntanyes amb les zones de lava. Parem en un restaurant, on prenem un suc de fruites mentre gaudim de les vistes des de la terrassa. Està bé per parar si et ve de pas, però potser no val la pena venir-hi expressament.

A primera hora de la tarda, arribem a l'hotel Melka, a Lovina, reservat a través del cercador AsiaRooms Ens remullem a la piscina i dinem després. Un avantatge d'aquest país és que pots menjar a qualsevol hora, sempre estan disposats a servir-te. L'atractiu d'aquest hotel, 62 EUR dues habitacions amb esmorzar, no són les habitacions, ni el restaurant ni el servei, més aviat pèssim, sinó el fet que està situat dins tot un zoològic, on l'estrella és el tanc dels dofins on, a més de veure espectacles, et pots banyar amb aquests animals tan especials. Un quart d'hora per 200.000 IDR cadascú si estàs allotjat, sinó el preu és més alt. Passarem la tarda descansant a la piscina i veient els animals.

Ens llevem molt aviat, abans que surti el sol per anar a veure els dofins que cada dia apareixen a les proximitats de la platja de Lovina. Hem contractat l'excursió al mateix hotel, encara que també es pot fer a qualsevol dels petits locals que hi ha als carrers dels voltants dels hotels.

Sortim de la platja en una barca balinesa, amb les seves barres habituals, quan encara és negra nit. Mentre ens endinsem el timoner ens ensenya uns petits punts brillants de color blau que destaquen sota les aigües: és plàncton. Aquest plàncton és l'aliment de les nombroses tonyines que vénen cada matinada. I seguint el cercle d'alimentació, les tonyines són la presa dels dofins. Un bon grapat de barques anem amunt i avall perseguint aquests mamífers en els seus salts imprevisibles. Els ecologistes diuen que això, que passa cada matí, els estressa innecessàriament, però per els balinesos és una bona font d'ingressos a la que no volen renunciar.

De tornada, canviem d'hotel. Seguim a Lovina Beach, però anem a l'hotel Rambutan, 130 USD una vil·la amb esmorzar. El porta un australià enamorat del nord de Bali i s'ha de dir que, com a hotel, és molt millor que el Melka.

Per la tarda, i organitzat per l'hotel, fem un recorregut pels voltants que ens porta a veure una cascada en mig de la jungla propera a Munduk, un arbre gegant on et pots perdre entre el tronc i les branques i que, com no, allotja un temple en el seu interior i, finalment un petit monestir budista amb els seus monjos i una rèplica de Borobudur en miniatura.

Comencem la tornada cap al sud de la illa. Aprofitant el trajecte visitem Bedugul, tant el temple com el poble i els llacs que l'envolten. És maco, encara que recordant la celebre serie de TV3: "Me l'imachinava més gran". Està molt ple de turistes i això li treu atractiu, està clar que preferim els llocs més tranquils.

Al mercat comprem algunes especies: canyella, vainilla, etc. Val la pena anar a més d'una parada i comparar preus, doncs encara que els primers que ens donin siguin molt més baixos que aquí, poden ser alts pels preus d'allà. Les diferencies entre parades poden ser molt notables, fins a deu vegades més.

Al migdia dinem en un restaurant per a turistes on ens ha dut el xofer. El menjar, bufet lliure, no és gran cosa, però les vistes dels arrossers són immillorables.

Després de dinar ens sentim cansats i anem fins el proper allotjament: el Bali Rich Luxury Villas, a Seminyak. Serà el més luxós del viatge, amb piscina i jardí privats. Ens costa 260 USD per nit. Una mica car, però volíem fer un bon colofó al nostre viatge.

Refrescar-nos, canviar-nos de roba i anem a Tanah Lot, un altre dels destins clàssics de Bali. Arribem amb la posta de sol, hi ha molta gent, i a més fan la festa anual seguint el calendari lunar: ofrenes, pregàries, etc. Realment, cada dia ens hem trobat amb alguna celebració en un lloc o altre de l'illa.

Matí de descans aprofitant la vil·la. Cap al migdia anem de compres al Kuta Center, un gran centre comercial on comprem alguna roba surfera per l'Adso. La botiga es diu Planet Surf i serà l'unic lloc en tot el viatge on intentaran timar-nos. El preu que ens cobren no és el que marquen les etiquetes. Mai sabrem si és tàctica de la botiga o de la venedora que ens ha atès, doncs després d'algunes discussions ens tornen els diners pagats de més.

Per la tarda-vespre anem a l'altre posta de sol típica: el temple d'Ulu Watu. Molts turistes, els monos saltant entre mig i l'espectacle de danses, al que no anem.

Ultim dia a Bali dedicat al relax, darreres compres, massatges, un bon dinar...

A darrera hora trobem el centre comercial de les copies barates a Kuta Beach, a Matahari Square: videojocs, perfums, artesania, roba... tot a preus molt baixos.

A les 22:20 agafem l'avió de Jetstar cap a Singapur. Els quatre bitllets ens costen 580 USD. És una companyia australiana de baix cost, però el servei és bo i els seients amplis.

Arribem a Singapur a les 00:45 i anem cap a l'hotel reservat: The Inn at the Temple Street i per sorpresa nostra ens diuen que està ple. Discutim amb el recepcionista i, finalment, hem de marxar cap a un altre hotel. El més desagradable és que de tornada a casa veiem el cost de l'habitació carregat a la targeta de crèdit que ens van demanar al fer la reserva. A traves del nostre banc hem fet la reclamació que l'hotel no ha acceptat. Una actitud deplorable que fa que no us el recomanem.

L'hotel on ens allotgem és de la cadena Hotel 81 i està situat a Bencoolen St, en ple centre de la ciutat. L'habitació és per quatre i és molt correcte, fins a les 18:00 del dia següent ens cobren 289 SGD, un preu econòmic per Singapur. Com a nota curiosa, dir que està al costat d'una discoteca i part de les habitacions estan ocupades per hores: sexe de lloguer.

Ultim dia a Àsia.

Al matí anem a Sim Lim Square on comprem un ordinador portàtil, des del que estic escrivint aquestes notes. Com ja vam fer el primer dia per la càmera de fotos hem comparat preus entre diferents botigues fins a trobar la millor oferta.

Passegem per carrers i mercats, palpant el dia a dia de la ciutat fins que a mitja tarda, anem a l'Hotel Raffles, concretament al seu bar, per complir un dels rituals dels que visiten aquesta antiga colònia britànica: prendre un còctel Singapore Sling o un Million Dolar, mentre menges cacauets tot tirant les closques a terra, un caprici en una ciutat on està multat llençar res al carrer. Ens envaeix la nostàlgia, no sé si perquè recordem l'època daurada del colonialisme amb en Rudyard Kipling o en Sommerset Maugham com a hostes d'aquest luxós hotel, o potser perquè manquen poques hores per la sortida del nostre avió que ens tornarà cap a casa. Fora es va fent fosc, estem prop de l'equador i això vol dir que al voltant de les 6 de la tarda arriba la nit.

Ja només queda temps per recollir les maletes i anar cap a l'aeroport, passar una darrera nit a l'avió i al matí següent, arribar a Barcelona i hores després a la nostra llar, per esperar, impacients, el proper viatge.