Relat d'un viatge en cotxe als Països Baixos i Bèlgica

Avui, dia 9 d'agost, hem iniciat aquesta ruta en cotxe. A les set del matí ja estàvem preparats per marxar.

Com era de esperar, l'àvia i el Pi, no es volien perdre la nostra sortida. L'àvia ens ajudava a fer els entrepans i el Pi ens marcava el camí per sortir amb el cotxe (com sempre fa).

La primera parada la fem a Figueres per a esmorzar i ficar gasoil, que ens durarà més de 900 km.

Després de quatre hores de viatge parem a les portes de Lyon (França), on es troba un petita àrea de pícnic al costat d'un supermercat anomenat Avia. Allí gaudim d'una bona truita de patata preparada per la mateixa àvia.

Dijon

En acabar de dinar retornem a la carretera per ja arribar a Dijon. Quan hi arribem ens situem en un hotel cèntric, però cutrillo i amb banys compartits, però per passar-hi una nit està força bé.

Sortim a passejar pel casc antic de Dijon i al final acabem menjant una pizza. Retornem cansats cap a l'hotel i a descansar per demà i enllestir el viatge cap a Amsterdam, fent escala a Nancy, Luxemburg i Maastricht.

Sortim de bon matí de Dijon per anar cap a Nancy, lloc que visitem molt ràpidament.

Nancy és una ciutat molt senyorial, amb palaus com els dels Ducs de Lorrena, que ens encanta. Té aquell caire europeu que tenen tantes altres ciutats del continent i que, tant el Pep com jo, coincidim en que no tenen les espanyoles. S'ha de visitar Nancy.

Despres tirem cap a Luxemburg, més que res per aquella coseta de que puguem dir que hi hem estat. La ciutat ens sorprèn perquè també és molt bonica. Dinem sota el Pont Blau, el qual està d'obres, sota els bastiments, perquè es posa a ploure.

Maastricht

Sortim de Luxemburg cap a Maastricht travessant una part de Bèlgica (passem per Lieja).

Maastricht, ja en els Països Baixos, és una ciutat petita, però preciosa, creuada per un riu navegable molt ample anomenat Mosa. Està plena de racons preciosos i té un cert caire estudiantil.

Ens comencem a sentir envaits, tant al Pep com jo, per la síndrome de Stendhal.

Finalment arribem, ben cansats, a la nostra destinació d'avui: Ouderkerk aan de Amstel, on ens espera la Nicolette per a donar-nos les claus de la que serà la nostra llar durant els propers quatre dies. la barqueta Joost.

Outderkerk aan de Amstel és una petita vila residencial al sud d'Amsterdam que té uns 8.000 habitants. El nostre barquet es troba just on el riu Bullewijk connecta amb el riu Amstel, sota l'únic pont llevadís actuat manualment en tota l'àrea d'Amsterdam. Una cucada.

Són inevitables algunes comparacions amb el que coneixem de més al sud. El respecte pels límits de velocitat a les carreteres, la netedat, la tranquil·litat de la gent, la confiança en deixar les bicicletes al carrer sense més.

Avui hem canviat la planificació del dia perquè la pluja, que no ens deixa en tot el dia, no perdona als ciclistes... al menys als de secà. La previsió era anar a Amsterdam en bici i passar el dia allà, però finalment això ho farem el divendres i avui farem el nord d'Amsterdam.

Ouderkerk aan de Amstel

Comencem de bon matí anant al forn Bakker Out a comprar pa i una mica d'esmorzar. És un forn fundat al segle XIX i al que els reis d'Holanda l'han fet proveïdor oficial. El tenim ben a la vora del barco, només creuar el pontet.

A les 8:30 ja som a Amsterdam, retrobant a la Joana, que s'incorpora de manera definitiva als Dos a la Carretera. Ja som tres, doncs.

La primera parada és a Zaanse Schans, un poblet preciós, situat molt a prop d'Amsterdam, que impressiona per la quantitat de molins que té al voltant del llac artificial IJsselmeer. Aquesta és la troballa del dia.

A Zaanse Schans fem una volta i ens barregem amb un grup de japonesos que fan una cata de formatges. Una holandesa que hi ha al taulell sent dir a la Joana "m'ha mirat raro" i es posa a riure abans de confessar que és valenciana. Els formatges que tastem són molt bons, però hem de seguir la tribu de japonesos cap a fora. Allà ens separem i continuem el passeig pel nostre compte fins als últims molins. Apustuflant.

Abans d'acabar el tomb per Zaanse Schans trobem, per casualitat, la botiga primigènia de la marca Albert Heijn, el mercadona dels Països Baixos.

A mig mati visitem Volendam-Edam amb una pluja cada cop més incessant. La part més sorprenent del poc que varem veure allà va ser l'església catòlica, on es feia una missa a les 10:30 que estava a vessar d'autòctons (en dijous!). Al costat de l'església hi ha el cementiri de Volendam que no varem poder evitar xafardejar. Atès que els holandesos són la gent més alta d'Europa, ens va sorprendre molt la quantitat de mini làpides que hi havia. Un grup d'elles era d'un grup important de joves que varen morir en un incendi la nit de Cap d'Any de 2001. Una mica corprenedor.

Volendam ens va decebre, una mica pel cansament i la pluja, i la resta per l'efecte Port Aventura que tenia: tot eren botigues de records per turistes.

La visita enginyeril va ser la guinda del matí. Una tercera part del territori holandès està sota el nivell del mar, per la qual cosa tenen una gran quantitat de dics, dels quals el més famós és el Afsluitdijk, que separa l'Atlàntic del llac interior, anomenat IJsselmeer. Va construir-se al 1932 de fang i roca, i té 33 km de llargada, passant-hi per sobre una autopista.

Haarlem

El funcionament és molt semblant al d'un pantà, però amb l'inconvenient de que la part interior és al mateix nivell (si no inferior) que l'exterior.

El llac artificial IJsselmeer és d'aigua dolça, alimentat per varis rius, entre els quals hi ha l'Amstel. Te una profunditat màxima de nomes 5.5 metres. Un joc d'encluses als extrems del dic permeten evacuar l'aigua aprofitant quan el nivell de l'Atlàntic és inferior.

Atès que es preveu que el nivell dels oceans comenci a pujar a causa de l'escalfament global, en els Països Baixos ja es comença a pensar en alternatives per a evacuar l'aigua del llac.

El dinar/celebració dels 51è aniversari del Marcel el varem fer a Haarlem, una preciositat de ciutat mitjana, amb canals i carrerets preciosos. A must visit, que dirien alguns.

Acabem la jornada en una zona perro-flauta d'Amsterdam anomenada Noordlitcht que la Joana insisteix que visitem. Es un compendi de mercats, bars i zones varies que no sabria com etiquetar, el sumum dels hippys d'Amsterdam. El bar on fem les cervesetes és molt xulo, tot sigui dit.

Tornem a la Joana a casa seva d'Amsterdam i ens acomiadem fins l'endemà, quan ens retrobarem per a visitar, ara si, Amsterdam. Finalment, un soparet a la nostra barqueta d'Ouderkerk aan de Amstel no està de més.

Nota: Val a dir que no tot és perfecte als Països Baixos. Per exemple, les obres en les carreteres estan mal planificades. Tallen una autopista per complet sense donar passos alternatius. Aleshores el GPS s'empenya en dur-nos per un lloc on és impossible de passar-hi.

Al sud aquestes coses no es fan així... alguna una cosa bona havíem de tenir.

El Joost, el propietari de la nostra barqueta-allotjament, ens deixa un parell de bicis amb les que passarem tot el dia per Amsterdam. La Joana te la seva pròpia. Podeu trobar la ruta feta a l'enllaç Tour-Verd 2016 E15: Amsterdam.

Sortim de la barqueta a les 7:45, de bon mati, per trobar-nos amb la Joana a les 8:30. El passeig en bici fins a Amsterdam recorre el riu Amstel i és d'allò més bonic. Passem per la vora de cases i racons realment increïbles, inclosos un parell de molins de vent, un dels quals és a la vora d'una escultura dedicada al Rembrandt.

A Amsterdam ens reunim amb la Joana i comencem a voltar amunt i avall: pontets, carrils bicis, carrils tramvia, voreres, ... res és un impediment per a la troupe.

Visitem la casa de l'Anna Frank per fora, quan encara no està ni oberta. El Joost ja va intentar comprar-nos uns tiquets per a visitar-la, però estaven esgotats per a tot el més d'agost. Al matí tothom que entra és per que ha reservat online i a la tarda es veu que pots estar dues hores fent cua. Visitem també altres llocs de Amsterdam dels que no puc reproduir ara el seu nom. Un d'ells és la casa més estreta del món (al canal Singel 7), la façana de la qual esta ocupada per una única porta d'una fulla.

Passegem en bici per tot arreu, visitant punts aleatoris, com la borsa o el museu de curiositats Ripley's Believe it or Not, en el que hi ha una reproducció animada de l'home més alt que es coneix. Feia 2.72 metres d'alçada.

La Joana ens duu al Café Tijsen i, tot caminant en una de les nostres passejades a peu, el Pep es posa a cridar com si li hagués agafat un atac de peritonitis aguda: "El jeier smith, el jeier smith!". La Joana i jo ens varem preocupar, pero varem veure com assenyalava un negre-armari que entrava a una oficina bancaria. Era el J.R. Smith, jugador dels Cleveland Cavaliers, campions de l'anell de la NBA d'aquest any, remuntant un 3 a 1 (dades aportades pel Pep, gràcies Pep), i el seu ídol durant tota aquesta temporada.

Amsterdam

El varem esperar a la porta de l'oficina bancària i quan va sortir el Pep s'hi va abraonar i, en un anglès malagueny quasi perfecte, li diu: "ar iu jeier Smith? ... can ai teik a foto uiz iu?". De forma totalment abnegada el J.R. va accedir i el Marcel els fa la foto.

El nostre objectiu a Amsterdam era mimetitzar-nos amb els locals i a fe de Déu que ho hem aconseguit. Arribades les 14:30 no fèiem res més que cagar-nos en els turistes que es creuaven en el nostre carril bici o remenar mercats cutres on no paren els turistes.

Vàrem dinar pasta en un dels restaurants Vapiano d'Amsterdam,on no deixa de sorprendre'ns el fet de que al bany d'homes hi ha, damunt de cada urinari, una foto d'una dona. Facilita això la inspiració quan no surt el rajolí en èpoques de fred? ... a saber. La tarda la varem dedicar a visitar la zona roja; Begijnhof, la zona més antiga de Amsterdam; o el Vondelpark, on vàrem passejar i fer una bona migdiada.

Cap a les sis de la tarda ens acomiadàvem de la Joana, que havia d'anar al banc, i el Pep i jo varem agafar el camí de tornada amb la bici per l'altra banda de riu.

A Ouderkerk aan de Amstel varem fer una cervesa i una coca-cola continuant en la nostra mimetització tulipana, gaudint a ultima hora de l'entorn poc imaginable per a uns ibèrics de secà.

El parc nacional De Hoge Veluwe és una zona natural d'uns 55 km2, situada aprop d'Apeldoorn, que passa per ser una de les reserves de flora i fauna més importants del pais. No conté edificacions pràcticament, nomes les dels serveis del parc, un castell i el museu Kröller-Müller, el qual hostatja l'àmplia col·lecció d'obres d'art aplegades per la col·leccionista Helene Kröller-Müller. És molt amplia, sobretot, en impressionisme i cubisme: Van Gogh, Gauguin, Mondrian, Picasso, Monet, Giacometti, etc.

El parc és una propietat privada envoltada de tanques a la que s'hi accedeix pagant en un dels seus accessos: Otterlo, Hoenderloo i Schaarsbergen.

Arribem al parc al matí i agafem les bicicletes gratuïtes que es presten als visitants. Durant tot el matí i part de la tarda fem voltes per boscos i prats increïbles que ens deixen bocabadats. Podeu trobar la ruta feta en la pàgina Tour-Verd 2016 E16: De Hoge Veluwe.

Utrecht

El gran avantatge de recórrer aquest parc en bicicleta és que és totalment pla, com tots el país. Això ens porta a que al final de la visita hem recorregut 50 km!.

Els darrers 10 km han sigut de regal, perquè ens equivoquem de pàrquing quan anem a marxar i resulta que hem anat a l'altra punta de parc, a Schaarsbergen, en comptes d'anar per on havíem entrat, a Otterloo (esbroncada al responsable del GPS!!).

Amb l'entrada al parc es pot comprar l'entrada al Museu Kröller-Müller, que també visitem. Hi ha una zona que forma part del parc i que conté escultures modernes immenses. L'edifici del museu només es accessible per als visitants exclusius del museu.

Després del parc anem a fer un tomb per Utrecht per a descansar una mica. Es a mig camí d'Amsterdam i és la quarta ciutat del país, amb uns 350.000 habitants. Allà visitem ràpidament el centre de la ciutat, de la que es destaca la magnífica torre de la catedral.

A Amsterdam parem a buscar les maletes de la Joana que torna amb nosaltres cap avall. Sopem i prenem un gelat per Amsterdam i anem a passar la darrera nit a la barqueta, on les aranyes havien envaït la coberta.

Decidim prendre'ns el dia amb calma després de l'esgotament del dia anterior. Esmorzem tranquil ament al Bakkers Out, la petita fleca que hi ha a Oudekerk aan der Amstel, i fem la darrera volta, no sense pena, abans de marxar.

La Joana s'uneix a nosaltres en el viatge fins a Brussel·les i ens omple el cotxe de bosses. La pobra ha de compartir seient amb una torre de bosses.

Leiden

Fem la primera parada a mig camí, en la preciosa ciutat de Leiden, d'uns 120.000 habitants. Ens encanta la tranquil·litat que s'hi respira, potser per ser diumenge, i la perfecta ubicació de cada raconet i cada canal. Des del turó artificial on s'ubica el Burcht van Leiden, un antic castell circular de l'any 1100, podem veure tota la ciutat.

L'església de Sant Pere o Pieterskerk es una peça del Gòtic tardà que soprèn per les enormes dimensions des finestrals. Una altra cosa sorprenent és que a dins no hi ha decoració, es absolutament blanca, però no deixa de tenir un caire preciós. Un parell d'orgues majestuosos s'ubiquen a dins, i no té un altar com les catedrals catòliques. Quan hi arribem nosaltres acabava un servei ecumènic i estaven prenent els assistents un pica pica. Sembla ser que la església es dedica a protestantisme i a catolicisme i segurament per això no hi ha imatges a dins.

Leiden ens sembla una ciutat tant bonica que el Pep la col·loca ja com la primera del Top 5 fins al moment.

A migdia arribem a La Haia (Den Haag en holandès) i descarreguem equipatges a l'hotel que teníem reservat.

Anem a fer menjar ràpid a un McDonalds i sortim pitant cap a Scheveningen, el barri-platja de La Haia. Es un lloc turístic i, amb el dia que fa, està ple de gent en uns xiringuitos molt acollidors i ben organitzats.

Scheveningen

Hi ha un moll impressionant que s'endinsa al mar i conté tot tipus de locals per a prendre copes o menjar. Al final hi ha atraccions per a fer puenting i una nòria gegant que estan muntant. EL Pep al·lucina amb les maniobres que duen a terme els obrers que hi treballen i decideix que serà enginyer!!.

Visitem també el l'hotel Kurhaus, ubicat en un edifici imponent de l'any 1886, davant les platges i que té un aire molt elegant. Recorda algun hotel de la Côte d'Azur.

Tornem a La Haia cansats, però amb ganes de fer una darrera volta pel centre, on sopem en un turc.

Avui costa arrencar als joves del llit. Mentre s'ho pensen planifico una mica la jornada. La intenció es no moure'ns de La Haia.

Coimencem per anar a Madurodam. Ja és la quarta vegada en la meva vida que visito aquest parc temàtic, però a la Joana i al Pep els encanta veure totes les maquetes de llocs preciosos. En veiem alguns de ja coneguts, com a Amsterdam i Utrecht, i alguns que ens sorprenen i que potser visitarem baixant, com la catedral de 's-Hertogenbosch.

Després anem al Peace Palace, l'edifici que hostatja la Cort Internacional de Justícia. No està obert al públic si no es va en grup perquè hi treballa gent. Quan hi arribem la següent visita és a les 15:30. El visitem per fora i descartem la visita interior.

Continuem amb el Noordeinde Palace, un dels tres palaus de la família reial holandesa, però que lamentablement no podem visitar perquè precisament el dilluns està tancat.

Biennenhof (La Haia)

Després anem a l'Escher in Het Paleis, un museu dedicat a l'obra de l'artista gràfic holandès M. C. Escher, entre d'altres. Les il·lustracions són sorprenents: perspectives impossibles, metamorfosis, fractals, ... El museu ocupa una nantiga residència reial, el palau Lange Voorhout.

I d'aquí al Mauritshuis, un petit museu ple de magnifiques obres dels artistes holandesos dels segles XVI i XVII: Rembrand, Vermeer, Van dyck, .... L'obra més famosa d'aquest museu és el quadre Noia amb una arracada amb perla, de Johannes Vermeer. Hi havia cua per fer-ne fotos.

Acabem allò planificat per al dia d'avui recorrent Biennenhof i els carrers del centre de La Haia.

Com que ens sobra temps a la tarda, la Joana proposa anar a Rotterdam, la segona ciutat del país després d'Amsterdam, molt més industrial i amb un dels ports de mercaderies més potents d'Europa. Ens sorprèn l'arquitectura moderna que predomina al centre de Rotterdam. Contrasta amb la resta de ciutats que hem vist, molt més tradicionals.

Tornem de Rotterdam cap a les vuit del vespre i després d'un sopar ràpid anem a dormir. Estem cansats.

Sortim de La Haia per anar cap a Brussel·les. L'objectiu és visitar el màxim de coses possibles i deixar a la Joana a l'aeroport de Brussel·les. Allí agafa un vol cap a Barcelona a les 21:35.

En sortir de La Haia anem directament a Schiedam, una petita ciutat de 75.000 habitants en l'àrea metropolitana de Rotterdam que, a part de ser famosa per les seves destil·leries de ginebra Ketel One, compta amb el molí més alt del món.

Despres anem a parar a la xarxa de molins de Kinderdijk-Elshout, un camp de 19 molins, espectacular, que forma part de la llista de Patrimonis de la Humanitat de la UNESCO. L'objectiu dels molins no era altre que drenar l'aigua del polder. Van estar actius fins al 1950, quan van ser substituïts per una estació de bombament.

L'objectiu següent era visitar De Efteling, un parc tematic on jo havia estat de petit. Però varem pensar que atès que està orientat a nens més petits, varem decidir canviar-ho per quelcom que haviem vist a Madurodam: la catedral de 's-Hertogenbosch.

Catedral de Sant Joan ('s-Hertogenbosch)

's-Hertogenbosch és una ciutat d'uns 140.000 habitants que, a més de ser la seu del Ricoh Open de la ATP, té un patrimoni històric força intacte i una bellesa sorprenent.

La catedral, dedicada a Sant Joan, és possiblement la més bonica dels Països Baixos.

Es una catedral gòtica molt recargolada i gran, espatarrant que diria la mare. Casualment, quan hi som, hi ha exposat el Sant Sudari de Torí.

La ciutat, com no, està plena de canals i s'hi respira tranquil·litat, un exemple més de ciutat encantadora que deixa bastant malparat al nostre país.

En els Països Baixos és un no parar de racons bonics per kilòmetre quadrat.

Hom té la sensació de que, tant dóna on ens perdem, sempre anirem a parar a un lloc bonic. Us imagineu perdre-vos pel Segrià o el Pla d'Urgell?. La comparació és odiosa.

Desprès de visitar aquesta ciutat de nom impronunciable anem cap a Anvers, ja a Bèlgica. Un cop més gaudim d'una ciutat gran on el centre es ple d'edificis monumentals.

A les vuit del vespre deixem a la Joana a l'aeroport de Brussel·les, només a mitja hora d'Anvers. El Pep i jo anem cap a Brussel·les per a afrontar un dia intens l'endemà.

Tenim un sol dia per a visitar Brussel·les i a fe de Déu que l'aprofitem.

De bon matí, abans de les nou, ja som a l'Atomium. I com que som tan matiners hem d'esperar a que l'obrin, a les 10:00. Mentrestant passegem una mica pels voltants i busquem un lloc per a fer un cafè.

L'Atomium va ser el símbol de l'Expo Universal de Brussel·les del 1958, com les fonts de Montjuïc al 1929 a Barcelona. El disseny vol imitar l'estructura cristal·lina del ferro. Per dins es pot fer un recorregut fins a la bola de dalt, des d'on es veuen unes vistes magnífiques de Brussel·les, i algunes més de intermèdies.

Després ens dirigim al centre de la ciutat i deixem el cotxe vora la Catedral de Sant Miquel i Santa Gudula, que és d'un gòtic espectacular. A partir d'allà fem una visita intensa a tot el centre de la ciutat que, val a dir, és molt monumental, com París.

Primer passem per la Càmera de Representants Belga, el Parc de Brussel·les i el Palau Reial. Aquest darrer el visitem per dins aprofitant que és gratuït. Després passem per davant del Museu de Belevue, annex al Palau, i altres museus ubicats a la Rue Royale, Place Royale i Rue de la Regence.

Ens aturem al Museu Magritte, a la Place Royale. Es un edifici regi de tres plantes dedicades a Renné Magritte, però no hi són les seves millors obres.

Continuem cap avall, en direcció al Palau de Justícia i arrivem al barri de Sablon, mentre el Pep canta "Si te gusta el Regeton, ven al gran Sablón". Allà visitem l'Església de Notre-Damme du Sablon, una església gòtica molt recarregada on hi preparen uns concerts d'orgue per aquests dies.

D’allà anem a buscar el Manneken Pis seguint una sèrie de carrerons que ens indica el GPS (és molt pràctic baixar-se una app GPS offline per anar caminant als llocs). El Manneken Pis és, com la Sireneta de Copenhague, una estàtua ridícula per la qual la gent fa cua per a fotografiar-se. Es difícil entendre per què quelcom així esdevé el símbol de la ciutat.

La Grand-Place de Brussel·les

Arribem a la impressionant Grand-Place, emmarcada per una sèrie d'edificis monumentals com l'Ajuntament de Brusel·les. Allà finalitzem la ruta, no sense passar per les Galeries Saint-Hubert, on hi ha moltes botigues especialitzades en xocolata belga.

Finalment arribem un altre cop a la Catedral de Sant Miquel i Santa Gudula, però decidim deixar el cotxe i anar al aparthotel per a dinar, prèvia compra al Carrefour Express. A la tarda tornarem a les Galeries Saint-Hubert a comprar xocolata i fer una volta pel centre, ja més relaxadament.

A la tarda fem les compres de xocolata i la volta previstos, i com encara ens queda temps llavors anem a visitar el Parlament Europeu, no fos dit que no hi hem estat. Òbviament, com que està tancat, només podem fer un cop d'ull als voltants.

Arribem cap a les 20:00 a l'hotel, totalment cansats i ja encarant la recta final del viatge. Demà anem a Rocamadur i tenim més de 8 hores de viatge fins allà.

M'havien parlat d'un poblet a França anomenat Rocamadur i varem decidir dedicar-li la parada intermitja tot creuant França. Abans però, sortint de Brussel·les, passem per Huizingen, lloc on vaig ser jo als 11 anys, i Waterloo que està a la vora. Allà es on va tenir lloc la batalla en que Napoleó va perdre contra Wellington.

Ens trobem també, com tantes altres vegades, sorpreses pel camí com aquest castell del segle XII anomenat Kasteel van Beersel.

Kasteel van Beersel (Beersel, Bèlgica)

El viatge de tornada és llarg, unes 8 hores, però les magnifiques autopistes franceses i la musiqueta que posa el Pep al cotxe el fan molt portador. En mig de l'autopista fem un parell de parades, a la primera la policia duanera ens atura en una àrea de servei i ens demanen si duem drogues i armes.

Sembla que l'estat d'ànim des francesos esta bastant tocat pels darrers atemptats terroristes. Recordo que la Joana m'ha col·locat un munt de fardos del seu amic Pol i comencem a patir que no duguem alguna cosa rara. Per sort no regiren res i ens deixen marxar.

La segona aturada és per a dinar una mica i posar gasoil al centre comercial d'ULIS 2. Cal dir que val molt la pena sortir de l'autopista i posar benzina en un centre comercial. És molt més barata, fins a un 20 o 25% menys.

El nostre hotelet per aquesta nit és a uns 30 km de Rocamadur, en un poblet molt petit anomenat Anglars-Nozac, al Departament francès de Lot, que fa uns quants anys ja haviem visitat (Cahors, Catus, Sant Cirq Lapopie, ...). Hi arribem cap a les set de la tarda.

El GPS ens duu cap a un camí equivocat en un bosc i preguntem a una gent que hi ha en una casa. "Mon petit enfant vous acompagnera dans sa mobylette", va dir el pagès tot cofoi. El petit Hugo ens va acompanyar a l'hostalet que era ben be a 2 km d'allà i quan ens va deixar va aprofitar per accionar un petit dispositiu de "sa mobylette" per començar a petardejar i fer el cràpula per allà.

Anem a passar la resta de la jornada a Rocamadur, on gaudim de la bellesa del poblet i els monestirs clavats literalment a la muntanya. Sopem a gust en un restaurant a L'Hospitalet, el poble adossat a Rocamadour, i anem a descansar. Demà toca l'esprint final fins a casa.

El darrer dia d'aquest viatge tirem milles. Havíem pensat en anar a algun museu aerospaial d'aquests que hi ha a Toulouse, però el cansament ens fa repensar.

Al sortir tan aviat, la llum del sol és molt baixa i ens trobem algun paratge xulíssim a Le Vigan, prop d'on estàvem allotjats, abans d'agafar l'autopista.

Ja en territori de Catalunya i abans d'arribar a Puigverd, ens ve de pas Llesp (Lleida), on recollim material d'esquí pendent de fa més de dos anys i que ens enduem cap a casa.

Arribem a Puigverd i acabem el viatge cansats, però amb una sensació de satisfacció plena. Una gustàs.