Diari d'un viatge de 5 dies a Amsterdam

No teníem programat anar de viatge aquell estiu, però el 6 d'agost vaig trobar una oferta al web Atrápalo de vol + hotel a Amsterdam a partir de 213 €. No hi havia pensat mai en Amsterdam però, perquè no passar cinc dies fabulosos allí?

A les 7:30 arribàvem a la terminal T2B de l'aeroport de Barcelona. Només arribar ja vam buscar el vol de Transavia, una companyia low-cost holandesa, i vam anar directes a la porta d'embarcament, ja que 24 hores abans vaig treure les targetes d'embarcament.

L'avió sortia a les 8:55, tot i que finalment va sortir amb 20 minuts de retard. El vol a l'aeroport internacional d'Schipol, en principi, dura aproximadament 2 hores i 25 minuts. Aquest aeroport ha estat declarat en vàries ocasions el millor aeroport del món i és el cinquè aeroport d'Europa en trànsit aeri. I està tan sols a 15 quilòmetres al sud-oest d'Amsterdam.

L'opció més ràpida i barata per anar al centre és el tren, així que un cop en la terminal d'arribades d'Schipol vam anar seguint els cartells de Baggage Reclaim, Nothing to Declare i Trains. Els bitllets del tren els pots comprar quan arribes a una gran sala rodona, on hi ha taquilles i màquines.

El tren tarda només uns 15/20 minuts en arribar a l'Amsterdam Centraal, l'estació de tren que queda al centre d'Amsterdam i lloc per on passaràs cada dia. El bitllet des de l'aeroport costa 3,80 €. Volíem comprar els bitllets en les màquines, però no ens vam aclarir i llavors vam decidir adquirir-los en les taquilles (en aquest cas has de pagar un suplement de, crec recordar, 1 € per bitllet, però si pagues amb targeta també crec que et cobren aquest suplement).

Un cop vam arribar a l'Estació Central, vam treure una altra vegada bitllets per a anar a l'apart-hotel amb tren. De fet, no ens hagués calgut anar a l'Estació Central, ja que l'apart-hotel que havíem reservat es troba entre la Centraal Station i l'aeroport, però no ho sabíem.

L'allotjament triat era el Amsterdam ID Aparthotel (adreça: c/ Barajasweg nº 10 o també c/ Naritaweg nº 51 - Amsterdam). Vam agafar un apartment de dos dormitoris per a quatre adults, en règim de només allotjament. S'ha de pagar directament a l'hotel una taxa turística local no inclosa en el preu de l'apartament. Tot plegat vam pagar 853.44 € per les quatre nits.

L'apart-hotel es troba just davant de la sortida de l'estació Slotedijk, aproximadament a uns dos-cents metres, en un edifici bastant gran i nou. Jo pensava que estava molt més lluny i vaig pensar que seria difícil trobar-lo, així que va ser tot un alleujament quan al poc temps de sortir de l'estació vam veure l'apart-hotel.

La zona és molt nova i queda apartada del centre, sembla estar només habitada per oficinistes durant el matí i part de la tarda. He dit "sembla" perquè cada dia podíem veure centenars de bicicletes estacionades davant l'estació, però no vam veure gairebé mai gent.

Cal destacar, que tot i que està apartat, està molt ben comunicat i es pot arribar al centre en diferents mitjans de transport: tren, metro i bus. Amsterdam disposa d'una gran xarxa de transport, i això fa que gairebé tothom deixi el cotxe a casa.

Faré quatre cèntims dels diferents mitjans de transport que es poden utilitzar per arribar a l'apartament:

• Hi ha el tren, precisament el que vam agafar per primer cop a l'Estació Central. Trigue 5/6 minuts, però resulta molt car.

• Després hi ha l'opció del metro. Es tarda uns 25 minuts, però has de fer dos transbordaments i no és l'opció més habitual a Amsterdam. En general, la majoria de trens de metro circulen en superfície, excepte 3,5 km de línia sota terra, entre la Centraal Station i Amstel. El metro d'Amsterdam només compta amb quatre línies.

• I finalment hi ha el bus, l'opció que nosaltres vam triar, per rapidesa, comoditat i preu. Tan sols tarda uns 20 minuts i es troba just al costat de l'estació Amsterdam Sloterdijk, on hi ha moltes més parades, i els horaris són bons. Normalment agafàvem el número 48. Vam fer una foto dels horaris amb el mòbil i així els teníem a mà.

Bé, l'entrada a l'apartament no era fins a les 15:00, així que vam fer quatre tràmits a l'apart-hotel (havíem de deixar 300 € de depòsit) i vam deixar les maletes en una saleta. Després ens vam menjar un entrepà davant mateix de l'estació, propera al nostre apart-hotel.

Per anar al centre vam comprar els bitllets (el mateix bitllet serveix per metro, bus o tramvia) a la mateixa recepció de l'apart-hotel. Crec recordar que eren una mena d'abonaments de 24 hores (7,5 €), de 48 hores (12 €), de 72 (16 €) o de 96 (20,5 €). Em sembla que es diuen GVB i comencen a funcionar en el moment que les valides en les màquines que hi ha dins dels transports públics.

Vaig llegir informació sobre la targeta de transport OV-chipkaart, però crec que només valia la pena per a qui tingui la intenció de passar més temps a Amsterdam.

Doncs passades les dues ens vam dirigir cap al centre d'Amsterdam. Per començar vam provar el metro, però va ser el primer i últim cop que el vam agafar perquè vam veure que s'anava molt més ràpid amb l'autobús. Durant el trajecte en metro vaig aprofitar per llegir una mica sobre la ciutat, així que ara aprofitaré per fer-ne quatre cèntims.

A les 14:30 arribàvem al centre i començàvem a explorar aquesta ciutat. El punt de partida va ser l'Estació Central, ja que està molt ben situada i és una parada obligatòria per a qualsevol persona que viatgi a Amsterdam. L'edifici de l'estació va ser construït a finals del segle XIX i és d'estil renaixentista. Va ser dissenyat pel mateix arquitecte que va crear el Rijksmuseum. Per a la seva construcció va ser necessari construir tres illes artificials i utilitzar més de vuit mil pilars de fusta per a subjectar l'estructura.

Al costat mateix hi ha una oficina de turisme, així que vam aprofitar per fer un cop d'ull als mapes. Costaven 2,5 €, i com que ja portava un mapa que havia imprès a casa per a poder planificar la nostra estada, vaig pensar que no valia la pena.

Vam començar passejant fins a la plaça Dam, la plaça principal i cor de la ciutat. És molt fàcil d'arribar, simplement es baixa pel carrer central que queda just davant de l'Estació Central i en 5/10 minuts estàs allí. Aquesta plaça marca el punt on es trobava la primera presa del riu Amster en el s. XIII. És un lloc per a relaxar-te i observar l'ambient animat que respira la ciutat mentre gaudeixes dels edificis que rodegen la plaça:

• El Palau Reial, d'estil neoclàssic i construït entre el 1648 i 1655. Va ser utilitzat com a ajuntament en els seus orígens i actualment és la seu de diversos actes oficials.

• L'Obelisc o monument dedicat als caiguts de la Segona Guerra Mundial.

• El Museu Madame Tussaud (museu de cera).

• L'església Nova o Niuwekerk.

Bé, després vam anar caminant fins a Rembradtplein, anomenada així en honor del famós pintor Rembrandt Van Rijn que va viure en una casa aprop de la plaça entre 1639 i 1656. El més destacable d'aquesta plaça, a més de l'ambient, és que amb motiu de les celebracions del 400è naixement de l'artista, en l'any 2006, es va exposar al voltant de l'estàtua de Royer, una representació en bronze del famós quadre de Rembradt, anomenat "La ronda de nit" (l'original està exposat en el Rijksmuseum). Molt curiosa. Vam fer-nos unes quantes fotos amb les famoses estàtues. Molt divertida la foto!.

Després vam anar caminant recorrent carrers estrets i canals observant l'arquitectura de la ciutat. En general conserva cases de totxo i algunes mansions del segle XVII, a més de l'avantguarda arquitectònica del s. XX fins als nostres dies.

Més tard vam agafar el tramvia per tornar a l'oficina de turisme perquè al dia següent volíem anar a Volendam i varis pobles més del costat i necessitàvem informar-nos. Per a entendre's amb els holandesos no hi ha cap problema, ja que tot i que l'idioma oficial és l'holandès o neerlandès, gairebé tothom parla l'anglès.

Malgrat que Amsterdam és una ciutat per a recórrer a peu, val la pena de vegades agafar el tramvia i gaudir del moviment. A més a més, és molt fàcil!.

I per acabar el dia vam passar pel bell mig del pintoresc, turístic i mundialment conegut Barri Vermell, una visita inevitable degut a la seva situació tan cèntrica, situat en la part antiga de la ciutat. La zona destaca per la gran quantitat de neons i llums vermells que adornen els aparadors.

En aquests aparadors les prostitutes ofereixen els seus serveis de forma completament legal des del 1911. Per descomptat, tot això genera una gran expectació entre els vianants, que curiosos, s'atansen atrets pel plaer del que està prohibit.

Aprofitant que estàvem allí vam passar per fora de l'Oude Kerk, l'església i edifici més antics de la ciutat, del segle XIII (1302). Sí, sí, no ho he dit malament!. En ple Barri Vermell hi ha aquesta església, totalment envoltada d'aparadors amb prostitutes.

Aquesta església va començar sent una capella de fusta que amb el pas del temps es va anar ampliant fins a convertir-se en una gran basílica gòtica. És important destacar el seu enorme sostre, en forma de volta de fusta, que encara conserva algunes pintures del segle XV, així com també els preciosos vitralls, encara intactes, i el seu orgue.

L'interior de l'església va quedar sense decoració en el 1566 per culpa d'un moviment iconoclasta. En aquella època els calvinistes van saquejar els temples catòlics i van destruir els seus quadres i estàtues.

Davant la porta de l'església, al terra, es troba la famosa rajola amb la figura d'una mà tocant un pit. Pel que sembla, és una burla cap a l'església. Segons es diu, l'església incentivava als mariners a desfogar-se amb les noies del Barri Vermell i quan sortien, l'església els venia un document que els pugnava del pecat. No vam entrar, però recomano donar un tomb al voltant de tot l'edifici.

En aquesta zona també es troben les cases inclinades amb els seus ganxos. És pot veure un ganxo a cada casa.

I per a què servia? Doncs degut a l'alt preu del sòl a la ciutat, les cases es construïen de forma allargada i molt estretes i per les seves empinades i petites escales era pràcticament impossible pujar grans objectes o mobles, així que davant aquest problema, van instal·lar en la part superior de les cases uns ganxos sobre els quals posaven politges per a poder aixecar els mobles i introduir-los dins els habitatges.

Al mateix temps, per a facilitar el procés, les cases es van construir lleugerament inclinades cap a davant i tant que dona la impressió que es vaguin a esfondrar en qualsevol moment.

Ja era tard i hora de tornar a l'apartament, però necessitàvem resoldre el menjar. Aquella primera tarda a Amsterdam vam veure un súper de la cadena Albert Heijn, just al costat de la mateixa plaça Dam, així que hi vam anar. Tot i estar al cor de la ciutat, aquest supermercat és bastant gran i hi trobes de tot, així que cada dia, abans de tornar a casa, passàvem a comprar. Ens va anar la mar de bé, ja que al costat de l'apart-hotel no hi havia cap súper.

Bé, quan vam entrar al vestíbul de l'apart-hotel al matí, la primera impressió va ser molt bona. Era idèntic a les fotos que hi havia penjades a internet i l'apartament... vaja! Millor impossible! Un menjador-cuina enorme i dos habitacions amb bany, també enormes!.

I una decoració... l'apartament era lluminós i la decoració molt moderna. Els capçals de llit i els quadres estaven pintats, la cuina totalment equipada, fins i tot amb rentaplats, i el televisor amb internet incorporat. A sobre, teníem accés gratuït a zona de saló, sauna i centre fitness. Algun dia vam aprofitar per fer una sauna i anar a la sala de màquines. Problemes a l'apartament? Només tenir dos problemetes. Un dia va saltar la llum, però ho van solucionar en un tres i no res. I l'altre... les instruccions del microones eren en holandès, va ser difícil, però vam aconseguir menjar pizzes.

Avui destinem el dia a recórrer alguns dels poblets més turístics propers a la ciutat, com Volendam, Edam, Marken i Monnickerdam. Hi ha alguna altra ruta per fer pels voltants d'Amsterdam, però nosaltres vam triar aquesta perquè semblava la més interessant (al web localbus.nl s'hi pot trobar informació sobre altres rutes).

Tal com ens havíem informat el dia abans, vam anar a buscar l'autobús a l'estació d'autobusos, que es troba just al costat de l'Estació Central. Si un està davant mateix de l'estació, simplement tires cap a l'esquerra i ja es veu. S'ha de baixar cap a vall. Aquests autobusos van a diverses poblacions i durant 24 hores pots pujar i baixar tants cops com vulguis. Ara no ho recordo exactament, però crec que ens va costar 10 € per cap.

El primer que vam visitar, Volendam, és un poble de pescadors que es va fundar al segle XIV. El més atractiu per als turistes és passejar pel seu passeig marítim, ple de cafès i botigues de souvenirs. Aquest poble també es conegut pels vestits tradicionals holandesos, de fet hi ha botigues on lloguen els vestits per si et vols fer una foto.

Aquest poble va ser el que ens va agradar menys de la ruta, però ens van donar a tastar una mostassa que estava deliciosa i que, per descomptat, vam comprar (Mosterd dille saus o mostassa amb mel). L'últim dia d'aquest viatge vam passar per un mercat de flors i un senyor d'una de les parades, tenia un plat amb unes torradetes i a sobre tomata tallada en rodanxes amb una salsa per damunt semblada a aquesta mostassa. Ho vaig trobar curiós i quan vam arribar ho vam provar de fer però sense la torrada. És tan bo que de tant en tant recordem Amsterdam tot menjant-ho.

Després ens vam dirigir cap a Edam, el poble dels formatges de bola. Aquest ens va agradar molt més. El més curiós de l'excursió, en general, va ser que ens vam endinsar per carrers i vam poder veure quan boniques són les cases dels holandesos per dintre.

Totes les cases acostumen a tenir una gran finestra a través de la que es pot veure una mica de la seva vida. Algunes famílies opten per utilitzar cortines, suposo que per estar farts dels curiosos. I és que nosaltres mateixos ens vam passar tot el dia amb el nas amorrat a cada una de les finestres per les que passàvem. No ho vam fer per xafardejar, simplement estàvem al·lucinats de lo maques que tenien les cases. És una cosa que hom no es pot perdre!.

Per dinar ens vam comprar una mena d'entrepans i vam dinar allí mateix. Després tocava Marken, que és indiscutiblement el poble més bonic de tots els que vam veure. Té més encant, en part perquè és una illa, a la qual accedeixes per mitjà de vaixell o en cotxe per un dic. La seva entrada, les seves diminutes casetes verdes i tot el folclor que envolta el poble val la pena de veure. I per últim, vam anar a Monnickerdam, també molt bonic.

Diuen que la millor forma de fer el recorregut pels pobles és agafant l'autobús cap a Volendam, creuar a Marken en vaixell i tornar en autobús directament des de Marken a Amsterdam, però nosaltres vam agafar sempre el bus perquè era l'opció més econòmica (crec recordar que per agafar el vaixell s'havia de pagar apart) i així vam disposar de més temps per poder visitar altres pobles.

La climatologia durant la nostra estada a Amsterdam va estar bé en general, però s'ha de portar un jersei, perquè tot i que al sol s'estava bé, si s'amagava podies tenir una mica de fred. Tampoc hem d'oblidar-nos del paraigües o d'un impermeable per si plou, com en el dia d'avui. Només va ploure una miqueta, però vam estar de sort perquè tocava anar al famós Museu Van Gogh i vam estar una llarga estona refugiats dins.

Vincent Van Gogh (1853-1890) és un dels artistes holandesos més famosos de tots els temps, tot i que la seva carrera pictòrica només va durar 10 anys, des de 1880 fins a la seva mort, al 1890.

En el Museu Van Gogh es poden veure centenars de pintures originals seves en una exhibició organitzada en cinc períodes: Holanda, París, Arles, Saint Rémy i Auvers-Sur-Oise.

Quan hi vam arribar, a les 9 del matí, ja hi havia una mica de cua, però no vam trigar gaire a entrar. La petita va entrar gratis, ja que el museu és gratuït fins als 17 anys (adults 15 €).

Vaig llegir que en el museu hi havia alguna activitat per als nens, així que només entrar vaig anar a informar-me. Disposen d'uns tríptics gratuïts en els que els nens han d'anar seguint els passos i resoldre unes quantes activitats. Només el vam poder agafar en anglès, però la petita ja tenia un bon nivell, així que no va ser cap problema. Fins i tot la gran, tot i que tenia 17 anys, ho va fer. Va ser divertit! Quan acaben, si porten els tríptics al taulell els hi donen un petit premi. També hi ha tallers, que deuen estar força bé, però no m'havia informat, així que no vam poder fer-los.

Vam acabar la visita al museu a les 12:45 i després vam aprofitar per anar a Begijnhof, un gran pati en el que es troben unes de les cases més antigues i molt ben cuidades de la ciutat. Es curiós, perquè està al centre del bullici, però accedeixes per una porteta amagada i entres en un lloc on reina la calma.

Crec que aquí hi viuen unes monges seglars que es dediquen a cuidar malats. En aquest mateix pati hi ha unes esglésies clandestines dels segles XVI a XIX, quan el culte catòlic estava prohibit o mal vist.

Ja era l'hora de dinar, així que vam anar a un bar-restaurant del centre. Després vam anar a una zona anomenada De 9 Straatjes, uns carrers amb llambordes, a rebentar de botiges vintage, moda de disseny, roba de segona mà i botigues independents. I és que els holandesos es caracteritzen per tenir un molt bon gust en la decoració. Bé, això és un paradís per als amants del vintage.

Aquests carrers connecten els canals principals, entre Leidsegracht i Raaadhuisstraat, i es van construir durant la primera mitat del segle XVII. Tot i que aquesta zona hagi canviat molt des de la seva construcció, molts noms dels carrers encara donen testimoni dels artesans que van exercir la seva activitat aquí en els darrers segles. Per exemple, les Wolven-, Beren-, Huiden- i la Reestraat (carrers dels "Llops", "Ossos", "Pells" i "Cabirols"), tota una empremta del comerç de pells d'animals per a la industria de la pell. O la Runstraat, que deu el seu nom a la escorça de roure utilitzada per a curtir-les. Actualment, encara es troben un gran número de comerços de cuir en aquests 9 carrers.

Tot passejant per aquesta zona vam veure uns quants comerços ben peculiars, com una barberia, i també vam aprofitar per entrar en una botiga on venien càmeres fotogràfiques i on tenien un fotomaton dels que ja no es veuen.

La resta de la tarda vam tornar a fer un tomb i gaudir de l'ambient de la ciutat. Mentre camines per la ciutat és bastant comú veure tres ics (XXX) en el símbol d'Amsterdam. Començant per la bandera d'Amsterdam, a qualsevol lloc que miris trobes les tres ics estampades.

El seu significat és difícil d'explicar i ni tan sols els holandesos es posen d'acord en el seu origen. Una de les teories és que Sant Andreu, un dels apòstols i patró de la ciutat, va morir en una creu en forma d'ics. Altres versions diuen que representen el valor, la determinació i la misericòrdia, que són els tres adjectius amb els que va denominar la ciutat la Reina Guillermina.

Avui tocava la Casa d'Ana Frank, així que a les 9:30 ja estàvem plantats allí mateix fent cua i als 45 minuts entràvem. Sempre val la pena matinar una mica.

La història d'Amsterdam té molts capítols dramàtics, però el més recent va ser l'ocupació nazi durant cinc anys de la Segona Guerra Mundial. En aquest període van ser deportats desenes de milers de ciutadans de religió jueva des de Amsterdam cap a camps de concentració i extermini. Pocs van sobreviure, i molt pocs van tornar a la ciutat.

La Casa d'Ana Frank ha quedat com a testimoni de l'Holocaust i és un dels edificis més significatius de la història de la ciutat.

Ana Frank va ser una de les milers de persones jueves que va ser perseguida durant l'ocupació nazi. En el seu famós diari narra, en un llenguatge clar i senzill, els seus sentiments i successos que van tenir lloc entre el juliol del 1942 i l'agost del 1944. Degut al règim antisemita establert per Hitler, la família Frank va intentar protegir-se en la part de darrera de l'edifici on tenia un magatzem el seu pare.

Al cap de més de dos anys, algú els va delatar i van ser enviats a camps de concentració en els que només va sobreviure el seu pare, Otto Frank.

El museu és realment interessant i el muntatge és fascinant. També et donen un tríptic informatiu en castellà molt ben resumit. La visita està molt ben planificada i guiada. Crec que si haguéssim estat tan sols el meu home i jo, potser no hi haguéssim anat, però penso que portar a les nenes va ser un encert total.

Cal destacar que no es poden fer fotos dintre i si portes motxilles mitjanes s'han de deixar fora. El preu per persona va ser de 9 € els adults i 4.50 &euro entre els 10 i els 17 anys. A la sortida vam aprofitar per passar per la botiga i comprar varis exemplars del Diari d'Ana Frank en català per a les nenes (sí, sí, tenien l'edició en català, tota una sorpresa!).

Després vam anar al carrer Singel per a trobar la casa més estreta d'Amsterdam. Un cop allí, al número 7, vam mirar la casa però ens va estranyar bastant, sobretot perquè si miraves la part posterior era bastant més ampla. Va ser llavors quan un vianant ens va dir que tothom es plantava davant d'aquella casa, però que les guies estaven equivocades, i que la casa que buscàvem es trobava al número 166, uns metres més avall i a l'altra banda del canal. I tenia tota la raó. És tan estreta que la porta ocupa gairebé tota la façana de baix.

També vaig llegir que hi havia altres cases estretes a la ciutat, com la casa dels Trippen, en el carrer Kloveniersburgwai, i la casa del carrer Oude Hoogstraat nº 22, però ja no les vam buscar.

Després vam tornar a donar quatre tombs. I després de dinar vam anar a fer un tomb i aprofitar per a fer una de les rutes de la guia visual d'Amsterdam de El País Aguilar: Passeig pel Jordaan i les illes Occidentals.

Jordaan és una zona tranquil·la de la ciutat, plena de cases de canal, galeries antigues i modernes, restaurants, botigues d'artesania i terrasses. Ara per ara és un barri bohemi d'estudiants i artistes. El passeig passa entre carrers estrets i els seus canals.

Vam poder veure gent tranquil·lament asseguda llegint als patis centrals d'alguna casa, fins i tot alguns tenien la cadira penjada a l'entrada de les cases. Vam començar per Westerkerk i vam passar per Brouwersgracht, arribant al riu Ij i a les anomenades illes Occidentals. En aquestes illes s'hi ha instal·lat ara una comunitat d'artistes bohemis que consideren el lloc de moda per viure i treballar. En aquesta part estàvem sols, no vam trobar cap turista.

Més o menys van seguir aquesta ruta: Westerkerk; Prinsergracht, després vam creuar el canal Blooemgracht, però abans de creuar el segon pont vam veure les tres cases del canal que són idèntiques, anomenades Drie Hendricken (els tres Enrics). Vam continuar per 3e Leliedwarsstraat, amb els seus cafès i vells comerços. Vam girar a la dreta i vam passar per St Andreieshofje, una de les cases de beneficència més ben conservades de la ciutat. A l'altre costat de l'Egelantiergracht, al nº 360, hi ha un estrany exemple de casa de canal d'estil art nouveau. Vam continuar per la vora del canal fins al final i vam girar a l'esquerra, cap a Prinsengracht. Vam passar pel cafè 't Smalle i llavors a l'esquerra per Egelantiersstraat. Allí es troba un grup de cases de beneficència del segle XVII, conegut com el Claes Claeszhofje. Vam continuar pel diminut carrer fins a Westerstraat. Després vam caminar pels carrers Boomdwarsstraat, Noorderkerk, Suyckerhofje, Lindergracht, Brouwersgracht i Binnen Oranjestraat.

Acabat aquest passeig vam tornar al cor de la ciutat i vam donar algun tomb per la plaça Spui que queda darrera del súper on cada dia fèiem la compra. És un agradable lloc per a passejar sense presses. Hi ha una petita estàtua, anomenada Het Lieverdje, que representa a la joventut de la ciutat. Això està a prop de la universitat i va ser la seu del moviment provo en els anys setanta.

Va valer la pena, però con que estàvem rebentats, vam decidir anar a un cafè Starbucks i asseure'ns una mica.

Més tard vam deixar que les nenes entressin en alguna botiga dels carrers comercials principals, com l'animada Kalverstraat i les seves famoses cadenes de moda, molt semblant a l'Oxford Street de Londres.

Era la nostra tarda a Amsterdam, així que vam tornar a fer un tomb pel Barri Vermell. Aquella tarda vam veure un grup de nois que anaven ben contents...

L'últim dia de viatge vam començar per recollir tot i baixar-ho a recepció per a que ens ho guardessin. En principi, no calia deixar l'apart-hotel fins a les 11:00, però nosaltres volíem aprofitar fins a l'últim moment.

Abans d'anar al centre vam comprar els bitllets per anar a l'aeroport en l'estació Amsterdam Sloterdijk.

Aquell matí vam començar fent un passeig de dues hores pels molls, per la part de darrera del Barri Vermell. Vam començar per Schreierstoren, una antiga torre de defensa de les muralles de la ciutat medieval. Aquest passeig segueix el desenvolupament comercial de la ciutat, quan es van construir molls, magatzems i cases durant l'expansió d'ultramar i de la població. Vam passar per carrers tals com Prins Hendrikkade, Kromme waal, Lastageweg, Rechtboomsloot, Geldersekade, ...

Aquesta ruta no ens va agradar gaire, així que a mig camí vam decidir canviar d'idea i anar a la famosa Museumpleim, una gran plaça amb espais verds on relaxar-se i també on es troben alguns dels museus més importants d'Amsterdam: el Rijkmuseum (el major museu dels Països Baixos, amb una important col·lecció de pintura), el Museu de Van Gogh, el Museu del Diamant, i el Stedelijk Museum.

Però el primer objectiu va ser anar a veure les famoses lletres IAmsterdam per fer-nos quaranta mil fotos. Aprofitant que estàvem al costat, vam anar a Vondelpark, el parc públic més gran i famós de la ciutat, on es pot muntar en bici i patinar. La ciutat està a vessar de bicicletes i ens hagués agradat donar un tomb en bici, però no hi havia temps per a tot.

Cal destacar, però, que em van comentar que el funcionament de les bicis és una mica diferent al nostre: crec que el sistema de fre funciona més aviat fent servir els peus. Així que si un dia decidim tornar i llogar una bici, potser abans millor que ens assabentem de com funcionen.

Tot anant cap a la plaça Dam, vam passar pel mercat de flors que hi ha a Singel. Des de l'any 1862, el mercat de les flors d'Amsterdam, no només és turístic, sinó que és el lloc preferit pels habitants de la ciutat per a comprar flors i plantes. Amb prou feines es nota que està disposat en plataformes i barcasses molt ben subjectes a la vora del Canal Singel.

Aquí s'hi troben tot tipus de flors, tulipes de tots els colors, llavors de plantes variades i articles de jardineria. El producte estrella per als turistes, però, són els bulbs de tulipes, un dels millor regals per a portar de record del vostre viatge, així que em vam comprar uns quants (els vaig plantar en el mes de novembre i al març ja florien. Estaven preciosos, però al cap d'una setmana, que va fer moltíssima calor, van canviar i els vaig haver de treure).

Bé, després vam donar tombs per darrera del Barri Vermell i també vam passar per la plaça Neuiwemark. En el centre de la plaça es troba De Waag o Casa del Pesatge, un castell que en els seus orígens va ser la porta d'entrada a la ciutat i on actualment hi ha un restaurant.

També vam voler entrar a l'església gòtica de Niewekerk, situada a la plaça Dam, que data del segle XV, però al final no vam entrar perquè s'havia de pagar i vam pensar que no valia la pena. Els seus arcs apuntats i enormes vidrieres han presenciat les bodes reials i la coronació dels monarques holandesos des de l'any 1814. Es va construir perquè cada vegada es necessitava més espai per a reunir al feligresos i amb l'església Oude Kerk no n'hi havia prou. Les obres van durar aproximadament 150 anys.

També vam donar un tomb per la zona de davant de la Casa d'Ana Frank, que per cert, estava també molt bé, i animada.

Diuen que les patates fregides són el plat típic d'Amsterdam, i que les acostumen a servir en un con de paper acompanyat d'una gran quantitat de maonesa, així que no podíem marxar sense donar-nos el gust. A més, cada dia passàvem pel carrer que va de l'Estació Central a la plaça Dam on hi havia un d'aquests establiment i les nenes no se'n podien estar.

Després volíem acostar-nos a la biblioteca que hi ha a la dreta de l'Estació Central. Així ens vam acomiadar del centre per anar a l'apartament a buscar les maletes. A les 16:19 agafàvem el tren en direcció a l'aeroport i al cap de deu minuts ja hi arribàvem a l'aeroport d'Schipol.

Després de caminar 40 minuts, vam arribar a la porta d'embarcament. L'avió sortia a les 18:30 i arribàvem a les 20:45 a Barcelona. Finalment, aproximadament a les 12 de la nit arribàvem a casa. Com sempre, tot havia anat molt bé!.