Vivències d'una ruta pel sud dels Països Baixos amb vaixell i bici

Al segle XII Amsterdam no era res més que un senzill campament al delta del riu Amstel, quan aquest arribava al mar. Pescadors i artesans varen construir un dic allà on hi ha ara el Monument Nacional, a la plaça que va esdevenir coneguda amb el nom d'Amstel-re-damme. (Amstel- darrera- el dic). Amsterdam va rebre els drets municipals el 1375 i des de llavors la ciutat no ha fet més que créixer. Als segles XVII i XVIII els ciutadans d'Amsterdam eren reconeguts com els més pròspers d'Europa. Comerciants benestants varen construir el famós anell de canals durant el Segle d'Or holandès per tal de poder mostrar a tothom la seva riquesa i poder.

A poca distància a peu d'on es troba amarrat el vaixell, podem visitar els canals i les cases que s'hi troben, el popular barri Jordaan amb els seus bars i botigues pintoresques. També a la zona de Museum plein podem fer una parada als tres museus més importants de la ciutat: Rijksmuseum (Museu Imperial), Van Gogh Museum i Stedelijk Mueum (Museu Municipal). El Museu d'Història de la ciutat (Amsterdam Historisch Museum) també val una visita.

Quan arribem al vaixell a la tarda es pot fer una petita volta amb la bici a la part nord de la ciutat i, si el temps ho permet, fins i tot un recorregut fora dels límits municipals.

Arribem puntuals al vaixell i fem l'embarcament sense problemes. Hem arribat amb el nostre cotxe fins al moll i el deixarem en algun barri fora del centre. Després agafarem un tramvia per a tornar. Nosaltres varem anar fins al barri d'Osdorp quasi a les afores de la ciutat, varem aparcar el cotxe i agafar el tramvia de retorn al centre (tot plegat uns 90 minuts). El cotxe queda aparcat en un barri tranquil i t'estalvies de pagar l'aparcament.

També hem observat que si s'ha de venir a peu des de l'estació, el millor és no anar gaire carregat. Potser una maleta amb rodes o una motxilla. És una caminada d'uns 10 minuts.

La guia ens ha donat la benvinguda i ens ha ensenyat la cabina. La trobem més àmplia del que havíem pensat. Hi ha lloc per a tot, bosses, roba,etc. Els llits estan fets i les tovalloles a punt. Com que el sopar és a 2/4 de 7 sortim a fer un tomb, mentre observem amb curiositat l'arribada dels que seran els nostres companys de viatge.

Després d'un abundant sopar, agafem les bicis per ajudar a pair-lo. La ruta ens permet comprovar l'estat de les magnífiques bicicletes de 21 velocitats. A la tornada alguns ens en anem al llit i altres van a fer un volt per la nit d'Amsterdam, aprofitant que ens trobem ben bé al centre. El vaixell tanca la porta, però ens faciliten un codi per obrir-la si tornem més tard de les 11 de la nit.

Apart del 6 catalans (2 parelles i dues noies) hi ha 6 italians (que no es coneixen entre ells), un matrimoni austríac, un senyor de 70 anys de Maryland (USA), una canadenca d'origen asiàtic, un enginyer aeronàutic de Singapur i un metge australià.

Sortint del port d'Amsterdam pedalem pel centre de la ciutat, tranquil·la com correspon a un diumenge al matí. Deixem les zones habitades ben aviat i seguim al costat del riu Amstel en direcció al poble de Oudekerk. Durant tot el dia la ruta està envoltada de rius navegables que eren importants rutes pel comerç ara fa segles quan la majoria de carreteres no estaven asfaltades. Passem pel bonic poble d'Abcoude. Després del pont Baambrugge travessem el canal Amsterdam-Rin, un dels més transitats d'Europa i que fou construït per connectar el port d'Amsterdam amb el centre d'Europa.

Entrant a la provincia d'Utrecht seguim al costat del riu Vecht fins a Breukelen, ciutat que va donar nom al Brooklyn de Nova York.

Al costat del riu anem trobant magnífiques cases dels segle XVII, amb jardins, sostres, etc que s'assemblen a antics temples de pedra. La majoria eren propietat dels rics mercaders amsterdamesos. Passem per Vreeland, Loenen, un dels pobles més bonics al costat del Vecht, i finalment Nieuwersluis, coneguda com a presó militar a l'època del rei Guillem III. Passem la nit a Utrecht.

Els romans van viure aquí a l'any 50 AC i hi varen construir una fortificació, Albiobola, al lloc on ara hi ha el Dam. Formava part d'una línia de fortificacions al costat del Rin, per tal de defensar-se de les tribus germàniques. També varen construir aquí els primers camins que foren usats pel comerç i pels viatgers. Durant el segle VII els francs hi van construir un fortí anomenat Trecht que fou un centre clerical a l'època, funció que encara conserva.

La ciutat va rebre els drets municipals l'any 1122. Els negocis es varen desenvolupar ràpidament en una zona anomenada beneden Trecht (a sota Trecht). Al 1579 es va formar una aliança entre les províncies holandeses del nord contra l'opressor espanyol. Aquesta aliança anomenada Unió d'Utrecht cal considerar-la com el naixement polític dels Països Baixos tal com els coneixem avui. La Universitat d'Utrecht fou fundada el 1636. Si aneu al centre de la ciutat no oblideu visitar el Dom (una torre de 112 metres, la més alta del país) i els canals, amb els seus bars, cafès i restaurants contrastant amb el centre comercial Hoog Caterijne que ocupa una part del centre de la ciutat.

Ens llevem aviat per poder seure a taula a les 8 del matí que és quan toca la campana anunciant que el magnífic esmorzar-buffet ja és a punt. Hi ha diverses classes de pa, embotits, formatge i també muesli, iogurt,etc. Cafè, té, suc de taronja són les begudes que ens tenen a punt i, al mig de la taula, encara hi trobem diverses classes de melmelada i el hagel un producte típic holandès semblant als fideus de xocolata, anís, etc.

L'esmorzar serà cada dia una festa gastronòmica per la varietat i qualitat dels ingredients que també fem servir per preparar-nos una bona bossa de picnic per dinar. El cuiner ha afegit a les restes de l'esmorzar algunes peces de fruita, sucs de fruita i barres de xocolata. La guia ens aconsella agafar al menys 4 llesques de pa. Alguns dies n'hem tingut prou però d'altres ha anat bé tenir-ne un parell mes, tenint en compte que el dia és llarg.

Cap a les nou tothom és a sobre la bici. Un dia gris ens acompanya mentre travessem una silenciosa ciutat. Els marxaires preparen els llibres de vell a la plaça Waterlooplein i en alguns racons veiem colles de ciclistes a punt per sortir a fer el vol.

La temperatura millora i de cop els carrils bici al costat del riu Vecht es van omplint de gent que fa al mateix que nosaltres: una excursió amb bicicleta gaudint de la natura i l'entorn. Ens equivoquem de carril-bici algunes vegades, però tothom reconeix que la tasca de la guia es difícil, sobretot per a sortir de la ciutat, i per tant tot plegat queda en anècdota.

El recorregut al costat del Vecht, amb les mansions dels mercaders del segle XVII, recorda la importància de la flota holandesa i de la Companyia d'Índies que fou molt important pel desenvolupament econòmic del país. Arribant a Utrecht passem pel costat del barri vermell, que sorprèn a algunes de les nostres companyes ciclistes, situat en una zona plena de vaixells il·luminats.

Com que el vaixell es troba amarrat una mica fora de la ciutat, hem tingut temps lliure per visitar el centre. Alguns han fet un volt, però nosaltres ens hem estimat més degustar un parell de cerveses en una tranquil·la terrassa. A l'arribada al vaixell gaudim (en gaudirem cada dia) d'una dutxa ben calenta.

En Rob, el cuiner, ens ha preparat una lasanya per llepar-nos-hi els dits. Hi posem moltes ganes però no ens l'acabem. De fet, alguns, ja guarden lloc pels postres que ja hem vist que estava format per diversos productes làctics que fan les delícies dels més llaminers.

Cafè i tertúlia i cap al llit. Alguns encara aprofiten per anar a fer un tomb pel poble on el vaixell ha quedat amarrat.

Constatem que no portem prou equipament. Ens manquen uns bons pantalons de ciclista o alguna cosa que ajudi al mal del cul. Com a solució d'emergència el metge australià ens ofereix un tub de vaselina que ens anirà bé.

Avui visitem el petit poble de Haarzuilens. Ara fa cent anys aquí s'hi trobaven les ruïnes del Castell De Haer. L'arquitecte holandès Cuypers hi va construir a sobre un castell d'estil neoclàssic al final del segle XIX. Fins hi tot el poble va haver de ser mogut uns centenars de metres per poder-hi construir el castell. La família propietària només hi ve a passar l'estiu, època en que no es pot visitar. Si fa bon temps es pot prendre el picnic als jardins d'estil afrancesat.

Seguim pedalant per una zona d'aiguamolls anomenada Hollandse Kade, enmig de carrils bici bàsicament estrets. Després de passar per Woerden seguim per l'idíl·lic riu anomenat De Lange Linschoten, veient la magnífica casa Huis te Linschoten del segle XVII.

Al poblet de Oudewater hi fem una llarga parada per recuperar forces. Aquest poblet, un del més antics del país, fou arrasat completament per les tropes espanyoles als temps de la Inquisició. De l'època es conserva una mena de bàscula que servia per saber si algú era un bruixot o bruixa i/o tenia contactes amb el diable. Aquest aparell de mesurar el pes decidia si algú era menys pesat que l'aire per tal de poder volar amb una escombra. Avui en dia es pot encara fer la prova i rebre un certificat que ho justifiqui (si calgués).

Deixant Oudewater enrere, seguiran cap a Haastrecht ón, si el temps ho permet, es pot visitar una bomba d'aigua anomenada Hooge Boezem i que és la única que queda del segle XVI i que es feia servir per bombejar l'aigua del llac Lopikerwaard.

Seguim pel carril bici al costat del riu Vlist fins a Schoonhoven on espera el vaixell, amarrat al costat del riu Lek. Schoonhoven conserva una muralla del segle XVII i hi ha un servei de ferri que connecta ambdues ribes. Aquest servei es va iniciar el 1601 i encara es conserva avui en dia. L'Ajuntament de Schoonhoven es va construir als voltants de 1452 i la bàscula data del 1617. El poble es conegut pels seus artesans especialitzats en objectes de plata i també per esser una bona escola d'artesans d'aquest metall.

Olivier van Noort, el primer holandès que va fer la volta al món amb vaixell (al segle XVII), està enterrat a l'església Bartholomeus. Les campanes que sonen a la torre de l'Ajuntament es varen fer fonent els canons del seu vaixell. En un carrer al davant de l'ajuntament encara s'hi conserva una pedra de forma circular on una vegada s'hi va cremar una bruixa.

La campana que anuncia el toc de diana no perdona i a les 8 en punt del matí ja estem tots fent cua per agafar el cafè o els entrepans que ens ompliran d'energia per fer els km que ens esperen avui. No plou, però el cel és amenaçador. Durant el dia cauran algunes gotes, però res que un bon anorac no pugui suportar. Cadascú ha vingut preparat a la seva manera: alguns amb vestits complets contra la pluja, altres amb un senzill anorac i res a les cames, etc. Tothom se'n surt com pot sense posar-se de mal humor. De fet, la pluja forma part, en algun moment, del clima als Països Baixos, o sigui que no ens podem queixar.

L'etapa d'avui ens posa en contacte amb pòlders, dics, molins, molins de vapor, etc. tots ells relacionats amb la lluita secular dels holandesos per controlar la força de l'aigua. Visitem un antic molí de vapor per entendreu millor tot plegat. Poblets encantadors al mig d'una zona amb abundància d'aigua, canals i zones agrícoles especialment fèrtils. Com que el vaixell no ha pogut entrar al port, agafem el ferri que travessa el riu Lek per anar-lo a trobar.

L'estofat de xai que avui ens ha preparat en Rob, el nostre xef de cuina particular, fa les delícies de tothom. No ens ho podem acabar malgrat que ho intentem. Ara ja és segur: hi ha una catalana, com a mínim, que ha descobert el postre i hi guarda lloc: maduixes amb nata.

El vaixell ha quedat amarrat al costat d'un petit poblet i alguns ho aprofiten per anar fins al centre a fer un tomb. L'endemà ens explicaran que han descobert la beguda nacional holandesa: la jenever (una mena de ginebra que es beu freda acompanyada de cervesa).

El dia s'ha fet llarg i per postres hem hagut de fer alguns km de més per problemes logístics amb el vaixell. El sol del final del dia, la magnífica dutxa ben calenta i el relax abans de sopar fan oblidar tots els mals. Seguim fent la penitència que pertoca a tots aquells que no arriben prou entrenats. Les etapes són molt boniques, però cal una mica de preparació física i, sobretot, una mentalitat positiva que en el pitjor dels casos ajudi a suplir-la. Després de sopar, ja estem pensant en la sortida de l'endemà que ens portarà al port de Rotterdam, el més gran del món.

El ferri que travessa el riu Lek porta a l'inici de l'etapa d'avui que de seguida ens posa en contacte amb el poblet de Groot Ammers, conegut per ser un paradís pels ocells migratoris. Amb l'objectiu d'arribar a Kinderdijk passem per la zona humida d'Alblasserwaard, amb llacunes i estanys envoltant els carrils bici.

Kinderdijk és una de les atraccions turístiques naturals més conegudes del país. Està situada entremig dels rius Lek, l'alt Merwede, el Nou Merwede i el canal del Merwede. Fa anys, les freqüents inundacions varen provocar que s'hagués de millorar la gestió dels diferents rius i canals i es varen fer els canals més profunds. Entre el 1722 i el 1761 es varen construir molts molins per treure aigua de la zona. Molts d'ells encara formen l'estampa habitual de Kinderdijk, malgrat que la feina ara la fan bombes elèctriques.

Després de reposar a Kinderdijk, prenem el ferri fins a Krimpen del Lek en direcció a Rotterdam. El magnífic pont Brienenoord ens dona la benvinguda amb una vista panoràmica sobre la primera línia de gratacels. La ciutat de Rotterdam fou bombardejada i destruïda els primers dies de la segona guerra mundial i no conserva, per tant, gaires edificis antics. Situada entre el rius Rin i Mosa acull entre els seus serveis el port més gran del món. Aquest port arriba fins al mar i actualment la major part de la feina es fa en una zona anomenada Europoort.

El so de la campana ens anuncia que són les vuit i per tant la gran festa de l'esmorzar ja pot començar. La varietat de pa es va ampliant i així també la dels formatges i embotits. Fer un bon esmorzar i preparar bones bosses de picnic es demostra com a imprescindible per poder gaudir de les etapes amb bicicleta.

L'etapa d'avui continua al costat dels grans rius fins arribar a un punt idíl·lic: Kinderdijk, els Països Baixos dels molins. Ni tant sols el nombre de visitants molesta ja que la zona és àmplia i hi ha lloc per a tothom. Alguns visiten un molí i d'altres es prenen una cervesa a la terrassa del bar. Avui és el primer dia que trobem turistes al voltant nostre, però el fet d'anar amb bicicleta ens dona la satisfacció de poder arribar a racons que difícilment son accessibles amb el cotxe o a peu.

El fet de combinar els kilòmetres amb bici amb la utilització del ferri per travessar el riu ens sorprèn agradablement. Veiem que l'ús del ferri és una cosa quotidiana per a molta gent i el fet que nosaltres també ho fem ens apropa a la gent del país.

Arribant al Rotterdam plou a bots i barrals. Quedem xops com pops ja que la pluja ens ha enganxat en un lloc sense possibilitats per aixoplugar-nos: al bell mig del pont. Seguim pedalant i arribem a una zona on ens podem protegir. Ja es veu que la pluja serà un incident, ja que efectivament al cap de poc torna a sortir el sol i ens animem a continuar, ja entrant a la ciutat. En un encreuament la nostra guia cau de la bici i es dona un fort cop al cap. El metge australià del grup la cura i continuem fins arribar al vaixell, que ja ens espera amarrat al cor de la ciutat. Una dutxa calenta ràpida i ens dirigim a embarcar a l'Spido, el vaixell que fa una visita turística pel port de Rotterdam, on gaudirem de la visió dels grans petroliers i transatlàntics.

Els kilòmetres fets i la pluja es fan notar, però en Rob, el cuiner, ha preparat una sopa de xampinyons frescos que tots gaudim amb delit. El ragout de pollastre amb préssec que ens porten de segon encanta de nou a tota la parròquia. Abans d'anar a dormir algunes zones sensibles de l'anatomia (sobretot les que no estan acostumades a seure sobre la bicicleta) necessiten tractament i una bona dosis de vaselina.

Arribem a la conclusió que la millor manera de curar qualsevol mena d'insomni és fer 40-50 km de bicicleta cada dia. Dormim com a nens entre 9 i 10 hores.

La sortida de Rotterdam es fa passant per l'Euromast, una mena de torre amb un restaurant al capdamunt i magnífiques vistes sobre la ciutat i el port. Schiedam és el primer poble que trobem. És conegut per la fabricació de ginebra (jenever en holandès) a partir de fruits de ginebra i herbes. Els molins foren elements importants durant els dies gloriosos de la destil·leria de ginebra d'Schiedam. Avui en dia només 5 dels 20 que hi havia continuen operatius.

El canal Schie ens fa companyia fins arribar a Delft, una ciutat medieval molt ben conservada, amb canals, un bonic ajuntament i l'esglèsia Nieuwe Kerk, on hi son enterrats els membres de la casa d'Orange.

Durant la parada a Delft hi ha la possibilitat de visitar una fàbrica de ceràmica blanca i blava coneguda arreu del mon (Delft blaauw).

Sortint de Delft, al costat del canal Vliet, s'arriba al centre de La Haia (Den Haag en holandès), la residència oficial de la Reina i seu del Parlament. Una petita parada al Binnenhof, el vell centre polític del país, amb la famosa sala Ridderzaal del segle XIII ens apropa a la vida política del país. A prop d'aquí trobem el Maurits House, un museu amb una interessant col·lecció de pintures de Rembrandt, Rubens, Vermeer i altres. La pintura Panorama Mesdag es el més gran exemple d'aquets tipus de pintura (el pintor Mesdag ens porta a la platja de Scheveningen al segle XIX). La ciutat de La Haia té un caràcter molt internacional amb àmplies avingudes, parcs i mansions, moltes de les quals són la seu de les ambaixades dels països estrangers. En aquesta ciutat hi ha el Vredespaleis, palau de la pau i seu del Tribunal Internacional de Justícia de La Haia.

A Maduronam (Holanda en miniatura) podem visitar tot el país sense gaire esforç. Scheveningen, la platja de la Haia, conserva encara reminiscències del seu passat gloriós de principis de segle amb un gran balneari i el Casino.

Des de La Haia pedalem per la zona de dunes fins a Wassenaar, un lloc on les cases son de les més cares dels Països Baixos. Uns quant kilòmetres al costat del canal Vliet ens permet arribar finalment a la universitària ciutat de Leiden, on el vaixell queda amarrat just al centre.

Leiden és una ciutat antiga amb molts patis, façanes i cases construïts entre els segles XV i XVIII. Leiden vol dir construïda sobre aigües i va començar a existir a l'any 800 després de Crist com a lloc de comerç a la confluència dels rius Rin, Vliet i Mare. Fou el centre medieval de l'industria dels llençols i durant molt temps fou la segona ciutat en importància política, només superada per Amsterdam.

Leiden fou el nucli més importat de resistència contra l'ocupació espanyola durant el segle XVI. Durant el setge del 1574, més de 6.000 dels seus habitants varen morir de gana i per l'efecte de les plagues. El setge de les tropes espanyoles es va trencar inundant deliberadament la ciutat, cosa que va permetre l'arribada de la flota protestant anomenada Geuzenvloot, amb provisions. Per recompensar el coratge demostrat contra les tropes espanyoles d'ocupació, la ciutat va rebre el dret de fundar una universitat i a més, cada mes d'octubre els habitants de Leiden celebren un dia extra de festa dintre del calendari laboral. Diversos museus relacionats amb l'antropologia formen part del recorregut cultural per la ciutat. El Museu Estatal d'Arqueologia disposa d'una ala relacionada amb Egipte. L'Hortus Botanicus amb més de 400 anys d'història conserva milers de plantes i arbres i val la pena de visitar.

Els efectes de la pluja d'ahir i els kilòmetres que se'ns acumulen a les cames ens fan decidir de quedar-nos a bord. El capità Mathijs ens ha dit que avui el vaixell fa una ruta molt interessant, amb molts ponts i encluses pel camí. Altres agafen el tren i van fins a La Haia a veure la Maurits House. Alguns segueixen a la guia i fan l'etapa ciclista amb normalitat.

A la tarda ens trobem tos al vaixell, al centre de Leiden, que com és dimecres a la tarda i els estudiants de secundària tenen lliure, està atapeït. Aprofitem per fer algunes compres de roba interior per a ciclistes que confiem ens ajudarà a disminuir el dolor que ens provoca la bici (degut a la falta de costum) i a suar millor.

L'etapa de 7 hores amb el vaixell entre Rotterdam i Leiden ha estat molt interessant, malgrat que en alguns moments ha plogut amb força. Hem passat nombroses encluses al costat d'altres vaixells esportius i ens hem fet un tip de creuar ponts que s'han anat obrint al nostre pas sota l'atenta mirada dels jubilats que observen les operacions des de la terrassa del darrera de les cases, tot prenent una tassa de cafè.

El capità ens ha dit que avui hi havia un festival de jazz al centre de Leiden i la majoria hi ha fet cap, una vegada el vol-au-vent i el sopar de gastronomia holandesa ja formaven part de la memòria.

Sortint de Leiden la rutes porta cap als camps de cultiu de tulipes, jacints, narcisos i altres flors de les quals els Països Baixos n'és el país productor capdavanter. Trobem a la zona darrera les dunes de Lisse i Hillegom, unes dunes que impedeixen que el mar entri cap a la terra. Al poblet de Vogelenzang (el cant dels ocells) comprovem el motiu pel qual fou batejat amb aquest nom.

Al sud-est de Haarlem hi troben el Haarlemermeer (el llac de Haarlem) que es va convertir en el Haarlemermeerpolder quan la terra va substituir l'aigua pel continu dessecament , que encara continua. A la zona (4 metres per sota del nivell del mar) hi trobem l'aeroport de Schiphol, un dels més moderns del mon. Avui en dia, l'aigua que es va traient del pòlder s'envia directament al mar.

El Cruquismuseum es un petit museu que, en una pel·lícula de dibuixos animats de 12 minuts, explica de manera molt didàctica la lluita permanent dels holandesos contra l'aigua.

Seguint l'etapa al costat del riu Spaarne arribaran al centre de la ciutat de Haarlem que va donar nom al barri de Harlem de Nova York. Aquí també, a l'església de Sant Bavo (1390-1520), en Mozart hi va fer un concert , just al costat de la Grote Markt (plaça Major). A la ciutat hi ha molts monuments i cases del segle XVII i també el Museu Frans Hals que guarda moltes pintures dels renombrats pintors holandesos d'aquest segle.

No gaire lluny del vaixell hi ha un segon museu, el Teylers, on s'hi exposen pintures de Michelangelo, Rembrandt, Raphael i molts altres. Al centre de la ciutat encara hi queden les anomenades hofjes, una mena de cases d'ancians, que han quedat com a record del segle XVII i que donen una sensació de tranquil·litat en ple segle XXI.

Avui en Rob, el nostre estimat cuiner, ens ha sorprès amb uns ous remenats per esmorzar. La resta, com cada dia: molta varietat i molta qualitat. A les nou en punt pugem tots a la bici amb moltes ganes d'arribar als camps de flors que actualment es troben en procés de preparació per a la propera collita. Serveix per agafar-ne una bona idea.

Avui fa un dia de sol i el vent en contra que trobem a la zona de dunes no impedeix que fem una bona pedalada que trobarà la recompensa quan arribem a la platja. Les fortes onades, el vent fort, molt fort i el sol fan que agafem encara un aspecte més saludable i que la gana s'obri. La baixada des de les dunes és molt agraïda, i la visita al Museu Cruquius ens introdueix en el tema de l'aigua.

Seguim cap a Haarlem passant per zones amb grans mansions (diuen que per qui hi ha una de les zones més cares per viure dels Països Baixos) i carrils bici envoltats d'arbres centenaris.

La dutxa calenta ens dona ànims per sortir de seguida a visitar la ciutat de Haarlem que ens sorprèn amb els mercats i botigues obertes com es costum el dijous al vespre.

L'ampli canal del mar del Nord permet l'accés de vaixells que entre per el port de Ijmuiden. La travessem a la zona Nord de Haarlem on ja trobem senyals indicadores de Zaanse Schans, una mena de museu a l'aire lliure que mostra com vivia i treballava la gent en aquesta àrea de gran importància històrica i comercial. A principis del segle XVIII hi havia més de 600 molins de vent a la regió. La seva tasca era fer de motors de les indústries que hi havia a la llera del riu Zaan. Al museu es pot visitar un artesà que fa esclops, una granja de formatge, un forn de pa, un molí que fa els ingredients per la mostassa i un molí que prepara els materials per fer tint.

Fem una parada al Het Twiske, una mena de zona d'oci naturals molt estimada pels habitants d'Amsterdam. Arribem a Amsterdam a mitja tarda. Abans o després de sopar es pot gaudir d'una passejada pels seus carrers o d'una visita panoràmica en vaixell pels seus canals.

En el moment d'agafar la bici plou a bots i barrals. Tothom fa com si fes sol i es preparen les bicicletes. Hi ha molt bon humor i també el sentiment que això s'acaba i cal aprofitar-ho. Com que volem fer menys kilòmetres, alguns decidim anar per lliure i enfilem el carril bici en direcció Amsterdam pel camí més curt. Xops com ànecs arribem al port on hi ha el nostre vaixell. Una bona dutxa calenta, un parell de cafès i unes galetes ens retornen els ànims per sortir a passejar per Amsterdam.

Després de sopar encara hi tronarem, aquesta vegada fent el recorregut amb un vaixell que porta als llocs més interessants de la ciutat. Alguns segueixen fins a altes hores, aprofitant que la porta del vaixell disposa d'un codi que permet obrir-la a qualsevol hora.

Desembarcament a les 10 del matí. Maletes fetes i ben esmorzats ens fem les fotos de grup i ens acomiadem. Alguns es queden alguns dies a Amsterdam i altres tornem ja cap a casa.

Els dies següents encara rebem e-mails d'alguns companys amb els que hem compartit uns dies de vacances que no oblidarem.