logo QR VIatgeaddictes
--- El web amb informació pràctica per al viatger independent i alternatiu ---
Bandera de Grècia

GRÈCIA

Relat d'un viatge a l'illa de Creta

Albert Guàrdia
Published on Data viatge: 2009 | Publicat el 13/10/2009
2.5 de 5 (199 vots)

Fitxa tècnica del viatge

Itinerari

mapa

Dia 1: Barcelona - Atenes
Dia 2: Atenes
Dia 3: Ferri d'Atenes a Iràklio. Visita Iràklio
Dia 4: Altiplà Lasithi - Sítia
Dia 5: Sítia - Kato Zakros - Mírtos
Dia 6: Mírtos - Phaestos - Matala - Rethinmo
Dia 7: Rethinmo - Hora Sfakion - Loutro - Haniá

Dia 8: Haniá - Falasarna - Elafonissi - Paleohóra
Dia 9: Paleohóra - Anidhri - Haniá
Dia 10: Haniá - Miliá - Vlados - Haniá
Dia 11: Haniá - Mont Ida - Cnossos - Iràklio
Dia 12: Iràklio - ferri a Atenes
Dia 13: Atenes - Barcelona

Data del viatge

Del 17 al 29 d'agost de 2009

Viatgers

Laia Figueras i Albert Guàrdia.

Nivell de vida

Grècia té uns preus més barats que el nostre país en la majoria de les coses, però hi ha algunes coses sorprenentment cares, com les begudes en la restauració, els productes d'alimentació en els supermercats, o el combustible.

Documentació

És suficient amb el DNI o el passaport.

Seguretat

Sensació absoluta de seguretat. A Creta hem tingut la sensació de que podries deixar la cartera en un bar i te la tornarien a tot arreu. A Atenes ja és una altra història...

Com arribar-hi

Creta no té connexió aérea directa regular amb Catalunya. Una possible opció és anar a Milà i des d'allà agafar un vol d'Easyjet a Iràklio. Un altra és agafar un vol xàrter en una agència de viatges. Nosaltres vam triar l'opció d'anar fins a Atenes i des d'allà agafar un ferri fins a l'illa. Fa el recorregut més llarg, però permet visitar Atenes i possiblement surti millor de preu que les anteriors opcions.

Carreteres i conducció

Conduir a Grècia no és fàcil i a Creta encara menys. El civisme en la conducció no és la principal virtut dels grecs i això, sumat a unes carreteres en no gaire bon estat, amb una infinitat de revolts i uns desnivells realment espectaculars, fa que la tensió i els nervis al volant siguin la norma diària.

Un exemple: encara no sabem (després de 10 dies a l'illa i de 1.500 km recorreguts) si la carretera nacional que recorre la costa nord és una nacional o una autopista. Hi ha trams que estan pintats amb 4 carrils i trams que, amb la mateixa amplada, només en tenen dos.

També hi ha trams en que no està pintada... Però siguin els trams estrets o amples, tothom avança on sigui (al mig d'un revolt, en pujades....) , i si un cotxe va lent, els ràpids l'obliguen a circular permanentment per la vorera.

Això ens provocava motius de joia i satisfacció, per exemple, quan circulant arraconats per la vorera per un conductor demencial de 4x4, darrera del revolt per exemple hi ha havia un cotxe aparcat a la vorera de l'autopista, i coses semblants.

Clima

El clima que ens hem trobat nosaltres ha estat càlid, però sense excessos (temperatura mitjana: màx. 30-32ºC, mín. 22-24ºC). De vegades a l'estiu es produeixen invasions càlides des del desert de Líbia (a només 300 km) i les temperatures arriben clarament als 40ºC...

Nosaltres no vam tenir aquesta "sort". És el lloc amb més hores de sol d'Europa i les pluges a l'estiu són pràcticament inexistents. El vent és un altre dels elements definitoris de l'illa: bufa constantment i pot arribar a ser força violent.

Diferència horària

1 hora més respecte Catalunya.

Guia de viatge

Crete, de Rough Guides (edició 2007). Molt bona guia, de les millors que he utilitzat. Completa, amb molta informació interessant i molt pocs errors. L'únic problema és que només hi ha edició en anglès i que és molt densa. També vam utilitzar-la Guía Viva d'Anaya (edició 2007). Molt incompleta, no és una bona elecció.


LLOCS VISITATS EN L'ILLA DE CRETA

Malhauradament hi ha molts llocs que, per falta de temps, no hem pogut visitar.

La gorja de Samaria, la més llarga d'Europa, no la vam poder visitar a causa d'uns problemes físics.

La ruta E4, que travessa tota l'illa, ha ser molt interessant i atractiva, especialment d'Elafonissi a Hóra Sfakion (queda pendent per una altra ocasió). La península de Gramvoussa, al nord-oest, també queda pendent: és una península mal comunicada, escombrada pel vent, amb paisatges enlluernadors, i el problema és que està tant mal comunicada que es necessita un dia sencer per a arribar-hi.

La platja de Prevéli, desembocadura d'un dels pocs rius que porten aigua tot l'any, envoltada de palmeres i penya-segats, també ha quedat en el tinter...

ATENES

L'aeroport Venizelos d'Atenes està a uns 30 km del centre de la ciutat. El metro teòricament hi arriba, però en la data del nostre viatge feia mesos que estava deshabilitat a causa d'unes llargues obres, així que l'opció més econòmica és agafar l'autobús X95 (3,20 €), amb final a la plaça Syntagma.

Atenes. Ja coneixíem aquesta ciutat d'un viatge interior, però tot i així vam voler tornar a visitar l'Acròpoli, l'àgora, el turó de l'Aeropagos, l'Olimpeion, i passejar per barri de Thision. Actualment hi ha una entrada comuna molt interessant que permet visitar els elements arqueològics més importants de la ciutat per 12 €. També vam visitar el nou museu de l'Acròpoli, a l'avinguda Aeorpagitou, infinitament més espaiós i modern que el vell (1 € l'entrada).

Realment la ciutat no ha canviat gaire des de la visita de fa 9 anys: la part moderna segueix sent igual de bruta i lletja; i la part clàssica igual d'atractiva.

Allotjament

Tempi Hotel (barri de Monastiraki). Hotel vell que no s'ha renovat mai (i ja té alguns anys). Habitacions molt petites, algunes sense bany. La relació qualitat/preu és força pobra. Com a avantatges té la localització: a prop de l'acròpoli, en un barri molt pensat per als vianants i relativament bonic per ser Atenes. Les habitacions estan equipades amb A.C. i el personal és força amable. Preu: 65 euros l'habitació doble amb bany.

Viatge Atenes - Iràklio

Per anar al Pireu, el port d'Atenes, a buscar el ferri es pot agafar el metro (línia verda). Ràpid i còmode. El ferris a Creta surten dels molls 3 i 4. Caminant són uns 10-15 minuts, però hi ha autobusos que cobreixen la distància. Hi ha forces companyies que fan el trajecte, però les dues més grans son Anek Lines i Minoan Lines. Generalment surten 2 vaixells al dia (un al matí i un altre a la nit) i les 2 destinacions més importants són Iràklio i Haniá. Nosaltres vam agafar el vaixell de Minoan Lines, i va resultar ser molt còmode i ràpid (30 euros en butaca i aproximadament 6 hores de viatge).


IRÀKLIO (Creta)

Cinc hores i mitja després de salpar del Pireu, el port d'Atenes, ja s'albira Creta. De lluny ja podem veure el relleu abrupte i la gran mida d'un dels bressols de l'antiga cultura grega. El ferri es queda a l'entrada d'Iràklio, a uns 15-20 minuts caminant del centre.

Iràklio, la capital de l'illa de Creta, resulta ser una ciutat de 150.000 habitants molt lletja i caòtica. Si es pot evitar i arribar en ferri a Haniá, molt millor, ja que Iràklio no té absolutament res a mostrar, a excepció del palau de Cnóssos, situat a 6 km, i el museu arqueològic. El centre peatonal, amb la font dels lleons veneciana, és l'única part que es deixa visitar mínimament. És una zona força animada, amb moltes botigues, restaurants i pubs.

Allotjament

A l'anada ens vam allotjar a l'Hotel Rea. És una pensió correcta, amb habitacions senzilles, sense AC (ventilador), amb una relació qualitat/preu normal. L'hotel té servei de lloguer de cotxes. Preu de l'habitació doble amb bany: 42 euros.

A la tornada ens vam allotjar a l'Hotel Kastro, un hotel de 3 estrelles, una mica car, però amb bones instal·lacions i bon esmorzar. Relació qualitat/preu correcta. Preu de l'habitació amb esmorzar: 75 euros. Prèviament havíem mirat l'hotel Mirabello, situat just al costat, però l'habitació que ens donaven era molt petita, amb un llit gairebé individual, sense AC i sense bany. I vam marxar perquè 45 euros ens va semblar un preu excessiu.

Lloguer de cotxe

Ja havíem reservat per internet el cotxe amb la companyia de l'hotel Rea. Ens va costar 200 €/setmana, però segurament allà ens hagués costat una mica menys. Hi ha molts, molts cotxes de lloguer i sembla que difícilment hagin d'haver-hi problemes de disponibilitat, al menys fora de les setmanes de finals de juliol o principis d'agost.

Visites

Plateau de Lasithi: Es tracta d'un altiplà força fèrtil, que contrasta vivament amb l'aridesa de les muntanyes de tot el seu entorn. Està relativament força poblat i els seus habitants sempre han tingut fama d'indomables, fins al punt que durant l'ocupació veneciana tots en van ser expulsats per a evitar-hi revoltes. Durant la primavera, la verdor dels camps i els molins de vent utilitzats per a treure aigua donen una imatge molt estètica, però a finals d'estiu tot està més apagat. És un lloc relativament visitat per turistes, que sobretot van a veure la cova de Dhikti, lloc on suposadament va néixer Zeus (en competència amb la cova d'Ida, també a l'illa). L'entrada val 4 €, més 2 € d'aparcament. La cova és força bonica, tot i no ser enorme, i es visita en uns 15-20 minuts.

Cnossos
Cnossos

Cnossos: El gran palau minoic ocupa una extensió bastant gran a les afores de la ciutat. L'entrada val 6 €. La disposició de les ruïnes costa molt d'entendre, degut a que el palau va ser construït i destruït algunes vegades, i les diferents èpoques es sobreposen i també a causa de l'estil de construcció minoic, que es basava en la construcció de mòduls independents que s'anaven afegint a les edificacions ja existents, sense tenir la concepció moderna d'edifici que es té avui en dia. En aquest sentit es troba a faltar explicacions i facilitats per a entendre el complex millor.

Les reconstruccions fetes per Evans a principis de segle potser ajuden una mica a fer-se una idea de l'aspecte original, però desvirtuen enormement les ruïnes i li treuen molt atractiu. Veure alguns edificis completament reconstruïts amb formigó armat, imitacions de fusta i pintura amb colors molt intensos fan venir ganes de marxar d'allà i anar a prendre una cervesa fresca...

Tot i així es pot veure que en la seva època devia ser una construcció enorme i poderosa, i es pot intuir la majestuositat i el luxe amb què es vivia allà. En una època en què la majoria dels habitants del planeta encara vivien en barraques de pells i fang, deixa entreveure la importància i l'espectacular desenvolupament de la civilització minoica.


SÍTIA

Sítia és la quarta ciutat més gran del nord de l'illa (9.000 habitants). No és especialment bonica, però té un agradable passeig marítim i els carrers antics que hi ha darrera també són mereixedors d'una visita. Hi ha bastants hotels a la façana costanera, però a tot arreu es respira una atmosfera de tranquil·litat. Vam sopar força bé en un dels restaurants del passeig.

Allotjament

Hotel Flisvos. Molt bona opció, més car que una pensió, però amb tots els serveis necessaris. Habitacions molt grans amb terrassa, frigorífic, AC i caixa forta. Relació qualitat/preu bona. Preu de l'habitació doble amb esmorzar: 60 €.

Visites

Monestir de Toplou: Monestir ortodox situat en un paratge força remot, a uns 20 km a l'est de Sítia. Es tracta d'un petit, però bonic monestir fortificat. Com la majoria dels monestirs de l'illa, no ha tingut una existència gaire pacífica i sempre ha col·laborat amb la resistència cretenca contra les invasions. Hi ha un petit museu a l'interior. Entrada: 3 €.


ZATO ZAKROS

Kato Zakros es un petit poblet perdut entre els penya-segats calcaris i abruptes de la costa est. Arribant per la carretera la vista és molt espectacular, ja que des de la carretera (força penjada) es pot veure enmig de les muntanyes àrides i que cauen a plom sobre el mar, en una petita badia verda, amb poques construccions i una platja de còdols. Una mica més amunt es poden veure les importants ruïnes d'un palau minoic (el tercer més important de l'illa) i la boca d'una gorja que clivella la muntanya (la Gorja dels Morts).

El lloc en sí és esplèndid. Es té la sensació d'estar enmig d'un oasi al desert o en una illa solitària del mar Egeu. Es pot estar a la platja o anar a visitar les ruïnes del palau (3 €). Es tracta d'un palau molt més petit que Phaestos o Cnossos, però que té la particularitat de que s'hi van trobar molts tresors durant la seva excavació, degut a que va quedar sepultat per cendres volcàniques durant l'erupció que va fer volar pels aires una part de l'illa de Thera (Santorini). La millor opció de visita però, es fer la caminada de la Gorja dels Morts, un engorjat ple de coves (on els minoics enterraven els seus difunts), en un ambient solitari i impressionant. Es pot fer el recorregut en les dues direccions, sortint de Zakros a Kato Zakros o al revés. A més de mig camí, pujant des de Zato Zakros, hi ha una ruta marcada per a pujar a un castell minoic (Kastellas). La pujada és dura i el camí difícil (20 minuts), però les vistes són brutals. Això sí, del castell no en queda ni una pedra...

La carretera que va de Kato Zakros cap a Ierapétra és increïblement abrupta, amb una enorme quantitat de revolts i molt desnivell, tant de pujada com de baixada. Això sí, les vistes són majestuoses. Es passa per Xerokambos, un petit poble amb una platja, molt gran, maca i molt solitària, ideal per a oblidar-se del món un temps. Arribats a Ziros, el paisatge i la carretera es civilitzen una mica.


MIRTOS

Mírtos és un petit poble de costa, amb un turisme majoritàriament grec. Es tracta d'un poble tranquil i agradable, amb una platja de sorra negra (molt diferent d'Ierapétra, que és realment lleig). Un bon lloc per parar a reposar.

Allotjament

Hotel Mirtos. Hotel situat en el casc urbà, a 50 metres de la platja. Habitacions senzilles però correctes, amb bona relació qualitat/preu. Preu habitació doble: 35 €. El propietari té un restaurant al costat de l'hotel, on es menja prou bé.


MÁTALA / PHAESTOS

A 1,5 hores de Mírtos s'aixequen les ruïnes de Phaestos. L'emplaçament en sí ja és espectacular: un turó enmig d'un gran pla ple de conreus i oliveres, amb les muntanyes Psilorítis alçant-se imposants a poca distància. Les ruïnes del palau són les segones més importants de l'illa, i són relativament extenses. A diferència de Cnossos, no estan gens reconstruïdes, i la sensació en recórrer ruïnes en relatiu bon estat de conservació de 3.500 anys és intensa. Aquí es va trobar el disc de Phaestos, la troballa arqueològica més enigmàtica de la cultura minoica. Es tracta d'un disc de fang cuit, amb inscripcions jeroglífiques mai desxifrades. Entrada: 4 €.

A uns 12 km hi ha la població de Mátala, famosa per la seva platja amb els penya-segats amb coves. Antiga llar de hippies, ara és un poble exclusivament turístic que viu de la fama de la platja. La platja en sí té encant, amb els penya-segats tocant l'aigua i la sorra, amb les coves artificials (antigues tombes romanes i paleo-cristianes, entrada 2 €). Tot i així, és força petita.


RETHINMO

Rethinmo és la tercera ciutat de l'illa, una bonica població amb un centre emmurallat molt estètic i absolutament bolcat al turisme.

Rethinmo
Rethinmo

La part nova no té cap interès, tot i que no està tant deixada com Iràklio, però la part vella, amb un passat venecià i turc força evident i carrerons empedrats blancs i bucòlics, té encant. Això sí, és ultra-turístic i totes les cases tenen habitacions per llogar, o són botigues, o són restaurants i bars.

Els pobles de les afores estan plens d'hotels i serveis turístics.

Allotjament

Pensió Isidora. És una casa situada prop de la fortalesa, que té algunes habitacions per llogar. A nosaltres ens va tocar una a la planta baixa que donava al carrer i, tot i que l'habitació no estava malament, realment vam estar força incòmodes a causa del soroll, sobretot provinent de l'entrada de la casa i de les habitacions superiors. Preu habitació doble: 35 €.

Vam sopar en un dels múltiples restaurants del centre, no massa bé, per cert.


HÓRA SFAKION - LOUTRO

El camí de Rethinmo a Hora Sfakion a partir de Vrisses esdevé solitari i muntanyós. La carretera recorre el vessant de les Lefka Ori, les muntanyes blanques, i s'endinsa en el territori dels sfakiotes, habitants de la regió de Sfakia, i coneguts per ser indòmits i amb molt caràcter, molt refractaris a les ingerències externes, i molt propensos a resoldre els problemes amb les armes. Arribats al congost d'Imbros, la carretera inicia un descens vertiginós fins Hóra Sfakion, la capital d'Sfakia. A l'est queda Frangocastello i les terres més amables de la província de Rethinmon i a l'oest quilòmetres on les muntanyes que cauen sobre el mar, on encara no hi ha carreteres i només es pot accedir a molts llocs a peu o per mar.

Des del poble hi ha ferris per anar a Loutro, l'illa de Gavdos, Sougia, o Paleohóra. Nosaltres escollim anar caminant fins a Loutro (8 km) i tornar amb ferri. La caminada comença de la pitjor manera possible: 30 minuts caminant per carretera (la que va a Anópoli) fins a arribar a un trencall on surt el camí. En 30 minuts per un camí preciós s'arriba a la platja de Glykanera (Sweetwater beach). És una platja preciosa, voltada per enormes parets calcàries, amb una aigua prístina. Hi ha un petit bar de platja en una plataforma dins del mar. Hi ha poca gent, ja que només s'arriba caminant o en barca. El camí segueix, i en menys d'una hora s'arriba a Loutro, un petit poble amb les casetes blanques només accessible també a peu o en ferri. És força turístic, però no arriba a ser agobiant. A 10 minuts hi ha les ruïnes de Finix, que no vam poder visitar. Per tornar cap a Hóra Sfakion es pot agafar el ferri (4 o 5 diaris, 4,5 €).


HANIÁ

Haniá és la ciutat més important de l'oest, la segona més gran de l'illa, segurament la més bonica i certament la més turística. El barri vell és força extens i les petjades de les ocupacions venecianes i turques són més evidents que enlloc. Encara es conserven un parell de mesquites, moltes edificacions venecianes (l'arsenal, el port, la fortificació, moltes cases nobles, ...) i l'estructura original del barri turc (Topanas). És un lloc agradable per passejar i descobrir-hi racons, asseure's relaxadament a les terrasses o, si ve de gust, voltar per les nombroses botigues.

Alguns ferris surten del Pireu directament cap a Haniá, opció força recomanable si la combinació és bona. També hi ha comunicació marítima amb Itàlia i l'aeroport internacional. Per carretera hi ha aproximadament 2,5 hores des d'Iràklio.

Allotjament

Pensió Talos. Habitacions senzilles, però ben equipades. Situada prop del port venecià, al barri de Topanas. Relació qualitat/preu bona. Habitació doble amb bany: 30 €.

Visites

Platja de Falasarna: Situada aproximadament a 1 hora de la ciutat, és una famosa i concorreguda platja de sorra blanca i aigües transparents. És una platja bonica, però no gaire diferent de moltes altres platges més tranquil·les i desconegudes. A més, sembla ser que el vent hi bufa fort bastant sovint: la combinació de sorra molt fina i vent fort no és gaire agradable, en donem fe. A 1 km de la platja hi ha les ruïnes de la l'antiga Falasarna. No és una ciutat minoica i encara està poc estudiada. És d'accés lliure i està força abandonada.

Olivera d'Ano Vouves: En el petit poble d'Ano Vouves, a prop de Platanos, hi ha l'olivera més vella de Creta, i possiblement del Mediterrani i del món. Té una antiguitat mínima de 2.000 anys, però possiblement arribi als 3.500 anys. Una branca va ser utilitzada en els Jocs Olímpics de 2004, com a símbol de pau. L'arbre en sí no és excessivament gran, tenint en compte la seva edat (per exemple, l'olivera Lo Parot d'Horta de Sant Joan és igual o més gran), però només tocar un ésser viu tan vell ja impressiona i val la pena.


PALEOHÓRA

Paleohóra és l'enclavament més important del sud-oest de l'illa. És una ciutat petita, però que disposa de bastants serveis turístics. Està situada en un istme amb el mar a cada costat de la ciutat. Tot i no ser una ciutat atractiva, està ben situada, té platges a prop molt accessibles i és una bona base per a visitar tot el sud-oest.

Allotjament

Aris Hotel. És un bonic hotel situat en una part tranquil·la del poble. Les habitacions estan molt bé, amb AC i força espaioses. Inclou esmorzar. Preu habitació doble: 50 €. També vam mirar l'Hotel Castello. Està molt ben situat (sobre la platja, amb grans vistes). El preu també està bé (32 €), però només quedava una habitació en una terrassa comuna que tenia pinta de ser molt sorollosa, així que no la vam agafar.

Visites

Elafonissi: És una conegudíssima platja situada a l'extrem sud-oest de l'illa. Està composada d'illots de sorra molt blanca, i aigües poc profundes d'un blau turquesa molt intens. És l'única platja de l'illa que hem trobat realment massificada. Hi ha excursions organitzades expressament des de molts punts de l'illa per arribar-hi, tot i estar lluny de qualsevol nucli habitat important... Hi havien fins i tot els indis sioux tant nostrats de les nostres festes majors tocant a la platja pels turistes!. Tot i així hi ha diferents racons relativament tranquils on poder gaudir d'una de les platges més boniques de l'illa.

Anidhri: Des de Paleohóra, el sender de llarg recorregut E4 (trans-europeu) travessa, sempre seguint la costa, paratges espectaculars fins a Hóra Sfakion. Un d'aquests trams arriba fins a la platja d'Anidhri, situada a uns 4 km de Paleohóra, que vam escollir per a fer a peu. Lamentablement, des de fa molt poc, la pista apta per a turismes s'ha allargat fins a la platja, cosa que ha fet perdre molt encant al camí. La platja d'Anidhri és bonica, gran i tranquil·la, ja que la pista és d'obertura recent i la gent encara no la coneix. Si haguéssim sabut això de la pista segurament haguéssim escollit fer la ruta (també seguint l'E4) de Soughia a la ruïnes de Lissos, que ha de ser molt bonica i ens hem quedat amb les ganes de fer.


ENNEACHORA

Enneachora. Entre Kastelli i Paleohóra hi ha la zona més verda i exhuberant de l'illa. Tot i no estar situada a massa alçada és bastant abrupta. La carretera de la costa és molt impressionant (en el sentit dolent de la paraula: molt estreta, completament penjada, sense tanques protectores i amb centenars de revolts tancats), però amb vistes increïbles i autenticitat assegurada. La carretera interior travessa els Enneachora (els nou pobles), que és una zona de petits poblets amb frondosos boscos de roures i castanyers.

A prop de Vlatos, una carretera vertiginosa ens porta a Miliá, un poble reconstruït seguint l'arquitectura cretenca de muntanya, que s'ha convertit en una residència-explotació agrària ecològica per a gent que busca la tranquil·litat absoluta. A Vlatos hi ha un enorme exemplar de plataner de 1.400 anys que té un tronc monstruosament gruixut. A prop també hi ha la cova d'Aya Sofia, amb una petita ermita dintre, situat en l'engorjat de Koutsamatádos.


MUNTANYES PSILORITIS

Les muntanyes Psilorítis estan situades al centre de l'illa. El mont Ida les corona, sent la muntanya més alta de Creta per només 4 metres sobre el mont Phánes de les Muntanyes Blanques.

Per arribar-hi des de Rethinmo s'ha de fer la llarguíssima carretera que arriba a Anogia (degut a unes obres que es feien en el poble, vam estar els 30 km de pujada darrera camions, argh!!), i després encara queden més de 20 km per arribar al peu del Mont Ida. El paisatge aquí canvia completament: l'ambient és tant sec que sembla lunar, els grans riscos calcaris s'alcen imposants per tots costats i es tanquen sobre un gran altiplà (el plateau de Nídha). Allà esguarda la cova d'Ida, lloc mític on es va criar Zeus bevent llet de cabres salvatges. La cova en sí és poc impressionant, ja que tot i tenir una gran boca, és molt poc profunda, però l'ambient que l'envolta fa que es tingui la impressió de que un Déu Olímpic pugui aparèixer en qualsevol moment.


ALBÀNIA / GRÈCIA - Guia i relat d'un viatge a Albània i Grècia - Yolanda & Toni (Viatgeaddictes) [2012]
Relat d'un viatge d'Espanya al Caucas amb autocaravana - Piki y Enrique (Abueletes) [2011]