Guia i relat d'un viatge per lliure a Albània i Grècia

Dates del viatge

Del 6 al 15 d'abril de 2012.

Itinerari

La ruta que vam seguir en aquest viatge tenia el seu inici a Atenes, la capital grega. Des d'aquí anàrem fins a Kastraki, en la regió de la Tessàlia, el nostre camp base per a visitar els monestirs de Meteora.

Després vam continuar el viatge via Ioannina fins arribar a Kakavia, lloc fronterer amb Albània i situat en la regió de l'Epir. I ja en territori albanès vam anar fins a la ciutat de Gjirokastra, situada cap al nord, i on vam iniciar la visita al país.

A continuació vam anar fins a Sarande, en la costa sud-oest del país, amb l'objectiu de visitar el conjunt arqueològic de Butrint, situat uns quilòmetres més al sud, davant l'illa grega de Corfú.

Des de Sarande vam continuar viatge cap al nord, via Gjirokastra i Patos, fins arribar a Berat. Acabada la visita a Berat, la següent etapa d'aquest viatge era Tirana, la capital albanesa, des d'on vam aprofitar també per fer una ràpida excursió a la propera població de Kruja.

I a la ciutat de Tirana acabà aquest nostre curt, però intens, viatge per Albània i Grècia.

Diners

La moneda oficial d'Albània és el Lek (ALL és l'acrònim oficial, però en aquesta guia utilitzarem Lek), tot i que l'euro també és molt acceptat i de vegades els preus d'alguns productes o serveis turístics es donen directament en euros.

Igualment recomanem canviar a la moneda local i pagar amb aquesta sempre que sigui possible (una excepció podria ser el pagament de l'allotjament, que pot fer-se directament en euros perquè sempre ens donaran el preu en aquesta divisa, tot i que convé preguntar quin seria el preu en Lek per a verificar que ens surt més a compte).

Per altra banda, a Albània l'ús de la tarjeta de crèdit estava llavors encara molt poc estès en el pagament d'hotels, restaurants, i altres serveis turístics. I en el cas de ser acceptada podia ser que s'hagués de pagar un percentatge extra.

El millor lloc per a canviar euros a Lek són les oficines de canvi que hi ha en moltes poblacions albaneses. Durant aquest viatge el canvi mitjà obtingut fou d'1 € = 139 Lek (veure canvi oficial actualitzat en l'enllaç Eur -> Lek).

A Grècia, per la seva banda, la moneda oficial és l'euro i l'ús de la targeta de crèdit ja estava força estès.

Despeses del viatge

+ 332 € (vols Barcelona - Atenes i Tirana - Barcelona)
+ 50 € (50% del cost de 3 nits d'hotel a Grècia)
+ 168 € 50% (resta despeses Grècia: transport, menjar, entrades, ...)
+ 92 € (50% del cost de 6 nits d'hotel a Albània)
+ 100 € 50% (resta despeses Albània: transport, menjar, entrades, ...)
= 742 € (total per persona)

En les dates d'aquest viatge Albània continuava essent un país força barat per al viatger i més si el comparem amb molts altres països europeus. Això incloïa l'allotjament, el transport, els restaurants, les entrades a llocs visitables, etc. De fet, ens van sorprendre els baixos preus que vam trobar a Albània, però lògicament això pot canviar amb el pas del temps, si per exemple Albània adopta l'euro com a moneda o si es popularitza com a destinació turística.

A Grècia, en canvi, el nivell de preus era llavors similar al de casa nostra i fins i tot força superior en algunes coses, com el preu de la benzina o d'un cafè, per posar dos exemples.

I si teniu carnet d'estudiant (millor si és l'ISIC o carnet internacional d'estudiant, però també acceptaven el propi carnet de la universitat en qüestió) us podeu estalviar uns quants euros en la visita a Atenes, ja que per exemple no pagareu res en l'entrada combinada de l'Acròpoli o en la del nou Museu de l'Acròpoli (el preu normal era de 12 i 4 € respectivament). Val la pena portar-lo, però abans verifiqueu que aquests descomptes continuen vigents.

Visat

Per a entrar en territori d'Albània s'ha de dur un passaport en vigor i amb una validesa mínima de 6 mesos des de la data d'entrada. No cal visat si l'estada al país és inferior als 3 mesos.

Per a viatjar a Grècia és suficient amb el DNI o amb el passaport.

Salut

Per a viatjar a Albània i/o a Grècia no hi ha cap vacuna obligatòria i ni tan sols recomanable.

Degut a que les condicions sanitàries a Albània, i en menor mesura també a Grècia, són bastant inferiors a les de casa nostra és altament recomanable dur una assegurança mèdica d'àmplia cobertura que inclogui també la repatriació.

Seguretat

Albània és un país molt segur quant a robatoris i violència comú. Només cal fixar-se en la poques mesures de seguretat que tenen les joieries a Tirana, la capital, sobretot si les comparem amb les de la resta de capitals europees.

I això que molts grecs, inclòs el conductor de l'autobús que ens dugué des de Ioannina fins a la frontera greco-albanesa, en assabentar-se de que anàvem cap a Albània ens avisaven de que vigiléssim molt (!!)...

La impressió que ens volien transmetre és que entrar a Albània era com anar pel Bronx de Nova York a les 3 de la matinada amb un Rolex en cada braç. I res més lluny de la realitat.

La nostra experiència en aquest sentit fou del tot positiva i mai vam sentir cap mena d'amenaça o temor.

Grècia tampoc semblava especialment insegura en aquest sentit, però en el cas concret de la ciutat d'Atenes potser s'havia de vigilar més, també pel fet de que amb la greu situació econòmica i social que travessava llavors el país eren habituals les manifestacions i concentracions en la plaça Syntagma i voltants, en el centre de la ciutat, les quals podien donar lloc a incidents.

En la nostra visita a Atenes vam coincidir amb una manifestació de caire anarquista en la mateixa plaça Syntagma, davant del Parlament grec, i, tot i que es va desenvolupar pacíficament, la zona estava fortament vigilada per la policia en previsió de possibles aldarulls.

Però en qualsevol cas, bé sigui a Grècia o bé a Albània, cal prendre les precaucions habituals i usar el sentit comú en la seguretat personal.

Transport

En aquest viatge el mitjà de transport utilitzat, tant a Grècia com a Albània, fou principalment el transport públic (autobús i tren), tot i que puntualment també vam utilitzar algun taxi.

Si només haguéssim visitat Albània i el punt d'entrada i sortida al país hagués estat Tirana, llavors potser ens hauríem plantejat la possibilitat de llogar un cotxe per a recórrer el país a causa de la llibertat i flexibilitat que proporciona.

De tota manera, amb el transport públic existent, bàsicament autobusos i furgonetes, es podia arribar a pràcticament qualsevol racó d'Albània, tot i que les freqüències de pas podien no ser massa convenients.

Clima

En les dates d'aquest viatge, en plena primavera, calia esperar una gran variabilitat en el temps i així fou.

A Atenes vam trobar un temps assolellat i caloreta (fins a 25ºC). A partir d'aquí el temps es tornà molt més variable, amb alguna pluja ocasional i temperatures força més fresques. I en el camí d'anada des de Meteora fins a Ioannina fins i tot vam veure nevar. En els cims més alts de les muntanyes al llarg del nostre recorregut era una constant la presència de neu, afegint una nota de color addicional als ja bonics paisatges.

Idioma

A Albània la llengua oficial és l'albanès, una llengua indoeuropea diferenciada, l'única que queda de la branca il·lírica. S'escriu amb l'alfabet llatí i comparteix alguna afinitat lèxica amb el grec i les llengües balto-eslaves i germàniques.

A Grècia, per la seva banda, l'idioma oficial és el grec, també una llengua indoeuropea. S'escriu amb el seu propi alfabet.

Tant en un país com en l'altre no és difícil trobar algú que parli anglès, italià o qualsevol altra llengua amb la que entendre's. I la majoria d'indicacions, llocs turístics, etc. estan retolats també en anglès, per la qual cosa no hi ha problemes en aquest sentit.

En les pàgines Useful Albanian travel phrases i Words to Get You Around in Greece teniu unes quantes paraules i frases útils d'albanès i grec respectivament per a viatjar per ambdós països.

Electricitat / Internet

Tant a Albània com a Grècia l'electricitat és de 220/240 V i 50 Hz.

Els tipus d'endoll són els mateixos que trobem a casa nostra: els de tipus C (de 2 clavilles rodones) i els F (també 2 clavilles rodones i amb contactes laterals), pel que no és necessari cap tipus d'adaptador per a poder recarregar càmeres i altres aparells electrònics que puguem dur amb nosaltres.

L'ús de xarxes wi-fi estava llavors ja força estès tant a Grècia com a Albània. En pràcticament la totalitat d'hotels on ens vam allotjar en aquest viatge hi havia wi-fi gratuït. També en l'aeroport de Tirana, així com en els cafès i restaurants més moderns. Tampoc era difícil trobar cibercafès des d'on connectar-se. A Albània, per exemple, el preu de la connexió a Internet en un cibercafè oscil.lava entre els 60 i els 120 Lek/hora.

Diferència horària

L'hora local a Grècia és de +1 hora respecte l'horari oficial a Catalunya, mentre que a Albània és exactament la mateixa hora que a casa nostra.

Per altra banda, en les dates del nostre viatge i en territori grec continental es feia clar sobre les 6:25 del matí i a la tarda es feia fosc passades les 20:30 h. A Albània, en canvi, es feia clar sobre les 5:45 del matí i es feia fosc abans de les 20:00 h.

Guia de viatge

En aquesta ocasió vam utilitzar guies de diferents fonts per a cobrir els diferents llocs visitats:

• Albania, capítol Pdf de la guia Eastern Europe travel guide (Lonely Planet, 11ª edició, Octubre 2011, en anglès). La informació donada era, en general, pobríssima perquè era una guia que abastava molts països. Només hi havia mapa de Tirana, la capital albanesa.
• Greece (Lonely Planet, 8ª edició, Setembre 2008, en anglès). Força bé, però estava una mica desactualitzada.
• Athens i Tirana (guies gratuïtes en Pdf, descarregables des del web inyourpocket.com, en anglès). Amb molta informació i molt útil.