Eslovàquia és un país centreeuropeu interior, amb capital a Bratislava, que limita amb Àustria i la República Txeca a l'oest, Polònia al nord, Ucraïna a l'est i Hongria al sud. El seu territori és majorment muntanyenc i en ell viuen més de cinc milions d'habitants.
La República Txeca (abreujada com Txèquia) també és un país centreeuropeu i sense sortida al mar que limita amb Alemanya a l'oest, Àustria al sud, Eslovàquia a l'est i Polònia al nord-est. La seva població és de 10.5 milions d'habitants i la seva capital és Praga.
Els dos països són el resultat de la dissolució amistosa i pacífica de l'antiga Txecoslovàquia que es va materialitzar l'1 de gener de 1993. tornant així a la situació històrica prèvia a l'any 1918, quan es trencà l'Imperi austrohongarès. Ara, tots dos països formen part de la Unió Europea des de 2004.
En aquest viatge a Eslovàquia i Txèquia vam trobar bonics paisatges, imponents castells, nuclis històrics excepcionals, una gastronomia més que acceptable, bona cervesa i bon vi, i molt més.
A més són països fàcils per al viatger. I si a això sumem el fet que les seves ciutats i poblacions són bastant tranquil·les, exceptuant potser Praga per la seva grandària i el seu gran nombre de visitants, llavors tenim un destí ideal per anar-hi amb nens.
Podeu veure més fotos d'aquest viatge en l'àlbum Eslovaquia y Chequia (Septiembre 2016) que tenim publicat en la nostra pàgina de Facebook.
Del 3 al 17 de setembre del 2016.
Dia 1: Barcelona → → Viena (Àustria) - Bratislava (Eslovàquia)
Dia 2: Bratislava
Dia 3: Bratislava - Banská Štiavnica - llac Počúvadlianske - Banská Štiavnica
Dia 4: Banská Štiavnica - Hronsek - Banská Bystrica - Vlkolínec - Zdiar
Dia 5: Zdiar - Kežmarok - Levoca - Marianska Hora - Castell d'Spiš - Poprad - Zdiar
Dia 6: Zdiar - Tatranská Lomnica - Skalnaté Pleso - Tatranská Lomnica - Tatranská Lesná - Starý Smokovec - Dolný Kubín
Dia 7: Dolný Kubín - Oravský Podzámok - Čičmany - Trenčín
Dia 8: Trenčín - Olomouc (Rep. Txeca)
Dia 9: Olomouc - Telč - Český Krumlov
Dia 10: Český Krumlov
Dia 11: Český Krumlov - castell de Hluboká - Loket - Karlovy Vary - Loket
Dia 12: Loket - Praga
Dies 13-14: Praga
Dia 15: Praga → → Barcelona
Davant la inexistència de vols directes entre Barcelona i Bratislava, la capital eslovaca, i el nivell de preus dels vols amb connexió, vam iniciar aquest viatge prenent un vol directe de Barcelona a Viena.
I és que la proximitat de l'aeroport vienès a Bratislava (50 km per la carretera B9) i les facilitats de transport públic entre els dos llocs feien d'aquesta la millor opció en termes de temps efectiu de viatge, comoditat i pressupost.
Després d'aterrar a l'aeroport de Viena vam agafar un autobús fora de la terminal d'arribades i en una hora ens deixà al centre de Bratislava. Dedicàrem un dia i mig a visitar aquesta bonica i tranquil·la ciutat.
A partir del tercer dia de viatge vam disposar d'un cotxe de lloguer durant 9 dies complets i amb el qual vam recórrer un total de 1.849 km. D'aquests, els primers cinc dies els vam dedicar sencers a recórrer diferents racons de Eslovàquia, com ara Banská Bystrica i voltants, la zona dels Alts Tatras, Levoca, Čičmany o Trenčín, entre molts altres.
En els quatre dies següents vam recórrer diferents llocs de la República Txeca, com Olomouc, Telč, Český Krumlov, Loket o Karlovy Vary, abans d'arribar a Praga, on vam retornar el cotxe de lloguer.
A Praga, la capital txeca, vam estar tres dies complets visitant la ciutat abans de tornar a casa des de l'aeroport Václav Havel de Praga.
+ 300 € (3 pax vol Barcelona - Viena amb la companyia Vueling)
+ 277 € (3 pax vol Praga - Barcelona amb la companyia Czech Airlines)
+ 237 € (cost cotxe lloguer, 9 dies, incloent assegurança a tot risc)
+ 112 € (gasolina cotxe lloguer, 96,98 litres, 1.849 km recorreguts)
+ 11 € (3 pax autobús des de l'aeroport de Viena a Bratislava)
+ 1.121 € (allotjament, 14 nits)
+ 38 € (3 pax telecabina anada/tornada a Skalnate Pleso, en els Alts Tatras)
+ 710 € (altres: restaurants, supermercats, entrades, records, ...)
= 2.806 € (Total viatge per a 3 persones)
El cost de la vida a Eslovàquia, almenys per al viatger, és significativament inferior al d'Espanya, sobretot en l'apartat de restaurants, alimentació, o entrades turístiques. A la República Txeca, i especialment a Praga, en canvi, és una mica més elevat que al país veí, però tot i així una mica inferior al nostre. La veritat és que ens esperàvem un nivell de preus superior al que realment vam trobar :-)
És important saber que si viatgeu a Eslovàquia i/o la República Txeca amb nens o nenes menors de 6 anys us podeu estalviar bastant diners, ja que compten amb importants descomptes o fins i tot la gratuïtat en entrades turístiques, transport públic, etc.
Per exemple, sense anar més lluny, el viatge d'anada/tornada en telecabina entre Tatranská Lomnica i Skalnaté Pleso, en els Alts Tatras eslovacs, costa 14 € per a nens entre 6 i 12 anys, però és gratis per als menors de 6. També els tramvies, autobusos urbans o el metro a Praga són gratis per a ells.
A Eslovàquia la moneda oficial és l'Euro. A la República Txeca, per la seva banda, la moneda oficial és la Corona Txeca (abreujada com Kč o CZK).
En les dates d'aquest viatge el canvi mitjà obtingut en les oficines de canvi txeques va ser de 1 € = 26,37 Kč (veure canvi oficial actualitzat a l'enllaç Eur - > CZK). Com sempre, a l'hora de canviar diners en les oficines de canvi o bancs convé comparar el preu ofert perquè pot haver-hi diferències significatives entre diferents llocs.
D'altra banda, l'ús de les targetes de crèdit està força estès i en algunes ciutats, a més, és possible trobar caixers automàtics.
A la Rep. Txeca, a més, no és estrany que ens acceptin pagar directament amb euros, tot i que, en general, sempre serà preferible pagar en moneda local perquè la taxa de canvi aplicada pot ser molt pobre.
• Avió. Tal com hem comentat abans la millor opció per volar a Eslovàquia (concretament a Bratislava, la capital) des de Barcelona és fer-ho a l'aeroport de Viena (codi IATA: VIE).
Nosaltres vam agafar un vol directe de la companyia Vueling de Barcelona a Viena pel qual vam pagar un total de 300 € per als tres. Per a la tornada a Barcelona des de Praga, a la República Txeca, vam escollir un vol directe de la companyia Czech Airlines, amb un cost total de 277 € per les tres places.
En tots dos casos el preu indicat inclou la tarifa completa per a dos adults i una nena de 5 anys (que a tots els efectes paga el mateix que un adult), així com els extres per facturar una sola peça d'equipatge.
En el cas de Czech Airlines facturar una peça d'equipatge (pes màxim: 15 kg) suposa pagar 15 € extra en el cas de la tarifa de bitllet estàndard, però si l'equipatge facturat supera aquest pes màxim llavors cal pagar 30 € per l'excés de pes. En el nostre cas vam facturar una única motxilla que superava en pocs quilos aquest pes màxim, però en previsió que això passés, abans del viatge un de nosaltres es va fer membre del programa de viatgers freqüents OK Plus de la companyia txeca, ja que presentant el nº de membre en el moment de la facturació es permet facturar equipatge fins als 23 kg sense pagar excés de pes.
• Lloguer de cotxe. Per a la nostra ruta per Eslovàquia i la República Txeca vam optar, un cop més, per llogar un cotxe per a tenir total llibertat i poder modificar la ruta sobre la marxa, perquè si bé hi ha transport públic (tren i/o autobús) entre les principals poblacions, també és cert que aquest no arriba a tots els racons ni ho fa amb la freqüència desitjada.
Així vam reservar un cotxe de la companyia Budget mitjançant el portal de reserves Booking.com, amb recollida a l'aeroport de Bratislava (no hi havia punt de recollida de Budget a la ciutat) i lliurament a l'estació de ferrocarril de Praga.
De fet, aquesta empresa era l'única que ens permetia recollir el cotxe a la capital eslovaca i deixar-lo a la capital txeca, tot i que cal tenir en compte que el lliurament del cotxe en un punt (i país) diferent del de la recollida comporta un cost addicional per part de la companyia de lloguer. Convé valorar en cada cas si aquest sobrecost compensa, però en el nostre cas podem dir que va compensar sobradament.
El preu total que vam pagar per un cotxe compacte per a 9 dies, incloent assegurança a tot risc i conductor addicional, va ser de 237 €. El cotxe que ens van lliurar va ser un Hyundai i30.
D'altra banda vam optar per comprar a Bratislava el seient elevador infantil necessari perquè la nostra filla pogués viatjar amb seguretat en el cotxe llogat, ja que llogar aquest extra a la companyia de lloguer del cotxe duplicava el preu de compra d'un seient elevador nou. Vam trobar una gran oferta en l'enorme botiga Brendon (Obchodné centrum Bratislava-Rača, obert tots els dies de 10 a 19 h), que hi ha als afores de Bratislava (tramvia nº 5 des del centre). Vam comprar un magnífic seient elevador per 21 €.
Pel que fa al combustible, a Eslovàquia el preu mitjà de la gasolina 95 era de 1,24 €/litre en les dates d'aquest viatge, mentre que a la República Txeca vam repostar a un cost de 1,067 €/litre al canvi.
En general, totes les carreteres que vam recórrer en els dos països estaven en força bon estat i ben senyalitzades, tot i que es nota que Eslovàquia ha invertit més que el seu veí en la millora de les seves infraestructures viàries. Pel que fa a la forma de conduir de eslovacs i txecs no tenim res particular de destacar, encara que, com en qualsevol altra banda, convé adaptar-se als costums locals.
Per als nostres trajectes en cotxe per ambdós països ens va ser molt útil l'aplicació MapFactor Navigator, sobre tauleta Android, que fa de navegador GPS i no necessita connexió online perquè els mapes es poden descarregar localment en el dispositiu amb connexió wifi abans de viatjar.
• Autobús. Per al trajecte de 50 km entre l'aeroport de Viena (Àustria) i la ciutat de Bratislava (Eslovàquia) vam escollir l'opció d'anar amb autobús. Hi ha almenys tres companyies que fan aquest servei: Slovak Lines, Postbus i FlixBus.
Nosaltres vam escollir la primera, Slovak Lines, per horari i preu (hi ha molts serveis al llarg de tot el dia i costava 5 € cada adult i 1 € els menors de 6 anys). Els seus autobusos surten des de l'andana nº 4 a l'exterior de la terminal d'arribades de l'aeroport i arriben a la terminal central d'autobusos de Bratislava després d'una hora aproximada de viatge.
Altres opcions per anar de Viena a Bratislava són el ferrocarril o el vaixell pel riu Danubi, però són més costoses en temps i en diners perquè en tots dos casos cal anar abans fins al centre de la capital austríaca.
• Transport urbà. Quan no vam disposar de cotxe, a les ciutats de Bratislava i Praga, fèiem servir (quan va ser necessari, ja que majorment les vam recórrer a peu) tramvies, autobusos urbans, metro i taxi.
Totes les reserves d'allotjament en ambdós països les vam fer a través del portal de reserves Booking.com. Els allotjaments a les ciutats de Bratislava i Praga els vam reservar des de casa, abans d'iniciar el viatge, però la resta els vam anar reservant sobre la marxa, a mesura que anàvem definint la nostra ruta per tal de tenir més flexibilitat.
Per comoditat, i tenint en compte que viatgem amb una nena petita, buscàvem un tipus d'allotjament que ens permetés no haver de esmorzar i sopar fora, pel que majorment vam acabar reservant apartaments, tot i que també reservem alguns hotels amb habitacions on poguéssim dormir tots tres.
A Bratislava i Praga, al principi i final del viatge respectivament, no disposàvem de cotxe, de manera que un criteri important a l'hora de buscar allotjament era que estigués al costat del centre històric per no perdre temps en desplaçaments diaris caminant o en transport públic. Per a la resta, disposant de cotxe, buscàvem principalment que estiguessin en una zona tranquil·la i que tinguessin aparcament.
Veure detall dels allotjaments utilitzats durant aquest viatge en la descripció del dia a dia de la ruta seguida.
Tant a Eslovàquia com a la República Txeca les condicions sanitàries són força acceptables, amb una atenció mèdica correcta. I en tots dos països es pot utilitzar allà la Targeta Sanitària Europea (TSE), però mai està de més disposar d'una assegurança mèdica privada d'àmplia cobertura que inclogui també la repatriació.
Els dos països es caracteritzen per un clima continental típicament europeu, amb estius càlids i secs i hiverns bastant freds, encara que posseeixen una orografia tan diversa que les variacions en el clima poden ser importants.
En els dies de la nostra visita, al final de l'estiu, les temperatures van ser, en general, càlides de dia i una mica fresques a la nit, depenent de si estàvem a la plana o en altura. De totes maneres s'ha de dur roba d'abric si visitem zones d'alta muntanya, com els Alts Tatras.
L'hora local a Eslovàquia i a la República Txeca és la mateixa que a l'Espanya peninsular. D'altra banda, en les dates del nostre viatge, el sol sortia sobre les 6:15 h. i es posava aproximadament a les 19:30 h.
A Eslovàquia i a la República Txeca l'electricitat és de 220/240 V i 50 Hz, i el tipus d'endoll que trobem és el tipus europeu de dues clavilles (tipus C/E), pel que no cal cap tipus d'adaptador per als nostres aparells.
En tots els allotjaments on ens allotjàrem en aquest viatge i en alguns restaurants o cafès hi ha connexió wi-fi, encara que la seva qualitat i abast depèn de cada lloc.
Central Europe, de Lonely Planet (10a edició, octubre 2013, en format digital Pdf i publicada en anglès). Informació bastant útil i prou actualitzada, tot i que de vegades una mica escassa, ja que parla de 8 països del centre d'Europa, entre ells Eslovàquia i Txèquia.
Per a complementar la informació proporcionada per l'anterior guia vam recórrer també a mapes i fulletons que vam obtenir en diferents oficines de turisme locals de Eslovàquia i de la República Txeca.
Sortim de l'aeroport de Barcelona/El Prat en un vol de Vueling amb destinació a l'aeroport de Viena, on vam aterrar al cap de 2 hores i havent recorregut uns 1.400 km.
Després de recollir l'equipatge facturat vam sortir fora de la terminal i vam esparar a l'andana 4 l'arribada del següent autobús de la companyia Slovak Lines amb destinació a Bratislava (n'hi ha un més o menys cada hora; podeu consultar els horaris a la seva pàgina web). Vam comprar els bitllets directament al conductor (5 € cada adult i 1 € la nostra filla per ser menor de 6 anys).
L'autobús segueix la carretera B9, amb un recorregut més o menys paral·lel al curs del riu Danubi, i després d'una hora de viatge i recórrer uns 51 km ens deixa a l'estació d'autobusos de Bratislava (AS Mlynské Nivy).
Després de recollir alguns mapes i fulletons en una petita oficina turística que hi ha a l'estació vam sortir fora per tal d'agafar el troleibús nº 212 (0,70 € cada adult).
Vam baixar d'ell a Hodžovo námestie i vam seguir caminant pel carrer Palisády i Sulekova fins arribar al nostre allotjament a Bratislava (veure requadre).
Després d'un breu descans anem caminant cap al centre històric de Bratislava, entrant a ell per la preciosa porta fortificada Michalska Brana.
Dediquem la resta de la tarda a recórrer aquesta bonica zona de Bratislava, plena de bars i restaurants amb força animació.
Allotjament a Bratislava: Mamaison Residence Sulekova (110 €/nit). Apartaments situats en una zona residencial molt tranquil·la, a 500 metres a peu del centre històric. El nostre apartament era enorme, ben equipat i bonic. Molt recomanable. A uns 200 metres, al carrer Palisády amb Svoradova, hi ha un supermercat Tesco on comprar el necessari.
Comencem avui la nostra visita a Bratislava encaminant les nostres passes cap al castell de Bratislava, però quan hi arribem ens assabentem de que estava tancat al públic ja que pocs dies després hostatjava una cimera de caps d'estat de països de la Unió Europea.
Tot i així vam poder recórrer lliurement els seus bonics jardins exteriors, des d'on hi ha unes vistes magnífiques sobre el centre històric, el riu Danubi i voltants.
Després vam baixar caminant fins a la Catedral de Sant Martí (Dóm sv. Martina), lloc on es van coronar diversos emperadors austrohongaresos.
Continuem pel preciós bulevard Hviezdoslavovo námestie, on trobem una animada fira artesanal fins arribar davant del magnífic edifici històric del Teatre Nacional Eslovac.
Seguint el carrer Mostová arribem fins a la riba del riu Danubi. Aprofitem per menjar a l'agradable terrassa del restaurant Prazdroj (Mostová, 275/8).
Després tornem a passejar per diferents carrers del centre històric.
Al carrer comercial Obchodna agafem el tramvia nº 5 per anar fins a la zona de Rača (0,9 €/adult), on hi ha la botiga Brendon en la que vam comprar un seient elevador infantil, necessari perquè la nostra filla pugués anar de forma segura (i legal) en el cotxe que recollirem al dia següent. Paguem per ell 21 €.
De tornada al centre històric passem per la preciosa plaça Hlavné námestie, on es troba l'edifici de l'antic ajuntament (Stará radnica), i trobem en ella un animat concert de música tradicional dels Carpats.
Allotjament a Bratislava: Mamaison Residence Sulekova
A primera hora del matí anem fins al petit aeroport de Bratislava a recollir el cotxe de lloguer que havíem llogat abans de viatjar. Donat que arribar a l'aeroport en transport públic des del centre de Bratislava suposa agafar dos autobusos, el 31 i el 61, i el preu d'un taxi ens va semblar raonable, vam optar per agafar aquest últim, negociant amb el taxista una tarifa fixa de 15 €.
A l'oficina de l'empresa Budget vam recollir el cotxe que havíem llogat a través del portal de reserves Booking.com. El cotxe, un Hyundai i30 pràcticament nou i amb matrícula de la República Txeca, inclou vinyetes per circular gratuïtament per les autopistes de peatge eslovaques i txeques.
Sortim de l'aeroport en direcció a Banská Štiavnica, en un trajecte de 162 km. Al principi vam seguir la carretera 61, però en arribar a la població de Nitra entrem a l'autopista E58. A Žarnovica sortim d'ella i seguim per una carretera molt revirada fins arribar a Banská Štiavnica.
Ens dirigim a l'allotjament reservat a Banská Štiavnica (veure requadre) per deixar l'equipatge. A continuació anem amb el cotxe fins al centre històric i busquem un restaurant. Mengem molt bé en el restaurant Fortune - Na Trojici (Námestie Sv. Trojice 17 - Banská Štiavnica), on aprofundim en la gastronomia eslovaca.
La Ciutat històrica de Banská Štiavnica, Patrimoni de la Humanitat de la Unesco des de 1993, compta amb palaus renaixentistes, esglésies del segle XVI, elegants places i mansions senyorials a causa del seu ric passat com a centre miner en l'època medieval.
Durant un parell d'hores recorrem a peu el minúscul i compacte centre històric. Val la pena.
Un cop finalitzat aquest recorregut sortim de Banská Štiavnica amb el cotxe per la carretera 524 per gaudir d'aquesta zona tan bucòlica.
Passem per la minúscula població de Štiavnické Bane, amb el seu petit llac Velka Vindsachta. Continuem uns pocs quilòmetres i ens desviem a l'esquerra per la carretera 2533 per anar a l'idíl·lic llac Počúvadlianske jazero, on fem un petit passeig per la seva riba.
Al vespre tornem al nostre allotjament de Banská Štiavnica.
Allotjament a Banská Štiavnica: Penzion Kremenisko (45 €/nit). Situada en una zona rural, a 3,5 km del centre històric de Banská Štiavnica, encara que si hom disposa de cotxe això no és problema. Té una bona relació qualitat/preu.
Quilòmetres recorreguts en cotxe: 187 km.
Deixem Banská Štiavnica per la ruta 51 cap al nord per anar a buscar l'autopista cap a Banská Bystrica. Al cap de pocs quilòmetres vam sortir de l'autopista per anar a Hronsek.
Església de fusta de Hronsek. Aquesta església, situada a Hronsek, uns 14 km al sud de Banská Bystrica, forma part del conjunt d'esglésies de fusta de la part eslovaca dels Carpats que va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco l'any 2008.
Aquesta impressionant església de fusta, construïda l'any 1725 pot allotjar fins a 1.100 feligresos asseguts en una mena de amfiteatre.
És l'única església de fusta d'Eslovàquia que mostra influències arquitectòniques escandinaves que, d'altra banda, es desconeix com van arribar fins aquí.
Quan vam arribar a l'església aquesta estava tancada i no hi havia ningú, però una veïna que viu a la casa adjacent ens va veure i va sortir amb la clau per obrir-la i mostrar-la. Com que ella només parlava eslovac i alemany ens posà en un radiocasset una cinta de casset amb una curta al·locució explicativa en anglès. Després vam poder passejar lliurement per l'interior de l'església. Abans d'anar-nos vam pagar 3 € en concepte d'entrada. Realment val molt la pena.
Continuem ruta cap Banská Bystrica, uns 14 km al nord de Hronsek.
Aquesta ciutat compta amb un preciós centre històric format per esglésies, mansions i fortificacions que daten de finals de l'Edat Mitjana, quan la mineria del coure va generar molta riquesa a la zona. Val la pena explorar-lo, ni que sigui unes poques hores.
Seguim ruta per la carretera E77 cap a Ružomberok i ens aturem a dinar al restaurant Koliba Bodega, on mengem molt bé i per només 18 € tots tres.
Després reprenem el viatge i pocs quilòmetres després ens desviem per una estreta carretera local per anar a Vlkolínec.
Vlkolínec, Patrimoni de la Humanitat des de 1993, és un poblet pintoresc situat en una zona muntanyosa que es caracteritza per ser un exemple intacte de l'arquitectura rural del s. XVIII a la regió dels Carpats Septentrionals.
El llogaret compta amb unes 45 cases de fusta, de colors pastel, així com un campanar de fusta i una capella barroca molt ben conservats.
Les cases amb números 16 i 17 hostatgen un museu etnogràfic sobre la vida rural de la zona.
El meravellós entorn natural del poble posa el colofó a aquesta visita tan recomanable.
La visita costa 2 €/adult. Si aneu amb nens petits no us podeu perdre el parc infantil que hi ha a l'entrada del poble. Costa imaginar-se un lloc més idíl·lic perquè els petits puguin jugar a plaer.
Després de la visita a Vlkolínec posem rumb cap a Ždiar, el nostre destí final en el dia d'avui.
Ždiar està situada uns 111 km cap al nord-est, en ple cor dels Alts Tatras.
Allotjament a Ždiar: Privát Za Lesíkom (66 €/nit). Es tracta d'un apartament de dues plantes que està força bé, tot i que costa trobar-lo per al complexitat dels números postals en aquest poble. El matrimoni que el gestiona és molt simpàtic. A l'entrada de Ždiar hi ha un petit supermercat.
Quilòmetres recorreguts en cotxe: 257 km.
Ždiar està situada a una alçada de 896 metres, als peus dels Alts Tatras. Malgrat la seva modesta alçada, la veritat és que el poble i el seu entorn són d'aspecte molt alpí.
Des de Ždiar parteixen diverses rutes de senderisme que s'endinsen en els Alts Tatras i als voltants del poble hi ha pistes d'esquí, de manera que Ždiar és una destinació popular tant a l'estiu com a l'hivern. I a 10 km hi ha la frontera amb Polònia.
A primera hora del matí fem una volta pels voltants del nostre apartament per gaudir de les extraordinàries vistes sobre alguns dels cims dels Alts Tatras i dels bonics paisatges verds.
A continuació prenem el cotxe per iniciar una jornada de visites culturals per diferents llocs a la zona que són Patrimoni de la Humanitat de la Unesco.
Kežmarok, població situada uns 22 km al sud-est de Zdiar, compta amb remarcables monuments en un bonic centre històric, entre els quals destaquem el seu castell (en restauració en les dates de la nostra visita), nombrosos edificis renaixentistes, o una església construïda totalment en fusta al s. XVII i que posseeix un òrgan també amb tubs de fusta.
Aquesta església també forma part del conjunt d'esglésies de fusta de la part eslovaca dels Carpats que fou declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco l'any 2008.
Levoča és una ciutat situada uns 28 km al sud-est de Kežmarok que compta amb un centre històric declarat Patrimoni de la Humanitat l'any 2009.
Entre els seus molts punts d'interès destaquem la monumental porta Košice, l'església barroca de l'Esperit Sant, mansions nobles del Renaixement, l'antic Ajuntament, l'antic monestir dels Minorites, l'església luterana evangèlica o l'església catòlica de St. Martin, amb l'altar gòtic de fusta més gran d'Europa, del mestre Pau de Levoča. La visita guiada d'aquesta església ens costa 7 € tots tres.
Acabada la completa visita al centre històric de Levoča tornem al cotxe per anar a l'església de Mariánska hora, sitauada a la part alta d'un turó a 3 km del centre de Levoča. L'església és moderna, però el seu entorn boscós és molt bonic i les vistes sobre Levoča i voltants són espectaculars.
Castell d'Spiš (Spišský hrad en eslovac). Aquest castell, un dels més grans de tot Europa en superfície, està situat sobre la població d'Spišské Podhradie, uns 20 km a l'est de Levoča.
El castell d'Spiš és Patrimoni de la Humanitat des de l'any 1993. L'entrada al castell costa 5 €/adult i la veritat és que, encara que està majorment en ruïnes, la visita val força la pena.
Nosaltres vam estar una bona estona visitant les seves dependències. Des de dalt de la seva torre hi ha unes vistes extraordinàries sobre els voltants.
De tornada a Ždiar vam passar per Poprad, la major població d'aquesta regió i que està situada als peus dels Alts Tatras. Compta també amb un centre històric bastant pintoresc.
Allotjament a Ždiar: Privát Za Lesíkom
Quilòmetres recorreguts en cotxe: 168 km.
Avui deixem Ždiar i comencem aquest dia tan radiant anant amb el cotxe a Tatranská Lomnica, població situada a 16 km cap al sud. És un centre d'esquí i senderisme en els Alts Tatras, però el veritable motiu pel qual nosaltres hem vingut avui fins aquí és perquè des de Tatranská Lomnica surt el telefèric que puja a Skalnaté Pleso, el nostre destí, i al Lomnický Stit.
El preu del telefèric a Skalnaté Pleso és de 19 €/adult (els nens van gratis si tenen menys de 6 anys i paguen 14 € si són més grans) i puja des dels 850 metres de Tatranská Lomnica fins als 1.754 metres d'altura de l'estació d'Skalnaté Pleso.
I per a pujar des d'Skalnaté Pleso fins al cim del Lomnický Stit, el segon cim més alt dels Alts Tatras, amb una altura de 2.654 metres, cal pagar altres 27 €/adult més (i 20 € en el cas de nens majors de 6 anys).
Però les places per a aquest trajecte, molt més limitades que les que porten de Tatranská Lomnica a Skalnaté Pleso, se solen esgotar ràpid, pel que si esteu realment interessats a pujar al Lomnický Stit convé comprar-les amb antelació o bé estar a les taquilles quan obren al matí.
El nostre objectiu era, com ja hem dit abans, pujar a Skalnaté Pleso, pel que no vam tenir cap problema en comprar els bitllets directament a les taquilles a la nostra arribada (encara que comprant-per internet costen 1 € menys).
Vam muntar en una cabina del telefèric de 4 places que ens puja fins a una estació intermèdia, on vam canviar a una cabina de 15 places que ens condueix fins Skalnaté Pleso en un viatge molt xulo.
Skalnaté Pleso, a una altura de gairebé 1.800 metres, és una vall amb un llac d'origen glacial que està al costat sud del cim Lomnický Stit. Al costat del llac hi ha un bar-restaurant i un observatori astronòmic i meteorològic. A més de l'enorme bellesa del lloc, un altre al·licient afegit és que des d'aquí es poden fer diverses excursions amb nivells de dificultat i durada per a tots els gustos. Per als petits també hi ha un parc infantil a l'aire lliure on s'ho passen d'allò més bé mentre els adults podem gaudir del paisatge.
Nosaltres vam passar una molt agradable mig dia a Skalnaté Pleso, gaudint del paisatge i fent algunes rutes de senderisme fàcils per la zona. El temps ens va acompanyar molt i la temperatura en alçada era agradable, sobre els 20ºC, però convé portar roba d'abric per si de cas.
Per a la tornada a Tatranská Lomnica també és possible estalviar-se un trajecte del telefèric i baixar a peu per un camí que serpenteja entre els pals del telefèric, però en realitat només us estalviareu 3 € per bitllet respecte a comprar un bitllet d'anada i tornada.
De tornada a Tatranská Lomnica i després de menjar alguna cosa en un restaurant prop de l'aparcament del telefèric vam pujar al cotxe per anar a la propera Starý Smokovec, a 6,5 km.
Aquesta petita població és una altra popular base per a activitats d'esquí i senderisme en els Alts Tatras.
Starý Smokovec té alguns bonics edificis, com el sanatori o el Gran Hotel (fundat l'any 1904), i unes vistes privilegiades sobre les muntanyes que justifiquen una passejada per ell.
A continuació emprenem el camí cap a Dolný Kubín, on tenim l'allotjament per avui.
Aquesta ciutat, uns 100 km a l'oest d'Starý Smokovec, és la capital històrica de la regió de Orava.
El nostre motiu per a pernoctar a Dolný Kubín fou el fet d'estar a prop del castell d'Orava, amb la idea de visitar-lo al dia següent.
Allotjament a Dolný Kubín: Apartmány Kubínska Hola (50 €/nit). Situat a Beňovolehotská nº 29, uns 3,5 km al nord-oest de Dolný Kubín. Aquests apartaments estan molt bé i són molt acollidors, tot i que estan una mica lluny de tot (però tenint cotxe no importa massa).
Quilòmetres recorreguts en cotxe: 148 km.
A primera hora del matí sortim de Dolný Kubín amb destinació a Oravský Podzámok, a 9 km.
En aquesta petita població es troba el magnífic castell d'Orava (Oravský hrad), situat a la part alta d'una enorme roca sobre el riu Orava. Aquest castell està considerat com un dels més bonics d'Eslovàquia, cosa que té mèrit en un país on hi ha moltíssims castells.
Com a curiositat comentar que aquí es van filmar diverses seqüències de la pel·lícula Nosferatu de 1922, un clàssic del cinema de vampirs, on el castell era en la ficció el castell del Comte Orlok a Transilvània.
El castell d'Orava és impressionant per la seva ubicació, la grandària i el seu estat de conservació.
Quan vam anar a la taquilla a comprar l'entrada ens van dir que només es podia visitar en un tour guiat de 90 minuts, només en eslovac, i encara havíem d'esperar més d'una hora fins al següent torn.
Així que vam decidir no visitar-lo per dins i, a canvi, vam passejar pels seus voltants per a tenir diferents perspectives del castell.
És especialment bonica la vista del castell des del pont que hi ha sobre el riu Orava, a la carretera 2251.
Deixem Oravský Podzámok i marxem cap a Čičmany, situada 106 km al sud-oest per la carretera 70 i passant per Martin. En el trajecte ens aturem al restaurant Salaš Kľak, situat al costat d'una pista d'esquí i en un entorn idíl·lic. A més d'un bon àpat local i un ambient molt agradable compta amb nombrosos al·licients per als més petits, com un parc infantil o una mini-granja. Molt recomanable.
Čičmany és un petit poble molt pintoresc, envoltat per les muntanyes Strážovské vrchy i Malá Fatra, i conegut per les seves cases de fusta pintades amb originals patrons geomètrics de color blanc a les parets exteriors.
Pel que sembla l'origen d'aquesta tradició està en el fet de protegir els troncs de fusta de les seves cases contra l'efecte dels raigs solars.
Čičmany va ser la primera reserva d'arquitectura rural declarada al món, l'any 1977, i comprèn un total de 136 cases.
Algunes de les més ben conservades són la casa Radenov dom i la veïna Gregorov dom, que acull un museu etnogràfic on es mostra la història i el folklore de la regió.
Després d'una tranquil·la i relaxada visita d'aquest meravellós lloc, posem rumb al nostre següent destí, Trenčín, a 55 km d'aquí per les carreteres 1912 i E50/E75.
Quan vam arribar a Trenčín anem primerament a l'allotjament reservat per a aquesta nit, deixem les coses a l'habitació i amb el cotxe anem fins al centre de Trenčín, aparcant el cotxe en un gran aparcament en superfície que hi ha al costat del carrer Rozmarínová.
La resta de la tarda/nit passegem pel centre històric i gaudim a la plaça Mierové námestie de les actuacions del festival musical Pri Trenčianskej Bráne que tenia lloc a Trenčín aquest cap de setmana.
Allotjament a Trenčín: Penzion In Lux (72 €/nit). Situada en la zona de Zamarovce, a 3,5 km del centre de Trenčín. En la nostra opinió el preu pagat no es correspon amb el que s'ofereix, fet pel qual no la recomanem. Però no vam trobar res millor a Trenčín i voltants per aquest dia, ja que després vam saber que a Trenčín hi havia una important festa local que havia atret molta gent d'altres regions.
Quilòmetres recorreguts en cotxe: 190 km.
Al matí anem novament fins al centre de Trenčín i aparquem el cotxe en el mateix lloc d'ahir a la tarda. Avui també hi ha molta animació a la plaça Mierové perquè continua el festival musical d'aquest cap de setmana.
Si alguna cosa destaca en aquesta ciutat és l'imponent Castell de Trenčín, el tercer en grandària de tot Eslovàquia, i visible des de qualsevol punt de la ciutat i voltants pel fet de trobar-se sobre un lloc elevat.
Per visitar el castell vam optar per comprar una entrada que costa 3,5 €/adult que ens permet visitar tot el recinte del castell, excepte les estances interiors dels seus palaus. Vam estar una bona estona passejant pels seus patis, jardins i torres exteriors, gaudint a més de vistes magnífiques sobre la ciutat. És una visita molt recomanable.
Sota el castell, al vessant del cim sobre el qual s'assenta, hi ha una antiga església parroquial al costat de la plaça Mariánské námestie a la qual s'accedeix per unes escales cobertes del s. XVI, així com per sinuosos carrers laterals.
El casc antic de Trenčín té una gran plaça principal, Mierové námestie, amb una gran església barroca i una torre del rellotge barroca (Mestská veça). Es pot pujar a la part alta d'aquesta torre pagant 1 €/adult, amb vistes molt bones sobre el castell i el centre històric. Prop d'ella es troba la sinagoga de Trenčín, construïda el 1913 i que avui és un centre cultural amb exposicions i concerts.
Passem per la bonica plaça Sturovo námestie abans d'anar a buscar el cotxe a l'aparcament i posar rumb a Olomouc, ja en territori txec i a 130 km d'aquí.
Poc després de sortir de Trenčín seguint la ruta 50 creuem la frontera d'Eslovàquia amb la República Txeca. Deixem Eslovàquia amb una certa pena per la magnífica impressió que ens ha deixat aquest país, molt recomanable, perquè a més de tot el que té d'interès per al visitant compta amb l'enorme avantatge, sobretot si ho comparem amb el seu veí txec, que el nombre de visitants és encara molt modest.
En el camí a Olomouc ens aturem a dinar al restaurant del Motel Pepčín, a Uherský Brod, on el menjar està raonablement bé i els més petits compten amb un parc infantil per jugar.
Quan vam arribar a Olomouc anem primerament al nostre allotjament reservat per al dia d'avui.
A continuació anem amb el cotxe fins al centre històric d'Olomouc i vam aparcar el cotxe al carrer Zámečnická. Canviem euros a corones txeques en una oficina que hi ha en un petit centre comercial al carrer 28. října, a 60 m de la plaça principal, Horní náměstí.
Olomouc és una ciutat situada a la regió txeca de Moràvia i que durant diversos segles va ser el centre administratiu i eclesiàstic d'aquesta regió, fet que explicaria la gran quantitat i qualitat d'edificis històrics amb què compta la ciutat.
Entre els nombrosíssims punts d'interès d'Olomouc per al viatgers destaquem les grans places Horní náměstí i Dolní náměstí, la magnífica columna de la Santíssima Trinitat (construïda en estil barroc, entre 1716 i 1754, i inscrita com a Patrimoni de la Humanitat de la Unesco l'any 2000), l'edifici de l'Ajuntament (del s. XV, flanquejat per una capella gòtica i amb una torre de gairebé 100 metres d'altura i amb un curiós rellotge astronòmic, denominat Orloj), un excepcional conjunt de fonts barroques i columnes de la pesta, la catedral bisbat de Sant Wenceslao (amb una part residencial que inclou l'antic castell i les cases dels canonges), el Palau Episcopal, l'església de Sant Maurici (Kostel sv. Morice), així com nombrosos palaus municipals, cases burgeses o diversos parcs i jardins de gran valor paisatgístic.
Per a nosaltres Olomouc fou la gran sorpresa (agradable) d'aquest viatge, no ja per la seva gran i incontestable bellesa i interès, sinó també pel fet de constatar que és un lloc molt poc turístic en relació al seu gran valor. Això, al nostre parer, és un gran punt a favor i suposa un enorme contrast amb la ciutat de Praga, la qual té un nivell de visitants tan brutal que fa incòmoda la seva visita (sempre segons la nostra humil opinió, clar).
Allotjament a Olomouc: Penzion Pupek (45 €/nit). Està situada a uns 2 km del centre, en una àrea residencial. El nostre apartament era molt funcional i correcte, amb una molt bona relació qualitat/preu. Recomanable.
Quilòmetres recorreguts en cotxe: 150 km.
Dediquem tot el matí a recórrer novament el centre històric d'Olomouc, tant per llocs que no havíem vist el dia anterior com repetint altres que ja coneixíem. També aprofitem l'oportunitat per a veure per dins la Columna de la Santíssima Trinitat, ja que trobem obert un accés que permet entrar al seu interior.
Cap al migdia tornem al cotxe i deixem Olomouc per anar cap a Cesky Krumlov, el nostre destí final en el dia d'avui i situada a 285 km cap al sud-oest d'Olomouc.
Sortim d'Olomouc cap al sud, en direcció a Brno per l'autopista E50. En passar Brno deixem l'autopista, la qual continua cap a Praga, i prenem la carretera 23 que passa per Třebíč abans d'arribar a Telč, on fem una llarga parada per a visitar aquesta preciosa ciutat, potser una de les més belles i fotogèniques de Txèquia.
Telč és una petita població situada a la part meridional de la regió txeca de Moràvia en la que el seu centre històric fou declarat Patrimoni de la Humanitat de la Unesco l'any 1992.
Si alguna cosa destaca poderosament al centre històric de Telč és la plaça Zachariáše z Hradce, un conjunt únic format per una plaça urbana de forma allargada i envoltada de cases adossades renaixentistes i barroques, molt ben conservades, amb alts pòrtics i arcades, i pintades amb colors vius.
Les cases tenen una mida i proporció similars, però cada una d'elles posseeix elements decoratius únics en la seva façana.
La Columna de la Verge i la font que hi ha al centre de la plaça daten del segle XVIII.
Tot i que avui dia al voltant de la plaça hi ha nombrosos cafès, restaurants i botigues, aquesta ha aconseguit mantenir essencialment la mateixa aparença durant segles, sent un dels millors exemples d'arquitectura renaixentista al nord dels Alps. I és una llàstima que ara les autoritats locals permetin aparcar als cotxes al centre de la plaça, ja que sembla que fins fa pocs anys aquest estava prohibit (!!).
Tot i així és molt probable que aquesta plaça i les façanes de les cases que l'envolten estiguin entre els llocs més fotografiats pels visitants de la República Txeca.
L'altre gran punt d'interès en Telč és el seu monumental castell renaixentista (Státní Zámek Telč), que compta amb un bonic parc d'estil anglès. El castell actual és una reconstrucció duta a terme al segle XVII sobre un castell gòtic anterior.
I finalment, tres grans estanyols (Telčský potok) envolten el petit centre històric i el castell de Telč, proporcionant grans oportunitats als amants de la fotografia amb les seves imatges reflectides sobre l'aigua. Val la pena passejar pels camins que envolten aquests estanyols ja que es tracta d'un lloc molt tranquil i relaxat, a més de bell.
Acabada la visita a Telč emprenem la marxa cap a Český Krumlov, a 115 km d'aquí per la ruta E551.
Arribats a Český Krumlov ens dirigim a l'allotjament reservat per avui. La resta de la tarda/nit ho vam aprofitar per passejar pel centre històric i tenir així una primera presa de contacte amb aquest poble de postal. El dia següent el dedicarem completament a recórrer tots els seus racons.
Finalment comentar que Český Krumlov fou el primer lloc de tots els visitats en aquest viatge on vam trobar força turisme, sobretot oriental.
Allotjament a Český Krumlov: Apartman o Vltavy (62 €/nit). Està situat a 500 metres a peu de la plaça principal del centre històric i a 700 del castell. Davant de la casa, a l'altre costat del riu Moldava, hi ha un gran parc infantil i una bonica zona per a passejar. Recomanable.
Quilòmetres recorreguts en cotxe: 320 km.
Český Krumlov és una ciutat situada a la part meridional de la regió txeca de Bohèmia. El seu centre històric, incloent el castell, va ser declarat Patrimoni de la Humanitat de la Unesco l'any 1992.
La primera cosa que crida l'atenció a Český Krumlov, i indubtablement un dels seus punts forts, és la seva situació, amb el seu centre històric enfilat a una península formada per un meandre del riu Moldava (Vltava) i el seu castell penjat sobre una gran roca que dóna al riu.
El preciós centre històric de Český Krumlov, al voltant de la plaça Svornosti i carrers adjacents, compta amb un bon nombre d'edificis amb arquitectura medieval gòtica, renaixentista i barroca.
Quant al castell dir que és sorprenentment gran per a un poble de la mida de Český Krumlov. De fet aquest és el segon castell més gran de la República Txeca, només superat pel Hradčany de Praga.
A l'interior de la zona emmurallada del castell de Český Krumlov hi ha un gran jardí rococó i una església, la de Sant Vito (Kostel Sv. Vita), d'estil gòtic i que data del segle XV, conservant frescos de l'època. I connectant el castell amb els jardins hi ha un gran pont sobre una bretxa profunda en la roca.
Va coincidir que el dia de la nostra visita al castell de Český Krumlov era dilluns, de manera que la visita a l'interior del castell estava tancada. Però això no va ser un problema per a nosaltres perquè realment només estàvem interessats a visitar la seva part exterior i aquesta era visitable i, a més, gratuïta.
Així vam poder passar una bona estona passejant per diferents dependències del castell no interiors, incloent els diferents patis, el pont i els jardins.
També vam pujar a dalt de la torre del castell (50 Kc/adult), la qual s'eleva a una altura de 86 metres sobre el nivell del riu i ofereix unes vistes superbes sobre el centre històric, el riu Vltava i els voltants de Český Krumlov. Val la pena pujar els 162 graons fins dalt de tot.
I per dinar a Český Krumlov recomanem el restaurant Depo Pub (c/ Latran 74 - Český Krumlov), on vam menjar molt bé, en una terrassa exterior molt tranquil·la i agradable que dóna a un gran parc que hi ha darrere del castell. També hi ha un petit parc infantil al costat de la terrassa perquè juguin els més petits.
La resta del dia el vam dedicar a visitar els diferents racons del centre històric.
Cal destacar, per exemple, el petit jardí-mirador que hi ha al nº 151 del carrer Horní, amb unes precioses vistes sobre el riu i el castell.
Per als que viatgeu amb nens petits comentar que hi ha un parc infantil bastant gran al passeig que hi ha al costat del riu Vltava, a prop del Cafe Retro Pizza (Hradební, 60), a la banda sud de la península. I un altre més en el preciós parc Městský, al costat de la capella de St. Martí.
Allotjament a Český Krumlov: Apartman o Vltavy
Avui tornem a la carretera. Deixem Český Krumlov a primera hora del matí i posem rumb a Loket, el nostre proper destí, a 236 km cap al nord-oest per la ruta 20.
Després de deixar enrere Ceské Budejovice ens desviem breument (6 km) per la ruta 105 per anar fins a Hluboká nad Vltavou i veure de passada l'impressionant castell de Hluboká, considerat com un dels més bonics de Txèquia. El seu aspecte actual data del s. XIX, quan va ser reconstruït seguint l'estil romàntic del castell de Windsor.
En arribar a Loket vam anar directament al nostre allotjament reservat per al dia d'avui (veure requadre), per a deixar l'equipatge. Després de dinar a l'agradable terrassa exterior del restaurant O Karla IV (en el nº 134/10 del carrer TG Masaryka), vam iniciar la visita al petit centre històric de Loket.
Loket és una petita població de només 3.000 habitants que està situada sobre un promontori en forma de península envoltada pel riu Ohři. El seu centre històric va ser declarat monument nacional, fet pel qual està protegit contra desenvolupaments urbanístics que posin en perill el seu aspecte medieval.
I al costat del minúscul centre històric destaca el Castell de Loket, construït a principis del s . XIII, tot i que ha estat reconstruït diverses vegades des de llavors. Aquesta fortalesa ha jugat un paper important en la història de Txèquia, arribant a ser la residència temporal de membres de la Casa de Luxemburg.
El castell és visitable a través d'un tour guiat. Les vistes sobre el castell des del pont que hi ha al costat nord de Loket són impressionants. I la veritat és que la visita a Loket és molt molt recomanable. És una meravella de poble, miri per on es miri. No sorprèn doncs que hagi estat l'escenari escollit per a escenes de temàtica tan diferent com la pel·lícula Casino Royale de James Bond (film de l'any 2006, on Loket passava per ser una localitat de Montenegro) o l'anunci d'Ariel de l'any 2015.
Acabada la visita a Loket prenem el cotxe per anar fins a Karlovy Vary, a 13 km per l'autopista E48.
Karlovy Vary és una històrica ciutat balneari situada a l'extrem occidental de Txèquia, a la regió de Bohèmia. El nom de Karlovy Vary ve a significar "banys termals de Carles" en honor a l'emperador del Sacre Imperi Romà Germànic i Rei de Bohèmia Carles IV, qui va fundar la ciutat l'any 1370.
Des de llavors ha estat coneguda per les suposades propietats curatives de les seves nombroses fonts termals i del riu Teplá, també d'aigües calentes, fent de Karlovy Vary la ciutat balneari més visitada de Txèquia. Va ser al s. XIX quan la ciutat es va convertir en popular destinació turística de l'aristocràcia europea i il·lustres personatges del món de la música, la literatura, la ciència, etc. que buscaven tractaments termals.
Tot i que Karlovy Vary és un lloc molt turístic (majorment visitada per turisme rus i amb molts dels seus negocis orientats a aquesta nacionalitat), la veritat és que creiem que bé mereix una visita. Posseeix un gran nombre d'edificis d'època molt interessants i una classe que donen fe de la seva època d'esplendor.
El nostre passeig per la seva zona històrica i monumental va començar al carrer comercial T. G. Masaryka, que seguim cap a l'est fins a la cruïlla amb el carrer Zahradní, on veiem a l'esquerra el bonic Jardí de Flors de Karlovy Vary i l'edifici d'època Lazensky dům. Creuem el pont sobre el riu Tepla i girem a la dreta passant per davant del Spa Thermal Hotel, ubicat en un lleig edifici de l'era soviètica.
Tornem a creuar el riu Tepla per un altre pont i arribem al parc Dvořákovy sady, situat al costat de la preciosa Sadova kolonáda, una columnata muntada en ferro fos i ricament decorada que és l'únic que queda d'una antiga sala de concerts.
Continuem per Mlýnské nabr., el passeig que transcorre al costat del riu Tepla. Poc més endavant trobem Pramen Svoboda, una pèrgola octogonal de columnes de fusta construïda sobre una font termal, la qual és parada freqüent entre els visitants de Karlovy Vary per a beure de les seves aigües minerals. Uns metres més endavant hi ha la bonica Mlýnská kolonáda. Connectem amb el carrer Lázeňská i més endavant passem al costat de l'espectacular Tržní Kolonáda, d'estil art nouveau, i el Zámecké Lázně, ara convertit en hotel.
Creuem pel seu interior el modern edifici Vřídelní kolonáda que hostatja la font termal més popular de Karlovy Vary, amb un guèiser que arriba als 12 metres d'alçada. Seguim pel carrer Divadelní i veiem els bonics edificis de l'i Městská Spořitelna (Caixa d'Estalvis municipal) i el Karlovarské městské divadlo (Teatre Municipal).
Seguim pel carrer Nová Louka, amb nombrosos hotels i boutiques de luxe a l'esquerra i el riu Tepla a la dreta, fins a enllaçar amb el carrer Mariánskolázeňská i arribar a una zona enjardinada davant el Kaiserbad Spa, un imponent edifici de dues plantes en estil Pseudo-Renaixement construït a finals del s. XIX que hostatjava un prestigiós spa estatal, amb les instal·lacions balneològiques més modernes de la corona austro-hongaresa (avui dia l'edifici està en restauració).
Creuem novament el riu Tepla per un pont i ens situem davant del Grandhotel Pupp, Un hotel de superluxe amb més de tres segles d'història ubicat en un enorme edifici d'estil neo-barroc. Aquí se celebra el Karlovy Vary International Film Festival, un dels més antics del món, però aquest hotel és també molt conegut perquè en la pel·lícula de James Bond Casino Royale (2006) es transforma en el Hotel Splendide de Montenegro on es juga la partida de pòquer que dóna peu al títol de la cinta.
Des d'aquí tornem al punt d'origen seguint el carrer Stará Louka i posteriorment Tržiště fins a connectar novament amb el carrer Lázeňská. En el camí ens desviem una mica per veure la Zámecká kolonáda, una columnata construïda a principis del s. XX en estil Art Nouveau.
Ja tard marxem de Karlovy Vary amb el cotxe per tornar al nostre allotjament a Loket.
Allotjament a Loket: Hotel Stein Elbogen (69 €/nit). L'hotel ocupa una enorme casa amb història situada a l'entrada d'aquest petit poble. La nostra habitació, molt gran, comptava amb cuina i en el preu s'inclou un bon esmorzar.
Quilòmetres recorreguts en cotxe: 283 km.
Després de l'esmorzar sortim de Loket amb el cotxe amb destinació a Praga, uns 138 km a l'est per la Ruta 6.
L'autopista que prenem als afores de Loket s'acaba pocs quilòmetres després de Karlovy Vary i es converteix en una carretera amb uns quants trams en obres. Recuperem l'autopista uns 45 km abans d'arribar a Praga, però la deixem-novament uns 5 km abans d'arribar al nostre destí, seguint per una carretera amb semàfors i embussos inclosos.
En arribar al nostre allotjament reservat a Praga (veure requadre) descarreguem i deixem tot el nostre equipatge a l'apartament. A continuació anem amb el cotxe fins a la estació de ferrocarril de Praga (Praha Hlavní Nádraží), a uns 5 km d'aquí, a l'altre costat del riu Moldava (Vltava en txec), ja que és el lloc que havíem triat per tornar el nostre cotxe de lloguer.
Per a nosaltres el cotxe a Praga no només no és necessari, sinó que és una nosa.
Ja sense cotxe anem a la concorreguda oficina de turisme que hi ha a l'interior de l'edifici de l'estació de tren per aconseguir mapes de la ciutat i de la seva xarxa de transport públic.
A la zona enjardinada que hi ha davant de l'estació deixem que la nostra filla jugui una estona al parc infantil que hi ha davant del núm 985/47 del carrer Opletalova abans d'iniciar la nostra visita a la ciutat de Praga, durant la resta del dia d'avui i els dos dies següents.
Allotjament a Praga: Necton Prague Castle (140 €/nit), situat al districte històric de Malá Strana, a uns 400 metres del Castell de Praga i a 900 metres del pont de Carles. La ubicació de l'apartament ens va semblar molt bona perquè, a més de convenient per al visitant, està en una zona molt tranquil.la per la nit. L'apartament en si està bé, tot i que és una mica petit.
Cal tenir en compte, tal com es podria esperar, que el preu mitjà de l'allotjament a Praga és bastant superior al de qualsevol altre de les destinacions esmentades en aquest viatge.
Quilòmetres recorreguts en cotxe: 146 km.
Praga (Praha a txec) és la capital de la República Txeca, així com la capital de la regió de Bohèmia. El seu centre històric és Patrimoni de la Humanitat de la Unesco des de l'any 1992.
Gràcies a la seva innegable bellesa i la riquesa del seu patrimoni històric Praga està entre les vint ciutats més visitades del món.
I aquest enorme èxit turístic és un aspecte que, per al nostre gust, resta molt d'encant a la visita d'aquesta ciutat per les aglomeracions de visitants en els monuments més populars o la gran quantitat de terrasses de bars/restaurants i botigues de records que hi ha al seu centre històric, entre d'altres.
Dit això, la seva fama i popularitat és més que merescuda, fet pel qual Praga és d'obligada visita. De fet, Praga està considerada com una de les ciutats més belles del món.
Com a curiositat comentar que durant la nostra estada a Praga vam veure un gran nombre de parelles de nuvis orientals fent-se fotos en els racons més populars de la ciutat. A la Xina o Corea del Sud, per exemple, deuen vendre paquets de turisme nupcial i pel que sembla tenen un gran èxit.
La major part dels punts d'interès turístic a Praga es concentren en els barris que componen el nucli històric: Hradčany, Malá Strana, Staré Město i Nové Město.
Aquesta zona és relativament compacta i això va propiciar que nosaltres ens moguérem per la ciutat sobretot a peu, tot i que en algun cas també vam agafar el tramvia i l'autobús. El metro també és una opció per a moure's per Praga.
No és el nostre objectiu aquí detallar tot el que vam veure o vam fer a Praga o, més encara, tot el que es pot veure i fer a Praga. Per això ja hi ha bones i completes guies en paper i el digital. Ens limitarem a esmentar coses que creiem d'interès per al visitant o bé curiositats.
Per a menjar en un lloc bonic, molt tranquil i allunyat de les hordes de turistes recomanem el Cafe Bar Nad Čertovkou.
Val la pena passejar per la vora del riu Moldava (Vltava en txec) i creuar-per diferents ponts, no només per l'arxiconegut pont de Carles. S'obtenen bones perspectives de la ciutat.
En el nº 22 del carrer Spálená, davant del Centrol comercial Quadrio, hi ha la sorprenent estàtua Metamorfosi de Franz Kafka, de l'artista txec David Cerny. Es tracta d'una obra d'art amb moviment formada per 45 tones d'acer repartides en 42 capes que es mouen de forma independent, canviant la forma i l'orientació del bust del famós escriptor Franz Kafka.
El pont de Carles (Karlův most) sol estar sempre ple de turistes. Si el voleu veure buit o gairebé buit caldrà que matineu. I és que un bon moment és a l'alba, quan des del pont podem veure el sol eixint sobre la ciutat vella. Val molt la pena.
I si passeu pel carrer O Lužického Seminare de Malá Strana, concretament entre els números 24/100 i 26/101, no deixeu de veure el carrer Vinarna Certovka, situat entre dos edificis i que és tan tan tan estret que té un semàfor a cada extrem per a evitar trobar a un altre vianant que vingui de l'extrem oposat, ja que la seva amplada va dels 50 als 70 cm.
Probablement el posar un semàfor em aquest carrer sigui més producte de la novetat o el màrqueting que de la necessitat, però no deixa de ser curiós veure'l. Diuen que és el carrer més estret de Praga (i potser un dels més estrets del món).
Des de la posició on es troba l'escultura gegant amb forma de metrònom en moviment, al parc Letná, hi ha bones vistes sobre el riu Moldava, el centre històric i més enllà. Llàstima que sigui un lloc de botellón i estigui bastant brut i descuidat.
Caminant des del metrònom uns 700 metres cap a l'est per l'agradable parc s'arriba al Castell de Letná (Letenský Zamecek en txec), ara ocupat per un restaurant i que compta amb una terrassa exterior amb unes vistes fantàstiques sobre Praga.
Si aneu a Praga amb nens petits aquí teniu uns quants parcs infantils públics al centre de Praga (o accessibles a peu des del centre) que us poden anar bé per a tenir-los entretinguts una estona:
A la zona de Malá Strana:
• Al costat del restaurant Kampa Park.
Al costat del restaurant Kampa Park, a la banda nord del pont de Carles.
• Al parc Petřín.
Al parc Petřín (Petřínské sady), prop de la base del funicular que puja a la muntanya Petřín. S'accedeix a ell des del carrer Újezd 429/36.
A la ciutat nova (Nové Mesto):
• Al Jardí Franciscà (Františkánská zahrada).
Hi ha un parc infantil modern a l'interior d'aquest agradable i tranquil parc públic, el qual té una entrada al núm 747/28 del carrer Jungmannova.
• Davant de l'estació de tren.
Al parc Vrchlického, davant de l'estació central de ferrocarril i enfront del núm 985/47 del carrer Opletalova. Instal·lacions molt modernes i segures, amb WC.
• A l'illa Slovanský.
A la banda sud del restaurant Zofin Garden, a l'illa Slovanský sobre el riu Vltava, molt a prop del Teatre Nacional, amb accés per l'avinguda Masarykovo. Lloc molt agradable i tranquil.
A la zona de Letná:
• Al parc Letná.
Al parc Letná (Letenské sady), al costat d'unes pistes de tennis. Letná es troba al costat nord de la Ciutat Vella de Praga (Staré Město), a l'altra riba del riu Vltava. S'accedeix des de l'avinguda Nábřeží Edvarda Beneše a la confluència amb el pont Čechův.
Allotjament a Praga: Necton Prague Castle
Darrer dia d'aquest viatge i tornada a casa des de Praga. Avui, per primer cop en molts dies, el matí es presenta molt ennuvolat, fresc i amb amenaça de pluja.
Deixem l'apartament i caminem els 200 metres fins a la plaça Malostranské náměstí. En una màquina expenedora comprem dos bitllets de llarga durada (32 Kč/adult, uns 1,2 euros) que ens permeten anar a l'aeroport en diferents mitjans de transport.
Comencem per agafar el tramvia nº 15, que baixa pel carrer Letenská, i baixem davant de la parada de metro Malostranská de la línia A (verda). Entrem al metro amb el mateix bitllet i esperem fins a l'arribada del següent comboi en direcció a Nemocnice Motol.
Recorrem quatre parades fins arribar a la de Nádraží Veleslavín (indicada amb el senyal d'aeroport), on deixem el metro i pugem a la superfície seguint les indicacions cap a l'autobús de l'aeroport (el metro no arriba a l'aeroport, almenys en el moment d'escriure això).
Pugem a l'autobús que hi ha estacionat a la parada indicada i aquest arrenca de seguida. Al cap d'uns pocs minuts baixem de l'autobús davant de la terminal 2 de l'aeroport Václav Havel de Praga, la qual correspon al nostre vol. En total hem trigat uns 55 minuts en aquest trajecte entre el nostre apartament i l'aeroport.
Abans d'embarcar canviem a una oficina de canvi (n'hi ha una abans de passar el control de seguretat i una altra a la zona d'embarcament) algunes corones txeques que ens han sobrat. La taxa de canvi és dolenta, per això convé que sobri el mínim possible de moneda local.
Embarquem en un vol directe de la companyia Czech Airlines amb destinació a Barcelona. Després d'un vol que cobreix una distància de 1.178 km i en el qual emprem dues hores i 10 minuts aterrem a l'aeroport de Barcelona/El Prat. Final d'aquest magnífic viatge.