CANADÀ
Relat i guia d'un viatge a la Colúmbia Britànica i les Muntanyes Rocalloses
Fecha viaje: 
Introducció
A les províncies canadenques de la Colúmbia Britànica i d'Alberta hi trobareu boscos, cascades, rius, llacs i més llacs i molts llacs. Muntanyes. Natura. A la part de Pacífic, mar amb orques i balenes. A l’interior óssos i esquirols.
I apart de Vancouver i Victòria no hi ha cap altre ciutat o poble atractiu en tota la Colúmbia Britànica i Alberta. Potser Kelowna, però poc més.
Aquest viatge, del 6 a 28 d’agost de 2022, el vam fer una família de quatre persones, tots adults.
Vam trobar que tot és molt car, més que quan vam anar el 2016 al Quebec. I molt més que quan la meva dona i jo vam estar-hi l’any 1991 (però aquest no compta, ja que llavors encara no existia l’euro).
Aquest cop, amb el tema de la guerra d’Ucraïna, el costos de benzina i el canvi era molt desfavorable per als nostres interessos.
Crec que la Colúmbia Britànica i Alberta són les províncies canadenques més cares. Aquesta és la zona més turística de Canadà, així que a l’estiu estem en plena temporada alta i els preus es disparen. Nosaltres no tenim la sort de poder fer les vacances fora de les temporades altes!!.
El menjar no és la nostra prioritat i és un dels pocs moments on podem estalviar. Crec que només vam anar a un parell de restaurants (xinesos), la resta de supermercat (sobretot de la cadena Save-On-Foods).
Tot i que anem per la part “habitada” del Canadà és convenient portar sempre el dipòsit del cotxe ple de benzina. Molts cops hi ha advertències de trams de 50 a 100 km sense benzineres. Alguna vegada fins i tot més. A cada poble hi ha un supermercat i una o vàries benzineres. El preu de la benzina por variar bastant entre zones.
És impossible fer aquest itinerari en transport públic en tres setmanes. El cotxe és el mitja turístic per excel·lència. No penseu en trens i els autocars només són per a certes destinacions. Els ferris són per anar a l’Illa de Victoria.
Es paga per entrar en els Parcs Nacionals del Canadà, però a canvi tot està molt cuidat i net, i amb molta informació.
El canvi climàtic es nota, també al Canadà. Les geleres estan en retrocés i el clima és més calorós. De fet, vam passar calor tots els dies del viatge. Es un clima continental, excepte en la zona costanera del Pacífic. Ens van fer alguns aiguats algun cop, però generalment els dies eren esplèndids.
Fitxa tècnica del viatge
Data del viatge
Del 6 al 28 d'agost de 2022.
Moneda
Al Canadà la moneda oficial és el dòlar canadenc (abreujada com C$ o CAD). En les dates aquest viatge el canvi va oscil·lar entre 1,26 i 1,30 $ per euro (l'any 2016 era de 1 € = 1,5 $ aproximadament). Canvi oficial actual: Eur ->CAD.
Tot ho vam pagar amb targeta de crèdit. No vam canviar ni un sol cop i no portàvem dòlars canadencs ($) en efectiu.
Transport
• Avió. Els vols d'anada i tornada entre Barcelona i Vancouver els vam fer tots amb Air Canada, excepte el darrer de Zuric a Barcelona amb Swiss Airlines.
El vol d'anada va sortir de de l'aeroport de Barcelona/El Prat a les 13:15 i va arribar a l'aeroport Pierre E. Trudeau de Montreal el mateix dia a les 15:50 hora local (-6 hores, duració vol: 8’35 h), on vam fer una escala de 2’40 hores.
El següent vol va sortir a les 18:30 i va arribar a l'aeroport Vancouver Internacional a les 20:41 hora local (-3 hores, durada del vol: 5’19 hores)
A la tornada vam sortir de l'aeroport Vancouver Internacional a les 13:00 h. del 27 d'agost i vam arribar a l'aeroport de Zuric a les 07:55 hora local (+9 hores) del 28 agost (durada del vol: 9’55 h), on vam fer una escala de 4’25 hores. El vol a Barcelona va sortir a 12:20 i va arribar a l'aeroport de Barcelona/El Prat les 14:05 h. (durada del vol: 1’45 hores).
Itinerari
La Colúmbia Britànica ocupa un territori enorme, quasi 900.000 km2. En aquest viatge només vàrem visitar una part de l’Illa de Vancouver (d'uns 400 km de llarg), la part sud continental de la província (fronterera amb els EE.UU.) i la regió fronterera entre les províncies de la Colúmbia Britànica i Alberta. on s'emplacen les Muntanyes Rocalloses del Canadà.
Aquests són alguns dels llocs que visitàrem:
• La ciutat de Vancouver.
• L'illa de Vancouver i la seva capital, la ciutat de Victoria.
• Les serralades prelitorals en la part meridional de la Colúmbia Britànica.
• La part canadenca de les Muntanyes Rocalloses, anomenades Canadian Rockies.
• L'Altiplà Interior, una gran regió de la Colúmbia Britànica situada entre les serralades litorals i les Muntanyes Rocalloses.
En total vam recórrer uns 4.880 km per les províncies de la Colúmbia Britànica i d'Alberta.
Allotjament
En aquest viatge ens vam allotjar sempre en motels, amb habitacions per a quatre persones (dos llits dobles) i sense esmorzar. Tots tenien bany propi, nevera i escalfador d’aigua. Un parell d'ells també tenien microones.
Esmorzàvem i sopàvem en el motel el que compràvem en el supermercat. El dinar també el fèiem amb coses comprades al supermercat.
- Vancouver: English Bay Hotel
- Victoria: Island Travel Inn
- Port Alberni: Bluebird Motel
- Squamish: Hotel Squamish
- Kamploops: Country View Motor Inn
- Revelstoke: Dayns Inn & Suites by Wyndham
- Canmore: Mountain View Inn
- Creston: Skimmerhorn Inn
- Fauquier: Arrow Lake Motel
- Summerland: Rosedale Motel
- Hope: Windsor Motel
Clima
A considerar que juliol i agost son els mesos més secs i càlids en aquesta regió del Canadà. Si ha onades de calor (i amb el canvi climàtic n'hi ha cada cop més) es poden assolir a l’interior temperatures entre els 35 i els 40 ºC, però no és el normal. La zona costanera del Pacífic és més humida i amb temperatures menys contrastades entre dia i nit. A l’interior i a la zona de muntanya, en canvi, hi ha força diferència entre les temperatures al migdia i a la matinada.
Costa del Pacífic:
- Vancouver: de 14 a 22 ºC. A l’agost quasi no plou (amb una mitjana de tres dies al mes). Aigua del mar: 19 ºC.
- Victoria: de 16 a 21 ºC. A l’agost quasi no plou (amb una mitjana de tres dies al mes). Aigua del mar: entre 10 i 11 ºC.
- Port Alberni: de 12 a 25 ºC.
Muntanyes i serralades:
- Squamish: d'11 a 23 ºC.
- Revelstoke: d'11 a 24 ºC. Pluja: mitjana de 7 dies al mes.
- Banff: de 7 a 24 ºC. Pluja: mitjana de 8 dies al mes. L'aigua dels llacs està al voltant dels 14 ºC.
- Canmore: de 7 a 21 ºC.
Regió interior, entre mar i muntanyes:
- Creston: de 14 a 28 ºC.
- Fauquier: de 13 a 25 ºC.
- Kelowna: de 12 a 28 ºC. La temperatura de l'aigua dels llacs està al voltant dels 26 ºC.
Diferència horària
La diferència entre l'hora local de la Colúmbia Britànica i la de Barcelona és de -9 hores. En el cas d'Alberta i la zona de les Muntanyes Rocalloses és de -8 hores.
Quan passem en cotxe de la Colúmbia Britànica a Alberta perdem una hora i al tornar la guanyem. Entre Montreal, en la costa est del Canadà, i Vancouver, en la costa oest, hi ha una diferència de 4 hores.
Passis per a visitar els parcs nacionals del Canadà
• Necessito un passi per a visitar els parcs nacionals?
La majoria de parcs nacionals i llocs històrics nacionals al Canadà requereixen d'algun tipus de tiquet o passi per a poder ser visitats. Per exemple, tots els visitants del Parc Nacional de Banff han de presentar un passi vàlid, independentment de la forma de viatjar.
Els passis per a la visita del Parc Nacional de Banff es poden comprar en línia o a les entrades del parc si s'entra en vehicle o en persona al Centre de Visitants de Banff (224 Banff Avenue, Banff) i al Centre de Visitants del Llac Louise (201 Village Rd, Lake Louise).
Quins són els diferents tipus de passi?
En comprar un forfet en línia, es poden comprar forfets per a grups de fins a set persones que facin la visita en un sol vehicle. Hi ha diferents tipus de passis disponibles:
- Passis d'un dia (Day Pass). Permet la visita durant el dia en que s'ha comprat i fins a les 16:00 hores de l'endemà.
- Discovery Pass. Permet l'entrada durant un any a partir del mes de la compra a tots els parcs nacionals canadencs i als llocs històrics nacionals.
Els passis d'un dia permeten l'accés als parcs nacionals Banff, Jasper, Yoho, Kootenay, Waterton, Elk Island, Mount Revelstoke i Glacier, però no inclouen l'entrada als llocs històrics nacionals. Hi ha diferents opcions de preu per adults, sèniors, famílies i grups.
Habitualment, per a visites de més de sis o set dies, és més assequible comprar el Discovery Pass anual. Nosaltres vam comprar el Discovery Pass perquè ens sortia més a compte.
Tingueu en compte que els rebuts de compra del Discovery Pass s'han d'imprimir en paper i mostrar-se de manera destacada en la part esquerra del quadre de comandament del vehicle per tal de tenir una entrada vàlida al parc.
Què inclou el Discovery Pass?
El Discovery Pass inclou l'admissió a tots els parcs nacionals, els llocs històrics nacionals i les àrees nacionals de conservació marina operades per l'empresa estatal Parks Canada. Per a obtenir la localització i la llista completa de tots els llocs gestionats per Parks Canada consulteu la pàgina Find a Parks Canada location.
Què no inclou el Discovery Pass?
Tant el Day Pass com el Discovery Pass només s'apliquen als llocs gestionats per Parks Canada i, per tant, no inclouen els parcs provincials, els parcs territorials, els parcs municipals ni altres llocs no gestionats per aquesta empresa.
També tingueu en compte que tampoc inclouen altres experiències i serveis, com ara:
- Càmping i altres allotjaments
- Canadà Rockies Hot Springs
- Despeses de reserva
- Visites guiades, excursions i programes no inclosos habitualment amb l'entrada
- Algunes tarifes especials d'esdeveniments
- Ús de llenya
- Estada nocturna en zona rural o de muntanya.
Óssos en els parcs nacionals del Canadà
Es pot identificar un ós bru (anomenat grizzly al Canadà i als EE.UU.) per la seva espatlla brunzida, els pèls a l'esquena de punta blanca i unes urpes extra-llargues. Un mascle pesa entre 200 i 350 kg i pot arribar a una alçada de tres metres quan es troba aixecat sobre les seves potes posteriors. Els óssos bruns poden córrer a una velocitat de 55 km per hora.
Els óssos bruns són animals solitaris i, contràriament a la creença popular, no són veritables hibernadors, ja que poden mantenir-se actius durant l'hivern. I tot i que se'ls considera animals carnívors, en realitat són omnívors, el que significa que mengen carn i aliments vegetals, Depenen principalment dels aliments vegetals per a menjar.
Un ós bru no és tan bon escalador com el seu cosí, l'ós negre. Així que si pugeu a una alçada de 2 a 4 metres aquesta ha de ser suficient per estar segur/a.
Nosaltres vam veure óssos bruns tres cops des del cotxe. I és que a les Muntanyes Rocalloses canadenques estàs en hàbitat d'óssos.
Per tant, convé portar sempre un esprai d'ós (es pot comprar al Centre de Visitants o a les botigues a l'aire lliure) i saber quan i com utilitzar-lo. I també és important fer soroll mentre feu senderisme, de manera que aviseu als óssos de la vostra presència i no es vegin sorpresos.
Saber evitar una trobada amb un ós és la millor manera de gaudir del país amb seguretat. A més, els óssos són extremadament sensibles a l'estrès de l'activitat humana. Podeu ajudar a protegir aquests animals evitant trobades fortuïtes amb ells.
Què fer per a no trobar-los?
- Fes soroll!. Fes saber als óssos que estàs allà. Crideu, aplaudiu, canteu o parleu en veu alta, especialment a prop de rierols, vegetació densa i baies, en dies de vent i en zones de baixa visibilitat. Amb portar campanetes no n'hi ha prou.
- Compte amb els senyals frescos d'ós: empremtes, excrements, excavacions, troncs trencats i roques girades són senyals de que un ós ha estat allà. Abandoneu la zona si els senyals són frescos.
- Mantingueu el vostre gos lligat en tot moment o deixeu-lo a casa. Els gossos poden provocar comportaments defensius en els óssos.
- Els grups de gent tenen menys probabilitats de tenir una trobada seriosa amb óssos. Es recomana fer senderisme en un grup de quatre o més persones. No deixeu mai que els nens vagin sols.
- Utilitzeu camins i senders marcats oficialment i sempre durant les hores de llum del dia.
- Si us trobeu amb un gran animal mort, sortiu de la zona immediatament i informeu-ne al personal del parc.
- Pescar en rierols amb aigües en moviment ràpid o la part profunda d'un llac, mai al llarg dels costats de rierols o les ribes del llac.
Què fer si us trobeu amb un ós?
En cas de trobada els óssos poden enganyar-nos fugint en direcció cap a nosaltres i després desviant-se en el darrer segon. Els óssos també poden reaccionar a la defensiva bordant, grunyint, fent soroll amb les mandíbules o posant les orelles cap enrere.
Si estàs fent senderisme per un parc de la zona tampoc t'has de preocupar massa. De fet, hi ha moltes més possibilitats de ser colpejat per un llamp que de ser atacat per un ós. Els óssos tendeixen a acontentar-se amb mantenir-se ben allunyats de nosaltres.
- Mantingueu la calma. El vostre comportament tranquil pot tranquil·litzar l'ós. Els crits o els moviments sobtats poden desencadenar un atac.
- Parla a l'ós amb calma i fermesa. Això fa que l'ós sàpiga que ets humà i no un animal de presa. Si un ós s'aixeca sobre les seves potes posteriors i oneja el nas, està tractant d'identificar-nos.
- Retrocedeix lentament. No corris mai, ja que córrer pot desencadenar una persecució i mai podràs superar superar la seva velocitat.
- No mireu l'ós als ulls.
- Si heu de continuar caminant, rodegeu l'ós a una distància àmplia o espereu des d'una distància segura abans de continuar.
- Només fes-te el mort si et trobes amb un ós bru o grizzly , però mai si et trobes amb un ós negre, ja que probablement aquest només et veuria com una opció fàcil de dinar sense persecució. Per tant, la identificació del tipus d'ós aquí té un paper crucial. Fer-se el mort davant d'un ós bru és una opció poc desitjable, però si es fa cal adoptar una posició fetal, protegint la teva part més vulnerable. Ii potser intentant posar la motxilla sobre nostra per tal d'obtenir una capa addicional de protecció. Això demostra a l'ós que no l'estàs amenaçant i que et por olorar.
Diari d'un viatge a la Colúmbia Britànica i a les Muntanyes Rocalloses
Dia 1: Barcelona - MONTREAL - VANCOUVER
Passem tot el dia volant. Primerament agafem un vol des de Barcelona a Montreal i després un altre amb destinació a Vancouver, ciutat situada en la costa occidental canadenca. Aterrem en l'aeroport Vancouver Internacional a tres quarts de nou del vespre.
En aquest mateix aeroport recollim el cotxe que havíem llogat i anem cap a l’allotjament English Bay Hotel a Vancouver just per passar la nit.
Dies 2 i 3: VANCOUVER
Llocs que vam visitar en la ciutat de Vancouver:
- UBC Musuem of Anthropology
Història dels pobles indígenes, amb tòtems, cases haida, escultures, etc. L’edifici del museu és una obra mestra de l’arquitectura, obra de l'arquitecte local Arthur Erickson l'any 1976. El museu està situat en el campus de la Universitat de Columbia. Obert de dimarts a diumenge de 10:00 a 17:00 hores (dijous fins les 21:00). La visita dura al voltant de 1,5 a 2 hores. Preus adults 18 $ i estudiants no UBC 16 $. - Stanley Park
Aquest parc té una extensió de 405 hectàrees i està obert les 24 hores. Vam començar la visita per la part est del parc i vam finalitzar-la per l’oest. El teníem molt a prop de l’hotel. - Grandville Island
En aquesta illa es troba el Grandville Island PUblic Market, un mercat que obre cada dia de 9:00 a 18:00 hores. Hi trobareu murals pintats en antics sitges de ciment d’antigues fàbriques. També actuacions al carrer i un ambient bulliciós. Per arribar-hi cal agafar el transbordador Vancouver Aquatic Centre - Granville Island. - Robson Street
Situat en el barri West End, Robson Street és el millor carrer de Vancouver per anar de compres. És un lloc fantàstic per trobar botigues i restaurants de dissenyi de marca. - Robson Square
Aquesta plaça fou dissenyada pel reconegut arquitecte de Vancouver Arthur Erickson. Acabada el 1983, Robson Square consisteix principalment en una zona subterrània coberta que s'utilitza com a pista de patinatge a l'hivern i lloc d'esdeveniments en altres moments de l'any. També hi ha molts esglaons per seure, espais de formigó oberts i una zona minúscula amb alguns arbres i altra vegetació. Al voltant d'ella hi ha els edificis dels tribunals de dret provincials i del campus cèntric de la University of British Columbia (UBC). Waterfront
És el front marítim situat en la part nord de la ciutat. S'estén al llarg d'uns 6 km del costat sud de la ria Burrard, amb espectaculars vistes del centre de Vancouver i de les muntanyes que s'albiren cap al nord.
Ubicat en aquesta zona, en el cor de la façana del port central de Vancouver, hi ha Canada Place, un lloc emblemàtic de referència nacional.És una instal·lació multiús que inclou el FlyOver Canada, el Vancouver Convention Centre East, el Pan Pacific Hotel, la terminal de creuers Port Metro Vancouver o la torre d'oficines del World Trade Center.
En la zona també trobareu l'edifici art-deco Marine Building i el gratacels Harbour Center Tower (l'entrada val 15 $).
- Chinatown
Ens va decebre moltíssim. No us recomano la seva visita. - Science World
No és necessari entrar-hi, és només per a veure’l per fora (millor quan està il·luminat de nit). Es una cúpula geodèsica de 47 metres d'alçada.
Dia 4: VANCOUVER - VICTORIA
Avui anem a l’illa de Victoria. Agafem un ferri a la terminal Vancouver Tsawwassen. Ja teníem feta la reserva des de Barcelona. Sortim a les 10:30 del matí i la travessa dura 1’35 hores, arribant a la terminal Swartz Bay de Victoria .
La ciutat de Victoria va ser fundada per la Companyia de la Badia de Hudson l'any 1843, erigint una fortalesa anomenada Camosun en territori tradicional dels indígenes Songhees (la llengua d'aquesta tribu va pertànyer a la família lingüística Salish). El nom de la fortalesa es va canviar aviat a Victòria.
Tota la resta d'aquest dia el vam dedicar a visitar la ciutat (i l'endemà al matí també). Es tot a prop i es pot veure amb calma tot caminant. Alguns dels llocs destacables de Victoria:
- Market Square
A poca distància a peu de l'Inner Harbour podreu seguir el carrer Wharf St per la vora del mar o passejar directament pel Government St. Tots dos condueixen al cor de la ciutat vella. La plaça del mercat és a 5-10 minuts a peu del Fairmont Empress Hotel i del Royal BC Museum. I estem just al costat del barri xinès més antic del Canadà!. - Bastion Square
Aquesta plaça està situada al centre de la ciutat. L'arc d'entrada cerimonial, situat als carrers View i Government, dona la benvinguda als visitants al lloc original de l'antic Fort Victòria. La plaça té vista sobre el port interior i ofereix alguns dels millors restaurants, pubs i cafeteries de Victoria. A l'estiu, el seu mercat artesà de temporada i molts patis a l'aire lliure el converteixen en un lloc ideal per visitar. - Fairmont Empress Hotel
Es tracta d'un famós hotel que ocupa un edifici de principis del segle XX que fou la seu de la Canadian Pacific Railway. - Royal Bristh Columbia Museum
En aquest museu hi ha una secció consagrada a les nacions originàries d'aquesta zona del país, els Songhees i els Xwsepum. El seu horari és de dilluns a diumenge, de 10:00 a 18:00 hores. Preu entrada: 5 $ (preu únic). - Thunderbird Park
Aquest parc es va establir l'any 1941, després que un any abans s'haguessin exposat aquí un conjunt de pals de tòtem de la col·lecció del museu provincial, en la cantonada dels carrers Belleville i Douglas. El 1952, el comissari d'antropologia del Royal BC Museum, Wilson Duff, va iniciar un programa de restauració de pals i va contractar el mestre de Kwakwaka'wakw, Mungo Martin, com a tallador en cap per a Thunderbird Park. - Parliament Buildings
Els edificis del Parlament i les zones circumdants tenen vista sobre el majestuós port interior de Victòria..
Dia 5: VICTORIA
Pel matí vam continuar la visita a la ciutat de Victoria. Per la tarda vam fer una excursió de tres hores per a veure orques i que ja teníem reservada des de Barcelona.
L'excursió en vaixell va començar a les 14:00 i va acabar a les 17:00 hores. Vam veure orques molt a prop de la costa. Fou un dia molt maco i amb bona mar. Fantàstic !!!!.
Dia 6: VICTORIA - PORT ALBERNI
Des de Victoria anem a Port Alberni, uns 200 km al nord-oest, on tenim el motel per aquesta nit.
Port Alberni té una població: 17.743 habitants i està considerada com la «Capital Mundial del Salmó», una distinció també reclamada per la propera ciutat de Campbell River.
El nom de «Port Alberni» és en honor del militar català Pere d'Alberní (1747 - 1802), el qual va estar destinat dos anys en la propera Illa de Nootka. L'any 1791 va explorar el Pacífic nord al costat del crioll peruà Manuel Quimper.
En el trajecte de 200 km des de Victoria a Port Alberni vam visitar diferents llocs pels que vam passar:
Duncan (Cowichan) és coneguda com la «ciutat del tòtems». De fet, hi ha un itinerari amb més de 40 tòtems (amb petjades en groc al terra) que és conegut com la ruta dels tòtems. En tota aquesta zona hi viuen els Cowichan.
En la ciutatde Duncan hi ha el centre cultural Quwútsun Cultural and Conference Centre, on s'hi exposen màscares, joies, roba, cistells, etc. També s'hi projecta una pel·lícula de 23 minuts.
Cowichan Lake és el llac d’aigua dolça més gran de l’Illa de Vancouver. Ens hi vam poder banyar, ja que es troba en una zona càlida per la seva orografia característica.
Chemainus és un antic poble fuster. En ell hi trobareu antiquaris i enormes murals d’artistes amb la història de lloc.
Nanaimo:. La Primera Nació Snuneymuxw es va establir en el que finalment es convertiria en l'actual ciutat de Nanaimo. Va jugar un paper important a la regió, convertint-se en una de les majors fonts de carbó a la costa oest d'Amèrica del Nord.
Englishman River Falls. Sortim de l'autopista que va de Nanaimo a Port Campbell per la carretera 4 i seguim 5 km. Girem a l’esquerra i continuem durant 8 km més, arribant a l'Englishman River Falls Provincial Park.
Les Englishman River Falls són les cascades superiors que forma el riu Englishman en un canó molt estret.
Hi ha un camí que porta a dues cascades de 30 metres d'alçada.
Little Qualicum Falls. Són dos salts d’aigua superposats molt macos. Els senders surten del càmping i de la zona d'ús diürn de Little Qualicum Falls i serpentegen pel bosc i al llarg del riu Little Qualicum.
Dia 7: PORT ALBERNI
Avui dediquem la jornada a visitar la ciutat de Port Alberni i voltants. Hi destaquem el següent:
Cathedral Grove és el nom d'un bosc humit d’arbres gegants que es troba dins del límits del parc MacMillan Provincial Park i que és molt conegut per la seva població de longeus i enormes exemplars d'avets de Douglas.
Hi destaca un exemplar amb una edat calculada de 800 anys, així com 76 metres d’alçada i 9 metres de circumferència.
A més d'avets de Douglas, també hi ha pins, cedres, aurons d'Oregon o tsuga del Pacífic. En el bosc hi ha plataformes d’observació.
El bosc de Cathedral Grove està situat a l'extrem occidental del llac Cameron, a pocs minuts de Qualicum Beach i de la població de Parksville.
Stamp River Provincial Park, per la seva banda, és un parc natural que es troba a 18 km al nord-oest de Port Alberni. Hi vam fer unes rutes de senderisme.
Dia 8: PORT ALBERNI - UCLUELET - TOFINO - PORT ALBERNI
Anem des de Port Alberni a la costa del Pacific per la ruta 4, l'única carretera de tota l’illa de Vancouver que hi porta.
Aquesta zona és la més salvatge de tot el litoral de l’illa i una gran part d'ella està ocupada pel Pacific Rim National Park Reserve, per on només s'hi pot accedir caminant. Aquest és un dels llocs més famosos del món per a fer senderisme.
La carretera 4 travessa un coll de muntanya que forma part de la serralada que parteix l'illa, arribant al Kennedy Lake.
Un cop deixem aquest llac enrere arribem a una bifurcació on ens desviem a l'esquerra, seguint la Tofino Ucluelet Hwy, en direcció a la població de Ucluelet.
Aquí recorrem l'anomenat Ancient cedars Loop Trail, un petit camí de 15 minuts que envolta un antics cedres. Aquí hi veiem vells exemplars d'avet sitka, així com cicuta occidental i cedres vermells gegants, els arbres més antics de la península d'Ucluelet. S'estima que dos d'aquests arbres gegants tenen més de 800 anys i un d'ells mesura més de 12 metres al voltant de la seva base.
Després arribem ja al poble d’Ucluelet, on veiem la Little Beach (de còdols), la Big Beach (amb no molta sorra, però molt bonica) i la Terrace Beach (majoritàriament de còdols).
La carretera (Coast Guard Dr) acaba en un promontori un hi ha el far Amphitrite Point Ligthouse, a on s’arriba caminant des de l'aparcament al final de la carretera. Bones vistes.
Tornem cap a al nord-oest, per on hem vingut, tot seguint la línia de costa, ara en direcció a Tofino.
En el camí cap a Tofino passem per Long Beach, una platja amb una llargada de 10 km i que es caracteritza per tenir perillosos corrents i una marea que por fer modificar la sorra de la platja 1 km. Long Beach és la platja més llarga de la costa oest de l'illa de Vancouver.
La petita població de Tofino fou en el passat un centre de la indústria de la fusta, però ara és un centre de surf i de vacances.
Tofino s'ubica dins del territori tradicional de la Primera Nació Tla-o-qui-aht i és també el centre de la regió de Clayoquot Sound, declarada Reserva de la Biosfera per la UNESCO.
Abans d’arribar a Tofino visitem la Cox Bay Beach, una platja on hi ha competicions de surf cada primavera. També anem fins la Chesterman Beach, una platja d’una zona residencial, i la Mackenzie Beach, una platja familiar d'aigües tranquil·les perquè queda resguardada dels forts corrents.
Ja en el poble de Tofino hi ha dos petits museus de franc. Un d'ells es el Tofino Clayoquot Heritage Museum (obert d'11:00 a 16:30 hores), ja que aquí vivia el poble indígena anomenat nuu-chah-nulth. L’altre museu gratuït és The Whale Centre, el qual organitza excursions de tota mena, però on també s'hi exposen temes diversos sobre les balenes, així com un esquelet complet de balena gris.
A menys d'un quilòmetre del centre del poble es troba el camí de Tonquin. Aquest sender de grava comença en l'aparcament davant de la Tofino Community Hall i serpenteja a través d'una selva tropical força temperada i condueix a les platges de Tonquin Beach, Third Beach i Middle Beach.
Després de recórrer aquest sender d'anada i tornada, tornem al cotxe per desfer el camí cap a Port Alberni.
Dia 9: PORT ALBERNI - NANAIMO - HORSESHOE BAY - SQUAMISH
Avui tornem des de l'illa de Vancouver cap al continent.
Des de Port Alberni recorrem els 85 km fins a Nanaimo, on agafem un ferri en la terminal Departure Bay que ens porta fins a la terminal de Horseshoe Bay, situada al nord de Vancouver. Ja teníem feta la reserva del ferri. El ferri surt de Nanaimo a les 12:00 del migdia i la durada del trajecte és de 1 hora i 35 minuts.
Des de la terminal Horseshoe Bay, ja en territori continental, agafem la carretera 99 (Sea to Sky Highway) cap al nord.
Aquesta carretera ofereix vistes panoràmiques espectaculars sobre les aigües de Howe Sound.
En el camí de 45 km per la Ruta 99 cap a Squamish visitem els següents llocs:
Porteau Cove. Des del mirador Porteau Cove Road Lookout tindreu molt bones vistes sobre Howe Sound.
Murrin Provincial Park. Aquest parc està just al costat del Browning Lake, un petit llac de només 200 metres de llargada pn podreu estirar les cames una estona.
Shannon Falls Provincial Park. En aquest parc hi trobareu unes cascades de 335 metres d’altura i amb enormes pedres als seus peus. A més, l'envolten arbres gegants. Són fantàstiques !!!.
Hi ha un camí de 350 metres de llarg i fàcil de caminar a través d'un bosc de cicuta occidental, avets de Douglas i cedres vermell.
El camí transcorre per la vora de Shannon Creek fins arribar al mirador Shannon Falls Viewpoint. Aquest mirador ofereix una vista espectacular de les caigudes rugents de la cascada.
Aneu amb compte amb les passarel·les de fusta ja que són relliscoses i també amb els corrents d'aigua durant les fortes pluges.
Sea to Sky Gondola. Hi ha un telecabina que puja fins els 883 metres d'alçada, amb vistes sobre el mar, el monòlit granític d'Stawamus Chief i tota la zona circumdant.
El recomanen, però el preu és molt car (61,95 $ si el compres online per reservar-lo). Axí que passem totalment d'ell i a caminar.
Stawamus Chief. Just abans d’arribar a Squamish hi ha a la dreta de la carretera una espectacular massa granítica de 700 metres d'alçada on s'hi fa escalada.
I finalment arribem a la població d'Squamish, on ens allotgem en l'Hotel Squamish.
Dia 10: SQUAMISH - WHISTLER - KAMLOOPS
Avui recorrem uns 375 km i ens aturem en un munt de llocs. Des d'Squamish sortim cap a nord per la carretera 99, amb vistes de les muntanyes que es troben dins del Garibaldi Provincial Park.
El primer lloc on ens aturem és en el Tantalus Lookout, un mirador sobre el Mont Tantalus, la muntanya més alta de la serralada inclosa en el parc natural Tantalus Provincial Park.
Aquesta muntanya és anomenada tsekílx pels indígenes swxwúmesh.
Més al nord trobem l'àrea de pícnic Cheakamus Canyon Picnic Site, amb vistes fantàstiques sobre el canó de Cheakamus que forma el riu d'igual nom en aquesta zona.
Passat el llac Daisy arribem al Brandywine Falls Provincial Park.
Val la pena caminar per Brandywine Creek fins arribar a la via del tren i la plataforma d'observació Brandywine Falls Observation Deck des d'on tindreu l'oportunitat de veure les espectaculars cascades Brandywine Falls, així com vistes sobre els paisatges volcànics de Daisy Lake i Black Tusk.
Brandywine Falls és una espectacular cascada de 70 metres d'alçada que es veu millor des del mirador.
Continuant altres 18 km al nord-est arribem a Whistler, un ressort de muntanya que es troba a una alçada de 650 metres i té una població permanent de més de 12.000 habitants. És una de les estacions d’esquí més visitades del món.
Aquest poble-estació de muntanya està dominat per les muntanyes Blackcomb (2.284 metres d'alçada) i Whistler (2.182 metres d'alçada). Hi ha un telefèric (Peak to Peak) que ofereix una visió panoràmica de 360º, però que és caríssim (85$ per persona).
Apart de les activitats relacionades amb la neu a l'hivern, a l'estiu també s'hi fa natació, pesca, equitació, tenis, golf o ciclisme. Altres activitats inclouen vols amb avioneta o helicòpter.
El poble, al qual només s'hi pot accedir a peu, està ple de botigues, hotels i restaurants. Tot molt luxós. Nosaltres vam aparcar el cotxe en un dels pàrquings i vam fem una visita ràpida a la “pijolandia” canadenca. Tot plegat molt decebedor, al menys a l’estiu.
Als voltants de Whistler hi ha un seguit de senders (trails) amb recorreguts més o menys llargs. El que vam fer nosaltres és el Rainbow Falls Loop, un camí circular de 2'2 km (1'5 hores) i nivell fàcil.
Després de visitar Whistler vam continuar per la carretera 99 per la zona de muntanyes i llacs de la Colúmbia Britànica. Ens aturem 29 km després en el Nairn Falls Provincial Park. El Nairn Falls Trail és una excursió agradable i curta a una bonica cascada. Després d'aparcar, comenceu la caminada fins a les cascades des del costat dret de l'aparcament. El sender segueix al costat del riu amb un mínim desnivell d'elevació durant uns 1,5 km.
Continuant uns altres 33 km cap a l'est arribem a l'aparcament proper al Lower Joffre Lake.
Des de l'aparcament, aquest llac és a poca distància a peu, a només cinc minuts, i aquí hi ha un bonic mirador.
El camí continua més enllà i porta al llac Middle Joffre i al llac Upper Joffre.
El guany d'elevació fins al llac Upper Joffre és d'aproximadament 400 metres des de l'aparcament.
Seguim per la carretera 99, on hi ha dos miradors on podem aturar-nos per veure les panoràmiques.
Ara ja anem directes cap a Kamloops, a 238 km de Lower Joffre Lake. La carretera baixa cap a la planura que hi ha entre les muntanyes de la Colúmbia Britànica i les Muntanyes Rocalloses.
En arribar a Cache Creek deixem la carretera 99 i agafem la 1 (anomenada Transcanadenca).
Són 176 km fins arribar a Kamloops, on no hi ha res d'especial i només és un lloc de pas cap a les Rocalloses.
Dia 11: KAMLOOPS - REVELSTOKE
Sortim de Kamloops i anem per la ruta 1 (transcanadenca) camí de los Rocalloses fins a Revelstoke (213 km).
La carretera 1 va quasi paral·lela al riu South Thompson. En el camí cap a Revelstoke passem per Little Shuswap Lake, Eagle River, Griffin Lake i Three Valley Lake.
Al costat d'aquest darrer hi ha el Three Valley Gap, un assentament que es troba a 27 km al sud-oest de Revelstoke, just a l'oest del cim de l'Eagle Pass. Les tres valls a les que fa referència el nom inclouen les sortides orientals i occidentals del pas i una obertura cap al sud a la part superior de Wap Creek, que és un afluent del riu Shuswap.
Eagle Pass és un pas de muntanya, situat a 550 metres d'altitud, a través de la serralada Gold Range. Divideix la conca de drenatge del riu Columbia de la del riu Fraser a través dels llacs Shuswap i el riu Thompson).
Eagle Pass fou escollit com la ruta de pas del ferrocarril Canadian Pacific Railway i més tard de l'autopista Trans-Canadà, sobre les muntanyes Monashee.
Després conduïm els 26 km de la Meadows in the Sky Parkway, una carretera sinuosa que us portarà des del fons de la vall prop de Revelstoke fins al cim del Mount Revelstoke National Park .
Al llarg d'aquesta ruta hi ha diversos miradors, alguns d'ells amb grans aparcaments i amb zones d'estar amb bancs on es poden gaudir de les vistes del mont Begbie i de la serralada Monashee . D'entre aquests miradors destaquem el mirador de Revelstoke, el mirador de Monsahee, el mirador de Columbia i el Panorama Point.
Un cop a dalt, al final de la ruta, hi ha diversos aparcaments. El llac Heather també compta amb el cap de pista que us porta al llac Miller i al llac Eva, dues impressionants masses d'aigua blava que han quedat de la darrera edat de gel, quan les glaceres es van fondre.
I si pugem fins al cim del Mount Revelstoke National Park arribem fins al Balsam Lake, on hi ha aparcaments i un curt camí de bucle de 500 metres. Nosaltres vam arribar fins aquí fent senderisme durant 1 km.
Dia 12: REVELSTOKE - ROGER PASS - YOHO NATIONAL PARK - CANMORE
Avui perdem una hora del dia perquè passem a la província d’Alberta, on l'hora local és una hora menys respecte de la zona de la Colúmbia Britànica on hem estat fins ara.
Passarem quatre dies sencers en les Muntanyes Rocalloses i el problema està en que la carretera que dóna a tots els parcs i entorns naturals de la zona és quasi una única ruta que va de sud a nord, des del Jasper National Park al Banff National Park. I al llarg d'aquesta carretera hi ha pocs pobles, essent un dels llocs més famosos i turístics del Canadà.
I tots els allotjaments són molt però que molt cars, a no ser que vagis a un càmping amb una tenda o a hostels amb habitacions compartides. El més lògic seria, tal com fa molta gent, estar-hi només un parell de dies per baixar costos.
Però nosaltres vam poder estar-hi quatre dies perquè finalment vam trobar un lloc no tan car i que estava raonablement bé: el Mountain View Inn. L'únic problema és que està ubicat a Canmore, just al sud de la zona a visitar. Així que ens tocarà anar i tornar des de l'extrem sud els dies següents.
Un cop arribats al Rogers Pass, hi ha un petit museu sobre la història de com va arribar el ferrocarril fins aquí.
Està ubicat en el centre de visitants del Glacier National Park i del Lloc Històric Nacional de Rogers Pass.
L'edifici en si és una rèplica d'un històric floc de neu ferroviari. A l'interior hi ha un teatre i exposicions sobre allaus, fauna i la història de la zona.
Des d'aquest pas de muntanya també tindreu una bona panoràmica de les diferents muntanyes de la zona: Sir Donald, Avalanche, Eagle, Uto, Cheops, etc.
Més endavant, a uns 10 km, trobem el Bear Creek Falls Trail. Es tracta d'una ruta de senderisme d'1.1 km (anada i tornada), amb un desnivell de 50 metres i un mínim de 30 minuts de durada. El sender condueix a una cascada glacial aïllada. A la part inferior del turó, quedeu-vos al camí principal per anar a les cascades.
Si es viatja des del nord no hi ha la possibilitat de girar a l'esquerra. En aquest cas cal donar la volta en la pista d'Ermità i apropar-se des del sud.
A continuació fem un tram llarg seguint la carretera 1 cap a l'est fins arribar al Yoho National Park, on en desviem per a visitar el Natural Brige i l’Emerald Lake. Guauuuuuu !!.
Després anem fins a les Takakkaw Falls. Un camí asfaltat, la Yoho Valley Rd, porta fins el peu de les cascades, que són unes de les més altres del Canadà, amb una caiguda de 254 metres en un únic salt d’aigua.
Des d'aquí tornem cap al nostre hotel a Canmore, doncs encara tenim 120 km per endavant.
Dia 13: CANMORE - HECTOR LAKE, BOW LAKE, PEYTO LAKE - CANMORE
Avui visitem l'Hector Lake, el Bow Lake i el Peyto Lake. És un trajecte de 125 km d’anada i altres 125 km per tornar, des de Canmore. Aquets són tres llacs glaciars amb panoràmiques maquíssimes.
Fins a l'Hector Lake són uns 99 km cap al nord-oest. Abans d'arribar a Lake Louise cal desviar-se cap al nord per agafar la famosa carretera Icefields Parkway (Ruta 92). Per a conduir per aquesta carretera és necessari presentar un passi vàlid d'accés als parcs nacionals.
En aquest punt al costat de l'Hector Lake podem fer l'Hector Lake Trail, un sender fàcil de 4,5 km i dues hores en el trajecte d'anada i tornada.
I 1,1 km més endavant tenim l'Hector Lake Viewpoint. Aquest mirador ofereix una vista impressionant sobre el llac Hector i les muntanyes dels voltants.
Continuant uns altres 14 km per la carretera Icefields Parkway trobem el Crowfoot Glacier Viewpoint, des d'on podrem veure l'espectacular glacera Crowfoot, situada en el costat nord-oriental de la muntanya Crowfoot.
Poc després, al cap d'1,4 km, tenim un altre mirador anomenat Bow Lake Viewpoint, situat en el costat est del llac Bow.
I 1,5 km més endavant hi ha un aparcament en el costat nord del llac per a fer-hi una parada, molt recomanada.
Des d'aquí podeu fer una ruta a peu per la riba del llac que es pot fer tan llarga com es vulgui.
Uns 7 km al nord hi ha el mirador Peyto Lake Upper Viewpoint des d'on veure el llac Peyto.
Des de l'aparcament hi ha un camí que porta fins al mirador i a la vegada un camí circular amb vistes panoràmiques de l’entorn.
Depenent del tipus de roca, la llet glacial pot reflectir els raigs solars en diferents tons de blau, verd o gris. Nedar en aquestes aigües deixa una pel·lícula grisa polsegosa a la pell.
Hi ha dos aparcaments en l'anomenat Bow Summit (també conegut com a Peyto Lake Viewpoint).
L'aparcament principal (inferior) per als visitants es troba a uns 500 metres de la sortida de la carretera Icefields Parkway.
Més amunt de la carretera hi ha un aparcament superior per a autobusos i minusvàlids just al costat de la plataforma de visualització.
Aquests aparcaments són gratuïts i molt concorreguts durant l'estiu. Des de l'aparcament inferior (per a cotxes) hi ha només 1 km caminant fins al mirador (uns 10 minuts).
El llac Peyto és un llac de color blau brillant alimentat per glaceres.
Després de dos anys de construcció i tancaments, l'accés al llac Peyto es va reobrir el 9 d'octubre de 2021, de manera que ara podeu caminar fins al bonic mirador i passar per alt. Aquesta és una visita obligada. Foto de postal del Canadà !!!.
Dia 14: CANMORE - LAKE LOUISE - MORAINE LAKE - VERMILION LAKE - CANMORE
Avui primer anem fins al Lake Louise i al Moraine Lake, els dos llacs icònics del Canadà, doncs tenim reserves fetes en ambdós llocs. Els dos llacs estan dins dels límits del Banff National Park.
El preu d’accés el tenim inclòs dins del passi Parks Canada Discovery Pass. Si anem en el nostre cotxe als dos llacs hi ha el problema de que l'aparcament és molt limitat i podem no trobar-hi lloc. Per tant es recomana reservar places en l'autobús llançadora que va als dos llacs des del poble/estació d'esquí de Lake Louise, cosa que vaig fer.
Nosaltres havíem d’estar a la parada de l'autobús llançadora, en el poble de Lake Louise, entre les 8:30 i màxim les 9:30 del matí. Com és a una hora de camí des de Canmore ens tocarà llevar-nos molt d’hora: entre les 7:30 i 7:45 havíem d'estar ja en marxa amb el cotxe, esmorzats i amb les necessitats fetes.
El llac Louise està envoltat de les muntanyes que formen la línia divisòria de les aigües en una vall penjada sobre una depressió del Bow River. Aquest és el lloc més famós de les muntanyes Rocalloses canadenques.
Es pot veure també la glacera Victoria que abans arribava fins al mateix llac i que ara està en fort retrocés.
A l'oest i sud del llac hi ha Mount Victoria (alçada 3.464 metres), el Mount Fairview (alçada 2.744 metres) i el Big Beehive.
Des de l’aparcament Lake Louise Parking Lot surt el Lake Louise Lakeshore Trail, un camí de 2 km (només anada) que voreja la riba nord del llac i que és el que vam fer nosaltres.
El Moraine Lake està situat a 14 km al sud de Lake Louise i envoltat pel Mount Temple i Wenkchemna Pass.
Des de la parada del bus llançadora al llac Moraine surt el sender Rockpiles, de només 0,8 km, que us portarà a un dels llocs més emblemàtics de la zona per una altre panoràmica icònica.
Un cop hem visitat, caminat i fet les fotos pertinents dels dos llacs tornem amb l'autobús llançadora a Lake Louise, el poble hom hem deixat el cotxe.
I de tornada a Canmore passem per la població de Banff, aturant-nos abans en el mirador Vermillion Lakes.
Dia 15: CANMORE - COLUMBIA ICEFIELD - CANMORE
Jornada llarga per arribar fins a l'Athabasca Glacier, ubicat en els Columbia Icefields, uns 30 km abans d'arribar al Jasper National Park. En total seran uns 240 d’anada i uns altres 240 de tornada.
A continuació trobareu els llocs que vam anar visitant al llarg d'aquesta ruta, de sud a nord:
El primer lloc on ens aturem és en el Mistaya Canyon, uns 153 km al nord-oest de Canmore. Aquest canó, ja dins dels límits del Parc Nacional de Banff, és una joia pintoresca esculpida per l'aigua corrent del riu Mistaya, el qual neix en el llac Peyto, al sud-est. Aquest profund canó presenta parets de pedra calcària, corbes i depressions erosionades de sots.
Aquí fem una ruta circular a peu de 1,8 km (uns 35 minuts). L'aparcament del canó de Mistaya està en el costat oest de la carretera Icefields Pwy (Ruta 93).
Seguidament continuem per la carretera 93. A 5 km de Mistaya Canyon hi ha el Howse Pass Viewpoint.
I 30 km més enllà trobem el Weeping Wall Viewpoint, en el que es pot aparcar per veure les cascades perquè hi ha un petit aparcament al costat oest de la carretera.
Es absolutament bonic quan es congela durant els mesos d'hivern.
Continuant uns altres 16 km cap al nord-oest passem pel Sunwapta Pass, el port de muntanya (alçada 2.035 metres) on comença el Parc Nacional de Jasper.
I 5 km més enllà s'arriba al Columbia Icefield.
El Camp de Gel de Columbia és el que queda actualment de la gruixuda massa de gel que una vegada va emmarcar la major part de les muntanyes de l'oest del Canadà. Situat en un altiplà ample i elevat, és el camp de gel més gran de les Muntanyes Rocalloses canadenques.
Gairebé tres quartes parts dels pics més alts del parc es troben a prop del camp de gel. Aquest camp de gel està idealment col·locat per capturar gran part de la humitat que els vents del Pacífic porten a través de l'interior de la Colúmbia Britànica. La major part d'aquesta precipitació cau en forma de neu, fins a 7 metres a l'any!.
Com que cau més neu en un any de la que es pot fondre durant la curta temporada d'estiu, s'hi va acumulant. A mesura que passa el temps, la neu es transforma en gel i comença a fluir cap a l'exterior a través de buits a les muntanyes que envolten el camp de gel, creant grans llengües de gel anomenades glaceres.
L'Athabasca és la glacera més visitada del continent nord-americà. El seu gel està en continu moviment, arrossegant-se cap endavant a un ritme de diversos centímetres per dia. Vessant des del camp de gel de Columbia sobre tres graons de roca gegants, la glacera flueix per la vall com un riu congelat i lent.
A causa de l'escalfament del clima, la glacera d'Athabasca ha estat retrocedint o fonent-se durant els últims 125 anys, perdent la meitat del seu volum i retrocedint més d'1,5 km. La glacera encongida ha deixat un paisatge lunar de morrenes rocoses al seu pas.
Es poden fer excursions a la glacera en vehicles especials, però és molt car. Tot i així a l’estiu hi ha molta cua. Crec que és poc ecològic.
Nosaltres deixem el cotxe en el pàrquing Toe of the Athabsaca Glacier, situat en l'extrem sud del llac Sunwapta. D'aquí surt el Toe of the Athabasca Glacier Trailhead, un sender de 1,4 km d'anada i tornada. Es triga una mitjana de 28 minuts a completar-se. Aquest camí ens porta fins prop de la llengua de gel, on hi ha panells informatius que marquen l’espectacular regressió de la glacera a causa del canvi climàtic.
Una mica més endavant en la carretera 93 (a 6,5 km del Jasper National Park Icefield Information Centre hi ha el Columbia Icefield Skywalk, una passarel·la que permet veure els camps de gel. Accedir-hi costa 80 $ per persona, així que passem d'ella!!.
I 3 km més enllà arribem al Stutfield Glacier Viewpoint, un mirador sobre la glacera Stutfield. El mirador està situat dalt d'un turó, i des d'allà es pot veure la glacera que s'estén per sota teu. També és un lloc ideal per a veure la posta de sol.
A 40 km de l'anterior mirador trobem les cascades Sunwapta Falls.
I continuant uns altres 25 km cap al nord hi ha les cascades Athabasca Falls. Les cascades Athabasca, de 23 metres d'alçada, no són molt altes segons els estàndards de les Muntanyes Rocalloses canadenques, però la mida del riu la converteix en una de les cascades més poderoses que es troben en els seus parcs nacionals de muntanya.
Abocant sobre una capa de quarsita dura, les caigudes s'han tallat a la pedra calcària més suau de sota, tallant característiques intricades, incloent sots i un canó curt.
Des de l'aparcament de les cascades hi ha un camí d'1 km d'anada i tornada que és el que vam fer nosaltres.
Contiuem durant 43 km més per anar a veure la zona del Mount Edith Cavell (alçada 3.368 metres). Des de l’estacionament hi ha un camí fins el Cavell Lake amb bones vistes de la muntanya i de la glacera Angel.
Aquest sender curt, anomenat Path of Glacier Trail (1,6 km anada i tornada; 1 hora) us porta cap a la gran cara nord del mont Edith Cavell, a través d'un paisatge rocós recentment cobert de gel glacial. Els senyals expliquen com la zona està sent recolonitzada per plantes i animals.
Des d'aquí anem a la ciutat de Jasper (27 km al nord), des d’on tornem cap a Canmore (311 km que recorrem en unes 4 hores i 30 minuts).
Dia 16: CANMORE - CRESTON
Avui hem de fer 407 km fins arribar a Creston, població en territori de la província de la Colúmbia Britànica, i a tocar de la frontera amb els Estats Units d'Amèrica.
Durant aquest llarg itinerari ens aturem primerament al cap de 66 km de Canmore per a fer l'Stanley Glacier Trail, un sender llarg que arriba fins als peus de la glacera del Mont Stanley, però que es pot retallar fins arribar al primer mirador. Aquesta primera part és bastant fàcil, amb pendent suau i un parell de ponts amb l'aigua per tot arreu.
Continuem uns 4 km més enllà per anar a veure el Marble Canyon, el qual està situat a l'escarpada Serralada Pavilion. Aquest canó de pedra calcària és una formació geològica bastant rara a la Colúmbia Britànica. Un camí de 1,4 km porta a una estreta gorja amb aflorament de marbre blanc i un pont natural sobre les aigües del riu Kootenay.
El pas de Vermilion Crossing (alçada 1.659 metres), situat uns 24 km al sud de Marble Canyon, marca el límit entre els parcs nacionals de Banff i de Kootenay.
Continuant uns 64 km cap al sud arribem a Radium Hot Springs, una ciutat de muntanya situada entre els imponents cims de les muntanyes Rocalloses canadenques i les muntanyes Purcell, amb el riu Columbia corrent per la seva columna vertebral. Els visitants entren al poble de Radium a través de l'icònic canó de Sinclair. A la ciutat hi trobareu llocs termals amb aigües a 47 ºC (de pagament).
Recorrent els darrers 250 km cap al sud entrem a Creston, a tocar de la frontera amb els EE.UU. Per la carretera es canvia d’hora, endarrerint els rellotges una hora.
Dia 17: CRESTON - FAUQUIER
Sortim aviat de la ciutat de Creston per arribar avui mateix a Fauquier, situada a 327 km.al nord-oest, sobre la riba oriental del llac Upper Arrow Lake.
En el trajecte d'avui ens movem per l'àrea anomenada West Kootenays, la qual ocupa el sud-est de la Colúmbia Británica.
Comencem vorejant el llac Kootenay, seguint la carretera 2A, fins arribar a Kootenay Bay, on un transbordador creua el llac fins a Balfour, una població situada en la riba occidental del llac Kootenay.
El ferri del llac Kootenay és el ferri gratuït amb el trajecte més llarg del món, ja que estem parlant d'un viatge de 35 minuts en el que recorre 8 km. Funciona durant tot l'any.
A 33 km des de Balfour, anant cap al nord per la carretera 31, arribem a Nelson. I després de Nelson continuem cap a Naksup, a 146 km.
Més o menys a mig camí entre Nelson i Naskup, en al costat dret de la carretera 6, hi trobareu el Kokanee Glacier Provincial Park i en la part esquerra, una mica més endavant, el Valhalla Provincial Park
La població de Naksup està ubicada sobre la riba oriental del llac Upper Arrow i al costat de la desembocadura del Kuskanax Creek. Aquesta zona és coneguda per les seves aigües termals.
Aquí fem el passeig Nakusp Waterfront Walk, amb vistes sobre el llac Upper Arrow i les serralades circumdants. Es tracta d'un camí anivellat i pavimentat a la zona centre del poble, amb bancs per seure, arbres d'ombra i boniques zones enjardinades. També a la zona centre hi ha una platja de sorra, a poca distància a peu de les botigues i restaurants.
Ja només ens queda arribar a Fauquier, on tenim l’allotjament. Seguim la carretera 6 durant 57 km en direcció sud, vorejant el llac Upper Arrow per la seva riba dreta.
Dia 18: FAUQUIER - SUMMERLAND
La nostra destinació final d'avui és la vall d'Okanagan, on estarem dues nits. Està situada a l'oest de Fauquier, sobre les ribes del llac Okanagan. Es tracta d'una vall amb molt bon clima i amb una activitat agrícola de vinyes i fruites.
El llac Okanagan compta amb platges on banyar-se. El centre turístic de la vall és la població de Kelowna.
En aquesta zona tot té uns preus prohibitius i per aquest motiu vam passar les dues nits en el Rosedale Motel de Summerland, en la part sud del llac, on no era tan car.
Sortint de Fauquier el primer que hem de fer es creuar el llac Upper Arrow amb el Needles Cable Ferry, un transbordador gratuït que surt cada 30 minuts (de les 5:00 a les 22:00 hores) i fa el recorregut entre Fauquier i Needles.
I des de Needles continuem 135 km per la carretera 6 fins arribar a Vernon, situat en la part nord de la vall d'Okanagan.
La ciutat de Vernon es troba al costat del llac Kalamalka. En la segona meitat del segle XIX s'hi van instal·lar aquí diversos ranxos de bestiar que van donar pas amb el temps a la ciutat. Hi ha un museu, al que no cal anar, anomenat O’Keefe Ranch i que explica la història de la zona.
Prop de Vernon hi ha unes pistes d’esquí per a l'hivern. A l’estiu, en canvi, totes les activitats estan al costat del llac Kalamalka, on hi ha llocs uns quants llocs on banyar-se. Anem a Kal Beach i també a Jade Bay Beach.
Deixem el cotxe a l’aparcament Kalamalka Park Main Parking i caminem per un sender que surt d'aquí i ens porta a la platja Juniper Bay Beach, a només 500 metres del pàrquing.
Un cop tornem a l’aparcament, on tenim el cotxe, reprenem la ruta i anem a buscar la carretera 97, la qual és l’artèria principal de la vall. Sortint de Vernon ens aturem en el mirador Kalamalka Lakeview Drive Lookout.
Després continuem viatge cap a Kelowna, a 50 km, vorejant els llacs Kalamalka, Wood i Ellison.
La ciutat de Kelowna és la més gran de la vall d'Okanagan. El seu nom deriva del nom de l'ós grizzly en la llengua del poble Okanagan. Kelowna es troba a 344 metres d'altitud, ocupa una superfície de 211,69 km² i té uns 117.000 habitants.
Des del Kelowna Visitor Centre (oficina de turisme) fem un circuit a peu que va cap al sud, fins al Kelowna City Park i la Hot Sands Beach. I un altre circuit cap al nord que ens porta fins el Rotary Marsh Park passant pel Waterfront Boardwalk, el parc Waterfront i la platja Tugboat Beach.
Des de Kelowna a Summerland hi ha una distància de 46 km. La carretera 97 travessa el centre del llac Okanagan a través del pont William R. Bennett.
Dia 19: SUMMERLAND - KELOWNA - PENTICTON - OSOYOOS - SUMMERLAND
Avui dediquem la jornada a visitar la zona.
El propi nom de Summerland ho diu tot. Els seus estius, aparentment interminables, són seguits per una càlida i vibrant tardor amb festivals de vi i els últims dies a la platja. Els hiverns, curts i molt suaus, amb un complet ventall d'activitats, condueixen a una primavera que compta amb més hores de sol que qualsevol altre lloc del Canadà.
Algunes de les seves platges sobre el llac Okanagan són Kinsmen Beach, Peach Orchard Beach, Powell Beach-Trout Creek, Rotary Beach i Sun-Oka Beach-Trout Creek.
La ciutat de Penticton, 17 km al sud de Summerland, s'estén entre l'extrem sud del llac Okanagan i l'extrem nord del llac Skaha. Quan fa molts i molts anys no arribava la carretera a Penticton llavors només s'hi podia arribar en barco.
El seu nom prové de la llengua ameríndia salish que significa Pen-tak-tin (lloc per quedar-se per sempre).
Penticton té platges on banyar-se en les ribes d'ambdós llacs, però també es poden visitar finques agrícoles (sobretot per a fer-hi cates de vins).
És millor banyar-se, que és el que vam fer nosaltres anant a la platja Okanagan Lake Beach i també a la de Sudbury Beach, aquesta darrera en el llac Skaha.
A continuació anem 63 km cap al sud per a visitar Osoyoos, situada quasi sobre la frontera amb els Estats Units. Aquesta població té el clima més sec i calorós del Canadà.
L'origen del seu nom prové de la paraula sw̓iw̓s (pronunciada "soo-yoos") que significa "lloc on es troben dos llacs" en la llengua local Okanagan (Syilx'tsn).
La vall d'Okanagan, que també inclou a Osoyoos, va ser formada per una enorme glacera durant l'última edat de gel, fa aproximadament 17.000 anys. A mesura que la capa de gel es retirava, les aigües de desglaç de les glaceres van formar el llac Osoyoos i tots els altres llacs de la vall.
El llac Osoyoos té les aigües més càlides de tots els llacs canadencs. I a més, els seus voltants són coneguts com «l'únic desert del Canadà».
Dia 20: SUMMERLAND - HOPE
El Fraser Canyon, uns kilòmetres al nord de la ciutat de Hope, és un dels llocs més famoses d’aquest part de la Colúmbia Britànica. El problema és que les serralades transversals fan que la carretera des de la vall d'Okanagan no pugui anar recta fins a Hope, fent que el trajecte entre Summerland i el canó Fraser sigui de 307 km.
Pel camí travessem el Manning Provincial Park, amb paratges de tipus subalpí, començant des de l’est per una zona semiàrida fins a un bosc humit. Nosaltres vam entrar en el parc pel seu costat sud-est.
Després la carretera 3 ascendeix fins a l'Allison Pass (1.341 metres d'alçada) i després la carretera passa per una zona anomenada Rhodondendron Flats, ja que al juny hi floreixen un munt d’aquests plantes. En aquest punt hi trobareu una curta ruta circular de només 0,5-km i en la que es triga una mitjana de 8 minuts a recórrer-la.
Poc després la carretera passa pel lloc conegut com Hope Slide a causa de l'enorme corriment de terres que hi va haver el 9 de gener del 1965, quan una massa rocosa amb un volum estimat de 47 milions de m3. es va desplaçar 18 km, des d’un cim fins arribar a un llac. Això va obligar a refer la carretera actual uns 45 metres per sobre del nivell anterior.
Conduint 17 km més per la ruta 3 arribem a la ciutat de Hope, on fem nit.
Dia 21: HOPE -VANCOUVER
Avui fem el trajecte de poc més de 150 km entre Hope i Vancouver. Passem la darrera tarda i nit a la ciutat de Vancouver.
Dies 22 i 23: VANCOUVER - Zuric - Barcelona
El nostre vol de tornada d'Air Canada surt de l'aeroport internacional de Vancouver a les 13:00 hora local. Després d'una escala en l'aeroport de Zuric, embarquem en un vol de connexió de Swiss Airlines i aterrem a l'aeroport de Barcelona a les 7:55 del matí del dia següent, hora local.