TXÈQUIA
Diari d'una escapada de quatre dies a Praga, Karlovy Vary i Český Krumlov
Data viatge: 
Introducció
de la Plaça de la Ciutat Vella (Praga)
Com era el segon viatge que feia a Praga volia anar a dues ciutats que en el primer no vaig poder veure per manca de temps, és a dir Český Krumlov i Karlovy Vary.
Per tant, les visites a la capital es van reduir bastant i em vaig saltar algunes de les imprescindibles, com el Castell de Praga o l'Antic Cementiri Jueu donat que ja les coneixia.
I a canvi vaig incloure els llocs potser més secundaris que sempre queden pendents en tots els viatges.
La idea inicial era anar a Praga pels voltants de Nadal, més o menys entre el 25 i el 31 de desembre, amb la finalitat de viure l'ambient nadalenc i també conèixer el famós mercat nadalenc de la Plaça de la Ciutat Vella, però els preus de l'allotjament em van dissuadir, sobretot quan vaig comprovar que a la setmana següent els preus baixaven a la meitat, literalment.
Per tant, com podia escollir i, a més, em vaig assabentar que el mercat nadalenc tancava portes el 7 de gener no m'ho vaig pensar més.
Fitxa tècnica del viatge
Dates del viatge
Del 3 al 7 de gener de 2024.
Diners
A la República Txeca la moneda és la corona txeca que, si no m'equivoco, té un canvi bastant estable des de fa anys, és a dir, aproximadament unes 24 corones txeques per cada euro.
Tot seguit posaré els preus en la nostra moneda per a fer-ho més entenedor, però tenint sempre en compte que es tracta del canvi que es va fer en aquell moment, pagant pràcticament a tot arreu amb targeta de crèdit.
Despeses del viatge
Vols. El preu de cada vol amb Ryanair, amb facturació de maleta de 20 quilos, va sortir per 219,87 euros per persona. Si bé és cert que l'import de partida sembla molt llaminer, afegir equipatge penalitza molt.
La solució seria agafar un vol amb maletes i un altre sense (com en el nostre cas que som dues persones) i ja en tindríem prou, però això equival a comprar dos bitllets per separat perquè el sistema no permet fer en una mateixa reserva dues modalitats diferents.
Allotjament. Encara que Praga continua sent una de les capitals europees més barates, els preus dels hotels es disparen en certes dates.
Després de molt mirar en el portal de reserves Booking.com vaig escollir l'EA Hotel Royal Esprit, que va costar en habitació doble amb bany i esmorzar un total de 450,48 euros les quatre nits.
No és barat, però l'hotel està molt ben situat, sobretot per sortir de Praga amb l'autobús com era la meva idea. I era també molt confortable, amb un esmorzar que complia perfectament.
- Transport: Per sortir de Praga cap a les destinacions de Český Krumlov i Karlovy Vary vam agafar l'autobús de l'empresa FlixBus perquè vaig descobrir que sortia molt millor comparat amb el trajecte en tren, tant per freqüència com per durada. En aquest capítol se'n van anar 38,96 euros per persona.
Clima
Un dels motius que em va empènyer a preparar aquesta escapadeta a Praga pels voltants de Nadal va ser l'esperança de trobar-hi ni que fos una miqueta de neu. Malgrat la meva il·lusió, vam tenir unes temperatures només una mica més baixes que a Barcelona. és a dir una cosa completament anòmala i, fins i tot, puc dir que vaig passar calor de tan abrigada i equipada com anava.
Només l'últim matí va baixar bastant la temperatura i van caure alguns floquets de neu, gairebé imperceptibles.
Diari de viatge a Praga, Karlovy Vary i Český Krumlov
Dia 1: Barcelona - PRAGA
Sortim d'horeta de la terminal 2 de l'aeroport de Barcelona, a les 8:40 del matí, i arribem a l'aeroport de Praga en un vol directe de Ryanair a les 11:15 hores, sense cap contratemps.
Un cop a la ciutat de Praga agafem el transport públic per anar fins a l'allotjament que teníem reservat: autobús 100 per anar a la línia B del metro i baixar a la parada de Namesti Republiky (l'altre opció és l'autobús 119 en combinació amb la línia A del metro que té la parada més cèntrica, a Mustek).
Arribem a l'EA Hotel Royal Esprit, i encara que és més aviat del compte, ens deixen disposar de l'habitació i aparcar els «trastos», detall que en un hotel sempre és d'agrair, perquè no només permet deixar les maletes, sinó que també es pot aprofitar per condicionar-se una mica i canviar-se si s'escau.
La primera cosa que fem quan sortim al carrer és anar a dinar al Grand Cafe Orient, a dos minuts caminant de l'hotel, que em tenia molt encuriosida perquè és l'únic bar cubista del món, sigui el que sigui això, ja que no vaig acabar d'entendre ni apreciar més enllà d'una decoració que em va semblar bastant maca.
Seguidament ens dirigim al Museu Mucha (entrada: 14 €/persona), un dels llocs que no vaig poder visitar en el meu anterior viatge i que sempre tenia en ment, ja que Alfons Mucha és un artista que m'encanta. Per fi em vaig treure l'espineta i la veritat és que no em va decebre en absolut, si bé el vaig trobar petitó i potser només per a fanàtics d'aquest pintor txec.
Per aquest primer dia a Praga no tenia programades grans coses. En primer lloc perquè no sabia exactament quan trigaríem en veure el museu i en segon lloc perquè havíem matinat bastant i era possible que en algun moment ens agafés la mandra.
Finalment, va resultar que un cop acabada la primera visita encara era aviat i de cansats no ho estàvem gaire. Així que, de camí cap al Teatre Negre, la nostra següent destinació, vam treure el nas a la Plaça de la Ciutat Vella per a veure una mica l'ambient nadalenc.
Tant la plaça com els seus voltants estaven atapeïts de gent. Esperava turisme, però em va sorprendre una mica veure tanta gent per ser un dia feiner de principis de gener. Deu ser que Praga està sempre ple.
El mercat, la decoració i, sobretot, l'enorme arbre posat al bell mig de la plaça, conformen un escenari nadalenc perfecte. Només faltava una mica de neu per acabar-ho d'arrodonir.
Ara sí que ens dirigim cap al Teatre Negre a comprar les entrades (24 €/persona). La veritat és que la informació era una mica confusa, perquè hi ha uns quants llocs que es publiciten dient que són els originals i els millors,, com no podia ser d'una altra manera.
Al final em vaig decantar pel Black Light Theatre Srnec, al carrer Narodni número 20. En arribar ens va costar una mica entendre, fins i tot, on era la entrada, perquè comparteix porta amb el Reduta Jazz Club i com era una mica aviat encara estava tot tancat i no hi havia ningú per a poder preguntar.
Mentre fem temps, esperant estar en el lloc correcte, mirem la programació de jazz i en aquell moment decidim incloure en el nostre planning una actuació en un dels clubs més prestigiosos d'Europa. Així doncs, quan obren no només comprem entrades pel teatre per aquella mateixa nit, sinó també per al jazz dos dies després.
Ja amb les entrades per al teatre a la butxaca, fins que arribi la hora de l'espectacle anem a fer una volta. No és massa tard, però en aquesta època es fa de nit tan aviat que sembla que ja s'hagi d'acabar l'activitat.
En canvi aprofitem per veure una mica de la Praga nocturna i ens acostem fins a la anomenada Casa Dansant, una obra de l'arquitecte txec-croata Vado Milunic en col·laboració amb el conegut Frank Gehry. Tot il·luminat fa molta patxoca.
Arriba l'hora d'entrar en el famós Teatre Negre, un espectacle que és apte per a tots els públics i nacionalitats, ja que juga amb elements molt bàsics i, a més, és mut, amb la qual cosa qualsevol el pot entendre.
El truc està en que els actors actuen sobre un fons negre i, per tant, amb un acurat joc de llums només s'aprecien els elements que volen destacar, ja sigui ells mateixos o, si també van vestits de negre, els objectes que els interessa mostrar.
En resum, un espectacle diferent que té els seus orígens en aquesta ciutat, que no està de més conèixer i, encara que a estones pot semblar fins i tot un xic infantil, fa passar una bona estona.
Potser el que més em va sobtar va ser que era tot molt artesanal, només amb un focus mogut manualment i un atrezzo bastant senzill aconsegueixen crear la il·lusió d'un bon espectacle.
Dia 2: PRAGA - ČESKÝ KRUMLOV - PRAGA
El segon dia de viatge està dedicat exclusivament a visitar la ciutat de Český Krumlov, situada a uns 170 kilòmetres al sud de la capital. Patrimoni de la Humanitat des de 1992, la seva fama és tal que sobren les referències i indicacions a Internet, per la qual cosa no cal estendre's en més explicacions.
Una de les millors maneres d'arribar a aquesta ciutat, si no es disposa de transport privat, és amb l'autobús de la companyia FlixBus. que surt des de la Estació Central de trens de Praga i que triga gairebé dues hores i mitja en arribar.
L'avantatge de l'autobús envers el tren és que la freqüència del bus és superior i les hores de sortida i tornada s'adapten millor a les necessitats viatgeres.
Arribem a la ciutat de Český Krumlov a les 11:40 hores. La primera panoràmica que ens espera és increïble i pot enamorar a qualsevol.
La visita estrella en aquesta ciutat és, sense dubte, el Castell de Český Krumlov (preu entrada: 8 €/persona).
En les dates que el vam visitar nosaltres, primera setmana de gener, estava parcialment tancat, per la qual cosa només es podia visitar el museu i la torre, però en realitat ja en tenim prou per fer-nos una idea de la agnificència i bellesa del lloc. Sobretot, les vistes des de dalt són espectaculars.
Amb aquesta visita se'ns va tot el matí, tenint en compte també que hem arribat gairebé a les 12, però en realitat només ens queda patejar el centre històric, que és el que fem després de dinar.
Una bona passejada per admirar la preciosa arquitectura ens porta per carrers i carrerons d'allò més bonics. Com a llocs a destacar podria dir que la Plaça de l'Ajuntament i el carrer Latran són els punts estratègics per on es mou la vida i l'activitat comercial de Český Krumlov.
Per sort tampoc és una ciutat excessivament gran i quan arriba l'hora d'anar cap a l'autobús es pot dir que l'hem recorregut pràcticament sencera.
Com a detall que em va resultar curiós puc dir que la quantitat de turisme era irrisòria. I, de fet, molts dels bars i restaurants estaven tancats, senyal de que són dates amb poc moviment.
Dia 3: PRAGA - KARLOVY VARY - PRAGA
Karlovy Vary és una ciutat balneària situada a uns 125 kilòmetres a l'oest de Praga, coneguda des de fa més de dos cents anys per les seves aigües termals.
Com en el cas de Český Krumlov, també la millor opció per arribar és amb l'autobús de FlixBus, que agafem a les 9 a Praga, aquest cop a l'estació Florenc, i ens deixa a Karlovy Vary dues hores després.
Aquí no hi ha visites de pagament pròpiament dites, es tracta de passejar pels diferents construccions que s'han fet al voltant dels sortidors d'aigua que hi ha repartits per tota la ciutat.
La columnata del Parc, la del Molí, la del Mercat, la Termal... són algunes de les interessants estructures on es pot entrar i provar també l'aigua calenta que brolla i que, per cert, és difícil trobar alguna cosa més dolenta per a beure.
Com ja he dit, Karlovy Vary és un destí termalista de primer ordre des de fa segles. Les luxoses construccions que s'han fet (i es continuen fent, si bé en un altre estil) donen fe del nivell adquisitiu dels seus visitants.
I a tall d'exemple això es pot comprovar en l'església ortodoxa russa que a finals del segle XIX es va erigir per donar resposta religiosa a la nombrosa comunitat que estiuejava aquí.
La veritat és que és una ciutat preciosa, sembla que l'hagin treta d'un conte, i haig de dir que em va agradar més que Český Krumlov. Només cal veure-la des d'un punt una mica elevat per adonar-se del nivell arquitectònic que ha adquirit gràcies al termalisme. Un bon punt és el mirador que hi ha al carrer Jeana de Carro.
Per acabar d'arrodonir la jornada i estant en un lloc amb tant de glamour, res millor que entrar en el cafè del Grand Hotel Pupp per a prendre un cappuccino i un tros de pastís. Ja sabem que ens clavaran només pel lloc, però, tot i això, hem de fer una petita cua i esperar per aconseguir taula. Al final per 16 euros berenem com senyors en un entorn únic.
Queda anotat el Gran Hotel Pupp en el mapa dels allotjaments on m'agradaria passar al menys una nit una vegada a la meva vida.
Tornem tot fent un tranquil passeig fins a la parada de l'autobús que, puntualment, arriba a les 18:30 hores. Quan arribem a Praga, al voltant de les 20:30, ja només ens queda sopar alguna cosa i retirar-nos a descansar.
Dia 4: PRAGA - Barcelona
L'últim dia sencer d'aquesta escapada la dediquem exclusivament a Praga. Comencem ben d'horeta un llarg passeig que ens porta una altra vegada a la Casa Dansant, però aquest cop per veure-la de dia. Realment, l'arquitectura d'aquest edifici no deixa de sorprendre i això que el dia tampoc acompanyava.
Xino xano vora el riu Vltava arribem fins al famosíssim pont d'en Carles, passant primer pel mur de John Lennon i fent una bona part per Malá Strana. Després ens acostem fins a la Casa Municipal, passant un altre cop per la Plaça de la Ciutat Vella i al costat d'edificis molt emblemàtics de la ciutat com l'església de Tyn o la Torre de la Pòlvora.
Arribats a la Casa Municipal ens assabentem de que hi ha unes visites guiades que porten a estances on les visites normals no poden entrar, de manera que no ens ho pensem dos cops i comprem les entrades (13 €/persona).
Fins l'hora de la visita encara hi ha temps i així aprofitem per a continuar el nostre recorregut per la zona de la Praga més moderna.
Recorrem, per exemple, tota la Plaça Wenceslau fins a la porta del Museu Nacional.
També ens fiquem a la Galería Lucerna per veure l'escultura de David Cerny (la del cavall cap per avall), artista molt polèmic i conegut que hem anat trobant per altres indrets de la ciutat de Praga.
I tot passejant se'ns fa l'hora de la visita guiada. La Casa Municipal és, en realitat, una sala de concerts que es va construir a començaments del segle XX seguint la tendència modernista de l'època.
El lloc és impressionant, amb detalls realment preciosos que demostren que l'edifici es va planejar amb la intenció de fer molta enveja.
Encara ens faltava pujar a la Torre de l'Ajuntament (12 €/persona), aquest cop visita que repetíem de l'altre viatge, però és que les vistes des de dalt són imperdibles.
Aquí trobem la mateixa quantitat de gent que sempre hi ha al voltant de la plaça i que sembla que no surti d'aquí, perquè en altres llocs hem estat més tranquils.
Un altre cop amb els peus a terra anem cap al Reduta Jazz Club per assistir al concert de jazz (18 €/persona). Es tracta d'un local inaugurat cap als anys 50 del segle passat i que no sembla que hagi canviat gaire des de llavors, la qual cosa li dóna un encant especial.
És tal com un s'imagina que ha de ser un lloc on toquen jazz. La seva particularitat, i que em va sorprendre força, és que les files de seients estan disposades transversalment a l'escenari, amb la qual cosa acabes amb una torticolis important.
El músic no era gaire conegut i a sobre va arribar bastant tard, però al final vam passar una estona divertida i que, a sobre, no estava en absolut prevista, amb la qual cosa la satisfacció va ser doble.
El vol de tornada a casa sortia a les 14:25, és a dir un horari que no permet fer grans coses, però a canvi pot proporcionar bones estones mortes i avorrides.
Aprofitem per fer la última mini volteta per la ciutat i veiem com estan desmantellant el mercat nadalenc de la Plaça de la Ciutat Vella, senyal de que ja s'acaben les vacances per tothom.
Marxo d'aquí convençuda de que la capital de la República Txeca és un dels destins imprescindibles, no és cap novetat.
Malgrat la massificació turística que pateix des de fa temps, Praga no ha deixat de ser una ciutat amb un encant especial que no pot decebre a ningú. Si, a més, s'afegeixen Český Krumlov i Karlovy Vary en el mateix viatge llavors és una aposta segura per a fer una escapada molt complerta.