TUNÍSIA
Guia i relat d'una visita a Tunis, Cartago i Sidi Bou Saïd
En aquest escala d'un dia sencer en la ciutat de Tunis vam visitar la capital tunisiana, així com el lloc arqueològic de Cartago i la pintoresca població de Sidi Bou Saïd.
Data viatge: 2007 | Publicat el 16/6/2023Darrera actualització: 06/2023
ÍNDEX DE LA GUIA
General
Nord-est de Tunísia
Introducció
A finals de l'any 2007 i principis de 2008 vam fer un viatge de 15 dies a Líbia i vam utilitzar Tunísia com a lloc de pas per tal d'abaratir el preu dels vols.
Aprofitant aquesta circumstància, a la tornada de Líbia ens vam reservar un dia sencer a Tunis, la capital de Tunísia, per a visitar alguns dels seus nombrosos punts d'interès, així com per a visitar el lloc arqueològic de l'antiga ciutat de Cartago i també la pintoresca població costanera de Sidi Bou Saïd.
Tunísia és un dels països més petits del nord d'Àfrica, situat entre Algèria i Líbia, però la seva estratègica posició l'ha convertit en escenari d'importants capítols de la Història. Fenicis, romans, vàndals, bizantins, àrabs, otomans o francesos han intentat conquerir les seves terres i dominar-les en diferents èpoques.
Com a resultat d'això el país compta amb un gran llegat cultural i patrimonial, amb un total de vuit llocs inscrits en la llista de Patrimonis de la Humanitat de la UNESCO.
A més, cal sumar-hi el seu clima assolellat, les seves platges i els preus moderats del seus serveis, fent de Tunísia una atractiva destinació turística des de principis dels anys 60 del s. XX i també un dels països més visitats d'Àfrica.
Fitxa tècnica del viatge
Data del viatge
Del 4 al 5 de Gener de 2008.
Visat
Per a viatjar a Tunísia només era necessari el passaport en vigor, ja que els ciutadans de la Unió Europea estaven exempts del requisit de visat per a estades inferiors als 90 dies.
Diners
La moneda oficial de Tunísia és el dinar tunisià (TND). En les dates de la nostra visita les targetes de crèdit eren generalment acceptades.
El canvi mitjà obtingut fou: 1 TND = 0,569 € / 1 € = 1,758 TND. Veure canvi actualitzat en Eur → TND
Transport
Avió. A Tunísia els vols domèstics venen limitats per l'escàs nombre d'aeroports del país a causa de que no hi ha grans distàncies a cobrir, només en l'eix nord-sud.
Per a volar des de Tunis, la capital, a l'illa de Djerba, en el sud, hi havia llavors dues opcions: TunisAir i SevenAir, la qual ara s'anomena Tunisair Express. La companyia SevenAir solia tenir preus més econòmics.
Altres. Moure's per Tunísia per via terrestre sembla fàcil per la gran varietat de transport que sembla haver-hi.
Vacunes
Per a visitar Tunísia no hi havia cap vacuna obligatòria i ni tan sols recomanable.
Però, com sempre, és altament recomanable viatjar amb una assegurança mèdica internacional d'àmplia cobertura i que inclogui també la repatriació en cas de necessitat.
Seguretat
Tunísia sempre ha estat un país molt segur per al viatger i així era en les dates d'aquesta visita, a principis de 2008.
Però des de llavors s'han succeït diversos esdeveniments en el país que l'han portat als titulars dels noticiaris de tot el món: atemptats terroristes de tipus gihadista (sobretot l'any 2015), aldarulls i protestes socials (que al gener de 2011 van propiciar la caiguda del president Ben Ali, el qual havia governat el país còmodament els darrers 24 anys) i una certa inestabilitat política.
Tots aquests fets han colpejat molt durament al sector turístic del país i, tot i que sembla que es va recuperant el nº de turistes internacionals que visiten Tunísia, encara no s'ha arribat a les xifres que tenia el país dècades enrere.
Amb la crisi econòmica i l'atur que ve patint el país des de fa anys han augmentat el número de petits furts i robatoris d'oportunitat, però encara molt lluny dels que podem trobar en qualsevol ciutat europea, sense anar més lluny.
Tot i això, el país es manté com un lloc relativament segur. La seguretat total no existeix en cap país del món i Tunísia no n'és l'excepció. Només cal prendre les precaucions habituals, ser discret i usar el sentit comú, especialment en zones molt turístiques o amb grans aglomeracions de gent.
En qualsevol cas, actualment sí que sembla prudent evitar les zones frontereres amb Líbia i també la petita regió de Jebel Chaamby, limítrof amb Algèria, a causa d'ocasionals xocs armats entre l'exèrcit tunisià i grups islamistes radicals.
Clima
El nord de Tunísia gaudeix de clima mediterrani. La humitat present en l'atmosfera de la costa suavitza les temperatures, tant a l'estiu com a l'hivern. A mesura que ens desplacem cap al sud ens endinsem en el desert, amb temperatures molt més extremes.
En les dates d'aquest viatge i en la ciutat de Tunis i voltants, la temperatura durant el dia era agradable o fresca depenent de si feia sol o no.
Diferència horària
A Tunísia no hi ha diferència horària amb l'horari d'hivern a Catalunya.
Idioma
L'idioma oficial de Tunísia és l'àrab, però un gran percentatge de la població tunisiana parla francès. Molts rètols de botigues, menús de restaurants, senyals de trànsit i indicacions vàries estan habitualment escrites en àrab i en francès. I en zones molt turístiques també és relativament fàcil trobar gent que parli l'anglès.
TUNÍSIA: Visita de Tunis, Cartago i Sidi Bou Saïd
TUNIS
Com arribar-hi
Vam arribar a l'aeroport internacional Tunis-Carthage en un vol de TunisAir procedent de Trípoli, la capital líbia.
Per anar fins a l'hotel, ubicat en l'Av. Habib Bourguiba, en el centre de la ciutat de Tunis, vam pagar 15 TND per un taxi que inicialment ens demanava 22 TND. Com que Tunis és un lloc molt turístic cal vigilar i regatejar molt per a no pagar preus desorbitats per qualsevol cosa.
Dormir i menjar
En l'Hotel Excel (Av. Habib Bourguiba, 35 - Tunis) vam pagar 80 TND per una habitació doble amb bany privat, TV i esmorzar inclòs. L'hotel estava bé, el personal de recepció fou atent i la situació era excel·lent.
Per a canviar euros a dinars tunisians vam anar a la sucursal del Banque de L'Habitat en l'Av. Bourguiba, molt prop de la Catedral, on vam obtenir la millor taxa de canvi de totes.
Coses a veure i fer
TUNIS. És la capital i la ciutat més gran de Tunísia. Està situada al llarg del Golf de Tunis, en el mar Mediterrani, i al costat del llac de Tunis i del port de La Goulette. La ciutat s'estén sobre una plana costanera envoltada de muntanyes.
En el centre de la ciutat es troba l'antiga medina. Cap al seu costat oriental s'estén la part moderna de la ciutat, anomenada també Ville Nouvelle, on hi ha nombrosos exemples d'edificis de l'època colonial francesa.
Ja als afores de la ciutat, cap al nord-est, s'estenen els ravals de Cartago, Sidi Bou Saïd i La Marsa.
La nostra visita a la ciutat de Tunis i voltants fou de només un dia complet i, per tant, l'abast del que vam poder veure i visitar fou força limitat. Per altra banda, Tunis és una destinació turística internacional consolidada ja des de fa molts anys i això es notava en molts llocs orientats clarament al turisme.
Si la comparem amb altres ciutats de la zona del Magrib, Tunis no ens va semblar una meravella (és una opinió personal), però és una ciutat agradable i paga la pena fer-li una visita de passada.
La medina de Tunis
La medina de Tunis és el cor històric i cultural de la ciutat de Tunis i un dels millors llocs de la ciutat, amb una densa aglomeració de carrerons i passatges coberts, plens d'olors i colors, i amb un bulliciós comerç en els seus socs, força orientats al turisme.
L'antiga medina de Tunis fou declarada Patrimoni de la Humanitat l'any 1979.
Han passat gairebé dotze segles des que el príncep Hassen Ibn Nooman va fundar la ciutat sobre les restes d'un vell assentament púnic. D'aquesta època és la Gran Mesquita Ezzitouna.
L'accés a la medina des de la ciutat moderna és a través de la porta Bab el Bahr, també coneguda com a Porte de France.
En un mapa turístic de la ciutat de Tunis, que s'obtenia gratuïtament en qualsevol oficina turística (per exemple en la de l'aeroport), es proposaven tres circuits diferents per a recórrer la medina i els seus punts d'interès.
La Ville Nouvelle
La Ville Nouvelle correspon a la part nova de Tunis, i el seu eix central és la gran avinguda Habib Bourguiba, anomenada la Champs-Élysées tunisiana segons molts locals, per la seva «similitud» amb l'homònima parisenca.
Aquí els edificis afrancesats de l'era colonial contrasten amb altres construccions més petites i velles. Hi ha un gran nombre de cafès al més pur estil parisenc.
I com curiositat arquitectònica, la Catedral de Saint-Vincent-de-Paul, ubicada en la Place de l'Indépendence, en l'extrem occidental de l'Av. Bourguiba.
Aquesta església catòlica fou construïda a finals del s. XIX en una barreja d'art gòtic i bizantí i amb un peculiar toc nord-africà.
Finalment, en aquesta zona destaquem també el Museu Nacional Bardo, situat a uns 4 km a l'oest del centre Des de 1888 ocupa un antic palau que fou la residència oficial de la monarquia històrica tunisiana.
Aquest museu arqueològic és un dels més importants de la regió Mediterrània i només superat a Àfrica pel Museu Egipci del Caire quant a la riquesa de les seves col·leccions.
A partir d'una gran varietat de peces arqueològiques, aquest museu traça la història de Tunísia al llarg de diversos mil·lennis i a través de diferents civilitzacions.
I el viatge s'acaba ...
Acabades les visites a la ciutat de Tunis, a Cartago i a Sidi Bou Saïd i ja sense més temps disponible, vam agafar un taxi en l'Av. Habib Bourguiba que per 10 TND ens portà fins a l'aeroport internacional Tunis-Carthage.
Allà ens esperava el nostre vol directe de la companyia TunisAir fins a Barcelona (trajecte de 90 minuts).
CARTAGO
Com arribar-hi
El lloc arqueològic de Cartago està 15 km al nord del centre de la ciutat de Tunis i per arribar-hi la millor opció era el TGM, un tren lleuger de rodalia que va des del centre de Tunis fins a la ciutat de La Marsa, ubicada 18 km al nord-est, passant per Cartago i per Sidi Bou Saïd.
Vam anar caminant fins a l'extrem est de l'Av. Bourguiba, on està l'estació Tunis Marine del TGM. Vam comprar un bitllet d'anada a Cartago i un de tornada des de Sidi Bou Saïd a Tunis per només 1,55 TD.
Hi havia trens amb força freqüència i en només 25 minuts ja estàvem a l'estació Carthage Hannibal, on vam baixar.
Des d'aquesta estació vam pujar per un carrer ample i flanquejat per grans palmeres i luxoses mansions. Aquest barri, anomenat Carthage, és una zona d'ambaixades i on viuen representants diplomàtics.
A uns 750 metres de l'estació vam trobar un rètol que indicava Ville Didon a l'esquerra. El vam seguir i de seguida vam trobar unes escales a la dreta que pujaven, entre una casa i una zona de vegetació, fins al turó de Byrsa.
En arribar dalt del turó ens vam trobar davant un majestuós edifici, l'Acropolium de Cartago, l'antiga Catedral de Saint Louis, construïda pels francesos l'any 1890 i que ara és un centre cultural. I a continuació vam trobar l'edifici blanc del Museu Nacional de Cartago.
Coses a veure i fer
EL LLOC ARQUEOLÒGIC DE CARTAGO. Les restes de l'antiga ciutat de Cartago (Carthage en francès i pronunciat «cartaix») formen part de la llista de Patrimonis de la Humanitat de la UNESCO des de l'any 1979.
La ciutat va ser fundada sobre el turó de Byrsa per emigrants fenicis en el s. IX a.C. Durant un mil·lenni els fenicis van regnar en el Mediterrani i els seus vaixells per a la guerra i el comerç trobaven abric en el proper port de Salammbo.
Però després del setge i posterior conquesta de Cartago per part dels romans, aquests van fer tal treball de demolició de la ciutat que no van deixar absolutament res. El poc que es veu avui dia és el que van construir els propis romans quan van establir aquí la seva capital administrativa per a l'Àfrica.
Com que les ruïnes de Cartago s'estenen per un àrea bastant gran nosaltres vam decidir limitar la nostra visita al museu, les ruïnes de Byrsa i els banys d'Antonino.
El Museu Nacional de Cartago permet apreciar la magnitud i importància de l'antiga ciutat durant les èpoques púnica i romana. Conté magnífics exemples d'escultures i mosaics trobats en les excavacions. L'entrada Museu Nacional costava 8 TND (+ 1 TND per la càmera fotogràfica), però era vàlida també per a totes les ruïnes de Cartago.
Abans d'entrar en el museu, però, vam visitar les excavacions de l'antiga ciutat púnica, que estan just al costat del museu. El lloc és molt bonic i, tractant-se d'un lloc elevat, hi havia unes vistes privilegiades sobre els voltants: la ciutat de Tunis, els barris perifèrics del nord, la mar Mediterrània i la península de Cap Bon.
verge Vestal (Museu Nacional de Cartago, Cartago)
Acabada aquesta visita vam tornar al Museu Nacional de Cartago. En el seu interior hi havia grans mosaics, estàtues i tot tipus d'objectes trobats en les excavacions, tant de la ciutat púnica com de la ciutat romana, amb nombrosos panells informatius (retolats en àrab i francès) molt interessants i instructius.
En l'exterior del museu també hi havia un jardí amb estàtues, esteles i urnes púniques.
Després de la visita al museu vam tornar caminant pel mateix camí que havíem seguit al matí, vam deixar enrere l'estació de tren Carthage Hannibal i vam continuar en direcció cap al mar. Era una zona molt agradable per a passejar.
I així vam arribar fins als Banys Termals d'Antonino, molt impressionants per ser uns dels més grans construïts sota l'Imperi Romà. Per a visitar-los valia la mateixa entrada comprada en el museu. En el lloc també hi havia un bonic jardí.
El costat nord del recinte limita amb l'enorme finca que ocupa la residència del President tunisià, pel que no ens va sorprendre la gran vigilància que hi havia en tota aquesta zona.
SIDI BOU SAÏD
Com arribar-hi
La població de Sidi Bou Saïd està situada 20 km al nord-est de la capital, la ciutat de Tunis. Per a arribar fins aquí des de Cartago vam agafar un tren en l'estació Carthage Hannibal i en un curt trajecte de només tres estacions ja vam arribar a l'estació de Sidi Bou Saïd, situada en la part nova de la població. El bitllet entre Cartago i Sidi Bou Saïd ens costà 0,4 TND.
Per anar des de l'estació Sidi Bou Saïd fins a la ciutat vella de Sidi Bou Saïd s'ha de caminar en pujada uns 15 minuts.
I per a la tornada al centre de Tunis des de la part vella de Sidi Bou Saïd vam tornar a l'estació de Sidi Bou Saïd, en la part nova, i allà vam agafar un tren a la capital. Va ser un trajecte de 35 minuts fins a l'estació final de Tunis Marine.
Coses a veure i fer
SIDI BOU SAÏD. És una petita i atractiva vila sobre uns penya-segats i amb grans vistes sobre la badia de Tunis.
El seu nom actual prové de l'abreujament del nom d'un sant musulmà, anomenat Abou Saïd ibn Khalef ibn Yahia Ettamini el Beji, i que va viure aquí en el s. XII.
La part vella és un agradable i bonic lloc de carrers estrets amb llambordes. Les edificacions, en un estil àrab i andalús, són blanques, amb portes i finestres blaves i decorades a l'estil local. I tot això complementat amb un munt de geranis i buguenvíl·lies que embelleixen encara més el conjunt.
En la ciutat vella de Sidi Bou Saïd hi ha molts racons de postal i això fa que sigui un lloc tremendament popular entre el turisme estranger, per la qual cosa és un lloc molt turístic i els preus estan a l'alçada.
Per a menjar hi havia poca oferta de restaurants i en qualsevol cas no eren gens barats.
Per experiència pròpia podem recomanar, pels seus preus moderats, el restaurant Chengri, en el carrer principal, sota la mesquita.
I per a prendre un te a la menta amb pinyons res millor que «fer el guiri» i anar al ja famós Cafè Des Nattes, en el carrer Sidi Bou Fares, o bé al Cafè Des Delices, al final del carrer principal.
Aquest darrer té unes estupendes terrasses esglaonades amb vista magnífiques sobre la costa i el mar.
En qualsevol paga la pena buscar una taula amb bones vistes i asseure's una bona estona gaudint de les vistes per tal d'amortitzar la clavada en els preus d'aquests cafès ultra-turístics.
En resum, Sidi Bou Saïd és un lloc bonic i mereix una visita, malgrat ser sempre un lloc molt concorregut i tan turístic.