Relat d'un viatge de 8 dies en cotxe de lloguer

Vam sortir de casa a les 4:15 del matí per a agafar el vol d'EasyJet de les 8:45 del matí a l'aeroport de Barcelona amb destinació a Ginebra. Era súper aviat, però va valer la pena ja que quan vam arribar a Suïssa vam poder visitar dos poblets el mateix dia. El dia de marxar també vam tenir tot el dia per davant, ja que l'avió no sortia fins a les 19:10, però també va estar molt bé perquè vam aprofitar gairebé tot el dia.

Arribàvem a l'aeroport de Ginebra passades les 10 del matí. El pilot ho va fer fantàstic, sobretot l'aterratge, mai havia aterrat tan suau. Només arribar ja vam anar directes a l'oficina d'Avis per a recollir el cotxe que ja havia llogat feia mesos a través de Booking.com.

Per cert, quan vas a Suïssa, si vols utilitzar autopista has de comprar una etiqueta (vignette) que val 34,5 € i que pots trobar en llocs com benzineres o també online. Aquesta et serveix durant tot l'any natural. Jo pensava que l'hauríem de comprar, però en el nostre cas ja estava inclosa en el lloguer del cotxe.

A les 11:00 sortíem de l'aeroport amb el cotxe. No sabia ben bé on anar: al càmping no podíem anar fins a les 15.00. Però al final vaig fer una bona pensada. Vam anar a un poblet a només 10 minuts d'allí anomenat Coppet. No estava malament.

Després vam anar a Nyon, també bonic. Hi ha cases que donen al llac i es pot veure que tenen entrada per arribar-hi amb la barca. El poble està al costat del llac Léman. Con que vam veure que venien pollastres a l'ast, en vam comprar un i ens el vam menjar al costat del llac. Allí ja vam poder comprovar quan car que és tot. Heu de comptar que tot val el doble o més que a casa nostra.

Després vam decidir anar cap al càmping Le Fleutron, a Divonne les Bains. Això està a França, a 15 minuts de Ginebra. Volíem un càmping a Suïssa mateix, però no vaig poder trobar-ne un amb bungalou. N'hi havia molts, però amb bungalous gairebé res. Per cert, duanes en la frontera? Res de res, en cap moment ens van parar o vam veure algú.

El càmping que més em va agradar va ser un que estava a França, però a l'altre costat del llac Léman, però quedava més lluny dels llocs que ens interessaven. Al final vaig trobar aquest, que no va estar malament, molt tranquil. Tenia piscina. De totes formes, vam agafar un per a 6 persones, i menys mal que només érem quatre al final, ja que no sé pas com ho haguéssim fet. Els dos restants hauríem d'haver dormit als coixins del menjador!!!.

Bé, quan vam arribar al càmping vam deixar a les nenes a la piscina (escalfaven una mica l'aigua) i nosaltres vam anar a comprar. Hi havia un Carrefour al mateix poble, però com que no el vam descobrir fins a mitja setmana, ens vam arribar a Gex, un poble més gran que hi ha al costat. Allí vam trobar un Intermarché.

I el temps... durant el dia feia bo, el sol cremava, però passava un airet que refrescava. Les dues primeres nits va fer fresqueta, a la tercera vam dir que encendríen la calefacció, però les temperatures van pujar una mica. Des de aquella part es pot veure el Montblanc. Així que cada dia, quan sortíem i si estava clar, podíem veure la immensitat d'una de les muntanyes més altes d'Europa.

Ens vam aixecar i la veritat és que no sabia on anar, no sabia per on començar. Al final vaig decidir de fer la zona de Neuchâtel.

Vam començar visitant Yverdon-les-Bains. Després vam anar a Grandson, que no era tan bonic però va valer la pena veure la diferència entre la part vella i la nova. També ens vam arribar a Neuchâtel.

Per dinar vam anar a Valangin, un poblet molt petit. Al costat d'un rierol vam fer un entrepà.

Després vam pujar fins a La-Vue-des-Alps. És dalt d'una muntanya i tens vistes dels Alps suïssos. Sort que el cel estava clar!!. Hi ha un mirador i també hi ha algun xiringuito on venen gelats, kebabs... Les nenes s'ho van passar súper ja que hi ha un circuit per baixar en un cotxet. Van fer dos viatges. Valia, em sembla, 10 € un viatge de dos persones. Els hi va agradar molt.

D'allí vam anar a La Chaux-des-Fonds, un poble modern, però bonic. És patrimoni mundial de la humanitat pel seu urbanisme i arquitectura. Era diumenge, però vam tenir sort perquè té una torre alta moderna des d'on es pot veure la ciutat. A baix hi ha l'oficina de turisme, que vam trobar tancada, però menys mal que al girar vam veure que hi havia una porta que donava als ascensors. Vam pujar a dalt, on hi ha una terrassa que envolta la torre i també hi ha un bar.

Després vam passar per Le Locle, però no vam parar. També és patrimoni mundial de la humanitat, conjuntament amb La Chaux-des-Fonds, però penso que no era tan bonic.

A les 7 arribàvem al nostre càmping de Divonne les Bains.

Sortim del càmping a les 8.45 del matí i avui anem cap a Gruyère.

De pas vam veure el castell d'Oron, però no vam parar ja que el lloc no era gaire atractiu. La veritat és que durant el viatge no pensava veure tants castells. Només en vam visitar-ne un, perquè ja havíem fet la ruta dels castells de Loira un altre any.

Després vam parar a Bulle i d'allí, per qüestions d'horaris, vam anar a Broc, a la fàbrica de xocolata Cailler. Vam poder aparcar gratuïtament al costat. Quan vam entrar ens vam dir que hi havia una visita guiada en castellà i que ens havíem d'esperar uns 4 minuts. Al final van ser uns 15', però vam estar donant tombs per la botiga. Està molt ben organitzat, tenen un muntatge bestial. Quan vam entrar pensàvem que tindríem un guia, però que va, tot està programat automàticament. Ens va agradar molt. Tot un negoci!!!. Ho recomano a tothom. Això sí... no mengeu gaire abans d'anar-hi, perquè ens vam posar de xocolata...

D'allà vam anar a la fàbrica de formatge de Gruyère. Bé... no és una meravella. Es pot aparcar gratis, però no val gaire la pena. Allí mateix vam aparcar el cotxe i vam pujar fins al poble caminant, per un caminet. Una noia de turisme ens va recomanar aparcar allí i val la pena, total son 5 o 10 minuts. Les vistes són molt maques i quan arribes a dalt del poble és molt bonic. Hi ha unes quantes botiguetes de regals i restaurants. Una mica més cap endins, en direcció el castell, hi ha el museu de HR Giger i al davant hi ha al bar Alien (Hans Rudolf Giger es un pintor, escultor i dissenyador surrealista suís conegut, entre altres coses, per haver guanyat un premi als efectes especials del film Alien). A les nenes els hi va agradar. Volíem prendre alguna cosa en aquest bar i així les nenes es farien fotos, però al final les vam fer de gratis, ja que no ens van fer cas.

Després ens vam atansar al castell de Gruyère, però no el vam visitar. Ara m'empenedeixo, ja que potser estava bé.

Estàvem molts plens de xocolata i d'una mica de formatge que ens van donar a la fàbrica, però a mi em feia il·lusió fer una fondue, i quin millor lloc que Gruyère!. Així que vam menjar-ne una, en un dels restaurants d'allí. Vam demanar una fondue per a dos i per les nenes una pizza, també per a dos. Per beure ens van dir si volíem aigua de l'aixeta i vi d'ampolla oberta o tancada. Només ens vam gastar uns 40 €. Va valer la pena.

Després vam agafar una carretera estreta en direcció a Montreux. Vam aprofitar per parar. Precisament el cap de setmana havia començat el famós Festival de Jazz de Montreux i pensava que ja hauria acabat, però res de res, dura vàries setmanes. Vam aparcar i vam baixar cap al llac Geneva. Allí mateix ens vam trobar amb l'estàtua de Freddie Mercury. Maca. Hi havia tot de paradetes i molt ambient.

Llavors ja vam tornar al càmping.

Al matí vam sortir a les 8:30 cap a Berna i a les 10:30 ja estàvem allí. Bona hora per arribar.

Vam aparcar prop del centre. Però només podíem estar 3 hores, així que vam haver de tornar a posar diners. Això d'aparcar, a Suïssa, és tota una odissea. En principi hi ha tres tipus de llocs per aparcar: línies blanques, blaves i grogues. No recordo molt bé com anava, però nosaltres només aparcàvem a les blanques, que s'assemblen a les nostres blaves. De totes formes, dintre de les blanques, n'hi ha de diferents tipus:

- Hi ha un cartell on posa que no cal pagar, però que has de deixar indicada l'hora en que arribes (el famós rellotget, que acostuma a estar a la guantera del cotxe del lloguer). Normalment en el cartell et posa el temps que pots estar.

- En altres llocs has de pagar. Normalment has de posar el número que hi ha al terra, al costat del cotxe, i després posar els diners. L'inconvenient és que de vegades tens un màxim de temps permès: 1, 2 o 3 hores, depenent de la zona de la ciutat.

- També ens vam trobar un lloc on havíem de posar primer els números de la matrícula del cotxe nostre i després posar els diners. Si a la matrícula hi havia lletres, les ometies.

Ja ho veieu, aparcar és tota una odissea, com us havia dit abans!!!. De totes formes, si no enteníem alguna cosa (a la part alemanya de Suïssa, com Berna, està tot en alemany i no s'entén res) i preguntàvem llavors la gent era molt amable amb nosaltres.

Berna és molt maco, em va agradar, és veu més alemany. Això sí, nosaltres vam aparcar prop de les piscines Mazzini i recomanaria aparcar prop del pont o de la Fosa dels Ossos, ja que allí hi ha una oficina de turisme i a més a més el temps d'aparcament era superior a 3 hores.

Primer vam anar perduts ja que només portava el mapa de la guia i no es veia molt bé. Al centre feien mercat. Vam veure un rellotge on sortien unes figures a les hores en punt. Vam caminar per una preciosa avinguda i després vam anar a parar per casualitat a la Fosa dels Ossos. Des de dalt del pont vam veure uns nens que baixaven nedant pel riu. Portaven una mena de sac, on devien de portar la roba. L'aigua els arrossega no se pas fins on. Allí vaig aprofitar d'entrar a l'oficina de turisme. El noi em va recomanar fer un tomb per un jardí que hi ha allí mateix, però no va poder ser perquè havíem d'anar a posar més diners a l'aparcament del cotxe i vam deixar a les nenes instal·lades al McDonalds. Nosaltres vam comprar alguna cosa de menjar en un supermercat Migros, la cadena més famosa a Suïssa. Vaig llegir a Internet que era el lloc més econòmic.

Després de dinar vam acabar de donar un tomb per a veure una mica més de la ciutat. Després ens vam acostar a les piscines Mazzini. Son unes piscines públiques. Vaig pensar que les nenes es refrescarien i no va estar malament. Donaria molt per fer que la gent del nostre país és comportés com aquella gent. Ho hauríeu d'haver vist: tot estava impecable: piscina, canviadors, banys... tot era una harmonia. I a més tot gratis. Tenim molt per aprendre.

Després hi havia molta pujada, així que vam agafar una mena de cremallera. Va sortir caret, però... una mica més enllà també hi havia un ascensor però no el vam agafar. No sé si era gratuït.

A les 15:45 sortíem de Berna en direcció a Friburg. Friburg és una ciutat més petita, on hi ha la part vella situada a baix de tot (i ben a baix de tot) i la part més moderna a dalt. Quines pujades!!!. Així que us recomano aparcar directament a baix de tot i ja no cal pujar per veure coses més modernes, tan sols fer una passada ràpida en cotxe. Bonic. Hi ha un pont modern de Gustave Eiffel.

D'allí ja vam marxar cap al càmping.

A les 11 del matí arribàvem a Lucerna, després de dos hores i mitja de viatje. Com sempre, pel mateix camí. Vam aparcar a uns 10 minuts del centre, però només ens deixava temps per dos hores.

Vam passejar pel carrer que voreja el riu. Hi ha un pont molt maco que, de fet, diuen que és la fotografia més típica de Suïssa. És un pont de fusta cobert i amb tot de flors vermelles a la barana. Hi ha varis ponts, però aquest és el més emblemàtic de la ciutat. Després ens vam endinsar dins del centre.

Volíem estar una estona més, però això suposava anar un altre cop cap al cotxe... així que vam decidir marxar tots plegats i deixar el cotxe a l'altre costat. Aquest cop, vam aparcar darrera de l'església. També vam aprofitar de visitar el monument del lleó tallat a la roca. Vam menjar un entrepà al costat de l'aparcament i ja vam marxar. Està clar que necessitàvem més temps, però tornarem!!. A més a més, ens vam oblidar de visitar la muralla!!!.

D'allí vam marxar en direcció a Trümmelbach, uns salts d'aigua dins la muntanya que agafen aigua de 10 glaceres. De camí, vam veure paisatges inoblidables i varies muntanyes, suposo que eren el Schilthorn i el Jungfraujoch o el Eiger.

Els salts d'aigua de Trümmelbach no van estar malament, però va ser per a les nenes. Vam treure les entrades (no recordo el preu, però no era car i els menors de 15 anys tenien descompte). Vam pujar per un ascensor i després vam baixar a peu. Feia molta por !!!.

Després vam passar per Interlaken, però no vam parar. Havia llegit que era molt turístic i vaig pensar que no valia la pena. On sí que vam parar va ser a Thun, i va valer la pena. No vam estar-HI gaire, però vam donar uns quants tombs. Quan vam arribar hi havia uns adolescents que es tiraven des de dalt del pont i l'aigua els arrossegava.

Acabada la visita a Thun després ja vam tornar cap al nostre càmping.

Per fi ens vam decidir a visitar el castell de Chillon, però de camí vam aprofitar de passar per la ruta de les vinyes de Lavaux i així veure les famoses vinyes en terrassa que son patrimoni mundial de la humanitat. Impressionants.

A les 10:30 arribàvem al castell de Chillon. Posava que la visita podia durar una hora, hora i mitja, però nosaltres hi vam estar dues hores. Va estar molt bé!!!. Et dona la sensació de que és petit, però no és així. Vam agafar audio-guia, cosa que recomano. Al sortir havia llegit alguna cosa de fer-te una foto al costat del llac i així ho vam fer. A la banda esquerra, quan entres, hi ha un caminet i et pots fer unes fotos fantàstiques. Si només haguéssim volgut la foto del castell, no s'havia de pagar, però recomano la visita al castell. Per molts castells que haguéssim vist al Loira, aquest és diferent.

Ja eren les 12:30, així que vam pujar a una muntanya que hi havia al costat i vam anar a dinar a la zona on es troba Les Pléiades.

Després vam anar fins a Lausanne per la carretera de la route de Vevey, on també hi ha les famoses vinyes que formen part del Patrimoni de la Humanitat de Lavaux.

A Lausanne hi vam estar unes 2 hores. Vam aparcar a l'avinguda Vignet, on precisament vaig estar fa... 30 anys. Després vam arribar a la plaça on hi ha la universitat i la catedral. Va ser bonic tornar-ho a veure i pujar totes aquelles escales que vaig pujar durant les 3 setmanes que va durar el meu curset de francès. De totes formes, després em va decebre veure que hi havia tantes pujades i baixades. No ho recordava així en absolut. Vam fer un tomb. Volia atansar-me al port, però quan vaig veure tanta pujada i baixada... em vaig fer enrere. Un altre cop serà. Aparcar allí ens va resultar caríssim: 3 hores 9 €.

Ja cansats de tot el dia vam marxar cap al càmping, a Divonne les Bains.

El penúltim dia de viatge a Suïssa el vaig reservar per a lloc propers al càmping.

Així que al matí vam anar a Ginebra (Genève en francès). Hi vam estar unes dos hores i escaig. Vam aparcar el cotxe pel centre i vam començar per admirar el famós Jet d'Eau, l'assortidor d'agua de 140 metres d'alçada sobre el llac Léman. Havia llegit que Ginebra no era gaire bonic, però a mí em va agradar.

Després vam estar donant tombs pel centre de Ginebra. Havia llegit que valia la pena pujar a dalt del campanar de la catedral per veure les vistes i això vam fer. Va estar bé perquè és un campanar totalment diferent als que havia vist fins aquell moment.

Vam tornar a dinar al càmping i a la tarda vam anar a Divonne les Bains. No té res, però vam fer un tomb pel casino...

Abans de marxar del càmping vam deixar el bungalou net, no ens costava gaire i així ens estalviàvem 60 € de la neteja. A les 10 del matí havíem de deixar-lo.

A les 10 i poc marxàvem en direcció a França, al Col de la Faucille, ja que teníem unes entrades per baixar per un lloc. Això estava a uns 20 minuts del càmping. Primerament, la dona de les entrades em volia fer pagar, però al final vaig insistir i les nenes van fer dues baixades i mitja gratis. S'ho van passar d'allò més bé. Un bon invent!. Està al costat mateix de les pistes d'esquí Žés una mena de cotxet que puja dalt de tot i torna a baixar. Pots pujar sol o amb un acompanyant.

Després m'hagués agradat anar a un jardí que hi ha prop de Ginebra, però a la part francesa. No obstant, quedava a una hora d'allí i con que vam trobar un altre lloc prou interessant, ens ho vam repensar.

Al mateix Divonne-les-Bains, hi ha un lloc on hi ha tot d'arbres amb tirolines... hi ha diferents alçades, de mig metre, 4, 10, 15 i 20. Allí també teníem descompte (eren uns tiquets que m'havien donat al càmping). Vam arribar-hi a les 12 i poc del migdia.

Després vam dinar entrepans allí mateix i tot seguit... cap a l'aeroport de Ginebra. A les 16:30 hi arribàvem per tornar el cotxe. I a les 19:10 sortia el nostre vol a Barcelona. Tot bé. L'aterratge a Barcelona no va ser tan suau com a l'anada, però bé. Quan vam arribar vaig trucar als que ens guardaven el cotxe i a les 23.20 arribàvem a Tremp. Cansats, però bé.