Amb els seus 5.225 km² (una mica menys que la provincia de Girona) el cantó suís del Valais (en alemany Wallis) ens ofereix, sota la meva oponió, un dels paratges d'alta muntanya més bells d'Europa. En el seu petit territori es troben 51 cims de 4.000 metres. No només és un paradis pels amants de l'alpinisme o de l'esquí, és també per a tots aquells que no opten a escalar muntanyes, ni tan sols a tenir que caminar, l'orografia i infraestructures del Valais facilitant al visitant la contemplació de gran part de les muntanyes, geleres, llacs, boscos i paratges que la conformen.
Telecadires, telecabines, carrilets s'endinsen i alcen, fins i tot més enllà del raonable, a indrets on, en altres llocs, només estarien a l'abast de muntanyecs experimentats. Tot això fa que un munt de persones puguin gaudir d'uns paratges maravellosos. Si a més es vol caminar una mica, trobareu un munt de trekkings, travesses i caminades, des d'unes poques hores fins a uns quants dies.
A més a més, de les muntanyes, el Valais ens oferiex uns atractius pobles de postal, conjunts arquitectònics notables, el naixement del Rodan i uns pasos alpins cap a les seves fronteres sud i est notables.
Personalment he anat unes quantes vegades, tant per practicar l'alpinisme i l'esqui de muntanya com per fer turisme més tradicional i, com en el meu cas, familiar. En aquesta petita guia només faig esment d'aquest darrer.
El cantó fa d'est a oest fa a poc més de 130 km (de Martigny a Gletsch) seguint els curs del Rodan (paral·lel a la frontera italiana i a la carena axial dels Alps). Es d'aquí on surten en direcció sud-nord un seguit de valls que donen accés als pobles i paratges a visitar. Es aquesta petita distància que fa que podeu escollir quasi qualsevol poble del cantó per fer-lo servir de base a la descoberta de les seves valls. L'anada i el retorn el podreu fer sense problemes al mateix dia. Aquest va ser l'escenari que vam escollir per fer (a l'estiu de 1992) amb nostra filla d'1 any a l'esquena, la descoberta del que ens pot arribar a oferir aquest Cantó. Els "només" 900 km que la separen de Barcelona, tots d'autopista, faciliten estades per fer muntanya, esquí o qualsevol altre activitat de manera puntual.
De Barcelona (on vivim) a Sion (la capital del Valais) hi ha 909 km. Depèn de la ruta, el més ràpid és anar fins a Ginebra i d'allà vorejant el Llac de Leman arribar-nos a Sion. Així que sense anar espitat en 9 hores us podeu trobar sota els Alps.
Una altra ruta, més turística, però força recomanable, es passar per Chamonix i saltar pel coll de Forclaz a Suïssa. D'aquesta manera podeu gaudir de la visita al massís del Mont Blanc que, unit al del Mont Rosa (al Valis), conformen les 2 alçades més grans d'Europa (Càucas a part).
Si no aneu en transport privat, el tren també us pot fer arribar a la vall. A més a més el podeu combinar amb els autobusos (els PTT ) que us porten a pràcticament qualsevol poblet amb puntualitat "suïssa".
Un gran nombre d'allotjaments de tot tipus i repartits per tot el Cantó us ofereixen totes les possibilitats al vostre gust i butxaca. Suïssa és un país car, i per una economia normal, anar d'hotel és impensable. Per sort podreu gaudir de càmpings i apartaments de lloguer. Als webs d'interès d'aquesta guia trobareu informació d'aquest tipus, però aquí teniu dos webs especialment interessants:
• Campings de Suiza: un web de càmpings de suïssa en castellà.
• HomeAway: aquest web correspon a una de les agències de lloguer d'apartaments i cases d'arreu d'Europa (i de fora) que té un gran nombre de llocs diferents, tant a pobles com en estacions d'esquí.
En aquest viatge de descobriment de la vall de Valais nosaltres vam instal·lar-nos en un apartament a la població de Nendaz.
El Valais és un dels llocs de Suïssa amb més hores de sol a l'any. Això no implica que els mesos d'estiu pugui ploure i molt. Ja sabeu, estem a l'Europa central, al cor dels Alps, però en tot cas les possibilitats de bons temps són bastant superiors que en altres llocs. Per la nit a ple estiu la temperatura pot baixar força, així que si aneu de càmping amb tenda porteu-vos un bon sac per si les mosques.
Encara que es vagi en ple estiu i com que molts llocs a visitar estan a força alçada (entre 2.500 i 3.800 metres) les temperatures poden ser fredes, inclòs algun grau sota zero en ple juliol o agost i en ple dia. A tenir-ho en compte.
Com ja he dit abans, a l'anar-hi més d'un cop he pogut gaudir del cantó del Valais des de punts de vistes diferents, tant a l'hivern com a l'estiu, però en aquesta petita guia parlaré de la visita a la vall a l'estiu, centrant-me amb els aspectes no alpinístics o d'esquí. I em referiré sobretot a unes petites vacances familiars que vam dur a terme a l'estiu del 1992 amb una nena d'1 any a l'esquena.
A continuació us esmento els llocs que hem visitat, i que paguen la pena que hi aneu. L'ordre en que apareixen en aquesta guia és d'oest a est, que és la direcció del Rodan pel Valais amb les principals valls que venen del sud i culminen la carena dels Alps.
• St. Maurice és una abadia just a l'entrar al Valais, després del llac de Leman. Paga la pena aturar-se ja que, a part de l'edifici i del lloc on és situada, consta d'un tresor magnífic d'orfebreria d'argent amb pedres precioses i semiprecioses. Hi ha uns cofres molt macos de l'època romànica i merovíngia.
• Col du Grand-Saint Bernard. Pels amants dels ports de muntanya aquí en teniu un de famós, el del Saint Bernard, que dóna nom als gossos. El port és a 2.469 metres d'alçada. En realitat no l'hem fet des de Suissa, sinó des del costat italià (Aosta). Però us animo a fer-lo. En el coll hi ha un hospici on hi ha un munt de gossos de Sant Bernard. Per cert, vaig pujar a l'agost i nevava!!.
• Nendaz és un poble situat a 1.430 metres d'alçada i a 12 quilòmetres de Sion. Té una enorme estació d'esquí (les quatre valls, juntament amb Verbier) que a l'hivern té un domini esquiable de 413 quilòmetres. A l'estiu es pot gaudir de molta tranquil·litat, a diferència de llocs més emblemàtics com Zermatt o Saas Fee, i d'una oferta d'apartaments enorme i un bonic itinerari d'excursions. Aquí vam establir-nos en el nostre primer viatge al Valais.
A una alçada de 1.700 metres es troba l'estació de Super Nendaz, a Siviez, on podeu agafar un telecadira a Tortin (2.000 metres). D'allà s'agafa el telecabina del Mont-Fort que puja a 3.300 metres. La pujada la fa en dos trams: el primer fins 2.950 metres i el darrer fins els 3.300, deixant el cim a 30 metres de desnivell. La vista des d'allà és esplèndida: a destacar el Cervino a l'est i el massís del Mont Blanc i el Grand Combin a l'oest. Un fàcil camí ens duu al cim en uns pocs minuts.
També des de Nendaz podem visitar el llac de Cleusan: des de Nendaz s'arriba en cotxe a 2.186 metres d'alçada i d'allà un bon camí porta al refugi de Sant Laurent, a 2.485 metres. Primer el camí voreja el llac i després s'enlaira una mica més, per la vall, fins arribar al refugi que està situat en un turonet. Al voltant de 1,5 hores caminant tot xino-xano. Mitja hora més i s'arriba al costat d'un torrent, al llac du Gran Desert, al peu de la Gelera du Grand Desert, amb els cims del Rosablanche (3.336 metres) i el Grand Mont Calme (3.205 m). En total una excursió de 456 metres de desnivell.
• Verbier, abans d'arribar a Nendaz, forma part de les 4 valls que he esmentat anteriorment. A l'hivern totes aquestes valls comuniquen un mateix domini esquiable. Seguint la vall trobareu un poble qanomenat Fionnay. Si bé no el vam visitar amb la família en aquest viatge us el recomano. Si teniu ganes de caminar arribeu a la Cabana de Panosiere, a 2.669 metres (se surt de 1.600, així que és un bon desnivell !!!), però arribareu als peus de la gelera de Corbaisere i podreu gaudir de la visió d'un bon nombre de muntanyes, entre altres del Gran Combin de 4.100 metres. I podeu aprofitar per dinar al refugi i tornar per la tarda. Mes enllà hi ha el Lac de Mauvoisin que es pot travessar per un camí que el voreja, però no us puc dir gaire cosa més donat que no l'he fet.
• Sion és la capital del sud del Valais. Malgrat està situada a la plana, dos turons dominen la ciutat amb llurs fortificacions al damunt. En el turó de Valère trobem una església fortificada molt atractiva. A sota trobem la residència del canonges que ara són uns museus d'història i etnografia. I per finalitzar aquest turó tenim la visita al Tourbillon (deu n'hi do la pujada!!!), on trobem les restes de l'antiga fortalesa. Un cop al poble, tota aquesta visita es pot completar amb la de la catedral, amb el seu campanar romànic, però la resta gòtica, amb una cripta interessant.
A 6 km de Sion es troba St. Leonard, una cova enorme amb un llac subterrani que es travessa en una barca elèctrica.
• Lac des Dix. Al nord de Sion i paral·lel a Nendaz es troba la carretera que ens porta al Lac du Dix (represat), al final de la Val d'Hérémence. El cotxe es deixa sota la presa, on s'agafa un petit telecabina per a pujar a nivell de l'aigua. Allà comença el camí que voreja el llac. Primer es passa per uns túnels (alguns força llargs) dels que no es veu el final. El camí arriba fins l'extrem del llac. Es port creuar el riu que desguassa, just a l'extrem sud, per un pont penjant metàl·lic. La vista que es té des del camí és molt maca, amb geleres, el mont blanc de Cheilon, la Pigne d'Arolla i un munt de muntanyes de més de 3.000 metres. Es por arribar fins el refugi de Les Dix a 2.928 metres, sota el Mont Blanc de Cheillon de 3.870 m.
• Arolla és una altra vall al sud de Sion, una mica més a l'oest del Lac des Dix, arriba al poble d'Arolla. Possibilitats d'excursions per la zona. Destaca la vista sobre la Pigne d'Arolla i el Mont Collon.
• Vall de Zinal. Seguint el Rodan, a uns 20 quilòmetres de Sion, s'arriba a Sierre. D'allà surt la vall de Zinal, una altra vall paral·lela al riu i que en direcció sud-nord ens porta al poble de Zinal i a un altre conjunt de cims de quatre mil metres, com el Zinalrothorn i l'Obergabelhorn, només aptes per alpinistes. La vall no disposa de remuntadors de cap mena, per la qual cosa la fa poc turística, però més autèntica i agresta.
Un desviament, uns 15 km abans del poble de Zinal, ens porta a 2.350 metres d'alçada i al Lac de Moiry. Allà tindreu una bona vista sobre un conjunt de muntanyes d'entre 3.300 i 3.900 metres: Pigne de la Le, Grand Cornier, Pte de Bricola, etc. D'aquí surt un camí que, amb una caminada de 1,5 hores i uns 475 metres de desnivell, ens porta a la Cabana de Moiry, a 2.825 metres. El camí és curt i el desnivell fort fins arribar al refugi, per sobre de la glacera de Moiry.
• Crans-Montana. A quinze quilòmetres al nord de Sierre es troba l'estació de Crans Montana. Un telecabina ens porta fins el Glacier de la Plain-Mort, a 3.000 metres. Allà es domina el Mont Blanc, Grad Combin, Weisshoirn, Dent Blanche, Zinalhorn, Cervino, ... La vista és fantàstica (estàvem a zero graus). Es un lloc curiós, on la glacera està situada en un altiplà a tres mil metres d'alçada, sense cap cim més alt que la domini. Molt curiós.
• Zermatt. Sense cap mena de dubte aquest és el punt culminant de la visita al Valais, i per extensió a Suïssa. Veure el Cervino (Matterhorn en alemany) és una experiència inoblidable. Malgrat que l'haguem vist en mil i una fotos (i a les capses de llapis) la realitat de tenir-lo davant dels ulls fa empetitir tot el que abans hagueu pogut veure en imatges. La realitat supera qualsevol expectativa. I si bé només amb aquest espectacle ja ni hauria prou per arribar a Zermatt, la gràcia és que podeu gaudir de més paratges extraordinaris (de tota Suïssa crec que només Grindelwald, amb el nord de l'Eiger, Monch i Juangfar li pot fer ombra).
No es pot arribar a Zermatt en cotxe, està prohibit. Al poble només circulen cotxes elèctrics i a cavall. Tant si aneu en cotxe particular com en bus de línia s'ha d'agafar un tren a Tash (on hi ha uns enormes aparcaments pels cotxes). El tren té com darrera estació Zermatt, a 1.620 metres d'alçada. El poblet, molt animat a qualsevol època de l'any, acostuma a estar ple de gent a l'estiu i a la temporada d'esquí. Paciència!!. Malgrat les cues per al tren, el pàrquing, els cremalleres, els funiculars, ... val la pena. Si podeu pagar un allotjament al mateix Zermatt podreu gaudir de tot això amb més calma. Si aneu des de qualsevol altre punt de la vall i ho voleu fer tot en un dia haureu d'afanyar-vos i llevar-vos d'hora al matí per aprofitar el dia el màxim possible.
Us explico els llocs més comuns (i també impressionants) que podeu fer en un sol dia a Zermatt:
Gornergrat. Un cremallera va pujant per la muntanya fins deixar-nos en una petita carena, on hi ha un fantàstic mirador a 3.099 metres d'alçada. Un meravellós espectacle envolta aquest indret on es gaudeix d'una panoràmica de 360º. Però sobretot destaquen dues presències: el Cervino i el Mont Rosa. Aquest darrer, en contraposició a la mola altívola, rocosa i piramidal del Cervino, és un massís de neu i glacera, molt ample i que pràcticament surt del mateix cim, a més de 4600 metres d'alçada, convertint-se en la segona alçada dels Alps després del Molt Blanc (Dufourpitze, 4.634 metres). De fet, la glacera del Mont Rosa mort al peus de Gonergrat. Amb un mapa podreu identificar un munt de muntanyes més, com són el Liskmann, el Breithorn, etc, totes elles de més de quatre mil metres. I com no, la muntanya que domina tota la vall i el poble: el Matterhorn. Increïble, formidable i tots els adjectius inimaginables!!. Només per veure'l assegut tranquil·lament allà d'alt ja paga la pena haver arribat. Us recomano que baixeu caminant xino-xano fins l'estació de Rotenboden, a 200 metres de desnivell més avall i així podeu gaudir de tot això amb més calma que des de la finestra del tren.
Més amunt de Gornergrat hi ha Hohtalligrat, on es troba el telecadira de l'Stockhorn, que arriba als 3.500 metres d'alçada.
Klein Mattherhorn és un conjunt de telecabines que us permeten arribar a un altre lloc fascinant, a 3.880 metres d'alçada!!. També anomenat Matterhorn Glacier Paradise, i que a més de ser, junt amb el Telecabina del Midi, el més alt d'Europa, gaudireu d'un altre angle de visió de l'entorn. Un altre lloc formidable.
Schwatzsee, a 2.583 metres d'alçada, des d'on podreu veure el Matterhorn pràcticament des de la base de la muntanya.
I encara hi ha uns quants llocs més, però són difícils de fer en un sol dia, i que depèn de les jornades dedicades al Valais i de si esteu o no centrats a Zermatt. En quan al poble de Zermatt en si mateix, és el típic lloc suís, amb les casetes de fusta. A l'estiu tot està ple de flors i cabres!!. Tot acompanyat de restaurants, botigues i hotels. Es petit i es visita amb facilitat.
• Saas Fee és la vall paral·lela a la de Zermatt, anant cap a l'est. Es un altre de les grans valls turístiques del Valais. I al contrari de Zermatt, aquí si es pot arribar en cotxe i amb el PTT (bus de línia). Un altre complex d'esquí a l'hivern, i turístic i alpinístic a l'estiu. Una vall envoltada de cims de quatre mil metres: Dom, Nadelhorn, Weisshorn, Alphubell, Weismies, Strahlhorn i molts més. Un paradís pels alpinistes de tot el món. Però també un bon lloc per fer turisme i caminades.
El punt culminant de la visita a aquesta vall és Mittel Allalin. Primer s'agafa l'Alpine Express i després el funicular que arriba als 3.500 metres d'alçada, a peu de la gelera que va a l'Alphubel i l'Allalinhorn. Així que també podeu gaudir d'unes meravelloses vistes sense necessitat de donar un pas. Hi ha una altra preciosa panoràmica des de la Cabana Britannia, a 3.030 metres, a la que s'arriba fàcilment des d'un telefèric que ens porta a Felskinn. El refugi queda a 15 minuts.
• Brig. Continuant pel Rodan arribem a aquesta petita ciutat on destaca el castell barroc d'Stocalperschloss. Als que els agrada fer ports de muntanya d'aquí surt la carretera que puja al Simplon i més al sud arriba al Ticino (la Suïssa italiana).
• Fiesch. Rodant amunt arribem al poblet de Fiesch, on s'agafa el telefèric a l'Eggishorn a 2.869 metres. Aquest cop és al nord de la vall. Aquí poder veure la immensa gelera de l'Aletschhorn (Grosser Aletschgletcher), on conflueixen altres geleres que s'inicien, entre altres llocs a l'Aigüer i al Mons, als Alps Bernesos.
• Furka Pass. A 2.436 metres d'alçada. Es el naixement del riu Roden i frontera est del Valais. La gelera abans arribava a peu de carretera, però ha retrocedit considerablement. Tot i així val la pena aturar-vos i anar fins l'hotel Albadera, i d'allà a peu de gelera, a la cova del gel, on podreu entrar dins la gelera.