ÀFRICA AUSTRAL
Relat d'un viatge amb nens per Sud-àfrica, Swazilàndia i Lesotho
Data viatge: 
Introducció
No crec pas que hi hagi un país com Sud-àfrica en tot el continent africà que estigui tan ben organitzat turísticament i a l'hora ofereixi tants atractius a l'abast per als nens i no tant nens (en el títol d'aquest relat podeu faig èmfasi en el cotxe i les criatures.
Malgrat la seva història, amb el vergonyós, inhumà i repugnant apartheid, o malauradament com a conseqüència d'aquest, la minoria blanca (uns 5 milions d'habitants) va construir un país amb unes infraestructures turístiques (carreteres, autopistes, allotjaments, etc.) que fan pensar més en un país occidental que en un d'africà.
Bé, ja comentaré aquesta gran esquizofrènia que de ben segur viureu si aneu a Sud-àfrica entre l'Àfrica blanca i la negra, encara que hi ha diverses blanques, però sobretot, molt més diverses negres).
Tanmateix, i com que només tracto de donar-vos un xic d'informació per si us interessa viatjar-hi, dir-vos que, de ben segur, Sud-àfrica és un lloc ideal per anar amb la canalla i per lliure (amb cotxe de lloguer principalment).
L'estat de les carreteres és bo en general, malgrat els potholes (sots), que podeu trobar en algunes d'elles.
Trobareu una amplia estructura d'hotels, càmpings, bed & breakfast, apartaments i cases de vacances; així com supermercats ben assortits; restaurants... i sobretot els seus parcs nacionals i reserves plenes de vida salvatge (a les quals podeu anar pel vostre compte sense safari organitzat).
En el nostre cas vam anar amb les nostres filles de 9 i 10 anys, ja expertes amb això d'anar pel món des de fa temps.
Un altre motiu per anar-hi, i encara que sembli mentida, és l'econòmic. Si oblideu els bitllets d'avió, els preus versus les prestacions dels serveis són quasi increïbles. Per un estàndard europeu de lloguer de cotxe, restaurant, menjar, habitacions, parcs, etc... el preu és molt menor.
A més a més, si trobeu un bon preu de lloguer de cotxe, com nosaltres, i aneu tirant de supermercat estalviareu força. Quasi totes les habitacions tenen cuina, per la qual cosa podeu fer-vos el menjar vosaltres mateixos, i estalviar-vos els restaurants (com va ser el nostre cas).
A tenir en compte
Dates del viatge
Del 25 de juliol al 17 d'agost de 2009.
Moneda
A Sud-àfrica la moneda és el rand, la cotització del qual variava el 2009 entre el 12 i els 11 rands per 1 € (si pagueu amb targeta el canvi és millor que si pagueu en metàl·lic, malgrat que en alguns comerços, com les benzineres per exemple, només es pot pagar en metàl·lic).
A Swazilàndia la moneda és el lilangeni i a Lesotho el maloti. Tanmateix, a ambdós països el rand és de lliure circulació a un canvi fixat de 1 lilangeni i/o maloti per 1 rand.
Així que no necessiteu fer cap canvi de moneda quan canvieu de país. Això si, el canvi us el poden tornar indistintament amb rands o moneda local. Va bé per la col·lecció (si la feu), però si heu de tornar a entrar a Sud-àfrica no la volen enlloc.
Transport
Bé, com he comentat abans nosaltres vam llogar un cotxe. En total vam fer uns 4.000 quilòmetres, per la qual cosa no sabem dir-vos com us podeu moure en transport públic. Us puc dir el mateix que podeu trobar a les guies: hi ha trens i autobusos (els vam veure) i eren correctes.
El que si us puc dir és que no hi ha transport públic per a moure's dins dels parc nacionals, entre ells, la joia del Kruger, la qual cosa fa que si no teniu cotxe us limiti molt l'àmbit de la visita. Però no us puc dir gaire cosa més en aquest aspecte.
Respecte el cotxe de lloguer el varem llogar des de casa a través de eAlquilerdecoches, un cercador d'Internet que dóna diferents preus. Al final vam escollir un que ens va costar 586 € per 3 setmanes (21 dies, a uns 28 €/dia!!!). Com veieu un preu molt econòmic per a un Nissan Grand Livina, un monovolum que a Europa no es ven.
En tot cas, tirat de preu, amb capacitat per a 6 persones- Com que nosaltres érem 4 ens permetia tenir un maleter enorme. La companyia de lloguer final era Thrifty. El vam agafar en arribar a l'aeroport de Johannesburg i el vam deixar al mateix aeroport, a la tornada.
Recordeu que si entreu a Swazilàndia, Lesotho, Namíbia o Botswana heu d'avisar a l'agència per tal de que us facin un papers per a passar la frontera (inclosos en el preu).
En quan a la conducció, si heu llogat un cotxe en un lloc que es condueix per l'esquerra ja sabreu de que parlo¡!. Quin embolic!!!, però al final hom s'acostuma. Durant els primers moments, quan surts, com nosaltres, als cinturons de ronda de Johannesburg amb tot el tràfic, és un caos. S'ha d'anar poc a poc fins que el cervell s'acostumi.
En tot cas, apart d'alguns trams de ciutats, es pot anar força tranquils per les carreteres ja que no tenen un tràfic excessiu. A les carreteres principals hi ha molts controls de radar, aneu alerta.
En quan a la xarxa de carreteres, les principals són bones. Hi ha autopistes de peatge, que tenen un preu ridícul en comparació a les de Catalunya. A més t'avisen amb antelació de quan et costarà cada tram. La resta de carreteres està en bones condicions, tot i que amb bastants sots que venen senyalitzats amb el símbol de potholes.
Una cosa que crida l'atenció és la gran quantitat de gent que es veu caminant per la carretera, fent autoestop. Varem veure nens i nenes, adolescents que van caminant pels marges de la carretera per anar a les escoles. També moltes dones soles... tot un perill en un país amb un índex de delinqüència esglaïador. Ja en parlarem.
Menjar
Gràcies a que a quasi tots els llocs on vam anar es podia cuinar vam poder-nos estalviar la cuina local que, la veritat, molt bona pinta no tenia. Pel que fa a Sud-àfrica la dèria nacional és la barbacoa (braai), que tenen per tot arreu (als jardins de les cases de lloguer, als càmpings, a les àrees de picnic, als parcs, etc).
Als supermercats venen el carbó i les pastilles per activar el foc. I així podeu veure als sud-africans, hores i hores davant del fum. I que hi posen?. Doncs unes salsitxes picants d'un aspecte no gaire alentidor.
Nosaltres, que ja no som molt donats a aquest tipus de menjar, no vam voler saber-ne res i vam fer que ens allunyéssim d'aquestes "delícies" i ens dediquéssim a anar al supermercat (que per cert domina la cadena Spar, sempre omnipresent) a comprar verdures, fruites, ous, llaunes de llegums, peix i pollastre congelat per tal de fer-nos el menjar.
Quan vam anar a algun restaurant fou a pizzeries i a algun de menjar ràpid d'alguna àrea d'autopista (tot més barat que a casa nostre !!).
I si us agrada el pa patireu: és horrorós. Era millor comprar pa de motllo que les barres de pa o panets que oferien els forns dels supermercats (era xiclet).
Allotjament
Com ja he comentat abans podeu triar des d'hotels, a càmpings, passant pel més habitual allà, els bed & breakfast, que són cases o habitacions amb cuina (Self Catering).
Bon preu per la seva relació preu/qualitat, comparable a la d'Europa, o fins i tot millor. A destacar que al Kruger i a d'altres parcs, degut a la seva grandària, hi ha allotjaments dins del parc amb totes les comoditats.
Si voleu anar sobre segur hi ha un munt de webs per fer reserves. En el nostre cas, ta com ja he explicat en algun altre relat en aquest web (Perú, Bolívia,..), quan viatgem fora d'Europa amb les nenes, que ara ja tenen 9 i 10 anys, intentem fer reserves des de Barcelona dels llocs on anirem a dormir per no haver de donar tombs amb elles a hores intempestives.
En aquest cas tots els allotjaments els varem reservar per Internet, tot i que, excepte al Kruger, no hagués fet falta. A l'estiu nostre allà és temporada baixa (és hivern i els nens tenen escola). Segurament no haguéssim tingut problemes per trobar allotjament. Altre cosa és el Kruger, on cal reservar amb antelació (bé, almenys això us aconsello) si no voleu tenir desagradables sorpreses.
Hi ha un lloc que us vull recomanar especialment a Santa Lucia: el Santa Lucia Guesthouse. Es un bed & breakfast molt maco. Nosaltres teníem cuina a l'habitació perquè era una mena d'apartament. El porta una família que et cuida i t'informa molt bé de totes les coses que pots veure per la zona, amb uns esmorzars amb els quals quasi no cal dinar !!.
En general, a totes les habitacions, bed & breakfast, apartaments, etc, sempre tenies un escalfador d'aigua amb té i cafè.
Per a cercar allotjaments dels països d'Àfrica Meridional podeu consultar el web Where To Stay - Accommodation in South Africa. I també el d'Amakhulu Reservations. En aquests dos webs podeu demanar informació i fer reserves si s'escau.
Com que hi ha varietat d'oferta i els preus canvien, millor entreu a consultar-los vosaltres mateixos, però en promig un allotjament amb dues habitacions (el nostre cas és sempre 4 llits o combinació semblant) amb cuina i lavabo (complert amb dutxa i/o banyera) estava al voltant de 50 €/nit tots quatre. Si us donen d'esmorzar pujava més.
Per allotjaments dins dels parc millor consulteu els webs, normalment són una mica més cars. Ah! el més normal és robar rondawels (o randavels) als parcs (típiques construccions africanes que són com cabanes circulars amb sostre de palla). Solen ser per dos o tres persones (algunes vegades trobar un únic allotjament per a quatre persones va ser complicat, però n'hi havia, en menor proporció i molt bé condicionats. Si sou dos (o aneu per parelles) encara us serà més fàcil i més barat.
Dins dels parcs es pot anar amb tenda i autocaravana, com també llogar dormitoris amb el bany i serveis comunitaris del càmping.
Pel que fa a Swazilàndia ens vam allotjar dins del parc Hlane (podeu consultar al web de Big Game Parks esmentada anteriorment). Una casa al Bhubesi Camp ens va costar 65 €/nit.
Parcs i reserves nacionals
A Sud-àfrica hi ha un nombre enorme de parcs nacionals i reserves d'animals. De tot tipus i mesura. Centenars. Per a trobar informació actualitzada sobre tota aquesta gran quantitat d'oferta us podeu adreçar al web de South Africa National Parks (SANparks), el lloc web oficial dels parcs nacionals de Sud-àfrica. Allà trobareu informació dels diferents llocs, tarifes i condicions, i fins i tot podeu fer reserves on-line.
Per als parcs de Swazilàndia (bàsicament són tres) el web on podeu informar-vos i fer reserves és el de Big Game Parks. Un altre web interessant sobre parcs és el d'Ezemvelo KZN Wildlife, el lloc web oficial de la regió de KwaZulu-Natal, que regeix els seus propis parcs fora de l'àmbit de SANparks. Per al parc Kruger, apart del web esmentat del SANparks, podeu consultar Kruger National Park.
Durant el nostre viatge nosaltres vam visitar els següents parcs:
• Parc Nacional del Kruger (Sud-àfrica)
• Parc de Hluhluwe-Imfolozi (Sud-àfrica)
• Reserva natural de Blyde River Canyon (Sud-àfrica)
• Santa Lucia Wetlands Park (Sud-àfrica)
• Golden Gate Highlands (Sud-àfrica)
• Reserva Nacional de Cathedral Peak (Sud-àfrica)
• Royal Natal National Park (Sud-àfrica)
• Hlane Royal National Park (Swazilàndia)
Climatologia
Sud-àfrica, aproximadament tres cops Espanya en grandària, podeu trobar varietat de climes, molt diferenciats, entre la zona de costa, l'interior i les àrees més orientals i del nord, que donen a Namíbia i Botswana, que són desèrtiques i en les que no varem estar, ja que ens vam limitar a la part occidental.
En tot cas recordar-vos que si viatgeu al nostre estiu allà es hivern i a l'interior fa fred, però amb molta diferència entre el dia i la nit/matinada. Amb una amplia variació tèrmica típica d'un clima continental (a la zona del Kruger a la nit estàvem a uns 4ºC i durant el dia a uns 22ºC). A altres llocs, com aprop de les muntanyes dels Drakensgberg, la temperatura pot caure per sota de 0ºC, però quan surt el sol torna als 20ºC sense dificultats.
Durant els mesos de maig/juny a setembre/octubre el clima és sec i quasi no plou (menys a la zona de Ciutat del Cap). Això fa que per un costat podeu gaudir de millor temps, visibilitat i confort, però el paisatge està molt groc.
Com a contrapartida es l'època ideal per anar a veure animals: la vegetació és més escassa i els animals es concentren, per a beure aigua, a les bases i rierols que no s'han assecat.
En el cas de Lesotho, en el que només vam fer una visita ràpida, és un lloc muntanyós i elevat on fa fred.
Seguretat
És evident que molt bona "premsa" no té aquesta zona. Aquest aspecte no afavoreix a Sud-àfrica (i en general a tot el continent africà). No s'han de menystenir els esgarrifosos índexs de delinqüència i violència de Sud-àfrica. La violència cap a les dones i les taxes de violacions que es donen són molt grans (fins i tot increïbles).
Tot això és la pura realitat i amagar-ho és una tonteria. Johhanesburg (i altres ciutats) es consideren de les més perilloses del món, i anar per certs llocs, no tant sols de nit, és un risc innecessari.
Dit això, no s'ha de caure en cap paranoia. Crec que, un cop havent estat per certs llocs dels país i pel que he pogut parlar amb altra gent que ha anat o a través de gent amb la que ens vam creuar durant el viatge, si es prenen tot un seguit de precaucions no s'ha de tenir cap contratemps. Per exemple:
• No conduir de nit (almenys pels llocs que no conegueu).
• No anar als townships (ciutats segregades).
• No passejar ni caminar de nit (tot és molt fosc) fora dels llocs clarament indicats (restaurants, carrers comercials, etc) i anar amb molta precaució.
• No agafeu gent que fa auto-stop.
• No deixeu res de valor dins dels cotxes.
Com veieu, res de l'altre món. En tot cas ja veureu que el país "viu" amb això diàriament. Tots els llocs turístics, barris residencials, centres comercials i llocs semblants estan protegits i/o emmurallats amb tanques i/o vigilats per policia o guàrdies de seguretat. La gent sol anar en cotxe d'un lloc a un altre. I la veritat és que de nit no es veu ni un ànima (incloent-nos a nosaltres que estàvem dins dels allotjaments).
El concepte de poble i centre urbà d'estil europeu no existeix (és molt més americà), amb barris residencials (per a rics, per a la classe mitjana, per a pobres i per a molt pobres). Així que a l'hora de plegar de la feina tot es tanca i tothom és a casa seva. De dia tot canvia i un gran batibull de gent és per tot arreu.
La experiència que us podem fer arribar és que nosaltres no varem anar a cap ciutat (no només pel tema de seguretat, sinó perquè a part de Ciutat del Cap, que ens quedava lluny, a la resta no li vam veure interès suficient). Així que ens vam moure per parcs nacionals i àrees rurals al llarg de 4.000 quilòmetres sense cap mena de problema ni cap sensació d'inseguretat. Aprofitàvem les hores de llum (entre les 7 del mati i les 5 de la tarda) per fer les activitats i per la nit ens estàvem a "casa" (menys a Santa Lucia). El gran avantatge d'estar visitant els parc nacionals és que en realitat "vius" dins d'un lloc tancat i guardat (per enorme que sigui).
Altres aspectes socials
La diferenciació entre els llocs dels "blancs" i els llocs dels "negres" es manifesta clarament malgrat la finalització de l'apartheid i que ara el govern estigui en mans dels negres.
És evident que ara ja no hi ha cap barrera política ni administrativa, però és clara la barrera social i econòmica. Malgrat els anys passats (encara que si ho pensem només fa quinze anys) la diferència es mostra en cada lloc que visites i en cada lloc per on passes.
D'un viatge de poc més de tres setmanes no s'ha d'extreure cap conclusió precipitada (només faltaria!!) i menys d'una petita part del país. Tanmateix, si us puc dir que és un país que estava fet per als blancs, a imatge dels blancs i per a gaudir-lo els blancs.
Crec que ara segueix sent així, però amb l'afegit d'una classe mitjana negra que comença a tenir o ja té un poder adquisitiu que els fa gaudir dels avantatges que tenien els blancs.
Tot i així, tots els allotjaments que vam tenir eren regentats per blancs, els barris residencials bons eren quasi tots habitats per blancs i la gent que feia turisme i no érem estrangers, eren blancs.., i així amb quasi tots els aspectes. I si bé és cert que hi havien ja negres gaudint d'aquests llocs, també és cert que totes les tasques de nivell més baix, els barris de barraques (alguns miserables) i als transport públics només veus negres.
En fi, trobo que és un miracle, coneixent la història de l'apartheid que la majoria negre, un cop agafat el poder polític, no arrabassés a la minoria blanca tot el que tenia.
Ben al contrari, dóna una sensació des de fora (a ull de turista de pas) de continuïsme: els blancs continuen amb les seves cases enjardinades i amb els seus negocis, i els negres treballant per a ells i vivint en barris miserables.
Respecte això últim, podreu comprovar l'enorme diferència on viuen uns i altres; no cal veure-ho en una gran ciutat, qualsevol poble o nucli urbà està partit en dos. En realitat són dos nuclis diferenciats, no sols econòmica i urbanísticament, sinó també físicament, ja que estan distanciats tal com si fossin dos pobles diferents.
Itinerari
A continuació us faig un resum de l'itinerari que varem fer nosaltres per si voleu aprofitar alguna idea o trajecte. Tingueu en compte (pels que aneu només adults) que viatjàvem amb dues nenes de 9 i 10 anys i aquesta circumstància sempre condiciona una mica.
• 25 juliol: Barcelona - Londres - ....
Agafem l'avió a Barcelona a les 14:05 i a Londres a les 21:15.
• 26 juliol: ... - Johannesburg - Nelspruit.
Arribem a Johannesburg a les 9:05. Anem a Nelspruit (també anomenat Mbombela). Uns 400 km per la N12 i després per la N4.
• 27 juliol: Nelspruit - P.N. Kruger.
Anem al Kruger. Fem uns 100 km fins l'entrada Cocodrile Bridge Gate (prop de la frontera amb Moçambic) per la N4. Aquí hem de pagar l'entrada el parc per a tots els dies. A 34 km hi ha el campament de Lower Sabie, on passem 1 nit.
• 28 juliol: P.N. Kruger.
Anem del camp Lower Sabie al Satara. Són 93 quilòmetres. Passem també pel tram de carretera que va a Skukuza. Al camp de Satara passem dos nits.
• 29 juliol: P.N. Kruger.
Passem el dia al Kruger, sense canviar de camp. Passem tot el dia fora a la cerca d'animals per les carreteres i pistes de l'entorn.
• 30 juliol: P.N. Kruger.
Canviem de camp i anem a l'Olifants, uns 32 km al nord.
• 31 juliol: P.N. Kruger - Phalaborwa.
Marxem del Kruger fins a Phalaborwa, just a la sortida, a uns 100 km, però fem més quilòmetres cap al nord fins Letaba i tornem al sud-oest, on es troba Phalaborwa, on dormim.
• 1 agost: Phalaborwa - Graskop.
Marxem de Phalaborwa fins a Graskop, a uns 200 quilòmetres. Fem uns 50 km fins la Panorama Route North (R532 i R534), al nord de Graskop on està el Pinnacle Rock, God's Window, Lisbon Falls, Berlin Fall, Bourrke's Lick Potholes, Blyde River Canyon, Three Rondaveles, fins arribar a Graskop.
• 2 agost: Graskop - Nelspruit.
En el camí cap a Nelspruit visitem la Panorama Route South (la R532): el poble miner de Pilgrim's Rest, Mac Mac Falls, Mac Mac Pools, Lone Creek Falls.
• 3 agost: Nelspruit - P.N. Hlane.
Marxem de Nelspruit cap a Swazilàndia i arribem al Hlane National Park (uns 200 km).
• 4 agost: P.N. Hlane.
Visitem el parc nacional Hlane i fem un safari.
• 5 agost: P.N. Hlane.
Ens arribem fins Manzini i ens estem al Hlane per la tarda.
• 6 agost: P.N. Hlane - Santa Lucia.
Sortim de Swazilàndia cap a Sud-àfrica, per anar a Santa Lucia (uns 390 km). Travessem pel sud-est Swazilàndia fins el pas fronterer de Golela, on agafem la N2 i després la R618 fins Santa Lucia (nº 30 Pelikan Street).
• 7 agost: Santa Lucia i voltants.
Visitem el Wetland Park fins Cape Vidal i la costa. Fem el creuer per veure l'estuari.
• 8 agost: Santa Lucia i voltants.
Visitem el parc Hluhluwe-Imfolozi.
• 9 agost: Santa Lucia i voltants.
Fem el creuer per anar a veure balenes. Ens banyem a les platges.
• 10 agost: Santa Lucia - Eshowe.
Sortim de Santa Lucia per anar a Eshowe. Tota aquesta zona és el país Zulu (Kwazulu-Natal). Anem a Shakaland per veure danses zulus. Al costat d'Eshowe visitem el Dlinza Forest.
• 11 agost: Eshowe - Geluksburg.
Fem més de 350 km fins Geluksburg (o Geluksberg), prop de la carena muntanyosa dels Drakensberg. Es una zona completament rural i agrícola.
• 12 agost: Zona de les Drakensberg. Visitem la zona del Cathedral Peak, als Drakensbergs, on fem una excursió.
• 13 agost: Drakensberg - Clarens.
Anem cap a Clarens, a 136 km, vorejant la serralada nord del Drakensberg, i visitant el Royal Natal Park i l'Amphitheatre (carena muntanyosa). Arribem a Clarens passant abans pel Golden Gate National Park.
• 14 agost: Clarens - Lesotho - Clarens.
Entrem a Leshoto per Caledonspoort. Visitem la zona de muntanya que va a Oxbow fins a la zona d'esquí. Voltem per la part sud: Butha-Buthe i Liphotung Cultural Center. Tornem a Clarens.
• 15 agost: Clarens.
Ens estem tot el dia a Clarens preparant la tornada i fent les darreres compres.
• 16 agost: Clarens - Johannesburg - ....
Sortim de Clarens per tornar a Johannesburg. Són uns 400 km travessant les planures del Free State. L'avió surt a les 21:00.
• 17 agost: ... - Londres - Barcelona.
Arribem a Londres a les 7:30 i sortim cap a Barcelona a les 11:20, a on arribem a les 14:20.
GUIA DE VIATGE / LLOCS A VEURE
En el nostre viatge vam fer un itinerari circular de 4.000 km. Vam sortir de l'aeroport de Johannesburg per anar al parc Kruger via Nelspruit. Vam estar per la part sud i central del Kruger, sortint per Phalaborwa.
D'allà vam fer tot l'itinerari del Blyde River Canyon (tant per la ruta panoràmica nord com per la sud) fins tornar a Nelspruit i la frontera amb Moçambic, i entrar així a Swazilàndia.
Allà vam estar al Hlane i voltants fins Manzini. Vam travessar el país fins la frontera sud per anar a Santa Lucia, un altre cop a Sud-àfrica, on vam visitar l'estuari i el Wetland Park amb una escapada al Hluhluwe-Imfolozi.
Vam anar a l'interior de KwaZulu-Natal per visitar el país Zulu amb Shakaland i Eshowe, per baixar desprès cap al sud via Durban per anar a les muntanyes dels Drakensberg (Royal Natal i Cathedral Peak).
Vam vorejar les muntanyes en direcció nord fins el Golden Gate National Park per arribar-nos a Clarens i fer una incursió a Lesotho. I vam tornar a Johannesburg, cap al nord, travessant al Free State, per agafar l'avió de tornada.
Pot semblar un recorregut molt llarg, però és una petita part del país. Per fer més, o bé havíem d'estar més dies viatjant, o menys dies a alguns dels llocs on vam estar, o haver agafat vols interns (o combinacions de tot això).
Dels llocs més "anomenats" és clar que ens va faltar tota la zona de Ciutat del Cap, la Wildcoast, i encara més si comptem la part desèrtica tocant a Namíbia, i un llarg etcètera de reserves i parcs. I això només en quant a Sud-àfrica, perquè si parlem de Lesotho i els trekking que es poden fer, i un parell de parcs i/o reserves de Swazilàndia, el tema es pot allargar tot el que vulgueu.
KRUGER NATIONAL PARK (Sud-àfrica)
El Parc Nacional Kruger és possiblement la joia o una de les joies de la corona de Sud-àfrica. És ell parc més antic del continent. Les seves dimensions són aclaparadores: 20.000 km² (que amb els parcs limítrofes de Botswana i Moçambic puja a 35.000 km²). I sense cap nucli urbà!!.
Podeu viatjar al vostre aire per 3.000 quilòmetres de carreteres (asfaltades i pistes de terra) on hi ha 23 campaments (encara que els més condicionats són molts menys) i 11 llocs de picnic. Alerta, ja que fora del que és el parc estrictament, hi ha reserves privades amb hotels de luxe i safaris: és la part "domesticada del Kruger"... i pròpiament dit no és el Kruger.
L'entrada per dia/adult al parc és de 132 rands i les nenes de 66 rands cadascuna.
En quant a la fauna viuen els més anomenats i més buscats pels turistes, els Big Five (lleons, lleopards, búfals, rinoceronts i elefants). I a més a més, 68 mamífers, 215 aus, 17 rèptils i 8 amfibis.
El promig d'individus de les especies més representatives son els següents: 98.000 impales, 7.000 girafes, 8.000 nyus, 13.000 kudus (un antílop), 4.000 elefants, 32.000 zebres, ...
Malgrat això tingueu en compte que no és un zoo i que els animals viuen en llibertat en una superfície equivalent al 60% de Catalunya. Així que podeu tenir sort i trobar-ne un munt ... o quasi cap (cosa quasi impossible). En tot cas, sortir amb el cotxe a la cerca d'animals és emocionant, tant per als adults com per la canalla.
Els campaments els obrien, a l'hivern, a la sortida de sol a les 6 del matí, i els tancaven a la posta, a les 17:30 ó 18:00 h (a partir de l'1 d'agost). Nosaltres a les 8:00 h com a màxim, ja érem fora, i estàvem tot el dia. I us puc assegurar que no es feia gens llarg.
Hi ha un seguit de regulacions: no podeu anar a més de 50 km/hora a les carreteres asfaltades i 40 km/hora a les pistes. No podeu baixar del cotxe en cap moment, menys al llocs indicats (pocs). I apa!!... a cercar els animals ... o que els animals us cerquin a vosaltres, ja que us trobareu amb elefants, impales, zebres, aus, mones, antílops, etc. al bell mig de la carretera. Hi ha miradors, zones de picnic ...
En quan als famosos Big Five, la nostra experiència és que elefants i búfals els teniu garantits (a palades .. i alerta amb els elefants !!!!); en quant als rinoceronts jo crec que també, però en menor número.
Una altra cosa són els felins: lleons i lleopards són una loteria. Nosaltres vam veure lleons i les ombres d'uns lleopards. En quan a la resta d'animals en veureu un munt: impales, nyales, nyus, babuins, mones vervet, hipopòtams, cocodrils, àguiles, ocells diversos, fococeros (uns porcs salvatges) ...
Al Kruger venen diferents llibres, us aconsello el Field Guide to the Animals of the Greater Kruger Park, molt didàctic i útil. Hi ha mapes que també he trobat a la llibreria Altaïr de Barcelona, com el Kruger National Park Travel Map de Globetrotter.
A segons quina part del Kruger hi ha més o menys possibilitats de veure unes o altres especies. En aquest aspecte les zones més afavorides són la sud i la central, just on hi ha els campaments més importants (Skukuza, Lower Sabie, Satara, Oliphants, Letaba, Cocodrile Bridge) i de ben segur per on entrareu (entrades de Cocodrile Bridge, Orpen o Paul Kruger Gate).
Nosaltres vam entrar per la Cocodrile Brige a uns 100 km de Nelspruit (ciutat important de la zona) i vam sortir per Phalaborwa.
La part nord és més feréstec, menys turística i amb menys animals. En el nostre cas vam estar al parc 5 dies i 4 nits (1 nit a Lower Sabie, dues Letaba i una Oliphants). Us aconsello un mínim de 3 dies i estar al menys a 2 campaments diferents.
El cert és que, tot i que hi ha una unitat paisatgística, no tot el parc és igual ni els animals estan repartits equitativament. Tenen els seus habitats i hi ha zones més seques, humides, pantanoses, amb riu o sense, amb més o menys vegetació.
Per un costat, val la pena abastar extensió, i per un altre, estar-vos aturats i tenir paciència al costat d'una bassa a veure que passa. En fi, es tracta d'anar descobrint: aquesta és la gràcia principal del parc, que no és un safari organitzat.
Tot i així n'hi han alguns d'un parell d'hores i fins i tot nocturns. No ho vam fer, però pot ser interessant, sobre tot el nocturn, en el qual sembla que es poden trobar els felins i altres animals nocturns. No era gens car.
Els campaments estan encerclats per tanques electrificades. Són petits pobles (o enormes càmpings com vulgueu) amb els bungalows i/o llocs per acampar, restaurants, petit supermercat, lavabos i dutxes (per si no en teníeu en el bungalow) i benzinera. Alerta, com ja he dit, els tanquen quan es fa de nit (17:30 o 18 hores, segons l'època de l'any). A l'entrar al parc ja us diran les normes de conducta que heu de seguir.
Els allotjament estan impecables, tindreu llits còmodes, tovalloles, llençols, sabó, paper higiènic, etc. Si tenen cuina trobareu tota mena d'estris per a fer els dinars. Els supermercats són petits, però trobareu el més bàsic per a fer menjars d'emergència: llet, ous, cereals, tota mena de llaunes, fruita, etc.
Sempre teniu l'opció del restaurant per dinar o sopar, que es més o menys gran depenent del camp en qüestió. A les zones de picnic podeu trobar també un petit restaurant ràpid per a dinar o prendre un refrigeri, però aneu en compte, ja que de vegades no hi ha aquest servei. Us aconsello que porteu sempre al cotxe alguna cosa per a menjar.
BLYDE RIVER CANYON (Sud-àfrica)
Blyde River Canyon. Tot i que el canó al que fa referència el parc natural fa uns 30 km de longitud, podem estendre tota aquesta zona al que s'anomena Panoràmic Route (la Nord i la Sud) i que va de la R532 al Blyde Dam (on comença pròpiament el canó) fins al sud, a Sabie, amb un centre a la localitat de Graskop (una mini-localitat on podeu passar la nit, amb 2 ó 3 restaurants i un Spar).
En total deuen ser uns 100 quilòmetres. En un sol dia es podria visitar tot, però a cop de xiulet. Millor dos. Hi ha dos entorns naturals diferenciats: les cascades i la part del canó.
En quant a les cascades ens va sorprendre el seu número i la seva bellesa, a destacar: Lisbon Falls, Berlin Falls, Mac Mac Falls, o Lone Creek Falls. N'hi ha un munt més. Totes a prop de la carretera o a pocs minuts a peu. Algunes al bell mig del bosc i altres en una plana que s'ensorra. Unes es veuen des de la part superior i altres des de l'interior.
Les que us he mencionat tenen més de 60 metres de caiguda. Molt recomanables. A més són a prop del Kruger, podeu fer-les abans o desprès de visitar-lo, però el meu consell és que ho feu després i així podeu fer un descans d'animals i caminar una mica, cosa que al Kruger no és possible.
A part de les cascades teniu:
• Three Rondawels Wievpoint: una vista panoràmica preciosa amb una bona visió de la típica formació a la que fa esment el nom.
• Després ve ja la part del canó que s'estreny. A l'estiu, en època de pluges, crec que fan ràfting, però a l'hivern no és possible per què no hi ha tanta aigua.
• Bourke's Luck Potholes: una bonica zona on la plana per on passa el riu s'enfonsa com a conseqüència dels materials més tous i l'erosió. Uns ponts creuen els precipicis amb el riu al fons.
• God's Window: un lloc elevat on caminant 300 esglaons arribes al cim del turó amb vistes a les planes i on hi ha una sorprenent i exuberant vegetació.
• Pinnacle Rock: Una curiosa formació rocosa.
Al web Graskop, things to See & Do trobareu moltíssima informació i mapes de la zona, tot molt ben explicat.
HLANE ROYAL NATIONAL PARK (Swazilàndia)
Hlane Royal National Park. Aquest parc es troba a Swazilàndia, un país que fa poc més de 17.000 km², amb una extensió menor que el parc Kruger!!. Així que si veniu d'aquest parc la diferència que trobareu amb els tres parcs de Swazilàndia serà abismal.
Nosaltres vam estar al Hlane (els altres dos són el Mlilwane i Mkhaya). En el cas de Hlane la seva extensió és d'uns 300 km² (com l'àrea metropolitana de Barcelona). L'entrada al parc costa 25 rand pels adults i 12'5 per als nens.
El Hlane era en realitat una reserva de caça del rei de Swazilàndia a on alguns dels animals han estat reintroduïts. Hi ha un parell d'àrees dividides per tanques electrificades. En una de les àrees habiten els animals perillosos i en l'altre els que no ho son i és a on es troben situats els campaments.
Just a l'entrada del parc hi ha el Ndlovu Camp, que és el camp principal. Té una recepció a on podeu reservar els safaris i hi ha un restaurant. Les rondavels no tenen llum elèctrica, però si a gas.
Curiosament l'altre camp, el Bhubesi Camp, a l'altre extrem del parc, a uns 18 km del Ndovolu, si en disposa. Allà han construït 6 cases de pedra, molt ben equipades, on vam estar nosaltres. Un lloc bastant aïllat, malgrat els pocs quilòmetres que el separen del camp principal, amb una pista per arribar bastant dolenta.
Si ja heu vist molts animals en altres parcs (Kruger o on sigui), el Hlane no us aportarà molt més. Ara bé, dues consideracions importants: la primera es que a la part d'animals no "perillosos", sobretot l'aïllat Bhubesi, pots baixar del cotxe i fer excursions al teu aire. Cal dir que entre els animals "no perillosos" vam trobar girafes, impales, mones, fococeros (uns porcs salvatges amb uns ullals impressionants), molts ossos d'animals morts (no havíem quedat que no hi havien animals perillosos?.
Just al costat de casa "vivia" un d'aquests porcs. La sensació d'estar al mig de la natura "salvatge", sobretot quan es fa de nit i estàs sol, o quasi bé, no la tens al Kruger. La segona consideració és que fan safaris de dues hores amb un 4x4 elevat, i pots veure rinoceronts blancs, baixar i estar quasi al seu costat. Això és força emocionant. Personalment vaig baixar del 4x4 per estar a pocs metres d'una femella amb la seva cria!!. Malauradament vam intentar anar a veure les famílies de lleons, i malgrat l'espai "reduït" del seu hàbitat, no les vam trobar (ni el guia!!). Com sempre això dels animals va com va.
En quant a Swazilàndia, és veu bastant pobre. Bona part per on vam passar eren camps de canya de sucre (que semblava ser el cultiu del país, almenys a les part planes i baixes). No vam arribar a la capital, però si fins Manzini (la ciutat més gran i industrial). No té res, com tot el país.. però no sempre es viatja per veure meravelles sinó per a conèixer com són els llocs i la seva gent.
Així que és interessant veure les construccions dels nuclis rurals, les vaques passant pel mig de la carretera, el tràfic dels camions deixant pel camí la canya de sucre, els camps segant-se, la pudor que feien les refineries del sucre i el bullici de Manzini amb gent arreu... i tot sense quasi cap turista a la vista. No vam tenir problemes en cap dels passos fronterers, a part de que érem quatre gats.
SANTA LUCIA (Sud-àfrica)
Santa Lucia és per a mi un lloc fantàstic, amb majúscules. Una petita joia a descobrir que mereix una estada de varis dies. Es troba situada a l'estuari del riu Imfolozi, el qual dóna a l'oceà Índic. El poble en si són uns pocs carrers amb cases enjardinades, botigues i restaurants.
Molt net i amb ambient. Amb vigilància privada i un edifici de policia té la gràcia, sorprenent a Sud-àfrica, de poder-hi caminar, fins i tot de nit, sense problemes!!!. En tot cas el problema és que, de vegades, per la nit, pots trobar-te amb un hipopòtam passejant pel poble.
Els llocs a veure i coses a fer en aquesta zona són molts:
• Gaudir dels creuers per l'estuari, on a part del paisatge, veus els hipopòtams al costat de la barca. Molt bo!!!. També cocodrils i moltes aus.
• Gaudir de les platges, de sorra blanca amb corrents i onatge, al menys a l'hivern, però amb aigües càlides. Us podeu banyar sense problemes. Si és estiu, raó de més, encara que llavors plou bastant. Tanmateix, amb bany o sense, el paisatge és molt bonic.
• El Greater St. Lucia Wetland Park, una zona pantanosa i d'aiguamolls al costat del mar, amb una fauna abundant. El poble està situat a l'extrem sud del parc i d'allà surt una carretera que va fins a Cape Vidal, on vam veure els rars rinoceronts negres, a més d'antílops, mones i altres espècies.
Hi ha més zones per anar, entre elles les que voregen el llac de Santa Lucia, i prop de les platges, on hi ha camins per avistar aus i altres especies com cocodrils i hipopòtams (arreu hi ha rètols curiosos que t'avisen de tenir precaució amb cocodrils, hipopòtams, etc).
• Balenes. Extraordinari!!. Just a l'hivern austral és quan les balenes iubartes migren de l'oceà antàrtic a les càlides aigües de Moçambic i Madagascar i passen just per davant de Santa Lucia. I quan dic davant vull dir molt a prop de la costa. Tant que des de la mateixa platja vam veure els sortidors de les balenes.
Des del poble podeu reservar plaça per una barca (només hi ha una companyia autoritzada) d'unes dotze places, que a diferents hores del dia fa un creuer d'unes dues hores per anar a veure les balenes: bestial!!. Ens sortien pels costat de la barca saltant!!. Unes besties de 14 metres amb les aletes i les cues solcant al costat nostre. Una experiència boníssima!!. I no us dic res de com la barca surt de la platja per a vèncer les corrents i les onades...!!
• La Mkhuze Game Reserve, situada més al nord, on hi ha rinoceronts negres. No hi vam anar perquè a Cape Vidal ja els havíem vist.
• El Hluhluwe-Imfolozi és un parc nacional que es troba uns 50 km cap a l'interior i és tipus Kruger. També és bastant famós i s'hi pot anar per lliure i dormir-hi dins. Nosaltres vam estar-hi un dia.
PAÍS ZULU (Sud-àfrica)
País Zulu: El que fora l'estat Zulu s'estenia per gran part del que ara s'anomena KwaZulu-Natal. De fet, tota la zona a la que he fet esment anteriorment dins del capítol de Santa Lucia, també hi pertany.
Tanmateix, si cerqueu la zona on es van desenvolupar les guerres anglo-zulus (i també les anglo-boers) heu d'anar més a l'interior, on podreu trobar els llocs de les batalles que van marcar la història de Sud-àfrica (Ulundi, Gingindlovu, Blood River, Isandhwana i d'altres). Hi ha una carretera que travessa gran part d'aquests centres commemoratius. Nosaltres en canvi, ens varem centrar en visitar dos llocs: Shakaland i Eshowe.
La modernització del país ha fet perdre el rastre de la típica vida zulu. I malgrat ser tota aquesta zona eminentment de caire rural i agrícola, solcada de turons i amplies valls, els pobles i ciutats són moderns. Malgrat això, hi ha uns quants llocs os es recrea com eren els pobles zulus i els seus costums. Tot per als turistes, es clar!!.
Els dos més importants són Shakaland i Simunye Zulu Lodge, on es pot passar la nit. Nosaltres vam anar al primer per a veure un espectacle de dansa tradicional Zulu, la recreació del Kraal (poble fortificat) del rei Shaka, tot aprofitant uns decorats que temps enrere vam servir de base per una sèrie de televisió sobre el personatge.
Més que res és un lloc per a passar una estona divertida: vas passant per diferents llocs on una senyora ensenya com feien la cervesa, sessions de bruixeria, etc ..., i finalment entrem a la cabana del rei on fan l'espectacle de danses. Molt entretingut. Si vols pots quedar-te a dinar i a dormir.
També ens va interessar, i us ho aconsellem, anar a la reserva forestal de Dlinza, al costat d'Eshowe. Es tracta d'un bosc autòcton (molt difícil de veure al país). Hi ha diversos itineraris, a més d'un circuir aeri, que va per sobre dels arbres.
Els aficionats als ocells ha de saber que en determinades èpoques aquí hi viuen moltes espècies. A més a més vam tenir la oportunitat de veure uns antílop d'una mida minúscula que es confonen entre els arbres.
I la darrera zona on vam estar, i que vam utilitzar de base per a visitar els Drakensberg, va ser un remot poble anomenat Geluksburg, al que només s'hi pot accedir per una pista. Fora dels circuits turístics, va ser una oportunitat única de veure la vida rural i poc poblada de les amplies hisendes de cereals i vaques de l'interior del país.
Les granges, com és habitual a Sud-àfrica, són dels blancs, i les aldees i llogarets pobres, del negres. Amb els 4x4 nous dels primers, i els vells cotxes dels segons i la canalla anant a peu des de les seves cases a les escoles, a bastants quilòmetres unes de les altres.
DRAKENSBERG (Sud-àfrica)
Els Drakensberg conformen la serralada més alta de l'Africà Meridional, amb cims que superen els 3.000 metres. A l'hivern es donen nevades i temperatures sota zero.
Quasi tota la serralada fa frontera amb Lesotho. Per la part sud-africana hi ha varies reserves i parcs mal connectats entre ells, per la qual cosa es millor escollir algunes de les zones a visitar. Nosaltres vam estar a les del nord, concretament al Cathedral Peak (un cim molt maco) i el Royal Natal National Park.
En cadascuna d'elles vam fer un parell d'excursions d'un parell d'hores. Des de Barcelona vaig pensar que no era convenient o possible dormir-hi i vaig escollir un lloc a uns 60 km a l'interior per fer de base. La veritat és que no calia, ja que hi havia llocs a la base mateixa de la muntanya a on t'hi pots instal·lar.
L'única precaució és que poden haver-hi tempestes a l'hivern i pot nevar. Són valls molt amples a on les muntanyes són feréstegues i pugen sobtadament.
Si podeu feu l'excursió fins a les Tugela Falls, al Royal Natal, on hi ha el cinquè salt d'aigua (encara que en diversos salts concatenats) més llarg del món. Són força hores però val la pena. Nosaltres, amb les nenes, ens vam limitar a anar a unes gorges molt maques, més a prop. Al Royal Natal també hi ha l'anomenat Amphitheatre, una cornisa basàltica d'uns quants quilòmetres. Realment impressionant.
GOLDEN GATE HIGHLANDS (Sud-àfrica)
Les Golden Gate Highlands són un comjunt de muntanyes i formacions de gres al mig d'un paratge molt poc poblat i isolat en el que fa fred. A Clarens, lloc a on ens vam instal·lar un cop passat el parc, les nits tenien temperatures sota zero.
Malauradament, quan hi vam passar, estaven en ple procés de cremades controlades immenses. Aquí us vull esmentar una de les curiositats que ens vam trobar i de les quals no havíem llegit res, ni tan sols en guies, llibres o relats d'altre gent. Són les grans quantitats de cremes que hi ha arreu.
En principi creiem que eren incendis, però eren cremes controlades (es veien les brigades de gent fent-les) per desbrossar els camps de conreu, i fins i tot, els salvatges. Suposo que a l'hivern era el moment de fer-les. Incomprensible per a nosaltres. Aquest fenomen el vam veure arreu, a on enormes columnes de fum sorgien dels camps.
LESOTHO (Lesotho)
Lesotho té la peculiaritat de que cap zona del país baixa per sota dels 1.000 metres, cosa que no passa en cap altre país del món. Els cims més alts superen els 3.400 metres.
Amb 30.000 km² (més o menys la superfície de Catalunya) la seva característica principal és la seva orografia muntanyosa. Es un lloc pobre, en el que hi ha hagut episodis de fam degut a males collites i la deforestació, i també molt rural.
Poques carreteres asfaltades travessen el país i el 4x4 s'esdevé quasi imprescindible per anar a visitar els seus majors atractius, com el Sani Pass, per exemple.
Com no era el nostre cas, vam agafar l'A1 pel seu tram asfaltat. La carretera és impressionant, alçant-se entre les muntanyes i prats alpins fins el Moteng Pass, a 2.820 metres d'alçada. Un pas que pot estar tallat per la neu.
No era el cas quan vam ser-hi, on només les part altes dels cims tenien una mica de neu. La carretera continua més enllà per paratges isolats creuant ramats de cabres i algun pastor.
Més endavant hi ha Oxbow, un intent de centre hivernal d'esquí (només un intent!!). Allà hi ha allotjaments si voleu dormir-hi. Crec que val la pena passar uns quants dies al país per tal de poder arribar al Sani Pass i a la part nord-est.
Els pobles que vam veure eren agrupacions de rondaveles. Les criatures sortien corrents a demanar diners, alguns fins i tot ens van fer gestos per si teníem quelcom de menjar. No vam veure fam, però suposo que ho han aprés dels sud-africans blancs que passen per allà i donen caramels i altres llaminadures.
Tanmateix les condicions que vam veure eren molt justes en les seves infraestructures: pous comunitaris, latrines exteriors a les cases, etc. No sé si això passa a la resta del país...
En tot cas, com us dic, podeu invertir dies per a fer trekkings i/o llogar travesses de ponis per les muntanyes, que és un altre dels forts atractius del país.
Per acabar una cosa curiosa: les mantes. La gent va i ve embolcallada amb les mantes a sobre, enlloc de fer servir abrics o jerseis. Curiós. Hi havia anuncis publicitaris a la carretera on diferents marques de mantes anuncien les seves virtuds.