Relat d'un viatge de 23 dies a Senegal i Gàmbia

A la costa atlàntica de la ribera sud del riu Gàmbia és on hi ha la pràctica totalitat de les infraestructures turístiques del país. Es tracta d'una estreta franja de costa urbanitzada, però amb alguns punts d'interés per a visitar. Una mica més a interior hi ha Serekunda, la ciutat més gran del país; i la la riba del riu Gàmbia hi ha Banjul, l'atrotinada capital.

Allotjament

Bijilo Beach Hotel (Kololi). Es un resort que vam escollir per estar a prop de l'aeroport. Queda una mica aïllat, a uns 2 km de la zona Senegambia, que és un nucli turístic que pren el nom de l'hotel Senegambia, que és el més gran i famós hotel de la zona. Vam escollir un apartament de 2 habitacions (4 persones) amb A/C, per 3.500 GMD amb esmorzar. L'hotel està força bé, amb piscina, jardí i platja, però al ser en plena temporada baixa (i estar gairebé buit) estava una mica descuidat.

Al tornar vam escollir el Sarge's Hotel, ja que a l'estar en la zona Senegambia ens permetia comprar menjar, canviar divises, etc. sense haver d'agafar taxi. L'hotel és barat (1.035 GMD la habitació doble sense A/C) i té piscina. Aquí s'acaben les coses bones. Les dolentes: habitacions bastant brutes i descuidades i personal poc competent. A més, en temporada alta té tota la pinta de ser un niu de turisme de borratxera.

Visites

Bijilo Forest Park: És un petita reserva natural (5 Ha) amb vegetació selvàtica autòctona de la zona abans de l'arribada dels complexes turístics. Hi ha monos i moltes classes d'ocells, però donat que el vam visitar sota una pluja continuada pràcticament no en vam veure. L'entrada costa 31 GMD.

Abuko Nature Reserve: És un dels parcs naturals més coneguts del país i el més antic. Hi ha monos, molts tipus d'ocells, grans llagardaixos, serps i cocodrils. Els cocodrils són els animals més coneguts del parc, però nosaltres no en vam veure cap. En un extrem del recorregut hi ha un refugi d'animals ferits, on hi ha tancats hienes, lloros, babuïns i monos. L'entrada costa 31,5 GMD i al refugi s'ha de fer una contribució. També vam visitar el Lamin Lodge, una curiosa construcció situada a uns 2 Km de l'entrada del parc, que és una casa flotant construïda sobre uns manglars del riu Gàmbia. La casa funciona com a restaurant per a turistes, però sens dubte és el lloc on vam menjar pitjor de tot el viatge: racions microscòpiques, dinar car i dolent (350 GMD). A més, un mono pesat va estar intentant arrabassar-nos el poc menjar durant tot el dinar. De fet, ho va aconseguir una vegada, burlant la nostra defensa aferrissada (on teniem com a arma un pal anti-monos que ens havia deixat l'amo del lloc) i aconseguint una mica d'amanida d'un plat.

Serekunda: És la ciutat més gran de Gàmbia. Es tracta d'una ciutat molt bulliciosa i també molt pobra. Els carrers gairebé no estan asfaltats i les cases estan mal construïdes, fins i tot al centre mateix. A més, nosaltres vam arribar-hi després d'una gran tempesta i era molt difícil circular: molts carrers estaven absolutament inundats i els corrents d'aigua arrossegaven moltes escombraries. La ciutat ens va deixar mal sabor de boca, ja que quan estavem buscant transport per anar a la Casamance un policia ens va parar i sota l'excusa de que el taxista no tenia els papers en regla ens volia multar... a nosaltres... i el tio ens demanava 600 dòlars!. Com que era evident que estavem assistint a una mordida en tota regla, vam estar cosa d'1 hora amb ell negociant, i al final, tot i que era evident que ell no tenia raó, li vam donar una petita quantitat de diners (350 GMD) perquè ens deixés en pau, ja que ens va fer anar fins a la porta de la comissaria. A més, el molt ronyós, durant les negociacions, per a fer-se el simpàtic, ens va posar als dos nois del grup un perfum horrorós a la samarreta amb l'objectiu que nosaltres quedessim bé amb les noies... La fortor penetrant no ha marxat de la meva samarreta després de 2 rentades. Paraula.

La Casamance és una regió situada al sud del país, delimitada al sud per Guinea Bissau i al nord per Gàmbia, i està dominada pel recorregut del riu Casamance. És la regió més humida del país i està habitada per l'ètnia diola, que té una personalitat pròpia molt marcada i una llarga història d'orgull i resistència contra ingerències externes. Precisament l'última d'aquestes rebel·lions va començar als anys 80 i encara cueja ara. El Ministeri d'Exteriors espanyol desaconsella de manera absoluta viatjar a la zona, donat el clima d'inseguretat. La realitat és que desde fa 2 o 3 anys els enfrontaments s'han reduït molt; ara només queda algun grup rebel dins de la selva i la pau social sembla que ha vingut per a quedar-se. Així doncs, nosaltres no vam trobar cap sensació d'inseguretat, fins i tot per a viatjar de nit. Tan sols els nombrosos controls militars recorden la situació.

ZIGUINCHOR

Aquesta ciutat és la capital de la Casamance; tot i tenir 200.000 habitants és tranquil·la, sembla un poble gran. L'ambient és relaxat, la gent és molt més calmada i no es fa pesada amb els estrangers, a diferència de Dakar o altres llocs més turístics. Es pot passejar tranquilament per la ciutat sense por de ser molestat. La ciutat en sí no té gaires coses a veure, el centre té pocs edificis importants, però val la pena veure-la per a entendre la vida quotidiana de la gent, els mercats, els venedors ambulants, els tallers, etc.

Allotjament

Ens vam allotjar en una casa propietat d'una parella catalano-senegalesa que viu a Catalunya. Ells també tenen organitzat un servei de taxis per recórrer el país, i especialment la Casamance. Com que el taxi és segurament la millor opció per a conèixer la zona, aquesta és sens dubte una opció molt recomanable. Contacte: Vanesa i Adama.

Per menjar: un restaurant que ens va agradar força va ser Le Tamarinier. El seu aspecte una mica lúgubre (especialment de nit, on només hi ha un fluorescent vermell a tot el local; pràcticament no es veu el que menges) amaga una cuina amb plats gustosos, i bé de preu (aproximadament 5.000 CFA). Una elecció bastant més desafortunada va ser Le Kassa, amb uns plats ordinaris i fats; una espera agònica de més de 2 hores per a servir (sort que estava mig buit, si arriba a estar ple ens hi quedem a dormir) i amanit amb un concert una mica migranyós (preu 6.000 CFA). Totes les guies el recomanen, no sabem exactament perquè.

ILLA DE CARABANE

Carabane és una illa situada en la desembocadura del riu Casamance, on hi ha un petit poble, platges boniques i molta, molta tranquilitat. Hi ha alguns petits hotels, des d'on es poden fer excursions en piragua per a visitar ocells i pobles de pescadors. Per a arribar-hi cal agafar una barca des d'Elinkine, un petit poble de pescadors. Per anar a l'illa es pot pujar en una barca que fa el recorregut 3 vegades al dia, o bé avisar a l'hotel que vinguin a buscar-vos. El preu de la barca és d'aproximadament 1.500 CFA per persona (només anada). Nosaltres vam trucar a l'hotel per a que ens vinguessin a buscar i ens va costar tots 15.000 CFA (anar i tornar, érem en aquell moment 5).

Allotjament

Le Barracuda és un bonic establiment de poques habitacions, a peu de platja, amb un personal molt agradable. El restaurant també és recomanable, val 3.500 CFA l'àpat, amb peix ben cuinat, sense incloure begudes. El preu de l'habitació doble és de 18.000 CFA. Només hi ha llum 4 hores al vespre.

Visites

A l'illa hi ha ruïnes colonials franceses (antiga presó d'esclaus, església, cementiri). L'Ile des Oiseaux és una petita illa, a 45 min. en piragua de Caravane, on crien una enorme quantitat d'ocells de diferents tipus (cormorans, pelicans..... ). L'excursió val 20.000 CFA per piragua, independentment de la gent que hi hagi. També hi ha possibilitats de fer excursions de pesca.

OUSSOUYE

Es tracta d'un poble molt ben situat per a visitar molts centres d'interés de la Casamance Sud. Hi ha diferents campements villageois que tenen bastant bona pinta.

Visites

A Oussouye vam contractar una excursió amb bicicleta tot terreny, amb un francès una mica excèntric anomenat François Joliot. Hi ha altres empreses en el mateix poble que organitzen coses semblants, com Casamance VTT. L'excursió que vam fer tenia 30 Km, i vam anar a l'Ile d'Egueye, un racó preciós en un meandre del riu Casamance, on hi ha un campement i un petit restaurant on vam dinar (3.500 CFA l'àpat sense begudes). El campement feia una pinta excel·lent, realment és un lloc per a la tranquilitat i el relax. Només s'hi pot arribar en canoa o en bici. De camí vam atravessar alguns pobles diola realment interessants. L'excursió val 5.000 CFA per bicicleta llogada, amb petita propina per al guia.

A Oussouye també hi ha el Rei Animista, un home que és una espècie de líder religiós, que sembla ser que actua com una barreja de jutge de pau i conseller espiritual. Nosaltres el vam anar a veure, ja que ens van dir que li agradava rebre visites i que li fessin preguntes. Al final però, ens va deixar bastant mal gust de boca i ens va fer la impressió que el que més li interessava a l'home eren els 5.000 CFA de contribució per als pobres que vam donar. S'ha de dir que la gent d'allà li tenien bastant respecte, o sigui que evidentment podem estar equivocats i potser aquest home és un bé important per a la comunitat... aquesta és només la nostra opinió.

CAP SKIRING

Es tracta d'una població turística famosa per les seves platges. Al bell mig del poble hi ha el recinte enorme i fortificat del Club Med. Les platges són grans i boniques (a més, al ser temporada baixa estaven pràcticament buides) i conviden a no fer res i jeure tranquilament a la sorra. Per dinar vam anar al Campement Paradise, on no vam menjar gaire bé (preu: 5.000 CFA + begudes).

CASAMANCE NORD

La Casamance Nord és la regió que queda immediatament sobre el riu Casamance. És una regió bastant deshabitada, amb poques infraestructures i on la vida passa tranquilament i sense presses. Vam trobar que la gent era molt amable i acollidora, potser degut a que en aquesta zona hi ha molt poc turisme i no passen gaires blancs per allà. La bellesa de la regió és en alguns punts notables. En l'època de plujes tot és verd i els boscos de baobabs i ceibes són enormes, i enmig de les clarianes es cultiva arròs i mill en petits trossos de terra, sense cap mena d'ajuda mecànica. Vam visitar els pobles de Tionk-Essil, Tendouk i Koubanao. No vam visitar Affiniam, tot i que ens havien dit que valia molt la pena. Pel que fa a l'allotjament i el transport, són una mica precaris. Les carreteres són de terra, i hi ha poc transport públic. Per a allotjar-se només hi ha alguns campements, que en el moment de la visita estaven bastant buits.

També vam visitar el poble de Baïla. Aquest poble no té res d'especial, però resulta que es celebrava la bukut, un ritual d'iniciació que es celebra a cada poble... cada 35 anys. És un ritual on els nois del poble passen a homes, s'estan un temps dins del bosc (d'1 a 3 setmanes) mentre les famílies esperen fora i s'expliquen tradicions i secrets del poble diola. Un cop surten del bosc totes les famílies surten a rebre'ls molt mudats i es fa una gran festa. És una cerimònia molt important per a ells i molts immigrants que estan a Europa tornen uns dies al seu país només per aquest ritual. En el poble hi havia molt ambient, tothom anava molt mudat i hi havia una orquestra i balls. Els nois que ja havien sortit del bosc es passejaven pel bosc, sent objecte d'atenció per part de tothom. Realment interessant i enriquidor.

La capital del país és una ciutat caracteritzada per tenir un nucli urbà relativament petit i uns barris i poblacions metropolitanes molt grans i extenses. Realment Dakar no és una ciutat gaire maca i no té gaires coses a veure. El més interessant potser és veure l'animació i l'energia que desprèn la ciutat, on tothom va amunt i avall i on tothom procura vendre qualsevol cosa, per inversemblant que sigui. El que ens va agradar més va ser l'Illa de Gorée, pel seu interés paisatgístic i històric. No vam anar al Llac Rosa (Lac Retba), ja que sembla ser que en època de plujes realment el llac no és rosa i a més ens havien comentat que no valia gaire la pena.

Per arribar a Dakar desde Ziguinchor havíem d'anar amb el vaixell Wilis, (el substitut del tràgic Joola), però el dia anterior a la nostra marxa es va avariar, i en principi s'havia de passar 4 setmanes en reparació, o sigui que vam anar-hi en cotxe. El preu per anar amb vaixell era de 28.500 CFA per persona en un camarot de 4 persones i 18.500 CFA en lliteres a la bodega. El trajecte en cotxe és llarg i pesat (9 hores, amb un cotxe nou i sense tenir problemes). Creuar Gàmbia és el més pesat: 5 controls policials en 20 Km, creuar el riu en ferry... i pagar 1.000 CFA a l'entrada i a la sortida del país. El paisatge fins a Mbour és realment bonic, molt verd, amb boscos de baobabs. De Mbour a Dakar canvia, però, radicalment: ens veiem inmersos en els extraradis de Rufisque i Dakar; allà veiem realment misèria i entenem perquè hi ha gent que es juga la vida al mar per arribar a Europa...

Per sortir de Dakar en direcció a Banjul vam agafar un autobús de línia a la Gare du Port, una estació situada a la vora del port on s'agafa el ferry de Gorée. És una estació amagada, on surten autobusos internacionals a Mali i Gàmbia. A nosaltres ens van dir que sortien cada 2 dies, però sembla ser que en veritat surten cada dia, el que passa és que dels 2 autobusos que fan la ruta, acostuma a haver-n'hi sempre un d'avariat. Saber com i quan surten és complicat, sort que nosaltres teníem un amic a Dakar que ens va assessorar; sinó difícilment l'haguéssim trobat. Costa 5.000 CFA. Seguidament es travessa Gàmbia i s'arriba al ferry de Barra. Aquest ferry (5 GMD) està molt pitjor que el de la carretera transgambiana (que estava prou bé). És un ferry vell, que va absolutament sobrecarregat i que triga una hora per a fer un trajecte relativament curt, a causa de les corrents i del sobrepès. A l'altre cantó del riu ja espera Banjul.

Allotjament

Hotel Ganalé (rue Assane Ndoye, 38 - Dakar). Hotel cèntric, amb habitacions ben arreglades i equipades. Recomanable. La habitació doble amb A/C val 38.000 CFA, esmorzar apart (+3.500 CFA).

Per menjar: Al costat de l'hotel Ganalé hi ha el Point d'Interrogation, un petit restaurant. El menjar no és gran cosa, però serveixen ràpid i és barat (3.500 CFA). Le Méléa és un local que també està força bé, especialment la carn (6.000 CFA). El restaurant Adonis (libanès) és realment interessant i recomanable, té un aspecte molt poc vistós, però fan uns gustosos shawarmas i falafels, amb un personal agradable (2.000 CFA). El restaurant fast-food Ali-Babá, molt concorregut i famós, no està tan bé, però també s'hi pot anar (2.500 CFA). Un dia vam esmorzar al fastuós Aux Fins Palais, tot luxe, pa francès, formatges amb oli d'oliva, melmelades, pancakes i cafè de màquina!. Evidentment, és car (2.500-3.000 CFA).

Visites

Centre de la ciutat: Es pot visitar el Marché Sandaga, un dels mercats més importants de la ciutat, però l'experiència pot no ser agradable degut a la gran quantitat de gent que assetja a qualsevol persona potencialment turista (això de fet, és extensible a tot el centre de Dakar). Els voltants de la plaça de l'Independance i l'Av Pompidou són el centre neuràlgic de la ciutat. Pujant l'Av. de la Republique (10 min. des del centre) s'arriba al barri alt de la ciutat, on hi ha les seus del parlament, el govern i moltes ambaixades (entre elles l'espanyola). Arribar-hi és una passejada agradable i tranquila, ja que hi ha jardins i carrers amples, i ningú molesta.

Pointe des Almadies: És la punta més occidental d'Àfrica i també el barri més ric de Dakar. A la punta pròpiament dita hi ha una petita platja i un petit mercat artesanal per a turistes, a part d'alguns restaurants i hotels de luxe. Entre aquests hotels hi ha un altre Club Med, evidentment també fortificat. És curiosa la política d'aquest club de vacances, amb els seus complexes en els llocs més bonics, el seu aïllament dels països on hi és present, etc.

Illa de Gorée: Antiga colònia europea, aquesta illa és coneguda per ser el símbol de l'esclavisme africà, ja que sembla ser que fou un centre comercial d'esclavatge els segles XVII i XVIII. La visita més important és la Maison des Esclaves, on es poden visitar les presons i un petit museu on s'explica una mica l'història de l'esclavisme. L'entrada val 500 CFA. De fet, tota l'illa és agradable de visitar; realment mereix la pena venir-hi. Vam dinar al restaurant Ann Sabran, força bé (5.000 CFA). Per arribar a l'illa cal prendre un ferry des del port (5.000 CFA) i pagar una entrada a l'arribar (només els turistes, 500 CFA).