Guia i relat d'un viatge per lliure a Panamà

Dia 1: Barcelona - Madrid - CIUTAT DE PANAMÀ

El nostre vol de Iberia es va enlairar de l'aeroport Barcelona / El Prat a les 10:00 i va aterrar en l'aeroport de Madrid / Barajas a les 10:50, en un vol efectiu de 50 minuts.

Després d'una curta escala en aquest aeroport el nostre següent vol, també de la mateixa companyia, s'enlairà a les 12:15 i aterrà en l'aeroport internacional Tocumen a les 15:10 hora local (-7 hores respecte de l'hora a Barcelona). Vol efectiu de 9 hores i 55 minuts per a cobrir una distància de 8.146 km.

Després de recuperar l'equipatge facturat i passar el control d'immigració, vam buscar un caixer en la terminal d'arribades per a obtenir 250 US$, el màxim permès, usant la nostra targeta N26. L'objectiu era disposar de dòlars en efectiu.

La comissió d'aquest caixer era de 5,5 US$, una quantitat fixa que suposa un 2,2% sobre la quantitat màxima disposada. Aquesta comissió i el límit de 250 US$ per operació eren iguals en tots els caixers del país.

Fora de la terminal vam agafar un taxi «oficial» per anar al nostre hotel, situat en la zona d'Obarrio de Ciutat de Panamà El taxi per als tres ens costà 35 US$. Més endavant vam descobrir que les aplicacions com Uber o Cabify funcionen molt bé a Ciutat de Panamà i amb uns preus força més econòmics que els taxis convencionals.

De tota manera, els taxis d'Uber i Cabify no podien operar directament des del davant de la terminal d'arribades, però només calia creuar el carrer i esperar en la zona d'aparcament (files 15 i 18).

Passejant per la Cinta Costera de Ciutat de Panamà

Després de deixar l'equipatge en l'hotel vam sortir a donar una volta per a una primera presa de contacte amb la ciutat. El dia era gris i la temperatura era de 28ºC.

Des de l'hotel vam baixar caminant fins arribar a la vora del mar i després vam seguir la Cinta Costera cap a l'oest. Era diumenge i hi havia molta població local passejant o fent esport en tot aquest modern passeig costaner.

Dia 2: CIUTAT DE PANAMÀ - SAN LORENZO (COLÓN) - FORT SHERMAN - LLAC GATÚN - PARAÍSO

A primera hora del matí vam anar caminant fins a l'hotel Torres del Alba, on hi ha l'oficina de la companyia Dollar per a recollir el cotxe de lloguer que teníem reservat. Vam aprofitar també per a entrar en una botiga de l'empresa de telefonia Claro per a comprar per 10 US$ una SIM i un paquet de veu i dades de prepagament de 15 dies .

Amb el cotxe de lloguer, un Kia Rio automàtic, vam passar pel nostre hotel per a carregar en el cotxe tot l'equipatge i a continuació vam sortir de Ciutat de Panamà en direcció a Colón. Abans de sortir de la capital vam vorejar per l'est el Parque Natural Metropolitano i sortírem pel nord, connectant amb l'autopista 9 que va cap al Carib.

Canons en el fort de San Lorenzo del Real de Chagres

A l'entrada de la ciutat de Colón ens vam desviar a l'esquerra i vam travessar l'entrada nord del Canal de Panamà a través de l'espectacular Puente Atlántico. Vam continuar uns quilòmetres, passant per un control militar on ens van demanar per la nostra destinació i ens van permetre continuar sense problemes.

Poc després travessàrem uns antics edificis que van formar part de la base militar nord-americana de Fuerte Sherman i després una espessa selva abans d'arribar a la nostra destinació, el Fuerte de San Lorenzo. Havíem recorregut 94 km des de Ciutat de Panamà.

L'entrada al fort de San Lorenzo del Real de Chagres, inscrit com a Patrimoni de la Humanitat l'any 1980, costava 5 US$/pax. Bona part del recinte estava immers en profundes obres de restauració i del castell no queda gran cosa, però l'entorn és senzillament extraordinari, amb el mar Carib en un costat i l'entrada del riu Chagres en l'altre.

Acabada la visita al fort vam tornar per la mateixa carretera i ens desviàrem per anar a dinar al costat de Shelter Bay Marina, un petit port recreatiu que es troba en la badia Shelter de Fuerte Sherman.

Aquí vam trobar el restaurant The Dock, bo però bastant car. Des de la terrassa exterior del restaurant podíem veure l'espectacular Sky, un súper-iot de luxe que es llogava per la «mòdica» quantitat de 270.000 US$/setmana.

Després de passejar per l'entorn de la badia Shelter, situada en Punta Toro, vam tornar al cotxe per anar fins a les Esclusas de Gatún, a 14 km, però només les vam veure per fora. Aquest sistema de rescloses eleven els vaixells 25,9 metres des del nivell del mar Carib fins al del llac Gatún.

Tornàrem a creuar el Puente Atlántico sobre el Canal i vam anar fins al Centro de Observación de la Ampliación del Canal, un centre de visitants amb vistes sobre el llac Gatún i sobre la nova ampliació feta recentment en el Canal per a permetre el pas de vaixells encara més grans. No vam entrar-hi perquè era tard i ja no hi passaven vaixells (en aquest punt els vaixells circulen entre les 8:00 i les 16:30).

Abans de que es fes fosc vam iniciar el camí cap a l'hotel que teníem reservat, a 65 km d'aquí, dins del terme de Paraíso i situat entre el Canal i el Parque Nacional Soberanía.

Per a sopar vam agafar el cotxe i vam recórrer 9 km fins a la Ciudad del Saber, un parc empresarial i tecnològic situat enfront de les rescloses de Miraflores i que ocupa el que antigament fou Fort Clayton, una base militar nord-americana.

Dia 3: PARAÍSO - GAMBOA - CIUDAD DEL SABER - MIRAFLORES / CANAL DE PANAMÀ - CHAME

Començàrem el dia anant fins a Gamboa, on ens havien dit que podríem visitar un centre de recuperació de peresosos que es troba dins del complex del Gamboa Rainforest Resort Butterfly Garden.

De camí cap a la Gamboa Rainforest Reserve, al costat del riu Chagres

Però quan hi vam arribar ens vam trobar amb que havíem de fer una visita guiada per a veure orquídies i papallones, a més dels peresosos, i el preu era de 23,5 US$ per cap.

Finalment vam decidir no entrar-hi, però aprofitàrem per a gaudir de la vista sobre el riu Chagres que hi ha des d'aquí. També vam veure alguns coatís a l'entorn del bosc.

El camí de 13 km des de l'hotel fins aquest lloc també paga la pena per les vistes sobre el Parque Nacional Soberanía.

Després de dinar vam anar cap al Centro de Visitantes de Miraflores, però abans ens vam aturar en un aparcament que hi ha al costat de la carretera per a veure les Rescloses de Pedro Miguel. La vista que proporciona aquest mirador sobre el Canal és excel·lent (i gratuïta), però hi ha una tanca metàl·lica que dificulta el fer fotos.

A continuació vam anar a fer una volta en cotxe pel complex de la Ciudad del Saber, però ara amb llum de dia.

Tot seguit, ja passades les 13:30 hores, vam anar fins al proper Centro de Visitantes de Miraflores (preu entrada: 10 US$/adult i 5 US$ per al menors). És important tenir en compta que per aquest punt els vaixells només passen fins a les 9 del matí i a partir de les 1:30 de la tarda. Fora d'aquestes hores podeu entrar al centre de visitants, però molt probablement no veureu ni un vaixell i bona part de la gràcia del lloc és veure passar els vaixells per les rescloses.

Vaixell escola mexicà travessant les rescloses de Miraflores (Canal de Panamà)

En les tres primeres plantes de l'edifici hi ha una exposició molt interessant on s'explica la història i la importància del Canal de Panamà. I en la quarta planta hi ha una gran terrassa amb extraordinàries vistes sobre les rescloses i tot l'entorn del canal. Les rescloses que es veuen aquí corresponen al traçat original del canal.

Uns 300 metres cap a l'oest podíem veure també com naveguen els vaixells per la nova ampliació del canal que es va inaugurar l'any 2016, en un punt just abans d'arribar a les Rescloses de Cocolí.

En les hores de la nostra visita a Miraflores el flux de vaixells era constant, tot i que el pas de cada vaixell per les rescloses és un procés lent. En la llarga estona que vam estar aquí vam veure passar dos vaixells porta-contenidors i, sobretot, l'espectacular veler Vaixell Escola Cuauhtémoc de l'Armada de Mèxic.

Vaixell mercant abandonant les rescloses de Miraflores (Canal de Panamà)

El Canal de Panamà és una obra d'enginyeria impressionant que permet als vaixells passar de l'oceà Atlàntic al Pacífic (o viceversa) en unes 12 hores de navegació pels 82 km del canal i passant per dos sistemes de rescloses per a salvar el desnivell del llac Gatún. L'alternativa és un llarg i costós periple a través del Cap d'Hornos.

En fi, veure de primera mà l'operativa de com s'omplen i buiden les rescloses per a deixar passar aquests enormes vaixells paga molt la pena. Si viatgeu a Panamà no podeu deixar de fer al menys una visita al Canal.

Acabada la nostra profitosa visita al centre de visitants de Miraflores vam iniciar la ruta de 92 km per arribar a l'allotjament que teníem reservat. En els primers quilòmetres travessàrem el canal cap a l'oest a través del Puente Centenario.

Dia 4: CHAME - PLAYA CORONADO - EL PALMAR - FARALLÓN - PENONOMÉ - LA PINTADA - EL VALLE

Vam començar el dia esmorzant i gaudint de les meravelloses vistes que teníem des de l'allotjament cap als boscos i les boniques muntanyes ubicades en la zona anomenada Altos del María, prop de la localitat de Sorá.

Vistes cap a les muntanyes en la zona de Altos del María

Volíem dedicar el matí a relaxar-nos en una platja del Pacífic. Estàvem en una zona de platges del Golf de Panamà, així que, què podia sortir malament?.

Vam començar per anar a Playa Coronado, però quan hi vam arribar vam descobrim que per arribar a les seves platges principals s'ha d'entrar en urbanitzacions privades o en hotels i resorts i només t'hi deixen entrar si ets resident o hi estàs allotjat o pagant una entrada que no és gens barata.

Com que no volíem pagar per anar a la platja, amb el cotxe vam continuar uns 14 km cap a l'oest i vam arribar a Playa El Palmar.

Aquí vam trobar una platja pública, de sorra negra, però vam trobar que estava molt exposada al fort onatge i vam decidir continuar la recerca.

Vam seguir altres 30 km cap a l'oest per anar a Playa Blanca, dins dels límits municipals de Río Hato. Però, igual que a Playa Coronado, aquí les platges també estan agafades per hotels i ressorts. De fet, les platges són d'accés públic, però arribar-hi no és gens fàcil si no ets resident o estàs allotjat en un d'aquests hotels.

Un guarda de seguretat d'un d'aquests mega-hotels ens recomanà que anéssim a la veïna platja de Farallón, 8 km a l'est d'aquí, I així ho vam fer. Quan hi vam arribar aparcàrem el cotxe en un aparcament del ressort Royal Decameron Panamá, però per arribar a la platja vam haver de vorejar tots els dominis d'aquest enorme ressort perquè no ens van deixar travessar-lo (!!).

La platja de Farallón

Un cop a la platja vam buscar una ombra sota un arbre, sempre sota l'atenta mirada dels guardes del ressort per tal que no ens coléssim en les seves instal·lacions o agaféssim una de les seves gandules amb para-sol. Bé, al menys la platja és gran i maca, de sorra blanca i aigües turqueses.

A l'hora de dinar vam caminar per la platja i vam trobar el xiringuito Nico's Beach, un restaurant rústic situat al costat de la platja. Vam dinar-hi força bé i a més ens vam poder dutxar per a treure'ns la sorra i la sal. Abans de marxar ens vam poder relaxar en unes hamaques, sota l'ombra d'una palmera i escoltant la remor de les onades.

Tornàrem al cotxe per a recórrer 35 km cap al nord-oest fins a la població de Penonomé, la capital de la província de Coclé i situada en el centre geogràfic del país. La població en sí no té massa interès, fora del Parque 8 de Noviembre, la Catedral de San Juan Bautista o l'edifici del Museo de Penonomé.

En el mercat de Penonomé vam poder veure alguns exemples del famós sombrero pintao, un producte artesanal típicament panameny i que és propi d'aquesta zona del país.

Amb el cotxe vam anar també fins al petit poble de La Pintada, a 15 km de Penonomé. El paisatge al llarg del camí és bastant bonic, però en el poble no hi ha gran cosa a veure, fora del bonic Parque La Pintada i del mercat d'artesans que venen diferents tipus de barrets panamenys típics.

Vista del parc i l'església de La Pintada

Des d'aquí vam posar rumb cap a El Valle de Antón via Penonomé. Són 41 km, però la carretera entre Penonomé i El Valle és de muntanya, molt revirada. Quan hi vam arribar ja era fosc i vam anar directament a l'allotjament.

Dia 5: EL VALLE DE ANTÓN - CERRO DE LAS CRUCES - NATÁ - PARITA - CHITRÉ

Vam començar el dia fent un passeig pel carrer central de El Valle de Antón, on vam veure el mercat. Aquesta població té la peculiaritat d'estar ubicada en la caldera d'un antic volcà, a una altura de 600 metres.

Cascada Chorro Macho, a les afores de El Valle de Antón

A continuació vam anar a les afores del poble, a 2 km del centre, fins al lloc anomenat El Chorro Macho. Es tracta d'un bonic i curt sender per la selva que travessa diversos ponts de fusta i arriba fins a la cascada Chorro Macho, de 35 metres d'alçada.

El dia de la nostra visita baixava molta aigua i això encara la feia més bonica.

En un altre punt del sender vam trobar una piscina natural on és possible banyar-se. L'entrada al sender costava 5 US$ per cap.

Acabada aquesta molt recomanable visita vam posar rumb cap a Parita, localitat ubicada en la península de Azuero.

Sortírem de El Valle de Antón per la carretera 71 i quan vam arribar dalt de l'enorme cràter on es troba El Valle ens vam aturar en el mirador Cerro de la Cruz per a gaudir d'unes vistes espectaculars de 360º sobre el cràter i tota la zona circumdant.

Vistes des del mirador Cerro de la Cruz sobre el cràter on es troba El Valle de Antón

Continuàrem per la carretera que va fins a la Interamericana via El Harino. Fèiem una mica més de volta que anant per la carretera que havíem seguit el dia anterior des de Penonomé, però així canviàvem de paisatge.

Després de recórrer uns 80 km des del El Valle de Antón vam desviar-nos breument de la Interamericana per a visitar el bonic i petit centre històric de Natá de los Caballeros (o Natá a seques), la segona ciutat més antiga de la costa del Pacífic americà (després de l'antiga Ciutat de Panamà).

La Basílica Santiago Apóstol vista des de la Plaza Urrutia (Natá)

En el costat sud de la bonica i gran Plaza Urrutia destaca la blanca façana de la Basílica Santiago Apóstol, construïda en el s. XVI.

L'altra joia colonial de Natá és la Capilla San Juan de Dios, ubicada uns 80 metres a l'oest de la basílica.

I en un estret carreró que hi ha en el costat oest de la Plaza Urrutia vam poder veure unes precioses pintures murals.

I des de Natá vam recórrer 58 km més, per la Interamericana primer i la autovía 2 després, fins arribar al preciós poble de Parita, segons molts el poble més bonic de Panamà i nosaltres hi estem d'acord totalment.

Vam aparcar el cotxe prop de la Plaza Colonial de Parita i visitàrem a peu tots els carrers dels voltants per tal d'assaborir la bellesa dels seus edificis colonials. La Plaza Colonial és un gran quadrat d'herba i envoltat per l'església de Santo Domingo de Guzmán de Parita i de nombroses cases d'un valuós estil arquitectònic colonial.

Edificis d'estil colonial en el centre històric de Parita

Sense un rumb establert, voltàrem pels seus carrers al voltant de la plaça central. Els veïns que vam anar trobant ens saludaven efusivament i parlaven amb nosaltres. Per tot plegat, vam gaudir molt d'aquesta visita i recomanem que no us la perdeu.

A continuació vam anar fins al taller del mestre artesà Darío López, ubicat en una casa de façana verda, sense indicacions exteriors visibles, al costat de l'avinguda Dr. Belisario Porras (posició GPS: 7.999547177331561, -80.52034704305659).

Darío López és un dels grans mestres artesans de Panamà. Des de fa més de 60 anys crea acolorides màscares que es fan servir en balls folklòrics locals, tot i que la seva fama l'ha portat a exportar bona part de la seva producció a EE.UU. i Europa. En la visita al seu humil taller vam tenir l'honor de poder parlar amb ell personalment i admirar la seva feina. I lògicament vam comprar-li una bonica màscara de record d'aquesta visita.

I acabada aquesta més que interessant visita a Parita, vam fer els 9 km per la ruta 2 que ens va portar a Chitré.

En la població de Chitré, capital de la província d'Herrera, teníem l'allotjament d'aquesta nit. La ciutat de Chitré no té molt interès, amb l'excepció de la bonica i elegant Catedral de San Juan Bautista o el Museo de Herrera, el qual ocupa l'interior d'un edifici neoclàssic preciós. Ambdós es troben dins del centre històric de la ciutat.

Vista nocturna de l'edifici que hostatja el Museo de Herrera (Chitré)

Dia 6: CHITRÉ - SANTIAGO DE VERAGUAS - SAN LORENZO (CHIRIQUÍ) - BOCA CHICA

Vam sortir de Chitré en direcció a Boca Chica (província de Chiriquí), en un trajecte de 242 km. Els primers quilòmetres des de Chitré els vam fer per la ruta 2, una autovia que està en més bon estat de conservació que la pròpia carretera Interamericana. Al cap de 37 km connectàrem amb aquesta i l'agafàrem en sentit oest.

Ens vam aturar breument en la ciutat de Santiago de Veraguas, la capital de la província de Veraguas, per a fer un cafè i estirar les cames. Uns 160 km més enllà ens vam aturar a dinar en un restaurant de carretera situat al costat d'una benzinera Delta. Es tracta del restaurant Gladisin, un modestíssim restaurant que serveix bona comida corrida panamenya.

Pocs quilòmetres després de San Lorenzo, on havíem dinat, deixàrem l'autovia 1 (Interamericana) i vam agafar una carretera en força mal estat que passa per Horconcitos i que en 16 km acaba en el petit poble de Boca Chica.

Boca Chica va ser la nostra base per a visitar el Parque Nacional Marino Golfo de Chiriquí, el qual comprèn 14.740 Ha. d'aigües marines i diverses illes en el Pacífic panameny.

Vista sobre el canal que forma el Pacífic entre Boca Chica i l'illa de Boca Brava

Després de deixar l'equipatge a l'allotjament vam anar fins al petit moll de Boca Chica, d'on surten les barques per a les excursions cap al Golf de Chiriquí. Ens vam informar sobre les possibilitats i preus d'excursions per a l'endemà.

Finalment vam pactar amb un barquer un preu de 30 US$ per cap per a una excursió de tot un dia cap a l'arxipèlag de les illes Paridas. Convé escoltar diverses ofertes (també els allotjaments de Boca Chica ofereixen aquestes excursions) i regatejar preus. No hi ha molta diferència, però sempre us podreu estalviar uns dòlars.

En qualsevol cas convé portar dòlars en efectiu perquè Boca Chica és molt petit i no hi ha cap caixer automàtic ni banc. I per al pagament de les excursions (sobretot si negocieu directament amb el barquer) com si heu de comprar queviures en els petits súpers del poble per a emportar a l'excursió necessitareu diners en efectiu.

Solucionat el tema de l'excursió, i com que feia calor i era aviat, vam voler anar a la platja a banyar-nos. A Boca Chica no n'hi ha, però ens vam assabentar que a 9 km d'aquí hi ha Playa Hermosa, ubicada en l'Ensenada de Chuchecal.

Vam agafar el cotxe i vam anar cap a Playa Hermosa, però quan hi arribàrem ens vam trobar amb que l'entrada a la platja estava plena d'escombraries i que també hi havia uns quants gossos voltant per allà. Tot plegat no ens convidava gaire a quedar-nos-hi. I és una llàstima, perquè l'entorn natural de la platja és bonic.

Tornàrem a Boca Chica i ens banyàrem en la piscina del nostre hotel fins que es va fer fosc. Al vespre vam anar a sopar al restaurant La Costa, a 30 metres del moll i a uns 100 metres de l'hotel. Bon menjar i servei i a un preu molt raonable. En la nostra humil opinió és el millor restaurant de Boca Chica (tampoc hi ha molt on triar, la veritat).

Dia 7: BOCA CHICA - ILLA GÁMEZ - ILLA PARIDAS - BOCA CHICA

Després d'esmorzar i d'anar als dos petits súpers que hi ha prop de l'hotel per a comprar fruita i queviures per a l'excursió d'avui, ens vam dirigir al petit port d'on surten les llanxes. Allà vam trobar al llanxer i a una parella jubilada panamenya que serien els nostres companys d'excursió.

L'excursió contractada incloïa la visita a l'illa Bolaños, l'illa Gámez i l'illa Paridas, totes elles pertanyents a l'arxipèlag de les illes Paridas, dins dels límits del Parque Nacional marino Golfo de Chiriquí, però just abans d'iniciar l'excursió el patró de la llanxa ens va dir que no seria possible anar a l'illa Bolaños degut al fort onatge que hi havia aquell matí. Ens va saber greu no poder anar a Bolaños perquè sabem que val molt la pena, però contra la climatologia no podíem fer-hi res.

Per cert, el nom de l'arxipèlag es deu al fet de que les balenes geperudes trien les aigües del Golf de Chiriquí per a donar a llum a les seves cries entre els mesos de juliol i octubre per a les balenes provinents de l'Antàrtida i entre desembre i abril per a les que arriben des d'Alaska. De fet, Panamà és un dels pocs països del món a on arriben balenes geperudes tant de l'hemisferi sud com de l'hemisferi nord.

Un dels bonics racons de l'illa Gámez (P. N. Marino Golfo de Chiriquí)

A les 9:15 vam salpàrem cap a l'est pel canal que forma el mar entre el continent i l'illa Boca Brava. Poc després ens vam aturar en l'embarcador de l'hotel de luxe Bocas del Mar a recollir a una altra parella que vindria amb nosaltres. Ara ja hi érem tots

Un cop vam sortir a una zona més oberta de l'oceà, fora de la zona d'aixopluc de l'illa Boca Brava, vam començar a notar el fort onatge del que ens havia parlat el patró i just en aquest moment vam agrair no haver d'anar a l'illa Bolaños.

De camí cap a l'illa Gámez vam tenir l'oportunitat de veure vàries femelles de balena geperuda amb la seva cria. Amb la llanxa les seguíem a una certa distància fins que les perdíem de vista.

Aproximadament 75 minuts després de sortir de Boca Chica vam arribar a la preciosa illa Gámez, on vam estar 1 hora i 45 minuts banyant-nos, bussejant i voltant per l'illa. L'illa Gàmez està deshabitada i fa uns 400 metres de llarg i una amplada que oscil·la entre els 30 i els 200 metres.

La llanxa ens va deixar en una petita platja a resguard de les onades i els corrents. A l'hora de bussejar l'aigua estava una mica tèrbola a causa de l'estat del mar. No estàvem sols en l'illa, però tampoc hi havia molta gent i teníem el nostre espai per a gaudir d'un lloc tan bonic.

Després del migdia la llanxa ens va recollir i vam fer el curt trajecte fins a la veïna illa Paridas. Aquesta és l'illa més gran de l'arxipèlag i està a unes 12 milles nàutiques al sud-oest de Boca Chica.

Aquí la llanxa ens va deixar en una platja força més gran que la de l'illa Gámez. Vam començar dinant el que portàvem nosaltres. Després una bona estona de bany i relax. I també un bon passeig per a explorar els voltants de la platja cap a l'interior de l'illa. En general, ens va agradar més l'illa Gámez que l'illa Paridas, però la veritat és que la panoràmica que s'obté des de la platja és igualment molt bonica i val la pena.

Una de les platges de l'illa Paridas (P. N. Marino Golfo de Chiriquí)

A les 14:30 ens va venir a buscar la llanxa per a iniciar el llarg camí de tornada cap a Boca Chica, ja que el nostre patró ens va dir que el temps amenaçava pluja. En el camí vam veure més balenes geperudes, amb l'avantatja de que ara el mar estava més tranquil que al matí. Finalment arribàrem al port de Boca Chica a les 15:45.

La climatologia va fer bons els presagis del nostre patró i 10 minuts després d'arribar a port, quan ja estàvem de tornada en l'hotel, va començar a ploure a bots i barrals.

En resum, va ser una excursió que vam gaudir molt i que és del tot recomanable. Si el temps hagués acompanyat una mica més i haguéssim pogut anar a l'illa Bolaños ja hagués sigut de 10.

La resta de la tarda la vam dedicar a descansar i a banyar-nos en la piscina de l'hotel.

Dia 8: BOCA CHICA - SITIO BARRILES - GUADALUPE - BAMBITO

Després d'esmorzar vam marxar de Boca Chica i vam posar rumb cap a Bambito, a 124 km d'aquí, en el districte de Tierras Altas. Quan vam connectar amb la carretera Interamericana vam agafar-la en sentit oest. Vam vorejar la ciutat de David i vam seguir en direcció cap a Paso Canoas, el pas fronterer amb Costa Rica.

Rèplica d'una estàtua trobada en
el lloc arqueològic de Sitio Barriles

En arribar a La Concepción deixàrem la Interamericana i vam agafar la carretera 43 cap a Volcán. Aquesta carretera està en molt bon estat, així que vam arribar aviat a la zona.

Vam anar a visitar el Sitio Arqueológico Barriles, situat a 6 km de Volcán. L'entrada costava 5 US$ cadascú.

El propietari de la finca on es troben les restes arqueològiques precolombines ens va fer una visita guiada per la finca.

Val molt la pena, essent les restes arqueològiques només una part de la visita. Les restes trobades aquí estan datades en el anys 300 a 900 dC.). També ens mostrà un petit museu i férem un camí molt bonic pel bosc veient un munt de plantes tropicals de colors i formes inversemblants.

Acabada aquesta interessant visita vam anar fins a l'allotjament que tenim reservat per a les dues següents nits.

Hi vam deixar l'equipatge i tot seguit vam marxar cap a Guadalupe, un petit poble que pertany al corregiment de Cerro Punta, al qual també pertany Bambito.

Guadalupe es troba sobre la frontera entre les províncies panamenyes de Chiriquí i Bocas del Toro.

A Guadalupe vam dinar, vam fer un passeig pel carrer principal i vam pujar dalt d'un turó, anomenat també Cerro Punta, i que, amb una altura de 1.992 metres, permet contemplar unes vistes extraordinàries sobre els voltants. Es tracta d'una zona amb molts turons i zones elevades, apart de molts camps de conreu.

Era diumenge i en aquesta zona hi vam trobar un munt de famílies panamenyes que venien a passar el dia, segurament escapant de la calor de la ciutat de David i de tota la zona de costa. Degut a l'alçada, entre els 1.900 i els 2.250 metres, les temperatures de Cerro Punta són força suaus.

Vista des del cim de Cerro Punta (Guadalupe/Bambito)

Dia 9: BAMBITO - LAS NUBES (P. N. LA AMISTAD) - VOLCÁN - SANTA CLARA - BAMBITO

A primera del matí, després d'esmorzar, vam agafar el cotxe i vam anar fins a Las Nubes, un petit nucli habitat de Cerro Punta que es troba a uns 11 km de Bambito. La ruta d'accés és escènica i val molt la pena.

Al final de la carretera, passades les darreres cases de Las Nubes, trobàrem l'entrada del Parque Nacional La Amistad. Passada l'entrada vam deixar el cotxe aparcat en una zona ampla del bosc. Des d'aquí vam seguir un camí ample d'uns 800 metres a través de la jungla fins arribar al lloc on es troben les oficines del parc.

El Parque Nacional La Amistad és el costat panameny del Parque Internacional La Amistad, format també per la veïna Reserva de la cordillera de Talamanca de Costa Rica i gestionat per ambdós països. Fou declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l'any 1983

Frondositat en el Sendero Panamá Verde (P. N. La Amistad)

Aquest parc té una superficie de 401.000 Ha., composada sobretot de pluviïsilva. En general, és molt inaccessible i bona part del seu territori encara està per explorar.

El Parque Internacional La Amistad és la reserva natural més gran i remota de l'Amèrica Central i és famós per la seva biodiversitat. Aquest bosc tropical hostatja espècies animals que només es troben en aquesta zona.

No vam pagar res per entrar en el parc, però els guardes ens van anunciar que l'única ruta que podíem fer dins del parc és l'anomenada Sendero Panamá Verde, una fàcil ruta d'uns 400 metres per l'interior de la selva.

El Sendero La Cascada, de 6 km, continuava tancat a causa d'una esllavissada que el feia impassable. I el Sendero El Retoño, de 2.4 km, estava impracticable a causa del fang.

El Sendero Panamá Verde se'ns va fer molt curt, però el camí és molt bonic i vam tenir l'oportunitat de veure un munt d'espècies d'ocells, incloent alguns colibrís. Després de signar en el llibre de visites del parc vam tornar cap al cotxe.

Des de l'entrada del Parque Nacional La Amistad vam recórrer els 24 km fins arribar a les Lagunas de Volcán, un conjunt de dues llacunes que formen la zona d'aiguamolls a més alçada del país.

Papallona Rhetus Periander en el camí a Lagunas de Volcán

Les llacunes es troben a uns 5 km a l'oest de Volcán. Després de l'aeròdrom de Volcán s'acaba l'asfalt i comença una pista que pot ser complicada de fer per a un cotxe que no sigui 4x4. Nosaltres vam deixar el cotxe aparcat al costat del camí, uns 600 metres més enllà de l'aeròdrom.

Des d'aquí vam anar caminant fins a la vora de la Laguna Chica. No vam arribar fins a la Laguna Grande perquè no estàvem segurs del camí a seguir i se'ns va fer tard.

En un dia clar sembla que es pot arribat a veure el reflex del volcà Barú sobre l'aigua de la llacuna. Però en qualsevol cas la zona és molt maca i tindreu l'oportunitat de veure molts ocells i papallones de colors increïbles.

Després de dinar molt bé en la modesta Fonda Nathaly de Volcán, per la tarda vam anar fins a Santa Clara, una petita població a 30 km de Volcán i prop de la frontera amb Costa Rica. La ruta és molt bonica i ascendeix bastant abans de tornar a baixar, passant pel costat de diverses granges i plantacions de cafè. Quan arribàrem a Santa Clara ens vam desviar per anar a veure la Finca Hartmann, una empresa cafetera familiar molt popular en la zona.

Dia 10: BAMBITO - MACHO DE MONTE - BOQUETE - LOS NARANJOS - BOQUETE

Després d'esmorzar ens vam acomiadar de Bambito i vam posar rumb cap a Boquete, a uns 85 km d'aquí. Poc després de desviar-nos per la ruta 103 ens vam aturar en un punt de Cuesta de Piedra per a veure el Cañón Macho de Monte.

Entrada al canyó que forma el riu Macho Monte (Cuesta de Piedra)

Aquest petit canyó, que es va formar en la darrera erupció del volcà Barú, ara fa més de 600 anys, medeix 250 metres de llarg, 6 metres d'ample i té una alçada de les parets d'uns 15 metres. De les parets de la gorja apareixen diverses cascades que donen lloc a una imatge força espectacular.

Després d'arribar al lloc, el qual està ben senyalitzat, vam aparcar el cotxe i vam buscar algun lloc des del que poder veure la gorja, però no el vam trobar. Des del pont de la carretera es pot veure l'entrada al canyó que forma aquí el riu Macho Monte, però la gorja en si queda coberta per la vegetació.

Vam trobar un guarda que ens va explicar que abans hi havia un camí que portava a un mirador des d'on es podia veure el canyó des de dalt, però aquest camí s'havia esfondrat feia temps i ja no era accessible.

Ara, l'única alternativa per a veure el canyó era baixar fins al riu i anar per l'aigua, però amb bon criteri ens va dir també que fer això seria una temeritat perquè en temporada de pluges el riu pot patir una crescuda sense previ avís (recordem que en les dates del nostre viatge estàvem en la temporada de pluges).

Lògicament vam fer-li cas i vam continuar la nostra ruta cap a Boquete. Uns 900 metres més endavant en la mateixa carretera ens vam aturar en el Mirador Público de Cordillera, amb unes vistes molt boniques sobre un un altre canyó, però aquest molt més gran i format pel riu Breque. I continuant 1.6 km més endavant ens vam tornar a aturar al costat d'una cascada i d'un mirador sobre un preciós paisatge de la Cordillera Central panamenya.

Seguírem per aquesta ruta 103, la qual val molt la pena pels bonics paisatges que travessa, fins a connectar amb l'autovia 41 que va de David a Boquete. Quan vam arribar a Bajo Boquete vam anar fins a l'allotjament reservat i hi deixàrem l'equipatge.

Vista des del Mirador Público de Cordillera sobre el canyó del riu Breque

Bajo Boquete és la capital del districte de Boquete. Degut a la seva alçada, per sobre dels 1.000 metres, i al seu emplaçament en la Cordillera Central gaudeix d'un clima molt temperat, amb una temperatura màxima de 28 °C durant el dia i una mínima de 15 °C per la nit. Tot plegat fa que sigui un lloc idoni per a la producció de cafè i de flors, afavorit a més per la fertilitat del seu sòl d'origen volcànic.

Per dinar a Boquete Bajo la nostra recomanació és el restaurant El Sabrosón #3, situat en la cantonada entre els carrers Vía Boquete i 4a Sur. Menjar crioll casolà amb una relació qualitat/preu molt bona. I des de la seva terrassa exterior podreu seguir el tràfec del carrer mentre dineu.

A la tarda vam anar amb el cotxe cap a Los Naranjos, una zona situada uns pocs quilòmetres al nord de Bajo Boquete. És un circuit circular de 18 km sortint des del centre de Bajo Boquete, ja que la carretera 41 fa un bucle sobre sí mateixa davant la impossibilitat de continuar en arribar a la fi de la vall.

Des del centre de Bajo Boquete vam seguir la ruta 41 amb direcció nord, en paral·lel al riu Caldera, i al cap de 3,5 km la carretera es bifurca i vam agafar el ramal de la dreta. Al cap de 500 metres ens vam aturar en un lloc senzillament espectacular.

Los Ladrillos, una paret de roca basàltica de formes capritxoses (Los Naranjos)

S'anomena Los Ladrillos i correspon a una paret de roca basàltica que presenta un fenomen geològic conegut com a disjunció columnar, donant lloc a una paret esglaonada. El lloc és màgic, no solament per la paret basàltica, sinó pel seu entorn natural i per la remor constant de l'aigua del riu.

I 2,6 km més al nord ens vam tornar a aturar davant de la magnífica cascada de San Ramón, la qual baixava amb molta aigua en el moment de la nostra visita.

Continuàrem durant 1,2 km i vam arribar a un lloc anomenat Castillo embrujado de Pepe. Des de la carretera una pista de 50 metres porta a un edifici en ruïnes que rep aquest nom pel seu curiós aspecte i per totes les històries de «terror» que s'hi expliquen. Nosaltres només el vam veure per fora, ja que el seu estat ruïnós no convidava a entrar-hi.

I seguint 1,1 km la carretera 41 vam arribar al seu punt més al nord. D'aquí surten diversos camins per a fer senderisme, com el Sendero Pipeline (The Pipeline Trail), el Sendero Culebra, el Sendero los Quetzales o el Sendero de Las 3 Cascadas (o The Lost Waterfall). Alguns d'ells requereixen d'un guia si no es coneix bé la zona.

A nosaltres ens hagués agradat fer algun d'aquests senders, però el temps estava molt insegur i ja començava a ser tard. Així que ho vam descartar. Aprofitem per a comentar, per als més aventurers, que des de Boquete es pot organitzar l'ascensió al volcà Barú, la muntanya més alta de Panamà i del sud de l'Amèrica Central, amb els seus 3.475 metres. Des del seu cim, en un dia clar, és possible veure alhora l'oceà Pacífic i el mar Carib.

Vista sobre la vall del riu Caldera malgrat els núvols de pluja (P. N. Volcán Barú)

A partir d'aquest punt la carretera 41 comença a guanyar alçada, proporcionant molt bones vistes sobre la vall del riu Caldera i les muntanyes circumdants. Estem dins dels límits de l'extens Parc Nacional Volcán Barú.

Vam passar pel costat de diverses finques cafeteres i vam poder veure abundant plantacions de cafè a tocar de la carretera. A partir d'Alto Quiel la carretera comença a perdre alçada i un pocs quilòmetres més enllà vam arribar al punt on la ruta 41 es bifurca. Continuant cap al sud vam arribar de seguida a Boquete Bajo.

Dia 11: BOQUETE Y ALREDEDORES

Després d'un excel·lent esmorzar vam agafar el cotxe per a fer una visita a Cafés Ruiz. El dia anterior, per telèfon i WhatsApp al nº 6672-3786, havíem reservat una visita guiada curta anomenada Breve Historia sobre Café

Degustació dels cafès Arabica Gesha, Typica i Pacamara
(Cafés Ruiz - Boquete Bajo)

Ens havien citat a les 9 del matí a la botiga de Cafés Ruiz que hi ha al costat esquerra de la carretera 41 anant des de Boquete Bajo a Los Naranjos (GPS: 8.78648155, -82.43687678).

Ens va rebre l'enginyera Maria Ruiz i durant quasi una hora ens fa una interessantíssima explicació de com va arribar el cafè a Panamà, de les varietats que s'hi cultiven, de com es va arribar a l'èxit de la varietat geisha (o gesha) i moltes coses més.

L'explicació fou molt clara i interessant, fins i tot per a la nostra filla d'11 anys.

També ens va mostrar un parell d'arbustos geisha i ens va explicar un munt de coses sobre aquest arbust i el seu preuat fruit.

Per últim, vam fer una degustació de tres varietats de cafès: Arabica Gesha, Arabica Typica i Arabica Pacamara, que també vam gaudir intentant diferenciar les característiques pròpies de cada varietat.

En total vam pagar 9 US$/adult (no ens van cobrar res per la nena) i 9 US$ per la degustació. I de record vam comprar un paquet de cafè de la cara i preuada varietat geisha.

Un dels enginyosos missatges que trobem a «El Explorador» (Boquete Bajo)

En resum, és una visita molt i molt recomanable, tant si us agrada el cafè com si no, perquè aquest producte és primordial en l'economia local i forma part dels paisatges de la zona. Nosaltres vam sortir-ne molt satisfets i sabent moltes coses que desconeixíem.

Des d'aquí vam anar fins al Centro de Información Turística, a 3,6 km al sud, a l'entrada d'Alto Boquete, on ens van informar de coses a fer a Boquete i voltants.

Des de l'aparcament hi ha molt bones vistes sobre el riu Caldera i les muntanyes circumdants. També vam poder veure una nombrosa colònia de coatís que vagarejaven per la zona.

A continuació vam tornar a Boquete Bajo per anar a visitar El Explorador, un eco-jardí temàtic ubicat en el carrer Jaramillo Alto (a tocar de l'hotel Coffee State Inn), en una zona elevada a 3 km del centre de Boquete Bajo.

Es tracta d'una jardí privat de 2 Ha ideal per a visitar-lo en família. L'espai està ple de senders, plantes i flors, jocs per a la mainada i cents de rètols amb divertits i enginyosos missatges sobre plaques de matrícula. És una mena de món d'Alícia en el País de les Meravelles. A més, ofereix unes espectaculars vistes sobre el volcà Barú i tota la zona circumdant. L'entrada costava 5 US$ per cap.

A la tarda el temps estava plujós (com passa sovint a les tardes en aquesta zona del país) i vam aprofitar per anar al Centro Artesanal de Boquete i comprar algun bonic record.

El riu Caldera al seu pas per Boquete Bajo

I abans de que es fes fosc vam anar fins a un dels nombrosos llocs on provar postres amb maduixes, un producte molt típic d'aquesta zona de Panamà pel que hem anat veient aquests darrers dies. Vam triar el Fresas Café, on vam demanar una copa de maduixes amb crema i xocolata que estava molt bona.

Dia 12: BOQUETE - ALMIRANTE - BOCAS DEL TORO - BASTIMENTOS

Vista sobre el volcà Barú des de Boquete Bajo

En el nostre darrer esmorzar a Boquete, aprofitant el matí assolellat i poc ennuvolat, vam poder gaudir d'unes vistes fantàstiques sobre el volcà Barú des de la terrassa del nostre allotjament.

Marxem de la província de Chiriquí i les seves muntanyes per anar a les illes de Bocas del Toro, en el mar Carib.

Vam sortir de Boquete Bajo en direcció sud i ens vam desviar per la ruta 10 cap a Gualaca.

En la població de Gualaca la carretera vira cap al nord i comença a guanyar altura per salvar la Cordilleria Central.

Alguns trams de carretera estaven sense asfaltar i d'altres amb obres en curs.

En el trajecte vam veure diverses cascades d'aigua caient al costat de la carretera. Els paisatges de la Cordillera són molt bonics, en especial els que travessen la Reserva Forestal de Fortuna. També vam passar per la capçalera de l'embassament Fortuna.

Després de deixar enrere l'embassament Fortuna la ruta 10 s'endinsa durant uns quilòmetres en la comarca indígena Ngäbe-Buglé abans d'entrar en els límits de la província de Bocas del Toro.

Quan la carretera arriba al seu punt més alt i baixa pel costat nord de la Cordilllera ja podíem veure en l'horitzó el mar Carib i Bocas del Toro. En arribar a Rambála vam deixar la carretera 10 i vam agafar l'11 cap a l'esquerra. L'estat de la ruta 11 és força dolent, amb molts forats en l'asfalt que fan que no es pugui córrer molt.

Cap al migdia arribàrem a la població costanera d'Almirante després d'haver fet 180 km des de Boquete Bajo. A l'entrada d'aquest poble vam trobar alguns comissionistes que anaven en bicicleta i que en detectar-nos s'enganxaven al nostre cotxe per acompanyar-nos i poder guiar-nos fins algun lloc on poguessin endur-se una comissió. Són un perill perquè cal vigilar molt per no atropellar-los accidentalment. Per sort, nosaltres teníem clar on volíem anar i teníem un navegador que ens hi portà.

Així vam arribar a l'aparcament Leiza Secure Parking (posició GPS: 9.293404842545392, -82.40071123786038; telèfon +507 6533-7684), lloc on vam deixar aparcat el cotxe els dies que vam estar en les illes de Bocas del Toro, perquè deixar el cotxe de lloguer aparcat en qualsevol carrer d'Almirante no sembla una bona idea.

Nosaltres vam optar per aquest aparcament, el qual havíem trobat a internet, i l'experiència va ser molt bona. És un aparcament tancat i vigilat les 24 hores. El seu preu és de 3 US$/dia.

Mural de l'arxipèlag de Bocas del Toro (Bastimentos)

Discretament vam deixar una part de l'equipatge en el maleter del cotxe perquè només ens emportàvem el necessari a les illes. Des d'aquí només vam haver de caminar poc més de 50 metres fins a l'oficina de Transporte Valencia, l'empresa de transport que ens havien recomanat per anar en barca cap a l'illa Colón, la més gran de l'arxipèlag de Bocas del Toro.

Vam pagar 5 US$/pax pel trajecte en barca entre Almirante i Bocas del Toro, la capital de l'arxipèlag i situada en l'illa de Colón. Aquest preu s'obtenia comprant alhora l'anada i la tornada, perquè si es comprava només l'anada el preu era de 6 US$. El transport cap a les illes i entre les illes es fa amb barques amb motor fora borda que funcionen com a taxis marins.

En un trajecte per mar de 35 minuts vam arribar des d'Almirante a l'embarcador de l'empresa en Bocas del Toro (també coneguda com Bocas Town o només Bocas).

Només baixar del vaixell vam buscar un lloc on dinar i vam fer-ho en el restaurant Chitré , on serveixen bon menjar crioll (cuina típica d'Azuero i molt econòmic. A més té una agradable terrassa amb vistes al mar. Després de dinar vam buscar un súper on comprar alguns queviures per emportar a la nostra destinació, l'illa de Bastimentos, ja que allà els súpers són petits i molt limitats quant a varietat.

En el mateix carrer 3A vam trobar la petita oficina de Boteros de Bastimentos, on vam comprar els tiquets per a la barca cap a Bastimentos, amb un preu de 5 US$ per cap. En només 10 minuts de navegació, circumnavegant l'illa Carenero pel seu costat sud, vam arribar a l'embarcador de la població de Bastimentos, l'única de l'illa de Bastimentos.

Cases del front marítim de Bastimentos

La petita població de Bastimentos (també coneguda com a Old Bank) no té carrers, només una àmplia vorera/camí de ciment que voreja la línia de costa de punta a punta del poble. La seva població és principalment afro-caribenya i això li dóna un aire ben peculiar i diferent de la resta del país.

Després d'instal·lar-nos en l'allotjament que teníem reservat i quan ja no feia tanta calor vam sortir a donar una volta pel poble, ja que l'opció d'anar a la platja Wizard, en la costa nord de l'illa, no era possible perquè ens havien avisar de que el sender que hi duu des del poble, el Sender Wizard, era impracticable a causa del fang.

En el poble de Bastimentos no hi ha molt a veure, tot i que encara és un lloc bastant autèntic perquè fins aquí no arriba molt turisme estranger. Els serveis aquí són força bàsics i no és un lloc amb glamur, però aquesta és precisament la seva gràcia. La llàstima és que hi ha força brutícia, en forma de llaunes i plàstics, arreu del poble.

En la pista de bàsquet que hi ha al costat de l'embarcador s'havia muntat un equip de so i estava començant a haver-hi una festa local on la gent s'hi congregava a ballar i xerrar. Des de la terrassa sobre el mar del restaurant Danish vam veure la posta de sol primer i uns focs artificials després, així com unes quantes mantes nedant en l'aigua del mar.

A través de la Sugi, la noia que gestionava el nostre allotjament, vam contractar una excursió en barca amb el seu pare per a l'endemà. Era una excursió de tot el dia, anant a diferents punts del Parque Nacional Marino Isla Bastimentos. El preu que vam acordar era de 120 US$ ja que es tractava d'una excursió privada on aniríem nosaltres sols.

A Bastimentos no hi ha cap caixer automàtic i pràcticament tot s'ha de pagar en efectiu. Així que s'han de portar diners en efectiu. La ciutat de Bocas del Toro és el lloc més proper a l'illa on hi ha caixers per a treure diners.

Abans havíem vist ofertes d'excursions compartides amb altra gent i visitant menys coses per un preu de 40 US$ per cap, així que vam pensar que el preu que pagàvem estava bé. I efectivament va ser tot un encert.

Dia 13: BASTIMENTOS - EXCURSIÓ CAYOS ZAPATILLA, CAYO CORAL I MANGLARS - BASTIMENTOS

Després d'esmorzar, vam carregar tot el que necessitàvem per a l'excursió d'avui (tovalloles, crema solar, menjar, aigua, etc) i vam anar caminant fins a l'embarcador del poble. Allà ens vam trobar, passades les 9:30, amb l'Enrique i la seva embarcació fora borda de nom Morning Star.

Familia de dofins en les aigües del Parc Nacional Marí Isla Bastimentos

Després de les presentacions vam sortir tot seguit, navegant cap al sud-est, entre les illes de Bastimentos i de Solarte. El mar estava molt pla, com una bassa d'oli. Al cap d'una estona ens vam trobar un grup de dofins que vam poder veure entrant i sortint de l'aigua durant uns minuts.

A continuació vam travessar una increïble zona de canals, illes i manglars entre l'illa de Solarte i l'illa de Bastimentos. En una petita badia vam trobar una família de dofins i vam estar una bona estona jugant amb ells, la qual cosa va fer les delícies de la nostra filla.

Vam vorejar l'illa de Bastimentos pel seu extrem sud, passant pel costat de Cayo Coral i seguint amb rumb nord-est una bona estona per anar fins als Cayos Zapatilla.

Cayos Zapatilla és un grup de dues illes deshabitades i ubicades sobre una plataforma de corall dins dels límits del Parque Nacional Marino Isla Bastimentos. Les dues illes, Cayo Zapatilla 1 i Cayo Zapatilla 2, són famoses per les seves precioses platges de sorra blanca i cocoters, les aigües cristal·lines de color turquesa, els esculls de corall i els seus acollidors boscos tropicals.

Platja paradisíaca de Cayo Zapatilla 2 (P. N. Marí Isla Bastimentos)

Nosaltres vam anar a Cayo Zapatilla 2, una illa absolutament increïble que respon a la imatge somiada d'un paradís tropical caribeny. Aquí vam buscar una ombra sota uns cocoters i vam estar banyant-nos i fent esnòrquel entre peixos de colors i pelicans. I vam passejar per la platja. També hi ha un sender interpretatiu per dins del bosc.

Aquí vam estar-hi durant unes dues hores, en un tros de platja on estàvem sols, i vam aprofitar per a dinar el que portàvem. Quan va arribar el moment, vam tornar a la barca i l'Enrique ens va portar a Cayo Zapatilla 1, més petita que l'altra i que vam vorejar pel seu costat sud. També és una illa preciosa.

Tot seguit vam posar rumb cap al sud, trobant diversos grups de dofins pel camí, fins arribar a l'alçada de Cayo Coral. L'Enrique va aturar la barca sobre l'escull de corall que hi en l'extrem sud-oest de l'illa i aquí vam estar una estona bussejant per a veure el corall i els peixos tropicals.

Femella de peresós en un arbre amb el seu bebé

A continuació vam reprendre el trajecte de tornada cap a Bastimentos. En un punt del costat sud de l'illa de Bastimentos, l'Enrique entrà amb la barca en un laberint de frondosos manglars que formen un paisatge absolutament meravellós. Aquí vam poder veure uns quatre o cinc peresosos, entre ells una mare amb una cria molt petita. Són difícils de veure perquè es mouen molt poc i lentament i es camuflen bé. Veure'ls aquí en el seu hàbitat és una experiència increïble.

Després de sortir del laberint de manglars l'Enrique ens va portar a una zona on el mar té molt poca profunditat i allà vam poder veure unes quantes estrelles de mar a simple vista.

Vam arribar a l'embarcador de Bastimentos passades les 16:30 hores. Després de pagar la quantitat acordada ens vam acomiadar de l'Enrique i donàrem per finalitzada aquesta meravellosa excursió privada. Molt recomanable.

I vam acabar el dia sopant en el restaurant Lysset, al costat de l'embarcador. Vam sopar-hi bé, però el servei era molt lent.

Dia 14: BASTIMENTOS - BOCAS DEL TORO - ALMIRANTE - DAVID - LAS LAJAS (CHIRIQUÍ)

S'havia acabat la nostra estada ales illes de Bocas del Toro i tornàvem cap al continent. A primera hora del matí vam marxar de la casa i vam caminar els 500 metres que la separen de l'embarcador de Bastimentos.

El «carrer principal» de Bastimentos en hora punta

Vam pujar a la primera embarcació que sortia cap a Bocas (5 US$ per cap). En arribar-hi vam anar a esmorzar a la John's Bakery, una fleca i pastisseria molt popular i que està situada en el carrer principal de Bocas del Toro.

Després d'esmorzar vam aprofitar per fer un breu passeig per la plaça Simón Bolívar i pel carrer principal, així com treure diners del caixer automàtic del Banco Nacional de Panamá que hi ha en el carrer 4A. A continuació vam anar fins a l'embarcador de Transportes Valencia per agafar la primera embarcació que sortís cap a Almirante (5 US$ per cap).

I un cop arribats a Almirante, ja en el continent, vam anar directament a buscar el cotxe que teníem en l'aparcament Leiza. Vam verificar que el cotxe i el seu contingut estaven en perfecte estat i vam pagar els 9 US$ pels tres dies (es compten dies naturals) d'aparcament.

Conduint per la carretera des d'Almirante a David

Vam sortir d'Almirante cap al sud per la ruta 11 i vam fer els 70 km fins a Rambála, on connectàrem amb la ruta 10 que ens portà fins a la Interamericana després de recórrer altres 94 km. I des d'aquí vam fer 15 km més cap a l'oest per anar a David, la capital de la província de Chiriquí.

A David, una ciutat gran i amb tots els serveis, vam anar a dinar al restaurant El Fogón, del qual teníem bones referències i no ens va decebre en absolut. Hi vam dinar molt bé i és un lloc molt recomanable.

Després de dinar vam anar a passejar pels voltants del cèntric Parque Miguel de Cervantes Saavedra. En un dels seus costats hi ha el modern edifici de la Catedral de la Sagrada Familia. I també anàrem fins a la plaça Simón Bolívar, on es troba la Catedral de San José de David.

Vam tornar al cotxe i vam posar rumb cap a Las Lajas, un petit poble costaner que pertany a la província de Chiriquí (no confondre amb altres poblacions que tenen el mateix nom i que estan en altres províncies panamenyes) i que està uns 85 km a l'est de David.

«Posta de sol» en la platja Las Lajas

Des de la carretera Interamericana surt la ruta 461 cap al sud. A només 1,7 km es troba la Residencia Las Lajas, l'allotjament que teníem reservat per avui. Hi vam deixar l'equipatge i continuàrem per la mateixa carretera 461 uns 11 km cap al sud fins arribar a la magnífica platja Las Lajas.

La bonica platja Las Lajas és molt gran i llarga, d'uns 10 km, i en l'horitzó es poden veure diverses illes. Ja era tard i el dia amenaçava pluja, així que ens vam limitar a fer una llarga caminada per aquesta solitària platja. Molt recomanable.

Dia 15: LAS LAJAS (CHIRIQUÍ) - CIUTAT DE PANAMÀ

Avui teníem una llarga ruta per davant perquè havíem d'arribar a Ciutat de Panamà, a 365 km de Las Lajas.

Fins arribar a Santiago de Veraguas la carretera Interamericana estava en força bon estat i es podia córrer, en molts trams, fins al 100 km/h. S'ha de vigilar la velocitat perquè és freqüent trobar policia al costat de la carretera amb radars mòbils. Durant aquest trajecte vam trobar poc o molt poc tràfic.

Però a partir de Santiago augmentà el trànsit i empitjorà l'estat de la carretera, passant la velocitat màxima a 80 km/h. Pel camí vam fer algunes aturades per a estirar les cames i vam dinar en un restaurant de carretera.

Continuant per la Interamericana i passat Arraiján vam trobar una zona d'obres que ens va fer perdre una estona. Vam entrar a Ciutat de Panamà travessant l'espectacular Puente de las Américas sobre l'entrada sud del Canal de Panamà.

La nostra destinació a Ciutat de Panamà era l'hotel Magnolia Inn, ubicat al bell mig del barri Casco Antiguo, i el nostre navegador ens va ficar pels carrers del barri El Chorrillo, adjacent al Casco Antiguo.

El Chorrillo està reconegut com un dels barris més perillosos de la ciutat a causa de la seva conflictivitat social i les bandes de carrer. Vam bloquejar les portes del cotxe perquè la zona feia veritable por a causa de les muntanyes d'escombraries en els carrers, els edificis semi-ruïnosos i molta misèria per tot arreu.

A les 16:00 hores vam arribar a l'allotjament que teníem reservat. Després de registrar-nos i deixar l'equipatge vam tornar al cotxe per anar fins a l'oficina de la companyia Dollar de l'hotel Torres del Alba, situat en el barri El Cangrejo del districte financer, on havíem de tornar el cotxe de lloguer.

Sortint d'aquí vam pujar a un taxi que havíem demanat a través de l'aplicació Uber i vam tornar al Casco Antiguo. El trajecte fins a la Plaza de Francia, en l'extrem sud del barri, ens va costar 4,9 US$. Vam dedicar la resta de la tarda i vespre a passejar per aquest preciós barri, ple d'edificis d'estil colonial: uns completament restaurats, altres en vies de ser-ho i d'altres esperant l'oportunitat de ser restaurants abans de que es vinguin a terra.

De passeig pel Paseo de las Bóvedas (Ciutat de Panamà)

Per a sopar volíem quelcom especial i vam triar la Fonda Lo Que Hay, del xef panameny José Olmedo Carles Rojas, on se serveix cuina panamenya de fussió. Tant els plats, com la presentació, com el lloc en sí no són gens convencionals. La racions no són molt grans i els preus no són barats, però la relació qualitat/preu és molt bona. Molt recomanable.

Després de sopar vam passar per un súper a comprar alguns queviures per a l'excursió dels propers dies a l'arxipèlag de Guna Yala i a continuació vam tornar a l'hotel per a preparar tot allò que ens havíem d'endur, ja que la resta de l'equipatge es quedava a l'hotel.

Dia 16: CIUTAT DE PANAMÀ - CARTÍ - ICODUB (COMARCA GUNA YALA)

L'arxipèlag de Guna Yala

L'arxipèlag de Guna Yala (molt conegut també amb el seu antic nom de San Blas) està format per unes 365 illes i illots (una per cada dia de l'any, tal com diuen els seus habitants), però només 80 estan habitades.

L'arxipèlag està ubicat en el mar Carib, en la franja costanera nord-est de Panamà. I està habitat i gestionat pels indígenes guna, ja que aquestes illes formen part de la comarca Guna Yala.

Cadascuna d'aquestes illes respon perfectament a la imatge clixé que tenim tots d'un paradís tropical, on a més tindrem l'oportunitat de trobar la pau i tranquil·litat que ja no es troba enlloc. Aquí no hi ha wi-fi, ni TV, ni electricitat més enllà de les 10 de la nit. Tampoc hi ha horaris ni presses, tot flueix de forma natural. És com entrar en una postal i passar a formar-ne part.

Recentment aquest arxipèlag s'ha fet mundialment famós gràcies a ser l'escenari dels inicis de la 3ª temporada de l'exitosa sèrie espanyola La Casa de Papel, filmada en les illes Gorgidub, Wichudub, Bibbi i Morobdub.

Les comunitats guna d'aquestes illes mantenen prou bé les seves tradicions i forma de vida malgrat l'intens contacte que mantenen amb els forans, ja que el turisme és ara una de les seves principals fonts d'ingressos.

Els guna tenen les seves pròpies lleis i són les que regeixen en el seu territori, amb prevalença sobre les lleis estatals. Així s'entén que, al menys de moment, no es permetin les inversions estrangeres ni la construcció de resorts o hotels d'estàndard internacional en aquesta zona, cosa que, personalment, agraïm molt. D'altra manera aquestes illes acabarien perdent allò que ara per ara les fa úniques.

Les «molas», art tèxtil de les dones Guna (illa Icodub, Guna Yala)

Una de les tradicions més visibles del poble guna són les moles, una forma d'art tèxtil exclusiu de les dones d'aquesta ètnia.

Són peces de roba de forma quadrada o rectangular, fetes de cotó amb dissenys complexos i cosides a mà. És habitual veure a les dones guna vestint diverses peces compostes per moles en diverses capes: faldilla, brusa, bufanda per al cap, mànigues per a braços i cames. També porten un anell d'or al nas i diverses arrecades a l'orella.

A través de les moles les dones guna conserven la identitat, ja que aquesta manifestació artística és molt important per a la seva cultura. I també per a la seva forma de vida, perquè amb la venda d'aquestes boniques peces de roba als visitants assoleixen uns ingressos extres.

Per altra banda, l'escassa alçada de les illes de Guna Yala fa que els seus habitants, la comunitat guna, ja experimenti els efectes adversos del canvi climàtic, com l'ascens del nivell del mar, però també una major freqüència de tempestes i huracans o l'allunyament dels bancs de peixos de les illes.

Malauradament, les illes de Guna Yala, com altres illes i territoris d'aquest tipus, semblen condemnades a desaparèixer en un futur no massa llunyà, la qual cosa obligarà als seus habitants a reubicar-se en el continent, perdent així el seu hàbitat tradicional. I tots perdrem un tros de paradís.

Per posar un però a aquest paradís, caldria que la comunitat guna que gestiona les illes solucionés millor el tema dels residus. No és estrany veure llaunes o plàstics puntualment en alguna platja o a l'interior de les illes.

I acabem aquest apartat amb una curiositat: la bandera de Guna Yala. En les embarcacions dels guna i en molts llocs de la comarca Guna Yala ens va cridar molt l'atenció veure onejant la bandera que representava oficialment a la comarca i, en general, al poble guna fins el 2010, quan es va aprovar el nou disseny. És similar a la bandera d'Espanya i amb una esvàstica en el centre (en aquest cas la creu gamada representa a un símbol ancestral del poble guna).

Quina és la millor època per anar a les illes de Guna Yala?

Aquestes illes gaudeixen del clima tropical propi del mar Carib, on les temperatures són molt agradables durant tot l'any, amb una mitjana de 26 ºC. I tal com passa en la resta del país, hi ha dues estacions ben diferenciades.

L'estació seca s'estén des de mitjans de desembre a mitjans d'abril i coincideix amb l'arribada dels vents alisis. Això fa que el mar estigui mogut i que no tingui la millor visibilitat per a fer esnòrquel.

L'estació humida, que va de principis de maig a principis de desembre, correspon a l'època de pluges, però només plou en determinats moments i sobretot a última hora de la tarda. A canvi trobareu que no hi ha vent i el mar sembla una piscina gegant. I donat que coincideix amb la temporada turística baixa, és la millor època per visitar Guna Yala.

Durant tota la nostra estada en les illes Guna Yala i malgrat ser la temporada de pluges no ens va caure ni una sola gota de pluja i el temps va ser majorment assolellat. Però ja sabem que això és purament qüestió de sort.

Quants dies per a visitar l'arxipèlag de Guna Yala?

Les illes de Guna Yala es poden visitar un dia o més, depenent de disponibilitat, de gustos i... de pressupost.

Hi ha excursions organitzades per anar-hi des de Ciutat de Panamà i tornar en el mateix dia, però personalment creiem que és una llàstima dedicar tan poc temps a un lloc tan extraordinari, ja que perdreu al menys set hores només en el desplaçament d'anada i tornada. A més, és una opció cara perquè s'han de pagar igualment els 20 US$ per cap d'entrada a la comarca Guna Yala més els 2 US$ per cap de taxa portuària en el port de Cartí, independentment del nº de dies.

Visitar diverses illes (fer island hopping), fer activitats en les seves cristal·lines aigües, gaudir de les extraordinàries sortides i postes de sol, al·lucinar amb el cels estrellats de la nit (sense contaminació lumínica en molts quilòmetres a la rodona), compartir moments i converses amb la comunitat guna o relaxar-se en illes on només disposarem de les coses més bàsiques són algunes de les moltes raons per les quals convé quedar-s'hi al menys tres dies.

De tota manera, cal ser conscient de que l'allotjament en les illes de Guna Yala és molt bàsic. Les cabanes dels guna són molt espartanes, sense luxes. No tenen electricitat tot el dia ni agua corrent (l'aigua ve d'un dipòsit). Tampoc aire condicionat o ventilador. Ni wi-fi o televisió. Fins i tot alguns operadors de mòbil no tenen cobertura aquí. Però res de tot això és necessari aquí, de veritat. Amb aquests paisatges i aquest tornar als orígens ja no cal res més.

Entenem que per algunes persones això pot ser un problema, però per a nosaltres va ser un plus: viure durant uns dies desconnectats, en el paradís, gaudint de les coses més bàsiques i tornant als orígens fou un somni fet realitat.

Per altra banda, a les illes de Guna Yala tampoc hi ha caixers automàtics ni bancs ni es pot pagar amb targeta. Per tant cal portar diners en efectiu per pagar qualsevol cosa, des de la taxa d'entrada a la comarca Guna Yala a una cervesa, per exemple.

Com arribar a l'arxipèlag de Guna Yala

Hi ha tres maneres d'arribar a les illes de Guna Yala, de menys a més habituals:

• Per mar. Hi ha velers xàrter que fan el recorregut entre Colòmbia i Panamà (o viceversa) i que fan parades en aquestes illes. També n'hi ha que naveguen exclusivament per les aigües de l'arxipèlag. En qualsevol cas no és una opció barata i cal ser molt flexible perquè les sortides dependran de la disponibilitat, del nº de places venudes i de la climatologia.
• Per aire. En les dates d'aquest viatge ja no hi havien vols d'Air Panama a cap aeroport proper a l'arxipèlag. L'única opció aèria possible eren els cars vols privats i xàrter que surten des de l'aeroport Albrook de Ciutat de Panamà amb destinació a El Porvenir, Playón Chico o Puerto Obaldia.
• Per terra. Des de Ciutat de Panamà fins al port de Cartí són 119 km (aquí s'agafen les embarcacions cap a les diferents illes). Aquesta és, de lluny, l'opció més habitual per arribar a les illes de Guna Yala perquè és la més fàcil i també la més econòmica. Aquest trajecte és divideix en els 79 km per la carretera Internamericana des de la capital fins a El Llano i els 40 km des d'aquí fins al port de Cartí. Aquests darrers 40 km son per una carretera asfaltada en mal estat, però que a més és un infern per a qualsevol vehicle perquè l'orografia fa que el trajecte sigui un continu puja-baixa que fa patir moltíssim els frens i els motors dels vehicles.
  En l'opció d'anar-hi per terra hi ha diferents alternatives segons preu i nivell de dificultat que vam veure a continuació.

Alternatives per arribar per terra a l'arxipèlag de Guna Yala

A continuació intentarem detallar les diferents formes d'arribar per terra des de Ciutat de Panamà fins al port de Cartí, el lloc on s'han d'agafar les embarcacions cap a les illes de Guna Yala.

• Llogar un cotxe. Amb l'estat actual (en les dates d'aquest viatge) de la carretera El Llano-Cartí aquesta opció no la recomanem en absolut.

  Tal com ja hem dit abans, en aquest trajecte hi ha un gran nombre de pujades i baixades amb un fort pendent que fa que sigui molt complicat conduir-hi sense el vehicle adient. Hi ha diversos trams que són una veritable muntanya russa.

  No solament és necessari un vehicle 4x4 i ser un conductor/a amb nervis d'acer, sinó que ens van comentar que cal equipar el vehicle amb un líquid de frens especial per a suportar les altes temperatures que assoleix el sistema de frens. No són rars els accidents a causa de que un vehicle no adient es queda sense frens en el pitjor moment (a Panamà, a més, la gran majoria de vehicles són automàtics i això complica més l'equació).

  Està previst que en un futur el govern panameny porti a càrrec l'ambiciós projecte de millora de la carretera El Llano-Cartí. El dia que això sigui una realitat llavors serà molt més fàcil i barat l'accés a Cartí per als visitants.

  Si, malgrat tot, escolliu aquesta opció i arribeu amb el vehicle al port de Cartí haureu de deixar-lo aparcat en alguns dels aparcaments de pagament. Després haureu d'acordar un preu amb una embarcació per tal que us porti a l'illa escollida i resar per tal que en aquesta illa hi hagi allotjament disponible (les illes són molt petites i les opcions d'allotjament són limitades i en temporada alta s'omplen ràpidament). Si no és així haureu d'anar d'illa en illa fins trobar allotjament o bé trobar algú que localitzi per telèfon alguna família guna que us pugui allotjar.

• Organitzar el transport. A través d'una agència o del mateix allotjament a Ciutat de Panamà podem reservar una plaça en un dels transports 4x4 privats que diàriament fan el trajecte al port de Cartí, d'anada i tornada. El cost aproximat d'una plaça en un transport 4x4 és a partir de 30 US$ per persona i trajecte.

  Un cop arribats al port de Cartí haurem d'auto-organitzar-nos el transport i l'allotjament en les illes, igual que en l'opció anterior.

• Transport públic + autoestop. És l'opció més econòmica, però també la més complicada i arriscada, només per als més aventurers i flexibles.

  En l'estació d'autobusos Albrook de Ciutat de Panamà cal agafar a primera hora del matí un autobús en direcció a Meteti, en la província de Darién, indicant-li al conductor que ens deixi en la benzinera Texaco Llano Cartí (GPS: 9.22427262, -78.9662468, passat Chepo. En aquesta benzinera s'aturen la majoria de vehicles que després continuen cap a Cartí. També ens podem col·locar al principi de la carretera a Cartí que parteix de davant de la benzinera, a l'altre costat de la Interamericana, i fer autoestop..

  A partir d'aquí ja només serà qüestió de sort trobar un vehicle 4x4 que tingui places lliures i que accepti portar-nos fins a Cartí gratis o bé pactant un preu raonable. De tota manera, no hi ha cap garantia de poder-hi arribar.

• Excursió organitzada. És l'opció més fàcil i còmoda. Es pot contractar via web o telèfon, abans o durant el viatge, amb la tranquil·litat de tenir-ho tot reservat en les dates desitjades i amb la possibilitat de cancel·lar gratis si hi ha canvis de plans. Hi ha l'opció de fer l'excursió d'un sol dia (se surt de Ciutat de Panamà sobre les 5 del matí i es torna a les 6 de la tarda), de dos dies (una nit), de tres dies (dues nits), de quatre dies (tres nits), etc.

  El preu de l'excursió inclou tot el transport (entre Ciutat de Panamà i el port de Cartí i entre illes), l'allotjament, tots els àpats i l'ús de material com caiac, ulleres d'esnòrquel, etc. No inclou els 20 US$/pax de la taxa d'entrada a la comarca de Guna Yala ni els 2 US$/pax de la taxa del port de Cartí, ni res extra que vulgueu, com begudes, etc.

  A nosaltres ens agrada anar per lliure i per tant evitem les excursions organitzades sempre que podem, però en aquest cas concret viatjàvem amb la nostra filla i donades totes les dificultats que implicava anar-hi per lliure (veure apartats anteriors) vam acabar optant per l'excursió organitzada. I vam encertar en la decisió.

  A Internet podeu trobar unes quantes agències panamenyes que venen excursions a les illes de Guna Yala. Nosaltres vam triar Sea San Blas perquè ens va semblar seriosa i els seus preus eren més que raonables.

  Vam pagar 294 €/pax (els nens paguen el mateix que un adult a partir dels 10 anys) per una excursió de tres dies i dues nits allotjant-nos en una cabana privada amb bany, l'opció més cara (també hi havia les opcions més econòmiques de dormitori o de cabana privada amb bany compartit). Durant els dies de l'excursió ja no vam pagar res més, a excepció de les taxes esmentades anteriorment. Tota la resta ja ho teníem inclòs.

Aquest dia començava la nostra excursió organitzada a les illes Guna Yala. Ens vam aixecar a les 4:45 hores perquè a les 5:15 ens havia de passar a buscar el vehicle de l'agència Sea San Blas que ens havia de portar des de Ciutat de Panamà fins al port de Cartí. Vam deixar a la recepció de l'hotel tot l'equipatge que no portaríem.

El vehicle que ens va passar a recollir per l'hotel era un Toyota Land Cruiser Prado 4x4 i anàvem molt còmodes perquè érem els únics passatgers. Després de recòrrer uns 74 km per la Interamericana des de Ciutat de Panamà ens vam aturar en la benzinera Texaco Llano Cartí que hi ha passat Chepo. Pel que vam veure, aquí s'aturen tots els vehicles que van cap a Cartí. Al costat de la benzinera hi ha una cafeteria/supermercat Food Mart, on vam poder esmorzar.

De davant de la benzinera parteix la carretera El Llano-Cartí que recorre cap al nord i a través de la selva els 40 km fins al port de Cartí. Tal com ja hem comentat abans, aquesta carretera és una autèntica muntanya russa per les contínues rampes de pujada i baixada de fort pendent, a més dels revolts i dels forats en l'asfalt.

El nostre conductor ens transmetia una gran seguretat amb la seva conducció i en cap moment vam patir per la nostra integritat. I això que al llarg del trajecte vam veure uns quants vehicles bolcats i/o cremats.

Pescadors guna pescant entre les illes (Guna Yala)

Més o menys a mig camí d'aquesta carretera vam trobar el punt de control d'accés a la comarca Guna Yala, on vam haver d'ensenyar els nostres passaports i pagar en efectiu els 20 US$ per cap en concepte de taxa d'entrada.

Just abans d'entrar en el port de Cartí vam pagar 2 US$ per cap en un altre control d'accés.

Abans d'acomiadar-nos del nostre conductor ens va presentar al Germán Pérez, el guia guna que tindríem durant la nostra estada a les illes.

Vam pujar a l'embarcació que ens va indicar i vam posar rumb cap a l'illa Icodub, situada a uns 15 minuts de navegació des del port.

Quan vam arribar i desembarcar, primer de tot ens vam registrar amb la comunitat guna que gestiona l'illa Icodub i ens van explicar tot el que havíem de saber sobre els esmorzars i sopars. A continuació ens van portar fins a la que seria la nostra cabana durant les dues properes nits.

L'illa Icodub

L'illa Icodub (Icodub és el nom en llengua guna equivalent al castellà Aguja) fa uns 100 metres de llarg per uns 60 metres d'ample. Té una preciosa platja de sorra blanca i aigües turqueses i envoltada de palmeres.

Com que és una de les illes més properes a Cartí llavors és força visitada per visitants que venen unes poques hores a banyar-se i a dinar. Anant-hi en temporada alta això podria ser un problema si voleu privacitat, però en les dates de la nostra estada, en temporada baixa, la veritat és que vam estar quasi sempre pràcticament sols.

La nostra cabana amb «platja privada» (illa Icodub, Guna Yala)

Aquesta illa té només quatre cabanes privades i un dormitori i bany comunitari, així com una zona d'acampada. Hi ha electricitat amb panells solars i generadors, però només fins a les 22:00 hores.

Apart de banyar-se en la seva preciosa platja també podeu passejar per la petita illa o bé fer esnòrquel en la barrera de corall que l'envolta. També té uns gronxadors penjats d'una palmera que permeten fer grans fotos.

Té un restaurant que gestiona la comunitat guna local i la veritat és que vam menjar-hi molt bé, bàsicament peix del dia (corvina, sorell, pagre, etc) o pollastre, acompanyats d'arròs, patacones o patates fregides. I molta fruita. I de beguda aigua, coca-cola o cervesa. Les quantitats són molt generoses i quedes tip.

Ens vam sentir molt ben acollits per la comunitat guna de l'illa. Amb algun dels seus membres vam tenir interessants xerrades sobre ecologia, canvi climàtic i costums dels guna, entre d'altres temes.

La resta del dia el vam passar en aquesta illa, cosa que vam agrair molt perquè volíem relaxar-nos i aquesta era una gran oportunitat per a fer-ho. Ens vam banyar en la preciosa platja, vam explorar la petita illa i al migdia vam anar a dinar al restaurant. A la tarda ens vam passar hores i hores asseguts en el porxo exterior de la nostra cabana gaudint d'un paisatge de postal amb les palmeres, el mar, les illes i el núvols sobre l'horitzó.

Posta de sol en el paradís (illa Icodub, Guna Yala)

Després de sopar vam fer temps fins a les 22:00, hora en que es tanca el generador que fa funcionar els pocs llums de l'illa. I sense cap llum en molts quilòmetres a la rodona, vam gaudir d'un cel estrellat com feia temps que no vèiem.

Dia 17: ICODUB - ASSUDUB BIPII - NIADUB - ICODUB

Sobre les 9 del matí ens va passar a buscar l'embarcació de la nostra agència per a fer l'excursió del dia per diferents punts de l'arxipèlag Guna Yala i va posar rumb cap a l'illa Assudub Bipii.

L'illa de Niadub vista des de la d'Assudub Bipii (Guna Yala)

Assudub Bipii és el nom guna de l'illa de Perro Chico, la més famosa i visitada de totes les illes Guna Yala. I per a molts també és la més maca de totes elles, la qual cosa és dir molt en un lloc on cada illa és un veritable paradís, però podem estar-hi d'acord perquè no hi ha paraules per a descriure tanta bellesa.

A l'illa hi ha un bar/restaurant, així com banys i dutxes. També ofereix allotjament, sigui en cabanes o bé acampant amb tenda de campanya pròpia o llogada aquí.

Aquesta illa, situada a uns 35 minuts de navegació del port de Cartí, també és famosa per tenir un vaixell enfonsat a uns 10 metres de la platja.

L'any 1958 un vaixell de càrrega colombià que navegava per aquestes aigües va topar amb un escull i es va avariar. Un altre vaixell el va remolcar fins a la seva ubicació actual, on va quedar encallat en la sorra.

Aquest vaixell és molt fàcilment accessible perquè està a tocar de la platja i la seva fondària és mínima. De fet, les restes del vaixell sobresurten de l'aigua. És fàcil donar-li la volta nedant.

En aquesta illa ens hi vam quedar una llarga estona, fins després de dinar. En aquest temps vam poder banyar-nos en la seva espectacular platja de sorra blanca i aigües cristal·lines. També vam bussejar una llarga estona al voltant del vaixell enfonsat, veient peixos de colors i corall que ha crescut entre les restes rovellades del vaixell. I anant uns metres més enllà del vaixell val la pena arribar fins a la barrera de corall i bussejar en aquest món submarí.

També ens vam divertir una bona estona navegant amb un caiac que hi havia a l'illa i que podíem utilitzar lliurement.

La increible piscina natural d'estrelles de mar (Guna Yala)

Després d'un bon dinar en el restaurant d'aquesta illa vam tornar a la barca de l'agència per anar fins a l'anomenada piscina natural d'estrelles de mar.

És un lloc on el mar té molt poca fondària a causa d'acumulació de sorra en el fons marí i on és fàcil veure nombroses estrelles de mar sobre el fons sorrenc. Aquí la fondària és d'1,5 metres, més o menys.

Aquí el color de l'aigua prèn totes les tonalitats entre blau i verd segons la fondària i la incidència dels rajos del sol. Una autèntica meravella natural que s'ha d'experimentar en persona.

Vam poder nedar i bussejar una bona estona entre estrelles de mar. De tornada a l'embarcació vam navegar fins a una altra piscina natural, no molt lluny de l'anterior, però en aquest cas la fondària era de només mig metre i l'aigua estava molt calenta. Caminant per l'aigua s'arribava fàcilment a una minúscula illa on no hi ha res.

I des d'aquí, amb l'embarcació vam posar rumb cap a Niadub, el nom guna de l'illa Diablo, una de les illes més grans del grup d'illes Cayos Limones. Aquest illa es troba enfront de l'illa Assudub Bipii, separades per poc més de 100 metres.

I ara l'illa Assudub Bipii vsita des de la de Niadub (Guna Yala)

En aquesta illa vam passar una estona i vam aprofitar per a banyar-nos, passejar per l'illa i prendre una cervesa en un bar. Passades les 4 de la tarda vam pujar a l'embarcació que ens va tornar a Icodub, la nostra illa.

La resta de la tarda vam gaudir d'una llarga estona de relax asseguts en la terrassa exterior de la nostra cabana admirant aquest paisatge tan singular.

I vam tenir la gran sort de ser testimonis d'una posta de sol increïble, entre uns immensos cumulonimbus tempestuosos sobre la península de San Blas i el golf de Guna Yala.

Després de sopar vam tornar al porxo de la nostra cabana i ens vam quedar hipnotitzats una llarga estona veient prop de l'illa una barca pescant amb llums enmig de la negror de la nit.

Dia 18: ICODUB - ASSUDUMADDUB - ASSUDUB BIPII - ICODUB - CARTÍ - CIUTAT DE PANAMÀ

Era el darrer dia en el paradís, ja que després de dinar iniciàvem la tornada cap a Ciutat de Panamà.

Vistes des de la nostra cabana (illa Icodub, Guna Yala)

Per tal d'aprofitar les hores que ens quedaven aquí, el dia anterior vam acordar amb el Germán Pérez, de l'agència Sea San Blas, que ens passés a buscar per l'illa amb l'embarcació per fer una altra excursió.

Ens va passar a buscar sobre les 9 del matí, com el dia anterior, però avui vam posar rumb cap a Assudumaddub, el nom guna de l'illa Perro Grande. Aquesta illa està a poc més d'1 km a l'est respecte de l'illa Perro Chico.

Illa Assudumaddub o «Perro Grande» (arxipèlag de Guna Yala)

Assudumaddub té una preciosa platja, força gran, de sorra blanca i aigües cristal·lines delimitada per cocoters que proporcionen l'ombra necessària.

Les seves aigües són poc profundes i en elles és fàcil trobar-hi estrelles de mar.

A poca distància vam veure Banedub (nom guna de l'illa Fragata), una illa que quan puja la marea queda dividida en dues illes: Banedub Bibbi (nom guna de l'illa Fragata Chica) i Banedub Dummad (el nom guna de l'illa Fragata Grande).

Després d'una bona estona a Assudumaddub vam anar amb l'embarcació fins a Assudub Bipii, on vam dinar en el mateix restaurant on ho havíem fet el dia anterior, però aquesta vegada vam poder triar menjar llagosta.

Després de dinar vam tenir l'opció de repetir l'excursió a les piscines naturals i a l'illa Niadub, però ja ho havíem fet ahir i vam preferir quedar-nos en l'illa Assudub Bipii, la qual no ens cansàvem de veure-la i viure-la.

Passades les 16:15 vam pujar de nou a la barca i ens va portar de nou a Icodub, on després d'una ràpida dutxa en la nostra cabana i de recollir les coses vam tornar a l'embarcació per posar rumb cap al port de Cartí.

Embarcador de l'illa Assudub Bipii o «Perro Chico» (Guna Yala)

Quan vam arribar al port de Cartí el nostre eficient guia, el Germán Pérez, ens va indicar el vehicle 4x4 amb el que tornaríem cap a Ciutat de Panamà i ens vam acomiadar d'ell... i de les extraordinàries illes Guna Yala.

Després de fer els 40 km de l'horrorosa carretera Cartí-El Llano ens vam aturar novament en el Food Mart que hi ha al costat de la benzinera Texaco Llano Cartí, on vam coincidir amb altres visitants de les illes que ja estaven de tornada com nosaltres.

Uns quilòmetres abans d'arribar a Ciutat de Panamà vam trobar una mica d'embús en el pas de lacarretera Interamericana per la població de Tocumen.

Finalment, el nostre conductor ens va deixar a les 19:15 en l'hotel Magnolia Inn de Casco Viejo, on teníem l'equipatge que havíem deixat en marxar a Guna Yala.

Un taxi Uber ens va portar per 3,84 US$ fins a l'hotel que teníem reservat per a les dues nits següents, en el barri El Cangrejo. Després de registrar-nos a l'hotel i deixar-hi l'equipatge vam sortir a sopar i vam anar al restaurant En la Fonda que ens havia recomanat una panamenya.

Està ubicat en el barri Marbella i hi vam anar caminant perquè està a uns 900 metres de l'hotel. La decoració del restaurant està molt bé i el menjar és típicament panameny i molt bo, apart de servir unes racions molt grans que no ens vam poder ni acabar. I els preus no són barats ni molt cars. Aquella nit hi havia actuacions folklòriques en viu.

Dia 19: CIUTAT DE PANAMÀ I VOLTANTS

Vam dedicar tot el dia i el matí del següent a visitar la Ciutat de Panamà i voltant. I vam començar el día anant a visitar el lloc arqueològic de Panamá Viejo, el qual es troba uns 5 km al nord-est de la ubicació del nostre hotel. Vam agafar un taxi Uber que ens va deixar a l'entrada del recinte i ens va costar 4,28 US$.

Panamá Viejo és el nom que rep el lloc arqueològic on va estar ubicada la ciutat de Panamà des de la seva fundació l'any 1519 i fins l'any 1671, quan va ser traslladada a la ubicació de l'actual capital del país, uns 10 km al sud-oest.

La Plaza Mayor i la torre de l'antiga Catedral de Panamá Viejo

La causa del trasllat fou la destrucció de l'antiga ciutat a causa del setge del famós pirata anglès Henry Morgan a principis de l'any 1671, el qual va forçar a que el llavors governador espanyol de la ciutat donés l'ordre de volar els dipòsits d'explosius. Es va buscar una nova ubicació que permetés construir un millor sistema defensiu de la ciutat i es va triar una península propera, en el que avui dia és el Casco Antiguo de la Ciudad de Panamá.

Vam pagar 10 US$/adult i 3 US$ per la nena en concepte d'entrada al recinte arqueològic. La visita val molt la pena i la recomanem, ja que permet entendre millor la història de la ciutat i del país en conjunt. A més el lloc és molt bonic i tranquil i permet veure la ciutat actual des d'un altre punt de vista.

Des de l'entrada vam anar passejant per l'agradable Calle de la Carrera, la qual ressegueix la línia de costa, i vam anar directament fins al Museo de la Plaza Mayor. La visita d'aquest museu és molt interessant perquè explica molt bé tota la història del lloc.

Efectes de la marea baixa, vista des del mirador
de la Calle de la Carrera (Panamá Viejo)

Sortint del museu vam anar fins a les restes de l'antiga Catedral, la qual es troba en un costat de la Plaza Mayor.

Vam pujar al mirador de la torre de la Catedral, el qual proporciona unes vistes estupendes sobre tots els voltants.

A continuació vam anar visitant altres llocs d'interès d'aquest lloc arqueològic: Convento de Sto. Domingo, la Casa Alarcón, el Convento de la Compañía de Jesús, el Convento de la Concepción, la Calle del Obispo, la Calle de la Empedrada i d'altres.

Des d'un mirador que hi ha al costat de la Calle de la Carrera vam poder veure com, amb la marea baixa, l'oceà Pacífic s'havia retirat cents de metres des de la línia de costa. I és que vam llegir que en aquest punt hi ha una baixada del nivell de l'aigua de fins a 6 metres, una de les més extremes de tot el món. Fins i tot el viaducte de la carretera Interamericana que aquí transcorre per sobre del mar estava ara sobre terra ferma. És impactant !!.

A la sortida del lloc arqueològic, pel mateix lloc que havíem entrat, vam anar a veure les restes del Fortín de la Natividad i també el Puente del Matadero, ambdós a menys de 100 metres de l'entrada de Panamá Viejo.

Vaixells de pesca i gratacels des de la Cinta Costera (Ciutat de Panamà)

Amb un taxi Uber vam anar fins al Mercado de Mariscos (5,22 US$ pel trajecte), situat en l'entrada del Casco Viejo, a 9 km d'aquí. El Mercado de Mariscos és un bon lloc on menjar i alhora copsar el dia a dia dels panamenys, perquè també hi trobareu forans, però la gran majoria dels que hi vam veure allà eren panamenys.

Aquí hi trobareu un munt de restaurants informals on menjar peix, marisc, ceviche, etc. Hi ha una competència ferotge entre ells, però les cartes i els preus són més o menys similars. Segurament, trieu el que trieu, menjareu bé perquè Panamà té una gran varietat de peix (té dos oceans) i perquè el producte és fresc.

Després de dinar vam anar passejant per la Cinta Costera que voreja el port de pesca que hi ha darrera del Mercado de Mariscos fins arribar a la zona enjardinada on hi ha el Monumento de la Bandera de Panamá i la Fuente Acuática. Des de l'extrem d'aquesta petita península hi ha una vista magnífica sobre l'skyline de Ciutat de Panamà.

Vista d'alguns edificis del Casco Antiguo (Ciutat de Panamà)

La resta de la tarda la vam passar passejant pels carrers i places del preciós Casco Antiguo, el qual es troba dins dels límits de l'actual barri de San Felipe. El seu traçat urbà té forma reticular, orientat cap als quatre punts cardinals.

En aquesta zona hi ha un munt d'edificis i llocs històrics que daten des de l'època colonial espanyola fins a l'era moderna. Amb la inclusió del Casco Antiguo de Panamá en la llista de llocs de Patrimoni de la Humanitat de la Unesco s'està fent des de llavors un gran esforç en recuperar la zona i molts edificis històrics que estaven en mal estat.

El Casco Antiguo té quatre places principals: la Plaza de la Independencia (la més antiga de totes), la Plaza Bolívar, la Plaza Herrera i la Plaza de Francia (la darrera en ser construïda, l'any 1922, com un homenatge al poble francès, pioner en la construcció del Canal de Panamà).

Al voltant de la Plaza de la Independencia, coneguda també com a Plaza Catedral, hi ha la Catedral Metropolitana de Panamá, el Palacio Municipal, el Museo del Canal Interoceánico y el Gran Hotel Central. I en la Plaza Herrera es troben la casa Boyacá, l'edifici La Reformada i l'Hotel Panamericano.

La Catedral Metropolitana de Panamá i la Plaza de la Independencia (Ciutat de Panamà)

Per la seva banda, al voltant de la Plaza Bolívar trobem l'església de San Francisco, el Palacio Bolívar, l'Hotel Colombia, l'església San Felipe de Neri, les Casas Heurtematte i el Teatro Nacional.

I per últim, en el centre de la neo-renaixentista Plaza de Francia hi ha un obelisc amb un gall, el símbol del poble francès, en la seva part superior. Al voltant de l'obelisc hi ha els bustos dels enginyers pioners de la construcció del Canal i unes voltes sota les quals hi ha deu plaques que expliquen de principi a final la historia del Canal de Panamà.

I d'aquesta plaça parteixen unes escales que pugen i connecten amb el bonic Paseo de las Bóvedas.

En el Casco Antiguo, apart de la Catedral i de les esglésies ja citades, hi ha l'església de San José (cèlebre pel seu altar barroc cobert d'or), l'església de la Merced i les restes del Convento de los Jesuitas i del Convento de Sto. Domingo.

Quan a edificis oficials citarem el Teatro Nacional, el Palacio de Gobierno, el Palacio de las Garzas, el Palacio Bolívar, el Instituto Nacional de Cultura, el Palacio Municipal i la Casa de la Municipalidad.

Monument al Canal de Panamà en la Plaza de Francia (Ciutat de Panamà)

Moltes de les cases colonials originals del s. XVII van desaparèixer en algun dels incendis que van assolar la ciutat i això ha permès anar-les reemplaçant per altres d'estils arquitectònics més recents. Això fa que podem veure cases colonials al costat de mansions neoclàssiques, cases amb tendències caribenyes i d'altres art déco.

La Casa Góngora, per exemple, data de 1756 i és una de las més antigues de Panamà. L'edifici La Legación data de 1870 i fou la primera seu de l'Ambaixada dels Estats Units a Panamà. Al llarg de l'avinguda A cal destacar la Casa Testa, d'estil colonial; la mansió Calvo, d'estil neoclàssic; la Casa Art Decó, d'aquest estil arquitectònic, i la Casa Obarrio, la seu actual de la Oficina del Casco Antiguo. I per últim, destaquem les Casas Heurtematte, construïdes l'any 1877, ja que en elles es va signar l'acta de la independència de Panamà l'any 1903.

Un dels bonics carrers del Casco Antiguo (Ciutat de Panamà)

Acabat aquest llarg passeig pel Casco Antiguo vam agafar un taxi Uber per anar fins al centre comercial Megapolis (3,29 US$) perquè volíem pujar al bar-mirador BITS Sky Lounge en la planta 62 de l'hotel Hard Rock Hotel Panama Megapolis per a gaudir de les vistes, però en arribar allà ens vam assabentar de que l'hotel havia tancat l'any 2020 per la pandèmia de COVID-19 i encara no estava clar si tornaria a obrir o no.

Així que ens vam limitar a donar una volta pel barri i vam tornar al nostre hotel amb un altre taxi Uber (3,09 US$).

Per sopar vam anar al restaurant Beirut, de cuina libanesa, a 250 metres de l'hotel. És una molt bona opció si voleu variar una mica de la cuina panamenya. El menjar és molt bo i els preus raonables. I té una agradable terrassa exterior.

Dies 20 i 21: CIUTAT DE PANAMÀ - Madrid - Barcelona

Darrer dia de viatge, però el nostre vol de tornada era per la tarda i encara vam voler aprofitar el matí per a visitar alguna cosa.

Un taxi d'Uber ens portà fins a l'illa Perico (4 US$), situada quasi al final de la Calzada de Amador o Causeway, una via que connecta la part continental de la ciutat amb les illes de Naos, Perico, i Flamenco, en aigües de l'oceà Pacífic i just al costat de l'entrada sud del Canal de Panamà.

El Puente de las Américas sobre l'entrada sud
al Canal de Panamà vist des del Causeway

Aquesta via d'unió fou construïda l'any 1913 pels EE.UU. amb roques i terra extreta de les obres d'excavació de l'anomenat Corte Culebra en el canal de Panamà.

En un agradable passeig vam anar tornant des de l'illa Perico a peu cap al principi de la Calzada de Amador.

Des d'aquí, mirant en direcció cap a l'illa de Taboga, vèiem perfectament la llarga cua de grans vaixells que esperaven torn per travessar el Canal en direcció cap al mar Carib.

També vam tenir l'oportunitat de seguir la ruta d'un enorme vaixell porta-contenidors passant per sota del Puente de las Américas en el seu camí de sortida cap al Pacífic, incloent l'arriscada maniobra del pràctic del Canal abandonant el vaixell per una porta lateral del vaixell i baixant per unes escales exteriors fins a un petit remolcador situat a estribord.

I mirant en direcció nord-est, cap a l'altre costat del Causeway, vam poder gaudir d'una vista extraordinària sobre l'skyline dels gratacels de Ciutat de Panamà.

Tot passejant vam arribar fins al BioMuseo, un museu d'història natural que ocupa un cridaner edifici de colors dissenyat per l'afamat arquitecte Frank Gehry. Malauradament no teníem temps per a visitar-lo i des d'aquí vam agafar un taxi Uber que ens portà de tornada a l'hotel (5 US$).

Vista sobre el Causeway i l'skyline de Ciutat de Panamà des del BioMuseo

No teníem molt temps abans d'anar cap a l'aeroport i vam dinar en el mateix restaurant Beirut en el que havíem sopat el dia anterior. Després vam passar per l'hotel a recollir el nostre equipatge i vam demanar un taxi Uber cap a l'aeroport internacional Tocumen (21 US$ per un taxi XL més gran per a l'equipatge), a on arribàrem 30 minuts després.

El nostre vol de Iberia es va enlairar a les 17:40 i va aterrar a l'aeroport de Madrid / Barajas a les 9:55 hora local del matí del dia següent (+7 hores respecte de l'hora de Panamà). Unes tres hores després, a les 12:06 del migdia, sortí el nostre vol cap a Barcelona, Vam aterrar en l'aeroport de Barcelona / El Prat a les 12:56.

I aquí s'acabà aquest meravellós viatge per terres panamenyes.