Relat i guia d'un viatge de 17 dies a Oman

Sortim de Barcelona al vespre, en un vol de la companyia Etihad Airways. Nit en vol.

Després d'una escala a l'aeroport d'Abu Dhabi (Emirats Àrabs) arribem puntualment a l'aeroport internacional de Masqat cap a les 10 del matí. En aquest aeroport ens espera un cotxe de lloguer, model Nissan Sunny, contractat amb l’empresa NAB Rent a Car. Paguem 29’40 OMR (uns 58’8 €) pel lloguer del cotxe durant dos dies.

Sobrevolant els voltants de Masqat, a l'arribada al país

En un moment, ja estem conduint cap al Muscat Gate Hotel, on ens deixen accedir a les habitacions abans d’hora. Paguem 21’5 OMR (uns 86 €) per dues nits, sense esmorzar. Val a dir que a totes les habitacions que hem tingut hi havia bullidor d’aigua i nevera. En alguna, a més, hi havia cuina. Ho fem així perquè preferim fer-nos l’àpat comprant el menjar a un dels molts supermercats que hi ha.

Masqat és una ciutat molt extensa i no pots confiar en el transport públic. Hi ha un bon servei de taxis i també de Careem, l’equivalent d’Uber al país. Al tenir les nostres pròpies rodes, no el vàrem usar.

Aquesta ciutat no és de les més boniques ni interessants que hem visitat. Per què ens hem d’enganyar?. És de construcció molt recent i sembla que encara li falta molt per a estar completament acabada.

Durant el primer dia vàrem visitar el mercat del peix, el soc, el passeig marítim (conegut com a «Corniche») i el fort. És una passejada força agradable que ens ocuparà durant un matí o una tarda.

També vàrem visitar l’IKEA, ja que està situat a un gran centre comercial on hi ha l’hipermercat Lulu, on vàrem comprar l’esmorzar dels dos propers dies, i la casa de canvi Unimoni, on vàrem obtenir una molt bona taxa de canvi.

Aquest hipermercat té una secció de menjar preparat molt variada i a preus excel·lents. De fet, ens va agradar tant que vam comprar el sopar a algun Lulu unes quantes vegades, ja que en teníem un a la vora de diversos hotels. Ens vam convertir en bons clients!!

Hem vingut a aquest país a fer excursions!!. Així doncs, avui en tenim preparades dues.

Després d’esmorzar fem una caminada curta (25 minuts des del cotxe) pel Wadi al Aqbiyah, situat uns 20 km al sud-oest de Masqat. És un riu sec que transcorre per camps de conreu fins que topes amb dos tolls d’aigua força grans, on cal grimpar una miqueta.

Aquesta va ser la primera experiència amb tolls d’aigua a Oman i, afortunadament, aquest fou el menys espectacular de tots. Val la pena anar-hi, però.

En general, la xarxa de senders d’Oman està molt ben senyalitzada, amb marques de tres colors (taronja, blanc i vermell), similars a les dels nostres GR. La distància entre marques és prou propera com per a veure pràcticament sempre una marca, siguis on siguis.

Després de dinar un xauarma per 1’5 OMR (3’75 €) a un dels centenars de llocs de menjar que hi ha arreu, vam pujar les escales de Sa’al (o Fanja Stairs Trail) a uns 35 km de Masqat. Cal deixar el cotxe a Fanja Steps Start Point.

Vistes des de dalt del mirador de Sa'al

Sa’al és un mirador excepcional del que podria ser la serralada litoral omanita. És un camí molt fàcil i ben marcat que puja a un repetidor de telefonia que té una vista de 360º. Es triga una hora en pujar els 300 metres de desnivell i una mica menys en tornar al cotxe. És un bon lloc per a veure la posta del Sol.

Vol domèstic amb Oman AIr des de Masqat fins a l'aeroport de Khasab, en la península de Musandam, perquè aquesta província és un enclavament d’Oman que queda envoltat pels Emirats Àrabs Units.

S’hi pot anar amb cotxe, però cal creuar quatre fronteres per trajecte i pagar taxes a cadascuna d’elles!!. El preu del vol és molt bo: 21 OMR (uns 52’5 €) amb maletes incloses.

L’enlairament d'aquest vol estava previst a les 7:40 del matí, però l’avió sortí al migdia. Això ens va fer perdre la possibilitat de poder fer una ruta més llarga amb el tot terreny que vam llogar allà a l'empresa Dolphin Khasab Tours. Està situada, oh sorpresa!, dins l’hipermercat Lulu de Khasab.

El tracte ha estat molt bo i el vehicle, un Toyota Fortunner, funciona de meravella. L’agafem a la una de la tarda i pactem tornar-lo demà a les deu del matí, quan iniciarem l'excursió en vaixell pels fiords de Musandam, que també reservem amb l’empresa del lloguer del cotxe.

Amb el cotxe volem fer una volta per unes pistes forestals molt maques que hi ha a la zona central de la província de Musandam i fins arribar a Jebel Harim.

Comprem el sopar al Lulu (recordeu que ens hi hem fet bons clients!) i ens el mengem a l'Alhama Hotel Appartment, el lloc on dormim. Aquest aparthotel està situat a Khasab, la capital de la província, i paguem 24’5 OMR (uns 61’50 €) per cada nit. Serà el lloc més car de tot el viatge.

Creuer en vaixell tradicional àrab pels fiords de Musandam. Els daus («dhow» en anglès) són vaixells de fusta molt comuns a la península Aràbiga. Tenen uns 15 metres d’eslora i compten amb tendals o estructures de fusta per a fer ombra als passatgers. Hi ha coixins i catifes a la coberta i es viatja tombat o recolzat als coixins. És molt agradable.

Vista sobre els fiords de Musandam des del mirador «View of Two Seas»

Sortim a les 10 del matí i tenim tot un vaixell per a nosaltres dos i per a una parella d’anglesos. Hi ha creuers de mig dia i de dia sencer. Nosaltres optem pel de dia sencer perquè arriba fins el final del fiord, on es pot visitar un istme molt espectacular, en un lloc conegut com View of Two Seas.

A qui li agradi la geografia, aquest és un lloc únic al món per la seva forma, per l’aïllament que es percep en no poder-hi accedir de cap altra manera que no sigui amb vaixell, per la seva geologia i per la bellesa del paisatge.

Nedant amb ulleres d'aigua durant l'excursió pels fiords

Fem diverses parades per veure dofins, nedar amb ulleres d’aigua (no m’agrada dir “fer snorkel”!) i, sobretot, admirar unes parets calcàries que s’alcen gairebé verticals des d’alçades d’entre 400 i 800 metres.

Tornem al port de Khasab a les 6 de la tarda. Sopem a l’apartament, havent comprat el menjar al Lulu. No recordo si abans he dit que ens hem fet molt bons clients?.

Vol a Masqat, aquesta vegada puntual. A l’aeroport de Masqat, el representant de l’agència de lloguer de cotxes ens espera amb el vehicle llest. En deu minuts fem el tràmit, entenem com funcionen les reductores de marxes del 4x4 i, abans d’un quart d’hora, ja som en ruta.

Avui és una jornada de trànsit perquè únicament ens desplaçarem fins a Al Hamra, on dormirem. De camí visitem el primer poble abandonat, Birkat al Mouz i el parc de Falaj al Khatmain.

Els pobles abandonats seran una constant durant tot el viatge per Oman, ja que el desenvolupament del país ha permès a moltes famílies camperoles traslladar-se a cases més confortables, abandonant les construccions de fang per millorar la seva qualitat de vida.

Pel que fa al parc de Falaj al Khatmain, és un dels millors del país per a comprendre el fenomen dels «falaj», un sistema de canalitzacions que permeten regar camps de conreu fent-hi arribar l’aigua des dels aqüífers de les muntanyes. Són molt complexes i van ser catalogats com a patrimoni immaterial de la humanitat per la UNESCO.

Al Hamra no ofereix una gran varietat culinària. Per això, les quatre nits que passarem en aquest poble soparem al mateix restaurant, l'Amhad Bajala, ja que té una carta molt extensa a preus econòmics.

Dormirem a Bait Al Nahwai, una casa tradicional, molt bonica, situada al nucli antic del poble d'Al Hamra. Paguem 18 OMR per nit (uns 45 €), sense esmorzar, però amb accés a una nevera i a una sala comuna.

Bany en una de les piscines del Wadi Nakhr

Avui farem l’excursió més maca de tot el viatge: remuntarem Wadi Ghul amb el cotxe durant uns 7 kilòmetres fins arribar a Wadi Nakhr. No circuleu per aquest uadi si no disposeu d’un vehicle amb tracció a les quatre rodes, alt de baixos i amb reductora.

Al final de la pista comencem a caminar seguint les marques de tres colors ja conegudes dels senders omanites.

Passem dos trams d’uns 10 o 12 metres d’alçada on hi ha grapes a la paret per a progressar millor i, en una hora, arribem a la cova Al Madala.

Aquest és un lloc meravellós, on el riu ha erosionat un canó en la roca calcària.

Durant 25 anys vaig fer descens de barrancs i aquest lloc puntua molt alt entre els barrancs i gorges que vaig tenir ocasió de visitar.

No us faci por la descripció de la ruta ni el que pugueu veure a Internet. La podeu fer perfectament si esteu acostumats a trescar per la muntanya i no teniu vertigen.

Els dos trams de grapes són fàcils i a l’únic lloc perillós hi ha una barana metàl·lica. Es triga una hora en pujar i una altra en baixar. El desnivell és d’uns 200 metres.

Després d’haver creuat unes pistes forestals, vam fer una altra excursió pel Wadi Damm.

Es tracta d’un altre canó per on es pot caminar durant aproximadament un quilòmetre, creuant diversos tolls d’aigua, tot plegat dins d’un paisatge magnífic. Desnivell no significatiu.

Cova Al Madala (Wadi Nakhr)

Per finalitzar aquest dia tan complet, vam visitar la necròpolis de Wadi Al Ayn (Wadi Al Ayn Beehive Tombs en anglès). Són unes 18 o 20 tombes cilíndriques de pedra, d’uns 4 o 5 metres d’alçada i de diàmetre, situades darrere d’un massís muntanyós que els proporciona un teló de fons excepcional.

Avui tornarem a provar les capacitats “fora de pista” del cotxe que hem llogat. Per a això, creuarem de sud a nord el massís muntanyós més important de la zona.

Sortint del nostre poble, Al Hamra, ens dirigirem per carretera perfectament asfaltada fins al mirador de Jebel Hatt, situat a 2.000 metres d’altitud i a on un turisme hi arriba perfectament.

Allà, la carretera esdevé una pista forestal que arriba fins al mar, molts kilòmetres més al nord. Hi ha moltes ramificacions per les que desviar-te. El ferm de la carretera és bo, però és molt costeruda (tant, que en alguns trams pot arribar al 25% o més).

Vam visitar els pobles d'Al Hajir i Bald Sayt, situats en sengles oasis i una caminada fàcil per l’interior del conegut com Snake Canyon. Farem la tornada a Al Hamra pel mateix lloc.

IMPORTANT: No visiteu la cova d’Al Hoota. Malgrat que surt amb bona ressenya a molts llocs i la descriuen com la millor cova visitable de la península Aràbiga, no deixa de ser una cova amb estalactites i estalagmites, no millor que les moltes que podem trobar a casa nostra. És molt cara, ja que l'entrada costa 19 euros.

Explorem el barri de cases abandonades del nostre poble, Al Hamra, on hi ha un museu molt interessant que mostra com eren aquestes cases durant els seus bons temps.

Bait Al Safah era la casa d’una família benestant que ha estat restaurada amb molt de gust. Té tres plantes, et deixen robes d’omanita per a que te les posis i fan demostracions de com rostir cafè i fer oli de llavors. Val la pena dedicar-li una hora, com a mínim.

Abans del migdia ens dirigim a fer la que deu ser l’excursió de muntanya més coneguda del país: W6 Balcony Walk Hike. Abans, però, ens desviarem una mica per a veure una gorga magnífica que hi ha molt a la vora de la carretera.

No indiquem el nom perquè a Google Maps hi ha sols el nom en àrab, però la ubicació exacte la trobareu en l'enllaç anterior (coordenades GPS: 23.1637, 57.16727).

Aparqueu el cotxe al costat de la carretera i la veureu a l’altra banda del riu sec, creueu-lo i busqueu un caminet poc marcat per la banda orogràfica esquerra (dreta si mireu el canó de cara) del canó. Segurament, haureu de grimpar una mica i, de seguida, sereu davant una gorja molt bonica, amb unes parets fetes d’estrats sedimentaris impressionants.

Com que de ben segur que no hi corre l’aigua, la podeu remuntar fins arribar a una altra gorja situada uns 30 metres més enllà. Aquí ja no podreu continuar perquè hi ha un salt d’aigua. Tot plegat us esmerçarà uns 20 minuts, entre anar i tornar. Fem aquesta excursió a partir de la una del migdia perquè així la tornada serà tota l’estona a l’ombra.

Fent la caminada per recorregut Balcony Trail

El Balcony Trail és, possiblement, el GR més visitat del país. És el número W6 i trobareu informació abastament a Internet. És un camí que surt d'un punt a 2.000 metres d’alçada i que corre paral·lel a Wadi Ghul, conegut com el Gran Canó d’Oman, amb parets que poden arribar als 1.000 metres de caiguda.

No té cap mena de dificultat perquè està molt ben senyalitzat i, excepte en un parell de llocs molt curts, és un sender fressadíssim. Arriba a una gran balma on hi ha el poble abandonat d’As Sab, just 400 metres a sobre de la cova Al Madala que vàrem visitar dos dies enrere.

Des d’aquí surt un camí que puja uns 100 metres de desnivell fins arribar a un toll d’aigua. Es torna pel mateix lloc. Si sols aneu fins a As Sab, la durada de l’excursió és de quatre hores i el desnivell és d’uns 450 metres.

Avui visitarem Misfat Al Abriyyin, un poble de muntanya molt bonic, restaurat amb cura. Es suposa que els pobles abandonats que hi ha per tot el país, quan estaven habitats, devien assemblar-se a aquest.

Després de voltar-hi una mica, fem una excursió per la vall, remuntant-la fins a la surgència d’on s’alimenta el «falaj» (canalització d’aigua) que ens ha servit de guia. El desnivell és molt poc perquè caminem al costat de la canalització.

A la tarda anem a Bahla, on hi ha un dels forts més grans del país. A l’entrada hi ha una mesquita històrica, que ha estat dessacralitzada i convertida en museu on expliquen com són les mesquites antigues omanites.

El castell de Bahla és un edifici immens, fet de roca (la base) i de fang (la part superior), ple de passadissos, estances, pous, merlets i altres elements defensius. Està molt ben restaurat i és Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO. Totes dues entrades, mesquita i fort, costen 5’50 OMR (uns 13’75 €).

Per a finalitzar el dia, visitem Wadi Tanuf. És un barranc pel que transcorre una pista forestal de 5 km en bon estat. Comença a un poble en runes que no va ser abandonat per motius econòmics, sinó perquè va ser bombardejat per l’aviació britànica als anys 50, durant un aixecament popular.

Acaba a un petit llogarret encaixonat entre parets verticals, des d’on surt un camí que, en un kilòmetre, mena a un grup de tolls d’aigua. Les parets són molt espectaculars i val la pena fer aquest desviament.

Avui canviem d’allotjament. Durant les tres nits vinents serem a la Nima Guest House de Nizwa, un hotelet molt ben situat i bé de preu (23 OMR per nit, uns 57’5 €), amb dret a una cuina molt ben equipada i amb esmorzar pantagruèlic.

Visitem el fort de Nizwa, molt similar al de Bahla. I és que una de les activitats més recomanades a Oman és visitar forts, però nosaltres sols vam visitar aquests dos, ja que pensem que un cop vistos dos, tots els altres són pràcticament iguals. Òbviament, això és opinable i matisable.

Després visitem el soc de la ciutat i el parc Falaj Daris, un lloc de distribució d’aigua mitjançant canalitzacions. Aquest sistema de canalitzacions també és patrimoni de la Humanitat de la UNESCO.

Ens llevem d’hora perquè volem passar el dia a la zona de Jabal Akhdar, un altiplà situat entre els 2.000 i els 2.350 metres d’alçada, cap al nord-est de Nizwa.

Cal accedir-hi per una carretera perfectament asfaltada, però on no hi deixen circular vehicles que no tinguin tracció a les quatre rodes. El motiu és que és molt costeruda i, sobre tot a les baixades, representa que cal tenir molta tracció als pneumàtics. Hi ha un control de policia a l’entrada on pots llogar un 4x4 i deixar allà el teu turisme. Nosaltres creiem que, tot plegat, és una exageració!!.

La primera excursió d’avui és a la cascada Halfeen, la més alta de la península Aràbiga. Deixeu el cotxe en el punt amb coordenades GPS 23.0912, 57.73346, des d’on surt un camí força traçat, però sense les senyals tricolors habituals. Hi ha, però, marques de pintura al camí.

Val a dir que aquesta va ser l’excursió que menys ens va agradar perquè transcorre per un terreny molt descompost, gens fàcil ni agradable de caminar i arriba a un lloc que no és res de l’altre món. A més té força desnivell.

Vista sobre els camps formant terrasses, prop de Sayq

La segona excursió, indicada com a camí W8b, transcorre per unes terrasses penjades que travessen tres poblets bonics. Deixeu el cotxe a l’aparcament indicat com a Terraced Fields Viewpoint i seguiu les marques tricolors.

Travessareu els pobles d’Alaqr, Al Ain i Al Shuraijah. Les vistes des del penya-segat són impressionants i sorprèn veure com aquest indret, tot i la seva aridesa i gran alçada, és tan fèrtil. La tornada es fa pel mateix camí i cada trajecte dura una mica més d’una hora. El desnivell és de menys de 100 metres.

Dinem al restaurant Robo’u Alsaab, gestionat per un senyor molt amable i situat en la propera població de Sayq. Mengem de meravella i molt barat. A més, ens donen un allioli que podria competir amb els de casa nostra. Excel·lent!!.

Imatge del poble abandonat de Wadi Bani Habib

La tercera visita d’avui és als dos pobles abandonats que més ens van agradar de tots els que vam visitar: Al Bilad. Per arribar-hi cal anar fins a Wadi Bani Habib, baixar al llit del riu per unes escales i seguir-lo fins al poble. Un cop allà, es pot continuar pel llit del riu fins a un altre poble i, des d’aquí, pujar fins a l’aparcament.

Aquesta petita vall és un lloc especial, ja que és molt verda i els dos pobles semblen màgics. Es pot entrar a moltes cases que encara romanen dempeus i imaginar com devia ser la vida en aquest indret tan apartat de qualsevol altre assentament humà. Només de pensar per quina carretera hem accedit a l’altiplà i on es troben aquests pobles, fa posar la pell de gallina!.

La quarta i darrera activitat del dia és la visita a Al Jabil Al Akhdhar, una zona popular entre els omanites per acampar. Curiosament, hi ha una concentració molt alta d’oliveres molt antigues que, suposadament, són salvatges i creixen a 2.350 metres d’altitud (la mateixa que el Pedraforca!). A la caiguda del sol, el lloc té un encant especial.

Avui toca fer molts kilòmetres, ja que anirem a dormir al desert. La primera visita serà la mesquita del Sultà Qaboos de Nizwa. És la segona mesquita més gran del país i és de recent construcció.

Aquesta mesquita consta de diverses sales, sent la principal d’oració la més gran i espectacular. Els no musulmans podem visitar-la de 8 a 11 del matí de tots els dies, excepte els divendres. És de franc.

Una mica més al sud, hi ha el museu més modern del país, l'Oman Across Ages Museum. És un edifici futurístic on es mostra la història del país, des de la creació de la Terra fins l’actualitat.

És realment molt complet, amb explicacions interactives i objectes rellevants, com els vehicles amb què el sultà Qaboos feia les visites als pobles, maquetes de vaixells tradicionals o d’instal·lacions petroleres. Costa 5 OMR (uns 12’5 €).

Gairebé 300 km més tard, arribem al desert de Wahiba, un mar de dunes que s’estén al llarg de 250 km de llargada per 150 km d’amplada. A la banda nord hi ha el poble de Bidiyah, el principal punt d’accés.

Hi ha una gran quantitat de camps amb tendes o bungalows on passar la nit. Els més habituals estan formats per un grup de haimes (tendes de campanya tradicionals àrabs) amb llit, lavabo (compartit o privat) i una zona comuna per als àpats. També n’hi ha de molt més luxosos, amb gespa natural i piscina!. L’esmorzar i el sopar solen estar inclosos i, en el nostre cas, van ser més que pantagruèlics!.

Si mai heu estat al desert, passar-hi una nit pot ser una experiència inoblidable. Es poden llogar vehicles tot terreny, quads o fer excursions amb camell.

Nosaltres ja havíem viscut experiències similars en altres països com Líbia, Jordània o el Marroc, així que no ens va sorprendre. En canvi, vam preferir fer una caminada per les dunes per veure la posta de sol i marxar l’endemà.

Després d’esmorzar fem una altra caminada pel desert, agafem el cotxe i ens dirigim cap a Wadi Bani Khalid. És un dels dos llocs de bany més populars del país i, per primer cop, experimentem el turisme de masses.

Com que es troba a pocs minuts caminant de l’aparcament, aquesta magnífica gorga està saturada de visitants, tant locals com estrangers. Som molt conscients que nosaltres també formem part de la saturació turística. Recomanem visitar aquest lloc a primera hora del dia, quan les masses de turistes encara no han arribat.

Caminant pel barranc de Wadi Bani Khalid

És un riu amb un conjunt de tolls d’aigua, molt profunds alguns, que es va engorjant fins arribar a un lloc on l’aigua desapareix perquè circula per les capes freàtiques de sota del llit del riu. A partir d’aquest punt, es converteix en un barranc sec que es pot remuntar seguint les conegudes marques tricolors dels senders omanites.

Uns deu minuts gorja amunt caminant hi ha la cova Al Muqal (coordenades GPS: 22.62392, 59.0966). Entreu-hi, ja que és molt curiosa. Té uns 70 metres de recorregut, fent-se més baixa a mesura que avancem. Per sorpresa, uns metres abans del final s’hi sent el brogit d’un riu subterrani i, de cop, la temperatura augmenta 15 o 20 graus. No és difícil de progressar, però us recomano que dugueu una llanterna, ja que amb la llum del mòbil no la gaudireu prou.

Després de dinar en un dels nombrosos restaurants de la zona, continuem conduint en direcció a la ciutat de Sur. Abans, i aprofitant que tenim un cotxe amb bona capacitat fora pista, visitem quatre llocs on la geologia hi té un paper important:

• Wadi Murr, un poble abandonat que el desert s’està empassant;
• un formació rocosa natural molt espectacular, situada en les coordenades GPS 22.44241, 59.76719;
• un dels afloraments rocallosos més impressionants que he vist mai, conegut en anglès amb el nom de «Mother of all outcrops» (la mare de tots els afloraments);
• el lloc conegut com la Roca del Tigre, una roca on un artista local hi ha vist la forma d’un tigre i l’ha pintada així (coordenades GPS: 22.5021, 59.69665).

«Mother of all outcrop», l'espectacular aflorament rocallós en la zona d'Al Hadd

Dormim a Sur, on hem llogat un apartament a Booking.com i que ha resultat ser el que té la millor relació qualitat/preu de tots els que hem reservat mai. Per motius que desconeixem, actualment ja no surt a la web ni a Internet.

Visitem la ciutat de Sur i ens sorprèn molt agradablement. Hi ha la torre de defensa Al Ayjah, des d’on es veu la badia i la ciutat; el museu marítim Dhow Factory, on es mostra com es construeix un vaixell tradicional àrab, i un passeig marítim agradable.

La següent visita és Wadi Tiwi, una vall d’uns 7 km de llarg que segueix el curs del riu homònim. S’hi pot accedir per una pista forestal formigonada, no asfaltada, on un turisme podria passar amb dificultats perquè hi ha trams de molt desnivell. A més, és molt estreta i cal cedir pas als vehicles que vénen en sentit contrari. Pot resultar una experiència força anguniosa!.

Una mica més al nord es troba un altre dels destins més coneguts del país: Wadi Shab. Es tracta d’un canó fluvial amb aigües turqueses envoltat de penya-segats imponents i vegetació exuberant, formant un contrast espectacular amb el paisatge àrid del desert omanita.

Per accedir-hi, primer cal creuar el riu amb una petita barca i després caminar durant uns 45 minuts per un sender que serpenteja entre parets rocoses i palmerars. Al llarg del camí, es poden veure piscines naturals i cascades d’aigua dolça.

El punt culminant de l’excursió és una cova amagada darrere d’una piscina, a la qual s’hi arriba nedant a través d’un passadís estret. Dins la cova hi ha una cascada oculta, un dels atractius més especials del lloc.

De la mateixa manera que a Wadi Bani Khalid, també recomanem visitar aquest lloc a primera hora del dia. Les primeres barques surten a partir de les 7 del matí des de sota del pont de l’autopista, on es poden llogar armilles salvavides i bosses estanques per al telèfon.

Seguim conduint en direcció a Masqat, la capital, i en arribar a la sortida de l’autopista 17, que porta a Wadi Fins, hem de prendre una decisió. Volem visitar un grup de coves que hi ha a l’altiplà occidental, a la serralada d’Al Hajar.

La més coneguda de totes és Majlis al Jinn, una de les coves de cambra única més grans del món. Té una profunditat de més de 120 metres i una superfície de gairebé 58.000 metres quadrats. L’entrada es fa a través de tres embornals naturals situats al sostre de la cova.

Consultant Google Maps, que ja hem dit que funciona molt bé a Oman, veiem que no tenim temps d’arribar-hi i tornar a l’autopista abans que es faci fosc. A contracor, decidim pujar únicament a un mirador sobre el barranc Wadi Fins.

Vista sobre l'embornal de Bimmah

La darrera parada del dia és l’embornal de Bimmah o Bimmah Sinkhole en anglès. És una impressionant dolina càrstica formada per l’erosió del subsol calcari i l’ensorrament de la roca que el cobria. Té uns 50 metres de diàmetre i 20 de profunditat, amb aigües turqueses que barregen l’aigua dolça subterrània i la del mar.

Arribem, ja de nit, a Masqat i ens allotgem al mateix hotel on vam ser durant els dos primers dies de viatge, el Muscat Gate Hotel. Decidim fer-ho així perquè és molt proper a l’aeroport, cosa que ens permetrà no haver de matinar quan hàgim de tornar el cotxe.

En la Gran Mesquita del Sultà Qaboos de Masqat

Avui és el darrer dia complet de la nostra estada a Oman. Hi haguéssim estat deu dies més per poder veure una pila de llocs que no hem pogut visitar!!.

A primera hora visitem la Gran Mesquita del Sultà Qaboos, a Masqat. És la mesquita més important d’Oman i un dels edificis més impressionants de la capital. Inaugurada el 2001, destaca per la seva arquitectura islàmica refinada, amb una enorme cúpula daurada, un minaret principal de 90 metres d’alçada i quatre minarets menors.

El seu interior alberga una espectacular catifa persa feta a mà, una de les més grans del món, i una majestuosa aranya de cristall.

La mesquita pot acollir fins a 20.000 fidels i està oberta als visitants no musulmans tots els dies de 8 a 11 del matí, excepte els divendres.

En acabar, tornem al passeig marítim de Muttrah per a fer algunes compres al soc, així com dinar i visitar després el Museu Nacional d’Oman.

Inaugurat el 2016, aquest museu compta amb una col·lecció diversa que abasta des de l’antiguitat fins a l’era moderna, amb peces arqueològiques, obres d’art islàmic, artefactes marítims i objectes de la monarquia omanita.

Està situat al sud d’una gran plaça, en la zona d'Al Saidiya, on hi ha diversos edificis ministerials i el palau del sultà d'Al Alam. Curiosament, s’hi pot aparcar amb facilitat.

A dos quarts de vuit del matí ja som a l’aeroport per a tornar el cotxe, facturar i, dues hores més tard, volar amb Etihad Airways cap a Barcelona via Abu Dhabi.

El viatge s’ha acabat i estem molt contents perquè ha superat clarament les expectatives que teníem!.