NOVA ZELANDA
Relat d'un viatge de 28 dies a Nova Zelanda
Fecha viaje: 
Introducció
Si sou uns urbanites llavors no aneu a Nova Zelanda. Anar, literalment, a l'altre punta del món per a veure les ciutats d'Auckland, en l'illa nord, o Dunedin en l'illa sud no paga la pena.
Nova Zelanda és natura. I la natura us envoltarà en forma de volcans, rius, llacs (molts llacs), muntanyes, glaceres, costes escarpades, prats, coves, platges, boscos, salts d'aigua, fiords, ...
Crec que és millor viatjar a Nova Zelanda durant el seu hivern (juny-agost). És temporada baixa, hi ha poca gent, els preus són més barats, i hi ha neu a les muntanyes, que estan precioses. Això sí, també tindreu menys hores de sol i també més fred.
Però tot el país per a vosaltres i un grapat de turistes d'altres països del món. I és que Nova Zelanda s'està posant de moda. I per als xinesos, que la tenen una mica més a prop que nosaltres, ara és una destinació turística més. Afanyeu-vos a anar-hi!!.
En qualsevol cas, Nova Zelanda és un dels països més bonics i tranquils que hem vist.
Per últim, recordar que en aquest mateix web podreu trobar altres relats de viatge a Nova Zelanda.
Fitxa tècnica del viatge
Dates del viatge
Del 5 d'agost a l'1 de Setembre de 2018.
Moneda
La moneda oficial de Nova Zelanda és el dolar neozelandès (NZ$ o NZD). En les dates del nostre viatge vam obtenir un canvi mitjà de 1'65 NZ$ per euro (veure canvi oficial actualitzat en l'enllaç Eur -> NZD).
A Nova Zelanda tot es pot pagar amb targeta de crèdit.
Cost del viatge
El viatge des d'Europa a Nova Zelanda és molt llarg (el jet lag és aclaparador) i, conseqüentment, el preu del bitllet d'avió és car. I un cop allà els preus són com els de Centre-Europa o Escandinàvia.
L'únic en el que podreu estalviar és en el menjar, si aneu a comprar-lo als supermercats (cadenes Countdown, Pak'n Save, New World, o Four Square) i us el feu a l'autocaravana o en els motels (en el nostres cas).
Però tot i així és car. Els tomàquets, per exemple, són un menjar de luxe. I fins i tot les patates ho són. No vam veure res dins d'un supermercat que fos més barat que a Barcelona (excepte els kiwis, je,je). Només vam anar de restaurant a un asiàtic d'Auckland.
El cost dels bitllets d'avió va suposar quasi la meitat del pressupost de tot el viatge. Érem quatre (la meva dona, les nostres dues filles i jo), tots majors d'edat (adéu als descomptes).
Per a recórrer el país vam llogar un cotxe petit (bé de preu a SNAP Rentals). Amb ell vam fer uns 5.500 km.
Despeses del viatge
+ 4.864 € (vol Barcelona - Auckland - Barcelona)
+ 162,99 € (vol Chhristchurh - Auckland)
+ 422,56 € (lloguer cotxe)
+ 648,49 € (benzina cotxe)
+ 198,07 € (taxis, autobusos, pàrquing cotxe)
+ 411,57 € (ferris)
+ 2.086,94 € (allotjament)
+ 624,51 € (menjar)
+ 731,44 € (parcs, reserves, museus i atraccions)
+ 156,30 € (souvenirs)
+ 146,14 € (roba, botes, etc)
= 10.453 € (total per a quatre persones)
DIARI DE VIATGE A NOVA ZELANDA
Dies 1 i 2: Viatge Barcelona - Zuric - Singapur - ...
El primer dia de viatge vam agafar el vol de Barcelona a Zuric i d'allà un altre a Singapur. Vam estar volant tota la nit i com que anàvem cap a l'est vam estar perdent hores fins arribar a Singapur a les 17:00 del dia següent.
El darrer vol d'aquest llarg trajecte entre Barcelona i Auckland va sortir a les 21:15, hora local de Singapur, en direcció a Auckland, a on vam arribar a l'endemà.
Dia 3: ... - AUCKLAND
A les 10:50 del matí aterrem a l'aeroport d'Auckland, en l'illa nord de Nova Zelanda, en les antípodes de Catalunya.
Teníem un apartament que estava prop d'una parada del bus que ve de l'aeroport.
Amb aquest autobús, l'Sky Bus es triga un 50 minuts en arribar al centre de la ciutat. Surt cada 9 minuts des de la parada que hi ha prop de la porta 8 de la terminal internacional de l'aeroport d'Auckland.
El jet lag que patíem a l'arribada era enorme, però tot i així encara vam tenir esma de caminar per Queen Street.
És el carrer principal del centre d'Auckland i té de tot, des de roba fins a articles electrònics, llibres i records.
A Auckland ens allotgem als Waldorf St Martins Apartments (6-12 St. Martins Lane, 1010 Auckland), un apartament amb cuina que ens costa 150,55 NZ$ la nit.
Dia 4: AUCKLAND - ROTORUA
Ens vam llevar d'hora per tal d'anar a l'oficina de lloguer de cotxes de la companyia SNAP Rentals.
Ja amb el cotxe vam fer uns 230 km, en unes 3 hores, fins arribar a Rotorua, situada al sud-est d'Auckland, en l'illa nord. Vam arribar-hi ja cap al tard i sota la pluja, però encara ens va donar temps de visitar el seu llac i el Kuirau Park, ple de fumaroles bullent.
També ens vam acostar, ja de nit, al Rotorua Museum, el qual està tancat des del 2003 a causa d'un terratrèmol. Però malgrat això, el camí des del llac i el Kuirau Park per a veure aquest edifici il.luminat és maco.
A la ciutat de Rotorua l'allotjament escollit fou el New Castle Motor Lodge, un apartament amb cuina. Ens va costar 139,50 NZ$ la nit.
Dia 5: ROTORUA
Aquest dia vam visitar les zones termals de la regió al voltant de Rotorua.
Cal llevar-se d'hora si voleu aprofitar bé les escasses hores de llum del dia (estem a l'hivern austral). A partir d'ara serà una constant llevar-nos sempre entre les set i les 8 del matí. Avui, a diferència d'ahir, vam tenir un dia esplèndid de sol.
Els llocs a visitar estan tots a uns 30 km de Rotorua. Vam visitar dos llocs imprescindibles:
• Wai-O-Tapu Thermal Wonderland. És un parc termal dels més importants, fins i tot a nivell mundial. L'entrada costa 32 NZ$/persona. Hi ha un guèiser, el Lady Knox Geyser, que l'activen manualment a les 10:15, així que cal planificar la visita tenint en compte aquest fet.
Obren el parc a les 8:30 i tanquen a les 17:00. Està a 30 km (uns 25 minuts en cotxe des de Rotorua).
Les Mud Pools, situades a no molta distància del guèiser Lady Knox, són una "piscina" de fang amb bombolles que desprèn una forta olor a sulfur i que se sent a molta distància.
• Waimangu Volcanic Valley. És una vall estreta, amb un riu i amb petits estanys termals i volcànics que es van formar arran d'una erupció l'any 1886.
Hi ha uns autobusos que et poden portar de tornada/anada a tres llocs diferents del camí. La darrera entrada a la vall és a les 15:00.
Nosaltres vam fer un recorregut de 4 km. Tanquen a les 17:00, però l'entrada inclou un autobús dins del parc que et transporta entre les diferents atraccions, totes elles situades en un radi d'uns 2 quilòmetres.
Els camins a fer són: Waimangu Hihghligths Walk, Waimnagu Easy Walk, i Waimangu Hiking Tours. Al final del parc hi ha un llac volcànic molt maco.
La tornada a l'entrada la vam fer amb l'autobús del parc. En total són unes tres hores de visita. Val la pena. Hi ha cràters, aigües termals i fumaroles.
Dia 6: ROTORUA - WAITOMO
Vam fer els 142 km des de Rotorua fins a Waitomo. Són unes dues hores de cotxe.
Com que feia bon temps temps ens vam aturar al Sanctuary Mountain Maungatautari, on hi ha un itinerari de dues hores per un bosc conservat d'arbres autoctons, amb aus i rèptils també autòctons (com el tuatara). Està just a la meitat de camí.
Un cops arribats a Waitomo no hi havia grans coses a fer, doncs la visita a les coves la fèiem a l'endema. Aquí la gran atracció són les coves de Waitomo i tot gira al voltant d'elles.
El nostre allotjament a Waitomo és l'alberg Kiwipaka Waitomo, on tenim un xalet (sense cuina) de dos pisos, amb dues habitacions amb lavabo. Hi ha un lloc comunitari per a cuinar. Com que era temporada baixa no hi havia quasi ningú. Ens va costar 150 NZ$ la nit.
Dia 7: WAITOMO - TAUPO
A les 9:00 teniem reservades tres hores d'aventura per a fer espeleologia aquàtica a l'interior de les Coves Waitomo.
Érem un grup de 10 persones (nosaltres sols ja érem quatre). L'activitat es fa amb neoprè, ja que l'aigua està freda (10º a 12º C). No es poden fer fotos de l'interior de les coves. S'ha de portar tovallola i banyador, però tota la resta ja va inclòs: el neoprè, el casc, els frontals, etc. Ens acompanyen un parell de guies (en anglès).
És una activitat cara (340,60 € els quatre), però va ser increïble!!!.
El famós d'aquestes coves és que estan il·luminades naturalment per uns lampírids que viuen dins de les parets de les coves.
Un cop acabada l'activitat i ens vàrem escalfar uan mica, vam posar rumb cap a Taupo, al costat del llac del mateix nom, el més gran de Nova Zelanda. És un trajecte d'uns 150 km (unes dues hores de cotxe).
De camí vam aturar-nos al Pureora Forest Park per a fer una petita excursió des del pàrquing de Pureora Village al Timber Trail Car. Ens continua fent bon temps, però fa fred, sobretot a primera hora del matí.
Un cop arribats a Taupo ens allotgem al YHA Taupo Finlay Jack's Backpackers, on paguem 108 NZ$ la nit.
Dia 8: TAUPO
Taupo és un lloc maquíssim, amb un llac molt bonic i unes vistes esplèndides a les muntanyes nevades del Tongariro National Park i que vam tenir la sort de veure, doncs vam tenir un dia sense ni un núvol. Al llevar-nos, al matí, els vidres del cotxe estaven glaçats.
En la regió de Taupo vam anar a visitar els següents llocs:
• Huka Falls. Aquest salt d'aigua té 11 metres de caiguda, però és el més fotografiat i visitat de Nova Zelanda. El riu Waikato, normalment de fins a 100 metres d'ample, es redueix abruptament a només 15 metres d'ample, mentre travessa una vora volcànica dura al nord del llac Taupo. Això provoca un gran volum d'aigua que ha de passar a través del congost rocós, formant aquestes espectaculars caigudes i ràpids. L'entrada al lloc és gratuïta.
• Craters of the Moon. Es troben a només 5 km de Taupo i aprop de les Huka Falls. L'accés està obert de 8:30 a 17:00 i costa 8 NZ$ per persona. Hi ha camins sobre passarel·les de fusta que van a través de fumaroles que surten dels cràters. El camí més llarg es pot fer en 45 minuts. Ens va sorprendre gratament.
• Aratiatia Rapids. Aquí podreu veure el vertiginós torrent d'aigua que travessa els ràpids quan s'obren les portes de la presa hidroelèctrica i aquesta atracció natural cobra vida. Les portes s'obren a les 10:00, de les 12:00 a les 14:00 i a les 16:00 a l'estiu, mentre que a l'hivern ho fan a les 10:00, a les 12:00, i a les 14:00. Aquests ràpids es troben aproximadament uns 10 km al nord del llac Taupo. Per aprofitar les millors vistes assegureu-vos d'arribar-hi 15 minuts abans i caminar pel camí curt fins a un dels dos miradors.
Dia 9: TAUPO - TONGARIRO N.P. - TURANGI
Avui anem al Tongariro National Park, al costat sud del llac Taupo. Primer vorejem el llac fins arribar a Turangi, situada uns 50 km al sud de Taupo.
De Turangi a l'aparcament del parc nacional, on comença el Tongariro Alpine Crossing, hi ha 44 km. En total són 94 km des de Taupo (al voltant de dues hores de cotxe). Per aprofitar bé el dia cal llavar-se d'hora, abans de les 7:00.
El Tongariro National Park és una zona muntanyosa, amb tres volcans nevats a l'hivern. Aquí es van filmar les escenes de la Terra de Mordor, on viu Sàuron, personatge de ficció de la trilogia El Senyor del Anells.
Quan vam estar nosaltres la zona estava molt nevada. Hi ha circuits de trekking per a fer a l'estiu. El més famós es el Tongariro Alpine Crossing de 20 km de llargada. Però també és possible fer només un tram i tornar pel mateix lloc per tal de passar per la zona volcànica fins arribar a un primer llac verd. Aixó és el que vam fer nosaltres.
Estàvem a una temperatura de 0ºC i el dia ennuvolat, però vam tenir sort i després ens fa fer sol i vam gaudir d'un meravellós paisatge.
Des del pàrquing Mangatepopo a Soda Springs hi ha entre una i 1,5 hores de travessa. Aquesta part del camí és gairebé plana i es realitza molt còmodament. Es poden veure les colades de lava i es creua un riu. Tot el camí està perfectament senyalitzat i el sender està molt ben preparat, amb passarel·les o trams de fusta per a esquivar l'aigua, la neu i el gel.
Caminant una mica més, des dels banys a Soda Springs, arribem fins a la cascada de Soda Springs que dóna nom a aquesta zona. És mitja hora més de camí i no té pèrdua seguint la senyalització.
De Soda Springs al Cràter Sud hi ha 1 hora de camí. El final d'aquest tram està format per esglaons o zones de pedra, anomenat Devil's Staircase. Més lluny hi ha el llac maragda i el llac blau, però la neu estava gelada i s'havia d'anar amb grampons.
Després de passar el dia al parc vam tornar a Turangi, on vam pasar la nit.
L'allotjament escollit fou el Tongariro River Motel, un motel amb cuina i bany, on vam pagar 165 NZ$ la nit.
Dia 10: TURANGI - WELLINGTON
Avui ens desplacem fins a la ciutat de Wellington, situada en l'extrem sud de l'illa nord de Nova Zelanda. És un trajecte de 350 km, unes 5 hores de cotxe. Tot el dia ens va ploure bastant.
De fet Wellington és la capital de Nova Zelanda, tot i que com a ciutat és més petita que Auckland.
Vam arribar-hi tard i només vam visitar el Cuba Mall, un centre de vianants situat en el principal districte de la ciutat, a prop de la zona hotelera. Aquí hi trobem una gran quantitat de botigues.
A Wellington ens allotgem al Boxhill Lodge, en una habitació quàdruple amb bany privat i cuina i menjador comuns. Paguem 142,30 NZ$ la nit, incloent el pàrquing per al cotxe.
Dia 11: WELLINGTON - PICTON - WESTPORT
A les 9 del matí teníem comprats els bitllets del ferri cap a l'illa sud.
Fem el trajecte amb un vaxell de la companyia Interislander. La travessa entre els ports de Wellington i Picton dura unes 3 hores, quasi totes elles sota la pluja i un vent fort.
Però encara vam tenir sort, doncs un cop travessat l'estret de Cook els núvols van obrir pas a un cel blau i vam poder gaudir de l'entrada pels canals de mar, envoltats d'illes plenes de bosc fins arribar a Picton, la població en l'illa sud on hi ha la terminal dels ferris.
Des de Picton vam anar amb el cotxe rumb cap a la costa oest de l'illa, a Westport, situada a uns 286 km.
Passem per St. Arnaud, on hi ha el llac Rotoiti, i més endavant Kawatiri, aprop del llac Rotoroa, el qual foprma part del Nelson Lakes National Park. Ens va agradar molt el primer d'ells.
Mes cap a l'oest, aprop de la costa i quasi arribant a Westport, passem pel riu Buller, on hi ha el pont penjant més llarg del país i un petit itinerari per una zona que va patir un terratrèmol. Val la pena aturar-se i fer el camí.
A Westport, ciutat que no vam visitar, ens allotgem a l'Ascot Motor Lodge, en una habitació quàdruple amb bany privat, cuina, nevera i tots els estris. En aquest motel paguem 129 NZ$ la nit.
Dia 12: WESTPORT - PUNAKAIKI - HOKITIKA - FRANZ JOSEF GLACIER
Avui farem 362 km, unes 5,30 hores de cotxe, però amb tres aturades durant el camí. Tenim tot el dia per arribar al Franz Josef Glacier.
El primer lloc on anem és Cape Foulwind, on hi una petita colònia de lleons marins. Es un curta excursió d'una hora i mitja, anada i tornada, per una passarel·la costanera fins arribar a la colònia.
També hi ha un far i vistes panoràmiques de les muntanyes i el litoral. Foren els nostres primers lleons marins de Nova Zelanda. Vam quedar una mica passats per aigua, ja que plovia.
Continuem cap al sud, resseguint la costa, fins arribar a Punakaiki. Allà hi ha les famoses Pancake Rocks, a només 15 minuts de la carretera, en un lloc anomenat Dolomite Point. Es tracta d'un conjunt de roques que formen capes molt curioses. Aneu-hi amb la marea alta, ja que les onades xoquen contra les roques i els seus forats.
Molt impressionant. I si heu estat als Dolomites italians llavors sabreu el perquè del nom. Ens va tocar fer la visita amb la marea alta i amb pluja.
Després passem per Greymouth, la ciutat més gran de la costa oest. En aquesta zona hi havia antigament mines d'or i jade, però no ens hi vam aturar,
Una mica més al sud arribem a Hokitika. Aquí si vam aturar-nos per tal de visitar les gorges de Hokitika, amb un pont penjant que travessa les gorges i el riu d'aigües glaciars.
Just al costat hi ha el Kaniere Lake. El camí més curt a fer aquí és el Canoe Cove Walk (uns 15 minuts). Ens continua plovent, així que quedem una mica xops.
D'aquí resten uns 120 km fins al Franz Josef Glacier, on tenim reservat l'allotjament per a les següents dues nits.
Es tracta de l'Alpine Glacier Motel, on ens allotgem en un estudi familiar, amb cuina, bany i menjador, pel qual paguem 135 NZ$ la nit.
Dia 13: FRANZ JOSEF GLACIER - GILLESPIE BEACH - FRANZ JOSEF GLACIER
El dia d'avui el dediquem a caminar fins als peus de la glacera, rius i boscos del Franz Josef Glacier. Tenim sort i fa bon dia, encara que amb núvols. Veiem els Alps novazelandesos i les seves glaceres r que arriben quasi a la costa.
Aquestes glaceres han retrocedit molt pel canvi climàtic, però encara les poden veure i apropar-nos-s'hi. També hi ha la possibilitat d'anar amb guies i caminar sobre la glacera o bé sobrevolar-la amb helicòpter. Tot a un preu altíssim. Tanmateix nosaltres ja hem estat en altres glaceres i serralades i no ho veiem necessari.
Nosaltres vam fer l'excursió fins el peu de la glacera (bé, fins al punt on es permet arribar). Es un lloc on acostuma a ploure (i a nevar a l'hivern), així que cal tenir sort. Nosaltres la vam tenir i en vàrem gaudir.
Aquesta és una zona molt boscosa i les muntanyes són totalment alpines, però estem només a uns 20 km de la costa.
Després vam anar fins la Gillespie Beach, una platja de sorra de color negre i també al Matheson Lake, el qual està entre les glaceres i la costa, amb unes bones vistes. No us el perdeu, sobretot si fa bon temps, ja que gaudireu d'una magnifica vista del Alps!!.
En aquesta zona del país podeu gaudir del mar i de muntanyes de més de 3.000 metres d'alçada en només uns minuts. Penseu que a l'hivern, a les 18:00 ja era de nit, així que un dia de natura fent excursions no dura gaire.
He llegit molts cops que es fan itineraris de només un dia per aquesta zona, visitant les duss glaceres (Franz Josef i Fox) en el mateix dia, però crec que és bo fer-ho en dos dies.
Dia 14: FRANZ JOSEF GLACIER - FOX GLACIER - HAAST - BLUE POOLS WALK - WANAKA
Avui fem l'excursió fins el Fox Glacier. I tenim molta sort, dons fa un dia esplèndid, amb un cel sense ni un núvol.
Anem fins el Fox Glacier Lookout i d'aquí seguim el Te Weheka Walkway fins arribar al peu de la glacera.
Després tornem a anar al proper Matheson Lake per a veure sota un cel blau tota la serralada completament nevada.
A continuació seguim la carretera cap al sud fins arribar a Haast. Des d'allà anem cap a l'interior seguint la ruta 6 i vorejant el Mount Aspiring National Park..
A 70 km de Haast hi ha el sender Blue Pools Walk.
Aquesta ruta 6 (Makarora Rd) és una de les carreteres més maques de l'illa, així que ens aturem un munt de vegades per a fer fotos.
Al final de la jornada arribem a la població de Wanaka.
A Wanaka ens allotgem en el Matterhorn South Lodge, un estudi familiar amb cuina, bany i menjador. Compta amb un llit doble i dues lliteres. Té barbacoa. Paguem 159 NZ$ la nit.
Dia 15: WANAKA - QUEENSTOWN - TE ANAU
Pel matí, bastant d'hora, anem al Rob Roy Glacier, situat a uns 10 km de Wanaka. Com que avui ens fa un dia molt bo, tornem a veure els Alps nevats del Mount Aspiring National Park.
Després fem els 227 km que separen les poblacions de Wanaka i Te Anau, passant per la ciutat de Queenstown i les seves zones de pistes d'esquí, llacs i muntanyes.
Fem algunes aturades pel camí, ja que el paisatge és preciós, però no ens quedem a Queenstown perquè volem arribar avui a Te Anau.
Entre Queenstown i Te Anau la carretera fa una gran volta, ja que hi ha un massís muntanyós que s'ha de vorejar.
Estarem dues nits a Te Anau, la porta d'entrada a la regió de Fiordland.
En aquesta zona tot és molt, però que molt maco, amb un aire a la Suïssa o Àustria alpina.
Dormim al Te Anau Lakeview Kiwi Holiday Park & Motels, en un bungalou amb dues habitacions, bany privat i cuina amb nevera. Situat al costat del llac Te Anau. Paguem 149 NZ$ la primera nit i 135 NZ$ la segona.
Dia 16: TE ANAU - MILFORD SOUND - TE ANAU
Avui passem, com havia dit anteriorment, de l'Àustria alpina a una zona de fiords, estil Noruega.
Avui no ens fa bon dia. De fet ens plau i quasi neva. I és que aquesta és una de les zones més plujoses del món (7.000 litres/m2 a l'any).
En tot cas anem a un lloc icònic de Nova Zelanda: Milford Sound, un fiord del que surten creuers per a visitar-lo. Ja el tenim reservat i pagat des de Barcelona (si aneu al seu estiu cal fer-ho amb antelació, doncs és un dels llocs més visitats del país). A l'agost, en ple hivern austral, no hi havia tanta gent, de fet molt poca gent.
El creuer va fer un trajecte de dues hores i quart, fins arribar a la boca d'entrada al fiord, sobre el Mar de Tasmània. El lloc és molt maco !!!. Els cims estaven nevats, les cascades d'aigua són nombroses i altes. També vam veure pingüins i lleons marins. El creuer sortia a les 9:45 del matí i torna a port sobre les 12:00 o 12:15 del migdia.
Hem estat a Escandinàvia (a l'estiu) i també al Pacífic d'Alaska. Milford Sound té un aire dels dos llocs, sobretot d'Escandinàvia.
Durant el creuer a Milford Sound mai vam veure el cel blau, però tampoc hi havia boira, pel que vam veure tots els cims boscosos i salts d'aigua caient sobre el mar.
La carretera per arribar a Milford Sound des de Te Anau (118 km) és un cul-de-sac i per tant és un trajecte d'anada i tornada. Molt maca. No és una autopista, sinó més aviat una estreta carretera de muntanya.
De tornada la vam recòrrer amb més calma, doncs hi ha llocs per aturar-se i caminar. Cal dur menjar i el cotxe amb prou benzina, doncs no hi ha gasolineres.
Cal llevar-nos d'hora i sortir cap a les 7:00 o 7:15 del matí per arribar-hi amb temps suficient al creuer, ja que heu de comptar entre 1,45 i 2,15 hores per arribar a Miford Sound. Nosaltres ens hi vam passar tot el dia i us recomano molt que feu el mateix.
Dia 17: TE ANAU - TE WAEWAE - INERVCARGILL - WAIKAWA
Avui farem uns 280 km, unes 4 hores de cotxe, entre Te Anau i Waikawa. Deixem la zona de muntanyes i llacs i anem a los costa amb direcció sud.
A 100 km de Te Anau arribem a Te Waewae Bay, on comença la Scenic Southern Route que voreja tota la costa sud de l'illa. Al sud d'aquí, però molt lluny, només hi ha l'Antàrtida, apart d'alguna illa perduda al mig de l'oceà.
Ens aturem al McCraken's Rest, un mirador sobre la badia Te Waewae, i uns quilòmetres mén enllà ens tornem a aturar oer anar caminant fins a la Monkey Island. Veiem lleons marins a la platja.
Seguim per la carretera que voreja la costa i passem per Invercargill, l'única ciutat de la zona on podem comprar menjar, per arribar a la regió dels Catlins. Aquesta zona està molt poc poblada, ja que els pobles són molt petits. A l'hivern, temporada baixa de platja, tot és molt solitari.
Passem per Otara, des d'on ens desviem 12 km per arribar fins el Waipapa Lighthouse. Després continuem uns quilòmetres fins a l'Slope Point, el punt més meridional de l'illa, i a continuació anem a Curio Bay.
Per tot aquesta zona veiem lleons marins. Acabem la jornada d'avui arribant a Waikawa, on tenim l'allotjament, just amb vistes a Porpoise Bay. Repetim, tot és molt solitari, però per a nosaltres és un luxe.
Aquesta nit ens allotgem al Waikawa Harbour View, en un xalet amb balcó, sala d'estar, pati, cuina i vistes al mar. Paguem 160 NZ$ la nit.
Dia 18: WAIKAWA - DUNEDIN
Avui vsitem la zona dels Catlins.
Primer anem a visitar les McLean Falls, a 40 minuts (anada i tornada) des d'un pàrquing, caminant pel bosc. Després passem per la zona de Papatowai, on visitem altres salts d'aigua en el bosc: Matai Falls i Pupakaunui Falls. Aquestes darreres les recomanem especialment. Estan a 20 minuts caminant. També hi ha un llac, el Wikie Lake.
Al poble de Pounawea, situat a l'estuari del riu Catlins, hi ha la badia de Surat i la badia de Cannibal, on trobareu lleons marins a les platges.
Arribem quasi al final de la regió dels Catlins, en el Nugget Point, amb un far sobre uns penya-segats: el millor mirador de la regió.
Tot aquest recorregut pels Catlins són 120 km en cotxe (2,5 hores, més totes les aturades i caminades).
Després de visitar tota aquesta zona posem rumb a Dunedin, ja en la península d'Otago. Dunedin està a 110 km des de Nugget Point i a 223 km des de Waikawa: unes quatre hores de cotxe més totes les aturades.
Dunedin és coneguda com l'Edimburg del Sud perquè té alguns edificis victorians i és una ciutat universitària. Entre les coses que hi podreu trobar hi ha:
• L'estació de tren d'estil victorià, amb vitralls a l'interior i una torre de rellotge.
• La First Church of Otago, del segle XIX.
• The Octagon, una plaça amb forma octogonal i que és el centre de la ciutat.
• La Catedral de Saint Paul.
• L'Ajuntament, també d'estil victorià
• Els carrers que hi ha als voltants de la plaça, on pot haver-hi més vidilla (és el centre financer).
Nosaltres vam arribar a Dunedin ja de nit i la veritat és que vam fer una visita nocturna amb cotxe. Com he dit, l'atractiu de Nova Zelanda no són les seves ciutats.
A Dunedin ens allotgem en la Sycamore Villa, un apartament gran de dues habitacions. Hi estem dues nits. Paguem 114,75 NZ$ la nit.
Dia 19: DUNEDIN - PENINSULA D'OTAGO - DUNEDIN
Un dia molt recomanable: visitar tota la península d'Otago. Veurem lleons marins, albatros reals i altres aus en un paisatge de dines i platges molt maco.
Llocs que vam visitar en la península d'Otago:
• Sandymount Road. Al final d'aquesta carretera trobareu l'inici del Sandymount Track, una caminada d'una hora, entre anada i tornada, que ofereix bones vistes.
• Platja i badia de Sandfly. Coneguda no només per la seva colònia de pingüins, sinó sobretot per la bellesa del lloc. Vam anar-hi pel matí, així que no vam veure els pingüins que surten per la nit, però si lleons marins. Molts!!!!!!. Està prohibit acostar-se a menys de 20 metres.
Per arribar a la platja hi ha un un camí entre dunes de més d'una hora, però paga molt la pena. Vam estar gaudint dels lleons marins dormint a la platja (no ens feien ni cas). Es increïble. Vam estar-hi dues hores bocabadats.
• Portobello, situat a la costa nord de la península.
• Pilot's Beach, os es poden veure pingüins blaus a partir de les 16:00 h, doncs és quan és més fàcil veure'ls perquè venen del mar cap a la platja. No els vam veure. Cal pagar una entrada.
• Royal Albatross Centre, on podem visitar una de les poques colònies d'albatros reials que hi ha al món. Per anar a la zona d'anidament s'ha de pagar i és força car. Nosaltres no ho vam fer, però el museu és gratis i força interessant.
Tota això pot semblar molt, però són 100 km de recorregut. El que passa és que ens hem d'aturar i caminar.
Dia 20: DUNEDIN - TWIZEL
El recorregut d'avui són 262 km (unes 3,5 hores de cotxe, més les aturades). Sortim de Dunedin cap al nord.
Ens aturem a Moeraki, a 74 km de Dunedin, on a la platja hi unes enormes esferes calcàries de dos metres de diàmetre. Es una de les imatges de l'illa sud. Cal anar pel matí, amb la marea baixa, per a poder veure-les completes. Tenen milions d'anys d'antiguitat. Són fascinants.
Uns 40 km més al nord hi ha Oamaru, encara a la costa, on hi ha galeries d'art i algun altre edifici d'estil victorià que ens va sobtar molt. Val la pena aturar-se i visitar-la.
A uns altres 40 km, però ara cap a l'interior, hi ha les formacions rocoses d'Elephant Rocks.
I uns 10 km més enllà els Maori Rock Drawings, unes pintures antigues maoris dibuixades a les roques calcàries de la zona.
Continuant cap a l'interior altres 70 km, vorejant primer un riu i després un llac, arribem a Omarama, una població de 230 habitants. Ens resten 33 km fins arribar a Twizel, on avui parem a dormir. Arribem als Alps de Nova Zelanda que ja havíem vist per la part est, però que ara ho fer per l'occidental.
Avui ens allotgem en el Twizel Holiday Park, un apartament de dues habitacions en que paguem 180 NZ$ la nit.
Dia 21: TWIZEL - AORAKI MOUNT COOK VILLAGE - TEKAPO - FAIRLIE
Un dia dur, ja que a més de fer molts quilòmetres (213 km, però per carreteres d'interior), també hem de caminar.
Avui visitem tot el massís del Mount Cook per la part oest. Ens llevem d'hora per aprofitar el dia.
Primer anem fins el final de la carretera, la Ruta 80, fins arribar al Parc nacional del Mount Cook, en un lloc alpí anomenat Aorake, el nom maori de Mount Cook Village. Guau! !!!
En aquest parc fem dues excursions:
• la primera pel Hooker Valley Track, amb unes vistes magnifiques del Mount Cook. Molt recomanable.
• I a continuació als Blue Lakes i la Glacera Tasman. També molt bonic.
De tornada per la mateixa carretera VAM aturar-nos per a fotografiar el llac Pukaki.
Després continuem ruta fins a Tekapo, on hi ha un altre llac amb molt bones vistes. Són uns 100 km des d'Aoraki.
I uns 40 km més a l'est arribem a Fairlie, on tenim l'allotjament d'avui. Pel camí passem pel Burkes Pass.
Aquí també hi ha pistes d'esquí. Es cap de setmana i temporada alta. Tots els preus estan pels núvols.
Avui ens allotgem en el Aorangi Motel, on paguem 175 NZ$ la nit.
Dia 22: FAIRLIE - ARTHUR'S PASS
Avui fem 262 km, unes tres hores en cotxe més les aturades. Passem per la Inland Scenic Route (Ruta 72) una carretera que passa per la zona oest dels Alps de Nova Zelanda. Hi ha una pista d'equi famosa que visitem: és la Mount Hutt, situada a 123 km de Fairlie, cap al nord.
Ara seguim en direcció cap a la costa, però tombem a l'oest per una carretera que puja fins a l'Arthur's Pass, un pas de muntanya que comunica la costa est i oest de l'illa sud. I allà dormim en un motel. Un altre cop paisatges de muntanya amb un clima molt plujós. De fet ens plou quasi tota l'estona.
Avui ens allotgem en el Arthur's Pass Alpine Motel, on paguem 165 NZ$ la nit.
Dia 23: ARTHUR'S PASS - CHRISTCHURCH
Avui fem 151 km. Tornem per part de la carretera que vam fer ahir i en poc més de dues hores arribem a Christchurch, seguint recta fins la costa est on es troba la ciutat.
Christchurch és la tercera ciutat de Nova Zelanda en importància i la primera de l'illa sud. Recentment (4 setembre 2010, 22 febrer, 13 juny i 22 desembre de 2011) ha patit diversos terratrèmols que han afectat a gran part de la ciutat i que en algunes zones ha estat reconstruïda.
Tot i així, encara queden edificis del segle XIX per a veure, carrers comercials i galeries. Podem fer un itinerari començant per:
• New Regent Street, un carrer pintoresc amb un tramvia que passa pel mig. Està ple de botigues. L'any 2011 el terratrèmol el va fe miques i per això ara li diuen new.
• La Plaça de la Catedral, tota reconstruïda després dels terratrèmols.
• El museu Quake City sobre els terratrèmols.
• La Christchurch Art Gallery, un edifici nou que aplega art modern i que fou construït després del terratrèmols.
• El Canterbury Museum.
• Un jardí botànic el mig de la ciutat.
En total són 5 km de recorregut a peu que es poden fer tranquil·lament.
En la ciutat de Christchurch ens allotgem en el Rainbow Selfservice Ensuite, on paguem 138 NZ$ la nit per dues habitacions dobles amb esmorzar inclòs.
Dia 24: CHRISTCHURCH - AKAROA / PENINSULA DE BANKS - CHRISTCHURCH
Avui visitem la península de Banks i la seva població principal, anomenada Akaroa, la qual es troba a uns 80 km al sud-est de la ciutat de Christchurch. Per fer un itinerari circular cal sortir per la carretera 75 que va fins Akaroa pel costat sud de la península.
Akaroa, que en un inici va ser colonitzada per francesos, encara té cert aire francès. Passegem pel poble, que dóna al mar en una de les moltes badies de la península.
Després continuem visitant la península, sortint per la Long Bay Road i connectar amb la Summit Road, la qual voreja antics cràters.
Després continuem cap al nord vorejant la península i les seves badies, com Okains Bay, Little Akalola Bay, Pigeon Bay, Port Levy, Diamond Harbour, Charteris Bay, Governor's Bay, o Lyttelton.
A Okains Bay cal visitar el museu Okains Bay Maori & Colonial Museum per les seves peces maoris.
Al final del dia tornem al nostre hostal a Christchurch.
Aquest és un itinerari circular de 204 km, però fem tantes parades que al final ens ocupa pràcticament tot el dia.
Dia 25: CHRISTCHURCH - AUCKLAND
Avui marxem de l'illa sud i anem a l'illa nord. Deixem el cotxe a prop de l'aeroport, a 16 km del centre (20 minuts en cotxe). D'allà tenim un servei d'autobús de franc que ens porta a l'aeroport, que és només a 5 minuts. El nostre vol surt a les 9:40. Tenim tota la tarda/nit per a visitar Auckland (i demà tot el dia).
A Auckland ens allotgem novament als Waldorf St Martins Apartments (6-12 St. Martins Lane, 1010 Auckland), un apartament amb cuina que ens costa 150,55 NZ$ la nit.
Dia 26: AUCKLAND
Passem tot el dia a Auckland, caminant, i la darrera nit de les vacances.
• Pugem a l'Sky Tower, amb boniques vistes d'Auckland. Està situada al cor de la ciutat, de manera que just al costat tenim la principal artèria de la capital, amb multitud de botigues i bars de tota mena. Te 328 metres d'alçada i es l'estructura més alta de Nova Zelanda.
• Aprop de la torre ens trobem el port. Una bona zona que ens va agradar força.
• El Museu d'Auckland, situat al Domain. El museu té una gran varietat d'articles provinents de la cultura Maori. L'orgull del lloc és una canoa (waka) de 25 metres de llarg. També posseeix una fina col·lecció de faristols del Pacífic sud i de la vida silvestre de Nova Zelanda. Ens va agradar moltíssim tota la col·lecció de peces maoris. Molt recomanable.
• Queen Street és el carrer principal del centre de la ciutat i té de tot, des de roba fins a articles electrònics, llibres i records. Des d'aquí es pot caminar fins a High Street i Chancery, el centre neuràlgic de marques de disseny i boutiques locals avantguardistes. El carrer Newmarket, situat a uns pocs minuts del centre, és la meca de famoses marques internacionals, amb més de 40 botigues de dissenyadors.
• Al centre d'Auckland hi ha una impressionant quantitat de cafès, restaurants i bars.
Dies 27 i 28: AUCKLAND - Singapur - Zuric - Barcelona
El divendres 31 d'agost, penúltim dia d'aquest viatge, ja marxem de Nova Zelanda.
El nostre vol surt de l'aeroport d'Auckland a les 12:10 del migdia i seran 10,50 hores de vol fins arribar a Singapur.
Després tenim quatre hores d'espera en l'aeroport Changi de Singapur fins agafar l'avió cap a Zuric, sumant 12,40 hores de vol més. Després de canviar novament d'avió a Zuric arribem a Barcelona al dia següent.