NAMÍBIA / BOTSWANA
De càmping amb nens per Namíbia i Botswana
Fecha viaje: 
Introducció
Per aquells que heu estat en altres llocs d'Àfrica o bé que no heu estat però teniu certa idea del que és, podeu pensar que anar de càmping per Àfrica, i més en família, és cosa de bojos i/o d'audaços aventurers. Doncs no és així en el cas de Namíbia i de Botswana.
Es perfectament possible anar de càmping i per lliure, sense necessitat d'apuntar-vos a cap viatge aventura organitzat.
Penseu que per a milers de sud-africans (blancs, de moment) les seves vacances són majoritàriament anar a parcs nacionals, a càmpings o lodges d'aquests dos països de la mateixa manera que nosaltres anem als Alps, als Pirineus o qualsevol altre lloc d'Europa.
Si no creieu necessari anar organitzats per plantar la tenda a Chamonix, Baviera o les Lofoten ¿per què ho hauríeu de fer per anar al parc d'Etosha?.
A l'any 2009 ja havíem estat a Sud-àfrica, Swazilàndia i Lesotho, on vam llogar un cotxe i vam anar a pensions, hotels i B&B. Vam comprovar que no hi havia cap problema i ja allà ens vam trobar amb gent que anava de càmping.
Així que el 2010 vam voler tornar a l'Àfrica Meridional, donant el pas de viure les 24 hores del dia en un entorn natural. Els amplis espais naturals i poc o gens poblats de Namíbia i Botswana, i per altre costat les seves particularitats fan que siguin llocs idonis per anar d'aquesta forma.
Tanmateix, no us penseu pas que això fa que tingueu un pressupost baix. Ni molt menys. Llegireu arreu que viatjar per Namíbia i Botswana és caríssim. Vam comprovar que era cert.
El primer que heu d'assumir és que us gastareu un munt de diners, sigui quina sigui l'opció que escolliu (encara que sigui organitzat), ja que els allotjaments tenen un preu alt... ¿a què és degut?. Doncs, no ho tinc clar. Per un costat són països molt poc poblats i de superfícies grans o mitjanes (Namíbia és un cop i mig Espanya, amb només dos milions d'habitants), i entenc que muntar a certs llocs infraestructures turístiques costa diners. A més, si bé hi ha turisme, no són les gentades que van a altres llocs d'Àfrica, i per tant, no hi ha la competència suficient per abaratir preus.
Pel que sigui, els preus dels allotjaments (lodges, bungalows dels parcs nacionals o d'altres llocs a visitar són cars, fins i tot per Europa); els diners que haureu de pagar pel lloguer del cotxe (on quasi obligatòriament has de llogar un 4x4 i/o equipament necessari) són elevats, sumeu-li els bitllets d'avió, les entrades als parcs i altres extres.
Amb tot això, el cost es dispara (si a més aneu amb 2 nenes... !!). Al final haureu de fer comptes: ¿quants dies voleu/podeu anar? ¿què voleu visitar? ¿quanta gent sou a repartir? ... i de ¿quants diners disposeu per persona?.
En funció d'això hi ha dos tipus de qüestions bàsiques a respondre (veure el següent apartat):
• La primera sobre el tipus de vehicle: llogar un cotxe normal (2x4) o un 4x4?.
• La segona sobre el tipus d'allotjament: anar de càmping o de lodge/bungalow/hotel?
Evidentment també podeu anar-hi en un viatge organitzat, els quals també tenen diferents opcions, tipologies i preus (sense participació, amb participació, amb semi-participació !!!), però no és l'objecte general d'aquest web, centrada en viatges per lliure.
A tenir en compte
Data del viatge
Juny/juliol de 2010 (28 dies).
Moneda
A Namíbia la moneda és el dòlar de Namíbia ($N) que té un canvi de 1 € = 9.5 $N i paritat amb el Rand sud-africà (canvi 1 a 1). Es pot pagar amb Rands sense problemes si veniu de Sud-àfrica o teniu Rands d'altres ocasions, però a Sud-àfrica no accepten els dòlars de Namíbia.
A Botswana la moneda és la Pula (BWP).
Hi ha caixers a les ciutats i llocs turístics, normalment al costat dels centres comercials i gasolineres. També en una oficina bancària podeu canviar euros sense problemes. Només tingueu en compte per on entreu a Namíbia i/o Botswana, ja que igual després del pas fronterer no trobeu cap lloc habitat i necessiteu pagar amb moneda local.
A Zimbabwe només vam estar a les Victoria Falls i ho vam pagar tot en dòlars, euros i rands. La moneda de Zimbabwe és una cosa desastrosa, ja que la inflació ha estat enorme i veureu bitllets d'1 trilió de dòlars de Zimbabwe!!.
Despeses del viatge
En el nostre cas el cost total dels 28 dies de viatge va ser d'uns 10.000 €. Tenint en compte que entre el lloguer del cotxe i l'avió se'n van anar 6.000 €, els quatre mil i escaig euros restants es reparteixen entre càmpings, hotels, lodges, menjar, begudes, benzina, regals, entrades de parcs, safaris, creuers pel riu, records, ... Això dóna un promig de 36 € per persona idia.
Itinerari
En el nostre viatge vam fer un itinerari circular de quasi 4.000 km per territori de Namíbia i Botswana.
Vam sortir de Windhoek cap el desert del Namib, arribant a Sesriem i Sossusvlei. Després vam tornar a l'interior per travessar altre cop el Namib fins la costa atlàntica i arribar a Walbis Bay, Swakopmund i Cape Cross.
Vam endinsar-nos al Damaraland, direcció nord-est, cap a Uis, Kamanjab i Korixhas, fins el parc Nacional d'Etosha. D'Etosha, cap al sud-est, per Tsumeb i Grootfontein, i al nord-est, fins Rundu, ja a la frontera amb Angola. A l'oest, per la franja de Caprivi, pels rius Okavango i el Kwando, passant per la reserva de Mahango, fins Katima Mulilo, la població més oriental de Namíbia.
Vam entrar a Botswana per anar a Kasane, visitant el Chobe. Des d'allà mateix anar a les Victoria Falls, en territori de Zimbabwe. Des de Kasane vam anar, cap al sud, fins Nata, i a l'oest, fins Maun, la porta sud del delta de l'Okavango i Moremi.
Per tornar a Windhoek des de Maun es va cap al sud-oest, pel nord del Kalahari, fins a Ghazni, i d'allà a Windhoek.
Transport
Avió. Si voleu volar a Windhoek, la capital namíbia, la combinació que surt més regularment als cercadors de vols és via Johannesburg. Nosaltres vam trobar una d'Air Berlin, via Munic, directa a Windhoek que és la que vam escollir.
Si voleu sortir des de Johannesburg per arribar fins Chobe i/o Okavango amb cotxe, ja us dic que són molts quilòmetres. Jo no ho faria. Altra cosa és fer combinacions i anar a Victoria Falls amb avió, per exemple. En fi, n'hi ha varies. Nosaltres ho vam fer tot via terrestre, però des de Windhoek. Els bitllets d'avió ens van sortir per 3.648 € els quatre.
Vehicle de lloguer. Nosaltres vam llogar un Toyota Hilux 4x4 amb roof tents (tenda que es plega i desplega al sostre del vehicle) i equipament de càmping per a 4 persones.
Vam contactar amb l'agència local Asco Hire Car, especialitzada en aquests tipus de lloguer. En el nostre cas, van ser eficients, ràpids tant a l'entrega com a la devolució, i el vehicle estava en molt bon estat. Per a preus actualitzats entreu al seu web. Nosaltres vam pagar 23.000 N$ pels 22 dies del 4x4 amb l'equipament complert per 4 persones.
Podíem circular per Namíbia, Botswana, Sud-àfrica i Zimbabwe, i teníem una franquícia (que fa variar els preus considerablement). Et venen a recollir a l'aeroport (que és a 40 km de la capital). Si tens un problema et donen un número de mòbil i poden venir a rescatar-te en menys de 24 hores, a segons quines zones, però en d'altres zones no es comprometien a aquest "rescat". Parts de Namíbia i Botswana no tenen cobertura, així que podeu llogar també un telèfon per satèl·lit (nosaltres no ho vam fer).
Els dos únics incidents que vam tenir van ser que ens vam quedar encallats a la sorra del desert en una pista (ens va treure un sud-africà afrikaner) i una punxada del pneumàtic a Botswana amb la punxa d'una acàcia que vam arranjar en un xiringito de Kasane (arreglar com abans: amb un pegat, res de canviar el pneumàtic com en el primer món!!).
¿És possible anar amb un vehicle normal (2x4) per Namíbia i Botswana?. Sí, ho és, però jo no ho faria, si és que patiu encara que sigui ni una mica pel cotxe.
Un enorme percentatge de les rutes que es fan són per pistes de grava, pedra i/o sorra. En certs itineraris és imprescindible o altament aconsellable anar en 4x4 o vehicles amb una alçada considerable del terra. Així que pràcticament quasi tothom opta per un 4x4 o, si és un 2x4, per un vehicle amb alçada suficient sobre el terra.
Llogar un 4x4 dóna una llibertat quasi absoluta de fer el que vulguis. Un cop allà el que preveus a casa no té perquè complir-se (tant per les circumstàncies com voluntàriament). Així que amb aquesta opció pots anar arreu i fer qualsevol combinació possible. I si un dia estàs cansat del càmping pots optar per anar de lodge.
I si es vol passar (o no queda altre remei) per un lloc impracticable per a un cotxe 2x4 amb el 4x4 no tens problemes. Si a més podeu dividir el seu cost entre el màxim número de persones, millor (nosaltres només el dividim entre dos, ja que les nostres filles tenen 10 i 11 anys i encara no les explotem a treballar).
Carnet de conduir. Es recomana treure's el carnet internacional de conduir. Jo el portava, però ni per llogar el cotxe ni un parell de cops que ens va aturar la policia de carretera me'l van demanar. Així que amb el d'Espanya vaig tenir prou.
Carreteres. L'estat de les carreteres, quan estan asfaltades, és molt bo. De fet, crec que millor que moltes de les que vam fer l'any anterior per Sud-àfrica. Ara bé, no hi ha cap autopista, i de fet, són carreteres d'un carril per direcció (però no hi ha problema perquè no hi ha ningú).
Però majoritàriament hi ha pistes: pistes de grava, de terra o de sorra. En les dues primeres no és imprescindible anar en un 4x4, però en les darreres per suposat que sí. I això sempre que aneu en l'època seca, clar!!. En l'època de pluges les pistes esdevenen impracticables. Tot i així, un cotxe amb altura suficient respecte el terra és quasi imprescindible.
La sort és que no hi ha quasi trànsit, per la qual cosa els núvols de pols que t'envolten al creuar-te amb un altre cotxe, o quan estas darrera d'algú, no són constants, sinó seria insuportable. Tot i així, durant el decurs del trajecte, la pols serà la vostra companya. Les roof tents van cobertes amb unes lones que cal tancar bé. Si us agrada conduir per pistes aquests dos països són els vostres llocs!!. Per entrar a Botswana ens van fer pagar 110 pules.
Allotjament
Responent a la pregunta sobre si anar de càmping o de lodge/bungalow/hotel cal saber que el càmping costa entre 7 € i 10 € per persona, i un lodge entre 5 i 10 cops més.
Si aneu de càmping, a més de la tradicional tenda, és àmpliament adoptat el sistema de les roof tents (tendes que es pleguen i despleguen al sostre del vehicle). És una opció ràpida (es munten en 2 minuts i es desmunten en 5 minuts). T'aïllen del terra (normalment ple de pols) i donen un cert caire psicològic d'aïllament i protecció dels bitxos que passegen pels càmpings (xacals, teixons... i alguns altres de major mesura).
L'inconvenient és que si esteu varius dies en un mateix lloc, i us heu de moure, llavors haureu de fer el muntatge i desmuntatge cada dia. De tota manera, pel que vam comprovar nosaltres, si aneu de càmping crec que les roof tents són millor opció que les tendes de terra. N'hi ha de diferents tipus: 2 tendes de 2 persones; una tenda de dos persones; al sostre, en un semiremolc, etc.
Junt amb el cotxe de lloguer et proporcionen la resta d'estris de càmping: taula, cadires, bombones de gas per cuinar i llum, plats, culleres, olles, graella per la barbacoa, llençols, coixins, nòrdics, una graella per fer la barbacoa, ... i una nevera connectada al motor i que també pots connectar externament, ... En fi, un equipament complert per ser autosuficient.
Els preus canvien, i bastant, en funció de les opcions i de la temporada de l'any en que viatgeu (al menys en el 2010, abans i després del 14 de juliol els preus variaven moltíssim).
Si només aneu de lodge heu de fer altres comptes: us estalviareu el lloguer de l'equipament de càmping, però tindreu el cost de les lodges, que poden costar entre 150 € o 200 € la nit i haureu d'anar de restaurant per dinar i sopar. Així que heu de fer comptes i veure que us surt més a compte!!.
Nosaltres vam anar sempre de càmping, amb algunes excepcions. Els càmpings tenen dutxes i lavabos amb aigua calenta. En quan a les parcel·les solien ser polsegoses (estem a l'època seca), per la qual cosa dormir al sostre del cotxe era una avantatge. Alguns estan situats en un preciós entorn natural, com el de Sesriem, per exemple. Per la nit, els xacals i tot tipus de bitxo petit/mitjà volta pel càmping al costat de les tendes i dels cotxes. No deixeu mai el menjar fora!!!!!, tot tancat dins del cotxe. No doneu de menjar a les bestioles, inclosos el ocells, o sereu el focus d'atenció animal d'uns quants quilòmetres a la rodona. Hi ha parcel·les que tenen punt de llum i d'electricitat, altres no, però totes tenen un lloc preparat amb més o menys gràcia per a l'esport nacional de la barbacoa. Acabareu fent foc encara que no feu carn!!.
A continuació us faig esment dels allotjaments on vam estar, amb les impressions que ens van donar i el preu (els nens menors de 12 anys solien pagar la meitat, però no sempre, i en el cas de les lodges encara menys), així que millor entrar sempre els webs per tenir els preus actualitzats:
• A Windhoek vam estar a la Pension Steiner. Vam fer la reserva des de Barcelona. Era una habitació amb quatre llits, amb esmorzar inclòs, per N$ 880. És un lloc confortable, just al petit centre de Windhoek. Dos supermercats al costat. Nevera a l'habitació amb una taula i estris per fer té i cafè soluble. Pàrquing vigilat. Un petit jardinet per a descansar, amb piscina a l'aire lliure inclosa.
• Els allotjaments dels parcs nacionals de Namíbia estan gestionats per una entitat única anomenada Namíbia Wildlife Resorts. Mitjançant la seva central de reserves podreu tenir informació actualitzada dels diferents indrets i tipus d'allotjaments, així com dels seus preus. A més, podeu fer les reserves i pagar amb targeta per Internet. Si aneu en temporada alta, encara que sigui de càmping, pot ser convenient tenir les reserves fetes. Nosaltres vam reservar des de Barcelona els campingsites (les parcel·les de càmping) de Sesriem i les tres d'Etosha.
o Sesriem Camp, dins del Namib Nauklut National Park. Molt bé situat per anar al Sesriem Canyon i la zona de dunes i Sossusvlei. Les parcel·les són enormes, amb aigua, llum i toma de corrent. El càmping és en plena natura (no està tancat), amb els xacals rondant de nit entre els campistes. Un paisatge molt maco. Les instal·lacions són bones (lavabos, dutxes,..). Hi ha un supermercat poc assortit i un bar/restaurant. Molt aconsellable. El preu: 395 N$ (els quatre).
o Okaukuejo Rest Camp en l'Etosha National Park. Situat dins del parc nacional, al nord de l'Anderson Gate. A l'igual que els altres tres Rest Camps d'Etosha està voltat d'una tanca de més d'un metre que ens separa de les besties. Té restaurant i lodges. Les places són força bones. Alerta amb el supermercat, doncs és de subsistència absoluta. No us confieu, i sobre tot, compreu menjar en una ciutat abans d'entrar en el parc. Al voltants de l'Anderson Gate no em vam veure cap, així que aprovisioneu-vos abans. Nosaltres no ha vam fer i vam anar molt justos. A part de pa, llenya i algun paquet de galetes poca cosa trobareu. El seu waterhole és dels més famosos del parc i tant de nit com de dia venen un munt d'animals a beure. És la loteria de sempre, però per la nit sembla assegurat l'espectacle nocturn de contemplar un grup d'elefants o rinoceronts negres que van a veure aigua. Veure els animals de nit és un goig incomparable. I tot còmodament asseguts en el mirador del càmping. El preu: 500 N$ (els quatre). Si teniu diners hi ha lodges que tenen vistes directament al waterhole.
o Halali Rest Camp en l'Etosha National Park. De construcció més recent i d'iguals característiques que l'anterior, però més petit. És al centre del parc, entre Okaukuejo i Namutoni. Més allunyat del Pan d'Etosha, un altre waterhole on gaudir d'una posta de sol magnifica mentre abeuren animals. El preu: 500 N$ (els quatre).
o Namutoni Rest Camp en l'Etosha National Park. El més oriental, està situat en l'antic fort alemany de la zona. Característiques iguals que els anteriors. A l'igual que els altres tres, vorejat d'una tanca, però no per això els teixons, mangostes i xacals deixen de voltar pel mig del càmping. El preu: 500 N$ (els quatre).
• A Swakopmund vam voler anar al càmping Alte Brücke Rest Camp, però estava ple i no havíem fet cap reserva en aquesta zona. La veritat és que tenia molt bona pinta. No així el Swakopmund Rest Camp, càmping municipal que no ens va agradar gens pel tipus de parcel·les polsegoses que quedaven. Cercant vam trobar el Prinzessin-Ruppercht Residenz, on un amable senyor ens va fer un rebaixa en el preu i vam gaudir d'una espècie d'apartament amb dues habitacions per a quatre persones, amb nevera, estris per fer té i cafè soluble, i esmorzar inclòs per N$ 890.
• A la zona del massís de Brandberg, a Uis, vam estar al Brandberg Rest Camp. Vam anar-hi de pas, sense fer cap reserva. Us poden organitzar excursions al massís.
• Otjitotongwe, tal com explico més endavant, és una granja on hi ha una reserva de guepards. Tenen bungalows i una quantes places de càmping al bell mig de la sabana, vorejats d'ocells i al costat de la tanca dels guepards. Allunyat de la granja és un lloc tranquil per passar la nit i quasi necessari si feu el tour (que comença a les 15:00). Ni botiges ni res. Hi havia un petit bar, però estava tancat. Quan vam anar només hi havia una família sud-africana i nosaltres. Havíem reservat des de Barcelona. El preu: 600 N$ (els quatre), incloent el tour dels guepards.
• A Khorixas a l'iGowati Lodge. Un altre càmping (també tenia unes lodges de luxe) que vam trobar en ruta sense reservar. Érem els únics del càmping que teníem una mica de verd.
• A Rundu al n'Kwasi Lodge. Després de quasi 500 km des d'Etosha fins a Rundu, arribar a un lloc on dormir s'agraeix. Res en especial. Un lloc per aturar-se a passar una nit. El càmping és molt justet. Està al costat del riu. Per arribar s'ha d'anar per una pista de sorra paral·lela a la carretera i travessar uns poblats. El preu: 300 N$ (els quatre).
• A Nunda el Nunda River Lodge. Al costat de Divundu, prop de la frontera amb Botswana, on el riu ja baixa per formar el delta. El càmping dóna al riu Okavango. Es pot fer un creuer molt maco pel riu. Sens dubte el millor dels càmpings que vam estar en totes les vacances. La gent molt amable, les parcel·les tenien herba (un luxe, fars ja de tanta pols). Les instal·lacions eren noves... en fi, altament recomanable. Al costat també està la Mahango Game Reserve. El preu: 380 N$ (els quatre).
• A Kongola el Mazambala Island Lodge. Situat en ple riu Kwando, aquest allotjament està en un lloc encisador. El problema que vam trobar és que les places de càmping eren molt dolentes i poques (deien que les estaven arranjant). Les lodges estan situades en una illa en el riu a la qual només pots anar en barca. Per anar i tornar hi ha uns quants minuts passant per canyes i veient antílops, aus i cocodrils!!. L'illa té un mirador elevat amb una esplèndida visió dels aiguamolls, del riu, i de tot l'entorn. Ara bé, és una ratonera ja que només pots sortir d'allà amb la barca, així que si et quedes has de sopar, esmorzar i fer vida allà. Organitzen excursions i safaris.
• A Katima Mulilo en el Caprivi River Lodge. Vam trobar aquest lloc en ruta a Botswana. De fet no té parcel·les per acampar, però ens van deixar que les nenes dormissin a les tendes del cotxe, davant d'una cabaneta (sense lavabos). Dutxes i lavabos comunitaris. Era un lloc de pescadors. Els propietaris tenen un facoquer domesticat, de nom Wally, que campava pel mig del jardí i de les casetes de fusta. Increïble !! ... i una mica repugnant. Un lloc de pas si un no és un amant de la cagades i babes dels facoquers. El preu: 378 N$ (els quatre).
• A Kasane el Thebe River Safari Lodge. És el càmping dels que viatgen organitzats amb camió. Ho dic perquè quasi érem els únics que anàvem per lliure. Com que vam estar uns quants dies, vam veure entrar i sortir diversos grups amb els camions i les tendes. Situat al costat del riu, el càmping semblava haver viscut alguna catàstrofe anterior. Amb els filferros, que protegien dels hipopòtams, per terra i amb trepitjades d'elefants que devien haver passat per allà en l'època de pluges. Des del càmping organitzen el safari terrestre pel Chobe National Park i també els creuers pel riu. I si voleu anar a les Victoria Falls també organitzen el transport. A la resta de càmpings fan el mateix, per la qual cosa no tingueu cap recança en anar per lliure, perquè podeu fer la reserva quan i com vulgueu un cop allà.
Nosaltres vam anar a Kasane sense reserva i la nostra primera opció era el Chobe Safari Lodge, que a la Lonely Planet pinten bé. Es veritat, però només les lodges són tot de luxe, però el càmping el vam trobar molt just, sobre tot comparat amb tota la parafernàlia del lloc: bungalows, restaurant, .... El preu: 69 pules els adults, i 35'3 pules els nens. El transport d'anada i tornada (visita per lliure) a les Victoria Falls: 560 pules/persona. El preu de safari terrestre: 158 pules per adult. Entrada al parc 70 pules adults.
• A Nata el Nata Lodge. Les parcel·les tenen tanta sorra que per arribar a algunes d'elles has d'anar amb la tracció a les quatre rodes. Però per aquella zona no hi ha molt on escollir. Té xalets i bungalows. I un restaurant amb piscina. El típic lloc on el càmping és cutre en relació amb el "luxe" de la resta. No tenia llum per engegar la nevera ni aigua a les parcel.les. És de la mateixa cadena que el Chobe Safari Lodge que he comentat abans. El preu: 208 pules (els quatre).
• A Maun a l'Okavango River Lodge. Dona al riu. Es pot fer un creuer des del mateix càmping. Ben situat per a visitar Moremi. El preu: 390 pules (els quatre).
• Kalahari Bush Breaks, càmping prop de la frontera amb Botswana. Pràcticament l'únic allotjament que hi ha venint per la Kalahari Highway des de Ghazni. Després d'uns centenars de quilòmetres convé una parada!!. Estàvem sols (només hi ha unes 10 places de càmping), al bell mig de la natura. Com sempre, també té lodges (a uns pocs quilòmetres del càmping!!). Facoquers i antílops pels voltants, amb una petita bassa il·luminada just al costat. Agresta i fred (vam estar a 1ºC), però atractiu. El preu: 320 N$ (els quatre).
Menjar
Com anàvem de càmping llavors ens el fèiem nosaltres. Tant a Namíbia com a Botswana trobareu supermercats raonablement abastits als llocs turístics (hi ha la cadena Spar, la millor assortida; la Pick n Pay i la Shoprite) que acostumen a estar juntes en els centres comercials, que amb la gasolinera, algunes botigues i l'oficina del banc, conforme el centre de la ciutat o poble, i que a vegades és tot el poble en si mateix.
Fora d'aquests llocs, els dos països estan deserts i només hi ha granges o kraals (poblats de cabanes de palla).
Els supermercats us aprovisionaran de tot el més bàsic i, sobretot, del que ells consideren el més bàsic: el necessari per a fer una barbacoa (la resta és secundari).
Per cert, si teniu la oportunitat podeu provar carn d'òrix o altres antílops. Concretament la d'òrix la vam trobar molt bona. També hi ha una espècie de fuet (carn seca) que també estava a Sud-àfrica (els biltongs) de gust una mica fort i dur. Hi ha de zebra, de springbok, de kudu .... però bé, on estigui un fuet i un pernil !!.
Horaris
Es viu amb l'horari solar. I si es va de càmping encara més. El sol sortia al voltant de les 6 (una mica mes d'hora a Botswana) i es posava entre les 17:30 i les 18:30.
A les 19:00 era negra nit i començava a refrescar bastant. Així que molta activitat no hi havia, per la qual cosa fer un foc era el passatemps de tots el campistes. Així que apa!! a fer una barbacoa de carn o salsitxes.
Encara que no és un tema que ens agradi gaire, vam fer el que feia tothom, i la dèria de comprar llenya (un enorme malbaratament de fusta en un lloc tan sec), fer carn o simplement mirar el foc fins que s'apagava abans d'anar a dormir, va ser una constant totes les nits. Les nostres filles van esdevenir tot unes expertes.
Climatologia
Com varem viatjar al seu hivern (de fet, en ple hivern austral) s'enxampa l'època seca. Es la millor època per a viatjar: els animals es veuen més fàcilment perquè s'agrupen en els dolls d'aigua que resten en els llocs secs i, en el cas del rius, en el curs pròpiament dit, i no en les àrees inundades. I també ens estalviem, evidentment, que ens plogui i les pistes estiguin intransitables o directament tallades.
Pels fredolics tampoc n'hi ha per tant: les mínimes que vam tenir oscil·laven entre els 0ºC, la nit més freda al nord del Kalahari, i els 8ºC al Caprivi. Si no esteu acostumats a llevar-vos en una tenda a 3ºC ó 4ºC, ho trobareu fred, si esteu més o menys acostumats, és suportable. Això si, aneu equipats amb jerseis i forros; i pels més fredolics us podeu portar un sac, ja que igual no tindreu prou amb el nòrdic/manta que proporcionen amb l'equipament de càmping. Aquí cadascú sap com és.
Tanmateix la temperatura puja ràpidament al cap de poc de sortir el sol uns 10 graus, i al migdia uns altres 10, fins estar a prop dels 30ºC. Encara que normalment ens situàvem entre els 25ºC i el 27ºC. Una bona diferència entre nit i dia.
El sol crema, no esteu a l'equador, però si prop del tròpic de Capricorn (de fet el vam creuar). Hi ha pocs o cap núvol. Així que les temperatures diürnes (agafades a l'ombra) enganyen, ja que al sol, que és on estareu, fa molta més calor. Aquestes diferències de temperatures dia/nit casquen una mica. Ajunteu-li que tot està sec i polsós, i el resultat és que us quedarà la pell quartejada amb ganes de crema hidratant. Porteu-ne, així com també protector solar!!.
Seguretat
Bona. No només per l'experiència pròpia, que sempre és molt subjectiva, sinó pel que es llegeix, pel que es veu un cop allà, pel que expliquen altres, i pel propi web del Ministeri d'Exteriors d'Espanya, que sempre és molt exagerat.
Quan vam anar Sud-àfrica, si et mantenies allunyat de les ciutats i et quedaves a casa a les nits, es podia anar amb certa tranquil·litat, però aquest cop anàvem a qualsevol hora a quasi qualsevol lloc. Evidentment s'ha de ser prudent i prendre les precaucions bàsiques que es tenen a tot arreu, inclosa l'Europa nòrdica. L'excepció, crec, és Windhoek on per la nit tot quedava buit i no convidava a passejar, però a la resta del país (inclòs Botswana) és eminentment rural i deshabitat, i la poca gent que trobes no es fica amb tu i viu del turisme o de la ramaderia.
Altres aspectes
A Namíbia el 6% dels habitants són blancs (repartits entre els d'origen alemany, afrikaner i altres). Com passa a Sud-àfrica semblen més. I això és degut a que els negocis, càmpings i altres activitats relacionades amb el turisme són dels blancs o portats per blancs.
Les grans extensions de granges (en realitat latifundis o ranxos de ramaderia extensiva) són dels blancs. I no sé si era un tema psicològic o no, però no es notava la tensió racial que es veia a Sud-àfrica.
Cal dir, però, que estem parlant de dos països (Namíbia i Botswana) amb unes densitats de població ridícules, per la qual cosa es fa difícil d'apreciar. També a Botswana, on teòricament la població es 99% negra, es veuen bastant blancs ja que, altre cop, molts negocis turístics estan regentats per blancs.
Resulta molt sorprenent la enorme diferència que hi ha quan es creua el cordó sanitari, la Red Line Fence, al nord de Grootfontein (que separa la zona nord-est de la central i sud de Namíbia).
Es com si fos un altre país: al sud de la tanca la població i l'economia del país és una, fins i tot el paisatge. Un cop creuada, a la part nord, les explotacions agràries dels blancs han desaparegut, la població negra ja no està occidentalitzada. Has passat del primer món al tercer món, en una línea. Ara ja només veurem kraals i ramats de vaques i cabres per la carretera. Per primer cop veiem pobresa.
Igual que quan es creua un gueto o un barri de barraques a una zona residencial dins d'un mateixa ciutat, però aquí és tot un país partit. Molt sorprenent.
De fet, tant Namíbia com Botswana estan plens de tanques. Passem per quilòmetres i quilòmetres on no es veu a ningú, i en canvi hi ha una tanca que hi va paral·lela o que es perd en la llunyania. Són tanques de filferro, alguna d'elles electrificada.
Algunes d'aquestes tanques de centenars de quilòmetres, com la Kuke Fence o la Makalamabedi Fence a Botswana, són altres cordons sanitaris. Separen especies animals. Tenen molts efectes en les migracions d'animals salvatges, per exemple dels elefants, que fan extenses migracions.
GUIA DE VIATGE / LLOCS A VEURE
NAMIB-NAUKLUFT NATIONAL PARK (Namíbia)
El Namib-Naukluft National Park és la franja desèrtica que ocupa tota la costa de Namíbia i és un dels deserts més secs del món, i també orogènicament un dels més antics. Podreu gaudir de diferents tipus de paisatges desèrtics, incloent el més característics de sorra i dunes vermelles. De fet, segons comenten, les dunes més altes del planeta estan en aquest desert. Hi ha dunes de fins a 350 metres d'alçada. A més, algunes d'elles són força accessibles i espectaculars.
La seva zona més coneguda és la que trobem a la pista que va de Sesriem a Sossusvlei. En aquests pocs més de 60 km tindreu a la vostra mà un paisatge de dunes, a un costat i l'altre de la carretera, que travessa una vall plana que és el curs sec del riu Tsauchab.
La duna més característica per pujar es l'anomenada Duna 45, la qual té uns 150 metres d'alçada i una impressionant vista sobre l'entorn. Es famós pujar-la a la matinada per a veure la sortida de sol. Tanmateix no ho feu al migdia, ja que tant per la llum com per la calor no és el moment més recomanable. La vista que hi ha des de dalt és preciosa. Sense paraules!!!. Estar allà i mirar bocabadat. Ah!!. Caminar per la sorra costa, però com nens us tirareu com un tobogan per tornar a pujar un altre cop i tornar-ho a provar. Un motiu més per anar-hi d'hora.
Més enllà, la carretera acaba en un aparcament i comença una pista de sorra només apte per a 4x4. S'arriba a Sossusvlei (els vleis són fondalades de terra salada on es formen llacunes, només en èpoques d'intenses pluges) i altres vleis, com el Deadvlei, i mes dunes per pujar. Aquí cau un sol de justícia!!. El més sorprenent és veure que en mig de tot aquesta sorra i dunes, on no es veu una gota d'aigua, només algun arbre raquític, hi viuen Òrixs, estruços i altres animals. Un paisatge sorprenent.
Tot això ho podeu gaudir instal·lats al càmping de Sesriem. Crec que paga la pena estar-hi almenys un parell de dies per a veure (i repetir) les visites amb total tranquil·litat i, fins i tot, en horaris diferents per a gaudir de visions de llum diferents. Just al costat del campament hi ha el Sesriem Canyon, d'un parell de quilòmetres, i que és el resultat de les riuades periòdiques que arrossegant tot el que troben erosionant la roca tova d'aquesta zona formant el canó.
Altres zones del Namib, desert amb una superfície de 23.000 Km2, són inaccessibles o molt poc freqüentades, i an s'ha d'anar en comboi i permisos especials. Tot això ho podeu consultar al web de Namibia Wildlife Resorts (NWR).
Més al nord, cap a la costa, podreu creuar una extensió erma, però sense dunes i totalment plana que s'estén quilòmetres i quilòmetres seguint pistes i carreteres principals,. Al fons, cap a l'oest, el desert es perd en l'Atlàntic, on les platges es confonen amb la continuïtat de la sorra del desert fins l'aigua del mar.
Nosaltres vam sortir de Sesriem per anar a la costa, per la C14, que passa per uns paratges veritablement desolats fins a Walbis Bay. Es una pista de grava, com totes les carreteres d'aquesta zona, pero es condueix bé. A uns 70 km de Sesriem passareu per Solitaire, un punt de referència (gasolinera, botiga i restcamp) ja famós, ja que després són 300 km de res de res. El seu nom ja indica el context. Parada obligatòria a posar benzina, però sobre tot al·lucinareu amb la pastisseria del lloc. Costa imaginar que en un indret desèrtic i solitari com aquest, un paio hagi instal·lat una pastisseria excepcional. El seu strudel és in-cre-i-ble !!!!.
COSTA ATLÀNTICA (Namíbia)
Des del riu Orange, que fa frontera amb Sud-àfrica, fins el riu Ciunene, que ho fa amb Angola, el desert del Namib ocupa tota aquesta costa. La part nord es coneguda com la Costa dels Esquelets (no hi vam anar), nom que ve donat per les restes de naufragis que hi ha (o va haver en el seu temps). La part sud, prop de Luderitz, és una zona diamantífera prohibida. Al bell mig d'aquests dues zones hi ha la més popular i coneguda, entre Walvis Bay i Cape Cross.
És una zona molt rica en peix gràcies al corrent fred de Benguela, que es el que provoca també l'aridesa de la zona (a l'igual que passa amb el Niño a la costa sud-americana amb el desert d'Atacama).
El poble turístic (i únic) es Swakopmund, un poble de característiques arquitectòniques d'arrels alemanyes. És el centre dels esports d'aventura (que si surf a les dunes, que si parapent ...) i on trobareu restaurants, botigues, supermercats, ... i poca cosa més. No és Lloret ni Cadaqués. És un poblet d'una costa ventada, darrera d'un desert amb un mar ple d'onades i una aigua freda, on no crec que ni la gent es banyi a l'estiu.
Tanmateix és aquesta costa erma, a la que no estem acostumats, la que té el seu encant. Les dunes, el fort vent aixecant la sorra, les seves ones picant a la platja, la seva nuesa, en definitiva.
Mes al nord de Swakopmund la carretera arriba fins al Parc Nacional de la Costa dels Esquelets. Abans només trobareu alguna petita aglomeració de cases i poca cosa més. El més destacat és, sense cap mena de dubte, Cape Cross, on hi ha una colònia de lleons marins. Guau!! De lluny ja notareu l'olor (dolenta !!!) i el soroll, que curiosament sembla un ramat de bens!!. Meravellós veure'ls allà mateix (no es pot baixar a les roques ni a la platja on estan, però hi ha un camí de fusta elevat), nedant al mig de l'onatge. Al costat no hi ha res de res (a part d'una lodge situada fora del camp olfactiu !!!).
Ja en aquest tram de costa podeu veure les restes d'un naufragi. Més al nord encara trobareu quilòmetres de buidor en que s'ha d'anar preparat amb molta benzina. Nosaltres vam retrocedir cap al sud i vam tornar a l'interior, cap al massís de Brandberg, per la C35, des de Hentiesbaai, la qual cosa ens va permetre endinsar-nos en la regió del Damaraland.
DAMARALAND (Namíbia)
Entre la costa i Etosha travessem la regió del Damaraland, una zona semi-àrida. És bastant muntanyosa a la zona del Brandberg, on hi ha la muntanya més alta de Namíbia (el Konigstien, de 2.573 metres d'alçada). Tingueu en compte que per anar de la costa a l'interior (o a l'inrevés) haureu de vèncer un desnivell de més de 1.600 metres d'alçada fins la plana on es troba Windhoek i la zona central de Namíbia. Hi ha diversos ports de muntanya. Nosaltres vam fer-ne dos: el Kuiseb Pass i el Remhoogte Pass.
Més al nord hi ha les pintures rupestres de Twyfelfontein, que no vam veure, però a on sí vam arribar va ser al Petrified Forest, un lloc geològicament interessant ja que es poden veure les restes fossilitzades d'arbres de fa milions d'anys que unes gran riuades van portar fins aquí. A més, són de l'època en que Amèrica i Àfrica formaven un sol continent. També podreu veure una rara planta anomenada Welwitschia mirabilis i que només es troba a Namíbia (i certs llocs d'Angola). Hi ha exemplars masculins i femenins i diuen que pot arribar a viure més de 1.000 anys!!. Curiosa!!.
OTJITOTONGWE (Namíbia)
Si aneu en criatures (o no !!) crec que val la pena passar per una reserva de guepards. El guepard és un animal que havia estat en perill d'extinció i que, encara avui, genera molts problemes de convivència amb les granges i la població local. El centre oficial de conservació de guepards és el Cheetah Conservation Fund, entre Otjiwarongo i el Waterberg Plateau, que no ens venia gens de pas.
Així que per a veure guepards, de pas cap a Etosha, vam anar a Otjitotongwe. Es tracta d'un ranxo privat, un latifundi típic de granges dels blancs que es troben a la part central i sud de Namíbia. En aquest cas ofereixen allotjament (lodges o càmpings al mig de la sabana) i un recorregut per a veure guepards des d'una furgoneta al descobert. Molt guapo !!!!.
A més, tenen tres guepards domesticats al jardí de casa seva (és un del felins que és pot domesticar, recordeu que els perses i àrabs els tenien per caçar a l'igual que els falcons). Podreu tocar-los !!! Les nostres filles flipaven (i nosaltres també !!). El tours els fan a partir de les 15:00 de la tarda. I el lloc és molt agradable per a passar una nit en plena natura.
PARC NACIONAL ETOSHA (Namíbia)
L'Etosha National Park fa 22.270 km2, dels quals el Pan d'Etosha n'ocupats 4.730 km2. El Pan és una immensa plana grisosa i polsegosa sense un bri d'herba. Fa milions d'anys era un llac que es va secar i ara és un enorme salar de 120 km de longitud. El parc engloba el Pan i les àrees de vegetació que l'envolten. Vegetació escassa, de mopane i molt àrida.
Es diria que poca vida pot haver-hi, i en canvi es pot gaudir d'una gran varietat d'espècies: springboks, elefants, rinoceronts, lleons, òrixs, impales, xacals, estruços, nyus, xacals, girafes,.... que es veuen amb facilitat, sobre tot a l'època seca ja que es concentren a beure amb els pocs waterholes (basses d'aigua naturals o artificials) que hi ha escampades, ja que la resta és completament sec.
Com en tot parc d'aquestes característiques, els animals van i venen al seu aire, i estan en un lloc determinat quan els hi dóna la gana, per la qual cosa pots veure'n o no segons la sort que tinguis. Nosaltres vam estar 3 nits i els 2 primers dies en vam veure bastants, i el tercer dia quasi cap. El més significatiu és anar als waterholes i estar-se una bona estona. És el més aconsellable, molt més que anar donant tombs.
Dins del parc, concentrats a la part sud del Pan, i a una distància d'uns 60 km entre ells, estan els tres campaments regentats pels NWF i que ja us he comentat a l'apartat d'allotjaments.
La nostra ruta va ser entrar per l'Anderson Gate per anar a passar la primera nit al Okaukuejo Rest Camp. Al dia següent vam anar al Halali Rest Camp i la tercera nit al Namutoni Rest Camp, per sortir al quart dia pel la Von Linquist Gate, a l'est del parc.
Apart de l'espectacularitat de la silueta dels animals amb el Pan d'Etosha al fons, el més fascinant és gaudir, de nit, dels waterholes il·luminats tèbiament, just al costat dels campaments. Com sempre depèn de que els animals vulguin, però en el nostre cas vam poder gaudir, especialment fascinats, de les estades nocturnes d'un grup d'elefants i rinoceronts a Okaukuejo i d'un grup de rinoceronts a Halali. Sense paraules !!!!.
Per tenir una visó magnifica del Pan d'Etosha hi ha un punt d'observació just al nord de Halali, on la carretera que voreja el Pan s'endinsa uns kilòmetres. Guapíssim !!!. Si sortiu (o entreu) d'Etosha per l'est, via Tsumeb i Grootfontein, val la pena aturar-se a veure el Hoba Meteorite. Es tracta del meteorit més gran del món d'una sola peça i que va caure aquí fa 80.000 anys. L'antiguitat del meteorit es calcula en uns 200 milions d'anys.
MAHANGO GAME RESERVE (Namíbia)
La Mahango Game Reserve està situada prop de la frontera amb Botswana, al costat de l'Okavango, a Divundu. Us la recomano!!!. L'entrada ens costà 90 pules (40 pules/adult i 10 pules del cotxe, ja que les nenes van colar de franc).
Sense cap renom especial i amagada per la popularitat d'Etosha i Chobe, la veritat és que aquesta petita reserva ens va agradar molt. En pocs quilòmetres, i per lliure (millor tenir un 4x4 o un cotxe amb elevació sobre el terra), es pot admirar un gran nombre d'animals en llibertat. Hi ha una zona d'aiguamolls i una altra més boscosa.
Unes poques pistes ens permeten travessar la reserva i admirar-la en poc temps. Podreu veure tota mena d'antílops i també d'elefants molt a prop. Bé, tan a prop que uns elefants de poc ens aixafen el cotxe!!.
CAPRIVI (Namíbia)
Si mireu el mapa de Namíbia, la regió de Caprivi és una curiosa franja rectangular i estreta en la que el rectangle de Namíbia s'endinsa entre Angola, al nord, i Botswana al sud. Curiós. El Caprivi, pròpiament dit, comença on l'Okawango baixa a Botswana (per formar el delta) i acaba a Katima Mulilo.
En tot cas, si veniu del sud (Etosha), com era el nostre cas, el paisatge desèrtic i sec canvia quasi de sobte a l'arribar a Rundu. La població es fa més evidentment negra i la densitat augmenta. Hi ha més humitat i menys gradient tèrmic i, a l'hora, una més gran vegetació. Però continúa havent pols arreu, ja que això (en l'època seca) no es perd mai.
La franja és travessada per una carretera asfaltada, la B8. Quan l'Okavango entra a Botswana i ens trobem el riu Kwando hi ha quasi 200 km que travessen una zona sense allotjaments, així que, alerta!!!. Al nord està Angola i al sud Botswana, però cap carretera ni pas fronterer. Es el Bwabwata National Park, que passa per aquesta zona rural, la qual, tot i no tenir pobles marcats al mapa, si té força kraals i cabanes precàries amb ramaderia (cabres i vaques creuant per la carretera). També hi ha els senyals de perill sobre elefants. Una zona bastant pobre i amb una economia de subsistència.
Arribant a Kongola torneu a tenir possibilitats d'allotjaments i us trobareu novament amb un riu, aquest cop el riu Kwando, que més endavant canvia de nom per dir-se Linyandi i finalment Chobe, desembocant al Zambezi. Si bé des de Kongola a Katima Mulilo hi ha la carretera principal, la B8, amb uns 100 km de distància, us recomano fer una volta per la C49, una pista de terra que primer va cap al sud, vorejant el Mudumo National Park i la Lizauli Traditional Village, fins tornar a tombar cap al nord i arribar a Katima Mulilo.
No és que el paisatge sigui diferent per la C49 que per la B8, però per la primera es veu l'autèntica vida i població rural, allunyada de tot turisme (poc de fet que passa per la B8). Trobareu molts ramats de vaques d'immenses banyes, kraals de tota mena, cabanyes aïllades, escoles amb patis polsosos, botigues amb sostre d'uralita, etc. En fi, veure el pais, que no tot és anar a veure animals o paisatges, ¿no?. És al fer aquests tipus de carreteres o passar i aturar-se en aquestes zones (i quan et dóna la gana) que no surten a les guies, quan t'adones que és just per aquests llocs pel que val la pena anar per lliure.
PARC NACIONAL DE CHOBE (Botswana)
El Parc Nacional de Chobe és segurament el parc on hi ha la més alta concentració d'elefants de tot el món. Les xifres que es manegen són de desenes de milers d'elefants, que a més fan migracions anuals.
El més característic del parc és fer un creuer pel riu Chobe. Totes les agències de Kasane, el càmpings, lodges i allotjaments de qualsevol estil organitzen per ells mateixos o et posen en contacte amb els organitzadors dels safaris pel riu i per terra.
El més usual és fer un safari terrestre (game safari) a primera hora del matí i el fluvial a darrera hora de la tarda. En el primer cas cal llevar-se d'hora, ja que es surt quan encara és de nit per arribar al parc i veure la sortida del sol i els primers animals en moviment. Fa fred!!. El safari fluvial aprofita la tarda i el capvespre, quan un munt d'animals van al riu a beure.
En el nostre cas vam fer els dos, però el que més ens va agradar va ser el fluvial (de terrestres, per lliure o organitzats, ja n'havíem fet bastants). Si el vostre temps o pressupost és ajustat, us aconsello que feu només el fluvial. Des de les barcassa vam veure búfals, hipopòtams, kudús, facoquers, babuins, antílops, cocodrils, girafes, elefants ... tot amb la particularitat de que els veus des de l'aigua.
El riu és molt ample, però té els marges bastant lliures de vegetació i això permet observar la fauna com viu, ve i marxa perfectament. Una altra particularitat és que el riu té una illa (amb herba i aiguamolls) que es voreja. En ella hi ha un munt de búfals i hipopòtams. Però la possibilitat més interessant i la que ens va fascinar més va ser la de poder presenciar com un grup d'elefants creuava el riu per passar la nit a l'illa. Era un grup familiar d'uns 16 individus amb adults i cries de diferents mesures, algunes de molt, molt petites. Van travessar el riu nedant. Al tram més profund, que no tocaven peu, només el hi sobresortia les trompes, les mares empenyien les cries fins l'illa. Alguns individus es van quedar a jugar al riu. Van pujar per les voreres fangoses tot relliscant, sobre tot les cries, a les que els hi costava un munt. El sol s'estava posant..., en fi un espectacle fantàstic!!!!.
El Chobe és un parc molt gran. Hi ha un itinerari que des de Ngoma va al delta de l'Okavango i fins Maun, passant, entre d'altres, pel Savuti Camp. D'aquesta forma es pot anar a Maun d'una manera directa. Són pistes de sorra que poden estar malmeses a la temporada de pluja i, fins i tot, tenir trams amb aigua en plena època seca, en especial el tram central des dels campaments de Savuti fins a la Mababe Gate. Aconsellen anar en grup o, si vas sol, almenys amb conductors experimentats. Com no era el nostre cas llavors no ho vam fer, però si és el vostre, animeu-vos!!. Aquesta és una de les coses que més ganes em van quedar de fer.
Us torno a recordar que per fer tot això, ni tan sols aquests trams, no són pas necessaris els viatges organitzats i podeu anar perfectament per lliure. Només tingueu clara la vostra experiència i el grup que sou. El nostre cas, amb 2 nenes i amb un únic cotxe en el que només conduïa jo, ens feia limitar alguns trams.
Per cert, prop de Kasane podeu trobar la Chobe Croc Farm (80 pules l'entrada). Es una granja de cocodrils i en veureu un munt. Fa certa gràcia, sobretot perquè poden tenir cries recent nascudes (molt difícils de veure al natural) i les podreu tocar (però amb cura, ja que aquests petits animalons tenen dents i instint assassí des de la més tendra infància... que li diguin al dit índex de la meva dona!!!).
OKAVANGO I EL DELTA DE L'OKAVANGO (Botswana)
Si veniu de Rundu us trobareu el riu Okavango (també li diuen Kavango), el qual entra a Namíbia des d'Angola, a l'est de Rundu, fins que surt per Botswana per formar el famós delta. Venint d'Etosha, com va ser el nostre cas, el canvi de poder veure un riu va ser brutal, ja que portàvem força dies sense veure ni una gota d'aigua.
Entre Rundu i Divunu la carretera va per la vall del riu. Prop de la frontera amb Botswana hi ha la Mahango Game Reserve, de la que ja he parlat abans, i també hi ha les Popa Falls, que en realitat no són més que uns ràpids, no us imagineu altre cosa. Des d'aquesta zona vam fer un creuer pel riu Okavango. Molt maco (en general fer un petit creuer pels rius es preciós). Els marges estan quasi deshabitats i podeu veure o no animals, però l'entorn per on passa és preciós. Nosaltres vam poder veure hipopòtams i un munt d'aus. A més, si aneu a primera hora podreu observar la boira d'aire més fred que encara resta al llit del riu aixecant-se cap el cel.
Quant al delta de l'Okavango pròpiament dit, és a Botswana. Nosaltres vam veure una petitíssima part a partir de Maun. Vam fer un petit creuer i vam veure una petita zona de Moremi. Si voleu aprofundir més en el delta s'ha de invertir més (la meva opinió és que bastants) dies i tenir-lo per un objectiu més prioritari. Si teniu molta pasta doncs podeu llogar una avioneta per sobrevolar-lo i, fins i tot, anar a una lodge al mig del delta, a on només es pot arribar per mitjans aeris (tot és molt car si es vol arribar a aquests indrets). Pel que vam veure, crec que una bona opció (avionetes apart!!) és anar a Moremi i passar uns dies als campaments del parc.
Maun no té res, com passa amb la resta de poblacions. Són centres de serveis més que pobles. Aquí el que paga la pena és la natura. Res més. Des de Maun tot és molt lluny: Nata és a 300 km i per anar a Windhoek via Ghanzi són més de 800 km.
VICTORIA FALLS (Zàmbia / Zimbabwe)
Les Victoria Falls (cascades Victòria) éss d'aquells llocs on cap foto fa justícia i on només puc dir que cal estar-hi. La majestuositat del lloc, envoltat del soroll i de la gran quantitat d'aigua que les cascades deixen anar transformant-se en un núvol que ens envolta, només és una sensació que s'ha de viure.
Nosaltres vam anar-hi per la part de Zimbabwe, pel poble anomenat Victoria Falls i que només té sentit en si mateix per l'existència de les cascades. Aconsellats per la gent que ens vam trobar per Namíbia i Botswana, i malgrat que la companyia de lloguer del cotxe ens permetia passar a Zimbabwe (no a Zàmbia), vam anar-hi en microbús. La raó és que creuar la frontera en cotxe per una dia surt car, ja que s'ha de pagar tant per entrar a Zimbabwe com després per tornar a Botswana, cosa que no val la pena.
Per això és molt comú contractar un trip day des de Kasane on un transport et porta fins la frontera amb Zimbabwe. Allà passes el control de passaports, i a l'altre costat t'espera el següent transport que et porta al poble de Victoria Falls. Des del poble les cascades són just al costat i es fa la visita al teu aire. Després la tornada amb les mateixes condicions de transport, però al revés. Com veieu cap vehicle creua la frontera!!!. Només la gent a peu.
Una altra cosa és si voleu passar més dies a Zimbabwe, llavors ja val la pena passar amb el vostre vehicle. Quant al tema de la seguretat en aquest país, ja sabeu que les condicions socioeconòmiqes de Zimbabwe són deplorables (es veuen bitllets d'1 trilió de dòlars de Zimbabwe!, sí, sí,... 1 trilió, imagineu-vos la inflació!!).
Comparant Zimbabwe amb Botswana i Namíbia vam trobar-hi diferències. I tant. Primerament que un munt de venedors ambulants t'envolten. I l'altre és que hi havia un policia cada 10 metres!!!. Suposo que aquesta mina turística no la volen malmetre pel tema dels atracaments. Per cert, aquest és un lloc molt bo per a fer compres: tot és molt més barat !!!. Però regatejant molt i molt.
Quant a les cascades en sí, com us he dit són només a 5 minuts caminant des de Victoria Falls fins l'entrada del parc, que envolta just el perímetre dels diferents salts d'aigua i del riu que ve frontalment. Una zona humida i boscosa envolta tot els camins que donen a les cascades. La visita és molt impressionant, ja que les tens just al davant i a més en varis angles de visió. Deu haver 1 quilòmetre entre un extrem i l'altre de les cascades.
La part dreta (tot entrant) és la que està més exposada a l'aigua. De fet es passa per un tram que és com si et caigués una tempesta tropical a sobre. Les nenes van passar dos cops!!!. I no és que passis per sota de la casada, estem just a sobre i al davant, però el que passa és que el núvol d'aigua s'aixeca centenars de metres per sobre del llit del riu i cau sobre els camins i els miradors. Espectacular!!!!. Nosaltres ja havíem estat a les del Niàgara i les Victoria les vam trobar més espectaculars.
KALAHARI (Botswana / Namíbia)
Del Kalahari, el famós desert de l'Àfrica austral, nosaltres només vam travessar la part nord per la Transkalahari Highway quan vam tornar a Namibia des de Botswana, via Maun - Ghanzi - Buitepos (frontera) - Windhoek. Si voleu veure el Kalahari de veritat haureu d'anar a la Central Kalahari Game Reserve, a Botswana, que té pistes i campaments accessibles en 4x4.
També Sud-àfrica té parcs en aquest immens desert, que en realitat no és tal segons els geògrafs. La part que vam veure era en realitat una sabana semi-àrida. Tanmateix és un lloc dur, sense aigua i amb molt poca vegetació.
A Ghazni, únic poble que es pot considerar com a tal entre Maun i la frontera, hi ha un centre d'artesania San (Gantsi Craft) on venen peces molt maques i a molt bon preu d'aquest poble. És diminut, però val la pena aturar-se. Els San són els habitants del Kalahari (també coneguts com a boiximans).
WINDHOEK (Namíbia)
Windhoek és una ciutat tranquil·la, impròpia de la imatge habitual de les ciutats africanes. Té un centre força petit, però on es pot passejar i trobar botigues i llocs per a fer les darreres compres. Poca cosa més.
També és un punt d'entrada i/o sortida al pais, on ens van donar el 4x4, i on vam descansar en un llit i un hotel després de tants dies de tenda i tants quilòmetres de cotxe.