Del 5 al 27 d'Octubre de 2001.
Al ser dos persones de 50 i una de 70 anyets el ritme del viatge és relativament tranquil.
Esquemàticament: vol a Cancún, cotxe a l'aeroport (reservat prèviament per mail), que deixem a Tuxtla, vol domèstic a Mèxic D.F. i vol de tornada a Europa.
A l'aeroport de Cancún regiren molt les maletes. Si troben menjar se'l queden i posen problemes.
A l'Octubre del 2001, el US$ (dòlar americà) valia 186 pts a Espanya; 1 $ (peso mexicà) sortia a 20 pts.
Als preus expressats, $ vol dir US$ i p vor dir peso. Els mexicans diuen $ al peso. Ull a les confusions.
Surt més a compte treure pesos a caixers automàtics amb Visa i Master de les ciutats que portar $ d'Europa i canviar després a pesos. Ull als límits setmanals i mensuals de les mateixes targes per treure efectiu a crèdit. Si es porten pesos d'Europa pot ser diferent.
Les entrades, especialment a Chichen i Uxmal són cares. A totes cobren un fort suplement per portar vídeo. Es com un impost revolucionari.
El vam llogar a Buster Rent a Car. El seu nivell de preus és inferior al dels "grans" Avis, Hertz, etc. Per 19 dies d'un Nissan Tsuru molt nou, un model com l'Opel Kadett, amb A.C. i km il·limitats ens van cobrar 741$ + 120$ per deixar el cotxe a Tuxtla. Això es molt bon preu perquè està a més de 1.000 km lluny de Cancún. Vam tractar per e-mail amb el Sr. Jose Luis Revilla, molt ràpid i clar en les consultes. Cal demanar preus amb moltes setmanes de temps per obtenir bones tarifes.
La nostra ruta fou de 2.900 km. Les carreteres són bastant bones, però els "topes" a les entrades dels pobles fan baixar molt el promitjos. La benzina sense plom val 5,55 p/litre.
Els buscàvem sense reserva prèvia, de nivell mig i tipus colonial. Quasi tots tenen web i/o mail. Es poden trobar a les guies Lonely Planet. A tots els hotels vam regatejar preus. El que menys vam aconseguir és que ens cobressin una doble en lloc d'una triple. El que més, a l'Hotel Maya Tulipanes de Palenque on vam negociar des de 750 p la triple a 350 p.
Interessa el "menú corrido", senzill, però bo i suficient per entre 25 i 50 p, depenent del nivell, ciutat, mercat, etc. Als hotels i restaurants més luxosos, puja molt més. D'aquests n'hi ha que inclouen el servei a la factura i d'altres no, el que es presta a confusions i discussions per allò de la propina.
Davant la contemplació del mapa de carreteres de Chiapas, crida l'atenció una carretera que partint de Palenque cap el S.E. porta a les importants zones arqueològiques de Bonampak i Yaxchilán, i continua paral·lela a la frontera entre Mèxic i Guatemala, per girar desprès cap el sud i l'oest per acabar connectant amb el llacs de Montebello, i les ciutats de Comitán i San Cristobal de Las Casas.
Preguntant a Palenque, resulta que el que apareix als mapes com una carretera de "terracería", es asfaltada, i per tant, permet el pas a tota mena de vehicles. Les persones de l'entorn del turisme diuen unànimement que es una carretera molt perillosa degut als assalts que hi tenen lloc; la pròpia policia, en canvi, diu que no hi ha cap problema més enllà de Frontera Corozal. Qui té raó? Davant del dubte ens hi dirigim amb el nostre cotxe de lloguer.
Es concentren diàriament tots els vehicles particulars i d'agències de turisme a les 06.00h a la benzinera que hi ha a la sortida de Palenque, desprès del desviament a les ruïnes del mateix nom. Allà es forma la caravana protegida per la policia i els "Ângeles Verdes". Tot just sortir observem amb sorpresa que les furgonetes de les agències adelanten al cotxe policial i fins i tot, es paren a esmorzar a paradors diferents, fent tot el recorregut al seu aire. Desprès de la visita a Bonampak, la policia acompanya a la caravana fins el moll on s'agafen les barques cap a Yaxchilàn, i a les 17 h. en la ruta de retorn a Palenque.
Resulta que fa bastants anys, hi hagueren assalts a cotxes turístics i es decidí formar la caravana. Sempre va quedar clar que els assalts no eren obra dels indígenes lacandons, sinó d'altra gent. Actualment, sembla no existir cap mena de perill, però es evident que a algú li interessa seguir amb el muntatge de la caravana, sigui al sector del turisme organitzat per aglutinar als viatgers independents per que no vagin pel seu compte, sigui a la pròpia policia, a interessos polítics que els estrangers desconeixem, per la droga, per proximitat a la frontera amb Guatemala, etc... Si algú sap la solució, que ens l'expliqui, si us plau.
Al parador de Piedrascodida, al camí entre Palenque i Bonampak, organitzen visites a les ruïnes de Piedras Negras, a l'altre costat del riu Usumacinta i també visiten Yaxchilàn remuntant el riu sense arribar en cotxe a Frontera Corozal. Nosaltres, desprès de visitar Bonampak sense respir, arribem a Frontera Corozal, on deixem la caravana de protecció, prenem pel nostre compte una barca per anar a Yaxchilán i reservem habitació al agradable hostal d'Escudo Jaguar, evitant així les indesitjables presses que les agències donen a la visita de les ruïnes de Yaxchilán amb l'excusa del llarg retorn de Frontera Corozal a Palenque per la tarda. Les ruïnes d'un lloc tant incomparable com aquest cal visitarles amb la companyia dels "monos aulladores", únicament.
També es pot pernoctar a la comunitat lacandona de Lacanjá-Chansayap, i així conèixer de prop aquesta interessant comunitat que es dirigeix cap a la seva pròpia extinció.
A l'endemà sortim amb tranquil·litat cap a Benemérito i la resta de la Frontera Sur. La benzinera de Benemérito es troba abandonada, i per tant, si fos necessari, caldria recorre a sortidors alternatius que venen la benzina un peso més cara (de 5,55 a 6,55 pesos/litre). Tota la carretera es bona, excepte un punt pocs km més enllà de Flor de Cacao, on un pont malmès obliga a un pas delicat amb roderes molt fondes de fang (octubre 2001). A Nuevo Orizaba hi ha una entrada a Guatemala. A tota la ruta hi ha freqüents controls policials en busca de droga i armes, que exigeixen paciència. A partir de Chajul, la ruta guanya alçada i llisca entre muntanyes.
El paisatge de la zona dels Lagos de Montebello i Tiziscao mereix la pena sobradament pel seu aspecte alpí i les possibilitats de fer excursions a peu. A continuació es troba la zona arqueològica de Chincultic. Al km 22, prop de La Trinitaria, recomanem no perdre's el Parador museu de Sta. Maria, una hisenda del S XIX, que ofereix 6 úniques habitacions decorades amb mobles antics. El preu no es tant alt con seria d'esperar. La església del conjunt alberga un petit museu d'art sacre amb obres d'alt valor. Des d'aquest punt, s'enllaça amb la carretera que va de Comitán de Domínguez a la frontera amb Guatemala.
Resumint, es tracta d'una suggestiva alternativa a la ruta clàssica de Palenque cap el sud, tant sigui en direcció a San Cristobal de Las Casas, sigui cap a la frontera guatemalenca.