Guia i relat d'un viatge per lliure al Mèxic central

Com arribar-hi

Agafem un vol des de Barcelona a Frankfurt (2 hores i 5 minuts) i allà connectem amb un altre vol de Frankfurt a Ciudad de México (9.600 km, 11 hores i 30 minuts), ambdós amb la companyia aèria Lufthansa.

En la terminal d'arribades del mateix aeroport Ciudad de México hi ha diverses oficines de canvi. Tenen retolat el canvi vigent, per tant cal mirar on s'ofereix el millor canvi i sense comissió.

Per arribar al centre de Ciudad de México es pot fer mitjançant taxi o metro.

Si s'escull l'opció del taxi és altament recomanable comprar abans el trajecte en l'oficina de Transportación Terrestre que hi ha a la terminal d'arribades, indicant a quina zona es vol anar (per exemple a la zona del Zócalo).

El preu és en funció de la zona i com a exemple anar a la zona del Zócalo (Zona 2) costa 80 $. Amb el ticket que ens donen en aquesta oficina cal sortir fora, fer cua i agafar un taxi de color groc i balnc amb un avió dibuixat en el lateral, sense fer cas a altres suposats taxistes que s'ofereixen a portar-nos.

Al pujar al taxi memoritze el seu número de llicència o matrícula per possibles reclamacions posteriors. Donat l'alt índex de robatoris en taxis a aquesta ciutat qualsevol precaució és poca. Negar-se a qualsevol pagament addicional o propina si el taxista ho reclama mitjançant qualsevol excusa.

Si s'arriba a una hora "normal" una opció molt més barata és agafar el metro. Fins ara sembla que hi havia restriccions en quant a que no s'hi permetia accedir amb equipatge voluminós, però ara ja no hi ha cap problema.

En qualsevol cas cal tenir en compte que en dies laborables i hora punta pot estar tan sobresaturat que faci poc menys que impossible viatjar-hi amb motxilles o maletes grans (és el tercer metro més utilitzat del món). Recomanem, en qualsevol cas, vigilar molt bé l'equipatge, especialment si hi ha molta aglomeració de gent.

El preu del bitllet senzill de metro és de 2 $ i per agafar el metro des de la terminal d'arribades cal anar al final de la terminal de vols nacionals, sortir fora, i caminar en la mateixa direcció uns 200 metres fins arribar a la parada 'Terminal Aérea' marcada amb una M estilitzada.

Per arribar a les zones d'hotels al centre caldrà fer varis transbordaments entre línies baixant finalment a 'Allende', 'Zócalo' o 'Hidalgo' per exemple.

Dormir i menjar

L'hotel Buenos Aires (C/ Motolinía 21 - Tel. 5518 2137), molt cèntric, a 300 metres del Zócalo, ofereix una habitació senzilla amb dos llits o un llit matrimonial, amb bany privat, aigua calenta i, fins i tot, televisió per 125 $.

Té una bona relació qualitat-preu, però cal anar en compte perquè a l'edifici del costat hi ha una discoteca i en les nits del cap de setmana tanca a les 4:30 h. i la música arriba fins a l'hotel (!).

Donat Ciudad de México està a 2.240 metres d'alçada les nits (al menys en aquesta època de l'any) són bastant fresques i això fa que s'agraeixi disposar d'aigua calenta per a la dutxa.

Al restaurant Potzolcalli, a l'Av. 5 de Mayo, es pot esmorzar un cafè amb llet, un suc de taronja i una selecció de pastissets ('pan dulce') per uns 36 $, tot i que el preu final anirà en funció dels pastissets consumits (a raó de 5 $ la peça). Aquest modalitat d'esmorzar es troba pràcticament a tot arreu del país.

Per dinar i/o sopar un bon lloc és el Café El Popular, també a l'Av. 5 de Mayo, oferint bons menjars a preus raonables. A més està obert les 24 hores del dia.

En la zona de Coyoacán tenim el restaurant xinès Kowloon (a la Plaza Hidalgo), però que serveix menjar mexicà, i també el restaurant La Casa de los Tacos (al carrer Carrillo Puerto, entre els carrers Ortega i Carranza) que ofereix una excel.lemt comida corrida (menú a preu fix) per 45 $.

Coses a veure i fer

CIUDAD DE MÉXICO (abans era coneguda com a México D.F.). És la capital i la ciutat més gran de Mèxic. La seva població és de quasi 9 milions d'habitants, però l'àrea metropolitana pot arribar a més de 20 milions, essent la tercera àrea metropolitana més gran del món després de Tòquio i Delhi.

Zona del Centro Histórico (declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO al 1987). Potser és el millor lloc per a començar a explorar aquesta enorme ciutat i concretament en el Zócalo o Plaza de la Constitución, el veritable cor de la ciutat.

Arribant-hi per l'Av. 5 de Mayo el primer que trobem, en un dels costats d'aquesta inmensa plaça, és la Catedral Metropolitana.

Un cop dins la Catedral, i apart del seu indubtable valor artístic (especialment l'Altar de los Reyes, darrera de l'altar principal, i les capelles laterals com a magnífic exemple d'art barroc i xurrigueresc), cal fixar-se en una mena de pèndul que penja de la cúpula principal.

Aquest pèndul permet apreciar l'enfonsament gradual de l'edifici degut a la poca solidesa del terreny sobre la que es va edificar.

A l'exterior de la Catedral hi ha una bona colla d'homes recolzats a la paret amb un cartell oferint els seus serveis en lampisteria, albanyileria, etc. Al costat de la Catedral hi ha el Sagrario Metropolitano, imponent per la seva façana recarregada.

En un altre cantonada de la plaça tenim les excavacions del Templo Mayor que es poden visitar pagant 30 $ o bé veure-les de s de fora ja que es pot anar vorejant el recinte entre multitud de parades de venda de qualsevol objecte.

En el carrer de la Moneda, adjacent a la plaça, es poden trobar preciosos edificis colonials fets de tezontle. Un d'ells és el Museo de la Secretaría de Hacienda y Tesoro Público. L'entrada costa 8 $ i conté una important col.lecció d'art, però el millor és el propi edifici (antic palau de l'arquebisbat) i el jardí interior, tot d'estil colonial.

Ocupant tot un altre costat de la plaça del Zócalo tenim el Palacio Nacional.

L'entrada és gratuïta, però cal presentar el passaport.

Aquest enorme edifici només és parcialment visitable, però molt recomanable, especialment pel seu gran mural de Diego Rivera, amb escenes precolonials i que es troba a la segona planta.

Al mig de la pròpia plaça del Zócalo sempre hi ha un gran ambient de gent, venedors, i amb una mica de sort també s'hi poden veure manfestacions folclòriques indígenes i fins i tot actes reivindicatius.

Zona de La Alameda. Des del Zócalo s'hi pot arribar caminant per l'Av. Maderos, però abans d'arribar-hi es pot visitar el Palacio Iturbide (entrada gratuïta), amb una exposició d'objectes de finals del s. XIX.

També la Casa de los Azulejos, un antic palau amb tota la paret exterior recoberta de rajoles d'estil espanyol i àrab. A l'interior hi ha un restaurant de la cadena Sanborn's i una llibreria. A l'escala de pujada al segon pis hi ha un bonic mural d'Orozco.

En un costat del parc de La Alameda trobem el Palacio de Bellas Artes, magnífic edifici de marbre blanc.

Al costat nord del parc hi tenim el Museu Franz Mayer. Es pot entrar i visitar tot el Museu o bé simplement pagar per accedir al claustre (entrada 5 $), on hi ha una cafeteria en que es pot beure i/o menjar alguna cosa en un entorn preciós i molt tranquil i acollidor.

Zona Rosa. S'hi arriba caminant pel Paseo de la Reforma, principal bulevar de Mèxic i zona principalment de grans edificis moderns, i després girant a l'arribar al carrer Génova.

La Zona Rosa és un àrea de bulevars, cafès, restaurants, hotels, cibercafès i botigues. S'hi poden veure cases molt boniques, tot amb un cert estil parisí. Tot això fa que tingui un aspecte "xic", però molt agradable de passejar-hi.

Bosc de Chapultepec. Es tracta del parc més gran de Ciudad de México. Apart d'una passejada agradable el principal interès de la visita aquí són alguns museus i els castell de Chapultepec, antiga residència dels virreis de Nueva España.

A més, des del castell hi ha unes bones vistes d'algunes parts de la ciutat. La visita al castell costa 30 $. L'entrada al parc es tanca a les 16'30 h. i per arribar-hi des del centre es pot agafar un 'pesero' (minibusos verds i blancs) a la cantonada de Alameda amb Paseo de la Reforma (2'5 $) o bé anar-hi caminant, tot i que es tracta d'una quilometrada.

Una tercera opció és agafar el metro i baixar a la parada 'Chapultepec' (L-1), amb els oportuns transbordaments.

Coyoacán. Barri situat a 10 km del centre, amb una personalitat pròpia (era un petit poble que va ser absorbit per Ciudad de México fa uns 50 anys.

Especialment els caps de setmana i festius hi ha un gran ambient de paradetes, mims, músics, atraccions infantils, etc. en el seu nucli central, format per la Plaza Hidalgo y el Jardín del Centenario.

Per arribar-hi des del centre el més pràctic és agafar el metro i baixar a la parada 'Viveros' (L-3). Al sortir vorejar el parc Viveros per l'Av. Progreso fins arribar a l'Av. Sosa.

Aquesta zona és bastant tranquil.la i de cases baixes d'estil colonial molt boniques.

Un bon lloc per passejar-hi. Després només cal seguir aquesta avinguda fins arribar al Jardín del Centenario (en total uns dos km des de 'Viveros').

Adjacent a aquesta plaça-jardí hi ha la Plaza Hidalgo, amb la Parroquia de San Juan Bautista. En tota aquesta zona s'hi pot trobar un ambient sensacional.

Pujant des de la Plaza Hidalgo pel carrer Allende arribem a la casa-museu de Frida Kahlo, on va viure aquesta artista mexicana amb el seu marit Diego Rivera. L'entrada costa 25 $ (al ser privada l'entrada no és gratuïta els festius).

A més de veure l'obra i els records d'aquesta artista, la casa i el seu jardí ja tenen un interès singular.

Al costat est de la Plaza Hidalgo hi ha el Bazar Artesanal de Coyoacán, un bon lloc per trobar un record o regal de tornada a casa en les múltiples paradetes d'artesania.

Per tornar al centre es pot agafar un pesero amb destí 'Gral. Anaya' a la cantonada dels carrers Allende i Xicontécatl (2 $) i a l'arribar al final pujar al metro a la parada 'General Anaya' (L-2) i baixar a 'Allende', per exemple, sense canviar de línia.

Com arribar-hi

Des de Ciudad de México cal agafar una autobús a la Terminal de Autobuses del Norte (TAN), una de les quatre grans terminals d'autobusos que té la ciutat.

Per arribar a la TAN des del centre es pot agafar un pesero, bus o trolebús a la cantonada de l'Av. Eje Central amb el carrer Donceles (2 $). En la zona 8 de la TAN es compren els bitllets o 'boletos' a Tula en el taulell de la companyia Ovnibus. Costa 40 $ en primera classe i surten cada 40 minuts. El trajecte dura uns 90 minuts.

Dormir i menjar

Donat que Tula està a uns 65 km de Ciudad de México s'hi pot anar i tornar el mateix dia sense problema. Però nosaltres vam escollir fer nit aquí i poder visitar el lloc arqueològic ben d'hora al matí següent.

L'hotel Casa Blanca (Pasaje Hidalgo), molt cèntric, però molt tranquil, ofereix una habitació senzilla amb un llit matrimonial, amb bany privat, aigua calenta, per 160 $. Tot és molt nou i està prou bé.

Al costat de la porta d'entrada a l'hotel Casa Blanca hi ha un restaurant casolà anomenat Las Cazuelas que ofereix un esmorzar a preu fix de cafè amb llet, suc natural i ous en qualsevol de les seves varietats per només 15 $.

Coses a veure i fer

TULA DE ALLENDE. Aquesta ciutat fou, amb probabilitat, la capital de la civilització tolteca, i avui dia es poden visitar les restes de la seva antiga ciutat en l'interessant conjunt arqueològic de Tula.

El conjunt arqueològic comprèn un museu amb troballes de la zona i a uns 600 metres de distància les restes de l'antiga ciutat tolteca.

D'aquesta antiga ciutat podrem veure dos camps de pilota, dues piràmides, el palau "cremat" i, sobretot, els telamones.

Els telamones són unes figures de guerrers, d'aspecte ferotge, que fan 4'5 metres d'alçada i estan sobre una de les piràmides del conjunt.

A més des d'aquí hi ha una vista superba sobre la ciutat de Tula i totes les valls circumdants, incloent-hi una vista "apocalíptica" de les xemeneies d'una enorme refineria estatal i d'unes indústries cimenteres escopint una fumera impressionant.

L'entrada al recinte arqueològic costa 30 $.

Per arribar-hi es pot agafar un minibús a l'Av. Zaragoza i que ens deixa en una cruïlla a 100 metres de l'entrada (3'5 $) o caminar el mateix camí que fa el bus (aproximadament uns 2 km).

També val la pena donar-se un tomb pel centre de la ciutat per a veure el Zócalo (nom de la plaça principal a qualsevol ciutat i poble mexicà) amb el seus netejasabates, venedors de gominoles, etc.

I, sobretot, la imponent esglèsia-fortalesa que hi ha a l'Av. Zaragoza (de fet, és el que queda d'un antic monestir fortificat del s. XVI).

Com arribar-hi

A l'igual que en el cas de Tula, també es pot fer l'excursió al conjunt arqueològic de Teotihuacán en un sol dia des de Ciudad de México (està a només 45 km de la capital), agafant un autobús a la TAN que ens porti directament a la zona de les piràmides.

Però nosaltres també aquí vam escollir fer nit a San Juan Teotihuacán, el poble més proper al conjunt, i poder visitar el lloc arqueològic ben d'hora al matí següent, evitant així les aglomeracions i la calor.

Nosaltres vam intentar arribar-hi directament des de Tula, però amb la proximitat de Ciudad de México resulta molt més fàcil tornar a Ciudad de México i allà agafar un autobús a San Juan Teotihuacán.

Per tant a la terminal de busos de Tula agafem un autobús "ordinario" a Ciudad de México (33 $) que arriba a la TAN 1.5 hores després, passant per l'enorme refineria estatal de Tula.

En la zona 8 de la mateixa TAN es compren els bitllets a San Juan Teotihuacán, al taulell de la companyia Flecha Roja, per 18 $. N'hi ha cada 15 minuts i triguen una hora en fer el trajecte, deixant-nos al Zócalo de San Juan Teotihuacán.

Dormir i menjar

Hi ha poca oferta d'allotjament on triar, especialment si parlem de llocs barats. L'Hotel Pirámides Plaza mencionat en alguna guia ja no existeix. Hi ha alguna 'casa de huéspedes', però cara pel que ofereix.

Així doncs ara potser la millor relació qualitat-preu l'ofereix la Posada Sol y Luna, a uns 750 metres del centre. Per 300 $ ofereix una habitació bastant gran (en diuen 'king size'), amb bany privat i TV. És molt tranquil.la i està impecable. Desborda el nostre pressupost, però val la pena!.

Per menjar tampoc hi ha massa oferta. En una cantonada propera al Zócalo hi ha una pizzeria que té pizzes molt bones a partir de 45 $.

Per dinar en la zona arqueològica recomanem alguns dels restaurants fora de la sortida 2 del recinte, al principi de la carretera a San Juan Teotihuacán, menjant un plat molt complet de "comida corrida" (menjar casolà) per només 30 $.

Si voleu podeu demanar de tastar el 'pulque', un licor provinent també d'una varietat de cactus però molt més suau que el tequila o el mescal.

Coses a veure i fer

ZONA ARQUEOLÒGICA DE TEOTIHUACÁN (declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO al 1987). Es un dels llocs de visita obligada en un viatge a la zona i cal dedicar-li al menys un matí sencer.

En aquesta zona arqueològica no us heu de perdre:

• Pirámide del Sol: és la tercera piràmide més gran del món, després de les de Tepanapa a Cholula-Mèxic) i Keops a Gizah-Egipte. Té una alçada de 63 metres.

• Pirámide de la Lluna: és una mica més petita que l'anterior, però més harmoniosa.

• Calzada de los Muertos: una de les principals avingudes de l'antiga ciutat teotihuacana.

• Palacio de Quetzalpapálotl.

• Palacio de Tepantitla.

• Templo de Quetzalcóatl (o Templo de la Serpiente Emplumada), situat dins de la Ciudadela.

L'àrea a visitar és prou gran, s'ha de caminar molt i sol fer-hi força calor. Per tant es recomana anar-hi amb sabates còmodes i portar alguna cosa de menjar i sobretot per beure. L'entrada al recinte costa 35 $.

A l'hora de pujar a les piràmides no oblideu que degut a l'alçada de la zona, uns 2.300 metres sobre el nivell del mar,, l'esforç a fer és superior a l'habitual.

Per últim, recomanem anar-hi aviat pel matí per estalviar-se les hores de més calor i sobretot la multitud de visitants que venen amb autobusos directament de Ciudad de México (i no és broma!).

Nosaltres vam estar una bona estona completament sols dalt de la Piràmide del Sol a les 9 del matí.

Però unes quatre hores després ja es podia veure un autèntic "formiguer" humà pujant i baixant de la piràmide.

Des de San Juan Teotihuacán s'hi pot arribar caminant ja que només està a uns 2 km (la Posada Sol y Luna està a només 1'25 km) o bé amb un minibús que surt del Zócalo (3'5 $).

Com arribar-hi

Des de San Juan Teotihuacán no queda més remei que tornar a la TAN de Ciudad de México (una vegada més) i agafar allà l'autobús directe a Puebla.

Pel Zócalo de San Juan de Teotihuacán passa sovint un autobús que va a Ciudad de México. Costa 18 $ i triga prop d'una hora (menys si no hi ha embussos a la carretera).

Un cop a la Terminal de Autobuses Norte (TAN) de Ciudad de México cal buscar l'autobús a Puebla que ens convingui més segons preu i horari.

N'hi sol haver cada 30 minuts i costa 77 $ en primera classe. Triga unes dues hores en fer els 130 km de trajecte fins el CAPU de Puebla (nom donat a la terminal d'autobusos), després de vorejar durant kilòmetres i kilòmetres aquesta inmensa ciutat que és Ciudad de México.

Per arribar a la zona d'hotels del centre històric de Puebla des del CAPU, cal sortir fora de la terminal i passar per un pas elevat sobre una mena d'autovia i esperar a l'altre costat que passi algun minibús que vagi al centre (preguntar al conductor quan aturi).

A la terminal central de Puebla (CAPU) hi ha un servei de consigna per deixar l'equipatge, amb un cost de 3 $ per hora. Anar al lavabo ('sanitarios'), com a la resta de terminals del país, costa 2 $.

Dormir i menjar

L'Hotel Victoria ofereix una molt bona relació qualitat-preu,m ja que una habitació amb bany privat costa 100 $ i és força tranquil. I és molt cèntric, ja que està al nº 306 del carrer 3 Poniente, a dues illes del Zócalo.

Un bon lloc per esmorzar és el Café Plaza, molt a prop de l'hotel Victoria. Per dinar i/o sopar un lloc magnífic és el restaurant La Concordia (2 Sur, entre 5 i 7 Oriente), oferint per 25 $ una "comida corrida" formada per exemple per una sopa napolitana, arròs amb plàtan fregit, bistec, frijoles i cafè o postre.

Un altre bon lloc és el Restaurant Puebla (està quasi a l'altre costat de carrer de l'Hotel Victoria)ja que ofereix una boníssima "comida corrida" per 30 $.

Coses a veure i fer

ZONA HISTÓRICA DE PUEBLA (declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO al 1987).

Si bé Mèxic té una llarga llista de centres històrics colonials interessants, el de Puebla és un dels millors, preservant com pocs l'empremta espanyola i amb més de mil edificis colonials encara en ús.

A més, amb motiu d'ésser seu d'un congrés mundial de ciutats-patrimoni, Puebla ha dut a terme una campanya de reconstrucció i millora del seu patrimoni colonial.

A l'Oficina de Turisme (5 Oriente nº 3) donen informació i planells útils per a visitar Puebla i zones circumdants.

Passejar per qualsevol dels carrers del centre històric és una delícia pels sentits, doncs per tot arreu hi ha edificis colonials amb magnífics patis interiors, els quals es poden visitar sense problema demanant l'oportú permís.

De tota manera destacarem aquí algunes coses per a veure a Puebla:.

En primer lloc tenim el Zócalo, una bella plaça ajardinada i envoltada per preciosos edificis. En un dels costats de la plaça tenim la Casa de Cultura.

Al costat oposat de la plaça tenim la Catedral, amb els campanars més alts de Mèxic (69 metres), i considerada una de les esglésies més ben proporcionades del país.

A tres carrers d'aquí tenim el Museo Amparo amb un gran fons d'art prehispànic (l'entrada costa 16 $).

Al carrer 5 de Mayo tenim la bonica Iglesia de Santo Domingo, que té a l'interior l'espectacular Capilla del Rosario, màxima expressió del barroc.

Ben bé al costat tenim la casa-museo José Luis Bello y Zetina (entrada gratuïta).

Un altre edifici d'obligada visita és la Casa del Alfeñique (cantonada 6 Norte amb 4 Oriente), una casa del segle XVIII i que hostatja un museu (el preu de l'entrada és 15 $).

Al costat tenim el mercat d'artesanies El Parián, el Barrio del Artista i el Teatro Principal, un dels més antics d'Amèrica.

Si des del centre històric hem d'anar al CAPU (terminal central d'autobusos) cal anar a la cantonada dels carrers 9 Norte i 3 Poniente i agafar qualsevol minibús que posi 'CAPU' (costa 2.5 $).

Cerro de Guadalupe. Es tracta d'un parc situat en una muntanyeta a 2 km del Zócalo. Ofereix unes bones vistes, tranquil.litat i una agradable olor a fusta d'eucaliptus.

Hi ha dos forts defensius, el Fuerte de Loreto i el Fuerte de Guadalupe. Es pot entrar i visitar els dos forts militars, però l'entrada costa 30 $.

Des del monument a Ignacio Zaragoza hi ha una vista excel.lent dels volcans La Malinche (4.461 metres) i Pococatépetl (5.452 metres), si no hi ha núvols que els tapin.

Per arribar aquí dalt es pot fer caminant o agafant un minibús nº 72 a l'Av. 5 de Mayo (2.5 $).

TLAXCALA. Val la pena dedicar al menys un matí per visitar aquesta petita i tranquil.la ciutat, situada 30 km al nord de Puebla.

Tlaxcala també ens servirà com a base per la visita a la zona arqueològica de Cacaxtla.

En el centre històric de Tlaxcala tenim la Parroquia de San José, molt bonica, amb el color groc que recobreix les seves parets exteriors.

Ja en en la propera Plaza de la Constitución o Zócalo hi tenim el Palacio de Gobierno, interessantíssim perquè conté un mural de 430 m2. que explica la història de Tlaxcala amb un colors vívids.

Aquest mural és obra de Desiderio Hernandez Xochitiotzin, una figura molt rellevant del muralisme mexicà del s. XX.

Travessant la Plaza Xicohténcatl arribem a l'Ex-convento Franciscano de la Asunción, peculiar perquè la seva església té un sostre de fusta d'estil mudéjar.

Sortint d'aquesta església i baixant per unes escales de pedra s'arriba a la Capilla Abierta, amb tres arcades també d'estil mudéjar i ubicades en un entorn molt bucólic.

A 1'5 km caminant des del Zócalo pel carrer Juárez i després pujant per Zitlalpopocatl arribem al Santuario de la Virgen de Ocotlan (també es pot agafar un minibús a la cantonada de Guerrero i Independencia).

Aquesta és una de les esglésies més espectaculars de Mèxic, amb una façana del s. XVIII d'estil xurrigueresc. L'altar i capelles laterals també estan treballadíssimes.

Per anar a Tlaxcala des de Puebla hi ha autobusos amb molta freqüència que surten de la petita terminal que hi ha a 10 Poniente, entre 11 i 13 Norte (a 1'5 km del Zócalo).

El trajecte costa 11 $ i triga quasi una hora per la multitud de parades que realitza.

CACAXTLA. Es tracta d'unes excavacions, ubicades dalt d'un turó en el municipi de Nativitas, on podem admirar uns frescos bastant ben conservats i de colors vius. Es creu que Cacaxtla fou la capital del poble olmeca-xicallanca.

La part més interessant és la que es coneix com el Gran Basamento, una plataforma natural amb una enorme teulada de metall. Per facilitar la visita i preservar el lloc s'ha muntat un passadís de fusta que ens va portant per entre les restes arqueològiques, fins arribar a la zona dels murals, la més interessant.

L'entrada al recinte costa 35 $. Recentment aquesta entrada ha deixat de ser vàlida per visitar també la veïna zona arqueològica de Xochitécatl, ja que ara s'han de pagar 30 $ si es vol visitar.

Des de la zona del Gran Basamento es pot veure, situada en una muntanyeta propera, la Pirámide las Flores, l'única part visible de Xochitécatl des d'aquí.

Per anar a Cacaxtla des de Tlaxcala cal agafar un minubús al carrer Guerrero, entre 20 de Noviembre i Díaz, que vagi a Nativitas vía Texoloc. Costa 7 $ i al'arribar a Nativitas (a 15 km de Tlaxcala) cal baixar i esperar-ne un altre amb destí a San Miguel del Milagro (costa 3 $ per fer un trajecte d'uns 3 km), el qual us deixarà en una cruïlla a 500 metres de l'entrada de la zona arqueològica o si no porta més passatgers igual "s'enrolla" i us deixa a la mateixa porta.

Per tornar a Puebla es pot baixar des de l'entrada a la zona arqueològica de Cacaxtla fins arribar a la carretera Texmelucan-Nativitas i allà esperar una autobús a Puebla, el qual seguirà la ruta Nativitas-Zacatelco, deixant-nos al CAPU de Puebla. Aquest trajecte costa 12 $ i es fa en uns 45 minuts.

CHOLULA. El principal interès d'aquest poble, situat a 10 km de Puebla, és la Pirámide de Tepanapa o Gran Pirámide de Cholula, la més gran del món en volum, amb una base de 450 metres i una alçada de 65 metres.

Aquesta piràmide és en realitat una superposició de diverses piràmides construïdes en diferents èpoques.

En l'actualitat, vista des de fora, costa de reconèixer que és una piràmide, ja que s'assembla a un petit turó, a sobre del qual hi ha una esglèsia que fou construida pels espanyols.

L'entrada a la zona arqueològica de la piràmide de Cholula costa 30 $.

S'hi accedeix pel costat nord de la piràmide i després de travessar-la tota per un llarg túnel soterrani s'arriba al costat oposat.

Aquí és on hi ha les excavacions, les quals deixen veure troços dels fonaments i de la base de la piràmide, a més d'altres construccions, tot seguint un caminet que voreja el Patio de los Altares o Gran Plaza. Al llarg d'aquest caminet hi ha diversos panells explicatius.

A la cantonada nordest de la piràmide hi ha un caminet que puja dalt, fins a l'església Nuestra Señora de los Remedios, actualment en reconstrucció pel terratrèmol de 1999.

En qualsevol cas des de dalt de la piràmide-muntanya hi ha una bona vista de Cholula i tot els seus voltants, però sobretot, i si la climatologia ho permet, de l'impressionant volcà Popocatépetl (5.452 metres).

A més de la zona arqueològica de Cholula, també val la pena donar un tomb pel Zócalo, amb bonics bars i restaurants sotes les voltes de la plaça.

També hi veurem la Parroquia de San Pedro i, sobretot, l'Ex-convento de San Gabriel, amb tres precioses esglésies: la Capilla Real, d'estil àrab, la Capilla de la Tercera Orden i el Templo de San Gabriel. Tot aquest conjunt ha estat restaurat recentment degut al terratrèmol de 1999.

Per anar a Cholula des del CAPU de Puebla cal adreçar-se a un aparcament exterior en la terminal i agafar un dels autobusos amb destinació Cholula.

El trajecte costa 4 $ i triga una mitja hora. Si es demana al conductor de l'autobús ens pot deixar a la mateixa entrada de la piràmide.

Si s'hi va des del centre històric de Puebla cal anar fins la parada de busos a Cholula que hi ha a la 13 Norte amb 6 Poniente.

Per tornar a Puebla des de Cholula es pot agafar un autobús directe que surt de la cruïlla de la 3 Sur amb 7 Poniente de Cholula. Costa 4 $ i triga uns 20 minuts, deixant-nos en la parada de busos a Cholula mencionada anteriorment.

Com arribar-hi

Des de Puebla hi ha varis autobusos al dia que van a Oaxaca. Amb la companyia ADO el bitllet costa 183 $ mentre que amb AU només val 144 $.

Són 312 km i el viatge dura unes 4.5 hores. Si l'autobús segueix l'autopista 135D tindrem l'oportunitat de veure el volcà Orizaba, el més alt de Mèxic amb 5.610 metres, i alguns racons de Parc Nacional Cañón del Río Blanco.

Però el paisatge més espectacular el veurem a l'entrar a l'estat d'Oaxaca, després de passar Teotitlán, ja que la Sierra Madre d'Oaxaca forma aquí un paisatge molt muntanyós, de formes arrodonides per l'erosió i amb una vegetació autòctona formada per matolls i sobretot uns cactus molt alts en forma d'agulla.

A més hi ha profundes gorgues formades per avingudes fluvials. Tot plegat molt impressionant per la seva bellesa.

Dormir i menjar

En aquesta ciutat hi ha uns quants hotels però no són especialment barats ja que Oaxaca és molt visitada i hi ha una alta demanda de places hoteleres. Això vol dir que en certes èpoques de l'any, per exemple pel Nadal, pot ser difícil trobar-hi hotel, especialment que s'adequï al nostre pressupost (baix, clar!). L'Oficina de Turisme que hi ha a la cantonada dels carrers Independencia i García Vigil pot ajudar a buscar-ne un, ja que de forma gratuïta truquen a diferents hotels d'Oaxaca intentant ajustar-se al pressupost indicat.

L'Hotel Villa Alta (cantonada carrer Cabrera amb Zaragoza) ofereix una habitació amb bany privat per 180 $, però no podem recomanar-lo perquè és molt sorollòs, sobretot si l'habitació dóna al carrer, i bastant petita i "cutre" pel preu que té.

Sí recomanem, en canvi, buscar hotel al nord del carrer Independencia perquè és una zona més bonica i també més tranquil.la. Una de les opcions és l'Hotel Villa de León, al carrer Reforma i a prop de l'església de Santo Domingo, amb habitacions grans i tranquil.les per 240 $. Una altra bona opció és l'Hotel Santa Clara, al carrer Morelos.

En la Rosticeria Ferri, al carrer Las Casas, es pot menjar 1/4 de pollastre amb amanida i patates fregides per 16 $.

I per a l'esmorzar un bon lloc és l'Hotel Trébol (cantonada dels carrers Colón i Flores Magón) oferint per 20 $ un cafè amb llet, suc natural, i torrades amb melmelada i mantega, en un pati interior molt agradable.

Coses a veure i fer

OAXACA (oficialment Oaxaca de Juárez). És la capital i la ciutat principal de l'estat d'Oaxaca. Està localitzada en la vall homònima de la Sierra Madre del Sur, a una altitud de 1.500 metres.

Van existir assentaments zapoteques i mixteques a l'àrea de la ciutat actual d'Oaxaca, segles abans de l'arribada dels espanyols, en centres com ara Monte Albán i Mitla. La ciutat colonial, però, va ser fundada el 1532.

Zona histórica (declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO al 1987, juntament amb Monte Albán). Comencem el recorregut per les places adjacents de Zócalo i Alameda.

La primera d'elles és un bon lloc per seure una estona en un banc o en un cafè i copsar la vida d'aquesta bonica ciutat, amb neteja-sabates, indígenes venent tot tipus d'artesania, etc.

Al costat sud hi ha el Palacio de Gobierno, amb un preciós mural a l'escala que reflecteix la història d'Oaxaca.

Al costat oposat. en canvi, hi tenim la Catedral.

A prop del Zócalo també hi ha altres esglésies amb boniques façades, com les de La Compañía i San Juan de Dios.

El proper carrer Alcalá és ideal per a passejar-hi ja que és peatonal i això permet gaudir dels seus edificis colonials. Caminant pel carrer Alcalá arribem a l'església més esplèndida de tot Oaxaca, l'església de Santo Domingo.

Just a l'entrar en aquesta església, al sostre s'hi pot veure un curiós arbre genealògic de Santo Domingo de Guzmán.

També val la pena veure la Capilla de la Virgen del Rosario. A l'exterior hi ha una plaça on sol haver-hi força ambient.

I a la ciutat hi ha alguns museus interessants com el Museo de las Culturas de Oaxaca o el Museo Casa de Juárez.

Apart de tot això recomanem passejar sense rumb pels carrers d'aquesta zona de la ciutat i anar descobrint bells racons i façanes de postal.

És una ciutat amb una gran vida cultural i això es nota en la quantitat d'exposicions de pintura i escultura que es poden trobar en galeríes o simplement en un cafè o restaurant.

Fixeu-vos també en els noms antics dels carrers, com per exemple la Calle de la Desgracia o la Calle del Resbalón.

CONJUNT ARQUEOLÒGIC DE MONTE ALBÁN (declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO al 1987, juntament amb la zona històrica d'Oaxaca).

La zona arqueològica de Monte Albán, amb les restes de l'antiga capital Zapoteca, està dalt d'un turó de 400 metres d'alçada i a uns 8 km del centre d'Oaxaca. L'entrada al recinte costa 35 $.

Té unes vistes espectaculars de les valls que la circumden i de les muntanyes que delimiten l'horitzó.

La zona arqueològica està formada per la Gran Plaza, al voltant de la qual hi ha un Juego de Pelota, diversos edificis, piràmides, Danzantes (figures tallades en pedra) i tombes (actualment tancades per restauració).

Tot plegat és força impressionant i encara més per la seva situació estratègica dalt d'un turó amb unes vistes excepcionals.

Per anar a Monte Albán sembla que l'única forma possible de fer-ho és mitjançant un bus turístic, comprant l'anada i la tornada.

Però el pitjor de tot és que només permet visitar el lloc durant dues hores (diuen que és suficient, però nosaltres haguéssim preferit poder-hi estar més estona o almenys no estar condicionats per una hora de tornada).

Si hom vol quedar-se més estona s'ha de pagar un suplement i no es garanteix que hi hagi plaça disponible en un autobús de tornada, especialment si van molt plens (!).

A l'Hotel Rivera del Ángel (carrer Mina amb Díaz Ordaz) hi ha l'oficina on comprar places als busos d'Autobuses Turísticos. N'hi ha cada mitja hora aproximadament, triga uns 35 minuts en arribar-hi i costa 20 $, anada i tornada, sortint i arribant al mateix hotel.

Una altra opció és comprar-les a l'Hotel Trébol, però és més cara ja que costa 30 $. Si es prefereix no anar amb el bus turístic es pot agafar un taxi (opció molt cara) o bé anar a peu (opció molt cansada).

Com arribar-hi

Per comprar per avançat els bitllets d'autobús sense haver d'anar a la terminal d'Oaxaca aneu a l'oficina Ticket Bus que hi ha al carrer 20 de Noviembre, entre Independencia i Hidalgo.

Des d'Oaxaca no hi ha manera d'anar directament a Taxco de Alarcón (o simplement Taxco). Cal anar-hi vía Puebla o Ciudad de México, però aquesta darrera és millor perquè hi ha una major freqüència de sortides.

Un bitllet en primera classe a la Terminal Tasqueña (terminal sud) de Ciudad de México costa 246 $. L'autobús s'agafa a la Terminal de primera classe, a la Calzada Niños Héroes de Chapultepec, i triga unes 6'5 hores en fer els 442 km fins la Terminal Tasqueña de Ciudad de México.

D'aquesta mateixa terminal surten els autobusos a Taxco. N'hi ha a vàries hores del dia i costa 90 $ en un autobús de luxe, trigant 2'5 hores en fer el trajecte de 160 km fins la terminal de busos Flecha Roja de Taxco.

Dormir i menjar

Una de les millors alternatives, encara que no és especialment barat, és la Casa de Huéspedes de Arellano. Una habitació molt gran, amb tres llits i bany privat, costa 250 $.

L'hotel, portat per una família, té vàries terraces amb bones vistes del poble. És una mica difícil de trobar perquè està enmig dels carrerons del mercat municipal de Totitlán, però preguntant no hi haurà problema.

Una altra opció una mica més cara és l'Hotel Los Arcos, un antic monestir del s. XVII, amb un claustre interior preciós i una terrassa espectacular. El preu d'una habitació, amb bany privat, molt espaiosa i amb personalitat, és de 350 $ (per fer un extra!).

El Restaurant Cafetería de la Borda (Plazuela de San Juan, 2) ofereix una excel.lent comida corrida per 30 $. Si estem entre Setembre i Gener tenim l'oportunitat de provar una "exquisitesa" típica de Taxco que és la salsa de jumil.

El jumil és com un escarbat, però més petit, que emigra anualment a aquestes terres per reproduïr-se entre els mesos indicats i s'ha convertit en un plat típic local. Es poden menjar crus o fregits, però la preparació més corrent és en forma de salsa (molt picant, per cert...).

Al Restaurant Las Antorchas (a l'Av. de los Plateros, a 50 metres de la Posada de la Misión) es pot menjar una comida corrida per 45 $, enfront d'un balcó amb una magnífica vista del centre de Taxco.

Coses a veure i fer

TAXCO DE ALARCÓN (o simplement Taxco) és un dels llocs més pintorescos i tranquils de Mèxic. Aquesta ciutat està ubicada en la part nord de l'estat de Guerrerro, escampada pel vessant d'una muntanya, i amb un aire colonial meravellós, recordant en certa manera els pobles blancs de l'Alpujarra de Granada.

Taxco va ser declarat monument històric-nacional i les autoritats locals intenten preservar el llegat arquitectònic colonial, forçant a les noves construccions seguir el mateix estil i usar els mateixos materials (només cal fixar-se en la benzinera d'estil colonial que hi ha a l'entrada del poble.

Per la seva orografía és difícil trobar un carrer pla i és molt divertit veure un reguitzell de taxis "escarbat" (VW Beetle) pujant i baixant pels carrers estrets de Taxco.

A la Plaza Borda o Zócalo tenim el Templo de Santa Prisca, una església de pedra rosada que és un tresor de l'arquitectura barroca. Tant a la façana com a l'interior podem apreciar elements d'estil xurrigueresc.

Qualsevol carrer d'aquesta zona és bo per perdre's pels racons i vistes que descobrirem a cada moment.

Caminant pel bonic carrer Benito Juárez i després pel carrer El Chorrillo en direcció al telefèric de Taxco s'arriba a l'Hacienda El Chorrillo (actualment un centre d'ensenyament per estrangers de la Universidad Nacional de México, però havia estat un hotel de luxe amb hostes il.lustres). Demanant permís a algun responsable del lloc es pot visitar aquesta preciosa casa, en un bonic entorn de jardins i arbres.

Baixant una mica més accedim al telefèric que puja al luxòs Hotel Monte Taxco, dalt d'una muntanya. L'interès no és anar a l'hotel en sí, sinó les magnífiques vistes de Taxco i les muntanyes veïnes que es poden veure des d'allà.

El viatge d'anada i tornada en el telefèric costa 30 $.

La Posada de la Misión, apart de ser un dels hotels més luxosos i més bonics de Taxco, mereix una visita per veure el mural de Juan O'Gorman sobre l'emperador Cuauhtémoc que hi ha a la zona de la piscina, on també hi ha una terrassa en un entorn molt cuidat, tranquil, i amb unes excel.lents vistes de Taxco.

I per últim, donat que Taxco va tenir unes importants mines de plata ara es troben infinitat de botigues on comprar plata.

Al mercat de Totitlán i al costat de la Casa de Hués- pedes Arellano hi ha el Mercado Artesanías Plata.

Com arribar-hi

De la terminal d'autobusos Flecha Roja de Taxco surten nombrosos autobusos cap a Cuernavaca.

El bitllet costa 39 $ en segona classe i triga uns 85 minuts en fer el trajecte de 70 km fins a la terminal Flecha Roja de l'Av. Morelos de Cuernavaca.

Coses a veure i fer

CUERNAVACA. És la capital de l'estat de Morelos i està situada a 85 km al sud de la ciutat de Mèxic. Se la coneix amb el sobrenom de la "ciutat de l'eterna primavera" gràcies a les temperatures suaus que té al llarg de tot l'any.

També aquí la Plaza de Armas o Zócalo és l'inici del nostre recorregut. Com a curiositat val a dir que aquesta és l'única plaça central de Mèxic que no té cap església o catedral al voltant.

Tocant a la cantonada nordest hi ha el petit Jardín Juárez, el qual té al centre una glorieta dissenyada per l'enginyer francès Gustave Eiffel.

Al sudest de la Plaza de Armas destaca l'impressionant Palacio de Cortés, una fortalesa d'estil medieval que va ser contruida sobre la base d'una piràmide que el propi Hernán Cortés va destruir.

Ara dins d'aquest palau hi ha el Museo de Cuauhnáhuac, el qual és visitable, però nosaltres no ho vam poder fer perquè el dia de la nostra visita estava tancat: era l'1 de Gener.

No massa lluny d'aquí, a la cantonada de l'Av. Morelos amb el carrer Rayón hi ha l'entrada del Jardín Borda, un conjunt d'edificis i zones ajardinades que permeten fer-se una idea de com vivia en el passat l'aristocràcia mexicana (aquí van viure, per exemple, l'emperador Maximilià i l'emperadriu Carlota).

Molt a prop d'aquí hi ha el Recinte de la Catedral, a la cantonada de l'Av. Morelos i el carrer Hidalgo, tot i que l'entrada està al carrer Hidalgo. Tot el conjunt també té un estil de fortalesa de grans proporcions. A l'entrar en el recinte trobem a la dreta el Templo de la Tercera Orden de San Francisco i a l'esquerra la Capilla del Carmen.

Més endavant hi ha uns jardinets que van flanquejant el camí d'entrada fins trobar a la dreta la Capilla Abierta de San José i enfront la pròpia catedral, el Templo de la Asunción de María.

Fixeu-vos sobre la porta d'entrada, en la façana, en unes imatges que són barreja d'elemnts indígenes i europeus (hi ha una calavera i uns ossos creuats que aquí són més un símbol de l'ordre franciscana que dels pirates que surten a les pel.lícules).

I el viatge s'acaba ...

Dediquem el matí a visitar Cuernavaca, però al migdia ja comencem a tornar cap a Ciudad de México perquè tenim el vol de tornada al vespre. Des de Cuernavaca hi ha cada hora autobusos directes a l'aeroport de Ciudad de México.

Per comprar els bitllets i agafar l'autobús s'ha d'anar a la terminal Pullman de Morelos de Casino de la Selva, ja que a l'oficina Pullman de Morelos que hi ha al centre no venen bitllets per al mateix dia.

Anar a l'aeroport costa 85 $ i triga uns 90 minuts. Per arribar a la terminal de Casino de la Selva anar al carrer Guerrero i agafar un minubús que hi vagi (preguntar al conductor), costant 3'5 $. En aquesta terminal no hi ha servei de consigna.

Però com que nosaltres tenim encara unes hores decidim no anar directament a l'aeroport, sinó agafar un autobús a la Terminal Tasqueña de Ciudad de México i des d'allà anar i estar una estona pel proper barri de Coyoacán.

I des d'aquí agafar el metro per arribar a l'aeroport (des de les terminals d'autobusos de Ciudad de México no hi ha autobusos directes a l'aeroport).

A la mateixa terminal Pullman de Morelos de Casino de la Selva (a Cuernavaca) comprem els bitllets d'autobús Cuernavaca-Terminal Tasqueña de Ciudad de México per 47 $. El trajecte és de 90 km i dura només 65 minuts.

Un cop arribem a la Terminal Tasqueña (terminal sud) de Ciudad de México sortim fora i agafem un pesero (minibús) de la Ruta 1 en la cantonada amb Av. Tasqueña i que ens deixa a la cantonada de l'Av. de Quevedo amb el carrer Carrillo Puerto (ens costa 2 $).

Pugem caminant pel carrer Carrillo Puerto en direcció a la Plaza Hidalgo i, després de fer les darreres compres al Bazar Artesanal de Coyoacán, iniciem l'anada a l'aeroport.

Primer agafem un pesero fins la parada de metro 'Gral. Anaya' (2 $), i allà prenem la línia 2 de metro direcció Cuatro Caminos, baixant a 'Hidalgo'.

Fem transbord per prendre la línia 3 en direcció a Indios Verdes i tornar a baixar a 'La Raza', fent un darrer transbord per agafar la línia 5 direcció Pantitlán i baixar finalment a la parada 'Terminal Aérea'.

Sortint del metro i entrant a l'edifici de la terminal de l'aeroport cal travessar un munt de sales abans d'arribar a les sortides internacionals.

Per últim, al facturar cal pagar unes taxes de sortida equivalents a uns 17 US$, a no ser que en el vostre bitllet d'avió veieu impreses en algun lloc les lletres XD, la qual cosa us indicarà que ja les heu pagat al comprar el bitllet d'avió.

That's all, folks !!!