Guia i relat d'un viatge per lliure a les ciutats imperials del Marroc

Com arribar-hi

Vol de Barcelona a Casablanca amb Royal Air Maroc (1 hora i 40 minuts).

A continuació un vol domèstic de Casablanca a Marràqueix, de la mateixa companyia i des del mateix aeroport Mohammed V de Casablanca. La durada d'aquest vol és de només 25 minuts.

En la terminal d'arribades hi ha una petita oficina del Banque Populaire on es poden canviar diners. El canvi aplicat aquí és tant o més bo que l'obtingut en els bancs de la ciutat.

L'aeroport de Marràqueix es troba a uns 7 km de la cèntrica plaça Djemaa el-Fna. Segons la guia Lonely Planet l'autobús nº 11 fa aquest trajecte, encara que de forma esporàdica. Si en sortir a l'aparcament exterior no el veieu llavors l'opció és agafar un dels taxis estacionats aquí.

En un gran cartell es mostren els preus "oficials" del taxi segons la destinació, a més d'un avís indicant que sobre aquesta tarifa s'aplica un recàrrec del 50% en cas d'horari nocturn, tot i que és una incògnita saber en quines hores comença i acaba aquest (però possiblement, i independentment de l'hora d'arribada, sempre us voldran aplicar l'"horari nocturn"). De totes maneres el preu final a pagar és regateable.

Un preu "just" per a un taxi de l'aeroport a Djemaa el-Fna no hauria de passar dels 60 Dh. A partir d'una certa hora a la tarda es prohibeix l'accés dels cotxes a la plaça i el taxi us haurà de deixar en un dels carrers adjacents.

Dormir i menjar

L'Hôtel Souria (17 rue de la Recette) està situat a només 250 metres de la plaça Djemaa el-Fna. Es tracta d'un bonic hotel familiar amb pati central i terrassa. L'habitació doble amb llit gran, i lavabo i dutxa exteriors costa 120 Dh (la dutxa és d'aigua freda i si es vol aigua calenta caldrà pagar 10 Dh addicionals, però en aquesta època de l'any no és realment necessària).

Si estan lliures recomanem demanar una de les dues habitacions que hi ha en la terrassa, ja que són més tranquil·les i airejades. És un hotel senzill, però molt bonic i net.

Just al costat trobem el car Hotel Le Gallia, on una habitació doble amb bany i esmorzar costa 350 Dh.

També vam anar al popular Hôtel Ali, al carrer Moulay Ismail de la medina de Marràqueix. L'habitació doble amb bany privat i una estupenda terrassa que dóna al parc de la Place de Foucauld costa 170 Dh. Però vam trobar que era molt sorollós i a més la calor a l'habitació era insuportable (té aire condicionat, però només funciona en els mesos de juliol i agost, no a finals de juny).

Un viatger ens va recomanar el nou Hôtel Belleville Marràqueix, en el nº 194 de Riad Zaitoune Lakdime.

Tots els hotels esmentats (i molts altres) es troben dins de la medina, molt aprop de la famosa plaça Djemaa el-Fna. Aquesta zona és convenient per la seva proximitat a la majoria de punts d'interès, sobretot de la pròpia plaça, però ha de tenir-se en compte si la zona de l'hotel pot ser sorollosa o no durant la nit en el moment de triar entre un o un altre.

Per començar bé el dia recomanem l'esmorzar del Snack Sahara, al carrer Bab Agnaou. Un suc de taronja, una crêpe o pasta, pa amb mantega i melmelada i un cafè o te costen 18 Dh.

Un bon lloc per sopar és el restaurant-pastisseria Mabrouka, davant de l'anterior. Té una bona carta i des de la seva terrassa hi ha una bona vista d'aquest carrer tan concorregut.

Contigu al palau el-Badi recomanem el Cafè el-Badia. La seva terrassa compta amb unes excel·lents vistes sobre aquest palau i els seus voltants.

En la part nova de la ciutat recomanem l'Snack Fener, en el nº 72 de l'Av. Mohammed V, amb bon menjar i a preus moderats. Però en qualsevol cas no podeu marxar sense provar l'experiència única de sopar en algun dels molts quiosquets de la plaça Djemaa el-Fna.

Coses a veure i fer

MARRÀQUEIX. Aquesta ciutat marroquina és segurament la gran metròpoli berber, el centre on conflueix la gent de l'Alt i Mig Atles. El seu ric passat històric ha quedat reflectit en múltiples monuments, fent de Marràqueix una de les ciutats del Maghreb amb més encant per al viatger.

La ciutat està en realitat formada per dos nuclis, la medina o ciutat vella, i la ville nouvelle o ciutat nova, més o menys de les mateixes dimensions.

Medina de Marràqueix. La ciutat vella de Marràqueix va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l'any 1985 i data originalment del s. XI, quan va ser construïda pels almoràvits.

• Plaça Djemaa el-Fna. Aquesta icònica plaça és, sens dubte, el cor i lloc més destacable, no solament de la medina, sinó de tot Marràqueix.

Aquesta enorme plaça permet encara avui dia fer-se una idea molt exacta del que van anar les places en l'època medieval, un lloc de trobada per a tothom.

Durant tot el dia en aquesta plaça es pot trobar pràcticament de tot: quiosquets on venen suc de taronja natural (amb un munt de taronges perfectament apilades), de fruites, de bijuteria, de dentadures, de records, de cistelles de vímet, de pastissos, de remeiers, o d'escriptors de cartes per encàrrec.

Però també hi ha músics de gnaoua (música tradicional d'arrels subsaharianes, però amb clares influencies berbers i àrabs), acròbates, encantadors de serps, ballarins o comptadors de contes. Tot això és un espectacle per als sentits i d'una indubtable bellesa plàstica.

De totes maneres, és quan el sol s'amaga que la plaça assoleix la seva màxima esplendor, ja que bona part de la seva superfície s'omple de quiosquets de menjar, fogons, llums i, sobretot, moltíssima gent.

Val la pena deixar-se portar per les olors i recórrer la plaça sense rumb fix, escoltant les ofertes dels responsables d'aquests improvisats restaurants. Al final només cal escollir un d'ells, asseure's en un dels bancs que envolten els fogons i gaudir del seu menjar.

Després de sopar es pot prendre un bon te a la menta en qualsevol de les terrasses amb vistes sobre la plaça. Potser la que ofereix la millor vista sobre la plaça és la terrassa del Cafè Glacier (hi ha una consumició mínima de 8 Dh per accedir a la terrassa).

En fi, podríem dir moltes coses més d'aquesta fascinant plaça, però el millor és viure-la in situ i en persona.

• Medersa Ali ben Youssef. Aquesta preciosa madrassa va ser construïda en el s. XVI pels saadians i és l'escola teològica més gran de tot el Maghreb i certament és un dels monuments més importants de Marràqueix.

Tot i que ara estava parcialment en restauració hem de dir que el conjunt és molt bonic i harmoniós, a més de respirar-se una absoluta tranquil·litat en el seu interior, lluny de l'enrenou dels socs propers.

A més de ser més gran que la resta de madrasses del país també té una estructura arquitectònica diferent, sintetitzant tots els temes decoratius de l'art arquitectònic de l'època: fusta de cedre, marbre de Carrara, zellij de diversos colors i formes, ...

És per tant un lloc de visita obligada. L'entrada costa 20 Dh i obre tots els dies de 9 a 18 hores.

Per arribar fins a la madrassa es pot agafar el carrer Souq Smarrine, al nord-oest de la plaça Djemaa el-Fna, i seguir-lo cap al nord. Els carrers són laberíntics, però amb un cert sentit de l'orientació i/o un mapa (per exemple el de la guia Lonely Planet) no serà difícil arribar a la madrassa sense necessitar dels serveis d'un guia.

I si ens perdem sempre queda el recurs de preguntar per la madrasa i amablement serem reorientats.

Pel camí trobem qissarias (mercats coberts) i els diferents socs: de catifes, de joies, de babuchas, de pells, etc.

I abans d'arribar a la madrassa pròpiament dita trobem la mesquita Ali ben Youssef, la més gran i antiga de la medina. Aquesta mesquita no es pot visitar, però a la mateixa zona sí és possible entrar en la Koubba Ba'adiyn o en el museu de Marràqueix.

• Mesquita de Koutoubia. Aquesta mesquita, com la majoria al Marroc, està tancada als no musulmans, però el que és realment destacable d'aquesta mesquita és el seu minaret, autèntic símbol del perfil d'aquesta ciutat.

El seu minaret té una altura de 70 metres i es veu des de molts llocs. D'ell es diu que és la torre bessona de la Giralda de Sevilla i efectivament la seva semblança és evident.

La mesquita va ser construída en el s. XII pels almohades amb un estil arquitectònic típicament marroquí-andalusí.

El minaret és molt bonic, especialment quan s'il·lumina en caure el sol, i a més és un plaer passejar pels jardins i esplanades que hi ha al seu voltant. Està situada a uns 300 metres al sud-est de la plaça Djemaa el-Fna.

• Tombes saadianes. Aquest mausoleu va ser començat a construir pel sultà saadià Ahmed al-Mansour a finals del s. XVI i consta en realitat de dos edificis separats.

La petita sala central del primer d'ells és la més espectacular de totes (és on està enterrat el propi sultà), amb un sostre de fusta de cedre suportat per 12 columnes de marbre de Carrara. La decoració de les parets és una autèntica filigrana.

A l'altre edifici està la tomba de la mare del sultà. A més hi ha un petit jardí on podem asseure'ns una estona i contemplar el conjunt.

L'entrada al conjunt costa 10 Dh i està obert cada dia de 8:45 a 11:45 i de 14:30 a 17:45 hores.

Atès que el lloc és petit recomanem evitar les hores centrals del matí o la tarda per no trobar-nos amb els grups organitzats i estar més tranquils.

Aquestes tombes es troben al costat de la mesquita de la Kasbah, 1 km al sud de la plaça, baixant pel carrer Oqba ben Nafaa (fixeu-vos a l'altre costat del carrer en la bonica porta Bab Agnaou).

En sortir de les tombes saadianes i caminant en direcció sud per petits carrers anem creuant la kasbah fins sortir per una de les portes de la medina. Davant tenim el jardí Agdal i a l'est el Gran Mechouar (esplanada utilitzada per a reunions reals i parades militars al costat del palau). Aquesta és una bonica i tranquil·la zona.

El Mechouar està en el costat sud del Dar el Makhzen o Palau Reial, el qual no està obert al públic.

Vorejant pel costat oriental del palau reial i de la muralla de la kasbah s'entra al Mellah, l'antic barri jueu, un conjunt de petits carrers amb un soc, bàsicament d'orfebres i joiers.

En l'extrem nord del barri es troba la Place des Ferblantiers, pintoresca plaça on es reuneixen nombrosos forjadors que treballen artísticament el metall.

• Palau el-Badi. També construït pel sultà Ahmed al-Mansour (com les tombes saadianes) a la fi del s. XVI, es deia d'aquest palau que era un dels més bonics del món i per això rebia el sobrenom de l'incomparable.

Avui dia només queden algunes restes (una enorme plaça interior, uns murs semi-derruïts i algun edifici adjacent), ja que va ser espoliat un segle després per obtenir-ne material de construcció. Malgrat tot creiem que val la pena visitar-lo. L'entrada al recinte costa 10 Dh.

En una cantonada del recinte hi ha una terrassa elevada des d'on hi ha una bona vista dels voltants. Sobre les restes dels murs de l'antic palau es poden veure un gran nombre de nius de cigonya, el soroll de les quals ens acompanya durant tota la nostra visita.

El palau el-Badi està situat uns 200 metres a l'oest de la Place des Ferblantiers.

• Palau de la Bahia. Aquest palau fou construït a finals del s. XIX com a residència del Gran Visir.

A la mort d'aquest el palau fou saquejat, però avui dia ja s'ha restaurat una bona part d'ell i les obres encara continuen.

Només una part del palau és visitable perquè la resta està en obres o bé en ús.

Tot i que arquitectònicament les diferents parts del palau són molt heterogènies la veritat és que el conjunt és molt bonic, a més de poder gaudir d'un entorn tranquil i agradable.

Aquest palau es troba uns 250 metres al nord-est del palau el-Badi. L'entrada costa 10 Dh i l'horari és de 9 a 15 hores (en les guies figura un horari diferent ja que aquest ha canviat en els últims mesos).

En la ruta de tornada a la plaça Djemaa el-Fna pel carrer Riad Zitoun el-Jedid es passa per davant d'un parell de museus, la Maison Tiskiwin i Dar Si Saïd, un bonic edifici del s. XIX que ara allotja una important col·lecció d'art del Marroc.

Ville nouvelle de Marràqueix. La ciutat nova de Marràqueix està a uns 30 minuts caminant des de la plaça Djemaa el-Fna. Clar que també es pot agafar un autobús urbà (actualment gestionats per la companyia espanyola ALSA) en la parada que hi ha en el costat sud de la Place de Foucauld. Cada trajecte costa 3 Dh.

L'autobús nº 8 ens va resultar el més pràctic, ja que passa per la terminal d'autobusos i l'estació de tren, seguint la ruta: Av. Mohammed V, Av. des Nations Unies, Place du 16 Novembre i Av. Hassan II.

Aquesta part de la ciutat no té molt interès, tot i que sí recomanem un tranquil passeig per l'avinguda Mohammed V (entre les places 16 de Novembre i Abdel Moumen ben Ali), el bulevard Mohammed Zerktouni o l'avinguda Yacoub el-Mansour, on podrem veure bonics cafès i algunes interessants cases d'estil colonial.

Però en qualsevol cas no us heu de perdre la visita al Jardin Majorelle, dissenyat pel pintor francès Jacques Majorelle en l'època colonial durant la qual el Marroc va estar sota administració francesa.

Es tracta d'un jardí de cactus, bambú, buganvílies i moltes altres plantes que envolten un xalet d'un color blau intens, on va viure el pintor.

Ara aquest xalet allotja el Museu d'Art Islàmic.

L'entrada al jardí costa 20 Dh i 15 Dh addicionals si es vol visitar també el museu.

Aquest bonic jardí està a uns 600 metres al nord de la terminal d'autobusos (gare routière) de Bab Doukkala.

ESSAOUIRA (anomenada en el passat Mogador), és una petita ciutat de la costa atlàntica molt fotogénica, amb una atmosfera molt relaxada i boniques platges cap al sud.

És un lloc absolutament recomanable per a una excursió d'un dia des de Marràqueix o bé per passar uns quants dies de relax. Les fortificacions de la ciutat vella són una barreja d'arquitectura militar portuguesa, francesa i berber.

D'altra banda, molts artistes, com pintors, esculptors o escriptors, principalment europeus, han comprat propietats en la medina, la qual cosa ha propiciat l'existència d'un cert ambient bohemi.

Medina d'Essaouira. Fou declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l'any 2001 per tractar-se d'un exemple excepcional de ciutat fortificada de finals del s. XVIII.

La medina, juntament amb la kasbah i el mellah (barri jueu) formen l'antiga ciutat emmurallada.

Sense destacar res en concret, val la pena passejar pels carrers d'aquesta zona compacta, on trobareu estrets passatges, façanes emblanquinades amb portes de color blau, cafès, botigues d'artesania, etc.

Al sud de la medina es troba la plaça Orson Welles, enjardinada i amb un bust d'aquest director de cinema, en agraïment al fet que aquest va filmar en les muralles de la ciutat algunes de les espectaculars seqüències de la pel·lícula Othello.

El port pesquer, situat al sud-oest de la medina, és, sens dubte, un dels punts interessants d'Essaouira, oferint un gran nombre d'imatges pintoresques. Per tant aquesta zona mereix una visita reposada, envoltats per les gavines i l'olor inconfusible d'un port pesquer.

Aquí podreu veure multitud de petites barques de color blau, grans vaixells pesquers, xarxes multicolors, construcció de vaixells en les drassanes, quiosquets de venda de peix (i que es pot cuinar i menjar allí mateix), una bona vista sobre les platges al sud, etc.

En la part oest de l'entrada al port es troba l'anomenada Skala du Port, una petita zona fortificada des d'on hi ha algunes vistes sobre el port i també sobre la propera illa de Mogador (l'entrada costa 10 Dh), mentre que en la part oriental trobareu la llotja del peix, fàcilment localitzable per la forta olor que desprèn (de 15 a 17 hores i cada dia excepte diumenge es duu a terme la subhasta del peix en aquest recinte).

L'Skala de la Ville, situada en l'extrem occidental de la medina, és una plataforma elevada sobre un mur amb merlets que tenia la funció de defensar el port. Des d'ella hi ha unes hi ha unes magnífiques vistes cap al mar.

Té una longitud d'uns 200 metres i està construída sobre uns esculls on trenquen les aigües atlàntiques. En aquesta plataforma hi ha una col·lecció de canons de metall massís dels segles XVIII i XIX.

Les Illes de Mogador (també conegudes com a illes Purpurines) són clarament visibles des del port o des de l'Skala de la Ville. No estan habitades i és visible, sobretot, la seva antiga fortificació.

Actualment són una reserva ornitológica que serveix de refugi als escassos falcons d'Eleanora que queden.

En principi aquestes illes no es poden visitar, pel fet de ser una reserva, però són fàcilment visibles des de la riba amb binoculars.

La ciutat d'Essaouira està uns 176 km a l'oest de Marràqueix i per arribar a ella vam agafar un autobús que surt a les 8 del matí de la terminal d'autobusos Bab Doukkala de Marràqueix (Gare routière Bab Doukkala).

El trajecte costa 32'5 Dh i recomanem comprar el bitllet el dia anterior per a major seguretat, en la finestra nº 7 de la mateixa terminal. Triga unes 3'5 hores en arribar a Essaouira (sense els actuals controls de policia serien uns 20 minutos menys).

L'autobús finalitza el seu recorregut en l'estació d'autobusos d'Essaouira, a uns 500 metres de la porta Bab Doukkala, al nord-est de la medina (es pot anar a peu en uns 15 minuts).

El bitllet de tornada a Marràqueix es pot comprar en el mateix moment de l'arribada a Essaouira si tenim previst el retorn per al mateix dia. L'autobús de tornada és a les 17:30 hores (mateix preu i temps que a l'anada).

Les 6 hores de temps efectiu entre l'anada i la tornada són més que suficients per visitar tranquil·lament la ciutat.

Com arribar-hi

El trajecte entre les ciutats de Marràqueix i Rabat el vam fer amb tren en dues etapes: primer de Marràqueix a Casablanca i a continuació de Casablanca a Rabat, ja que ens havíem proposat l'objectiu de fer una ràpida visita a la ciutat de Casablanca..

De Marràqueix a l'estació Casa-Voyageurs de Casablanca hi ha 8 trens diaris (el primer a les 5:15 hores i l'últim a les 21 hores). Aquest trajecte costa 75'5 Dh en 2ª classe i el tren triga 3 hores 15 minuts a recórrer els 238 km que separen les dues ciutats.

Per anar a l'estació de tren de Marràqueix des de la zona de Djemaa el-Fna es pot agafar l'autobús nº 8 en la Place de Foucauld, arribant en només 15 minuts. En la mateixa estació hi ha una cafeteria on esmorzar (10 Dh un cafè amb llet i un croissant).

I des de l'estació Casa Voyageurs de Casablanca a la de Rabat Ville, ja en la ciutat de Rabat, hi ha com a mínim un tren cada hora (el primer a les 6:15 hores i l'últim a les 00:15 hores). El trajecte costa 29'5 Dh en 2ª classe i dura una hora.

El tren és la millor manera d'arribar a Rabat perquè l'estació Rabat Ville és molt cèntrica (aneu amb compte de no baixar en l'estació Rabat Agdal, l'anterior a la de Rabat Ville).

Dormir i menjar

L'Hôtel Dorhmi (Av. Mohammed V, nº 313) està molt ben situat, a 50 metres de l'entrada sud de la medina de Rabat. Les habitacions estan al voltant d'un pati central i són bàsiques, però estan molt netes. L'habitació doble costa 120 Dh, amb el bany i la dutxa exteriors (cada dutxa costa 10 Dh i és d'aigua calenta).

Per esmorzar recomanem la cafeteria que hi ha just en els baixos de l'hotel.

El restaurant el-Bahia (Av. Hassan II, a només 50 metres de l'Hôtel Dorhmi) és un lloc tranquil, agradable i es menja bé, tot i que no és barat.

Al carrer al-Yamama (en el costat sud de l'estació de tren) es troba el restaurant La Grillade, amb preus molt econòmics i un menjar molt correcte.

La terrassa exterior de l'Hôtel Balima (a 150 metres de la Place des Alaouites, sobre l'Av. Mohammed V) és un bon lloc per prendre una beguda en un ambient cool.

Coses a veure i fer

CASABLANCA. Aquesta important ciutat marroquina, coneguda més popularment com a Casa, no té res a veure amb la ciutat que tots tenim en ment gràcies a la mítica pel·lícula del mateix nom. Casablanca, és la ciutat més gran i moderna del Marroc, i és el seu centre econòmic.

Mesquita Hassan II. La visita a aquesta gran mesquita fou la raó de la nostra curta escala a Casablanca durant el viatge amb tren des de Marràqueix a Rabat.

Aquesta enorme construcció, finalitzada l'any 1993, està situada sobre una esplanada en forma de península que ocupa 9 hectàrees, de les quals dues terceres parts han estat guanyades al mar.

En el moment d'escriure aquest relat aquesta mesquita era el tercer edifici religiós més gran del món.

La mesquita pot acollir fins a 25.000 fidels en el seu interior i el seu minaret, amb 210 metres d'altura, és el més alt del món.

Tota la mesquita és d'unes dimensions, un luxe i una sofisticació descomunals, amb detalls hi-tech com un sostre que s'obre de forma automatitzada per deixar passar el sol al seu interior o un làser en la part superior del minaret que a la nit llança un feix de llum en direcció a la Meca.

La veritat és que està dissenyada amb gust i és espectacular, tant per dins com per fora, però ens queda la impressió, tal com ja ens va passar en visitar el Vaticà (Roma), que està fora de lloc aquest hiper-luxe en un edifici religiós (tot i que aquesta és la nostra opinió personal, clar!!).

La mesquita es pot visitar qualsevol dia, excepte el divendres, a les 9:00, 10:00 11:00 i 14:00 hores. La visita a la mesquita ha de ser forçosament guiada (a l'entrada s'organitzen grups segons idioma), dura 1 hora i costa la mòdica quantitat de 100 Dh.

Per arribar a la mesquita des de l'estació de tren Casa-Voyageurs es pot agafar l'autobús nº 30 a la plaça que hi ha davant l'estació. El trajecte costa 2'5 Dh.

Baixem de l'autobús en el Blvd. de Bordeaux, 1 km al sud de la mesquita. Fent zigzag pels carrers a l'oest de la medina és fàcil arribar caminant fins a la mesquita, ja que el minaret es veu des de qualsevol lloc.

Per tornar a l'estació de tren des de la mesquita agafem el Blvd. Sour Jdid, entrem en la medina i seguint els carrers pel costat oest anem a donar finalment a la Place des Nations Unies.

A part d'algun edifici singular i alguns cafès no hi ha res d'especial en el que veiem de Casablanca. Pugem pel Blvd. Mohammed V i arribem fins a l'altura del mercat central.

A l'altre costat de carrer es troba l'interessant Hôtel Lincoln, una obra mestra de l'art decó, construït l'any 1916 i que es troba en un estat ruïnós, a l'espera de la decisió de si s'enderroca o es restaura.

Al costat de l'edifici hi ha una parada d'autobusos on agafem el nº 2 per tornar de nou a Casa-Voyageurs. El trajecte costa 3 Dh i es recorre en menys de 10 minuts.

AVÍS: Amb motiu dels recents atemptats a Casablanca ara no és possible deixar l'equipatge en la consigna de cap estació de la ciutat. Per tant ens vam veure obligats a carregar la motxilla pel centre de la ciutat. Afortunadament sí que ens fou possible deixar l'equipatge a l'entrada de la mesquita Hassan II durant la nostra visita.

RABAT. La ciutat de Rabat en conjunt va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l'any 2012, incloent les seves muralles i portes almohades, l'Alcassaba dels Oudayas, el lloc arqueològic de Chellah, la mesquita Hassan, la Medina, la ciutat moderna i el mausoleu de Mohammed V.

Malgratr que Rabat és la capital del Marroc, és una ciutat sorprenentment tranquil·la, sense cap tipus d'assetjament al visitant. A més és elegant, agradable i amb un passat molt ric. Per aquest motiu creiem que Rabat mereix sobradamente una visita.

Medina. La medina de Rabat no és potser tan interessant com la de Marràqueix o Fes, però val la pena passar per ella i visitar-la en el nostre camí a l'Alcassaba dels Oudayas.

La ruta més recomanable s'inicia davant el mercat municipal, a l'altre costat de l'Hôtel Dorhmi, i en girar la cantonada de l'hotel s'agafa la Rue Souika, la més interessant de la medina. Fins arribar a la Gran Mesquita trobareu espècies, menjar, i botigues amb tot tipus de productes.

A partir d'aquí i fins a la Rue des Consuls trobem el Souq as-Sebbat, un soc amb moltes joieries.

En arribar a la Rue des Consuls continuem cap al nord, finalitzant just davant les muralles de l'alcassaba. En aquest carrer trobem bàsicament botigues de catifes, pells, babutxes o utensilis de coure.

Alcassaba dels Oudayas (Kasbah des Oudaias en francès). Aquest bonic espai es troba en un lloc elevat sobre l'oceà Atlàntic i l'estuari del riu Bou Regreg, el qual divideix la ciutat de Rabat amb la veïna Salé. Es tracta d'una antiga fortalesa militar construïda a partir del segle XIII, encara que les restes de l'alcassaba que podem veure actualment es remunten a l'imperi almohade.

Abans de pujar les escales que porten a l'entrada principal trobareu a la dreta una petita entrada que condueix al Jardí Andalús, traçat pels francesos en l'era colonial. És un lloc perfecte per descansar una estona.

En el costat nord del jardí hi ha un palau del s. XVII que ara allotja el Musée des Oudaia o Museu d'Arts del Marroc (l'entrada costa 20 Dh).

En el costat oriental hi ha una altra porta que condueix al Cafè Maure, un lloc extraordinari per beure o menjar alguna cosa en un entorn preciós, tranquil i fresc, i amb una vista superba de l'estuari i de Salé, la ciutat que hi ha a l'altre costat de l'estuari.

Tornant de nou a les escales inicials pugem fins a a dalt i entrem per l'enorme porta Bab Oudaia, obra mestra construïda pels almohades en el s. XII en pedra tallada.

Una vegada dins de l'alcassaba anem seguint la Rue Jamaa, el carrer principal. Els carrers i edificacions que anem veient a costat i costat tenen un encant especial.

Pel camí podem veure per fora la mesquita més antiga de Rabat, del s. XII. Al final del carrer s'arriba a la Plataforme du Sémaphore, una espècie de mirador amb una vista excel·lent de l'oceà, l'estuari, Salé i algunes platges. Just sota aquest mirador es pot veure la Torre dels Pirates.

Des d'aquí es pot tornar enrere i sortir de nou per Bab Oudaia o bé baixar per unes escales cap a la platja i el Cafè Maure.

Torre Hassan. Des de la l'alcassaba, caminant pel bulevard Tariq al-Marsa que transcorre paral·lel a l'estuari i pujant a un petit turó s'arriba a una preciosa zona enjardinada, després de la qual es troba aquesta famosa torre, símbol de Rabat i perfectament visible des de la kasbah i durant tot el camí fins a aquí.

Havia de ser la més gran i alta del món en l'època de la seva construcció, a la fi del s. XII, però l'obra es va deixar a mig fer (tot i així té una altura de 44 metres).

En realitat havia de ser el minaret d'una enorme mesquita adjacent que va ser destruída per un terratrèmol l'any 1755 i de la qual avui només queda una esplanada amb columnes de marbre, encara que permeten fer-se una idea de l'enormitat del conjunt.

L'estil arquitectònic de la torre és similar al de la Koutoubia de Marràqueix o la Giralda de Sevilla.

Mausoleu de Mohammed V. Al costat de l'esplanada citada anteriorment es troba aquest mausoleu, una atractiva construcció d'estil tradicional marroquí.

L'entrada és lliure i s'entra en una galeria des de la qual es veu en la part inferior una sala oberta amb les tombes de Mohammed V i Hassan II, avi i pare respectivament de l'actual rei del Marroc.

Des del mausoleu hi ha una bonica panoràmica en direcció a la torre Hassan.

Sortint per la porta oriental del recinte del mausoleu i caminant uns 4 km pels bulevards Abi Radraq primer i Moussa ibn Nassair després (és una zona de la ciutat molt tranquil·la i vigilada, ja que aquí es concentren bona part d'ambaixades i seus oficials, amb algunes cases i edificis notables) arribem a la necròpoli de Chellah.

Necròpoli de Chellah. Aquest lloc arqueològic (pronunciat chel·lá) es troba ja fora de les muralles de la ciutat i va ser construït en el s. XIII.

Es tracta d'una zona tancada per murs defensius i en el seu interior es troben les restes de l'antiga ciutat romana de Sala Colonia, un complex islàmic també en ruïnes, i diverses tombes de sants.

Presteu especial atenció a la decoració exterior del minaret de la mesquita i també a la gran quantitat de nius de cigonyes sobre arbres i ruïnes (en aquesta època de l'any estan ocupats per multitud de cries nascudes en la primavera i que no paren de clacar).

Tot i que no hi ha molt a veure, el conjunt és força atractiu i molt poc visitat. L'entrada costa 10 Dh i obre cada dia de 8:30 a 17:30 hores.

Tornem caminant des de la necròpoli al centre de Rabat. Entrem de nou en les muralles de la ciutat per la porta Bab Zaer i seguim per l'avinguda Yacoub al-Mansour, per entrar a continuació en el mechouar, ja dins dels límits del palau real.

Palacio Dâr-al-Makhzen. Aquest palau real, el nom oficial del qual és El Mechouar Essaid és la residència principal del rei del Marroc.

En la part que vam poder veure tot són jardins molt ben cuidats, grans avingudes per als vianants amb arbres, i edificis administratius i militars.

L'edifici del palau real pròpiament dit (construït en el s. XIX) es pot veure a una certa distància, ja que es troba en una zona restringida.

És molt agradable passejar per aquesta zona. Sortim del recinte pel costat nord a l'avinguda Moulay Hassan, des d'on es pot veure a l'esquerra l'espectacular i característica porta multiarc Bab ar-Rouah.

Així completem aquesta ruta circular amb inici i final davant el mercat municipal en l'avinguda Mohammed V.

Es tracta d'un itinerari esgotador físicament (realitzat íntegrament a peu en un mateix dia), però que a nosaltres ens va resultar d'allò més gratificant.

Com arribar-hi

Els aproximadament 250 km entre Rabat i Xauen els vam fer amb autobús (no hi ha tren).

Aquest trajecte costa 45 Dh i, en el nostre cas, va suposar més de 6 hores de viatge, dos d'elles només per recórrer els 40 km entre Rabat i Kenitra). I el trajecte de Ouezzane a Xauen és de carretera de muntanya.

Aquest autobús surt a les 14:00 i a les 17:30 hores de l'estació d'autobusos (gare routière) de Rabat. Els bitllets es compren en la finestreta nº 1 de la terminal i, en principi, es poden comprar just abans de viatjar (millor estar allí almenys 30 minuts abans de la sortida), tot i que nosaltres vam anar expressament a la terminal el dia anterior per saber els horaris i si era necessari reservar.

Per arribar fins a l'estació d'autobusos, 5 km al sud-oest del centre de Rabat, l'opció més econòmica és agafar l'autobús urbà nº 30 que surt de la parada davant de Bab al-Had (a 250 metres de l'Hôtel Dorhmi). Val 3 Dh i triga uns 15 minuts a fer el trajecte.

Dormir i menjar

Malgrat la insistència d'uns quants comissionistes que esperaven l'arribada de l'autobús vam anar a l'hotel que prèviament havíem escollit: la Cordoba Pension (al carrer Gharnata, nº 36), a només 100 metres del centre de la medina, la plaça Uta el-Hammam.

Es tracta d'un edifici d'estil andalús amb un preciós pati interior i una terrassa en el terrat amb una magnífica vista sobre la kasbah, la medina i les muntanyes circumdants.

Una bonica habitació de tres llits, amb bany compartit (però amb aigua calenta, tovalloles i paper WC) i un esmorzar molt complet inclòs en el preu costa 160 Dh. A més és tranquil i molt net, i el personal és molt atent.

El recomanem, tot i que, en general, vam comprovar que en aquesta ciutat la relació qualitat-preu dels serveis (allotjament i restaurants) és la millor d'entre tots les ciutats visitades.

També vam poder veure, encara que no allotjar-nos perquè estava tancada per millores, l'Hostal Guernica (carrer Onssar, 49). Sembla recomanable, especialment una única habitació, molt bonica, que hi ha en la terrassa i que costa 180 Dh, amb bany compartit.

Per menjar una de les millors alternatives són els nombrosos restaurants de la plaça Uta el-Hammam. A més estan oberts fins a molt tard (d'1 a 2 de la matinada).

També podem recomanar el restaurant al-Kasbah, a l'inici del carrer que hi ha entre les places Uta el-Hammam i Kenitra, on es menja bé en un lloc amb encant i a un preu que està molt bé (una amanida, un plat principal i una ampolla d'aigua costa uns 35 Dh).

Un altre restaurant recomanable (la façana de l'edifici i la decoració de l'interior són molt singulars) és el Aladdin, molt aprop de la plaça, però cal tenir en compte que la cuina tanca a les 22 hores i el bar a les 23 hores.

Coses a veure i fer

Xauen (o Chefchaouen en francès i pronunciat xàuen) és un lloc encantador situat al bell mig de les muntanyes del Rif, uns 115 km al sud-est de Tànger.

La seva medina és molt fotogénica i, en ser petita, també és molt fàcil de visitar.

A més, és una ciutat tranquil·la, ideal per desconnectar un o dos dies, passejant sense rumb per la seva medina, visitant alguns punts d'interès, fent senderisme per les muntanyes properes o simplement asseguts en un banc de la plaça principal.

Va ser fundada a finals del s. XV i la seva població original va estar composta, sobretot, per exiliats de l'al-Ándalus, tant musulmans com jueus.

No ha de sorprendre, doncs, que la seva medina ens recordi molt als pobles andalusos, concretament als pobles de la zona de l'Alpujarra de Granada i Almeria, amb petits carrerons de traçat irregular i cases emblanquinades.

En bona part a causa de la intermitent presència espanyola a la zona fins l'any 1956 és molt fàcil trobar població local de Xauen que entén i parla el castellà. També hi contribueix el fet que les cadenes espanyoles de TV són molt seguides aquí, especialment quan hi ha partit de futbol.

La medina de Chauen és petita i gens massificada, la qual cosa fa gairebé impossible perdre's i que passejar per ella sigui molt plaent. Per tant no és necessari anar acompanyat de cap guia per recórrer els seus racons.

La majoria de les seves cases i carrers estan emblanquinades de colors blanc i blau que en un dia de sol radiant enceguen els ulls per la seva intensitat lumínica.

En la medina no recomanem cap lloc especialment, sinó simplement recórrer-la allà on ens porti la nostra intuïció. No és difícil trobar racons molt bonics, de postal.

Un truc a tenir en compte a l'hora de recórrer la medina és saber que quan un carreró està completament emblanquinat, inclòs el terra, llavors significa que no té sortida, només dóna accés als habitatges.

Sortint per la porta Bab el-Ansar, en la part oriental de la medina, i caminant uns 200 metres s'arriba a una deu d'aigua corresponent al riu Ras el-Maa, el qual és un bon lloc per descansar i refrescar-se en dies de calor.

La preciosa plaça Uta el-Hammam ve a ser el centre neuràlgic de la medina. És un magnífic lloc per asseure's en un banc o en la terrassa d'un dels seus nombrosos bars i deixar passar el temps, contemplant el dia a dia d'aquesta ciutat.

En el seu costat oriental es troba l'alcassaba (kasbah), una petita zona fortificada que inclou un preciós jardí d'estil andalusí, un modest museu i una torre no massa alta, però que permet contemplar una bona vista de la ciutat.

L'entrada al recinte de l'alcassaba costa 10 Dh i la seva visita val la pena. El color vermellós dels murs dóna un toc molt vistós al conjunt, tant per dins com per fora.

En el costat sud de la plaça tenim la Gran Mesquita, amb la particularitat que té un rar minaret de planta octogonal, mentre que en el costat nord-oest hi ha un funduq (o caravanserai), que s'utilitzava (i encara avui dia és utilitzat, especialment en dia de mercat) per acomodar a pelegrins, viatgers i les seves cavalleries.

Entrar i veure el pati interior d'aquest caravanserai, sobretot en un dia de mercat, és com un viatge al passat.

A només 50 metres a l'est de la plaça Uta el-Hammam tenim la plaça el-Majzen. És més petita que l'anterior i en ella podem trobar nombroses botigues de records.

El dijous és el dia de mercat a Xauen i s'estén per l'entrada Bab el-Ain a la medina i també al sud de l'Av. Hassan II.

És molt interessant veure dones camperoles vestides de forma tradicional (trobem moltes similituds amb la vestimenta tradicional a les illes Canàries) i que vénen al mercat a comprar o vendre.

Per completar la visita a la ciutat també val la pena fer un volt po la ville nouvelle, la part més nova.

Sortint de la medina per la porta Bab el-Ain agafem l'Av. Hassan II, deixant el cementiri a la nostra dreta i el mercat a l'esquerra, i arribem a la bonica plaça circular Mohammed V.

A partir d'aquí cadascú pot escollir per on continuar el passeig.

Com arribar-hi

Els 210 km que separen Xauen de Meknès els vam fer en un autobús que costa 45 Dh i surt a les 12:45 h. des de la nova estació d'autobusos de Xauen.

L'estació d'autobusos està a uns 15-20 minutos a peu des de la plaça Uta el-Hammam, baixant per l'Av. Mohammed V i girant a la dreta per l'Av. Mohammed Abdou. A uns 500 metres hi ha un descampat on aparquen els autobusos.

Els bitllets es poden comprar en el mateix autobús o bé en un quiosquet mòbil que hi ha davant d'un bar, però pot ser recomanable comprar-los el dia abans, especialment en temporada alta.

Hi ha altres dos autobusos diaris a Meknès: a les 6:00 i a les 15:30 h.

Finalment triguem 5 hores en arribar a Meknès, després d'una llarga parada a Ouezzane, una altra en un restaurant de carretera per menjar alguna cosa i, finalment, un ràpid canvi d'autobús en la terminal d'autobusos de Sidi Kacem.

Aprofitem que l'autobús passa per la rotonda principal de l'Av. Molulay Ismail de Meknès per baixar aquí, en comptes d'esperar al fet que l'autobús arribi a la seva destinació final, la terminal d'autobusos, ja que aquesta rotonda es troba a només 400 metres de l'entrada de la medina.

Dormir i menjar

L'Hôtel Maroc (en la Rue Rouamzine nº 7) es troba just en l'entrada sud-est de la medina. L'habitació és molt simple, amb un llit gran i un altre més petit, i un lavabo per rentar-se les mans.

El bany i la dutxa (d'aigua freda i calenta) són compartits. El preu és de 60 Dh per persona i recomanem demanar una habitació que doni al pati interior (amb vegetació), en principi més agradable i tranquil·la que la resta.

Aquest hotel no té res d'especial, però està ben situat, és net i potser no tan cutre ni sorollós com altres que hi ha en la medina.

Sí voleu dormir en la part nova de la ciutat i prop de l'estació de tren ens van recomanar l'Hôtel Majestic (Av. Mohammed V nº 19,). L'edifici per fora és bonic, però no podem donar preus ni la nostra opinió sobre l'hotel en si perquè no ens hi vam allotjar.

En el costat nord de la plaça el-Hedim hi ha un parell de quiosquets on se serveix un plat combinat molt complet per 35 Dh, alhora que mentre mengem en la seva terrassa exterior contemplem l'esplèndida i enorme porta Bab el-Mansour.

En l'Av. Hassan II de la Ville Nouvelle recomanem Essaada Justfruit, on podreu degustar les seves magnífiques amanides de fruites, els seus pastissos o beure sucs de fruites naturals, i tot molt bo.

Coses a veure i fer

MEKNÈS. Aquesta ciutat posseeix una gran herència en forma de monuments de l'època en què va ser la capital, sota el regnat del sultà alaouita Moulay Ismail. Durant els 55 anys del seu regnat (s. XVII i XVIII) el sultà va fer construir enormes muralles amb portes monumentals, mesquites, jardins, alcassabes i un palau.

Per aquest motiu Meknès és també coneguda amb el metafòric nom de la Versalles marroquina. En la nostra opinió aquesta ciutat no és tan interessant com Marràqueix o Fes, però mereix que li dediquem almenys un dia per visitar els seus llocs més emblemàtics.

Ciutat històrica de Meknès (declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l'any 1996). Un bon lloc per començar a visitar la ciutat vella és la plaça el-Hedim, una enorme esplanada de 200 metres de llarg per 100 metres d'ample.

Malgrat els diversos intents que s'han fet (i encara es fan) per convertir-la en un lloc tan emblemàtic i amb l'atmosfera de la plaça Djemaa el-Fna de Marràqueix, creiem que encara està a anys llum d'aquella.

És una llàstima, per exemple, que el centre de la plaça es converteixi en un gran aparcament de cotxes durant el dia. De totes maneres, en caure el sol i fer-se fosc sol haver-hi prou ambient i animació, amb les terrasses dels bars de gom a gom i un petit mercat improvisat.

En el costat oest de la plaça es troba el mercat cobert de fruites i verdures, on es poden comprar les famoses olives de Meknès.

Cap al nord i est de la plaça s'estén el cor de la medina, amb els diversos socs.

En aquest costat també es troba la Gran Mesquita (entrada prohibida als no musulmans) i la madrassa Bou Inania, així com el museu Dar Jamaï (tancat per restauració).

En aquesta medina no és difícil orientar-se i trobar el camí sense necessitat de cap guia.

Finalment, en el costat sud de la plaça està l'enorme i impressionant porta Bab el-Mansour, la qual fou l'entrada principal a la ciutat imperial de Moulay Ismail. Està força ben conservada i es considera que és una de les més belles del país, cosa que nosaltres no discutirem en absolut.

Actualment per accedir a la ciutat imperial no es pot entrar per la porta en si, sinó per una porta lateral.

Una vegada dins de la ciutat imperial el primer que trobem és un gran espai obert format per la Place Lalla Aouda a l'est i Koubatt as-Sufara a l'oest.

El primer d'ells era el mechouar on Moulay Ismail passava revista a la tropa, mentre que en el segon actualment hi ha un petit edifici compost per una sala on es rebien als ambaixadors estrangers i una porta d'accés a uns enormes graners subterranis, Heri el-Mansour, amb orificis en el sostre que donen directament a l'exterior per permetre la ventilació. En la nostra opinió la seva visita no val molt la pena. L'entrada costa 10 Dh.

A 100 metres d'aquest es troba el Mausoleu de Moulay Ismail, amb una arquitectura i ornamentació finíssima i bonica de debò.

El pati anterior a la sala és un lloc magnífic per descansar una estona.

És necessari descalçar-se abans d'entrar a la sala en si i no es permet l'accés al lloc on es troben les restes de Moulay Ismail als no musulmans. L'entrada al mausoleu de Moulay Ismail és gratuïta, però es convida al visitant a deixar un donatiu.

En la zona més allunyada de la ciutat imperial, a uns 2 km del mausoleu, vam trobar Heri es-Souani, uns altres graners, també d'enormes dimensions i de l'època de Moulay Ismail.

Estan parcialment reconstruïts i tant la seva estructura com la construcció són impressionants, creant un espai força fotogènic (no sorprèn que el director de cinema Martin Scorsese localitzés aquí escenaris de la pel·lícula L'última temptació de Crist).

En el moment de la nostra visita una part del recinte era usat com a sala d'exposicions, amb una exposició sobre Jean Genet. També aquí l'entrada costa 10 Dh.

En el seu costat nord trobem l'estany d'Agdal que servia com a llac per a l'esbarjo del sultà i com a dipòsit d'aigua per al reg dels jardins. Té uns superfície de 4 Ha. i en el moment de la nostra visita estava mig buit d'aigua.

Arribar fins aquí és un agradable passeig de 2 km entre altes muralles, però també es pot agafar una calesa o un taxi (6 Dh) des de l'entrada de la ciutat imperial.

Per acabar la visita a Meknès també recomanem un passeig per la Ville Nouvelle, 1 km a l'est de la medina per l'Av. Moulay Ismail. No té res d'especial, però en caure el sol, quan ja han tancat els punts a visitar a la ciutat històrica, és un bon moment per passejar per ella tranquil·lament.

En un carrer paral·lel a la de l'estació de tren està el bar La Grotte, un espai molt agradable, tranquil i fresc on prendre una beguda. Molt recomanable per relaxar-se una estona.

MOULAY IDRISS és una petita població a uns 26 km de Meknès. És un important centre de peregrinació ja que aquí es troba el Mausoleu de Moulay Idriss.

Es permet l'accés a la ciutat per als no musulmans des de fa menys de 70 anys, però en l'actualitat continua prohibit l'accés a les mesquites i a tots els llocs sants, com per exemple el mausoleu.

Per tant no hi ha molt a veure, però si que recomanem almenys una breu visita, sobretot tenint en compte que Moulay Idriss està de camí cap a Volubilis.

Moulay Idriss i Volubilis són una fàcil excursió d'un matí sencer (llarg) des de Meknès.

A peu des de la plaça principal de Moulay Idriss (on paren els autobusos i taxis col·lectius) i pujant per un carrer a un dels dos turons sobre els quals s'assenta el poble s'arriba ràpidament fins al Mausoleu de Moulay Idriss.

Creuant per sota d'una arc de tres punts i pujant una escala arribem a l'entrada al mausoleu, però pocs metres més enllà veurem la barrera que impedeix l'entrada als no musulmans. Malgrat tot val la pena arribar fins aquí.

Tornant enrere i continuant l'ascensió pel carrer podrem arribar a un parell de punts panoràmics, molt propers entre si, des dels quals hi ha una vista magnífica sobre el mausoleu i el nucli de la població. Aquí els anomenen gran terrasse i petit terrasse.

En la nostra opinió la vista des del primer punt és molt superior al del segon. Arribar fins a qualsevol d'ells és bastant difícil ja que es troben al final d'un laberint de petits carrers i lògicament no estan senyalitzats.

No queda més remei que anar preguntant i/o acceptar els serveis d'un dels molts joves guies que s'ofereixen per acompanyar-nos a canvi d'una propina al final (5/10 Dh).

En el mateix camí a les dues terrasses panoràmiques teniu l'oportunitat de veure l'únic minaret cilíndric de tot el país, una curiosa i bonica construcció de color verd amb inscripcions àrabs de color blanc.

Per arribar a Moulay Idriss des de Meknès amb transport públic haurem d'anar a la parada de taxis col·lectius que hi ha en l'Av. des Nations Unies (a l'altre costat de l'Institut Francès) de Meknès.

Una vegada allà només haureu d'esperar al fet que s'omplin les 6 places del següent grand taxi (un vell Mercedes) que surti cap a Moulay Idriss (nosaltres vam esperar només 5 minuts).

Es triga uns 25 minuts a recórrer els 28 km de distància entre Meknès i Moulay Idriss.

El preu del trajecte és de 8 Dh (60 Dh regatejables si es vol llogar el taxi sencer). El punt final de parada és la plaça principal de Moulay Idriss.

Per tornar a Meknès n'hi ha prou amb anar a aquesta mateixa plaça i esperar a que s'ompli el següent taxi col·lectiu.

Si aquesta excursió la fem en dissabte, dia de mercat a Moulay Idriss, tindrem dos importants avantatges: trobarem més animació a Moulay Idriss i, sobretot, el transport per anar i tornar és molt més freqüent.

LLOC ARQUEOLÒGIC DE VOLUBILIS (declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l'any 1997). Aquestes són les restes romanes més grans i més ben conservades de tot el Marroc i corresponen a l'antiga capital romana de la Mauritània Tingitana, en els segles II i III d.C.

Opinem que la visita a Volubilis és altament recomanable, podent-la combinar fàcilment amb la visita a Moulay Idriss (veure punt anterior).

L'entrada al recinte costa 20 Dh. Una vegada dins podrem recórrer i visitar el recinte lliurement.

La visita a Volubilis pot suposar un mínim de dues hores i recomanem fer-la d'hora al matí (el recinte obre a les 8).

D'aquesta manera evitem les hores de màxima insolació i també els possibles grups organitzats que puguin arribar fins aquí (en el moment de la nostra visita vam estar pràcticament sols).

Hi ha alguns panells explicatius que ajuden a saber quins són els principals punts d'interès i el seu context històric: l'arc de triomf, la basílica, el fòrum, el capitoli, el mercat, cases, termes, molins d'oli, etc.

Però hem de fer un esment especial dels seus fantàstics mosaics, alguns dels quals estan molt ben conservats i són d'una bellesa extraordinària, sobretot tenint en compte que es troben en el seu emplaçament original i exposats a la climatologia.

És igualment bonica la localització del recinte, envoltat de petits turons de formes molt suaus.

Nosaltres vam arribar a Volubilis agafant un taxi col·lectiu a la plaça principal de Moulay Idriss. El trajecte de 4'5 km costa 5 Dh i no es triga més de 10 minuts en arribar a l'entrada del recinte arqueològic.

Per tornar a Moulay Idriss podem parar algun taxi col·lectiu que passi per l'entrada o bé anar fins a la carretera principal, a 500 metres de l'entrada del recinte. En el pitjor dels casos, si no passa cap taxi, es pot fer auto-stop o caminar els 4'5 km fins a Moulay Idriss.

Com arribar-hi

També aquí vam utilitzar el tren per recórrer els 60 km que separen les ciutats de Meknès i de Fes. Hi ha uns 9 trens diaris i nosaltres vam agafar el de les 13:44. Costa 16'5 Dh en 2ª classe (amb A/C) i triga uns 70 minuts.

Per anar fins a l'estació de tren de Meknès des de la medina es pot agafar l'autobús urbà nº 2 al principi de l'Av. Moulay Ismail (costa 2 Dh) i baixar en el Blvd. Allal ben Abdallah, a només 100 metres de l'estació.

Dormir i menjar

L'Hôtel Amor (rue Arabie Saoudite nº 31) es troba en la ciutat nova de Fes. Una habitació amb bany i dutxa privats, paper WC, tovalloles i altres "luxes asiàtics" costa 198 Dh la nit. Hi ha aigua calenta de 7 a 11 del matí i de 19 a 23 h. de la nit.

Una altra opció, més econòmica, és l'Hotel Royal (36 Rue de Soudan). Aquí l'habitació amb bany i dutxa (només hi ha aigua calenta al matí) costa 150 Dh i recomanem demanar una habitació que doni a la part de darrere.

En la propera Place Florence trobem la Pizzeria La Mamia, però no la recomanem especialment ja que les pizzes que serveix són cares pel que són.

En el Blvd. Mohammed V es poden trobar uns quants llocs on prendre un suc o menjar pastissos, com per exemple la Cremerie Skali.

La Cafeteria Paris, en l'Av. Hassan II, és un bon lloc per esmorzar, en un local bastant nou i cool.

Per al sopar, un lloc recomanable és el restaurant Al-Khozama, en l'Av. Mohammed es-Slaoui.

A la zona de Fes el-Bali recomanem el restaurant Li Kasbah, a l'inici del carrer Talaa Kebira. Es menja bé i des de la seva terrassa superior hi ha una vista excel·lent de part de la medina.

En la confluència dels carrers Talaa Kebira i Talaa Seghir hi ha un conjunt de restaurants amb taules i cadires al carrer, on, a més de menjar, és un magnífic punt d'observació de la vida d'aquesta medina, veient passar la gent i els animals a dalt i a baix. En concret recomanem el restaurant Chez Rashid.

Coses a veure i fer

FES (Fès en francès) és la primera de les ciutats imperials, ja que es remunta al s. VIII i sempre ha tingut un paper rellevant en la història del Marroc. També posseeix una de les universitats més antigues del món.

Fes en realitat està composta per tres parts diferenciades: Fes el-Bali (la part més antiga, forma el cor de la medina), Fes el-Jdid (fundada en el s. XIII) i la Ville Nouvelle (construída pels francesos).

Es considera que la medina de Fes el-Bali és una de les ciutats medievals vives més grans del món, només comparable a la de Marràqueix, Damasc o el Caire.

Medina de Fes (o Fes el-Bali), declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l'any 1981. Perdre's pels incomptables carrerons de la laberíntica medina de Fes és un plaer per als sentits, a més de sentir-nos transportats a una altra època.

Malgrat tot, amb un mapa i un mínim sentit de l'orientació no és difícil trobar punts de referència que ens permetin saber on estem en tot moment.

Per tant, contractar un guia no és realment necessari, tot i que cadascú és lliure de fer-ho o no. Nosaltres sempre preferim descobrir les coses pel nostre compte, sense haver d'anar a remolc d'algú, malgrat ser conscients de perdre'ns algunes coses pel camí.

A l'entrada de la medina, i sobretot en la zona de la porta Bab Bou Jeloud, es troben la majoria de falsos guies, alguns dels quals mostren actituds agressives si no acceptem els seus serveis.

Si no desitgem un guia és necessari no perdre la calma, però cal mostrar-se inflexible i ignorar-los.

Passat el punt de la porta Bab Bou Jeloudel més probable és que no ens tornin a molestar.

Per recórrer la medina nosaltres vam agafar com a base els itineraris a peu suggerits en la guia Lonely Planet i la veritat és que ens van anar molt bé.

El primer d'ells té el seu inici en la porta Bab Bou Jeloud, l'entrada principal a la medina, i passada la zona de cafès i restaurants, va seguint l'estret carrer Talaa Kebira, farcit a costat i costat de llocs de venda amb les coses més inversemblants.

Cal anar amb compte amb les mules i ases, que circulen per aquests carrerons transportant mercaderies, per no ser aixafats o trepitjats. En sentir el crit Balek! convé apartar-se ja que indica que hi ha perill a la vista.

Baixant per aquest carrer el primer que trobem és el bonic minaret de la madrassa Bou Inania, actualment tancada per restauració.

Més endavant, a la dreta, trobem la molt interessant Place an-Nejjarine. En ella hi ha una font que és preciosa, la més bonica de totes les que vam veure a la zona de la medina.

Al seu costat hi ha un antic funduq que ha estat restaurat i actualment allotja el Museu Nejjarine de l'art de la fusta. El contingut del museu és interessant, però ho és molt més l'edifici en si, restaurat amb molt bon gust. Les vistes de la medina des de la seva terrassa són magnífiques. L'entrada al museu costa 20 Dh.

Continuant pel carrer Talaa Kebira s'arriba fins a la madrassa el-Attarine (tanca a l'hora de menjar, malgrat el que es diu en la guia Lonely Planet).

Agafant la bifurcació de la dreta s'arriba a la Plaça as-Seffarine, seguint els murs de la universitat i mesquita Kairaouine, la qual no pot ser visitada si no s'és musulmà.

A la plaça as-Seffarine, d'altra banda, hi ha molts artesans del coure. A partir d'aquí es pot tornar al punt d'inici de l'itinerari tornant pel carrer Talaa Seghir, ara de pujada.

Un altre possible itinerari parteix d'un carrer adjacent al restaurant Dar Saada, ja gairebé al final de Talaa Kebira, es va seguint en direcció nord fins a arribar a la porta Bab Guissa.

Des d'aquí s'albiren perfectament les tombes Merenides, en un turó a l'altre costat de la carretera.

Sortint de la medina i caminant 200 metres cap a l'est s'entra per la porta Bab Jamaï i trobem just davant el Palais Jamaï, un palau del s. XIX convertit ara en un hotel de luxe de la cadena Sofitel.

Recomanem entrar a l'hotel i accedir a la seva gran terrassa posterior des d'on hi ha una impressionant vista de Fes el-Bali, mentre prenem un te a la menta tranquil·lament en un entorn molt agradable (la consumició mínima és de 30 Dh). La zona de jardins i piscina de l'hotel també són dignes de veure.

A 100 metres de la porta Bab Guissa hi ha una parada d'autobús on es pot agafar l'autobús nº 10 per tornar a la Ville Nouvelle (finalitza el recorregut en la plaça davant l'estació de tren).

Finalment, qualsevol visita a Fes no ha de passar per alt l'oportunitat de veure les famosíssimes adoberies de Fes. A la ciutat hi ha tres adoberies, però la major d'elles (i la que recomanem visitar) és l' adoberia Chouara.

L'adoberia Chouara, situada prop de la madrassa as-Saffarine a Fes el-Bali, va ser construïda en el s. XI i la seva manera d'adobar i donar color a les pells ha canviat ben poc al llarg dels segles.

Per arribar a Chouara haurem d'agafar un carreró que arrenca de la cantonada nord-est de la plaça as-Saffarine i anar seguint els carrers sense perdre la direcció nord-est i guiant-nos també per l'olfacte, ja que l'olor de les pells es comença a notar bastant abans d'arribar.

El senyal inequívoc que hem arribat a les adoberies és que, de cop, apareixeran comissionistes que ens voldran convèncer per anar a "la seva" botiga a veure treballar als adobers.

Aquestes botigues d'articles de pell estan una al costat d'una altra i totes elles permeten pujar a la seva terrassa, des d'on es pot veure treballar als adobers, amb l'esperança de que comprem algun dels seus productes.

L'accés a les terrasses és gratuït i heu de tenir present que no és obligatori comprar. Nosaltres vam entrar en l'única botiga no "recomanada" per cap comissionista i vam encertar, perquè la vista era magnífica.

Veure els enormes bols, cadascun ple amb un líquid de color diferent, i als homes portant i submergint les pells en aquests bols és un espectacle fascinant.

És millor anar al matí ja que és quan es poden veure més bols plens. L'olor és realment forta i pot ser desagradable per a algunes persones.

A més de la vista des de les terrasses també recomanem la visita in situ a les adoberies. S'accedeix per un passatge que baixa des del carrer principal fins a la zona de les adoberies.

La visita és guiada per un encarregat que ens explica tot el processament de la pell (aquesta pot ser de camell, cabra, vaca o be), des del tintat a l'assecat, alhora que veiem les diferents dependències on es duu a terme cadascuna de les feines.

La visita inclou l'anar saltant per les vores dels bols plens de líquid de color on se submergeixen les pells per poder veure'ls d'aprop.

Tot això permet fer-se una idea de les condicions duríssimes del treball d'aquests homes, on tot es fa manualment com fa segles, en unes condicions molt poc favorables.

El preu d'aquesta interessantíssima visita és un donatiu de 10 Dh per cap i sens dubte la recomanem.

Sobre la base d'aquests recorreguts per la medina es pot improvisar i deixar-nos portar pel nostre instint.

Aquí qualsevol racó és interessant i no cal dir que, en la medina, les oportunitats de trobar i comprar qualsevol objecte d'artesania, com a record d'aquest viatge, són infinites.

Per anar des de la Ville Nouvelle fins a Fes el-Bali es pot agafar l'autobús nº 9 que surt de la parada al carrer Abdallah Chefchaouni (a 200 metres de la Place de la Résistance) i finalitza en una plaça contigua al costat sud de la Place Istiqlal.

Una altra opció és agafar l'autobús nº 19, el qual finalitza en la Place er-Rsif, el cor de Fes el-Bali. Qualsevol trajecte en autobús costa 2'5 Dh.

Fes el-Jdid. Aquesta part de la ciutat va ser fundada en el s. XIII com una extensió de Fes el-Bali i el seu nom significa Fes Nou. Ens va resultar menys interessant que Fes el-Bali, però val la pena dedicar-li almenys una breu visita.

En un agradable passeig d'1.5 km des de la Place de Florence, per l'Av. Hassan II primer i el Blvd. Moulay Youssef després, s'arriba a la bonica Place des Alaouites, un gran espai enjardinat que és l'avantsala de Dar el-Makhzen o Palau Reial. El palau en si està tancat al públic, però la façana que dóna a a plaça, amb les seves fantàstiques portes daurades, és molt interessant.

Al sud del palau, a l'altre costat de la Rue des Merenides, trobem el vell mellah o barri jueu.

Passejant pels seus carrers es poden veure alguns edificis de balconades i finestres amb un estil diferenciat (de fusta i amb estucats) del dels seus veïns musulmans.

En la cantonada sud-est del mellah hi ha un interessant cementiri jueu. S'accedeix a ell per una porta de garatge (té un senyal de prohibit aparcar i un rètol amb la inscripció Jewish cemetery) que passa desapercebuda darrere d'unes paradetes ambulants, al principi de la Rue des Merenides.

Cal trucar al timbre tres vegades (és el senyal convingut perquè obrin la porta). L'encarregat del cementiri ens fa una visita comentada, parlant sobre la història del cementiri en general, així com d'algunes tombes en particular. Al final demana una propina pel servei realitzat (5 o 10 Dh per persona és més que suficient). Hem de reconèixer que aquest lloc té un cert encant.

Creuant la porta Bab Smarine, al final de la Rue des Merenides, i pujant pel carrer Sharia Moulay Suleiman s'arriba al lloc on es troben el Petit Mechouar i l'enorme porta Bab Dekkanen.

Continuant cap al nord s'arriba finalment al Grand Mechouar i, després d'ell, la Kasbah Cherarda, ara utilitzada com a hospital i escola.

Per descansar d'aquest llarg passeig res millor que tornar enrere i anar als jardins Bou Jeloud, a l'est del Petit Mechouar.

I el viatge s'acaba ...

Per anar a l'aeroport de Fes, 15 km al sud de la ciutat, es pot agafar l'autobús nº 16 que surt de la plaça que hi ha al costat de l'estació de tren. El primer surt a les 5:40 del matí.

Si per l'hora no tenim l'opció de l'autobús o es desitja anar més còmode es pot llogar un grand taxi, el qual costa uns 150 Dh en hores nocturnes.

Cal preveure de 20 a 30 minuts per arribar a l'aeroport. Aquest és molt nou, petit i bastant bonic.

No s'han de pagar taxes de sortida del país.

Abans de tornar a casa ja només ens quedava un vol de 30 minuts entre Fes i Casablanca, i a continuació un altre de Casablanca a Barcelona, d'1 hora i 40 minuts, tots dos amb la companyia Royal Air Maroc.