Reflexions d'un viatge de 24 dies al Japó i a Corea del Sud

Idioma

Tenim clar que el coreà i el japonès són idiomes diferents. El que potser la gent no té clar és que també l'alfabet és diferent.

Fins el segle XV Corea utilitzava els caràcters xinesos o Hanja, fins que Sejong el Gran va crear el sistema d'escriptura Hangul, adaptat a la llengua oral coreana mentre els japonesos seguien amb els caràcters xinesos fins el dia d'avui.

I en quant a l'idioma en sí, fins i tot hi ha teories que diuen que el coreà pertany a un grup aïllat i diferent de la resta. Això és fa palès de manera ràpida quan arribem a Corea del Sud provinents de Japó. Encara que no enteníem res dels caràcters xinesos de l'idioma japonès es veu clar que el coreà es totalment diferent ... i altre els nostres cervells han adaptar-se a una grafia nova ... que tampoc aprendrem.

Sortir de la comprensió dels caràcter llatins costa moltíssim. Així que ens passarem totes les vacances demostrant-nos que som uns autèntics negats en el reconeixement d'escriptures no basades en els caràcters llatins.

També farem palès la nostra pobra oïda pel que fa al sons del japonès i del coreà, ben diferents, però igual d'estranys. Apart d'unes poques paraules en japonès gràcies als anime que veuen les nostres filles (i que per fi li vam trobar utilitat) i d'un parell de mots en coreà el nostre bagatge lingüístic ve ser molt pobra.

El que tenen en comú ambdós països, i en principi sorprenent, és el poc nivell d'anglès de la població en general. A primera vista podem pensar que la gran influència dels Estats Units des de la II Guerra Mundial a tot el món, i especialment al Japó i Corea del Sud, podria haver propiciat una penetració més gran de l'anglès. Fins i tot en els mitjans de comunicació del nostre país sempre surt Corea del Sud com un dels sistemes educatius millors del món.

Doncs no ho neguem, però el que ens va quedar clar és que les nostres filles adolescents sabien molt, però molt més, anglès que la gran majoria de les persones joves i madures i grans que ens vam trobar al Japó i sobre tot a Corea del Sud.

En aquest darrer cas no era gaire difícil, ja que el llistó era molt baix, i pràcticament coneixent un vocabulari bàsic i dues expressions ja feia que fóssim uns gegants amb l'anglès. Aquest va ser un dels aspectes més sorprenents que vam trobar.

Al Japó vam anar en tren pel país i en metro a les dues ciutat principals, Tòquio y Kyoto. Tot està en japonès i amb caràcters llatins. I les estacions són anunciades en japonès i anglès. No hi ha cap problema, per molt que la primera vegada que veus un mapa del metro de Tòquio et quedes acollonit.

Ara bé, si has de preguntar a la gent per alguna direcció o una altra cosa que necessitis saber, tens un gran percentatge de probabilitat d'acabar usant el llenguatge de signes universal. La gent és molt educada i veus que et volen ajudar, però amb una gran dificultat per fer-se entendre (millor dit, per a entendre'ls nosaltres). Per sort, els llocs típics del Japó que vam visitar estan perfectament indicats per als turistes amb l'eficiència i eficàcia tòpica, però certa, que acompanya als japonesos.

Religió

Al Japó, malgrat comparteixen el budisme, principalment el budisme zen, cal tenir en compte que la meitat de la població japonesa pràctica el xintoisme, una religió o sistema de creences basades en las adoracions als kami (esperits).

De manera que molt temples japonesos no són budistes, sinó xintoistes. El més curiós de tot és com els japonesos mesclen les dues creences de la manera més normal en els seus actes quotidians.

De la gran quantitat de temples que vam visitar a Tòquio, Kyoto, Nara y Nikko cal destacar els següents:

Temples budistes ...

• Ryōan-ji: temple de budisme zen a Kyoto.
• Chion-in: temple a Kyoto.
• Shore-in: temple de la secta budista Tendai a Kyoto.
• Kiyomizu-dera: temple de fusta a Kyoto.
• Kenin-ji: temple amb jardí zen a Kyoto.
• Todai-ji: temple a Nara.
• Rinnō-ji: un conjunt de 15 temples a Nikko.
• Zōjō-ji: temple a Tòquio.
• Kinryū-zan Sensō-ji: temple a Tòquio.

Temples xintointes ...

• Nikkō Tōshō-gū: Santuari a Nikko.
• Fushimi Inari Taisha: santuari situat a Inari (prop de Kyoto).
• Gion-jinja: santuari a Kyoto.
• Meiji Jingū: santuari a Tòquio.
• Tōgō-jinja: pavelló a Tòquio.

A Corea del Sud, en canvi, la religió majoritària és la budista. Aquí vam poder visitar, entre altres, els següents temples:

• Jogyesa: és el lloc principal del budisme zen a Corea del Sud i està situat a la ciutat de Seül.
• Baekdamsa: situat dins del parc Nacional de Seoraksan, a la província de Gangwon.
• Woljeongsa: situat prop de Pyeongchang-gun, en el bosc de la vall oriental de les muntanyes Odaesan.
• Bongjeongsa: situat prop d'Andong.
• Beopjusa: situat a les muntanyes de Songnisan.
• Sinheungsa: temple amb una enorme estàtua de bronze representant a Buda i situat als vessants de Seoraksan.
• Naksansa: un conjunt arquitectònic budista situat a la costa coreana del Mar de Japó o de l'est, com diuen a Corea.

Arquitectura tradicional

Quant als edificis que no són temples, dels quals ja hem vist les diferències en l'apartat anterior, i també a ulls de turista, vam apreciar diferències significatives entre els palaus i/o edificis històrics emblemàtics d'èpoques històriques comparables.

Sempre parlant des de l'amateurisme més absolut, hom té la impressió de que palaus i temples coreans (amb noms complicats i llargs) s'assemblen més als de la Xina que als del Japó... i que em perdonin els experts si això no és cert.

Aquí en teniu uns exemples:

Al Japó ...

• Castell d'Edo, a Tòquio.
• Jardins imperials, a Tòquio.
• Nakimase-dori, a Tòquio.
• Taiyuin, un mausoleu a Nikko.
• Nijo-ji, el castell de Nijo a Kyoto.
• Sanmom, a Kyoto.
• Miedo: a Kyoto.
• Sheishido: a Kyoto.
• Gobyo, a Kioto.

A Corea del Sud ...

• Gyeongbokgung: un palau real a Seül.
• Gyeonghuigung: un altre palau de Seül.
• Changgyeonggung: i un altre palau de Seül.
• Hwaseong: una fortalesa localitzada a Suwon.
• Heunginjimun: una fortalesa a Seül.

Però no només hi ha edificis antics. Japó i Corea del Sud són societats desenvolupades i modernes, amb gran ciutats que compten amb gratacels i edificis moderns i d'arquitectes internacionals. Les vistes des de llocs alts són espectaculars, tant a Tòquio com a Seül. Aquí en teniu alguns exemples:

• Torre de Tòquio.
• Edifici del govern metropolità de Tòquio.
• Sony Building de Tòquio.
• Seu de Fuji Television, a Tòquio.
• Asahi Beer Hall, a Tòquio.
• Estació de Yongsan, a Seül.
• Cheonggye, situat a Seül.

Societat

Evidentment un viatge turístic d'uns quants dies no converteix al viatger en un expert sobre la societat del país visitat. El que si podem experimentar són les nostres sensacions respecte a la gent i el seu entorn.

Aquí trobem un altre dels canvis substancials entre el Japó i Corea del Sud, al meu entendre. Per dir-ho en termes col·loquials: els japonesos són cerimoniosos, tranquils, distants i ordenats (equiparats als nòrdics europeus), mentre que els coreans són molt més desordenats, caòtics, i cridaners. Fent una analogia amb Europa, els japonesos serien els nòrdics i els coreans més llatins. Agafeu tot això amb pinces, però espero haver descrit la sensació que vam tenir nosaltres.

Cotxes i conducció

A Corea del Sud vam llogar un cotxe per a moure'ns pel país, mentre que al Japó no. Però malgrat això, ets conscient de les característiques del parc mòbil del país.

Al Japó es veuen models d'utilitari de marques prou conegudes, com Toyota, Honda, Nissan, Mitsubishi o Mazda, que no es troben a Europa o en altres països on he vist aquestes marques. Crida molt l'atenció la fesomia d'aquests models: són més petits i amb el morro completament pla i aixafat. És una característica comú i que sense ser un fan dels cotxes, perceps a primera vista. Igualment passa amb les furgonetes, ja que es veuen un munt de models compactes, essent més estretes i petites que les que es veuen a Europa i, per suposat, sense morro.

En canvi a Corea del Sud els models acostumen a ser molt més grans. Són de gama mitja-alta, com si fossin alemanys, continuant amb l'analogia europea. I evidentment les carreteres coreanes estan copsades per les marques del país, Daewoo, Kia, Hyundai, o SsangYong, essent difícil veure un cotxe que no sigui coreà (també al Japó és difícil veure un cotxe que no sigui japonès). Ens els dos llocs només vaig veure algun Mercedes o BMW.

Quant a la circulació en ambdós països també hi ha diferències. La més gran és que els japonesos condueixen per l'esquerra (sempre s'associa als britànics i de les seves antigues colònies, però resulta que el Japó també), mentre que els coreans ho fan per la dreta.

Nosaltres només vam llogar cotxe a Corea del Sud. No vam agafar GPS (no m'agrada gens) i només un parell de cops vam tenir problemes: per sortir de Seül i en un tram de muntanya rural.

Els rètols a les carreteres estan expressats quasi sempre en caràcters llatins, a més de coreans... però no sempre!!. De casa vam sortir només amb el mapa turístic que ens va enviar l'oficina de turisme coreana, ja que vam pensar en comprar-ne un més detallat un cop allà, però no vam saber trobar-ne un, així que vam estar viatjant pael país, de costa a costa, amb un mapa poc detallat i sense GPS, només guiant-nos amb els rètols de les carreteres i una brúixola.

A Corea del Sud hi ha un munt d'autopistes que creuen el país. Les carreteres estan en bon estat i la conducció no comporta cap problema, és ordenada i, apart dels voltants de la ciutat de Seül, no vam trobar cues.

Si voleu viatjar pels país crec que llogar un cotxe és la millor opció. Podeu trobar preus molt econòmics, fins i tot amb les agències internacionals de lloguer de cotxe.

Menjar

La gastronomia és una altra de les importants diferències que vam trobar entre ambdós països.

D'entrada, al Japó cal fugir del mite que només s'hi menja sushi o peix cru. Un greu error, ja que el menjar japonès és variat i cuinat!. El sushi es menja en establiments específics, mentre que els restaurants normals no tenen sushi, són els més abundants i s'hi menja molt bé.

Per exemple, si us agrada la pasta teniu els següents plats: Udon, Soba, Somen, o Ramen. Tots són molt bons i estan força bé de preu, els podeu trobar arreu.

A Corea del Sud el turisme occidental està molt menys introduït que al Japó, cosa que fa que els llocs de menjar, inclosos els restaurants, tenen les cartes escrites només en coreà (amb caràcters coreans o xinesos).

Això podria no ser un problema si les fotos dels plats ens donessin una idea del que són, però tampoc. Realment passejant pels mercats veus un munt d'aliments que no són gens normals de trobar aquí. Un altre cop les indicacions en caràcters coreans no ens van servir de molt per entendre el que eren.

En tot cas tampoc seria un problema si us agrada el menjar picant o molt picant, però no és el nostre cas. Així que quasi sempre demanaven plats, indicant fotos o a l'atzar, que no sabíem el que eren i que ens deixaven la boca insensibilitzada. I clar, l'anglès no ens va servir ni per a dir yes.

Un dels plats més famosos de la cuina coreana és el Kimchi. En tot cas, al web de VisitKorea podeu trobar informació sobre la cuina coreana on, en teoria, hi ha plats que no piquen.

Clima

I finalment vull ressaltar una semblança entre ambdós països: tant el Japó com Corea del Sud són països verds i muntanyosos. I plou molt (alerta amb la temporada de tifons a la zona).

Si bé del Japó ja tenim aquesta idea prèvia, ens sorprèn que a Corea del Sud el que no és nucli urbà és un bosc o són camps de cultiu (de verdures i arròs).

A Corea les muntanyes no arriben als dos mil metres d'alçada, però com l'hivern és molt dur llavors fa molt fred i neva moltíssim. Hi ha estacions d'esquí que estan just per sobre dels 1.000 metres d'alçada, com la de Pyeongchang, on es celebraran les Olimpíades d'Hivern del 2018.

Això sorprèn, ja que l'estiu és calorós i plujós. En aquest sentit, Corea té un clima molt extrem entre les dues estacions.

Excursions

A Corea hi ha llocs molt bonics per a fer excursions. Nosaltres vam fer-ne una que ens va agradar molt, tant pel seu interès paisatgístic com cultural: es tracta del circuit de la roca Ulsan Bawi en el Parc Nacional de les Muntanyes Seoraksan.