Diari d'un viatge de 9 dies a Irlanda

Sortida de Barcelona (terminal T2) amb un vol de la companyia Aer Lingus amb destí a Dublín.

Un cop a Dublín agafem l'Aer Link (6 € el bitllet senzill) en direcció al centre de la ciutat. Arribada al Blooms Hotel, situat al bell mig de la zona del Temple Bar.

Tal i com era d'esperar estava plovent. A la tarda aprofitem per sortir a fer un volt per el centre de la ciutat, al Trinity College i al Temple Bar. Dublín és una ciutat petita que es pot veure sencera tot passejant a peu. Al vespre anem a un bar a escoltar música en directe (gairebé tots els bars en fan cada nit) aprofitant que cada vegada plou més i passejar sota la pluja no és gaire agradable.

Avui seguim voltant per Dublín: visita als parcs de Sant Stephen's Green i Marriot Square. Visitem la Christchurch de camí cap a l'atracció més famosa de Dublín, la fàbrica de cervesa negra Guinness, a on fem la corresponent visita, que acaba amb una consumició (inclosa en el preu de l'entrada).

Tornem al centre de la ciutat i agafem el tramvia per anar a la part nova de la ciutat, la zona dels molls (docks). Acabem la jornada amb la visita al pub per tornar a escoltar la sessió de música tradicional mentre estem enfeinats escurant unes pintes de lager i sidra.

Iniciem el dia recollint el cotxe de lloguer reservat per Internet ja feia uns dies en l'oficina d'Hertz que hi ha a la pròpia ciutat de Dublín. Cal esmentar que hem detectat que els irlandesos no acostumen a donar el número del carrer ni cap altra referència, com una cruïlla de carrers, així que ens cal fer una bona caminada sota la pluja fins que trobem l'oficina de lloguer de cotxes. Hi arribem ben xops i ens fan entrega d'un Peugeot 207 que ja ha patit unes quantes guerres.

Ara comença per a nosaltres una nova etapa: l'adaptació a la conducció per l'esquerra, no era la primera vegada que ho fèiem, però al principi sempre costa agafar-li el fil.

Comencem la ruta camí de Belfast (ajudats pel navegador) i ens aturem a veure la famosa necròpoli megalítica de Brú na Bóinne, mil anys anterior a Stonehenge. Visitem els jaciments de Newgrange i Knowth: els dos són espectaculars i altament recomanables.

Continuem la ruta I arribem a Belfast, on fem la ruta pel Belfast oest per veure els murals polítics tant catòlics com protestants que hi ha a la zona de Falls Road i Shankill Road. En el pas d'Irlanda a Irlanda del Nord no es nota el canvi de sobirania política, a excepció dels preus, que passen d'euros a lliures esterlines.

Sortim de Belfast amb destinació a Derry (o Londonderry, depenent de quin costat es miri). Passem per les principals atraccions turístiques de la costa nord-irlandesa: el pont penjant de Karrick-a-rede i la formació rocosa de Giant's Causeway.

Aquí cal fer un incís: les carreteres irlandeses són espectaculars, però per la seva excel·lència! Qualificar-les d'infernals és poca cosa, ja que són estretes i tot just passen dos cotxes, són d'un sol carril per sentit així que cada vegada que ens creuem amb un camió o autocar ja us podeu imaginar... i el més impressionant de tot és que estan limitades a 100 km/h quant amb prou feina es pot passar de 60 km/h!. L'avantatja és que no ens cal patir pels radars.

Arribem a Derry i anem a veure els murals polítics que també hi ha. Visitem el monument de record als morts del Bloody Sunday i la resta de monuments als morts durant l'època de conflicte.

Sortim en direcció al Glenveagh National Park. Aparquem el cotxe i fem l'excursió al castell (4 km aproximadament). Qui no vulgui caminar sempre té a la seva disposició un microbús per a traslladar-se.

Anem a veure els penya-segats de Slieve League, a Donegal, que són els més alts d'Europa amb més de 600 metres d'alçada i després fem ruta i baixem fins a Galway. No són molts kilòmetres, però amb aquestes carreteres de cabres irlandeses són inacabables.

Galway és una ciutat amb molt d'ambient. Ens sembla que hi ha més espanyols que nadius, com a tot Irlanda, i amb molts pubs.

Visita de la zona de Connemara. Anem a l'abadia de Kylemore i a Clifdenn, la capital de la regió. En aquesta zona és sorprenent l'afició que hi ha pel futbol gaèlic: a tot arreu està ple de banderes amb els colors de l'equip local i de cartells animant l'equip als ponts o als vorals de les carreteres.

La conducció per les carreteres irlandeses és extenuant, perquè s'ha d'estar amb els cinc sentits alerta tota l'estona. Després visitem els penya-segats de Moher, que segurament és l'atracció natural irlandesa més coneguda, i la veritat és que és espectacular. Si es vol tenir bones vistes cal saltar-se les senyals de prohibit el pas (ho feia tothom) per a poder recórrer una mena de camí de ronda que ofereix unes vistes espectaculars.

Després d'això tornem a agafar el cotxe en direcció a Killarney, al sud de l'illa.

Visita per la ciutat de Killarney i ens desplacem al Killarney National Park, ideal per fer excursions curtes amb el verd i exuberant paisatge irlandès... clar, com el reguen cada dia... fins i tot tenen gespa als vorals i a les zones de descans de les carreteres!.

A continuació fem la ruta Ring of Kerry, una volta pels poblets del comtat de Kerry que comença i acaba a Killarney. Aquesta ruta passa per diversos pobles i paratges de gran bellesa. Es recomana fer-la en sentit antihorari, ja que tots els tours de turistes també la fan (pobrets... deuen d'acabar ben marejats). S'aconsella fer-la en el mateix sentit que la fan els autobusos per tal d'evitar el trobar-los de cara, ja que les carreteres són molt estretes i amb prou feines passen dos cotxes. Arribem a dormir a Cork.

Sortida de Cork i anem a visitar el Blarney Castle. Aquest castell és famós per tenir una pedra que et dóna el do de l'eloqüència i la part curiosa és la postura que cal fer per poder fer el petó a la pedra.

Seguim la ruta cap a Kilkenny i ens aturem a Cashell, famós pel seu castell dalt d'una roca. Arribem a Kilkenny i passem la tarda voltant pel poble i consumint les pintes de cervesa corresponents.

Sortim de Kilkenny i anem al Wicklow National Park, a Glendalough, un altre indret per a caminar una estona i fer excursions, tant llargues com curtes. Optem per la sortida que permet veure els dos llacs de la vall.

Des d'aquí sortim cap a Dublín per a tornar el cotxe de lloguer i agafar l'avió de tornada que, gràcies a una vaga encoberta de controladors aeris espanyols, va sortir amb retard.